Arxiu d'etiquetes: éssers vius

Les espècies primates de Malàisia es troben en perill

L’estat de quatre primats a Malàisia han estat inclosos a la llista vermella actualitzada d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), segons la Societat Primatològica de Malàisia (MPS).

El secretari general del MPS, Aini Hasanah Abd Mutalib, va dir que els quatre primats eren els macacos de cua del porc meridional (Macaca nemestrina), els macacos de cua llarga (Macaca fascicularis), les llangoses fosques (Trachypithecus obscurus) i el loris més lent (Nycticebus coucang).

FES CLIC PER AMPLIAR

https://www.thestar.com.my/news/nation/2020/07/23/malaysias-primate-species-in-peril Continua la lectura de Les espècies primates de Malàisia es troben en perill

Radiografia del verí a Espanya: al menys 21.260 animals van ser assassinats amb esquers tòxics en els últims 25 anys

Les aus rapinyaires són les més afectades per l’ús de substàncies verinoses, seguides dels animals domèstics com gossos i gats, i els carnívors terrestres. Moltes de les espècies amenaçades per aquestes pràctiques es troben en una situació de vulnerabilitat i, en alguns casos, sota amenaça d’extinció.

https://www.publico.es/sociedad/radiografia-veneno-espana-21260-animales-asesinados-cebos-toxicos-ultimos-25-anos.html Continua la lectura de Radiografia del verí a Espanya: al menys 21.260 animals van ser assassinats amb esquers tòxics en els últims 25 anys

El mosquit tigre ens envaeix: ha crescut un 70% en el primer semestre d’aquest any

Les elevades temperatures de la primavera i les pluges han afavorit l’expansió d’aquest insecte de picada intensa i preferència alimentària pels humans.

El nombre de mosquits tigre registrats a Mosquit Alert el primer semestre del 2020 suposen un increment de l’70% respecte a 2018, que era fins ara l’any amb més insectes observats en inici de temporada.

https://www.lavanguardia.com/natural/fauna-flora/20200709/482196812293/el-mosquito-tigre-nos-invade-ha-crecido-un-70-en-el-primer-semestre-de-este-ano.html

El mosquito tigre (Aedes albopictus) no ha notado los efectos del confinamiento humano por la pandemia de la Covid-19. Pese a la menor presencia humana en espacios abiertos, este insecto de distribución natural asiática y extendido en nuestro país a partir de 2004, está superando el récord de presencia (y quizás también de picadas) de los últimos años.

“Las altas temperaturas y las lluvias constantes de la primavera de 2020 son las condiciones idóneas para la reproducción del mosquito tigre”, explican los responsables del proyecto Mosquito Alert una iniciativa de ciencia ciudadana coordinada por el CEAB-CSIC, CREAF, ICREA y la Universidad Pompeu Fabra (UPF) con el impulso de la Obra Social ‘la Caixa’. Continua la lectura de El mosquit tigre ens envaeix: ha crescut un 70% en el primer semestre d’aquest any

El confinament obre la porta a la natura en ciutats deshabitades

Senglars a Barcelona, paons a Madrid i un ós en una comarca d’Astúries. La manca d’activitat humana porta als animals a acostar-se als espais urbans.

Les notícies sobre el confinament ha buidat els carrers de les grans ciutats. Ja no hi ha turistes que col·lapsin les vies principals, ni cotxes que esperen a el semàfor en verd. La pandèmia ha canviat el soroll pel silenci, la qual cosa ha propiciat que certes espècies d’animals, curioses, s’hagin acostat a determinats espais urbans. Des senglars a la Diagonal de Barcelona, fins els paons en els voltants de parc del Retiro a Madrid, passant per un ós en un poble d’Astúries. això és normal? de les ciutats per animals salvatges s’han fet virals. Però en molts casos, o és una informació que no és certa, o està donant lloc a malentesos

https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/Cuidado-mensajes-animales-confinados-coronavirus_0_1009300001.html Continua la lectura de El confinament obre la porta a la natura en ciutats deshabitades

El confinament amb mascota: mesures d’higiene, com passejar-i què fer quan cal anar al veterinari (vídeo)

Des que es va decretar l’estat d’alarma, els gossos i els seus amos s’han convertit en protagonistes de moltes anècdotes. Aquestes són algunes de les recomanacions.

https://www.eldiario.es/clm/mascota-llevas-confinamiento_0_1008949276.html

Desde que el Gobierno decretó el estado de alarma, los perros y sus dueños se han convertido en protagonistas de muchas anécdotas durante estos primeros días de confinamiento. Anuncios de alquiler de perros para pasear que han sido retirados de plataformas ‘online’ o sanciones a quienes consideran que han excedido el recorrido necesario en la salida a la calle para que el animal realice sus necesidades -como una persona de Toledo que fue con su perro desde Palomarejos a Santa Bárbara– son algunos ejemplos de las situaciones de irresponsabilidad que se están generando. Continua la lectura de El confinament amb mascota: mesures d’higiene, com passejar-i què fer quan cal anar al veterinari (vídeo)

Protegir les balenes del soroll que la gent fa a l’oceà

Els oceans creixen cada cop més, i les balenes han de lluitar per competir-hi. “Estan gastant més temps o energia intentant comunicar-se … essencialment cridant-se els uns als altres – el que hauríem de fer en una discoteca”, explica Mark Jessopp, de la University College Cork.

El doctor Jessopp va participar recentment en un projecte de recerca per estudiar els efectes de les enquestes sísmiques marines en animals com balenes i dofins.

Les balenes hauran de seguir cridant per ser escoltades.

https://www.bbc.com/news/business-51152791

Protecting whales from the noise people make in the ocean

whale breachingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionWhales are having to use more energy to communicate

There is a rising din in the oceans – and whales are having to struggle to compete with it.

“They’re spending more time or energy trying to communicate… by essentially screaming at each other – what we would have to do at a nightclub,” explains says Mark Jessopp at University College Cork.

Dr Jessopp was recently involved in a research project to study the effects of marine seismic surveys on animals such as whales and dolphins.

He and his colleagues found a “huge decrease” in sightings of such species when the work was going on, even when accounting for other factors such as weather.

Mark Jessopp at University College CorkImage copyrightTOM HART
Image captionMark Jessopp studies the effects of seismic surveys on sealife

Seismic surveys are carried out by a range of organisations, including oil and gas companies, as a means of mapping what lies beneath the seafloor.

Shockwaves fired from an air gun – like a very powerful speaker – are blasted down towards the seabed. The waves bounce off features below and are detected again at the surface. The signal that returns reveals whether there is, for instance, oil locked in the rock beneath.

The process creates a tremendous racket. “It’s like an explosion,” says Lindy Weilgart at Dalhousie University in Nova Scotia. She says that there is now plenty of evidence to show that many marine animals are negatively affected by the clamour.

Lindy Weilgart from Dalhousie UniversityImage copyrightIAN WILMS
Image captionQuieter tech is not being introduced quickly enough, says researcher Lindy Weilgart

The effects aren’t just felt by mammals like whales and dolphins, she adds. Fish and invertebrates such as crabs have also been seen to change their behaviour when noise levels rise. They can be put off feeding or become less able to detect predators, for example.

And yet a technology exists that could be far less harmful. It is called marine vibroseis and is a low-energy alternative to air guns. Instead of explosive blasts, vibroseis uses smaller vibrations to transmit waves down to the seabed. It actually emits a similar amount of energy overall but spreads it over a longer period, meaning the survey has a less “shocking” impact.

Presentational grey line

More Technology of Business

Presentational grey line

Stephen Chelminski, who invented the seismic air gun in the late 1950s, has become a proponent of vibroseis because of its perceived environmental benefits.

Dr Weilgart says there are many efforts to commercialise this quieter tech but she is unimpressed with how they are progressing. “It’s just creeping along at a glacial pace,” she says.

Shell, Total and ExxonMobil have spent years developing a marine vibroseis device.Image copyrightGENERAL DYNAMICS
Image captionShell, Total and ExxonMobil have spent years developing new seismic tech

Three of the world’s biggest oil companies – Shell, Total and ExxonMobil – have spent years developing a marine vibroseis device. Andrew Feltham, a geophysicist at Total who works on the project, says that the system has been shown to function as intended but requires some further testing before it can be used in field work.

He says that one benefit of the prototype device is that it doesn’t produce noise across a wide range of frequencies.

“We only emit energy within the frequency band of interest for the job at hand,” he explains. This reduces the number of sea creatures that would hear noise generated by the device, lowering the environmental impact further.

Norwegian firm Petroleum Geo-Services (PGS), which helps oil and gas companies find offshore reserves of fossil fuel, has also been working on a vibroseis system. It has a different, more compact design that uses a stack of plates to generate vibrations.

Dolphin jumpingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionResearch shows dolphins and other marine life avoid areas where seismic surveys are going on

This allows for the production of a strong seismic signal but stops the device shaking itself apart.

“Using stacked plates is an ingenious solution,” argues Bard Stenberg, a spokesman for PGS.

The prototype has endured a 1,000-hour test in a water tank and depths of 60m (197ft) in a harbour. However, it is yet to be trialled out at sea.

Nathan Merchant is a bioacoustician at the UK’s Centre for Environment Fisheries and Aquaculture Science (Cefas). He says that vibroseis would actually be a better technology for organisations seeking to survey the seabed because it can be more finely tuned. And yet, commercial interest in it has not really materialised.

“This is one of the areas where we need a bit of a push from the policy and regulation side to create a market for that kind of technology,” he argues.

A map of sea noise around the UKImage copyrightCEFAS & ADRIAN FARCAS
Image captionA map of sea noise around the UK – red the noisiest and blue the quietest

Dr Merchant studies noise levels in the seas around the UK. He and his team recently produced a detailed map of where the cacophony is greatest. However, while it is difficult to confirm exactly how noise levels have changed in recent decades, he says they have probably increased overall.

“The answer to that is almost certainly ‘yes’,” he says.

He points out that there are other significant sources of noise pollution at sea. These include noise from shipping, where, for example, propellers slicing through the water create a wake and with it a mighty rumbling sound that can travel for hundreds or even thousands of kilometres.

Then there are offshore wind farms, which rely on pile-drivers that bash huge columns into the seabed to create the base platform for turbines. Engineers on such projects also occasionally have to clear unexploded ordnance left behind, for instance from World War Two.

Detonating a bomb underwater creates a lot of noise but the bang can be softened by using a device to create a curtain of bubbles around the bomb.

One of the final 55m turbine blades is manoeuvred into position on September 20, 2017 in Brighton, England.Image copyrightGETTY IMAGES
Image captionThe construction of offshore wind farms creates a lot of noise for sealife

Wind farms in the UK licensed to use bubble curtains for this purpose include Hornsea One and Two off the north-east coast. Currently under construction, the full Hornsea complex will eventually form the largest offshore wind installation in the world.

Marine biologists continue to hope for technologies that will make human activity in the oceans quieter. Dr Jessopp acknowledges that seismic air guns are cheap and have been proven to work. With marine vibroseis still not available at a commercial scale, firms may not see any reason to change how they do things.

“In the absence of any real viable alternative we’ve just kept doing it. It’s kind of business as usual,” says Dr Jessopp.

So the seas will remain noisy for sometime and whales will have to continue to shout to be heard.

Un ocell de 46.000 anys trobat congelat a Sibèria llança llum al final de la glaciació

La nova investigació suggereix que la carcassa congelada d’una alera amb banyes descoberta al nord-est de Sibèria pels caçadors d’ivori fòssil podria ajudar els científics a comprendre millor com va evolucionar l’ecosistema al final de l’última glaciació.

Els científics han  dit que extreien l’ADN de l’antiga carcassa d’aus “excepcionalment ben conservada” van determinar que tenia aproximadament 46.000 anys, segons un article publicat divendres a la revista Communications Biology. Investigadors del Centre de Paleogenètica de la Universitat d’Estocolm i del Museu d’Història Natural de Sueca van estudiar l’ocell femení després d’haver-la trobat el 2018 en un túnel de permafrost a la zona de Belaya Gora de Sibèria.

El descobriment ofereix nova informació sobre com l’estepa mamut, un bioma sec i fred que cobria el nord d’Europa i Àsia, es va dividir en tres tipus d’ambients biològics quan la glaciació va acabar fa uns 11.700 anys. L’estepa, que acollia espècies ara extingides, incloent el mamut lanós i el rinoceront lanós, separades en tundra, taiga (bosc de coníferes) i estepa.

“Els nostres resultats donen suport a aquesta teoria, ja que la diversificació de l’alca amb banyes en aquestes subespècies sembla haver passat al mateix temps que desapareix l’estepa mamut”, va estimar Love Dalén, professora del Museu d’Història Natural de Sueca i líder de la investigació a la en un comunicat , va dir el Centre de Paleogenètica .

Els okupes de l’Ebre: animals i plantes invasores colonitzen 200 rius, llacs i pantans

La documentació inicial de el Pla Hidrològic alerta dels riscos de desequilibri ambiental i el greu impacte econòmic d’una invasió “molt més gran del que s’estima” i que té el seu punt més crític al delta amb més de dos centenars de casos.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-okupas-ebro-animales-plantas-invasoras-colonizan-200-rios-lagos-pantanos.html

Una de cada cuatro masas de agua superficial de la cuenca del Ebro, 195 de sus 820 ríos y lagos, están invadidos en mayor o menor medida por animales o vegetales alóctonas que han alterado sus ecosistemas, según indica el Esquema de Temas Importantes del nuevo Plan Hidrológico, que explica cómo la presión de estas especies exóticas, que “se consideran el segundo problema medioambiental del planeta después del calentamiento global” por suponer “una de las principales causas de pérdida de biodiversidad”, resulta alta en 120 de ellas (una de cada siete), media en otras 39 y poco significativa en 35 más.

Parece claro que la extensión de las especies exóticas es mucho mayor de lo que se estima”, anota el estudio, que reseña la elevada presencia en la demarcación hidrográfica de vegetales y animales incluidas en el catálogo del Ministerio para la Transición Ecológica: un alga (el moco de roca) de catorce, el único hongo (el quitridio) de la lista, doce plantas y árboles de 66, cinco invertebrados (el mejillón cebra, la almeja asiática de río y la del cieno y el caracol manzana y del cieno) de diecisiete, dos insectos (el mosquito tigre) y la avispa spp de catorce, tres crustáceos (el cangrejo americano) y el señal y los yabbie de doce, 17 peces de 21, cuatro aves (ganso del Nilo), cotorra de Kramer y americana y malvasía canela de 17 y dos mamíferos (el visón americano y la nutria roedora) de quince, además de la rana toro y el galápago americano. Continua la lectura de Els okupes de l’Ebre: animals i plantes invasores colonitzen 200 rius, llacs i pantans

Científics xinesos identifiquen el pangolí com el possible animal hoste de el nou coronavirus

El coronavirus  2019-nCoV podria haver passat dels ratpenats als humans a través del comerç il·legal de pangolins, un mamífer molt apreciat a l’Àsia pel seu ús en alimentació i medicina.

Els pangolins (Pholidota, ‘coberts d’escates’[2]) són un ordre de mamífers. El grup conté vuit espècies vivents, totes pertanyents a la família dels mànids. En el passat hi havia una major diversitat de pangolins, amb sis famílies diferents. Tenen grans escates a la pell i viuen a les regions tropicals d’Àfrica i Àsia. No tenen dents, sinó que atrapen formigues i tèrmits mitjançant la seva llarga llengua estreta i enganxifosa.[3] En general, són animals nocturns que utilitzen el seu olfacte ben desenvolupat per trobar els insectes dels quals s’alimenten, però el pangolí de cua llarga també és actiu de dia. Els pangolins passen gran part del dia dormint, caragolats en forma de bola. El nom «pangolí» prové del mot malai peng-goling (‘que s’enrotlla’)

Hi ha diverses proves que suggereixen que l’origen del coronavirus es troba en els ratpenats. Investigadors de l’Institut de Virologia de Wuhan van publicar a la revista “Nature” un article on assenyalen que el genoma del coronavirus trobat en diversos pacients té un 96% de coincidència amb un coronavirus dels ratpenats. Per això, se suposa que aquests animals eren el reservori de l’agent infecciós.

Però falta establir com va passar dels ratpenats als humans. En un breu comunicat, la Universitat d’Agricultura del Sud de la Xina ha anunciat el descobriment que el pas intermedi hauria estat el pangolí i ho ha valorat així:

“Aquest darrer descobriment serà de gran importància per a la prevenció i el control de l’origen del virus.”

Segons l’agència oficial Xinhuanet, els investigadors han seqüenciat el genoma del coronavirus present en pangolins i han vist que és en un 99% idèntic al que tenen les persones infectades.

Però Dirk Pfeiffer, professor de medicina veterinària a la Universitat de Hong Kong, ha demanat precaució en la conclusió, perquè caldria comprovar la prevalença del coronavirus entre diferents espècies basant-se en mostres representatives. I fins i tot en aquest cas s’hauria d’establir el lligam amb els humans en els mercats de menjar.

Una espècie en perill crític

Els pangolins són un ordre de mamífers que comprèn vuit espècies. Es tracta dels únics mamífers coberts d’escates. Segons la llista vermella de la Unió Internacional de Conservació de la Natura, el pangolí xinès es troba en perill crític.

Tot i estar protegit per la llei, és un dels animals més presents en el tràfic il·legal d’espècies. Es considera una delicadesa gastronòmica i també es fa servir en medicina tradicional.

Fins al 6 de febrer s’han registrat a tot el món 31.528 casos d’infecció per coronavirus, dels quals 31.204 s’han produït a la Xina. Hi ha hagut 638 morts -dues fora de la Xina- i 1.659 persones s’han recuperat de la malaltia. Vora 5.000 malalts es troben en estat crític. Continua la lectura de Científics xinesos identifiquen el pangolí com el possible animal hoste de el nou coronavirus

Mercats d’animals vius: focus de virus i de polèmica

El coronavirus va saltar dels animals als humans en un d’aquests establiments de la ciutat xinesa de Wuhan.

El veritable problema d’aquests mercats d’animals és la falta de mesures higièniques i especialment de controls sanitaris als animals. Alguns animals són caçats i arriben moribunds, amb ferides que s’infecten i s’agreugen a mesura que passen els dies tancats en gàbies. A més, el fet que molts siguin salvatges o exòtics fa que sovint sigui difícil tenir-ne clara la procedència.

https://www.ara.cat/internacional/Mercats-animals-focus-virus-polemica-coronavirus_0_2391960802.html

Els científics, i també les autoritats xineses, ho van tenir clar de seguida. L’origen del nou coronavirus que s’acabava de detectar a Wuhan -i que ara té mig món en alerta- era en un dels mercats d’animals vius que hi ha en aquesta ciutat de l’est de la Xina. Concretament, al mercat de Huanan, avui -i des de llavors- tancat amb pany i clau, aïllat de tot i de tothom. La seqüència va ser senzilla. El virus va passar als humans a través d’un dels animals que es venien a les paradetes. Encara no s’ha confirmat quina espècie era, però el món científic es debat entre dues possibilitats: o una serp o un ratpenat. Una situació que, també des del principi, ha evocat fantasmes del passat. El 2003 la Xina va patir una epidèmia molt similar, la de la SARS, que també es va escampar pel món i que va deixar gairebé 800 morts i uns 8.500 contagiats. En aquella ocasió l’epicentre de la malaltia també era un mercat d’animals molt similar al de Huanan. I també llavors el virus va saltar als humans a través d’aquests animals: concretament, dels ratpenats. Continua la lectura de Mercats d’animals vius: focus de virus i de polèmica