La temperatura del permagel, el sòl que es manté congelat com a mínim dos anys sota la superfície, ha augmentat a tot el planeta. A la regió mediterrània només es manté a les àrees de muntanya més elevades. I a Catalunya només en queda al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).
Són dades de dos estudis recents. El primer, publicat a la revista “Nature Communications”, mostra, per primer cop, una revisió de l’estat del permagel en el conjunt de la Terra. Ha estat liderat per Boris Biskaborn, de l’Institut Alfred Wegener-Centre Helmholtz de Recerca Polar i Marina de Potsdam (Alemanya). Hi han participat una quarantena d’investigadors, entre els quals hi ha Marc Oliva, coordinador del grup de recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), de la Universitat de Barcelona.
L’estudi es basa en dades de més de cent vint perforacions distribuïdes per l’Àrtic i l’Antàrtida i en altes muntanyes i planes elevades d’arreu del món. Els resultats indiquen que, del 2007 al 2016, les temperatures del sòl en sectors de permagel continu han augmentat 0,39 °C –amb un marge d’error de 15 centèsimes de grau–. El permagel discontinu s’ha escalfat una mica menys: entre 0,10 i 0,30 °C. En unes quantitats semblants han augmentat les temperatures del sòl permanentment congelat de les altes muntanyes i en les poques perforacions existents a l’Antàrtida. La mitjana de tot el permagel terrestre és un augment de 0,29 °C.
Permagel en degradació a la península Potter, a l’Antàrtida (Marc Oliva)
Es tracta d’un problema que porta diverses conseqüències. D’una banda, allibera diòxid de carboni i metà, gasos que contribueixen al canvi climàtic. Així, el potencien, cosa que pot augmentar les temperatures i la fusió de més permagel. També perjudica molts ecosistemes.
Finalment, pot provocar l’enfonsament de les edificacions que s’hagin aixecat sobre el permagel. Una quarta part de la superfície terrestre de l’hemisferi nord està en permagel. Destaca Rússia, amb més del 60% de territori situat en ambient de permagel.
Desapareix a la conca mediterrània
El segon estudi se centra a la conca mediterrània. Ha estat liderat per Marc Oliva i hi han participat una vintena d’investigadors. S’ha publicat a la revista “Earth-Science Reviews”.
En aquest treball s’han reconstruït, per primera vegada, les condicions de permagel a les zones de muntanya del sud d’Europa durant els darrers 20.000 anys. Els resultats mostren que, des de la darrera glaciació, que va acabar fa uns 12.000 anys, hi ha hagut una disminució gradual de les àrees ocupades pel permagel a les muntanyes de la Mediterrània. Només hi ha hagut una recuperació durant les fases més fredes, com l’anomenada petita edat de gel, entre els anys 1300 i 1800.
Per això, el permagel només es manté actualment a les àrees de muntanya més elevades: algunes zones dels Pirineus, els Alps del sud, els Apenins i les muntanyes d’Anatòlia. També es troba en algunes zones aïllades dels Picos de Europa, Sierra Nevada, les muntanyes de l’Atles i els Balcans. A Catalunya només queda permagel al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).
A totes les zones mostra evidències d’estar en degradació, amb la seva possible desaparició en les properes dècades.
En els pròxims anys, els membres del grup de recerca ANTALP reforçaran l’estudi dels processos freds al Pirineu català, on encara queden reductes de sòl permanentment congelat, malgrat que la seva distribució i extensió encara és poc coneguda. Continua la lectura de La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial
