Arxiu d'etiquetes: escalfament global

Un cop de calor al vòrtex polar amenaça amb una nova onada de fred sobre Europa

Un dramàtic esdeveniment meteorològic està succeint sobre el Pol Nord: un sobtat escalfament per sobre dels 10 quilòmetres sobre la superfície terrestre ha elevat la temperatura de cop a 50ºC.

Els meteoròlegs anomenen aquest episodi escalfament estratosfèric sobtat (SSW) i ha passat sobtadament en els primers dies de l’any nou.

https://www.elperiodico.com/es/tendencias21/20210109/golpe-calor-vortice-polar-amenaza-11443777

En diciembre, la temperatura estratosférica era de -70ºC, pero el pico de calor ha elevado el termómetro hasta los -20ºC el martes 5 de enero, según un comunicado de la Universidad de Bristol. Continua la lectura de Un cop de calor al vòrtex polar amenaça amb una nova onada de fred sobre Europa

Canvi climàtic: 5 raons per les quals 2021 pot ser un any crucial en la lluita contra el canvi climàtic

Per tenir una possibilitat raonable d’assolir l’objectiu d’1,5 ° C, hem de reduir a la meitat les emissions totals per a fins de 2030, segons el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, l’organisme recolzat per l’ONU que recopila la ciència necessària per informar les polítiques. Això implicaria aconseguir cada any la reducció d’emissions que hi va haver el 2020 gràcies als confinaments massius a causa de la pandèmia. Les emissions, però, ja estan tornant als nivells que tenien en 2019.

La veritat és que molts països han expressat grans ambicions de reduir el carboni, però pocs han implementat estratègies per assolir aquests objectius. El desafiament per a Glasgow serà aconseguir que les nacions del món s’adhereixin a polítiques que començaran a reduir les emissions ja.

L’ONU diu que vol veure el carbó eliminat per complet, la fi de tots els subsidis als combustibles fòssils i una coalició global per arribar al zero net per al 2050. Això segueix sent una tasca molt difícil, fins i tot si els sentiments globals sobre enfrontar l’escalfament global estan començant a canviar. Continua la lectura de Canvi climàtic: 5 raons per les quals 2021 pot ser un any crucial en la lluita contra el canvi climàtic

2020 ha estat l’any més càlid mai registrat, segons JMA

Com estava previst l’any 2020 ha estat el més càlid des que es disposen de registres moderns de temperatura superant a 2016, segons JMA.

La JMA, Agència de Meteorologia Japonesa, monitoritzes el canvi a llarg termini de les anomalies de la temperatura superficial mitjana global amb el propòsit de supervisar l’escalfament global.

https://www.tiempo.com/ram/2020-ha-sido-el-ano-mas-calido-jamas-registrado-segun-jma.html

La anomalía anual de la temperatura media global de la superficie en 2020 (es decir, el promedio de la temperatura del aire cerca de la superficie sobre la tierra y la TSM) fue de + 0,47 ° C por encima del promedio de 1981-2010 (+ 0,83 ° C por encima del promedio del siglo XX) , y fue la más cálida desde 1891. En una escala de tiempo más larga, la temperatura media global de la superficie ha aumentado a un ritmo de aproximadamente 0,75 ° C por siglo. Continua la lectura de 2020 ha estat l’any més càlid mai registrat, segons JMA

Les últimes glaceres del Pirineu

La desaparició de les glaceres és el major exponent dels efectes del Canvi Climàtic al Pirineu, però no l’únic. L’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic i l’Institut Pirinenc d’Ecologia CSIC, s’encarreguen de monitoritzar i analitzar l’evolució.

A les nostres mans està contribuir a un futur sostenible, treballar per un equilibri entre l’ésser humà i la natura en el seu sentit més ampli. No hi ha alternativa.

https://cimanorte.com/los-ultimos-glaciares-del-pirineo/

Con sus azules y blancos tonos infinitos, los glaciares han cubierto y moldeado el Pirineo desde hace miles de años. Podrían considerarse los más antiguos habitantes de estas montañas. Los últimos herederos de la era glacial.

Sin embargo, los estragos del cambio climático no han pasado desapercibidos en el Pirineo y los glaciares han sido los primeros en comprobarlo. Aquí, la temperatura ha aumentado 1,5 grados, más del doble (0,7) que en el conjunto del planeta.

Los glaciares pirenaicos se concentran en 9 de los mayores macizos pirenaicos. Todos en el Pirineo central y por encima de los 2.700m de altitud. El mayor y más extenso es el del Aneto – Maladeta, seguido del de Monte Perdido.

mapa ultimos glaciares del pirineo pirenaicos

Los glaciares del Pirineo son los más meridionales de todo Europa. Y, como consecuencia, son los que con mayor virulencia están sufriendo los cambios globales en el continente. Aquí el problema no es la reducción, si no la extinción. Continua la lectura de Les últimes glaceres del Pirineu

Si no acabem amb les emissions d’efecte hivernacle podem quedar-nos sense esculls de coral a finals de segle

No és un fet menor .És crucial que els esculls sostinguin al voltant del 25% de totes les espècies marines de les que depenen com a mínim 1.000 milions de persones.

https://news.un.org/es/story/2020/12/1485922
Continua la lectura de Si no acabem amb les emissions d’efecte hivernacle podem quedar-nos sense esculls de coral a finals de segle

La UE pacta elevar del 40% al 55% la reducció d’emissions en 2030

Europa és líder en la lluita contra el canvi climàtic. Hem decidit reduir les nostres emissions d’efecte hivernacle a l’almenys un 55% per al 2030 “, ha escrit el president de el Consell Europeu, Charles Michel.

Els Vint-i-set aconsegueixen trencar les resistències de Polònia per trepitjar l’accelerador després d’unes llarguíssimes negociacions de matinada

Però si tenim en compte dades concretes: el 75% de les calderes de les llars europees segueixen funcionant amb energies contaminants.
Tan sols el 17% de les calefaccions que es recanvien funcionen amb energies renovables. Tenint en compte que la vida mitjana d’una caldera de gas és de 25 anys, l’objectiu d’arribar a 2050 amb neutralitat d’emissions sembla allunyat, tal com apunten des de l’organització europea ECOS.

Veure també https://www.publico.es/sociedad/75-calderas-hogares-europeos-siguen-funcionando-energias-contaminantes.html

https://www.publico.es/internacional/paises-ue-fijan-meta-reduccion-emisiones-al-menos-55-2030.html

Los jefes de Estado y de Gobierno de la Unión Europea acordaron este viernes fijar en un 55% su posición negociadora para la reducción de emisiones de efecto invernadero para el año 2030 respecto a los niveles de 1990, tras una maratoniana madrugada de negociaciones.

“Europa es líder en la lucha contra el cambio climático. Hemos decidido reducir nuestras emisiones de efecto invernadero al menos un 55% para 2030”, escribió en Twitter el presidente del Consejo Europeo, Charles Michel.  Continua la lectura de La UE pacta elevar del 40% al 55% la reducció d’emissions en 2030

Morts per calor, infeccions o temps extrem: cap país és immune als danys en la salut del canvi climàtic

La revisió anual de ‘The Lancet evidència que els impactes de l’escalfament global empitjoren: Descrivim un món cada vegada més càlid que afecta la salut humana directa i indirectament i sobrecarregarà els sistemes sanitaris L’ONU certifica que les mateixes agressions ambientals darrere decanvi climàtic causen les pandèmies com la COVID19

Ningún país está a salvo, por rico que sea. Todos padecen los daños sobre la salud de la crisis climática, ya sea por el exceso de calor, las olas de frío o la expansión de enfermedades que provoca la alteración del clima causada por las actividades humanas, como evidencia el quinto informe Countdown de la revista The Lancet publicado este miércoles.

La advertencia se basa en la revisión de 120 investigadores y ofrece datos globales casi apabullantes: ha aumentado un 54% las muertes por calor en personas mayores desde el año 2000. 296.000 personas fallecieron por estas causas en 2018. Los casos de dengue han crecido un 15%. También los de malaria y los causados por bacterias vibrio como el cólera en algunas partes del mundo.

Todos estos patógenos encuentran ahora mejores condiciones para propagarse. La superficie de la Tierra que soporta sequía excesiva se ha doblado. Las lluvias torrenciales, los huracanes y los grandes incendios han obligado a los países a poner en marcha dispositivos específicos para amortiguar su impacto sobre la salud. Y a mayores recursos, mejores dispositivos. Los países empobrecidos padecen cinco veces más pérdidas que los ricos por episodios meteorológicos extremos.

“El cambio climático amenaza la salud global cada vez más y sobrecargará los sistemas sanitarios que no están preparados” concluye el informe, que revisa más de 40 indicadores en cientos de países de todo tipo de rentas. Más allá de las cifras planetarias, España –dentro del grupo de los más ricos– también soporta su parte. Especialmente en forma de temperaturas extremas y nuevas enfermedades.Tampoco se libra de los episodios recurrentes de sequía y precipitaciones torrenciales que provocan inundaciones.

España: mosquitos y altas temperaturas

En los últimos cinco años han muerto en España una media de 1.790 personas por exceso de calor cada verano, según los datos del Instituto de Salud Carlos III. En 2020 han sido 1.880 entre los meses de junio a septiembre. El año pasado fueron 2.103. Tres cuartas partes del exceso de mortalidad por esta causa se producen en personas de más de 74 años. El calor excesivo derivado del calentamiento global ya se ha instalado en España: las olas de calor duran el triple que a finales del siglo XX. El ISCIII explica que la “cultura del calor” que se ha desarrollado para paliar los efectos más perjudiciales de ese incremento de temperaturas ha permitido rebajar la mortalidad en las últimas décadas. En 2003 la cifra había superado los 5.300 fallecimientos.

“Las condiciones creadas por el cambio climático son cada vez más propicias para la transmisión de enfermedades infecciosas”. Así explica el trabajo de estos científicos de más de 30 instituciones cómo está aumentando el riesgo para las personas y la distribución de patologías transmitidas mediante los insectos, la comida y el agua. El documento menciona diversos vectores, pero entre los más destacados está el mosquito Aedes albopictus, el mosquito tigre. Justo la especie que más y mejor está invadiendo España.

Este insecto ha doblado su presencia en cinco años en el territorio. Ha pasado de tener colonizados unos 360 municipios en 2013 a expandirse por 728 gracias a las nuevas condiciones climáticas derivadas del calentamiento global. Este año, el proyecto Mosquito Alert ha duplicado las detecciones de esta especie invasora: ha notificado 1.789 identificaciones frente las 889 de 2019. Las administraciones españolas gastan millones de euros para intentar contener su expansión. Su picadura es capaz de inocular los patógenos del dengue, el zika o el chikungunya.

Así que, a grandes rasgos, el nuevo clima español se ha vuelto un 46% más idóneo para la transmisión del dengue que a mediados del siglo XX.  En 2018 y 2019 se registraron seis casos de transmisión autóctona de la enfermedad en la Región de Murcia, Catalunya y Madrid. El porcentaje del litoral español apto para las infecciones por la bacteria vibrio ha aumentado del 55% en 1982 al 59% en 2015-19, explica The Lancet.

“Las amenazas a la salud humana se están multiplicando e intensificando debido al cambio climático y, a no ser que cambiemos de rumbo, nuestros sistemas sanitarios corren el riesgo de verse desbordados en el futuro”, comenta Ian Hamilton, el director del estudio.

Una pésima inversión económica

Lo que viene a decir este análisis es que casi todo ha ido a peor desde que se iniciaron estas revisiones hace cinco años, al firmarse el Acuerdo de París contra el cambio climático en 2015. “Describimos un mundo cada vez más cálido que afecta a la salud humana directa e indirectamente”.

Y para no limitarse al área sanitaria (o ambiental), The Lancet expone diversos impactos que el daño a la salud conlleva en las economías de los países. “El alto coste en vidas y sufrimiento está asociado a efectos sobre los resultados económicos”, advierte. 302.000 millones de horas de capacidad de trabajo se esfumaron en 2019 por estos motivos.

El incremento constante de las temperaturas globales (sin ir más lejos este miércoles se ha sabido que 2020 será seguro uno de los tres años más cálidos registrados) perjudica al sector agrario y con ello a la seguridad alimentaria de las personas. El calor ascendente junto al aumento de los episodios extremos de lluvia o granizo han hecho declinar la productividad de los cultivos principales. El trigo y el maíz, por ejemplo, maduran antes en España. Demasiado pronto, de hecho, por lo que estas plantas crecen durante menos tiempo que el promedio entre 1980 y 2010.

Si se monetizara la carga de la mortalidad por exceso de calor en el mundo, el cálculo pasaría de ser el 0,23% del producto interior bruto mundial en el año 2000 al 0,37% en 2018. Los peor parados son los estados europeos, cuyos costes por este impacto sobre la salud de sus ciudadanos equivalieron a los ingresos medios de 11 millones de europeos y el 1,2% del PIB continental. El cambio climático se ha revelado una pésima inversión.

Continua la lectura de Morts per calor, infeccions o temps extrem: cap país és immune als danys en la salut del canvi climàtic

Les repercussions sanitàries del canvi climàtic empitjoren i defineixen el panorama més preocupant fins avui

En 2018 es van comptabilitzar a Espanya 3.160 morts associades a la calor, segons l’últim informe de The Lancet Countdown sobre Salut i Canvi Climàtic. Continua la lectura de Les repercussions sanitàries del canvi climàtic empitjoren i defineixen el panorama més preocupant fins avui

2020 entra al podi dels anys més calorosos, al costat de 2016 i 2019

Tots recordarem sempre l’any 2020 per molts motius, i encara no ha acabat. El 2020, camí de ser un dels tres anys més càlids mai registrats. El planeta Terra té febre alta; calen més esforços perquè la temperatura no vagi a més.

El canvi climàtic es manté imparable i quan queda només un mes per acabar l’any, el 2020 va camí de pujar al pòdium dels tres anys més càlids des que hi ha registres, segons va informar ahir l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

La temperatura mitjana global del 2020 es troba a uns 1,2 graus per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900). Amb aquest valor l’any 2020 pujaria al segon graó del podi dels més càlids mai registrats, entre 2016 (el més càlid) i el 2019.

 

Els anys càlids rècord solen coincidir amb un fort esdeveniment a El Niño, com va passar el 2016. Ara estem experimentant una Niña, que té un efecte refredador a les temperatures globals, però no ha estat prou per frenar l’ascens de les temperatures. El 2020 ens deixa unes temperatures molt càlides a terra, al mar i a l’Àrtic; amb els innombrables incendis forestals a Austràlia, Sibèria i els Estats Units; i amb la formació huracans sense precedents a l’Atlàntic. Un any en què els fenòmens severs s’han deixat sentir amb molta intensitat.

A més, és probable que cap al 2024 la temperatura pugi 1,5 ºC. Recordem que el 2018 l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, d’experts de l’ONU) va fer públic un informe on suggeria que el punt d’inflexió, el llindar de seguretat a partir del qual ja ho hi ha marxa enrere, és troba al voltant d’1,5 ºC. A l’Acord de París, un acord de governs, el sostre es va situar en un increment de 2 ºC a finals de segle, però que calia treballar per reduir el sostre cap a 1,5 ºC. La secretària general de l’OMM, Petteri Taalas, afirma que cal fer molt més per revertir l’actual situació de crisi climàtica.

Acollim amb satisfacció tots els recents compromisos dels governs per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle perquè actualment no anem en bon camí i calen més esforços

L’augment de les temperatures es deu l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle. El gasos d’efecte hivernacle reflecteixen un equilibri entre les emissions, majoritàriament produïdes per l’home, i els embornals. Una balança que ara es troba del tot desequilibrada a causa de les activitat humanes, i és aquest un dels principals motors de l’escalfament del planeta.

Tot i l’aturada d’activitat econòmica mundial a causa de la Covid-19, les dades preliminars mostren que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat durant el 2020.

Els oceans s’estan sobreescalfant a nivells de rècords, són capaços d’experimentar onades de calor marines amb repercussions importants, i cada cop absorveixen més CO2, i produeixen així unes aigües més àcides que afecten els ecosistemes marins. Els oceans absorveixen a l’entorn dels 23% de les emissions anuals de CO2, cosa que mitiga l’impacte de les nostres emissions però té un elevat cost ecològic als oceans.

 

 

El gel marí de l’Àrtic va assolir a mitjans de setembre la segona extensió de gel més petita en 42 anys. Des de mitjans de la dècada de 1980, l’Àrtic s’ha escalfat almenys el doble de ràpid que la mitjana mundial, cosa que reforça una llarga tendència a la baixa a l’extensió del gel marí àrtic a l’estiu, amb repercussions sobre el clima a les regions de l’atitud mitjana.

El planeta té febre alta i les actuacions que fem per baixar la temperatura són del tot insuficients, com posar un pany humit al front quan el que convé és actuar a fons per aturar la pujada, per després arribar a un estancament. Cap de les actuacions més severes i contundents que fessin contra l’escalfament del planeta planteja la possibilitat de fer baixar la temperatura. Aquesta premissa es dona per perduda.

https://www.ccma.cat/el-temps/el-2020-cami-de-ser-un-dels-tres-anys-mes-calids-mai-registrat/noticia/3063852/

Continua la lectura de 2020 entra al podi dels anys més calorosos, al costat de 2016 i 2019

Calor, desglaç i microplásticos: el que revela la major expedició realitzada a l’Everest

Saber que estem contaminant prop del cim de la muntanya més alta de la Terra és una veritable revelació: hem de protegir i cuidar el nostre planeta.

https://www.eldiario.es/sociedad/calor-deshielo-microplasticos-revela-mayor-expedicion-realizada-everest_1_6455018.html

Entre abril y junio de 2019, un equipo multidisciplinar de 34 investigadores realizó la expedición más grande jamás realizada a la cima del mundo: el monte Everest. La misión, bautizada como National Geographic and Rolex Perpetual Planet Everest Expedition, estuvo conformada por glaciólogos, geólogos, meteorólogos, biólogos y cartógrafos, y tuvo como objetivo analizar las consecuencias de la actividad humana sobre el entorno y su población. Sus resultados, un año después, acaban de publicarse en la revista One Earth.

Diez fuentes de microplásticos que pueden acabar en tu boca (y lo ignoras totalmente) Continua la lectura de Calor, desglaç i microplásticos: el que revela la major expedició realitzada a l’Everest