Arxiu d'etiquetes: forat negre

Katie Bouman, la dona que va somiar amb fotografiar un forat negre

La científica de només 29 anys ha estat clau per desenvolupar l’algoritme que ha permès obtenir una imatge històrica. Bouman és una peça clau dels 200 científics de 20 països que han format equip per obtenir la imatge històrica, la del forat negre situat a la galàxia M87, a 55 milions d’anys llum de la Terra.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190411/461587484679/katie-bouman-cientifica-mit-primera-fotografia-agujero-negro.html

Con solo 27 años Katie Bouman se propuso hacerle una fotografía a un agujero negro. En 2016 acababa de graduarse en el Instituto de Tecnología de Massachusetts (MIT) y ofreció una con charla en la que hablaba del proyecto que ayer dio la vuelta al mundo al cumplirse. Ha sentido tan suya esta aventura que no pudo ocultar su emoción en sus redes sociales.

La instantánea de la científica con el agujero negro en la pantalla de su ordenador se ha convertido en viral. “Viendo con incredulidad como la primera imagen que hice de un agujero negro estaba en proceso de ser reconstruida”, escribía Bouman. Su juventud y el hecho de haber superado todas las barreras laborales por ser mujer dan todavía más mérito a su trabajo. Continua la lectura de Katie Bouman, la dona que va somiar amb fotografiar un forat negre

La primera imatge que s’ha captat mai d’un forat negre

Es confirma que els forats negres existeixen. Aquesta és la primera imatge que s’ha enregistrat mai d’un forat negre. L’equip de l’Event Horizon Telescope (EHT) l’ha fet pública avui en sis rodes de premsa simultànies a tot el món. Per primera vegada des que se’n va concebre l’existència, doncs, se sap quin aspecte té l’entorn d’un forat negre.

És la segona prova directa de l’existència dels forats negres, després de la detecció de les ones gravitacionals emeses després de la fusió de dos d’ells en 2016

Un dels forats negres es troba al centre de la Via Làctia (a 26.000 anys llum de la Terra) i l’altre, a 50 milions d’anys llum del nostre planeta

La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia M87, a la constel·lació de Virgo, de sis mil milions de masses solars i a una distància de cinquanta milions d’anys llum.

Amb l’esdeveniment d’aquest dimecres, es mostra per primera vegada una imatge de la concepció que va tenir Albert Einstein el 1915: una regió de l’espai amb una força de la gravetat tan gegantina que res no pot sortir-ne.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190410/461565337649/agujero-negro-vistas-galaxia-espacio-video-seo-ext.html

https://www.ara.cat/societat/imatge-forat-negre_0_2213178869.html

La imatge correspon al forat negre que hi ha al centre de la galàxia M87, a la constel·lació de Virgo, de sis mil milions de masses solars i a una distància de cinquanta milions d’anys llum.Les observacions per captar aquestes imatges han requerit molta més precisió que la que pot assolir un sol telescopi. Per aquest motiu es va dissenyar el supertelescopi virtual EHT, que integra les observacions de vuit radiotelescopis situats als Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya, Hawaii, l’Antàrtida i actua com un telescopi de la mida de la Terra. Aquesta complexitat ha fet que els científics hagin esmerçat gairebé dos anys a processar les dades de les observacions fetes l’abril del 2017. Continua la lectura de La primera imatge que s’ha captat mai d’un forat negre

Una violenta explosió mai vista abans desconcerta als astrònoms

Una possibilitat és que fos una supernova que genera un monstruós zombi estel·lar, un tipus d’estrella de neutrons que gira a gran velocitat sobre si mateixa i que té un intens camp magnètic. Desenes de telescopis es van girar cap al fenomen per comprendre la seva procedència; encara no tenen resposta.

Les proves fins ara no permeten descartar ni confirmar que ha passat. No obstant això, la intensa radiació detectada durant les setmanes posteriors al descobriment suggereix que hi ha algun tipus de motor intern que aporta energia.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190111/454070152462/explosion-cosmica-investigacion-astronomos-supernova.html

Una explosión cósmica sin precedentes ha sacudido el mundo de la astronomía. El pasado junio, el telescopio Atlas del observatorio de Haleakala (Hawái) detectó un estallido inusualmente luminoso en el cielo que no encajaba con ningún fenómeno conocido. Análisis posteriores han revelado que se trata de un tipo de objeto nunca antes observado y que abre nuevas vías de investigación. Continua la lectura de Una violenta explosió mai vista abans desconcerta als astrònoms

Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Els astrònoms creuen que en xocar dos galàxies, cadascuna amb un forat negre en el seu centre, aquests últims es van fusionar i per un desequilibri entre les seves masses i velocitats de rotació, van anar produint ones gravitacionals sobretot en una direcció i sentit, fins que el desequilibri va produir que el forat negre sortís disparat en sentit contrari.

En realitat, el que s’observa ara és el que va passar fa 8.000 milions d’anys, la distància en anys llum a la qual està la galàxia 3C186, probable resultant de la fusió.

http://www.publico.es/ciencias/detectado-agujero-negro-errante-expulsado.html

Continua la lectura de Detectat un forat negre errant, expulsat del centre d’una galàxia per ones gravitacionals

Observat un forat negre engolint un estel

Aquest forat negre supermassiu, situat al centre de la galàxia, hauria estat capaç de generar forces gravitacionals extremes que haurien fet trossos a una estrella semblant al Sol que deambulava massa a prop. Un fenomen que s’ha anomenat esdeveniment d’interrupció de marea (en anglès, tidal disruption event) i que ha estat observat, explica l’ESA, només en una desena d’ocasions.
Segons la revista Nature Astronomy és la hipòtesi més fiable a l’explosió de l’estrella més gran mai observada.El fet va tenir lloc al gener del 2015, i des de llavors s’han barrejat diverses hipòtesis al respecte. Continua la lectura de Observat un forat negre engolint un estel

Stephen Hawking canvia la seva visió sobre els forats negres

Es perd la informació dintre dels forats negres ? Els físics porten  més de trenta anys intentant esbrinar-ho….

El físic canvia el seu punt de vista respecte de la informació que els forats negres emmagatzemen de la seva estrella original i dels objectes que hi cauen. Hawking es retracta del resultat original i afirma que la informació podria no desaparèixer del tot. Diu que a mesura que el forat negre es va evaporant, la radiació de partícules “suaus” (fotons o gravitons sense energia) portaria codificada la informació emmagatzemada a la frontera del forat. Bé la ciència evoluciona molt ràpidament… Continua la lectura de Stephen Hawking canvia la seva visió sobre els forats negres

Stephen Hawking: “Els forats negres poden ser la porta a un univers alternatiu”

Stephen Hawking: “És possible sortir d’un forat negre”

El científic presenta una nova teoria segons la qual els forats negres poden ser la porta a un univers alternatiu.

Font:http://www.ara.cat/societat/forat-negre-stephen-hawking_0_1420058243.html Continua la lectura de Stephen Hawking: “Els forats negres poden ser la porta a un univers alternatiu”

A la caça del forat negre al cor de la Via Làctia

Com sabem que existeix un forat negre al cor de la Via Làctia?

Por Montserrat Villar (CSIC)*

Si pudiéramos reducir el tamaño de la Tierra al de un azucarillo, nuestro planeta se convertiría en un agujero negro. En teoría, lo mismo ocurriría con cualquier objeto siempre que contáramos con un sistema capaz de comprimirlo lo suficiente: una casa, una mesa, yo misma. Por debajo de un tamaño crítico el efecto de la gravedad será imparable: ninguna fuerza podrá impedir el colapso e inevitablemente se formará un agujero negro. Ese tamaño crítico viene determinado por el llamado‘radio de Schwarschild’ y depende únicamente de la masa del objeto en cuestión. Es decir, conocida la masa, el radio de Schwarschild se deduce con facilidad. Para la Tierra es aproximadamente 1 centímetro, mientras que para el Sol son unos 3 kilómetros. Por tanto, si el Sol se redujera a una bola de unos 3 kilómetros de radio, nada impediría que se convirtiera en un agujero negro. Continua la lectura de A la caça del forat negre al cor de la Via Làctia