Arxiu d'etiquetes: nuclear

En record tragèdia de Txernòbil …

En 2016 es va instaurar al dia 26 d’abril com la data indicada per l’ONU, per recordar a les víctimes del desastre nuclear de Txernòbil, els danys al medi ambient ocasionats i com a forma de sensibilitzar al món, perquè no tornin a repetir-se aquest tipus d’accidents.

En aquests dies d’insinuacions armamentístiques nuclears, potser valgui la pena recordar-ho …

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/135346/Ecoticias-tambien-recuerda-la-tragedia-de-Chernobil

El accidente y sus consecuencias En 1986 una explosión accidental en la central nuclear de Chernóbil (hoy en territorio ucraniano) propagó una nube radioactiva que se extendió por los la antigua Unión Soviética afectando a los actuales países de Bielorrusia, Ucrania y la Federación de Rusia. Casi 8.4 millones de personas quedaron expuestas a esta radiación.

El paraje circundante se convirtió en una zona desolada, el daño en el Medio Ambiente fue incalculable, dado que perecieron miles de especies y otras tantas fue contaminadas. Las aguas y los suelos experimentaron un nivel de polución nuclear excesivo y se determinó una zona de exclusión, a la cual solo accederían los técnicos que realizarían controles periódicos de radiación.   En realidad, el gobierno soviético reconoció la necesidad de ayuda internacional sólo en 1990. Ese mismo año la Asamblea General de la ONU adoptó la Resolución 45/190, llamando a la cooperación internacional para abordar y mitigar las consecuencias del infortunado accidente de la planta nuclear de Chernóbil. Continua la lectura de En record tragèdia de Txernòbil …

Elegia del crecentisme

Elegia és un terme que descriu un tipus de poema líric destinat a a lamentar-se per una pèrdua (d’un ésser estimat, la constatació de que ens fem vells, el passar d’una situació feliç a una altre de menys feliç….). Aquest és el terme triat per Antonio Turiel en el seu darrer post( veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/04/elegia-del-crecentismo.html) sobre la fi del creixement i la possible evolució de la  nostra societat. Un repàs de l’actualitat i una previsió del futur proper….. Continua la lectura de Elegia del crecentisme

Quant guanyaran les elèctriques amb l’ampliació de la vida útil de les centrals nuclears?

Una bona pregunta la que és fa l’autor de l’article publicat al diari “Público” (veure http://blogs.publico.es/econonuestra/2017/04/24/cuanto-ganaran-las-electricas-si-se-amplia-la-vida-util-de-las-centrales-nucleares-hasta-los-60-anos/).

Com ja sabeu, doncs ho hem escrit diverses vegades, les elèctriques estan pressionant al govern del PP (el mateix que tolera actes com el que podem veure aquí http://www.eldiario.es/andalucia/malaga/VIDEO-Cara-franquista-Utrera-Molina_0_636236410.html mentre persegueix qualsevol meme o comentari sobre els seus herois feixistes), per tal de que Garoña -central nuclear més que obsoleta – allargui la seva vida fins els 60 anys. I no ho fan perquè si, sinó perquè si aconsegueixen aquest pas obriran la porta a l’ampliació de la vida útil de totes les centrals nuclears del territori espanyol.

I per a què volen això (pregunta tonta….)? Doncs per guanyar diners, més dels que ja guanyen. Pel cap baix, l’autor de l’article els quantifica en uns 23000 milions d’euros al llarg del període 2021-2040 els diners que els “hi plouran del cel”. Tenint en compte les despeses per “arreglar” una mica les centrals per tal que aguantin, els guanys són més que importants. Com sempre es tracta de socialitzar les pèrdues (que les pagarem tots) i privatitzar els guanys (que seran per a uns pocs). Podran fer-ho? Doncs tenint en consideració la trama que existeix en la península Ibèrica (veure https://www.youtube.com/watch?v=dMppXuVLIr4), és més que possible que se’n surtin amb la seva. Continua la lectura de Quant guanyaran les elèctriques amb l’ampliació de la vida útil de les centrals nuclears?

La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Seguint el exemple d’Obama, la Unió Europea reclama noves mesures preventives i protocols específics sobre aquest risc.

«Un esdeveniment d’aquesta magnitud podria aclaparar la capacitat de resposta d’una sola nació», adverteix el text, que reconeix l’absència de directrius conjuntes en cas que es produeixi un fenomen semblant. Per aquest motiu, proposa la realització d’un gran simulacre d’emergència per preparar al continent, segons informa l’Associació Espanyola de Protecció Civil per al Clima Espacial (AEPCCE).

L’informe assenyala que els plans d’emergència davant les tempestes solars han de considerar «tot el rang d’infraestructures afectables», el que la AEPCCE comprèn com una referència a les instal·lacions nuclears europees.

http://www.nuevatribuna.es/articulo/europa1/union-europea-propone-gran-simulacro-conjunto-emergencia-tormenta-solar/20170326193500138068.html Continua la lectura de La Unió Europea proposa un gran simulacre conjunt d’emergència per tempesta solar

Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Segons un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/clm/deficiencias-ambiental-Enresa-basurero-nuclear_0_623287982.html), Enresa a fet un informe d’impacte ambiental “penós” per la instal·lació del magatzem temporal centralitzat (ATC en espanyol) a Villar de Cañas. L’informe que es prescriptiu en aquests casos, ha d’incloure tot un seguit de punts amb els quals s’elabora una matriu d’impactes on queden reflectits – i puntuats – tots els possibles problemes que pot provocar la construcció del magatzem.

Però segons podem llegir en el article, Enresa no ha tingut en compte ni els efectes sobre espècies protegides, ni els efectes radiològics de l’activitat sobre la zona (de fet Enresa  la contempla com una activitat industrial…), ni parla sobre la situació legal del sòl en que s’ha de construir l’ATC. El que si reconeix Enresa són els efectes contaminants sobre les aigües subterrànies i els aqüífers de la zona així com problemes de carstificacions que podrien provocar col·lapse i deformació de les estructures nuclears. Davant d’aquestes greus mancances la junta de Castella la Manxa ha hagut de retornar l’informe.

En resum un informe estil “Simpsons” per variar. Com de la sèrie esmentada és la decisió de construir el magatzem en una zona que prèviament comptava amb l’informe negatiu de la majoria de tècnics. Una decisió més política que tècnica i que pot tenir greus conseqüències tant ambientals com econòmiques. Continua la lectura de Villar de Cañas i l’informe de Enresa

Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Ja hem comentat en altres posts l’accident més greu de la història de l’energia nuclear: l’accident de Fukushima. Ara en un article publicat al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Aniversario-Fukushima-abandonbemos-energia-nuclear_6_620897919.html), podem llegir com l’accident de Fukushima – que encara queda lluny de ser solucionat i per tant contaminarà durant anys i anys – ja porta emès l’equivalent a un 40%  del que va emetre l’accident de Chernòbil i el més greu: Fukushima ha provocat un alt grau de contaminació marina (en l’oceà pacífic…) que no té precedents.

Però l’article no tant sols parla de Fukushima sinó també de Garoña, Villar de Cañas, dels residus radioactius, d’Almaraz i el conflicte amb Portugal, de la intenció de fer la mina a cel obert més gran d’Europa a Salamanca i de com el govern del PP recolza l’ampliació del funcionament de les envellides centrals nuclears espanyoles. El mateix govern que ha estat l’autor de “l’impost al sol”.

Ja ho hem dit en més d’una ocasió: l’energia nuclear no és una energia neta. És altament contaminant pel que fa a la mineria del urani, en el seu processament, en la construcció de les centrals i en els residus que genera. L’urani, a més, és un recurs escadusser que arribarà al seu zenit dins de poc. D’altre banda el problema dels residus generats segueix (i seguirà) sense resoldre’s i la TRE d’aquest recurs energètic és més aviat baixa. Si a més tenim en compte que econòmicament les centrals tant sols rentables si hi ha recolzament de patrimoni públic……la pregunta és obvia: perquè segueixen insistint en aquest tipus d’energia? Doncs perquè son un negoci per molt pocs, un negoci per aquelles elits que controlen les companyies elèctriques i que en el nostre país constitueixen una oligarquía extractiva.

Per tant, com bé diu l’autor de l’article, caldria abandonar ja aquest tipus d’energia. Continua la lectura de Davant el 6é aniversari de Fukushima: Abandonem l’energia nuclear

Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Al llarg de molts posts ja hem anat explicant que la situació de Fukushima (veure https://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_nuclear_de_Fukushima_I) no està ni de bon tros sota control ni solucionada. La contaminació – sobretot produïda per fuites d’aigua contaminada a l’oceà – s’extèn ja per tot l’oceà pacífic i, a la llarga, per tot el món. Els operaris no es poden acostar a les zones on el material dels reactors està fos. No hi tampoc manera de que els robots puguin resistir les altes temperatures i la contaminació en aquestes zones. La empresa responsable de l’administració de la central, TEPCO, és una filial de General Elèctric. Aquesta és una empresa amb grans interessos econòmics en diferents parts del món i amb un gran poder. Poder, que es manifesta amb un control de determinats medis de comunicació i lobbies de pressió en els parlaments de determinats estats, fet que fa que la informació “real” sobre el que està passant surti amb comptagotes (per no dir que senzillament no hi hagi informació). Com sempre que hi ha un accident d’aquest estil (més greu ja que el de Chernòbil) les despeses corren a càrrec de l’estat on es troba ubicada la central en qüestió. És a dir dels habitants d’aquest estat. Habitants que no han gaudit dels guanys econòmics que han tingut al llarg dels anys els propietaris de la central però si que han de pagar els danys derivats de la seva gestió (privatització dels guanys i socialització de les despeses). Un negoci rodó per les empreses privades, vaja.

Ara en un article aparegut al diari “ElDiario” (veure http://www.eldiario.es/theguardian/Mueren-robots-esperanza-limpieza-Fukushima_0_620488846.html), podem llegir com els robots que intenten utilitzar-se en la “neteja” dels reactors no resisteixen les condicions que en hi ha en ells i com la companyia no sap si podrà eliminar l’aigua contaminada ( que mentre continua sortint cap a l’oceà).

Paral·lelament la gent desplaçada encara no ha pogut tornar ni s’espera que ho pugui fer durant molts anys (si és que alguna vegada ho poden fer….). Per si fos més surrealista encara, recordem que Tokio serà la seu dels jocs olímpics dels 2020 gràcies a les mentides dels seus dirigents polítics que van dir que la central es trobava totalment controlada.

Però no passa res, podem seguir amb la il·lusió – evidentment no compartida per l’autor d’aquest article – de que la energia nuclear és la solució als nostres problemes energètics i ambientals. Deixem al nostres fills i nets la gestió d’una d’energia altament contaminant i ruïnosa des del punt de vista econòmic. Seguim amb el BAU i el cop de peu endavant. Tanquem els ulls davant dels problemes i deixem que el model “Springfield” (dels Simpsons) avanci pel món. Continua la lectura de Fukushima: 6 anys i seguim igual o pitjor.

Garoña i Retortillo

En un excel·lent article (veure http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=3367&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=central-nuclear-de-garona-y-mineria-de-uranio-en-retortillo-dos-caras-de-la-misma-moneda) , Iñigo Capellán (del grup de Dinàmica de Sistemes de la Universitat de Valladolid) ens explica que és el que uneix la central nuclear de Garoña i la prevista mineria d’Urani a la localitat de Retortillo.

Sabem que el lobby nuclear nacional i internacional pressionarà per tal que Garoña continui amb la seva activitat (sobretot perquè si ho aconsegueixen significaran grans guanys per les empreses propietàries (veure http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/01/09/garona-punta-de-llanca-de-lenergia-nuclear/)) i perquè autoritzin el projecte miner de Urani més gran de Europa a Retortillo (província de Salamanca).

També sabem que la energia nuclear té una TRE baixa, que la mineria del urani és altament contaminant, que el urani com a recurs es troba prop del seu particular pic, que depenem de l’urani que s’extreu a altres països, que els residus nuclears són una hipoteca enverinada per a les futures generacions, que pel general les empreses propietàries de les centrals nuclears socialitzen les pèrdues i privatitzen els guanys (recordem aquí el cas de Fukushima i General Electric), i sobretot que a Espanya sobren centrals elèctriques ja que hi ha un parc elèctric sobredimensionat. Amb tot això, perquè es segueix apostant per la energia nuclear (si fins i tot l’agència internacional preveu un creixement insignificant de l’energia nuclear a nivell mundial d’aquí al 2030)? La resposta és obvia: Per a que guanyin uns pocs i paguem uns molts. Continua la lectura de Garoña i Retortillo

Les sirenes del col·lapse

Les sirenes del col·lapse és el títol del darrer post d’Antonio Turiel (veure http://crashoil.blogspot.com.es/2017/03/las-sirenas-del-colapso.html). Desprès de la seva anàlisi del model ETP i demostrar que es tracta d’un model tècnicament deplorable que “arriba” a unes conclusions correctes (tot i que definides a priori), ara ens parla del perquè el missatge que s’està transmetent per part “de la comunitat d’experts en energia” no és sòlid i creible. Al llarg de l’excel·lent article analitza alguns dels “diferents grups de gent” que cal ubicar dins d’aquesta suposada comunitat d’experts i quines són les seves idees i supòsits.

Article important, doncs, per tal de poder distingir el gra de la palla i tractar de remar en la mateixa direcció (aprofitant esforços i sinergies).

miércoles, 1 de marzo de 2017

Continua la lectura de Les sirenes del col·lapse

Fukushima i el oceà pacífic

El desastre provocat a la central de Fukushima l’any 2011 (veure https://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_nuclear_de_Fukushima_I), ha provocat que les restes que queden alliberin cada dia 300 tones de material radioactiu al oceà pacífic. Això ja ha provocat la contaminació per radiació de tot aquest oceà, de manera que els valors mesurats siguin de 5 a 10 vegades més alts que quan el govern dels USA va deixar caure diverses bombes nuclears durant la segona guerra mundial

Tal i com podem llegir en un article publicat al diari “Rebelión” (veure https://www.rebelion.org/noticia.php?id=223263), el més curiós és que pràcticament no hi ha notícies sobre l’estat del complex format per les tres centrals. Complex que era propietat de TEPCO que és una filial de General Electric. Companyia dels USA amb interessos en diverses parts del món i amb un gran poder que té un gran control sobre medis de comunicació i polítics.

Fins ara i probablement en bastant anys la situació seguirà com fins ara, ja que no hi ha manera d’apropar-se al lloc afectat perquè les temperatures són tant altes que no homes ni robots ho poden fer. El resultat és el “Pitjor accident nuclear de tots els temps”. Però com ja hem dit el silenci – trencat de tant en tant – és el més comú per part de polítics, premsa, funcionaris i científics.

Com sempre, la indústria nuclear ha aconseguit “la socialització de les pèrdues (que pagarem entre tots) i la privatització dels guanys (els que es van endur durant anys i anys sabent que l’estat dels reactors no era el millor)”. Continua la lectura de Fukushima i el oceà pacífic