Arxiu d'etiquetes: física

El CERN anuncia el descobriment d’una rara partícula amb quatre quarks

Ni la partícula ni la classe a la qual pertanyeria havien estat observades amb anterioritat, i són especialment rars atès que els quarks, partícules elementals mínimes en la física subatòmica, se solen agrupar en parelles o trios per formar hadrons (dels que els protons i neutrons són exemples).

En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons, els components dels nuclis atòmics.[1] A causa d’un fenomen conegut com a confinament de color, els quarks no es poden observar directament ni es troben en solitari; es poden trobar només a dins d’hadrons, com ara els barions (dels quals, els protons i els neutrons en són exemples) i els mesons.[2][3] Per aquest motiu, la major part d’informació sobre els quarks s’ha extret d’observacions dels mateixos hadrons. Només en situacions d’altes temperatures i/o densitats, els quarks esdevenen quasi-lliures dins una fase deconfinada del plasma de quarks i gluons.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Quark

https://www.lavanguardia.com/vida/20200701/482044810636/el-cern-anuncia-el-descubrimiento-de-una-rara-particula-con-cuatro-quarks.html

El Centro Europeo de Física de Partículas (CERN) anunció hoy el descubrimiento de una nueva partícula formada por cuatro quarks que, según los investigadores, ayudará a entender la forma en que éstos interactúan para formar los protones y neutrones que se encuentran en el núcleo de los átomos.

Ni la partícula ni la clase a la que pertenecería habían sido observadas con anterioridad, y son especialmente raros dado que los quarks, partículas elementales mínimas en la física subatómica, se suelen agrupar en parejas o tríos para formar hadrones (de los que los protones y neutrones son ejemplos). Continua la lectura de El CERN anuncia el descobriment d’una rara partícula amb quatre quarks

Un increïble vídeo de lapse de temps mostra 10 anys de la història del sol en 6 minuts

Què volen dir 10 anys al nostre 4600000000 anys d’edat, el sol ? Probablement aproximadament fins a l’últim mil·lèsima de segon que va suposar pel nostre Tot i així, cada dècada en què creix el nostre vell sol és una dècada de canvis turbulents, de vegades violents, fet que es fa evident en un nou vídeo en lapse de temps de l’Observatori de la Dinàmica Solar (SDO) de la NASA. Cada segon del vídeo representa un dia en la vida del sol i tota la dècada sencera en aproximadament 60 minuts (encara que podeu veure el nostre rodal de 6 minuts més amunt). Cal vigilar el màxim solar  violent del 2014, però no us el podeu perdre.

https://www.livescience.com/solar-decade-time-lapse-video.html

What does 10 years mean to our 4.6 billion-year-old sun? Probably about as much as the last millionth of a second meant to you. Still, every decade that our old sun burns on is a decade of turbulent, sometimes violent change — a fact that becomes beautifully evident in a new time-lapse video from NASA’s Solar Dynamics Observatory (SDO). Continua la lectura de Un increïble vídeo de lapse de temps mostra 10 anys de la història del sol en 6 minuts

Ucraïna revela que abans de 1986 hi va haver més accidents a la central nuclear de Txernòbil

El president de l’Institut de la Memòria d’Ucraïna creu que les dades publicades permeten conèixer les premisses que van anticipar la catàstrofe i que van ser ocultades.

Continua la lectura de Ucraïna revela que abans de 1986 hi va haver més accidents a la central nuclear de Txernòbil

El CSN, a favor de renovar l’autorització de la central nuclear de Vandellós II altres 10 anys més

Quins riscos assumim ? Quins riscos ens oculten? Estem fora de termini, i l’únic que fem és ignorar els fets per no pensar que no tenim solucions per als nostres problemes. Res més ens espera, que podem pensar?  Per què som optimistes per naturalesa? Creiem que tot arribarà i tot es resoldrà, però, que passa si no és així?

El CSN, a favor de renovar l’autorització de la central nuclear de Vandellòs II altres 10 anys més. El Consell de Seguretat Nuclear imposa, no obstant, deu límits i condicions a la central acompanyats de cinc instruccions tècniques complementàries (ITC).

https://www.publico.es/sociedad/csn-favor-renovar-autorizacion-central-nuclear-vandellos-ii-otros-10-anos-mas.html

El Pleno del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha informado a favor de renovar durante diez años más la licencia de explotación de la central nuclear de Vandellós II (Tarragona).

No obstante, el regulador ha impuesto diez límites y condiciones a la central acompañados de cinco Instrucciones Técnicas Complementarias (ITC), a los que quedará sometido el funcionamiento de la instalación en este nuevo periodo de diez años, hasta 2030. Continua la lectura de El CSN, a favor de renovar l’autorització de la central nuclear de Vandellós II altres 10 anys més

Què ens espera en el cel nocturn aquest estiu

Les nits estivals acolliran esdeveniments astronòmics com la famosa pluja d’estrelles de les Perseides o la part més brillant de la Via Làctia.

Per gaudir dels esdeveniments astronòmics convé allunyar-se de llocs molt il·luminats. Les ciutats no suposen el millor escenari a l’hora d’observar el cel nocturn. Especialment sensible és la Via Làctia ja que brilla molt poc. Així que desplaçar-se a una zona allunyada de la contaminació lumínica suposa un bàsic per treure el major partit a el cel estival.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200620/481837682720/cielo-nocturno-verano-perseidas-eclipse.html

Las cálidas noches de verano, estación que estrenaremos al final del día, animan a salir a la calle a observar el cielo nocturno. Son varios los eventos astronómicos que nos deparan los próximos meses. Estos son algunos de ellos: Continua la lectura de Què ens espera en el cel nocturn aquest estiu

La fuita radioactiva de 2017 que Rússia segueix negant procedeix d’una instal·lació nuclear d’ús civil

El ruteni detectat en sòl europeu no és d’origen militar però sí del tipus generat en centrals nuclears d’aquest país.

Mayak era una central nuclear quan es va produir el 1957 un gravíssim accident allà que les autoritats soviètiques van ocultar totalment. Després es va reconvertir a planta de processament.

https://www.publico.es/internacional/escape-radiactivo-2017-rusia-sigue-negando-procede-instalacion-nuclear-civil.html

Los niveles anómalos en la atmósfera de un isótopo radiactivo del elemento químico rutenio que se detectaron en muchos países europeos en septiembre y octubre de 2017 alarmaron a las autoridades aunque estas aseguraron poco después que no llegaron a suponer un peligro para la salud y el medio ambiente. Rusia ha negado siempre que el origen de la nube radiactiva estuviera en alguna de sus instalaciones nucleares de uso civil o militar, aunque su servicio meteorológico sí comprobó e hizo público que se dieron niveles elevados de rutenio 106, muy superiores a los detectados en Europa, durante unos días en la zona sur de los Urales.

Desde entonces, la hipótesis más manejada en ambientes especializados ha sido que se produjo un escape accidental en el enorme complejo de Mayak, situado en esa zona, donde se procesa combustible gastado de las centrales nucleares, y se han publicado algunos estudios que la apoyan. El último y más concluyente, que se acaba de hacer público, indica que el rutenio detectado no solo no es natural sino que además procede de una instalación civil, lo que excluye la alarmante posibilidad de que se originara durante la fabricación de plutonio para bombas atómicas, algo que seguía preocupando a los encargados de la vigilancia radiactiva. Continua la lectura de La fuita radioactiva de 2017 que Rússia segueix negant procedeix d’una instal·lació nuclear d’ús civil

La Via Làctia podria albergar 36 civilitzacions intel·ligents

L’estimació ha estat portada a terme per dos professors de la Universitat de Nottingham en base a les condicions que es van donar a la Terra.

La vida a la Terra s’ha desenvolupat en un entorn ric en metalls i ha requerit aproximadament 5.000 milions d’anys per fer-ho. A partir d’aquí, els autors van plantejar el nombre de possibles civilitzacions en funció de diferents escenaris que van categoritzar en dos condicions. En un extrem hi hauria el principi copernicà astrobiològic feble, de manera que un planeta formaria vida intel·ligent a partir dels 5.000 milions d’anys, però no abans. L’altra és la condició forta en la qual la vida ha formar-se entre 4.500 i 5.500 milions d’anys.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200615/481788909324/via-lactea-vida-inteligente-civilizaciones-extraterrestres.html Continua la lectura de La Via Làctia podria albergar 36 civilitzacions intel·ligents

Què és la misteriosa ona de ràdio de l’espai que repeteix el seu patró cada 157 dies?

L’enigma d’un altre món: investiguen un senyal a l’espai repetit cada 157 dies

L’observatori britànic Jodrell Bank estudia des de fa quatre anys uns senyals còsmics d’origen desconegut

Un equip d’investigadors ha trobat, per segona vegada en la història, un senyal que actua cíclicament en un espai de temps i, després de silencia, a 3.000 milions d’anys llum

L’univers ens envia un senyal de ràdio d’origen desconegut que es repeteix exactament cada 157 dies. Els experts estan desconcertats. Ja fa quatre anys que l’observatori britànic Jodrell Bank, a través del telescopi Lovell, està analitzant uns senyals còsmics que arriben des d’algun lloc molt llunyà. Ara, però, han descobert que una de les anomenades ràfegues ràpides de ràdio (FRB) registra una conducta regular que està sorprenent els científics.

El telescopi Lovell ha permès descobrir que l’emissió coneguda com a 121102 segueix un patró cíclic, amb ràfegues de ràdio que duren 90 dies per continuar amb un silenci de 67 dies. Un comportament que es repeteix després de 157 dies, tal com assenyala el compte de Twitter de l’observatori Jodrell Bank.

The SETI Institute

@SETIInstitute

A team led by @jodrellbank has discovered that emission from 121102 follows a cyclic pattern, with radio bursts observed in a window lasting ~90 days followed by a silent period of 67 days. The same behaviour then repeats every 157 days. https://buff.ly/3fdouB5  @OfficialUoM

Mostra la imatge al Twitter
134 persones estan parlant sobre això

L'enigma d'un altre món: investiguen un senyal a l'espai repetit cada 157 dies
El telescopi Lovell continua oferint-nos nous descobriments extragalàctics (Pixabay)

Origen desconegut

Ningú sap encara com es produeixen els FRB. Entre les teories que analitzen els científics hi ha la possibilitat que provinguin dels magnetars, unes estrelles molt denses amb potents camps magnètics.

Aquests senyals duren molt poc temps, unes mil·lèsimes de segon, i es poden percebre a tot l’univers.

Tothom és lliure de fer volar la imaginació. Hi ha qui creu, fins i tot, la hipòtesi de vida extraterrestre, però tot apunta que els senyals són d’origen natural i que venen més enllà de la Via Làctia.

El fet que sigui una seqüència regular podria fer pensar que les explosions potents estan vinculades al moviment orbital d’una estrella massiva, una estrella de neutrons o un forat negre.

Sigui com sigui, aquest nou descobriment ha aixecat molta expectació a les xarxes… Continua la lectura de Què és la misteriosa ona de ràdio de l’espai que repeteix el seu patró cada 157 dies?

Les proves nuclears de la Guerra Freda van canviar els patrons de pluja a milers de quilòmetres

Segons diversos científics de les universitats de Reading, Bath i Bristol (Regne Unit), els núvols registrades entre 1962 i 1964 eren visiblement més gruixudes en dies amb més radioactivitat.

Durant molt temps es va pensar que la càrrega elèctrica modifica la forma en què xoquen i es combinen les gotes d’aigua en els núvols, el que pot afectar la mida de les gotes i influir en la pluja, però això és difícil d’observar en l’atmosfera . Al combinar les dades de proves de bombes nuclears amb registres meteorològics, els científics van poder investigar això retrospectivament

https://www.publico.es/ciencias/guerra-fria-pruebas-nucleares-guerra-fria-han-cambiado-patrones-lluvia-miles-kilometros.html

Las detonaciones de bombas nucleares lanzadas durante la Guerra Fría, sobre todo por Estados Unidos y la Unión Soviética, pueden haber cambiado los patrones de lluvia a miles de kilómetros de los sitios donde se realizaron esas pruebas.

Así lo revela una investigación publicada este miércoles en la revista Physical Review Letters, que utiliza registros históricos entre 1962 y 1964 de una estación de investigación en Escocia. Continua la lectura de Les proves nuclears de la Guerra Freda van canviar els patrons de pluja a milers de quilòmetres

El CSN autoritza a la central nuclear d’Almaraz a operar fins a octubre de 2028

El Ple del CSN ha acordat informar favorablement a la sol·licitud de renovació de l’autorització d’explotació de la central nuclear Almaraz (Càceres), la vigència vencia al juny. Concretament, permet el funcionament de la unitat I fins l’1 de novembre de 2027 i a la unitat II fins el 31 d’octubre de 2028, que van iniciar el seu funcionament el 1981 i 1983, respectivament.

https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10529185/05/20/El-CSN-autoriza-a-la-central-nuclear-de-Almaraz-a-operar-hasta-octubre-de-2028.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha autorizado el funcionamiento de la central nuclear de Almaraz hasta octubre de 2028, estableciendo 13 límites y condiciones. Se cumple así el acuerdo alcanzado entre el Gobierno y las empresas sobre la esperanza de vida de la planta, en la que invertirán hasta 600 millones de euros. Continua la lectura de El CSN autoritza a la central nuclear d’Almaraz a operar fins a octubre de 2028