Arxiu d'etiquetes: física

Detecten una nova superterra al voltant d’una estrella nana vermella

La nova superterra descoberta orbita al voltant de la seva estrella amb un període orbital de 2.4 dies i te una massa aproximada de 3 masses terrestres.

Ens trobem davant del planeta amb el segon període orbital més curt al voltant d’aquest tipus d’estrella. La massa i el període orbital d’aquest planeta suggereixen una composició rocosa, així com un radi estimat de 1.4 radis terrestres, que podrà ser confirmat amb futures observacions del satèl·lit .

https://www.publico.es/ciencias/investigacion-detectan-nueva-supertierra-alrededor-estrella-enana-roja.html

Un equipo de investigadores dirigido por Borja Toledo, estudiante de doctorado Severo Ochoa-La Caixa del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC), ha descubierto una supertierra alrededor de GJ 740, una estrella enana fría situada a unos 36 años luz de la Tierra.

En un comunicado el IAC señala que en los últimos años se ha llevado a cabo un seguimiento exhaustivo de estrellas enanas rojas con el objetivo de encontrar exoplanetas orbitando a su alrededor y recuerda que estos cuerpos estelares poseen una temperatura efectiva comprendida entre 2.400 y 3.700 K (más de 2.000 grados más frías que el Sol) y una masa entre 0.08 y 0.45 masas solares. La nueva supertierra descubierta orbita su estrella con un período orbital de 2.4 días y posee una masa aproximada de 3 masas terrestres. Continua la lectura de Detecten una nova superterra al voltant d’una estrella nana vermella

‘Superlluna rosa’ d’abril quan i com es pot veure-la?

El 27 d’abril es podrà contemplar aquest fenomen que determina que l’espurna del satèl·lit sigui un 15% més gran i la seva mida creixi un 7%.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20210410/superluna-rosa-cuando-como-verla-11646755

Abril es un mes prolífico en fenómenos astronómicos deslumbrantes, pero entre todos ellos la palma se la lleva la llamada ‘Superluna rosa’. Los fanáticos de este tipo de espectáculos celestiales tienen una cita con ella el 27 de abril porque, esa misma noche, el satélite de la Tierra estará en su fase de luna llena y, además, en su perigeo, como sucedió el pasado 29 de marzo.

Esa coincidencia determina un curioso fenómeno, ya que es el momento exacto en el que la Tierra y la Luna se encuentran geocéntricamente más cerca. Es decir, a 357.378 kilómetros. El destello de la Luna será hasta un 15% mayor, mientras que su tamaño crecerá un 7%. Continua la lectura de ‘Superlluna rosa’ d’abril quan i com es pot veure-la?

Físics troben possibles indicis d’una nova força fonamental de la natura: què és i com funciona.

Totes les forces que experimentem diàriament poden reduir-se a només quatre tipus: la gravetat, l’electromagnetisme, la força nuclear forta i la força feble. No obstant això, un grup de físics va afirmar haver trobat possibles indicis d’una cinquena força fonamental de la naturalesa, que podria ajudar a explicar alguns dels grans enigmes sobre l’univers que han preocupat els científics en les últimes dècades.

Els primers resultats d’un experiment de el Laboratori Nacional Fermi van mostrar que les partícules elementals, anomenades ‘muons’, es comporten d’una manera que no prediu el model estàndard de la física de partícules.

https://actualidad.rt.com/actualidad/388754-encuentran-posibles-indicios-nueva-fuerza

Los primeros resultados del experimento ‘Muon g-2’ del Laboratorio Nacional Fermi (Fermilab) del Departamento de Energía de EE.UU. –publicados este miércoles en la revista Physical Review Letters– mostraron que las partículas elementales, llamadas ‘muones’, se comportan de una manera que no predice el modelo estándar de la física de partículas, la actual teoría ampliamente aceptada para explicar cómo se comportan los elementos constitutivos del universo. Continua la lectura de Físics troben possibles indicis d’una nova força fonamental de la natura: què és i com funciona.

El Telescopi de l’Horitzó de Successos observa els camps magnètics en la vora del forat negre de la galàxia M87

Les imatges polaritzades acabades de publicar són clau per entendre com el camp magnètic permet que el forat negre ‘es mengi’ matèria i llanci potents rajos. Aquest nou èxit de l’Event Horizon Telescope permet conèixer més detalls sobre el seu funcionament intern i sobre com es generen els grans raigs de matèria i energia que emet.

Gairebé dos anys després de mostrar al món la primera imatge d’un forat negre, la col·laboració científica que va fer possible aquesta històrica gesta ha captat un nou detall de l’objecte còsmic: els camps magnètics que envolten els límits del forat negre.

El forat negre, que té una massa de 6.500 milions de vegades la del Sol, està al centre de la galàxia massiva Messier 87 (M87), a la constel·lació de Verge, a 55 milions d’anys llum.

Per captar la primera imatge d’aquest llunyà forat negre es va utilitzar el Telescopi Horitzó d’Esdeveniments (EHT, en les seves sigles en anglès), una xarxa de vuit observatoris situats en diferents punts del globus –el que equival a tenir un telescopi virtual tan gran com la Terra, capaç de mesurar la longitud d’una targeta de crèdit a la superfície de la Lluna–.

Continua la lectura de El Telescopi de l’Horitzó de Successos observa els camps magnètics en la vora del forat negre de la galàxia M87

Tanquem Cofrents qualifica d’irresponsable i perillosa la pròrroga de la vida útil de la central nuclear

La prolongació del funcionament de Cofrents suposa un risc d’accident molt elevat. Les centrals nuclears són un tap a la transició energètica cap a un sistema basat en generació renovable, que és molt més eficient i barat en la lluita contra el canvi climàtic.

https://cadenaser.com/emisora/2021/03/19/radio_valencia/1616157501_329398.html

La plataforma Tanquem Cofrents califica de irresponsable al decisión del ministerio de Transición Ecológica conocida ayer, y que supone prorrogar hasta 2030 la vida útil de la central, que terminaba en 2023. Acusan al gobierno central de haber cedido ante las presiones de las eléctricas, en este caso, Iberdrola.

La prórroga de la vida útil de la central nuclear de Cofrentes hasta 2030 era esperada, y una vez confirmada, desde la plataforma Tanquem Cofrents se muestran enfadados y decepcionados . Una decisión irresponsable y peligrosa, según su portavoz José Juan Sanchis, que ve intereses ocultos detrás de la decisión

Era el momento perfecto para empezar a desmantelar Cofrentes, porque así este proceso no coincidiría con el de las otras siete nucleares que deben desmantelarse también a partir de 2030. Y desde Tanquem Cofrents insisten: la energía que genera esta nuclear, no hace falta, hace tiempo que se puede sustituir con la energía eólica. Y argumenta que la instalación está obsoleta, a pesar de lo que diga el visto bueno del informe del Consejo de Seguridad Nuclear.

https://intersindical.org/salut_laboral/article/per_que_cal_tancar_la_central_nuclear_de_cofrents

Els bacteris també són quàntics

Certs bacteris utilitzen la mecànica quàntica per protegir les capacitats fotosintètiques que els permeten nodrir-se. El descobriment és la primera comprovació sobre la presència de processos quàntics en organismes biològics.

Un nou estudi realitzat al Centre Mèdic de la Universitat de Chicago conclou que certs bacteris fan servir deliberadament les regles de la mecànica quàntica per protegir el mecanisme fotosintètic que els permet alimentar-se de la llum de el sol, protegint-lo dels efectes de l’oxidació. Es tracta de la primera ocasió en què es comprova que un organisme biològic és capaç d’explotar activament els efectes quàntics.

Continua la lectura de Els bacteris també són quàntics

La justificació de Govern per no tancar la nuclear de Cofrents: Espanya no pot desmuntar més de dues centrals alhora

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, revela que Enresa, empresa pública de gestió de residus radioactius, no té capacitat per desmuntar més de dues centrals a el mateix temps pel que es va aconsellar prorrogar la vida útil de la central de Cofrents fins 2030.

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/justificacion-gobierno-no-cerrar-nuclear-centrales-cofrentes-espana-no-desmontar-vez_1_7273739.html

La central nuclear de Cofrentes, propiedad de Iberdrola, está a la espera de que el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico otorgue el permiso definitivo para prorrogar su funcionamiento hasta el año 2030. La autorización actualmente en vigor caduca este mismo mes y la vida útil de la instalación finaliza en el año 2024, cuando cumplirá 40 años. Continua la lectura de La justificació de Govern per no tancar la nuclear de Cofrents: Espanya no pot desmuntar més de dues centrals alhora

Mineria d’urani, l’altra part de l’energia nuclear que també amenaça el Planeta

Amb l’emergència climàtica (llavors “canvi climàtic”) copant el centre del debat ambiental, alguns, sobretot alguns amb interessos en aquesta indústria òbviament, van plantejar a la nuclear com l’alternativa a l’energia fòssil, a l’electricitat generada a partir de carbó i petroli (el gas té un gran impacte climàtic però no estava tan introduït i no es veia com el responsable que és). Llavors ja no pesaven tant en l’opinió dels successos de Three Island o de Txernòbil. Però llavors va ocórrer el desastre de Fukushima Daiichi (2011) i va modificar la tendència. Continua la lectura de Mineria d’urani, l’altra part de l’energia nuclear que també amenaça el Planeta

“A l’Espanya del futur no hi caben les centrals nuclears caduques, perilloses i sense viabilitat econòmica”: 10 raons per tancar Cofrentes

Cofrents té 37 anys de vida útil , a Alemanya les tanquen amb 32 o 33 anys. A auuesta a sobre l’allarguem.

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/medio_ambiente/espana-futuro-no-caben-centrales-nucleares-caducas-peligrosas-viabilidad-economica-diez-razones-cerrar-nuclear-cofrentes_1_7249799.html

Hace ahora una semana, el Consejo de Seguridad Nuclear autorizaba la prórroga de funcionamiento de la central nuclear de Cofrentes hasta 2030, un dictamen que quedaba pendiente de ser aprobado por el Ministerio de Transición Ecológica, y que incluye nueve límites y condiciones, acompañados de cinco Instrucciones Técnicas Complementarias (ITC), a los que quedará sometido el funcionamiento de la instalación hasta el 30 de noviembre de 2030. Continua la lectura de “A l’Espanya del futur no hi caben les centrals nuclears caduques, perilloses i sense viabilitat econòmica”: 10 raons per tancar Cofrentes

La inversió magnètica que va portar l’extinció dels neandertals

Fa 42.000 anys, el món va experimentar uns segles de condicions apocalíptiques provocades per una inversió dels pols magnètics de la Terra combinada amb canvis en el comportament de el Sol. Aquesta és la troballa clau del nou estudi multidisciplinari, publicat a la revista Science. Aquesta última gran inversió geomagnètica va desencadenar una sèrie d’esdeveniments dramàtics que tenen conseqüències de gran abast pel nostre planeta.

La inversión magnética que llevó a la extinción de los neandertales – Ciencia – Vida

La ruptura temporal del campo magnético de la Tierra hace 42.000 años causó importantes cambios climáticos que llevaron a transformaciones ambientales globales y extinciones masivas.

Como muestra un nuevo estudio internacional codirigido por la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW), Sydney y el Museo de Australia del Sur, este dramático punto de inflexión en la historia de la Tierra, mezclado con tormentas eléctricas, auroras generalizadas y radiación cósmica, fue causado por la inversión de los polos magnéticos de la Tierra y vientos solares cambiantes. Los hallazgos se publican en Science.(Lea también: Los investigadores hacen levitar objetos impulsados ​​por la luz). Continua la lectura de La inversió magnètica que va portar l’extinció dels neandertals