Arxiu d'etiquetes: forum

Acord descafeïnat contra el canvi climàtic

Adeu a l’objectiu dels 1,5 ºC, aquesta és la conclusió.  Era un dels principals objectius de la cimera, però els quatre grans productors de petroli –EUA, Rússia, Aràbia Saudita i Kuwait– s’han unit per evitar que la COP24 doni la “benvinguda” a les conclusions de l’estudi de l’IPCC.

Finalment la cimera pel clima de Polònia ha lograt pactar un reglament d’aplicació per a l’Acord de París, un èxit en si mateix tot i que el text resultant és molt descafeïnat i deixa encara moltes decisions en mans de la voluntarietat dels estats. L’altre objectiu de la cimera, que era elevar l’ambició en les reduccions d’emissions per intentar no superar l’escalfament global d’1,5º, d’acord amb l’últim informe científic de l’ONU, no s’ha aconseguit i s’ha ajornat aquesta discusió fins al 2019.

La cimera s’ha vist prorrogada més enllà de l’esperat pel que es coneix com els “franctiradors d’última hora”, països que quan el pacte està tancat posen sobre la taula una demanda que fa reobrir de nou la negociació. A la cimera contra el canvi climàtic de Polònia, la COP24, que ja porta un dia de retard, n’han sortit dos: el Brasil i Turquia. Continua la lectura de Acord descafeïnat contra el canvi climàtic

‘L’extinció no és una opció’: l’impuls de $ 1 mil millones per estalviar vida de les orques a Washington ( vídeo)

El governador proposa destruir preses, reparar els hàbitats i limitar l’observació de balenes a fi de reduir  criatures que lluiten per sobreviure. És una espècie en pròxima extinció si no ho aturem.

Vídeo nedant entre orques…

‘Extinction is not an option’: the $1bn push to save orcas in Washington

Governor proposes destroying dams, repairing habitats and limiting whale-watching in bid to save struggling creatures

A female orca leaps from the water while breaching in Puget Sound, west of Seattle.
 A female orca leaps from the water while breaching in Puget Sound, west of Seattle. Photograph: Elaine Thompson/AP

Five months after twin tragedies cast a spotlight on the state’s ailing orcas, Washington plans to spend more than $1bn to stave off extinction.

If enacted, a proposal from the governor, Jay Inslee, would knock down two dams, repair habitat and place a three-year ban on orca watching. Crucially, Inslee hopes to shore up salmon runs that feed the orca while cleaning and quieting the waters in which they live.

The deaths of two young orca this summer transfixed the nation and inspired a desperate push to save the black-and-white creatures, also called killer whales, who are treasured regional symbols. A shortage of Chinook salmon, pollution, and marine noise caused by boats – which blinds their echolocation – has led to diminishing numbers of orcas. Three years have passed since an orca calf born in the region has survived.

Worries of imminent extinction prompted demands for action from state leaders. Inslee’s answer came earlier this week as the governor, a Democrat thought to hold presidential ambitions, outlined the billion-dollar, two-year proposal.

“When we save the orcas from toxins, when we save the orcas from pollution, we save ourselves,” Inslee said, describing the proposal as an “unprecedented effort”.

The proposal comes as the resident orca population approaches a point of no return. Many fear that, absent a dramatic change, soon there may be too few orca to rebuild the population.

Governor Jay Inslee: ‘When we save the orcas from pollution, we save ourselves.’
 Governor Jay Inslee: ‘When we save the orcas from pollution, we save ourselves.’ Photograph: Jason Redmond/AFP/Getty Images

“That’s when extinction happens,” says the state senator Kevin Ranker. “We’re hopefully not there yet, but if we’re not, we are right at the brink.”

A three-year ban on whale-watching near orca that live full-time in Washington waters is the most immediate change proposed by the governor.

Ranker, a Democrat whose constituents include whale watch operators in the San Juan Islands, said the moratorium delivered an immediate benefit to the starving orca while still allowing tourists to observe gray and humpback whales, as well as ocean-going orca that visit Washington waters. The restriction also buys time as habitat restoration, pollution reduction and dam removal initiatives begin.

Despite legal protection and a contentious recovery effort, the Washington-resident pod’s population has fallen to levels not seen since aquarium operators stopped netting orca in 1976.

The first to die this summer was the calf of a whale named Tahlequah. Born on 24 July, she died minutes later. Tahlequah nosed her for a week as the world watched, before her calf disappeared.

Days later another young orca, three-year-old Scarlet, appeared to be dying. Veterinarians fired medicated darts into her. Lummi Nation fisherman dumped Chinook salmon in her path to feed her. She died anyway, disappearing in early September.

Howard Garrett, co-founder of the Orca Network, called the events “a tour of grief”, adding: “The only saving grace out of that was the international awareness, the sudden empathy.”

Hundreds of millions of dollars in the governor’s proposal would go to fixing roads that block salmon streams, a move already ordered by a federal court. Another $117m would pay to swap out the engines on two 20-year-old car ferries; quieter, cleaner boats would be less disruptive to orca.

Saving the animals will require reviving Pacific north-west salmon runs. That means rebuilding an entire ecosystem and reimagining the hatchery system that pours tens of millions of juvenile salmon into Puget Sound.

“The ecosystem these fish are going into is changing as a result of climate change and changes in the food web,” said Jacques White, the executive director of Long Live the Kings, a organization dedicated to Chinook salmon recovery“This happened to us because we weren’t paying attention to what was going on. We were trying to manage an ecosystem by pulling one lever at a time, and we’ve got to get a lot smarter than that.”

The proposal drew recommendations authored by collection of experts, state and tribal leaders, environmental activists and industry representatives. The same taskforce is expected to bring forward another round of recommendations in 2019.

Most cheered Inslee for taking a strong first step toward reviving the orca, while acknowledging that the work was not nearly done. The danger is that politics will now get in the way as the budget moves through the state legislature.

A spring chinook salmon reaches the end of a run at a hatchery.
 A spring chinook salmon reaches the end of a run at a hatchery. Photograph: Brian Davies/AP

“We have to be bold, or we will witness extinction,” said Ranker, a longtime advocate for environmental protection. “If we allow the drama in [the state capitol] Olympia to get in the way, we will fail. And failure means extinction, and extinction is not an option.”


The governor’s proposal speeds the removal of two small dams on rivers and allocates $750,000 to move toward opening dams on the Snake river, which would require federal approval. The dams are controversial because they have decimated Chinook salmon runs on the river – runs that could feed the orca. Even that small step, though, drew a sharp response from Republican lawmakers.

“The people of eastern Washington whose livelihoods depend on these dams should not be collateral damage for anyone’s presidential ambitions,” said the US representatives Cathy McMorris Rodgers and Dan Newhouse in a joint statement.

Breaching the dams, they continued, “is out of the question”.

But Garrett, who has watched the Puget Sound orcas for decades, says the governor’s proposal does not go far enough because it fails to more urgently demand the dams be removed. “I don’t think it will help the whales much, in the short-term or the long-term,” he said.

He continued: “It doesn’t seem to address directly the issue of salmon scarcity and what should be done.”

As 2018 draws to a close….

… we’re asking readers to make an end of year or ongoing contribution in support of The Guardian’s independent journalism.

Three years ago we set out to make The Guardian sustainable by deepening our relationship with our readers. The same technologies that connected us with a global audience had also shifted advertising revenues away from news publishers. We decided to seek an approach that would allow us to keep our journalism open and accessible to everyone, regardless of where they live or what they can afford.

More than one million readers have now supported our independent, investigative journalism through contributions, membership or subscriptions, which has played such an important part in helping The Guardian overcome a perilous financial situation globally. We want to thank you for all of your support. But we have to maintain and build on that support for every year to come.

Sustained support from our readers enables us to continue pursuing difficult stories in challenging times of political upheaval, when factual reporting has never been more critical. The Guardian is editorially independent – our journalism is free from commercial bias and not influenced by billionaire owners, politicians or shareholders. No one edits our editor. No one steers our opinion. This is important because it enables us to give a voice to those less heard, challenge the powerful and hold them to account. Readers’ support means we can continue bringing The Guardian’s independent journalism to the world.

Please make an end of year contribution today to help us deliver the independent journalism the world needs for 2019 and beyond.

Les negociacions a la cimera del clima s’allarguen per la falta d’acord

“Ens rebel·lem contra l’extinció i ens rebel·lem contra aquestes negociacions”, deia ahir l’expresident de les Maldives, Mohamed Nasheed, a la COP24, la cimera de l’ONU contra el canvi climàtic de Polònia. Parlava en nom de les petites illes estat en procés de desenvolupament que són “a la primera línia” de l’impacte del canvi climàtic i seran engolides per la pujada del nivell del mar. Juntament amb altres països pobres, ha creat “la coalició de l’emergència”, que es va presentar ahir per fer pressió i reclamar més ambició en els acords que en l’últim dia de cimera continuaven en l’aire. Al tancament d’aquesta edició s’havia convocat el plenari de la cimera per avui a les 3 de la matinada. Es prorrogaven les negociacions per intentar aprovar un reglament d’aplicació de l’Acord de París i per alinear els 196 estats presents amb una estratègia que permeti evitar els pitjors efectes del canvi climàtic.

El pessimisme per la mala marxa del procés ha fet ressorgir a la COP24 l’anomenada Coalició per l’Alta Ambició, nascuda a París el 2015 agrupant molts dels països pobres i més vulnerables amb aliats poderosos com la UE. Aliances estratègiques que fan de lobi en aquestes cimeres anuals de l’ONU i que aquest cop s’enfrontaven a una coalició nova que molts han batejat informalment com “l’eix del mal”: els EUA, Rússia, l’Aràbia Saudita i Kuwait, que el cap de setmana passat es van unir per evitar que la declaració de la COP24 assumís com a pròpies les conclusions de l’últim informe de l’IPCC -grup de científics de l’ONU- que alerta que superar 1,5º tindrà conseqüències devastadores. “És indignant com s’ha tractat la ciència en aquesta COP, l’informe de l’IPCC té al darrere els millors científics del món i la millor ciència disponible; els estats van encarregar l’informe i després l’ignoren com si no existís”, deia per telèfon des de Polònia el director de la Càtedra Unesco de Canvi Climàtic de l’ESCI-UPF, Pere Fullana.

Mentre el món s’encamina a una pujada de més de 3º, les quatre potències petrolieres bloquegen els intents d’imposar un ritme més ràpid (dràstic, de fet, diuen els científics) en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per a les petites illes i els països pobres que ja pateixen sequeres i inundacions constants, “elevar l’ambició” en les retallades de CO 2era l’objectiu principal de la COP24. Però tot semblava indicar que no ho aconseguiran. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ja ha convocat una nova cimera al setembre del 2019 per continuar intentant-ho.

Las negociaciones continuaron esta madrugada en la cumbre del clima (COP24) de Katowice (Polonia), un día después de que estuviera previsto su cierre oficial, que ha tenido que demorarse ante la imposibilidad de los países de sellar un textoque cierre la letra pequeña del Acuerdo de París y permita su puesta en marcha en 2020.

El pleno de la conferencia se reanudó a las 19.30 hora local (18.30 GMT) del viernes y tuvo que ser suspendido debido a las diferencias persistentes en torno a varios puntos del documento. Ni siquiera hubo consenso en fijar una hora de reapertura de las negociaciones, que se retrasó hasta la noche del sábado. Ya antes de la reapertura del pleno, el presidente de la COP24, Michal Kurtyka, había asegurado que se están haciendo todos los “esfuerzos” para lograr un acuerdo definitivo, un trabajo que calificó de “duro”.

Tras doce días de negociaciones, la presidencia polaca difundió un borrador de 144 páginas en la madrugada del jueves al viernes que se recibió con cauto optimismo por las delegaciones. No obstante, 24 horas después se mantienen las tensiones entre el bloque que aspira a avanzar más rápidamente en la lucha contra el cambio climático —con la UE, China y muchos países menos desarrollados y vulnerables—y quienes arrastran los pies en este ámbito, entre los que destaca EEUU, cuyo presidente, Donald Trump, se salió del Acuerdo de París nada más llegar al poder.

Los principales escollos hacia el acuerdo tienen que ver con el grado de ambición que recoja finalmente el texto, la financiación de los países desarrollados a los menos desarrollados y vulnerables, y el Libro de reglas que, pese a ser común a todos, comprometa a los países en función de sus capacidades y emisiones históricas.

Otro de los problemas clave, ligado a la ambición, es cómo recoja el acuerdo el último informe del Grupo Intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC), que insta a un cambio “urgente y sin precedentes” para frenar el aumento de la temperatura en 1,5 grados con respecto a niveles preindustriales.

Cómo se mencione este documento en el texto final es relevante —y ha sido objeto de controversia durante días—porque no es lo mismo que se asuma—implicaría aceptarlo como base científica del proceso—a que simplemente se tome nota de su publicación, como quiere EEUU, Rusia, Kuwait y Arabia Saudí.

El texto final de la COP24, la más importante desde la de París en 2015, debe servir para hacer operativo a partir de 2020 el Acuerdo de París, donde la comunidad internacional se comprometió a frenar el aumento de las temperaturas por debajo de los 2 grados.

La Cumbre Climática de Katowice se va a la prórroga. Las negociaciones se dilatan y apuntan a que se adentrarán en la madrugada del viernes (fecha prevista para clausurar la conferencia). La fractura principal está en aprovechar la nueva realidad descrita por el Panel Internacional Científico (IPCC) en octubre pasado para lanzar un mensaje político que acelere y amplíe la reducción de emisiones de CO2.

Es lo que exigen las organizaciones ambientalistas: “Mayor ambición”. Y en lo que coinciden, hasta cierto punto, los políticos de la llamada Coalición de Ambición Alta enfrentados a la alianza de potencias fósiles como EEUU, Arabia Saudita o Rusia. Sin embargo, los técnicos implicados en las negociaciones consideran que lo fundamental es sacar adelante el reglamento que implemente el Acuerdo de París más que alcanzar una nueva declaración.

“El atasco está en el mensaje político sobre si reforzamos el lenguaje que pide mayor ambición a la vista del documento del IPCC o si nos quedamos con la ambición que estaba establecida hasta ahora”, ha contado la ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera durante un receso en las deliberaciones.

Con todo, Ribera ha asegurado que “lo que dice la ciencia está ahí. Su impacto ya ha sido enorme y su papel está claro aunque la decisión final tenga  un lenguajemás suave”.

La Coalición de Ambición Alta -a la que están suscritos la Unión Europea en general y España en particular- ha aprovechado también ese receso para reincidir en que el documento final de la COP24 debería recoger una revisión de la ambición en los esfuerzos por dejar de lanzar gases de efecto invernadero de manera que se alinee con lo dicho por el informe científico. “Si no, muchos vamos a morir y ese es un logro que nadie quiere para esta COP”, repiten los representantes de los estados-isla, situados en primera línea de destrucción por el calentamiento global y la subida del nivel del mar.

“Las cuestiones técnicas están bastante resueltas”, ha comentado Ribera. El libro de reglas sobre cómo deben presentar los estados sus planes de recorte de CO2, los sectores en los que proyectan reducir, cómo hacerlo y de qué manera se evaluará si lo están haciendo o no. Ese reglamento, un mandato del Acuerdo de París, son las reglas de juego que gobernarán las políticas climáticas a partir de 2020, año en el que deja de regir el Protocolo de Kioto.

La división en bloques sobre cómo acoger el macro-estudio acerca de las diferencias entre un calentamiento de 2ºC y otro de 1,5ºC ha marcado la COP24 desde el comienzo. EEUU, Rusia y Arabia han ninguneado con mayor o menor grado el informe.

Un asesor del presidente estadounidense, Donald Trump, viajó a Polonia para asegurar que extraerán los recursos fósiles que todavía hay en su subsuelo. Rusia y Australia se han sentido reconfortados por esta política. Al otro lado, la Coalición se reagrupó el miércoles para construir un relato unido opuesto. China ha sobrevolado las reuniones sin dar demasiado que hablar. La cumbre se ha metido así en el esprint final.

Per què grans fabricants de cotxes estan dient ja adéu a la gasolina sense esperar que es prohibeixi

Un darrere l’altre, anem a veure com els fabricants de cotxes segueixen a Volvo i Volkswagen i s’electrifiquen les seves flotes, ho necessiten, saben que no arriben amb motors de combustió.

D’altra banda, l’organització independent ICCT estima que tecnològicament no és viable que els automòbils de motor de combustió puguin reduir les seves emissions a menys de 70 grams de CO2.

Los fabricantes de coches pusieron el grito en el cielo ante el anuncio del Gobierno de prohibir la venta de coches de combustión a partir del año 2040. Consideraron la medida “excesiva”, como la calificó la patronal de coches Anfac, y en contra del principio de neutralidad tecnológica, es decir, dejar que el mercado decida por sí mismo la tecnología ganadora para reducir emisiones. Sin embargo, grandes marcas como  Volkswagen ya están diciendo adiós a la gasolina y al diésel sin esperar a ninguna prohibición. ¿Por qué? La clave está, precisamente, en la tecnología. Según ha estudiado el  Consejo Internacional para el Transporte Limpio(ICCT), no es posible reducir las emisiones a menos de 70 gramos de CO2 sin dar un salto al coche eléctrico.

 “Técnicamente, se puede lograr que un vehículo diésel o de gasolina sea más limpio por un coste relativamente barato: se pueden mejorar los neumáticos, diseñar autos más aerodinámicos o incluso fabricar versiones ‘mild-hybrid’ [híbridos con pequeñas baterías que usan la energía del motor de combustión solo para mover el coche y emplean electricidad para los sistemas eléctricos del vehículo, como el aire acondicionado]”, analiza desde Berlín Peter Mock, director en Europa del ICCT. “Después hay un paso más ambicioso y más caro, que son los híbridos; pero todo lo que se puede lograr con un híbrido es 70 gramos de CO2, no más”, zanja este analista alemán.

Continua la lectura de Per què grans fabricants de cotxes estan dient ja adéu a la gasolina sense esperar que es prohibeixi

Què significa un escalfament de dos graus?

Dos graus pot semblar un augment de temperatura molt petit, però els científics indiquen que és una línia vermella per a la temperatura mitjana de l’atmosfera que no hem de creuar. Aquests dos graus d’incrementar la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems dels que estem tenint molts exemples recentment

Però potser una forma de visualitzar la magnitud de l’impacte d’un escalfament global de dos graus és expressar-ho en termes hídrics: superar aquesta barrera serà equivalent a tenir no una sinó dues humanitats juntes al planeta alterant el cicle de l’aigua i lluitant per ella.

Según como se mire, dos grados puede parecer un aumento de temperatura muy pequeño. En un sólo día, en sitios de montaña o del interior de la Península la temperatura del aire oscila veinte o treinta grados. Sin embargo, el aviso de los científicos y los acuerdos internacionales como los que surgieron de Paris y que en estos momentos se discuten en Katowice (Polonia) hablan de no superar los dos grados de calentamiento promedio sobre los valores preindustriales y, a ser posible, quedarnos en un aumento de un grado y medio. El asunto es un poco apremiante porque ya llevamos gastado más de dos tercios de este saldo térmico. Parece que una mayoría social e incluso política ha asumido esta cifra como una línea roja que conviene no traspasar. Pero, ¿Qué significa realmente superar esos dos grados?

Podríamos entrar en cuestiones complejas sobre la dinámica de los modelos del clima. Veríamos que con este aumento de dos grados los eventos climáticos extremos se harían aún más intensos y frecuentes. Ya estamos viendo muchos ejemplos preocupantes de huracanes, sequias, inundaciones e incendios asociados al cambio climático que baten periódicamente todos los records. Pero existen otras imágenes que brindan una idea complementaria y quizá más gráfica de las implicaciones de que la temperatura media suba apenas dos grados. Puede costar un poco de entender, pero nadie dijo que esto del cambio climático fuera algo sencillo.

Una subida de dos grados de temperatura global media tendría un efecto sobre la disponibilidad de agua futura muy similar en magnitud y en escala espacial al que tiene el impacto humano directo sobre infraestructuras que afectan a la disponibilidad de agua. Como se puede observar en la figura, los dos mapas de la derecha revelan un cambio muy similar en la escorrentía superficial. Zonas como la cuenca mediterránea sufrirán un doble impacto (cambio climático más el impacto directo por infraestructuras) en la escorrentía disminuyendo extraordinariamente la disponibilidad de agua en estas zonas ya de por si secas si se alcanza ese umbral de los dos grados. Adaptado de Haddeland y colaboradores (2014).
Una subida de dos grados de temperatura global media tendría un efecto sobre la disponibilidad de agua futura muy similar en magnitud y en escala espacial al que tiene el impacto humano directo sobre infraestructuras que afectan a la disponibilidad de agua. Como se puede observar en la figura, los dos mapas de la derecha revelan un cambio muy similar en la escorrentía superficial. Zonas como la cuenca mediterránea sufrirán un doble impacto (cambio climático más el impacto directo por infraestructuras) en la escorrentía disminuyendo extraordinariamente la disponibilidad de agua en estas zonas ya de por si secas si se alcanza ese umbral de los dos grados. Adaptado de Haddeland y colaboradores (2014).

Continua la lectura de Què significa un escalfament de dos graus?

L’ Amazònia, saquejada per la mineria il·legal

Un estudi inèdit revela que la mineria il·legal d’or, diamants i coltan està present en més de 30 rius i 2.000 punts en les selves de sis països amazònics.

El mercuri es fa servir per depurar l’or, però retorna a la natura en forma de metilmercuri, un compost altament tòxic. El mercuri, està afectant a poblacions indígenes i locals que viuen a prop o treballen en zones d’extracció d’or, així com aquelles que consumeixen peixos en la seva dieta.  La seva acumulació en els teixits humans afecta el sistema nerviós central, causant problemes d’ordre cognitiu i motor, pèrdua de visió i malalties cardíaques. Els peixos també estan greument contaminats, i ningú consumeix més peix que els pobles indígenes i riberencs amazònics.

Geològicament, l’Amazònia és una regió de subsidència, on s’ha acumulat un enorme gruix de sediments. Hom hi ha definit dues seqüències estratigràfiques, separades per una discordança: la més antiga inclou terrenys permians i carbonífers, i la superior, sediments terciaris i quaternaris. Durant el Terciari, posteriorment al plegament dels Andes, la regió es convertí en un llac gegantí d’aigua dolça. En el Plistocè, el llac s’obrí vers l’Atlàntic, i la xarxa hidrogràfica actual s’implantà sobre els terrenys terciaris dipositant-hi nous sediments. La plana amazònica, que ocupa aproximadament la meitat de la regió, és el paisatge més característic: vastíssim conjunt de petits relleus (“la terra ferma”) que no superen els 300 m d’altitud (altiplà de Santarém, 130 m; escarpament de Paranaquara, 300 m) i de grans planes d’inundació fluvial, que representen una porció relativament reduïda del conjunt regional .

Un estudio inédito revela que la minería ilegal de oro, diamantes y coltán está presente en más de 30 ríos y 2.000 puntos en las selvas de seis países amazónicos. El mercurio es el mayor problema.

Continua la lectura de L’ Amazònia, saquejada per la mineria il·legal

Aquests són els esdeveniments meteorològics extrems de 2017 que van ser accelerats pel canvi climàtic

Sempre treballem igual, busquem un patró que pugui reproduir-se. Més d’un centenar de científics analitzen la contribució del canvi climàtic a sequeres, inundacions o huracans produïts l’any passat, però tot i així no aprenem. Onades de calor com la que es va produir a la Mediterrània són tres vegades més probables per culpa de l’escalfament global, mentre que a la Xina són deu vegades més probables. L’onada de calor marina que es va propagar pel mar de Tasmània hauria estat “virtualment impossible” en un món sense canvi climàtic.

El verano de 2017 se recordará en muchos países de Europa por las intensas olas de calor. Tras un mes de junio excepcionalmente caluroso en varios países occidentales, el calor llegó a España en julio batiendo récords históricos de temperatura y contribuyendo a la aparición de importantes incendios forestales. Entrado el mes de agosto, se produjo otra ola de calor especialmente intensa en todo el Mediterráneo, donde se batieron récords en el sur de Francia, Italia, Córcega y Croacia. Según un estudio publicado esta semana, el cambio climático ha provocado que la probabilidad de sufrir estas olas de calor se haya multiplicado por tres desde 1950. A día de hoy, aseguran los científicos, “en toda la región euromediterránea, la probabilidad de que se produzca una ola de calor como la del verano de 2017 es ahora del 10%”. Continua la lectura de Aquests són els esdeveniments meteorològics extrems de 2017 que van ser accelerats pel canvi climàtic

Aïllen cèl·lules mare del càncer de mama gràcies a la impressió en 3D

Un equip de recerca de la Universitat de Girona ha aconseguit aïllar cèl·lules d’un dels càncers de mama més agressiu a partir de materials impresos amb 3D. L’objectiu és facilitar la investigació al laboratori per trobar un fàrmac que eviti la recaiguda de les pacients.

La investigació, en què col·laboren els equips de recerca biomèdica i enginyeria, s’ha finançat en part amb diners de La Marató de TV3.

A través de les impressores 3D, els científics han fabricat una mena de malles minúscules, de la mida d’una moneda, que reprodueixen els teixits i fibres de dins el cos. Es treuen cèl·lules del tumor i les posen a la malla amb l’objectiu de separar les que són cèl·lules mare, que són les que provoquen les recaigudes.

Continua la lectura de Aïllen cèl·lules mare del càncer de mama gràcies a la impressió en 3D

El canvi climàtic ja és un fet: 20 dies més d’estiu i 1,2 graus més de calor al litoral mediterrani

El canvi climàtic implica sempre un clima més sever. Experts adverteixen en unes jornades celebrades a la Universitat de València que l’escalfament global portarà pluges torrencials menys freqüents però més intenses

El cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia a la Comunitat, José Ángel Núñez, afirma que la temperatura mitjana a l’estiu ha passat de 23,3-24,5 graus des dels anys 70

“El cambio climático no es como acercarse a la estación del AVE y ver llegar el tren, porque ya está aquí”.

 De esta forma tan gráfica ha zanjado José Ángel Núñez, jefe de Climatología de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) en la Comunitat Valenciana, cualquier género de duda sobre la existencia del fenómeno del cambio climático.

Continua la lectura de El canvi climàtic ja és un fet: 20 dies més d’estiu i 1,2 graus més de calor al litoral mediterrani

Un grup de científics crea la primera vacuna per abelles del món

Protegeix a les abelles de la ‘loque americana’, una malaltia present a tot el món que pot arrasar colònies senceres i les espores poden subsistir més de 50 anys.

La “loque americana” (AFB) és una malaltia d’origen bacterià que es propaga a les larves joves amb l’alimentació que li donen les abelles adultes. És molt virulenta, tremendament contagiosa, i les seves espores, que poden romandre actives per més de 30 anys, estan presents en el 80% de ruscs. Capaç de matar abellars sencers si no es diagnostica adequadament.

La cria, que mor sota l’opercle, es converteix en una massa “chiclosa” de bacteris de color marró i comença a despendre una desagradable olor a la zona afectada. Passat un temps la larva podrida s’asseca i queda com una crosta negrosa .Aquesta malaltia es produeix per mala nutrició, meteorologia desfavorable, despoblament o varroa.

Les abelles, a més d’una interessant vida en comunitat, protagonitzen, amb altres milers d’espècies, una de les funcions essencials de la vida natural: la pol·linització. En el seu continu periple de flor a flor, recullen i dispersen el pol·len, convertint-se en una baula essencial en la producció de més del 70% de les nostres plantes. La seva desaparició, per tant, implica un seriós problema en el manteniment dels ecosistemes.

Año tras año, cada vez más abejas melíferas mueren debido a los pesticidas, la desaparición de hábitats, una mala nutrición y el cambio climático, lo que podría acarrear consecuencias desastrosas para la agricultura y la biodiversidad.

Ahora, científicos de la Universidad de Helsinki desarrollaron la primera vacuna comestible contra las infecciones microbianas, con la esperanza de salvar aunque sea a algunas de las polinizadoras.

“Puede que ahora mismo nos encontremos en un punto de inflexión, incluso sin darnos cuenta”, dijo Dalial Freitak, la científica que dirige el proyecto, en entrevista el miércoles. “Hace mucho tiempo que damos por sentados los servicios de polinización. Estos insectos no están allí, están desapareciendo”. Continua la lectura de Un grup de científics crea la primera vacuna per abelles del món