Arxiu d'etiquetes: forum

La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial

La temperatura del permagel, el sòl que es manté congelat com a mínim dos anys sota la superfície, ha augmentat a tot el planeta. A la regió mediterrània només es manté a les àrees de muntanya més elevades. I a Catalunya només en queda al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).

Són dades de dos estudis recents. El primer, publicat a la revista “Nature Communications”, mostra, per primer cop, una revisió de l’estat del permagel en el conjunt de la Terra. Ha estat liderat per Boris Biskaborn, de l’Institut Alfred Wegener-Centre Helmholtz de Recerca Polar i Marina de Potsdam (Alemanya). Hi han participat una quarantena d’investigadors, entre els quals hi ha Marc Oliva, coordinador del grup de recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), de la Universitat de Barcelona.

L’estudi es basa en dades de més de cent vint perforacions distribuïdes per l’Àrtic i l’Antàrtida i en altes muntanyes i planes elevades d’arreu del món.  Els resultats indiquen que, del 2007 al 2016, les temperatures del sòl en sectors de permagel continu han augmentat 0,39 °C –amb un marge d’error de 15 centèsimes de grau–. El permagel discontinu s’ha escalfat una mica menys: entre 0,10 i 0,30 °C. En unes quantitats semblants han augmentat les temperatures del sòl permanentment congelat de les altes muntanyes i en les poques perforacions existents a l’Antàrtida. La mitjana de tot el permagel terrestre és un augment de 0,29 °C.

Permagel en degradació a la península Potter, a l’Antàrtida (Marc Oliva)​

Es tracta d’un problema que porta diverses conseqüències. D’una banda, allibera diòxid de carboni i metà, gasos que contribueixen al canvi climàtic. Així, el potencien, cosa que pot augmentar les temperatures i la fusió de més permagel. També perjudica molts ecosistemes.

Finalment, pot provocar l’enfonsament de les edificacions que s’hagin aixecat sobre el permagel. Una quarta part de la superfície terrestre de l’hemisferi nord està en permagel. Destaca Rússia, amb més del 60% de territori situat en ambient de permagel.

Desapareix a la conca mediterrània

El segon estudi se centra a la conca mediterrània. Ha estat liderat per Marc Oliva i hi han participat una vintena d’investigadors. S’ha publicat a la revista “Earth-Science Reviews”.

En aquest treball s’han reconstruït, per primera vegada, les condicions de permagel a les zones de muntanya del sud d’Europa durant els darrers 20.000 anys. Els resultats mostren que, des de la darrera glaciació, que va acabar fa uns 12.000 anys, hi ha hagut una disminució gradual de les àrees ocupades pel permagel a les muntanyes de la Mediterrània. Només hi ha hagut una recuperació durant les fases més fredes, com l’anomenada petita edat de gel, entre els anys 1300 i 1800.

Per això, el permagel només es manté actualment a les àrees de muntanya més elevades: algunes zones dels Pirineus, els Alps del sud, els Apenins i les muntanyes d’Anatòlia. També es troba en algunes zones aïllades dels Picos de Europa, Sierra Nevada, les muntanyes de l’Atles i els Balcans. A Catalunya només queda permagel al massís del Besiberri (Alta Ribagorça).

A totes les zones mostra evidències d’estar en degradació, amb la seva possible desaparició en les properes dècades.

En els pròxims anys, els membres del grup de recerca ANTALP reforçaran l’estudi dels processos freds al Pirineu català, on encara queden reductes de sòl permanentment congelat, malgrat que la seva distribució i extensió encara és poc coneguda. Continua la lectura de La temperatura del permafrost s’incrementa a escala mundial

L’escalfament que ens envaeix

Reproduïm un fragment del magnífic article:

“dotze anys terrorífics” .A l’octubre de 2018, quinze mesos després que les paraules de Jirinec fessin que es em saltessin les llàgrimes a l’Amazònia, els principals científics del clima van elaborar un informe per al Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (PICC) de l’ONU que ens adverteix que només ens queden una dotzena d’anys per limitar els impactes catastròfics del canvi climàtic. La clau d’això és el següent: ja hem escalfat el planeta un grau centígrad. Si no aconseguim limitar aquest procés d’escalfament a 1,5 graus, fins i tot mig grau més d’aquest límit empitjorarà significativament la calor extrema, les inundacions, les sequeres generalitzades i els augments del nivell del mar, entre d’altres fenòmens ombrívols. L’informe s’ha convertit en el punt central de les conversacions entre dels progressistes polítics nord-americans, els quals, com en el cas de la periodista i activista Naomi Klein, parlen ja dels “dotze anys terrorífics” que ens queden per reduir les emissions de combustibles fòssils .

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251476&titular=el-calentamiento-que-nos-invade- Continua la lectura de L’escalfament que ens envaeix

Els anells de Saturn són més joves que el seu planeta

L’edat dels populars anells de Saturn era una de les qüestions que més intrigava als astrònoms que estudien aquest gegant gasós. Ara, els últims mesuraments revelen que es van formar molt més tard que el planeta, probablement en l’època en què els dinosaures poblaven la Terra.

L’origen dels anells podrien ser antigues llunes que es van destruir o un cometa atrapat i esquinçat per la gravetat de Saturn

https://www.publico.es/ciencias/sistema-solar-anillos-saturno-son-jovenes-planeta.html

Tras más de una década explorando Saturno, sus anillos y satélitesla sonda Cassini se desintegró en la atmósfera del sexto planeta del sistema solar en septiembre del 2017. Pero hasta su ‘último aliento’ estuvo recopilando datos cruciales para resolver algunas de las incógnitas del universo.

La revista Science publica esta semana las últimas mediciones sobre el sistema de Saturno que indican que los anillos no se formaron junto con el gigante gaseoso, sino que son mucho más jóvenes. Según los resultados, los anillos tienen sólo entre 10 y 100 millones de años, mientras que la antigüedad de Saturno es de unos 4.500 millones de años.

“Con la información de Cassini hemos podido determinar la masa de los anillos de Saturno (alrededor de 1,54 X 1019 kg), una medida que aporta fuertes evidencias de que estos no se formaron al mismo tiempo que el resto del sistema solar, sino más tarde. Es probable que se crearan cuando los dinosaurios poblaban la Tierra, lo que demuestra que el universo es mucho más dinámico de los que pensábamos”, declara Luciano Iess, investigador de la Universidad de Roma de La Sapienza y líder del equipo de científicos de de EEUU e Italia que ha realizado el estudio. Continua la lectura de Els anells de Saturn són més joves que el seu planeta

Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

Científics nord-americans han perforat una gran capa de gel per extreure aigua del llac Mercer, on hi ha absència total de llum solar, una pressió alta i mig grau sota zero de temperatura. La troballa ha estat considerable: al voltant de 10.000 cèl·lules de bacteris per cada mil·lilitre d’aigua. Una quantitat de formes de vida que ha sorprès els científics de l’expedició per les dures condicions al llac Mercer.

Segons els científics, les masses d’aigua subglacials de l’Antàrtida, composta per uns 400 llacs soterrats per centenars de metres de gel, són molt similars a les descobertes a Mart o als grans oceans subglacials descoberts en les expedicions de les llunes de Saturn i Júpiter o en Plutó, on hi ha les més altes probabilitats fins ara de trobar vida fora de la Terra

https://www.publico.es/ciencias/vida-antartida-hallan-vida-lago-subglacial-mil-metros-profundidad-antartida.html

Un grupo de científicos investigadores estadounidenses del programa Subglacial Antarctic Lakes Scientific Access (SALSAhan encontrado vida en las aguas de uno de los lagos más aislados de la Antártida. El descubrimiento es el resultado de un proyecto que ha durado años y ha exigido la perforación de una capa de hielo de más de mil metros hasta llegar a la superficie del lago Mercer, el más profundo de los cientos de lagos subglaciales del Polo Sur, donde la elevada presión y la ausencia total de luz solar dificultan sobremanera el desarrollo de formas de vida.

El equipo informó de que había logrado acceder a las aguas del lago el pasado 27 de diciembre. Para ello, tuvo que derretir casi 30 toneladas de hielo con un chorro a presión de agua caliente esterilizada. “No ha sido nada fácil”, aseguró John Priscu, director de la expedición de SALSA y profesor de ecología polar en la Universidad de Montana.

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Sedimentos del fondo del lago Mercer extraído por el equipo de científicos.- SALSA

Cuando la prospección llegó al aislado lago, el más profundo explorado hasta ahora en la Antártida, extrajo 60 litros de agua además de varios metros de sedimentos depositados en el fondo del lago, de unos 15 metros de profundidad. A pesar de estar a medio grado bajo cero, la alta presión a más de un kilómetro de profundidad evita que el agua se congele y fluya por el lecho, generando un entorno propicio para el desarrollo de formas de vida microscópicas. Continua la lectura de Troben vida a un llac subglacial a més de mil metres de profunditat a l’Antàrtida

La pujada del nivell del mar es triplica en zones del Pacífic

Si continuem sense reduir les nostres emissions, podríem patir un augment de fins a un metre, potser més a finals de segle. Uns 100 milions de persones viuen a menys d’un metre d’un nivell de marea alta, així que en un segle, podríem tenir a 100 milions de persones havent d’adaptar d’alguna manera per protegir les seves cases, retirant-se de la costa o protegint-la.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20190110/454056464185/subida-nivel-mar-pacifico-calentamiento-premio-fronteras-del-conocimiento-bbva.html

La subida del nivel del mar se ha acelerado desde los años noventa del siglo pasado y ya experimenta un ritmo de aumento de tres milímetros al año. El resultado es que la elevación media en el planeta ronda los 8 cm los últimos 25 años. Sin embargo, no se da un reparto uniforme.

“Desde principios de los noventa, en el Pacífico, en las zonas tropicales del oeste, se dan aumentos de 25 centímetros, y algunas islas bastante pobladas de esta región ya están siendo afectadas por este fenómeno”. Así lo indicó ayer Anny Cazenave, doctora en Geofísica por la Universidad de Toulouse, una de las tres personas que han obtenido el premio Fundación BBVA Fronteras del Conocimiento en la categoría de Cambio Climático. Continua la lectura de La pujada del nivell del mar es triplica en zones del Pacífic

Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

La producció mundial d’aliments amenaça l’estabilitat climàtica i la resistència de l’ecosistema. Constitueix el major impulsor de degradació ambiental i de transgressió dels límits planetaris .Una transformació radical del sistema alimentari mundial és urgentment necessària.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/medio_ambiente-salud-alimentacion-carne-azucar_0_857765230.html

De forma reciente, un artículo replicado por múltiples medios en España aseguraba en su titular: ‘Dejar de comer carne no va a salvar el planeta’. Pues bien, un nuevo informe de la prestigiosa revista médica The Lancet que ha contado con la participación de 37 científicos de diversas disciplinas acaba de concluir que por la salud humana y la del planeta se necesita un cambio radical de nuestra dieta que reduzca más de un 50% el consumo de la carne roja y el azúcar. Continua la lectura de Per salvar el planeta i menjar sa cal reduir un 50% el consum de carn vermella i sucre

Les plantes de dessalinització produeixen més residus tòxics que aigua potable

Una de cada quatre persones viu en regions on els recursos d’aigua són insuficients una part de l’any, mentre que uns 500 milions de persones pateixen una penúria tot l’any, segons l’ONU.

La penúria d’aigua està motivada per moltes causes, la primera d’elles per una població global massiva que s’acosta als 8.000 milions de persones. Molts grans rius ja no arriben al mar, les zones aqüíferes s’assequen i la contaminació també afecta a l’aigua.

Amb el canvi climàtic, la situació empitjorarà. Per cada grau centígrad que sumi el planeta, al voltant del 7% de la població mundial – uns 500 milions de persones – tindrà 20% menys aigua, segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC).

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251357&titular=las-plantas-de-desalinizaci%F3n-producen-m%E1s-residuos-t%F3xicos-que-agua-potable-

Unas 16.000 plantas de desalinización en el mundo producen más residuos tóxicos que agua potable, según el primer estudio global sobre la materia, publicado el lunes.

Por cada litro de agua obtenido del mar o de aguas salobres, un litro y medio de lodo salado, llamado salmuera, acaba en el océano o la tierra, según la investigación publicada en la revista científica Science of the Total Environment.

La salmuera extremadamente salada es todavía más tóxica al estar compuesta por químicos utilizados en el proceso de desalinización, como por ejemplo, el cobre y el cloro.

La cantidad total de salmuera producida — más de 50.000 millones de metros cúbicos al año en el mundo — podría cubrir el estado de Florida con una capa de 30 cm, calcularon los autores del estudio.

“El mundo produce menos agua desalinizada que salmuera”, dijo a la AFP Manzoor Qadir, coautor del informe y científico del Instituto del Agua, Medioambiente y Salud de la Universidad de la ONU en Ontario (Canadá).

“Casi toda la salmuera regresa al medioambiente, sobre todo al océano”.

Toda esta sal adicional aumenta la temperatura de las aguas costeras y disminuye el nivel de oxígeno, lo que puede crear “zonas muertas”.

“En estas condiciones, para los organismos acuáticos es difícil respirar. Necesitan O2 para sobrevivir”, dijo Qadir.

Una solución vital

 

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c60e8b560fb91b8c32814266d78ec6c9c151c9e4.jpg

 

AFP / Paz PIZARRO La desalinización en el mundo  

Más de la mitad de la salmuera mundial procede solo de cuatro países: Arabia Saudita (22%), los Emiratos Árabes Unidos (20,2%), Kuwáit (6%) y Qatar (5,8%).

África del Norte, Oriente Medio y muchas pequeñas islas en lugares como el Pacífico dependen en gran medida del agua desalinizada.

Esta está destinada en casi dos terceras partes a su consumo y el resto como refrigerante en la producción de energía y también a la agricultura.

Una de cada cuatro personas vive en regiones donde los recursos de agua son insuficientes una parte del año, mientras que unos 500 millones de personas sufren una penuria todo el año, según la ONU.

Desde 2015, el Informe de Riesgos Globales del Foro Económico Mundial incluye las “crisis del agua” entre las amenazas globales, por encima de los desastres naturales, las migraciones y los cibertaques.

La penuria de agua está motivada por muchas causas, la primera de ellas por una población global masiva que se acerca a los 8.000 millones de personas. Muchos grandes ríos ya no llegan al mar, las zonas acuíferas se secan y la contaminación también afecta al agua.

El papel del cambio climático

Con el cambio climático, la situación empeorará.

Por cada grado centígrado que sume el planeta, alrededor de 7% de la población mundial – unos 500 millones de personas – tendrá 20% menos agua, según el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC).

“La tecnología de desalinización ha beneficiado a muchas personas”, dijo Qadir. “Pero no podemos ignorar la producción de salmuera, que se convertirá en un grave problema en el futuro”.

 https://www.afp.com/sites/default/files/nfs/diff-intra/espanol/madrid/sociedad/c2053c8815e95713b68670531bf60ed49aca7084.jpg

 

 

 

AFP / Simon MALFATTO La desalinización en el mundo

La tecnología de retirar la sal del agua se utiliza a escala industrial desde los años 1960. En 2025, el mundo contará con al menos 17.500 plantas.

Más del 90% de las plantas de desalinización se hallan en países ricos. Esto demuestra que la tecnología es onerosa, especialmente por los costos energéticos.

Pero, según Qadir, esto también significa que estos países tienen la capacidad de desarrollar maneras para deshacerse de la salmuera de una manera que no afecte tanto el medioambiente.

Algunos proyectos pilotos mostraron que modificando la salmuera hasta se puede aumentar la producción de algunas especies de peces en acuicultura.

Fuente: https://www.afp.com/es/noticias/838/las-plantas-de-desalinizacion-producen-mas-residuos-toxicos-que-agua-potable-doc-1c84ri2

 

Com evitar que el cotxe elèctric sigui només per a rics

El fet que aquesta anàlisi s’hagi realitzat en els països nòrdics resulta rellevant, ja que és allà on més s’està expandint el vehicle elèctric a Europa.

La clau és reconèixer que tots els cotxes tenen diferents tipus de costos, riscos i beneficis, així que cal fer-los transparents i llavors decidir en quins contextos té sentit el cotxe elèctric i en quines no.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/transicion_energetica/coche-electrico-equidad-injusticia_0_857415021.html

Sí, el fomento del coche eléctrico puede provocar injusticias sociales, exclusión, elitismo y otras externalidades negativas. Lo dice  un estudio llevado a cabo por investigadores de las universidades de Sussex (Reino Unido) y Aarhus (Holanda) sobre el desarrollo de los vehículos eléctricos y el sistema V2G en los países nórdicos en Europa, los más avanzados en la expansión de estas tecnologías. Identificar estos riesgos es importante para poder reducirlos. De hecho, este trabajo publicado en Ecological Economics propone también medidas para mitigar o eliminar estas injusticias, como dar señales políticas contundentes para que la industria pueda prepararse.   Continua la lectura de Com evitar que el cotxe elèctric sigui només per a rics

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna