Arxiu d'etiquetes: éssers vius

El canvi climàtic afectarà més les plantes i els animals “endèmics”

S’espera que les plantes i els animals que només viuen en una regió (coneguda com a espècie “endèmica”) siguin “constantment més afectats” pel canvi climàtic que els seus homòlegs menys especialitzats, segons una nova investigació.

L’estudi de síntesi, publicat a Biological Conservation , troba que més del 90% de les espècies endèmiques s’enfrontaran a conseqüències negatives, com ara la reducció de les poblacions, si l’escalfament global arriba als 3C per sobre dels nivells preindustrials . No obstant això, afegeix que s’espera que les espècies invasores vegin impactes neutres o positius en general pel clima d’escalfament.

Aquesta tendència podria permetre que “oportunistes generalistes i generalitzats” substituïssin les espècies endèmiques, adverteix l’estudi, que conduirà a una disminució de la biodiversitat.

L’estudi també calcula els riscos d’extinció a diferents nivells d’escalfament. Troba que el 2% de les espècies endèmiques corren el risc d’extinció si l’escalfament es limita a 1,5 ° C i el 4% es troba en risc a 2 ° C. Tot i això, el risc augmenta fins al 20% per als ecosistemes terrestres i al 32% per als ecosistemes marins si l’escalfament arriba als 3C.

“Estem realment sorpresos de quant esperem perdre amb tan pocs augments de temperatura mitjana”, explica un autor de l’estudi a Carbon Brief, que afegeix que “seguir l’ acord de París [límits d’escalfament] faria una gran diferència per a la nostra biodiversitat a tot el món ”.

“Espècie insígnia”

Utilitzant més de 8.000 projeccions d’articles científics, els autors analitzen el risc de canvi climàtic per a les espècies en 273 punts “insubstituïbles” de “biodiversitat excepcional”.

Climate change will hit ‘endemic’ plants and animals the hardest, study warns

Using more than 8,000 projections from scientific papers, the authors analyse the risk of climate change to species in 273 “irreplaceable” hotspots of “exceptional biodiversity”.

The authors group species into three categories – “endemic”, “non-endemic native” and “introduced” species – based on where they typically live.

An endemic species lives exclusively in one geographic region. Areas of high biodiversity are often “overflowing” with endemic “flagship species” explains Dr Stella Manes from the Federal University of Rio de Janeiro – the lead author of the study.

For example, all species of lemur are endemic to Madagascar, meaning that they are not found in any other location on the planet. Similarly the South Africa’s national bird – the blue crane – is endemic to the country, while the snow leopard is endemic to the Himalayas.

If a species is naturally found in more than one geographic region, it is called a native species when found in those regions. Meanwhile, if a species is not naturally found in a given region but is brought there through human activity – either intentionally or unintentionally – it is called an “introduced” species.

The maps below show the expected impact of climate change on species in land-based biodiversity hotspots – standardised across a range of dates and warming scenarios. Red shading indicates that climate change will have a negative impact on species in the area, and blue shading indicates a positive impact.

The projected impact of climate change on species in land-based biodiversity hotspots for (a) all species, (b) endemic species, (c) native species and (d) introduced species. The impacts are standardised across a range of dates and warming scenarios. Source: Manes et al (2021).

The authors find that land-based endemic species are projected to be 2.7 times “more impacted” by climate change than non-endemic native species, and 10 times more impacted than introduced species.

This confirms the findings of past research by showing that endemic species are the most significantly impacted by climate change, explains Dr Mark Urban – an associate professor in ecology and evolutionary biology at the University of Connecticut, who was not involved in the study. He tells Carbon Brief:

“It makes sense that endemic species would be more threatened by climate change. Endemic species are already the little guys. They usually occupy smaller ranges and live in smaller populations, and these factors make species more susceptible to any threat, not just climate change.”

Introduced species, on the other hand, can expect a “neutral or positive” impact from climate change, the study finds. Introduced species are often able to adapt to new environments, but sometimes have a negative impact on the local ecosystem – for example outcompeting native species for food. In this case, they are known as “invasive”.

Plants are “some of the world’s most proficient invasive species”, the study says, because they can often “outcompete” native species under increased temperatures and CO2 levels. In this study, plants made up the majority of introduced species in biodiversity hotspots.

Dr Mariana Vale – a researcher from the Federal University of Rio de Janeiro and author on the study – tells Carbon Brief that “globalisation is the big problem” when it comes to invasive species.

“It is not surprising that so many invasive species are plants,” she says. This is because plants can easily be carried into a new ecosystem – for example via luggage contaminated with seeds – and then they are able undergo clonal reproduction, she explains.

Manes adds that invasive plant species can go “basically everywhere”, adding that humans are even introducing non-native plant species to Antarctica through the mud on their boots. Furthermore, plants can be carried by the wind, making it easier for them to move from island to island, she notes.

Losing biodiversity

The authors also perform this analysis for marine ecosystems, as shown in the map below.

The projected impact of climate change on species in marine biodiversity hotspots for (a) all species, (b) endemic species and (c) native species. Source: Manes et al (2021).

The findings suggest that the proportion of marine species at risk of extinction is more than twice as high for endemic species as it is for natives.

The study shows that in the Mediterranean – “an enclosed sea with high endemicity” – climate change is expected to bring a “high risk of extinction” to one quarter of species. The authors label a species as a high risk of extinction if they see a drop in abundance of over 80% – the same criteria as used by the International Union for Conservation of Nature (IUCN).

In the Arctic, the authors found that warming temperatures are expected to have a positive impact on some marine species, allowing them to increase their abundance or range.

The authors note that, of the 232 studies explored in this paper, only 34 focus on marine ecosystems, and no data was found for almost half of the 273 areas of exceptional biodiversity originally defined.

Dr Maria Paniw – a research fellow at the Estación Biológica de Doñana – tells Carbon Brief that she is nevertheless “thrilled” to see aquatic systems included in this study, as they are often left out due to a lack of data:

“[Aquatic systems] are less often considered, particularly in synthesis pieces where terrestrial systems are included, and especially when we talk about climate change. A case-in-point, is our own review, where we only looked at terrestrial mammals – due to a lack of data for marine species.”

Overall, these trends could lead to a loss of biodiversity, the study finds, as endemic species face a greater threat from climate change than non-endemic and introduced species. While it is important to protect endangered species, Vale tells Carbon Brief that biodiversity has “many co-benefits that go beyond saving the species themselves”.

For example, Manes tells Carbon Brief that diversity is “closely linked to ecosystem stability”:

“When you have more species, you increase the change that these species can perform the same functions and maintain the same ecosystem services – contributions that nature gives to people. The more diverse an ecosystem, the more stable it is, because if you lose one species, another can provide these benefits.”

Paniw adds that biodiversity is also important to people:

“If we take a human-centric view, biodiversity is important because ultimately our health and welfare depend on it. Healthy, diverse ecosystems have been linked to improved ecosystem functions, such as clean air, clean water and food.”

Receive our free Daily Briefing for a digest of the past 24 hours of climate and energy media coverage, or our Weekly Briefing for a round-up of our content from the past seven days. Just enter your email below:

Extinction risk

The study also calculates the extinction risk to species in different climatic, geographic and biological impact categories. The plot below shows how species in different regions are expected to be impacted by climate change.

For each category, results are presented for all species (black), endemics (purple) non-endemics (green) and introduced species (orange) on the left hand side. The bar indicates the spread of results from that category, with results to the left of zero indicating a negative impact and to the right of zero indicating a positive impact.

On the right side of the plot, the bars indicate the proportion of species that will be positively impacted by climate change (purple), negatively impacted (pink) or will face an extinction risk (red).

Climatic, geographic and biological impacts of climate change. The left shows the impact on all species (black), endemics (purple) non-endemics (green) and introduced species (orange) on the left hand side. The right side shows the proportion of species that will be positively impacted by climate change (purple), negatively impacted (pink) or will face an extinction risk (red). Source: Mane et al (2021).

The study finds that if the planet heats up by more than 3C, a third of endemic species on land and half of marine endemic species will be at risk of extinction.

The findings suggest that island and mountain-dwelling species are more than six times more vulnerable to the impacts of climate change than those from mainland regions. Under a 3C warming scenario, the study finds that 84% of endemic species from mountain regions and 100% from islands face a “high extinction risk”.

Urban explains that this vulnerability is because mountain and island species are often unable to move to a more suitable climate:

“This research provides more evidence that some of the species most threatened by climate change are those that live the island lifestyle – either on traditional oceanic islands or the ‘sky islands’ that exist wherever cold mountaintops stand isolated in a sea of hot lowlands. These island species often cannot track their climate as it shifts out from under them because their next suitable habitat is surrounded by wide expanses of water or heat.”

Dr Vale adds that to compensate for the increase in temperature, species often climb to higher altitude. However, due to the triangular shape of mountains, the higher a species climbs, the less area they have available.

Meanwhile, with its large number of islands, half of the endemic species in Oceania will be at risk of extinction due to climate change, the paper says.

The authors also found that species living in the tropics face a high level of risk, with more than 60% of tropical terrestrial endemic species projected to be threatened by extinction from climate change.

Urban tells Carbon Brief that it is important to study areas of high biodiversity because preserving species in these areas “might give us the most bang for the buck”.

However, he notes that it will also be important to consider conservation in “species-poor” regions:

“I think we cannot just focus on the richest places on Earth if we are also concerned with ecosystem function. In species-poor places, the loss of just one species can dramatically change the ecosystem because no replacements exist. I think we need to consider threats to species across all of the Earth, but for different reasons. That means we need ways to make difficult decisions on how to allocate limited conservation funds to save both the most species and the most important species on Earth.”

Espanya ja mata més d’un milió de porcs cada setmana

L’extensió de l’epidèmia de pesta porcina per la UE situa el país com el primer productor europeu amb un sector industrialitzat i bolcat en fabricar canals per a l’exportació, la seva petjada ecològica i social  comença a activar les alarmes.

Sembla que naveguem en un vaixell sense ningú al timó. Es permet el creixement de la ramaderia porcina al mateix temps que cada vegada es declaren més zones vulnerables a nitrats i mentre la UE té obert un procediment de sanció contra Espanya per vulnerar la directiva de nitrats, encara que no sembla que els governs tinguin molta intenció de frenar aquest model”, denúncia Luis Ferreirim, responsable de temes agraris a Greenpeace. Continua la lectura de Espanya ja mata més d’un milió de porcs cada setmana

Aquestes espècies d’elefants estan en perill d’extinció.

Les dues espècies d’elefants africans, considerades en perill per primer cop. Tant l’elefant de bosc com el de sabana estan clarament amenaçats a causa de la caça furtiva per obtenir ivori i de la destrucció dels seus hàbitats

El elefante de la sabana y el elefante africano de bosque han entrado en la categoría de animales en peligro de extinción debido a la caza furtiva de marfil y a la importante pérdida de su hábitat a causa de las actividades humanas.

Ambos elefantes fueron añadidos hoy a la “Lista Roja” de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), un documento que incluye a todas las especies en peligro y que es ampliamente utilizado en el medio conservacionista. Continua la lectura de Aquestes espècies d’elefants estan en perill d’extinció.

Conviure amb gossos millora el creixement emocional infantil, segons un estudi de la URV

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que la convivència amb gossos millora el creixement emocional entre la població de 3 a 5 anys. La URV ha explicat que és la primera vegada que es fa un estudi psicològic de la relació dels infants amb els gossos que segueix una metodologia reproduïble i científica, ja que en altres investigacions d’aquest tipus, dels anys 1980 i 1990, es van detectar problemes de metodologia.

Continua la lectura de Conviure amb gossos millora el creixement emocional infantil, segons un estudi de la URV

Diverses ONG demanen a Govern que s’oposi a l’aprovació de tres plaguicides tòxics per pol·linitzadors a la UE

El sulfoxaflor, la cipermetrina i la benfluralina no compleixen amb els requisits establerts en el reglament europeu i està demostrat que presenten importants riscos per a la salut humana i el medi ambient.

El sulfoxaflor, també comercialitzat com Isoclast,[1] és un insecticida sistèmic que actua com a neurotoxina d’insectes. Forma part d’un tipus de productes químics anomenats «sulfoximines» que actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes.

La cipermetrina és un insecticida, no sistèmic, no volàtil que actua per contacte i ingestió. Ofereix un control efectiu d’insectes i baixa toxicitat pels mamífers

La Benfluralina és un herbicida de la classe dinitroanilina. El mecanisme d’acció de la benfluralina implica la inhibició del desenvolupament d’arrels i brots. S’utilitza per controlar herbes i altres males herbes Continua la lectura de Diverses ONG demanen a Govern que s’oposi a l’aprovació de tres plaguicides tòxics per pol·linitzadors a la UE

Alerta per 2.600 vaques malaltes de llengua blava que naveguen a la Mediterrània

Els vaixells transportaven guanyat a Trípoli, però les autoritats líbies van prohibir desembarcar als animals. Els caps de bestiar estan afectades per la malaltia de la llengua blava, que no és contagiosa per als humans.

La malaltia de la llengua blava és una malaltia vírica dels remugants no contagiosa i no és una zoonosi. Els vectors són els insectes del gènere Culicoides. Oficialment és una malaltia animal de declaració obligatòria i es pot trobar en la llista A de l’OIE. Afecta principalment als ovins domèstics i amb menys freqüència als bovins,[1] als caprins, als cérvols, als dromedaris i als antílops. Aquesta malaltia la causa el virus de la llengua blava (Bluetongue virus, BTV). És una malaltia difícil de controlar per la gran varietat de serotips i la seva epidemiologia. Provoca grans pèrdues econòmiques, ja que disminueix la producció i un cop es declara la malaltia en una explotació, es prohibeix l’exportació d’animals vius i del seu semen. Continua la lectura de Alerta per 2.600 vaques malaltes de llengua blava que naveguen a la Mediterrània

Descobert el nanocamaleó: el rèptil més diminut de la planeta

Un equip internacional d’investigadors ha anunciat el descobriment d’una nova espècie de camaleó: el nanocamaleó. L’animal va ser descobert a l’illa de Madagascar i, amb una mida de 13,5 mil·límetres, s’ha convertit en el rèptil més petit de món.

Su nombre oficial es Brookesia nana y este minúsculo reptil de color café y no más grande que una semilla de girasol ha sido descubierto por un grupo de biólogos en la selva del norte de Madagascar. “Con una longitud corporal de solo 13,5 milímetros y una longitud total de casi 22 milímetros, el macho del nanocamaleón es el más pequeño conocido entre las casi 11.500 especies que se conocían” ha explicado en su comunicado el investigador de la Colección Zoológica Estatal de Múnich, Frank Glaw. Continua la lectura de Descobert el nanocamaleó: el rèptil més diminut de la planeta

Males notícies per taurons i ratlles oceàniques

Les poblacions d’aquestes espècies emblemàtiques han disminuït un 70% en els últims 50 anys. S’hauria de prohibir totalment la pesca de les espècies classificades en perill crític o amenaçades i prendre mesures per a un maneig sostenible de les que estan gairebé amenaçades o són vulnerables, segons la classificació.

El extraño y espectacular tiburón martillo, el popularmente aterrador tiburón blanco o la llamativa mantarraya gigante son especies emblemáticas que todos conocemos y suponemos que siempre surcarán los océanos, pero las noticias sobre el estado de sus poblaciones no son buenas. El último y más completo estudio ha constatado una alarmante disminución de hasta el 70% en la mayor parte de las 31 especies existentes de tiburones y rayas oceánicos en los últimos 50 años. Continua la lectura de Males notícies per taurons i ratlles oceàniques

França comença a sacrificar 600.000 ànecs després disparar-se els focus de grip aviària

El nombre de focus de grip aviària identificats al país gal va augmentar en els últims dies fins a 61, la immensa majoria d’ells en el sud-oest de país prop de la frontera espanyola.

Continua la lectura de França comença a sacrificar 600.000 ànecs després disparar-se els focus de grip aviària

Animals que es van extingir el 2020 i que podrien desaparèixer després del 2021

Aquest any, centenars de milers de persones han perdut la vida a causa del coronavirus, però en el món animal les extincions a tota pressió continuen perseguint diverses espècies.

Els experts en medi ambient ja fa temps que alerten que entrem en un sisè “esdeveniment d’extinció”, i les realitats d’aquestes pors s’han tornat cada vegada més clares el 2020, amb innombrables tipus d’animals que ara es consideren extingits. L’últim informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) va dir que més d’una quarta part de les espècies que té a la Llista Vermella estan ara “amenaçades d’extinció”, unes 35.765 de 128.918 espècies.  Arriba quan el World Wildlife Fund (WWF) va advertir que les poblacions d’animals han disminuït gairebé un 70% de mitjana en menys de 50 anys , ja que els ecosistemes es descomponen i els animals lluiten per fer front a un món que canvia ràpidament. El canvi climàtic, les accions humanes, la pèrdua d’hàbitat i altres factors s’han combinat per deixar a molts animals enfrontats a un futur desolador, i alguns no s’enfronten a cap. Aquí fem una ullada a cinc espècies que s’han etiquetat oficialment com a extingides aquest any i cinc més que es podrien fixar per a la mateixa sort el 2021 i més enllà. Tot i que hi ha algunes disputes sobre el que hauria de considerar-se “extingit”, i molts animals que no es veuen des de fa anys encara no tenen classificació, aquesta llista es basa principalment en la Llista Vermella de la UICN , que fa un seguiment de l’estat de les espècies animals.  La llista següent de cirerers recull una petita selecció d’animals que potser no tornarem a veure i abasta deliberadament diverses espècies, des de peixos fins a insectes i mamífers fins a amfibis, mentre que els experts ens expliquen les seves pors i esperances en el futur.

El lèmur de cua anellada es presenta al Safari Park Dvur Kralove nad Labem de la República Txeca.

Continua la lectura de Animals que es van extingir el 2020 i que podrien desaparèixer després del 2021