Arxiu d'etiquetes: escalfament global

Els forts vents porten a les Illes més d’una dotzena d’espècies africanes

Són aus migratòries i saharianes, així com libèl·lules i llagostes, empeses per la tempesta. La crisi climàtica, cada vegada més perceptible amb fenòmens extrems com el que acaba de patir l’Arxipèlag, està modificant les condicions naturals dels hàbitats, la qual cosa pot provocar noves invasions o arribada massives que es surten del normal. En pocs anys potser veiem noves espècies d’aus reproduint a Canàries, com la mateixa còlit desèrtica o l’alosa ibis, comuns en la propera costa africana. Els canvis que s’estan produint en el medi natural de les illes poden facilitar la colonització per part d’aquestes espècies .

https://www.eldia.es/sociedad/2020/02/27/fuertes-vientos-traen-islas-docena/1055260.html Continua la lectura de Els forts vents porten a les Illes més d’una dotzena d’espècies africanes

La primavera s’avança a Europa a una mitjana de 2,5 dies per dècada

¿S’està avançant l’arribada de la primavera a l’hemisferi nord? Aquesta percepció que moltes persones tenen sobre el que està passant en el nostre clima durant els darrers anys és una realitat o una apreciació equivocada?

Continua la lectura de La primavera s’avança a Europa a una mitjana de 2,5 dies per dècada

Una zona del Pacífic que duplica la mida d’Espanya registra un augment misteriós de la temperatura molt superior a la mitjana

En part de l’Oceà Pacífic s’està registrant un augment de la temperatura de fins a sis graus per sobre de la mitjana. La taca de color vermell intens, prop de Nova Zelanda, s’estén al llarg d’un milió de quilòmetres quadrats.
El científic James Renwick assenyala que, tot i que s’ha pogut accentuar per les emissions de gasos d’efecte hivernacle, és probable que la causa sigui un fenomen natural format per la combinació d’altes pressions i falta de vent

https://www.eldiario.es/theguardian/aumento-temperatura-Nueva-Zelanda-confunde_0_978502740.html

Es probable que un sistema anticiclónico esté provocando un aumento de la temperatura del mar de hasta seis grados por encima de la media en una zona inmensa del Océano Pacífico al este de Nueva Zelanda.

James Renwick, Director del Departamento de Geografía, Medioambiente y ciencias de la tierra en la Universidad Victoria, en Wellington, explica que la escala a la que la temperatura ha aumentado cerca del poco poblado archipiélago de las islas Chatam es extraordinaria y lleva semanas gestándose. Continua la lectura de Una zona del Pacífic que duplica la mida d’Espanya registra un augment misteriós de la temperatura molt superior a la mitjana

El foc consumeix Austràlia i el fum enfosqueix Sydney (vídeo)

VIDEO: ‘Cascada de foc’ provocada pels voraços incendis cau per uns penya-segats a Austràlia . El vent i les altes temperatures, de fins a 47 graus, amenacen el país

https://www.lavanguardia.com/internacional/20191222/472400117014/australia-sydney-incendios-fuego-calor-cenizas.html

Patios traseros en los que llevan tres semanas viendo caer ceniza del cielo. Una densa humareda que de día enrojece aún más al sol y de noche bloquea la vista de las estrellas. Gargantas secas y ojos irritados. Ropa de cama impregnada de olor a humo. Propiedades calcinadas. Nervios, inquietud y miedo, sensaciones que en las últimas horas se expanden casi a la misma velocidad que el fuego.

Los incendios forestales consumen Australia con una violencia inusitada. Después de semanas sufriendo la devastación del fuego, el país dio ayer un paso más hacia el abismo al afrontar un día con condiciones “catastróficas”, en el que las altas temperaturas, con máximas cercanas a los 47 grados, y los fuertes vientos amenazaban con agravar los más de cien incendios que asolan el territorio. Como resultado, ya se ha confirmado la muerte de cuatro personas en las últimas 48 horas, que hay 23 bomberos heridos, la destrucción de numerosas casas y una pérdida “muy importante de ganado”. El temor, reconoció el jefe del Gobierno del estado de Australia del SurSteven Marshall, es que estas cifras sean “sólo la punta del iceberg”.

https://actualidad.rt.com/actualidad/337649-video-cascada-lava-incendio-australia

El voraz incendio que se desató a principios de diciembre en la montaña Gospers, en Nueva Gales del Sur (Australia), continúa avanzando en medio de una ola de calor sin precedentes, haciendo que los esfuerzos por contener las llamas resulten insuficientes.

El pasado sábado el calor y el viento alimentaron aún más el fuego. Un residente local captó cómo después de que una ráfaga de viento golpeara la cima del monte las llamas se desbordaron por los acantilados de las Montañas Azules.

RT en Español

@ActualidadRT

‘Cascada de fuego’ provocada por los voraces incendios cae por unos acantilados en Australia https://es.rt.com/78j5 

Video insertado

146 personas están hablando de esto

Estos barrancos en el valle de Grose, grabados en el clip, pueden alcanzar alturas superiores a los 200 metros.
El incendio en la montaña Gospers, al noroeste de Sídney, ha arrasado con casi 450.000 hectáreas y se estima que al menos 20 casas han sido destruidas.

El Servicio de Bomberos del estado ha indicado el 22 de diciembre que a la fecha existen 98 incendios activos, de los cuales 50 se encuentran fuera de control.

Adeu als cotxes

Les grans ciutats tanquen els seus centres als vehicles més contaminants; hi proliferen els carrils bici, s’hi obre camí el ‘carsharing’ i s’hi reforcen els transports públics; els vehicles híbrids hi comencen a menjar terreny als de combustió; i tenir un cotxe en propietat ha deixat de ser una aspiració irrenunciable de les generacions més joves. A mesura que s’incrementa la consciència mediambiental de la ciutadania, l’era daurada del vehicle privat toca a la seua fi. EL TEMPS analitza com són i cap a on van les noves formes de mobilitat urbana a la vigília de la cimera del Clima convocada per l’ONU a Madrid.

https://www.eltemps.cat/article/8731/adeu-als-cotxes#.XeN1eN-PTnY.whatsapp Continua la lectura de Adeu als cotxes

Sense marge per al negacionisme: COP25 i crisi climàtica ja són aquí

Tot plegat és un desgavell. El canvi climàtic és això que ens passa mentre estem ocupats fent altres plans. Els polítics no tenen la mirada de llarg abast que el desafiament requereix i la societat no acaba d’autoorganitzar per fer front a la crisi climàtica, ni als polítics que no estan a l’altura.

https://www.publico.es/ciencias/acuerdo-paris-margen-negacionismo-cop25-crisis-climatica.html

Mientras los conflictos bélicos, los desastres humanitarios y las revueltas en Hong Kong, Chile, Bolivia o Barcelona nos preocupan, las temperaturas medias de la atmósfera y de los océanos siguen subiendo inexorablemente.

Las consecuencias de este calentamiento global, ya poco o nada gradual, sino acelerado, las registramos con detalle, ocupan portadas en los periódicos y merecen profundos estudios científicos y extensos informes oficiales sobre sus mecanismos y su influencia en el funcionamiento del planeta. Pero la acción concertada de la sociedad no acaba de llegar. Continua la lectura de Sense marge per al negacionisme: COP25 i crisi climàtica ja són aquí

Les glaceres marins es fonen més ràpid del previst

A Groenlàndia, Alaska, l’Antàrtida i altres zones del món, els que acaben al mar estan en constant moviment. Un nou mètode ha aconseguit mesurar per primera vegada de forma directa la fusió submarina d’aquestes enormes masses de gel.

https://www.publico.es/ciencias/cambio-climatico-glaciares-marinos-derriten-rapido-previsto.html

La pérdida de hielo de los glaciares y las capas heladas contribuye al aumento del nivel del mar. Pero no solo eso, también influye en la circulación oceánica, afecta a la productividad de los ecosistemas y permite la entrada de nutrientes al océano. Estos cambios se producen por la fusión submarina y el surgimiento de icebergsque se desprenden del final de los glaciares marinos –cuyo hielo culmina en agua de mar–. Continua la lectura de Les glaceres marins es fonen més ràpid del previst

L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

L’efecte de la industrialització afecta el 98% del planeta, al contrari que canvis climàtics anteriors.

L’actual crisi climàtica és l’única etapa dels últims dos mil·lennis en què s’evidencia una coherència en la variabilitat de les temperatures a tot el món, segons van revelar una sèrie d’estudis publicats avui a les revistes científiques Nature i Nature Geoscience.

Les investigacions, que se centren en analitzar la tendència del clima, conclouen que el 98% del planeta experimenta l’escalfament global, un fet que posa de manifest que “l’impacte humà sobre el medi ambient té una consistència espacial sense precedents en el context dels últims dos mil anys “, van recalcar els autors dels articles.

https://www.ara.cat/internacional/escalfament-global-canvi-emergencia-clima_0_2276772325.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190725titulars

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats ahir a Naturerevelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diuNature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial. Continua la lectura de L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

El mes de juny més càlid de la història a nivell global

L’últim va ser el mes de juny més càlid a la Terra des de 1880, quan van començar a efectuar-se els registres mensuals de temperatures, va anunciar aquest divendres l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

El rècord de temperatura per a juny es va experimentar tant en terra com en el mar, i segons les dades que recull i processa l’OMM, nou dels deu mesos de juny més calents han ocorregut des de 2010, amb el desè que es remunta a 1998.

L’agència NOAA ha publicat l’informe mensual sobre anomalies climàtiques amb un titular molt contundent: el juny del 2019 va ser el més càlid des que hi ha registres globals (1880)

El rècord fa referència a la temperatura global de la superfície terrestre i l’oceànica. Pel que fa al conjunt de mesos de gener al juny, el 2019 ha estat el segon més càlid de la història.

Anomalia rècord

La temperatura del juny a les superfícies terrestres i oceàniques globals ha estat la més alta del període 1880-2019, i s’ha situat 0,95 ºC per sobre de la mitjana del segle XX. Aquesta anomalia bat per 0,02 ºC el rècord anterior, de l’any 2016.

La dada implica que nou dels deu mesos de juny més càlids de la història s’han registrat des de l’any 2010. El juny del 1998 és l’únic valor més antic que entra en aquesta trista classificació de rècords.

Però hi ha més dades: són 43 mesos de juny consecutius i 414 mesos consecutius amb temperatures superiors a la mitjana del segle XX.

Distribució d’anomalies

Una gran part del planeta ha registrat temperatures més altes del que és normal. Les anomalies positives més grans s’han produït al centre i est d’Europa, al nord de Rússia, al nord-est del Canadà i al sud de Sud-amèrica. En aquests indrets, les temperatures van pujar 2 °C o més per sobre de la mitjana.

En sentit contrari, les parts del món que han registrat els valors més baixos respecte a la mitjana han estat parts d’Àsia occidental i l’Antàrtida, on les temperatures van quedar almenys 1 °C per sota de la mitjana de 1981-2010.

Escalfament a la terra i al mar

La desviació de +0,95 ºC respecte a la mitjana es refereix a la temperatura global conjunta de la superfície terrestre i oceànica. Mesurades per separat, la temperatura terrestre ha sigut +1,34 ºC més alta que la mitjana del segle XX, i també ha estat la més alta mai registrada al juny. La temperatura oceànica ha pujat +0,81º C per sobre de la mitjana, igualant la desviació del juny de l’any 2016. La màxima desviació va ser la del gener del 2016, amb una anomalia de +0,91 ºC.

Rècords arreu del món

No cal anar gaire lluny per buscar temperatures extremes del mes de juny. Vam batre rècords a casa nostra, de calor i també de fred.

Molts països europeus van batre alguns rècords, com ara el de la màxima més alta mai registrada a França.

Segons l’informe de la NOAA, també van tenir registres excepcionals a Hong Kong, amb una mitjana del mes de juny situada entre les tres temperatures més altes de juny mai registrades. O a Bahrain, amb una temperatura mitjana de 36,3 °C , gairebé 4 ºC per sobre de la mitjana, i el valor més alt dels registres nacionals, que daten del 1902. Bahrain va tenir 20 dies de temperatures màximes per sobre de 40,0 °C.

La temperatura de l’Argentina va quedar 1,5 °C per sobre de la mitjana de 1981-2010, i va ser la cinquena temperatura més alta de juny des de l’inici dels registres (1961).

Podeu consultar més dades d’aquest resum fet per científics dels centres nacionals d’informació ambiental en aquest enllaç

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-junio-calido-1880-empezaron-registros.html

El último fue el mes de junio más cálido en la Tierra desde 1880, cuando empezaron a efectuarse los registros mensuales de temperaturas, anunció este viernes la Organización Meteorológica Mundial (OMM).

El récord de temperatura para junio se experimentó tanto en tierra como en el mar, y según los datos que recoge y procesa la OMM, nueve de los diez meses de junio más calientes han ocurrido desde 2010, con el décimo que se remonta a 1998.

Esta evaluación de las temperaturas incluyen el hemisferio sur, donde es invierno, y donde también se ha experimentado el mes de junio con la mayor temperatura promedio.

“No sólo es Europa, esto está ocurriendo globalmente”, dijo la portavoz de la OMM, Clare Nullis, recordando que este continente experimentó recientemente una fuerte ola de calor que, según las previsiones, se repetirá a partir de la próxima semana.

Preguntada si algunas especies podrían sucumbir con temperaturas tan elevadas, Nullis dijo que “ya lo estamos viendo en la actualidad, los arrecifes de coral están bajo un estrés enorme por la acidificación del océano y las olas de calor”.

Las altas temperaturas de junio también han sido causantes de una reducción importante del hielo en el mar del Ártico, cuya superficie ha sido la más pequeña de los últimos 41 años (desde que existen registros).

Otro efecto de esta situación ha sido la multiplicación de incendios incontrolados en el Círculo Ártico en las últimas semanas, en particular en Alaska (Estados Unidos) y Siberia (Rusia), donde las temperaturas también han roto récords.

El 2050 Barcelona tindrà un clima com el que ara hi ha a Múrcia

Londres tindrà el clima de Barcelona i Andorra el de San Marino, segons un estudi d’investigadors suïssos. L’any 2050, Londres tindrà un clima semblant al que ara hi ha a Barcelona i el de Barcelona serà com el que hi ha ara a Múrcia, segons un estudi publicat a la revista “Plos One”.

Jo en tindré 88, no sé si hi veuré, però si visc seré testimoni que ja ho sabíem i no vam fer prou.

Madrid tindrà el 2050 el clima que ara té Marràqueix. La capital d’Espanya registrarà un augment de 6,4ºC en els mesos més càlids de l’any, segons un nou estudi mundial sobre augment de les temperatures a les grans ciutats.

L’any 2050, les temperatures de Madrid seran comparables a les que té en l’actualitat la ciutat de Marràqueix (Marroc). Madrid i Barcelona són dues de les 520 ciutats analitzades en un estudi sobre augment de les temperatures a les grans urbs del planeta liderat per experts de l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH-Zurich, Suïssa), els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista científica PLoS One.

https://www.ccma.cat/324/el-2050-barcelona-tindra-un-clima-com-el-que-ara-hi-ha-a-murcia/noticia/2934674/

Un equip de l’Escola Politècnica Federal de Zuric (Suïssa), encapçalat per Jean-Francois Bastin i Thomas W. Crowther, ha triat 520 ciutats de tot el món que siguin capitals administratives o que superin el milió d’habitants. Utilitzant models climàtics i les previsions sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle han elaborat un mapa interactiu en què es calcula el clima de cada ciutat el 2050 en comparació amb el que hi ha actualment en una altra. Continua la lectura de El 2050 Barcelona tindrà un clima com el que ara hi ha a Múrcia