Arxiu d'etiquetes: física nuclear

La radiació diària per a un astronauta a la Lluna és fins a 1.000 superior a la de la Terra

Els mesuraments de la radiació en la Lluna també poden servir com un model aproximat sobre l’escenari dels viatges interplanetaris -la vista està posada en Mart-, ja que el satèl·lit no posseeix un camp magnètic que faci d’escut davant la radiació espacial. Això es tradueix en que el camp de radiació en la superfície de la Lluna és similar a el de l’espai interplanetari. Aconseguir mesures precises ajuda a refinar els models sobre el risc a llarg termini per a les futures missions a la superfície lunar.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200925/483649731154/radiacion-luna-astronauta-tierra-mision-artemisa.html

En los próximos años, las personas volverán a pisar la Luna con la misión Artemisa de la NASA. La exposición a la radiación espacial es uno de los mayores riesgos para la salud al que se enfrentan los astronautas. Por ello, los científicos quieren conocer de antemano sus niveles con la mayor precisión posible.

Los primeros datos obtenidos con resolución temporal hasta la fecha, que se presentan hoy en la revista Science Advances , indican que una dosis de radiación diaria promedio en la superficie lunar es entre 200 y 1.000 veces la que se podría recibir en la Tierra en el mismo periodo de tiempo. La diferencia respecto a la Estación Espacial Internacional, donde se encuentran las únicas personas que hay en el espacio actualmente, es de 2,6 veces más.

Hasta la fecha no se sabía cuánta radiación podrían recibir los astronautas sobre la Luna en función del tiempo de exposición
Hasta la fecha no se sabía cuánta radiación podrían recibir los astronautas sobre la Luna en función del tiempo de exposición (Miguel Torres / @maikel)

“Este es un logro inmenso en el sentido de que ahora tenemos un conjunto de datos que podemos usar para refinar nuestros modelos para la determinación del riesgo a largo plazo para los humanos en la superficie de la Luna”, indica por correo electrónico Thomas Berger, jefe del grupo de Biofísica en el Centro Aeroespacial Alemán (DLR) y uno de los autores del estudio.

Hasta la fecha no se sabía cuánta radiación podrían recibir los astronautas sobre la Luna en función del tiempo de exposición. Durante las misiones Apolo, los astronautas llevaron consigo dosímetros, similares a los que portan los astronautas en la estación espacial, que midieron la dosis de radiación acumulada. Es decir, la suma entre la recibida en el camino a la Luna, en la Luna y en el camino de regreso, explica Berger.

La sonda lunar Chang'e-4, fotografiada desde el rover Yutu-2
La sonda lunar Chang’e-4, fotografiada desde el rover Yutu-2 (CNSA/CLEP)

La resolución temporal se ha conseguido en base a datos recopilados en la misión china Chang’e 4 , la primera en lograr posarse en la cara oculta de la Luna en enero del 2019. El instrumento LND (Lunar Lander Neutrons and Dosimetry, Aterrizador Lunar de Neutrones y Dosimetría) a bordo de la sonda realizó mediciones durante varios. Luego el equipo de investigadores, formado por científicos chinos y alemanes, dividió la dosis de radiación absorbida por el tiempo acumulado para llegar a la tasa de dosis diaria.

Dada la actividad del Sol en el momento actual, los cálculos de radiación actuales se pueden considerar como una estimación superior para la radiación cósmica, que supondría la exposición crónica. A ella habría que sumar la radiación provocada por eventos esporádicos de partículas altamente energéticas provenientes del Sol.

El LND (Lunar Lander Neutron and Dosimetry) en el laboratorio de Kiel antes del lanzamiento
El LND (Lunar Lander Neutron and Dosimetry) en el laboratorio de Kiel antes del lanzamiento (Stefan Kolbe, Kiel University)

“El Sol no es constante, su actividad varía en un período de 11 años. Actualmente está muy tranquilo y no produce ningún evento importantes de emisión de partículas solares. Debido a su estado de reposo, resulta menos eficiente en protegernos de la radiación cósmica. Por lo tanto, la exposición a esta está en su máximo durante el mínimo de actividad solar”, dice el también autor de la investigación Robert Wimmer-Schweingruber, director de Instituto de Física Experimental y Aplicada de la Universidad de Kiel (Alemania).

Según explican en el artículo de la investigación, las mediciones de la radiación en la Luna también pueden servir como un modelo aproximado sobre el escenario de los viajes interplanetarios -la vista está puesta en Marte-, pues el satélite no posee un campo magnético que haga de escudo frente a la radiación espacial. Esto se traduce en que el campo de radiación en la superficie de la Luna es similar al del espacio interplanetario.

Les proves nuclears de la Guerra Freda van canviar els patrons de pluja a milers de quilòmetres

Segons diversos científics de les universitats de Reading, Bath i Bristol (Regne Unit), els núvols registrades entre 1962 i 1964 eren visiblement més gruixudes en dies amb més radioactivitat.

Durant molt temps es va pensar que la càrrega elèctrica modifica la forma en què xoquen i es combinen les gotes d’aigua en els núvols, el que pot afectar la mida de les gotes i influir en la pluja, però això és difícil d’observar en l’atmosfera . Al combinar les dades de proves de bombes nuclears amb registres meteorològics, els científics van poder investigar això retrospectivament

https://www.publico.es/ciencias/guerra-fria-pruebas-nucleares-guerra-fria-han-cambiado-patrones-lluvia-miles-kilometros.html

Las detonaciones de bombas nucleares lanzadas durante la Guerra Fría, sobre todo por Estados Unidos y la Unión Soviética, pueden haber cambiado los patrones de lluvia a miles de kilómetros de los sitios donde se realizaron esas pruebas.

Así lo revela una investigación publicada este miércoles en la revista Physical Review Letters, que utiliza registros históricos entre 1962 y 1964 de una estación de investigación en Escocia. Continua la lectura de Les proves nuclears de la Guerra Freda van canviar els patrons de pluja a milers de quilòmetres

El CSN autoritza a la central nuclear d’Almaraz a operar fins a octubre de 2028

El Ple del CSN ha acordat informar favorablement a la sol·licitud de renovació de l’autorització d’explotació de la central nuclear Almaraz (Càceres), la vigència vencia al juny. Concretament, permet el funcionament de la unitat I fins l’1 de novembre de 2027 i a la unitat II fins el 31 d’octubre de 2028, que van iniciar el seu funcionament el 1981 i 1983, respectivament.

https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10529185/05/20/El-CSN-autoriza-a-la-central-nuclear-de-Almaraz-a-operar-hasta-octubre-de-2028.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha autorizado el funcionamiento de la central nuclear de Almaraz hasta octubre de 2028, estableciendo 13 límites y condiciones. Se cumple así el acuerdo alcanzado entre el Gobierno y las empresas sobre la esperanza de vida de la planta, en la que invertirán hasta 600 millones de euros. Continua la lectura de El CSN autoritza a la central nuclear d’Almaraz a operar fins a octubre de 2028

El tancament de la Central Nuclear de Cofrents: ¿2021 o més enllà?

Es multipliquen els temors davant d’una possible prolongació de l’activitat nuclear a la planta que Iberdrola explota a Cofrents (València), protagonista de successives avaries. La solució tècnica i econòmica per a la gestió i custòdia dels residus radioactius que deixarà el parc nuclear espanyol, incògnita per resoldre.

La pregunta que flota en l’aire és si el cost de desmantellar la central acabarà tenint impacte sobre la factura dels contribuents

https://www.publico.es/sociedad/cierre-central-nuclear-cofrentes-2021-alla.html

Tres exdirectivos de TEPCO, la operadora de la central nuclear de Fukushima, fueron absueltos hace unos días de la acusación de negligencia al no haber adoptado medidas de seguridad previas para evitar una catástrofe. El 11 de marzo de 2011, olas de más de 14 metros se alzaron tras un terremoto de magnitud 9, un escenario que se advertía como posible en un informe interno de 2008. El desastre nuclear de Fukushima, el mayor desde Chernóbil, acabó causando unos 18.000 muertos y desaparecidos según los datos oficiales. Continua la lectura de El tancament de la Central Nuclear de Cofrents: ¿2021 o més enllà?

Fukushima, una historia nuclear (vídeo)

El periodista Pio d’Emilia ens guia en un viatge per la història i les conseqüències del desastre nuclear de la central de Fukushima, provocat pel terratrèmol i posterior tsunami que va assotar la costa nord-est del Japó l’11 de març de 2011. No va ser fins al 2013 quan les autoritats japoneses van permetre l’entrada a la zona zero del primer grup de periodistes estrangers, d’Emilia entre ells. En aquest temps, el periodista ha traçat un mapa amb impactants imatges i testimonis des de Tòquio fins a Fukushima i ha parlat, entre d’altres, amb l’exprimer ministre Naoto Kan, que explica com la capital del país, i probablement tot Japó, es van salvar gairebé per casualitat d’una catàstrofe encara més gran.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257832&titular=%3Ci%3Efukushima-una-historia-nuclear%3C/i%3E-

Un inquietant viatge amb càmera i dosímetre per la Txernòbil que l’URSS no volia que veiéssim

Amb motiu de l’èxit de la minisèrie sobre la catàstrofe nuclear, dos fotògrafs s’han documentant prop els efectes del desastre que va paralitzar a mig món el 1986.
“Igual que les persones visiten Auschwitz per veure els efectes de l’extermini nazi, també haurien de visitar Txernòbil per comprovar les conseqüències de descuidar l’energia nuclear”, apunta el fotògraf polonès Arkadiusz Podniesinski, que treballa a la zona des de l’any 2008
“És sorprenent com una cosa sense presència física detectable sense un instrument, pugui ser tan perjudicial”, explica sobre la radiació el fotoperiodista David McMillan, que ha visitat l’àrea en 22 ocasions

Si ho tenim present, potser no ho repetim.

https://www.eldiario.es/cultura/series/viaje-camara-dosimetro-muerta-Chernobil_0_904309922.html

Chernobyl se ha convertido en la mejor serie de terror del añocuando ni siquiera forma parte del género. Tampoco es ficción (o no del todo). El desastre nuclear que paralizó a medio mundo en 1986 fue una realidad que todavía hoy lidia con las consecuencias, tanto humanas como naturales, de aquella noche en la que el reactor número cuatro de la central Vladímir Ilich Lenin estalló por los aires. Ardió durante 10 días y contaminó más de 142.000 kilómetros cuadrados, desde Ucrania hasta la ciudad rusa de Briansk, pero podría haber sido mucho peor de no ser por los héroes anónimos que sacrificaron sus vidas para evitar un daño mayor. Chernóbil, entonces parte de la URSS, nunca volvió a ser lo mismo.

Continua la lectura de Un inquietant viatge amb càmera i dosímetre per la Txernòbil que l’URSS no volia que veiéssim

La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

A 400 quilòmetres de la costa gallega i a 200 km de la d’Astúries es van llançar dins de bidons metàl·lics tones de residuos radioactius solidificats amb formigó o betum. Aquestes escombraries nuclears  van ser llançades a la mar de manera periòdica, entre 1949 i 1982, per Bèlgica, França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Holanda, Suïssa i Suècia. I, en molts casos, està oblidada a més de 4.000 metres de profunditat mentre que està sotmesa a la pressió i a la corrosió del mar.

Des de 1977 i durant les dècades dels anys 80 i 90 es van dur a terme inspeccions periòdiques per mesurar els nivells de radioactivitat d’aquesta part de l’oceà. No obstant això, al no haver realitzat cap tipus de control recent, es desconeixen els nivells actuals de contaminació nuclear d’aquestes aigües veure

https://www.abc.es/sociedad/abci-fosa-atlantica-vertidos-201808281048_noticia.html

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-Espana-radioactividad-interesarse-Atlantico_0_848316056.html

Los servicios de la Comisión Europea señalaron la vigilancia marina en la costa de Galicia como objetivo de verificación en 2019”. Con esa respuesta por escrito al eurodiputado socialista José Blanco, el comisario europeo de Energía, el popular Miguel Arias Cañete, revela que la UE ha puesto el foco en cómo España está vigilando la radiactividad del litoral gallego después de años sin interesarse por los posibles efectos de los residuos nucleares vertidos por varios países entre 1949 y 1982 en aguas internacionales del Atlántico. Continua la lectura de La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

L’urani és una substància radioactiva que passa en forma natural. Forma part de les roques, terra, aire i l’aigua i es troba en la naturalesa en forma de minerals, però mai com a metall. L’urani és un element radioactiu que ocorre naturalment. L’urani natural és una mescla de tres isòtops: 234U, 235U i 238U. L’isòtop més comú és 238U; constitueix prop del 99% de l’urani natural en massa. L’urani enriquit és una altra barreja d’isòtops que té més 234U i 235U que l’urani natural. L’urani enriquit és més radioactiu que l’urani natural.

L’urani afecta principalment els ronyons. En éssers humans i animals que van inhalar o ingerir compostos d’urani van observar dany dels ronyons. Els treballadors que van inhalar hexafluorur d’urani van patir irritació respiratòria i acumulació de líquid en els pulmons. La inhalació de compostos d’urani insoluble també pot produir dany de les vies respiratòries.

https://www.publico.es/sociedad/csn-paraliza-mina-uranio-retortillo-salamanca.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha pedido información adicional a los promotores de la mina de uranio de Retortillo (Salamanca) y, a la espera de la misma, la minera no puede iniciar ninguna actividad que altere de forma significativa el fondo radiológico del emplazamiento.

Así lo han indicado fuentes del Ministerio para la Transición Ecológica (Miteco), después de que el diario El País haya publicado hoy que el CSN ha paralizado la tramitación de los permisos para la construcción de la mina de uranio, promovida por la australiana Berkeley Minera por los problemas existentes con los desechos radiactivos.

El informe sobre el asunto, publicado en la web del CSN y fechado en julio, recuerda que el Gobierno pidió a este organismo que justificara la necesidad de disponer de un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos en una mina, tal y como había pedido la empresa Berkeley Minera España.

El CSN ha observado que se trata de una modificación “sustancial” que requiere una revisión y pide que la empresa lo justifique adecuadamente y que contraste los beneficios con los daños esperados.

Esa modificación tendrá “unos resultados diferentes y no deseables” al crear un almacenamiento definitivo de residuos radiactivos con obligaciones de vigilancia perpetuas que estaría a 9 kilómetros de otro proyecto -la propia mina- que se encuentra en proceso de licenciamiento.

Esto “representa una carga adicional para las generaciones futuras”, según el Consejo de Seguridad Nuclear, que ha señalado que el coste se atribuye a las instituciones “y no se prevé hacer ninguna aportación al Fondo para la financiación de las actividades del Plan General de Residuos Radiactivos”.

La ministra para la Transición Ecológica, Teresa Ribera, se refirió al proyecto minero de Salamanca en su comparecencia del 6 de septiembre en el Congreso sobre el almacén de residuos radiactivos de alta actividad (ATC) de Villar de Cañas(Cuenca).

En su intervención, señaló que la cuestión del emplazamiento de la mina y del centro de enriquecimiento de uranio en Salamanca, es una cuestión que “está abierta”.

“Hasta la fecha lo que hemos visto es que ha habido una lectura del ordenamiento jurídico vigente que tendía a subrayar las competencias de Castilla y León, cosa que a nosotros nos parece dudoso, en la medida en que hay cuestiones de seguridad nuclear e impacto transfronterizo que han sido subrayadas por nuestros vecinos de Portugal”, indicó.

Por ello indicó que en materia de evaluación de impacto ambiental tanto desde Minas como desde Biodiversidad y Calidad Ambiental, debe y “está siendo retomada con la mayor celeridad posible.

La solicitud de información adicional del CSN se cursó en julio pasado, según fuentes del MITECO, que ha explicado que el organismo señaló que “dada la complejidad del proyecto”, necesita más información sobre la explotación.

Continua la lectura de El Consell de Seguretat Nuclear paralitza la tramitació dels permisos per obrir una mina d’urani a Salamanca

El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

A l’agost de 1945 els japonesos van viure la tragèdia de dues bombes nuclears que van caure sobre els ports d’Hiroshima i Nagasaki. Més de cent mil persones van morir instantàniament en dos atacs nord-americans.

En el marc de la Segona Guerra Mundial, el president dels Estats Units, Harry S. Truman, va autoritzar un primer bombardeig sobre Hiroshima. La justificació: Japó s’havia negat a acceptar la rendició que els aliats li havien imposat per mitjà de la Declaració de Postdam, a finals de juliol de 1945.

De manera que el 6 d’agost, un avió bombarder Boeing B-29, batejat Enola Gay, va deixar caure la bomba “Little Boy”. L’artefacte va fer esclatar una càrrega de 15 mil tones de TNT, que va devastar un rang de 13 quilòmetres quadrats.

Com a mínim 70 mil persones van morir aquest mateix dia. No obstant això, per al final de 1945, la xifra de morts va augmentar a més de 100 mil per causa de l’exposició a la radiació que van patir els supervivents.

El desenvolupament de la bomba atòmica històricament se li atribueix a Albert Einstein, però hi ha una sèrie de coneixements de física i química acumulats durant dècades, en què van participar noms tan importants com els d’Antoine Henri Becquerel, qui va descobrir la radioactivitat de l’urani; a Marie Curie, que va aconseguir aïllar l’element radioactiu del radi, i a Einstein; que va descriure les propietats físiques que després es van emprar per a la creació de la bomba.

Una bomba atòmica funciona iniciant una reacció nuclear, és a dir, al nucli d’un àtom que allibera tanta energia que provoca una reacció en cadena. Els nuclis pesants es trenquen en nuclis més lleugers quan són colpejats per un neutró això genera més neutrons que bombardegen altres nuclis.

Per fabricar una bomba atòmica es fan servir dos tipus de materials: urani o plutoni que són recoberts de TNT. Quan aquesta explota, els neutrons l’urani, per exemple, surten de l’àtom i separen altres àtoms, això genera energia. Llàstima que en sentit contrari a la humanitat.

https://m.france24.com/es/20180806-historia-bomba-atomica-hiroshima-nagasaki

http://prensa-latina.cu/index.php?o=rn&id=166066&SEO=el-dolor-sobrevive-a-casi-73-anos-de-la-bomba-atomica-en-hiroshima-fotos

Por Nara María Romero*

Hiroshima, Japón (PL) Hiroko Kishira tenía seis años cuando el 6 de agosto de 1945 Hiroshima fue blanco del primer ataque en el mundo con bomba atómica y narra lo vivido con el mismo dolor de aquel día.

Continua la lectura de El dolor sobreviu a gairebé 73 anys de la bomba atòmica a Hiroshima

El polèmic abocador de residus radioactius de la Segona Guerra Mundial

El material nuclear utilitzat per desenvolupar la bomba atòmica va ser enterrat a Missouri, als Estats Units.

Els residus radioactius són un tipus especial de contaminants molt perillosos, Aquests residus emeten unes radiacions que, si arriben als éssers vius, poden causar malalties greus. Alguns residus tarden centenars de milers d’anys a perdre la perillositat. Encara no s’ha resolt totalment què es pot fer amb aquest tipus de residus. El que és més fàcil és no generar-los.

https://www.ara.cat/internacional/abocador-radioactius-Segona-Guerra-Mundial_0_1990001016.html

Saint Louis, una de les ciutats més poblades de l’estat nord-americà de Missouri, viu, encara, les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. Les restes radioactives que es van utilitzar per elaborar les bombes que es van llançar a Hiroshima i Nagasaki es van abocar de forma il·legal en uns terrenys situats a l’entorn de l’aeroport de Saint Louis-Lambert. Els residus es van col·locar en milers de bidons en aquests terrenys a l’aire lliure i a tocar del rierol Cold Water. Aquest abocament il·legal de residus radioactius va ser amagat per les autoritats nord-americanes durant més de 40 anys. Uns fets que, més de 70 anys després, estan afectant el medi ambient i la salut pública de milers de ciutadans de l’entorn de l’abocador. Els veïns afectats han sol·licitat al governador de Missouri, Eric Greitens, que declari l’estat d’emergència.

Els fets es remunten a mitjans del segle passat, quan l’empresa farmacèutia Mallinckrodt, amb seu a la ciutat de Saint Louis, va desenvolupar el primer material nuclear per al projecte Manhattan, el projecte d’investigació dut a terme pels Estats Units amb el suport del Regne Unit i el Canadà per construir la primera bomba atòmica. Continua la lectura de El polèmic abocador de residus radioactius de la Segona Guerra Mundial