Arxiu d'etiquetes: fotó

Així es veuen les cèl·lules infectades per coronavirus

L’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID) dels EUA publica micrografies reals de la SARS-COV-2 en les cèl·lules de pacients.

https://www.eldiario.es/sociedad/FOTOS-ven-celulas-infectadas-coronavirus_12_1014318560.html Continua la lectura de Així es veuen les cèl·lules infectades per coronavirus

Per primera vegada s’aconsegueix confinar la llum en un àtom

Ja se sabia que el grafè era capaç de guiar la llum en forma de plasmons, que són oscil·lacions dels electrons que actuen molt fortament amb la llum. El que han fet els investigadors de l’ICFO és usar dues capes de materials bidimensionals, una de grafè i un metall, a més d’un aïllant, amb què han construït un dispositiu nano òptic capaç de guiar la llum sense pèrdues addicionals

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20180424/442954544910/grafeno-confinar-luz-atomo-icfo.html

Del grafeno se asegura que es el material del futuro por sus increíbles propiedades. No solo es el más fino que existe, sino que además es muy flexible y ligero, pero más duro que el acero, lo que permite crear estructuras muy livianas a la vez que muy resistentes. También es capaz de guiar la luz, por lo que se puede usar para fabricar dispositivos electrónicos ultrafinos y diminutos.

En este sentido, investigadores del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Barcelona han logrado gracias al grafeno un hito en ciencia:confinar la luz en un solo átomo de grosor, el confinamiento más pequeño posible. Además de la relevancia científica de este hallazgo, abren la puerta a poder fabricar sensores ópticos ultra sensibles y pequeños, así como detectores, interruptores, chips ultrarrápidos. Los aparatos, en definitiva, que llevaremos en el bolsillo en el futuro. Continua la lectura de Per primera vegada s’aconsegueix confinar la llum en un àtom

Un assumpte familiar: els Thomson i l’electró

Dos Premis Nobel en la mateixa família: pare i fill van rebre el més important premi científic per estudiar característiques clau (i oposades) de la mateixa partícula amb gairebé 30 anys de diferència. Un pensava que era una partícula, l’altre que era una ona.

S’acosten els exàmens de selectivitat. Els últims temes de física són els més actuals. Entre ells l’estudi de la dualitat ona-partícula. En el món macroscòpic resulta molt evident la diferència entre una partícula i una ona; dins els dominis de la mecànica quàntica, les coses són diferents.

Un conjunt de partícules, com un raig d’electrons movent-se a una determinada velocitat pot comportar segons totes les propietats i atributs d’una ona. D’altra banda, un raig de llum pot, en determinades circumstàncies, comportar-se com un doll de partícules (fotons) amb una quantitat de moviment ben definida. Així, a l’incidir un raig de llum sobre la superfície llisa d’un metall es desprenen electrons d’aquest (efecte fotoelèctric). L’energia dels electrons arrencats al metall depèn de la freqüència de la llum incident i de la pròpia naturalesa del metall.

Segons la hipòtesi de De Broglie, cada partícula en moviment porta associada una ona, de manera que la dualitat ona-partícula pot enunciar de la següent manera: una partícula de massa m que es mogui a una velocitat v pot, en condicions experimentals adequades, presentar-se i comportar-se com una ona de longitud d’ona, λ.

Para i fill tenien raó.

https://www.eldiario.es/retiario/asunto-familiar-Thomson-electron_6_750384986.html

Ganar un Premio Nobel es muy poco común y que lo ganen dos miembros de la misma familia es mucho menos habitual todavía. Hay pocos casos de padres e hijos que ganen este prestigioso galardón y menos aún de padres e hijos que lo hagan de modo independiente. Pero sólo hay un caso en el que un padre y un hijo obtuvieron cada uno su Nobel separadamente pero por estudios realizados sobre el mismo fenómeno natural, y es la historia de los Thomson, JJ y GP: los científicos que hicieron del electrón un asunto familiar. Y algo tenso. Continua la lectura de Un assumpte familiar: els Thomson i l’electró

Físics creen una nova forma de llum

Així com l’aigua està composta per 2 àtoms d’hidrogen i un d’oxigen, la llum està composta per fotons, que són partícules més elementals que els àtoms, és mes, tenen comportament com a matèria i com energia (ones electromagnètiques). Els fotons, també porten amb si paquets d’energia anomenats quàntum, que a l’interaccionar amb els àtoms, aquests exciten els electrons extrems augmentant el seu nivell energètic i pot elevar la seva càrrega o alliberant al electró.

Quan dos cotxes es creuen a la carretera de nit, els feixos de les seves fars no xoquen entre si ni reboten; senzillament segueixen el seu camí. Els fotons d’aquestes ones electromagnètiques no interaccionen entre si, i per això els sabres làser de Star Wars són un impossible: la llum no xoca contra la llum ni travessa a un malvat soldat imperial.

El 2013, científics de la Universitat de Harvard i de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (EUA) van observar un curiós fenomen: a través d’un complex experiment, van obtenir una nova forma de matèria feta de llum. En concret, van veure com es formaven parelles de fotons units per una estranya interacció. Ara, aquests mateixos investigadors han publicat un article a Science en què asseguren que han creat triplets de fotons, que són un pas més en el seu objectiu de crear una nova i exòtica forma de matèria, feta de llum.

https://www.elespectador.com/noticias/ciencia/fisicos-crean-una-nueva-forma-de-luz-articulo-739552 Continua la lectura de Físics creen una nova forma de llum

Aquest dimecres el BIG Bell Test unirà la física quàntica amb l’aleatorietat humana

Qualsevol persona de qualsevol edat i formació pot participar en aquesta iniciativa a través del web thebigbelltest.org, on ja es pot accedir per anar entrenant. Un dispositiu amb internet és suficient per formar part d’aquest experiment mundial que posa a prova les lleis de la física quàntica.Està coordinat des de Barcelona.Mitjançant un videojoc creat específicament pel projecte, els participants hauran d’introduir seqüències de zeros i uns de la manera més aleatòria possible. Aquestes seqüències de bits controlaran els experiments, determinant les condicions de mesura de cada un d’ells.

Els resultats serviran per investigar l’entrellaçament quàntic de les partícules, una propietat predita per Albert Einstein, al costat de Borís Podolsky i Nathan Rosen en 1935

El test de Bell serveix per intentar descobrir si les partícules quàntiques estan entrellaçades de forma concreta i conspiren canviant la seva aparença només quan les mirem …….. Continua la lectura de Aquest dimecres el BIG Bell Test unirà la física quàntica amb l’aleatorietat humana

Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible

Un canvi és la transformació d’un sistema al llarg del temps. Els canvis físics es caracteritzen perquè no modifiquen la naturalesa de la substància.

Els canvis químics sí que modifiquen la naturalesa de les substàncies de manera que se’n formen de noves amb propietats diferents.  Aquest procés s’anomena reacció química: una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una o més substàncies amb propietats diferents, anomenades productes. Implica una modificació de la matèria. Tenen associats canvis energètics. Les substàncies que es transformen les anomenem reactius i les que obtenim, productes. El procés o canvi és la reacció química. 

Un equip internacional de científics liderat per l’ICFO – Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona ha visualitzat l’inici d’una reacció química en una sola molècula complexa. En un article publicat a la revista Science, els investigadors detallen com han aconseguit fotografiar aquesta reacció a un nivell de detall espai-temporal fins ara inaudit: en l’espai, han aconseguit captar la molècula sencera visualitzant els àtoms que la integren; en el temps, han immortalitzat els moviments en qüestió de femtosegons, és a dir, en aproximadament una mil·lèsima d’una bilionèsima part d’un segon ..

Els sefies , tan de moda avui en dia, arriben també al camp de la química. L’equip que Biegert lidera qualifica aquestes instantànies de autofoto o selfie perquè són possibles gràcies als electrons de la pròpia molècula, tal com explica l’article…. Continua la lectura de Fotografiar com es trenca una molècula ja és possible

Els protectors solars tenen el seu ‘ costat fosc ‘

En el món de la medicina, la situació en què el remei pot ser gairebé tan perjudicial com el problema no és infreqüent. La protecció de la pell amb agents químics per bloquejar els rajos més nocius del sol podria ser un exemple d’això.

Què te a veure l’exposició al sol amb el descobriment de l’efecte fotoelèctric d’Einstein, pel qual li van donar el Premi Nobel?

En essència la idea d’Einstein consisteix a considerar que la llum està formada per partícules, petits “paquets” indivisibles d’energia, als que va anomenar fotons.  Els fotons poden tenir diferent energia depenent de la seva freqüència, així una radiació de freqüència elevada està composta de fotons d’alta energia.

La capacitat útil dels protectors solars químics d’absorbir la llum UV és també una font potencial d’efectes nocius. Quan una molècula d’un protector solar químic absorbeix un fotó UV”s’ excita ” ( o sigui que es carrega d’energia), base del efecte fotoelèctric. No obstant això, aquesta molècula amb el temps allibera aquesta energia emetent fotons de menor energia i / o interactuant amb altres molècules.
Aquests efectes secundaris sovint condueixen a la formació de subproductes químics nocius, en particular dels tristament cèlebres radicals lliures.

L’ àtom té protons -carregats positivament- i electrons -carregats negativament- que orbiten al voltant de l’àtom. Aquests electrons es poden compartir amb altres àtoms per aconseguir la màxima estabilitat.
Si es forma un enllaç feble -on queda un electró sense parella- , es forma el radical lliure. Aquests radicals lliures són molt inestables , pel que reaccionen amb facilitat per trobar l’electró necessari per aconseguir la seva estabilitat. Si roben un electró a una altra molècula, aquesta quedarà inestable i es convertirà en un radical lliure també. D’aquesta manera es realitza una cascada de radicals lliures, fins que irrompen amb una cèl·lula viva. Si això passa dins de la pell ( és a dir , la molècula de protector solar ha penetrat en la pell abans de l’absorció de fotons UV ) , els radicals lliures ( i possiblement altres productes secundaris ) poden causar danys a la pell i irritació , augmentar el risc de càncer i contribuir a l’envelliment cutani. Continua la lectura de Els protectors solars tenen el seu ‘ costat fosc ‘