Arxiu d'etiquetes: éssers vius

La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Els tardígrads es coneixen comunament com ‘óssos d’aigua’. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí “Tardus”, lent i “Gradus”, pas) són  petits i aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars i probablement estiguin emparentats amb els artròpodes.

Els tardígrads són capaços de resistir a condicions ambientals extremes que matarien a quasi qualsevol altre animal. Alguns poden sobreviure a temperatures properes al zero absolut (-273 °C)[5] i temperatures elevades fins a 151 °C, poden suportar 1.000 vegades més radiació que altres animals i poden passar fins a una dècada sense aigua.[6]

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190807/463937798187/nave-israeli-beresheet-esparcir-miles-osos-de-agua-luna.html

En 2007, se colocaron tardígrados en la sonda espacial Foton M3 de Rusia y la ESA, y se comprobó que sobrevivieron a las condiciones del espacio exterior. Spivack cree que no existe riesgo de que los tardígrados “tomen” la luna, ya que tendrían que regresar a la atmósfera para ser rehidratados para poder reproducirse.

El proyecto, definido como una “biblioteca lunar”, incluía 30 millones de páginas de información sobre la historia y civilización humana, literatura, fotos, canciones, dibujos de niños israelíes, entre otros. Continua la lectura de La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Neix el primer linx boreal en captivitat al Pirineu català des de fa més d’un segle

Neix un linx boreal al Pirineu, primera cria en un segle. Molt més gran i més imponent que l’ibèric, aquest felí es va extingir en els boscos d’aquestes latituds i gairebé fins i tot en la memòria popular.
No és, com el linx ibèric, un gat gran, sinó que el linx boreal és un felí inoblidable, la visió quan és adult fa caure d’esquena, de 30 quilos de pes i 130 centímetres de musell a la punta de la cua i que, si s’ho proposa és capaç de caçar un cabirol.
Els alumnes de les escoles del Pallars Sobirà triaran el nom del linx europeu o boreal que va néixer fa dos mesos i que hem conegut aquest dimecres.

Per primera vegada des de fa més d’un segle, ha nascut una cria de linx boreal al Pirineu català. Ho va fer fa poc més de dos mesos, en captivitat, en un centre de fauna del Pallars Sobirà. Aquest naixement obre la porta a la reintroducció d’aquesta espècie, extingida en aquesta zona.

El cadell que hem pogut veure per primera vegada aquest dimecres és un mascle de linx nòrdic o europeu. És la primera cria de la parella nascuda en captivitat el 2008 en un zoològic de Galícia i que va arribar aquell mateix any a aquest Centre de Recuperació de Món Natura Pirineus de les Planes de Son, al Pallars Sobirà. neix al després de més d’un segle.

Vídeo incrustat

El naixement, que es va produir el 28 de maigva ser una sorpresa per als responsables del centre, perquè han passat 11 anys des que hi van arribar els progenitors i és el primer cadell que han tingut. Els cuidadors es pensaven que la mare tenia problemes de fertilitat i, per això, aquest naixement ha estat una “veritable sorpresa”, diuen.

El linx va néixer fa dos mesos i pesa 800 grams (ACN)
Els alumnes del Pallars en triaran el nom

La cria pesa ara uns 800 grams i, quan sigui adult, pot arribar als 30 quilos. De moment no té nom, perquè coincidint amb l’inici del curs escolar, s’iniciarà una campanya d’educació ambiental amb les escoles dels Pallars Sobirà, i els alumnes seran els encarregats de batejar la cria.

El petit linx comparteix espai amb la mare i, al mascle, se li condicionarà un tancat nou. Això es fa per evitar enfrontaments entre ells que puguin posar en perill la vida del cadell. El linx al Pirineu, i concretament en aquesta comarca, s’anomena gat-i-llop.

Els alumnes de les escoles del Pallars decidiran el nom del cadell de linx (ACN)

El linx nou serà un “perfecte ambaixador d’aquesta espècie”

El naixement del linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en el centre del Pallars i permetrà explicar la funció ecològica d’aquesta espècie als Pirineus, tal com ha explicat Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera:

“El que volem és fer aquesta tasca prèvia a qualsevol projecte, que és la sensibilització i l’educació ambiental. Aquest cadell, aquesta cria, ens hi ajudarà. Serà un perfecte ambaixador d’aquesta espècie i ens recordarà el paper que van tenir algun dia i que potser, en el futur, han de tornar a tenir en els boscos del Pirineu.”

Durant els últims anys s’han fet intents per reintroduir el linx al Pirineu català, però no han tingut èxit. L’últim va ser el 2016, quan el Ministeri d’Agricultura volia posar en marxa un programa pilot a la Vall d’Aran per reintroduir-hi linxs. L’objectiu era controlar la població de petits depredadors com les guineus, que posen en perill espècies protegides com el gall fer o la perdiu blanca. Aquest assaig no va prosperar per l’oposició d’alguns ramaders que ho va impedir.

https://www.publico.es/sociedad/lince-europeo-nace-primer-lince-cautividad-pirineo-catalan-siglo.html

El centro de recuperación de fauna MónNatura Pirineus, un equipamiento de la Fundació Catalunya La Pedrera situado en Les Valls d’Àneu (Lleida), ha visto nacer al primer lince nacido en el Pirineo catalán desde hace más de un siglo.

El felino, un macho que pesa un kilo y que se encuentra en perfecto estado de salud, nació el pasado 28 de mayo y es de la especie Lince Boreal o Lince Europeo (lynx lynx), extinguida en esta zona hace décadas.

La Pedrera Fundació

@PedreraFundacio

"</p

Dues-centes mesures urgents per evitar la pèrdua de biodiversitat a Espanya

L’ONU ha advertit que, en l’actualitat, hi ha un milió d’espècies a punt d’extingir-se a tot el planeta. Encarar podem revertir la situació amb la mesura del possible. Ampliar les zones protegides, dotar de més pressupost i crear eines per a la protecció de la flora i la fauna són algunes de les exigències de l’organització mediambientalista per evitar la desaparició de milers d’espècies.

https://www.publico.es/sociedad/doscientas-medidas-urgentes-evitar-perdida-biodiversidad-espana.html

La crisis climática amenaza a los ecosistemas tal y como los concebimos en la actualidad. Inestabilidad temporal, cambios bruscos de temperatura, aumento de territorios desérticos, escasez de recursos agrícolas… Las consecuencias se van haciendo notar poco a poco y, todas ellas, terminan agravando la pérdida de biodiversidad del planeta. Tanto es así, que el pasado mes de abril los científicos del Panel Intergubernamental sobre Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) de la ONU advirtió de que, en la actualidad, hay un millón de especies a punto de extinguirse en todo el planeta.

“Estamos en la sexta extinción global, con la ventaja de que lo sabemos y todavía tenemos capacidad de actuar”, explica Juan Carlos Atienza, responsable de Gobernanza de SEO/BirdLife, organización que ha presentado este miércoles un paquete de doscientas medidas para frenar la pérdida de diversidad ecológica en España.  “Nuestro grito social es ni un grado más, pero también ni una especie menos“, ha añadido Asunción Ruiz, directora ejecutiva de la ONG medioambientalista.

Desde la organización señalan cinco factores clave para entender el declive de la biodiversidad que experimenta el Estado español. Los cambios en el uso de la tierra y el mar hacia un modelo intensivo, la sobrexplotación de los recursos naturales, la crisis climática, la contaminación y la introducción de especies invasoras degradan la riqueza biológica del territorio ibérico.

“En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”

El camino para revertir esta situación, explican desde la ONG ecologista, pasa por el cumplimiento de la ley, que a su juicio, tiene unos tintes modernos que no llegan a plasmarse en la vida real. “A veces no se trata de desarrollar las leyes sino de cumplirlas.Tenemos una ley de patrimonio natural y biodiversidad que es muy completa, pero le faltan mecanismos para que se pueda desarrollar en plenitud”, expone Ana Carricondo, coordinadora de programas de SEO/BirdLife.

Para ello, es imprescindible que se presenten unos presupuestos ambiciosos para abordar el reto: “En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”, denuncia Ruiz. El asunto presupuestario es, por ende, el primer factor a tener en cuenta dentro del paquete de medidas publicadas por la organización medioambientalista. El siguiente paso, según reclaman, sería crear un consejo de seguridad ambiental presidido por el presidente del futuro Gobierno y con la presencia de los ministros de las carteras más vinculadas al medio ambiente. De esta forma, se pretende dar unidad a la multitud de cargos que dificultan que las medidas para abordar la crisis de biodiversidad puedan implantarse de pleno.

Por otro lado, la ONG denuncia que, hasta la fecha, la denominada transición ecológica se ha enfocado desde los gobiernos europeos desde una perspectiva energética, dando a entender que el camino para revertir la emergencia climática pasa única y exclusivamente por la apuesta por las renovables y dejando en el olvido la perspectiva conservacionista que busca salvar el sangrado de especies que desparecen por causa del cambio climático.

En virtud de ello, Ruiz reclama que se prueben los planes contemplados en la Ley 42/2007 para poder integrar la conservación de la biodiversidad dentro del resto de políticas económicas. De esta forma, se salvaguardaría a las especies animales y vegetales del impacto que puedan generar las políticas agrarias, forestales o energéticas. “Es digno de reconocer que por primera vez un presidente reconoce que la transición ecológica va a ser una de sus prioridades. Lo aplaudimos, pero le recordamos que no debe olvidarse de la perdida de biodiversidad”, opina, insistiendo en la idea de que las políticas verdes que se están planteando dejan de lado a las corrientes que luchan por la conservación del patrimonio natural español.

“El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué”

Por otro lado, SEO/BirdLife reclama que complete y se amplíe la red de Zonas de Especial Protección para Aves (ZEPA) y la Zona de Especial Conservación (ZEC), todo ello acompañado de inversión en herramientas que garanticen el control y seguimiento de la evolución poblacional de las especies.

El millón de especies en riesgo de extinción, no obstante, es una cuantificación aproximada realizada por la ONU. En España, tenemos cifras abultadas que certifican la pérdida de biodiversidad y el declive de especies propias de la península ibérica, sin embargo, los datos “no nos mueven de la silla”, recalca la directora ejecutiva: “El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué“.

Una pregunta que se responde con un sistema económico basado en la sobrexplotación, en tanto y cuanto que la flora y fauna más amenazada se sitúa en entornos dónde predominan los sistemas agrarios intensivos o allá dónde se ubican las grandes batidas pesqueras, así como en las espacios urbanos que se expanden con construcciones urbanísticas que apenas respetan la realidad natural del ecosistema.

Japón reanuda la caza comercial de ballenas por primera vez en treinta años

La caça comercial de balenes és una pràctica inherent i excepcionalment cruel que no té cabuda en el segle XX

La seva sortida de la Comissió Balenera Internacional s’ha fet efectiva aquest diumenge. Aquest dilluns quedarà lliure de les restriccions que se li imposaven. Islàndia i Noruega també han desafiat obertament els dictàmens de l’organisme.

https://www.publico.es/internacional/ballenas-japon-caza-comercial.html Continua la lectura de Japón reanuda la caza comercial de ballenas por primera vez en treinta años

Ateses set persones per picades de caravel·la portuguesa a Benidorm

La costa mediterrània no és l’hàbitat habitual d’aquestes falses meduses.La caravel·la portuguesa (Physalia physalis), també coneguda com fragata portuguesa, aigua dolenta, ampolla azulo falsa medusa, és una espècie monotípica de hidrozou sifonòfor de la família Physaliidae. Se sol trobar en mar obert en totes les aigües càlides del planeta, especialment en les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic, així com en el corrent del Golf atlàntica. La seva picada és perillosa i molt dolorosa.Con aparença de medusa, la caravel·la és en realitat un organisme colonial,els seus individus s’especialitzen per mantenir viva la colònia.
El consistori de la localitat alacantina ha activat el protocol després de detectar dos exemplars de caravel·la portuguesa, retirats pels serveis de salvament.

https://www.publico.es/sociedad/carabela-portuguesa-atendidas-siete-personas-picaduras-carabela-portuguesa-benidorm.html Continua la lectura de Ateses set persones per picades de caravel·la portuguesa a Benidorm

Investigadors demostren que els peixos són capaços d’olorar els virus

Aquest treball, realitzat en col·laboració amb la Universitat de Nou Mèxic (EUA), obre la porta a desenvolupar tractaments més efectius i vacunes contra un virus similar a la ràbia en els humans que afecta els peixos, i que suposa un repte per al sector de l’aqüicultura per les quantioses pèrdues econòmiques que suposa.

La psoriasi, les malalties relacionades amb la formació de les cèl·lules sanguínies i les malalties infeccioses són tres línies de recerca en les que es treballa amb peixos zebra

https://www.publico.es/sociedad/investigadores-demuestran-peces-son-capaces-oler-virus.html

Los peces son capaces de detectar virus a través de sus neuronas olfativas, que son las encargadas de activar los mecanismos de defensa de su sistema inmunitario para evitar la infección viral. Continua la lectura de Investigadors demostren que els peixos són capaços d’olorar els virus

Per què el teu gos et posa ullets: així es comunica millor amb tu

Aquesta expressivitat no la tenien els primers gossos domesticats.Fa milers d’anys, l’anatomia facial dels gossos, descendents dels llops, era molt diferent de la que coneixem avui. Els primers cans en ser domesticats eren menys expressius que els actuals, per una senzilla raó: no havien desenvolupat la musculatura de les seves celles. Ara, amb una simple mirada sabem què volen les nostres mascotes.    El moviment de les celles va evolucionar amb el temps i ha permès que les dues espècies ens entenguem millor.

https://www.publico.es/sociedad/mascotas-perro-pone-ojitos-comunica-mejor.html

Hace miles de años, la anatomía facial de los perros, descendientes de los lobos, era muy distinta a la que conocemos hoy. Los primeros canes en ser domesticados eran menos expresivos que los actuales, por una sencilla razón: no habían desarrollado la musculatura de sus cejas. Ahora, con una simple mirada sabemos qué quieren nuestras mascotas. Continua la lectura de Per què el teu gos et posa ullets: així es comunica millor amb tu

L’abella, l’ésser viu més important del planeta

Durant l’últim debat de la Societat Geogràfica Reial de Londres, es va concloure que les abelles són l’ésser viu més important del planeta, però estan entrant en risc d’extinció. Important afirmació per a la nostra supervivència.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257191&titular=la-abeja-el-ser-vivo-m%E1s-importante-del-planeta-

Contando todas las abejas del mundo, ya han desaparecido en un 90%. Según los últimos estudios, las cusas dependen de cada región, pero entre las principales razones están la deforestación, escasez de lugares seguros para los panales, falta de flores, uso descontrolado de pesticidas, cambios en los suelos, las ondas emitidas por la telefonía móvil, etc.

Pero sin dudas, la mayor razón de su desaparición, se atribuye a la fumigación constante de cultivos.

La abeja, el ser vivo más valioso del planeta Continua la lectura de L’abella, l’ésser viu més important del planeta

Iain Couzin: “Hi ha animals que prenen decisions de forma democràtica”

Investiga el comportament col·lectiu d’insectes i animals més complexos, com els primats.

“A la selva tropical vaig estudiar a la marabunta, la formiga legionària, que pràcticament és cega. I són capaços de formar ponts entrellaçant els seus cossos i enormes i complexos camins amb carrils per a minimitzar la congestió. Són una de les meravelles del món. L’organització es fa per contacte entre individus. No hi ha cap, no hi ha ningú que els digui què fer.”

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190613/462844383697/iain-couzin-sistemas-complejos-animales-votan.html

Pensemos en el cerebro, formado por millones de neuronas. Cada una de ellas realiza un proceso relativamente sencillo pero de forma conjunta permiten la toma de decisiones, la adquisición de nuevos recuerdos, el lenguaje, los sentimientos. Lo mismo ocurre con las hormigas, los bancos de peces o los rebaños, sistemas complejos cuyo comportamiento colectivo no se explica a partir de cada individuo, sino de las interacciones entre todos los elementos. Continua la lectura de Iain Couzin: “Hi ha animals que prenen decisions de forma democràtica”

La sequera provoca el declivi d’ocells i papallones a la Mediterrània

La sequera és la principal culpable de la disminució del nombre d’ocells i papallones a la Mediterrània, segons un estudi elaborat en base a dades recollides durant 17 anys de seguiment d’ocells i 25 anys d’estudi de papallones a Catalunya.

Segons l’estudi, a la conca mediterrània el canvi climàtic està comportant un increment progressiu de la temperatura i una disminució de la precipitació, la qual cosa afecta els ecosistemes, veient que les espècies pròpies d’ambients càlids estan en augment, mentre que les de llocs freds estan en regressió.

El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha informat en una nota de premsa que investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers (Barcelona) han realitzat un estudi que demostra que els efectes de la temperatura , que només són significatius en les poblacions d’aus, són menors que els de la sequera en els dos casos.

Continua la lectura de La sequera provoca el declivi d’ocells i papallones a la Mediterrània