Arxiu d'etiquetes: escalfament global

Les glaceres marins es fonen més ràpid del previst

A Groenlàndia, Alaska, l’Antàrtida i altres zones del món, els que acaben al mar estan en constant moviment. Un nou mètode ha aconseguit mesurar per primera vegada de forma directa la fusió submarina d’aquestes enormes masses de gel.

https://www.publico.es/ciencias/cambio-climatico-glaciares-marinos-derriten-rapido-previsto.html

La pérdida de hielo de los glaciares y las capas heladas contribuye al aumento del nivel del mar. Pero no solo eso, también influye en la circulación oceánica, afecta a la productividad de los ecosistemas y permite la entrada de nutrientes al océano. Estos cambios se producen por la fusión submarina y el surgimiento de icebergsque se desprenden del final de los glaciares marinos –cuyo hielo culmina en agua de mar–. Continua la lectura de Les glaceres marins es fonen més ràpid del previst

L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

L’efecte de la industrialització afecta el 98% del planeta, al contrari que canvis climàtics anteriors.

L’actual crisi climàtica és l’única etapa dels últims dos mil·lennis en què s’evidencia una coherència en la variabilitat de les temperatures a tot el món, segons van revelar una sèrie d’estudis publicats avui a les revistes científiques Nature i Nature Geoscience.

Les investigacions, que se centren en analitzar la tendència del clima, conclouen que el 98% del planeta experimenta l’escalfament global, un fet que posa de manifest que “l’impacte humà sobre el medi ambient té una consistència espacial sense precedents en el context dels últims dos mil anys “, van recalcar els autors dels articles.

https://www.ara.cat/internacional/escalfament-global-canvi-emergencia-clima_0_2276772325.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190725titulars

Hi ha una màxima que diu que la variabilitat climàtica sempre ha existit, és a dir, que els períodes càlids i els més freds, més humits o més secs, s’han anat succeint de forma natural. I és cert, tal com defensen els escèptics del canvi climàtic, que al·leguen que ara mateix patim un episodi d’escalfament natural. Però el que no s’havia demostrat mai és que el procés de canvi climàtic fos tan global ni tan uniforme. Tres estudis publicats ahir a Naturerevelen que els diferents episodis climàtics viscuts els últims 2.000 anys ni van ser globals ni reunien característiques similars a l’actual. L’inici de l’era industrial, defensen els autors, marca un punt d’inflexió en el patró climàtic respecte a períodes previs. En conjunt, diuNature al seu editorial, els articles “aporten noves evidències” de l’activitat humana sobre el clima i diferencien de forma rotunda el període industrial del preindustrial. Continua la lectura de L’escalfament actual, l’únic global en 2.000 anys

El mes de juny més càlid de la història a nivell global

L’últim va ser el mes de juny més càlid a la Terra des de 1880, quan van començar a efectuar-se els registres mensuals de temperatures, va anunciar aquest divendres l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

El rècord de temperatura per a juny es va experimentar tant en terra com en el mar, i segons les dades que recull i processa l’OMM, nou dels deu mesos de juny més calents han ocorregut des de 2010, amb el desè que es remunta a 1998.

L’agència NOAA ha publicat l’informe mensual sobre anomalies climàtiques amb un titular molt contundent: el juny del 2019 va ser el més càlid des que hi ha registres globals (1880)

El rècord fa referència a la temperatura global de la superfície terrestre i l’oceànica. Pel que fa al conjunt de mesos de gener al juny, el 2019 ha estat el segon més càlid de la història.

Anomalia rècord

La temperatura del juny a les superfícies terrestres i oceàniques globals ha estat la més alta del període 1880-2019, i s’ha situat 0,95 ºC per sobre de la mitjana del segle XX. Aquesta anomalia bat per 0,02 ºC el rècord anterior, de l’any 2016.

La dada implica que nou dels deu mesos de juny més càlids de la història s’han registrat des de l’any 2010. El juny del 1998 és l’únic valor més antic que entra en aquesta trista classificació de rècords.

Però hi ha més dades: són 43 mesos de juny consecutius i 414 mesos consecutius amb temperatures superiors a la mitjana del segle XX.

Distribució d’anomalies

Una gran part del planeta ha registrat temperatures més altes del que és normal. Les anomalies positives més grans s’han produït al centre i est d’Europa, al nord de Rússia, al nord-est del Canadà i al sud de Sud-amèrica. En aquests indrets, les temperatures van pujar 2 °C o més per sobre de la mitjana.

En sentit contrari, les parts del món que han registrat els valors més baixos respecte a la mitjana han estat parts d’Àsia occidental i l’Antàrtida, on les temperatures van quedar almenys 1 °C per sota de la mitjana de 1981-2010.

Escalfament a la terra i al mar

La desviació de +0,95 ºC respecte a la mitjana es refereix a la temperatura global conjunta de la superfície terrestre i oceànica. Mesurades per separat, la temperatura terrestre ha sigut +1,34 ºC més alta que la mitjana del segle XX, i també ha estat la més alta mai registrada al juny. La temperatura oceànica ha pujat +0,81º C per sobre de la mitjana, igualant la desviació del juny de l’any 2016. La màxima desviació va ser la del gener del 2016, amb una anomalia de +0,91 ºC.

Rècords arreu del món

No cal anar gaire lluny per buscar temperatures extremes del mes de juny. Vam batre rècords a casa nostra, de calor i també de fred.

Molts països europeus van batre alguns rècords, com ara el de la màxima més alta mai registrada a França.

Segons l’informe de la NOAA, també van tenir registres excepcionals a Hong Kong, amb una mitjana del mes de juny situada entre les tres temperatures més altes de juny mai registrades. O a Bahrain, amb una temperatura mitjana de 36,3 °C , gairebé 4 ºC per sobre de la mitjana, i el valor més alt dels registres nacionals, que daten del 1902. Bahrain va tenir 20 dies de temperatures màximes per sobre de 40,0 °C.

La temperatura de l’Argentina va quedar 1,5 °C per sobre de la mitjana de 1981-2010, i va ser la cinquena temperatura més alta de juny des de l’inici dels registres (1961).

Podeu consultar més dades d’aquest resum fet per científics dels centres nacionals d’informació ambiental en aquest enllaç

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-junio-calido-1880-empezaron-registros.html

El último fue el mes de junio más cálido en la Tierra desde 1880, cuando empezaron a efectuarse los registros mensuales de temperaturas, anunció este viernes la Organización Meteorológica Mundial (OMM).

El récord de temperatura para junio se experimentó tanto en tierra como en el mar, y según los datos que recoge y procesa la OMM, nueve de los diez meses de junio más calientes han ocurrido desde 2010, con el décimo que se remonta a 1998.

Esta evaluación de las temperaturas incluyen el hemisferio sur, donde es invierno, y donde también se ha experimentado el mes de junio con la mayor temperatura promedio.

“No sólo es Europa, esto está ocurriendo globalmente”, dijo la portavoz de la OMM, Clare Nullis, recordando que este continente experimentó recientemente una fuerte ola de calor que, según las previsiones, se repetirá a partir de la próxima semana.

Preguntada si algunas especies podrían sucumbir con temperaturas tan elevadas, Nullis dijo que “ya lo estamos viendo en la actualidad, los arrecifes de coral están bajo un estrés enorme por la acidificación del océano y las olas de calor”.

Las altas temperaturas de junio también han sido causantes de una reducción importante del hielo en el mar del Ártico, cuya superficie ha sido la más pequeña de los últimos 41 años (desde que existen registros).

Otro efecto de esta situación ha sido la multiplicación de incendios incontrolados en el Círculo Ártico en las últimas semanas, en particular en Alaska (Estados Unidos) y Siberia (Rusia), donde las temperaturas también han roto récords.

El 2050 Barcelona tindrà un clima com el que ara hi ha a Múrcia

Londres tindrà el clima de Barcelona i Andorra el de San Marino, segons un estudi d’investigadors suïssos. L’any 2050, Londres tindrà un clima semblant al que ara hi ha a Barcelona i el de Barcelona serà com el que hi ha ara a Múrcia, segons un estudi publicat a la revista “Plos One”.

Jo en tindré 88, no sé si hi veuré, però si visc seré testimoni que ja ho sabíem i no vam fer prou.

Madrid tindrà el 2050 el clima que ara té Marràqueix. La capital d’Espanya registrarà un augment de 6,4ºC en els mesos més càlids de l’any, segons un nou estudi mundial sobre augment de les temperatures a les grans ciutats.

L’any 2050, les temperatures de Madrid seran comparables a les que té en l’actualitat la ciutat de Marràqueix (Marroc). Madrid i Barcelona són dues de les 520 ciutats analitzades en un estudi sobre augment de les temperatures a les grans urbs del planeta liderat per experts de l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH-Zurich, Suïssa), els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista científica PLoS One.

https://www.ccma.cat/324/el-2050-barcelona-tindra-un-clima-com-el-que-ara-hi-ha-a-murcia/noticia/2934674/

Un equip de l’Escola Politècnica Federal de Zuric (Suïssa), encapçalat per Jean-Francois Bastin i Thomas W. Crowther, ha triat 520 ciutats de tot el món que siguin capitals administratives o que superin el milió d’habitants. Utilitzant models climàtics i les previsions sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle han elaborat un mapa interactiu en què es calcula el clima de cada ciutat el 2050 en comparació amb el que hi ha actualment en una altra. Continua la lectura de El 2050 Barcelona tindrà un clima com el que ara hi ha a Múrcia

El mes de juny, el tercer més sec del segle XXI i amb rècords de temperatura

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) destaca que ha estat un mes de contrastos tèrmics i també un mes càlid, amb un valor mitjà de 21,4 graus, és a dir, 0,3 graus per sobre de la mitjana.

https://www.publico.es/sociedad/mes-junio-tercero-seco-siglo-xxi-records-temperatura.html

El pasado junio ha sido el tercer mes de junio más seco desde 2000 y el séptimo desde 1965, y ha batido récords de temperatura durante la ola de calor que tuvo lugar la última semana. Según el balance mensual de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Junio fue en su conjunto muy seco, con una precipitación media de 18 litros por metro cuadrado -el 58 % de lo normal del mes- y solo en el norte y sur de Galicia, este y sur de Asturias, oeste de Castilla y León, Pirineo occidental y parte de Canarias las lluvias superaron el valor normal.  Continua la lectura de El mes de juny, el tercer més sec del segle XXI i amb rècords de temperatura

Canvi climàtic, l’escalfament global. Sense futur per al nostre alumnat ?

El títol de l’article no portava interrogant, sinó que era una afirmació. Li he afegit l’interrogant perquè em nego a creure que és una afirmació sobre la qual no podem fer res.

“Tot el que s’ha escrit té relació directa amb el titular: el futur de la humanitat està en perill, el futur de l’ensenyament també. Els crits d’alerta de joves i adolescents ens han de fer replantejar un munt d’aspectes; hem de dur a terme entre tots i totes una sacsejada que afecti la manera com vivim, la manera com enfrontem els reptes vitals individuals i col·lectius que tenim davant. L’escola, com hem dit, no podrà fer-ho a soles, però és una part important. No canviarem el món però ajudarem a canviar a persones que sí que podran canviar el món. “

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257997&titular=sin-futuro-para-nuestro-alumnado- Continua la lectura de Canvi climàtic, l’escalfament global. Sense futur per al nostre alumnat ?

L’onada de calor de la setmana passada ha estat la més intensa dels últims 40 anys

Es van registrar set rècords absoluts de temperatura. En 14 capitals de província algun dels valors va ser el més elevat de la sèrie històrica. L’Aemet indica a més que les onades de calor són 10 vegades més freqüents que a finals del s.XX i l’aire arriba 1,3ºC més durant els pics tèrmics. “Les conclusions són coherents amb les previsions en els escenaris de canvi climàtic des de fa dècades”, explica l’Agència

https://www.eldiario.es/sociedad/ola-calor-ultimos-anos_0_916208776.html

La ola de calor que ha afectado a España entre el 26 y el 30 de junio ha sido la más intensa de los últimos cuarenta años, según ha comprobado la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) tras analizar los registros de su red de estaciones.  Continua la lectura de L’onada de calor de la setmana passada ha estat la més intensa dels últims 40 anys

Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret

Ornitòlegs de la Fundació Migres han constatat importants variacions en les rutes de les espècies migratòries en aquest punt calent del planeta a causa de l’escalfament global.

https://www.publico.es/sociedad/aves-cambio-climatico-aves-mandan-senales-emergencia-estrecho.html

No hace falta ir a la Antártida o al Ártico para comprobar en el progresivo deshielode los polos los efectos de las emisiones de gases de efecto invernadero. Aquí, muy cerca, en el Estrecho de Gibraltar nos están lanzando señales evidentes del cambio climático, de lo que algunos sectores prefieren ya denominar como crisis climática. Esas señales las emiten las millones de aves que cruzan cada año ese punto del sur de la península ibérica en su ruta migratoria de ida y vuelta entre Europa y África, y las han captado los ornitólogos de la Fundación Migres que llevan observando ese trasiego aéreo desde hace más de 20 años. Continua la lectura de Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret

Allò que avui és excepcional serà molt habitual. La crisi climàtica castiga Espanya amb onades de calor que arriben cada vegada més d’hora

La primera onada que arriba en 2019 és qualificada com a “especialment adversa” per l’Aemet, entre altres paràmetres, per produir-se abans l’1 de juliol. Només el 15% de tots tots els pics registrats han arrencat al juny i la majoria, en els últims anys: set dels nou des de 1975 es van donar a partir del 2001. Els anys més càlids a Espanya se succeeixen: 2011, 2012, 2015 i 2017 han batut el rècord i els estius ja duren cinc setmanes més que el 1980.

Catalunya haurà d’adaptar-se a més onades de calor i grans incendis forestals. El canvi climàtic farà que els episodis excepcionals siguin cada vegada més freqüents i, per tant, passin a ser gairebé habituals.

Allò que avui és excepcional serà molt habitual i Catalunya i els seus habitants hauran d’aprendre a conviure amb onades de calor i amb incendis i intentar adaptar-s’hi. Pot semblar una afirmació molt pessimista, però es basa en les previsions més acurades sobre l’evolució del clima i la gestió dels sistemes naturals.

Incendis com el de la Ribera d’Ebre o onades de calor com l’actual seran més probables degut a les condicions climàtiques, però també a la gestió que es fa dels boscos i a la manca d’adaptació de les ciutats i els habitatges. El clima condicionarà i de manera molt important, però la manca d’adaptació serà clau.

En el “Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya”, publicat el 2016, s’afirma que “les projeccions analitzades donen com a resultat un senyal molt robust d’augment de temperatura, a Catalunya, per als pròxims decennis”. Aquest augment es produirà en tots els horitzons temporals, en totes les estacions de l’any i en totes les àrees geogràfiques de Catalunya.

L’informe afegeix que hi haurà un augment de les temperatures extremes, de les onades de calor, les nits tropicals, les nits i els dies càlids i la durada de les ratxes càlides. A més, les condicions seran més àrides i hi haurà una menor disponibilitat de recursos hídrics per a uns sistemes més assedegats i una població en augment.

Això afectarà els boscos. La situació afavorirà una freqüència més gran d’incendis de gran extensió i l’existència d’incendis en zones on ara no són habituals -a la muntanya- i fora del període d’estiu.

Boscos creixents i no gestionats

Però les condicions climàtiques no són l’únic que s’ha de tenir en compte, segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Segons l’opinió dels seus experts, hi ha dos vessants clars: un de socioeconòmic i un altre de climàtic. Precisament a la Ribera d’Ebre, com a molts llocs de Catalunya, expliquen, “hi ha hagut un augment de superfície forestal el darrer segle”. Les causes han estat, “en gran part, per l’èxode rural i l’abandonament de les zones de cultiu”. I això ha comportat un canvi espectacular en poc més de 60 anys en els usos del sòl:

“El mapa de cobertes de l’any 1956, comparat amb el més recent, del 2019, ens mostra que durant aquest temps un 10% de la superfície de Catalunya s’ha convertit en bosc, mentre que un 13% ha deixat de ser cultiu -hem perdut més de 10.000 hectàrees de cultiu.”

Això comporta una pèrdua de diversitat en el paisatge, l’anomenat mosaic, més heterogeni. Ara, expliquen els experts del CREAF, “tenim un paisatge format per masses forestals joves, que al no ser gestionades han esdevingut una extensió contínua i homogènia de bosc”. I això “facilita que el foc corri ràpid, sense fre” i que es produeixin grans incendis forestals. Continua la lectura de Allò que avui és excepcional serà molt habitual. La crisi climàtica castiga Espanya amb onades de calor que arriben cada vegada més d’hora

Crisi climàtica: totes les traves que frenen el combat urgent a Catalunya

Els interessos de les grans empreses, la burocràcia governamental i parlamentària i les travetes del Constitucional espanyol allarguen l’aplicació de la llei de canvi climàtic. La llei estableix que s’ha de transformar el model econòmic i energètic perquè el 2050 no depengui de combustibles fòssils ni nuclears, i obliga tots els sectors de la societat a implicar-s’hi.  Però això es compleix ?

https://www.vilaweb.cat/noticies/crisi-climatica-llei-canvi-climatic/

La crisi climàtica no permet d’esperar més. Exigeix un canvi de model urgentque a Catalunya topa amb els interessos de grans empreses, una burocràcia governamental i parlamentària que ajorna l’acció directa –malgrat la declaració d’emergència climàtica que va fer l’executiu– i les travetes del govern espanyol a Generalitat amb l’amenaça permanent de retallades per part del Tribunal Constitucional. La llei de canvi climàtic, aprovada sense l’oposició de cap grup el 2017, es desplega tan lentament que pot acabar essent lletra morta si el govern i el parlament no acceleren per a contribuir a mitigar l’escalfament global amb l’eliminació progressiva de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, produïdes per l’ús de combustibles fòssils i els usos del sòl, i la implantació d’energies renovables que cobreixin tota la demanda energètica. Els joves han pres la iniciativa. El moviment Fridays for Future malda per sensibilitzar la població i consagrar la crisi climàtica com una prioritat a les agendes dels governs, també del català. Aquest moviment juvenil ha marcat un punt d’inflexió, però les inèrcies encara pesen. I el fet és que, a Catalunya, els objectius ja van ser marcats el 2017 per una llei ambiciosa i pionera, però ara com ara no s’aplica.

La llei estableix que s’ha de transformar el model econòmic i energètic perquè el 2050 no depengui de combustibles fòssils ni nuclears, i obliga tots els sectors de la societat a implicar-s’hi. Estableix uns objectius progressius de reducció dels gasos d’efecte hivernacle que exigeixen una transició cap a les energies renovables, i que prenen de referència les emissions del 1990: una reducció del 40% l’any 2030, del 65% el 2040 i del 100% el 2050. Com? Una de les principals eines són nous imposts, que han d’acompanyar la revolució energètica cap a les renovables. Tanmateix, tan sols es preveu que l’any vinent entri en vigor un dels tres que fixava la llei: el que gravarà les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

La Ronda de Dalt de Barcelona, col·lapsada el febrer passat (fotografia: ACN).

La prioritat del govern: l’impost als vehicles

L’executiu, durant aquest darrer any, ha prioritzat el tràmit d’aquest impost, que va ser impugnat pel govern espanyol al Tribunal Constitucional i suspès el desembre del 2017, igual que més aspectes cabdals de la llei de canvi climàtic. La llosa del TC no s’ha esvaït perquè encara s’ha de pronunciar sobre el fons de la norma, però el tribunal va aixecar la majoria dels articles impugnats el maig de l’any passat, llevat de la prohibició per a la concessió de permisos al fracking, que continua encallat. El govern preveu que l’impost que gravarà les emissions dels vehicles s’aplicarà el 2020.

L’executiu atribueix el retard al 155, a l’actuació del TC i al fet que ha hagut d’entomar dificultats tècniques sobrevingudes que no preveia a l’hora d’establir el tribut, que consideren pioner. El govern ha denunciat les resistències de la Direcció General de Trànsit espanyola a l’hora de cedir les dades del cens automobilístic. L’impost també ha topat amb l’oposició de sectors de la indústria de l’automoció, com admet la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, en declaracions a VilaWeb.

Gravar les emissions de les empreses

La llei crea dos imposts més, a banda del que ha de gravar les emissions dels vehicles. Segons Subirà, no és cert que les empreses que generen més gasos d’efecte hivernacle frenin l’aplicació del tribut sobre les activitats econòmiques més contaminants. Són empreses ja sotmeses al mercat europeu de drets d’emissió. Perquè a la UE les indústries paguen pel fet de contaminar. Tenen uns topalls d’emissió i, per a superar-los, han de ‘comprar’ crèdits a unes altres companyies que contaminen per sota del seu límit. Per Subirà, aquestes empreses ‘són molts conscients des de fa molts anys que són una de les causes del problema, que tenen l’obligació d’optimitzar els seus processos productius per emetre menys gasos d’efecte hivernacle i, a més, veuen com el preu del carboni puja de manera accelerada’. Certament, el preu de la tona de diòxid de carboni no ha cessat de multiplicar-se aquests últims anys i es preveu que continuï fent-ho.

A Catalunya hi ha 121 empreses molt contaminants que resten sotmeses a aquest mercat europeu de comerç de drets d’emissió i que haurien de pagar el nou impost. L’any passat van emetre 14,5 milions de tones de diòxid de carboni. Tenen una potència contaminant molt més gran que la dels vehicles. Segons una proposta de resolució parlamentària de Catalunya en Comú Podem, a Catalunya hi ha cinc grans instal·lacions que generen més diòxid de carboni que tots els cotxes junts: Ciments Molins Industrial (Sant Vicenç dels Horts), Cementos Portland Valderribas (Santa Margarida i els Monjos), Cemex España Operaciones (Alcanar), Lafarge Cementos (Montcada i Reixac) i la Planta de Valorització de Sant Adrià del Besòs. En total, 3,5 milions de tones. Segons dades de la Generalitat, l’any passat la meitat de les emissions de les 121 empreses va provenir del sector de la combustió, un 45% de la indústria (fàbriques de ciment, calç, ceràmica, vidre, productes orgànics en brut i refineries, entre més) i un 5% de les elèctriques.

Un treballador de Lafarge a la fàbrica de Montcada i Reixac fa dos anys (fotografia: ACN).

El moviment Fridays for Future és molt crític amb el desplegament de la llei de canvi climàtic. ‘No en podem valorar l’aplicació perquè no creiem que s’estigui aplicant’, diu Lucas Barrero, membre de l’organització. Barrero remarca que és una de les lleis més avançades del món i critica que, quan el TC en va aixecar la suspensió, es mantingués ‘la covardia’ a l’hora d’aplicar algunes mesures que incorpora, com l’impost sobre el carboni o la taula social pel canvi climàtic. També considera que el govern envia un doble missatge dient que vol aplicar la llei i alhora aprovar projectes com l’ampliació de la C-32 entre Lloret de Mar i Tossa. A la pràctica, denuncia que es continua com fins ara, quan la crisi climàtica s’hauria d’assumir realment com una emergència i actuar amb rapidesa. Oimés després de la declaració d’emergència climàtica que va fer el govern.

La contaminació dels creuers de luxe

Un altre impost pendent de desplegar és sobre les emissions portuàries, per a combatre la contaminació de grans vaixells com ara els creuers. Segons un estudi recent de l’ONG Transport and Environment, Barcelona és la ciutat europea més afectada per la contaminació dels creuers de luxe. Va al capdavant de les emissions d’òxid de sofre, d’òxid de nitrogen i de partícules en suspensió d’aquests vaixells a Europa. El cas és que no hi ha data d’aplicació del tribut. El govern preveu d’incloure’l en una altra llei en projecte, la de qualitat de l’aire, que se sotmetrà aviat al primer procés d’informació pública per recollir opinions de tots els actors afectats, i que encara haurà de seguir una feixuga tramitació durant aquest any al govern i, després, al parlament, si no se n’acceleren els tràmits. Això mateix passarà amb l’impost sobre les emissions de les activitats econòmiques. S’incompliran, per tant, els calendaris que fixava la llei de canvi climàtic, que obligava a fer entrar en vigor enguany l’impost a les emissions de les activitats econòmiques i a aprovar abans de l’1 de desembre de 2017 l’avantprojecte de l’impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells.

Un gran vaixell de MSC Creuers atracat al port de Barcelona (fotografia: ACN).

Els nous imposts no tenen tan sols la funció de dissuadir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que han de nodrir un fons (el fons climàtic), destinat al foment de les energies renovables i d’eficiència energètica, a la descentralització de xarxes i l’autoconsum energètic, la mobilitat sostenible, l’eficiència i l’estalvi de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la transformació del model agro-industrial cap a un altre que garanteixi la sobirania alimentària i l’adaptació dels sectors econòmics afectats per una transició que és sistèmica, entre més mesures.

Una ‘oportunitat geològica’

‘O ens comencem a treure la son de les orelles, o haurem perdut una oportunitat ecològica i social i també una gran oportunitat econòmica. La llei ens permet de posar-nos al capdavant de tot això. Quan tothom diu que som la Dinamarca del sud, creguem-nos-ho. Ara mateix no som la Dinamarca del sud, som al sud de Dinamarca’, diu el diputat d’ERC Ferran Civit, que durant la legislatura passada va ser el ponent relator de la llei, la primera que es va aprovar durant el mandat de Carles Puigdemont. ‘Tenim una llei amb què la classe política ha anat davant de la societat. Ara fem que la societat es posi a l’altura i que lideri tot aquesta transformació de canvi de societat, de canvi de paradigma, de canvi de model productiu, de relació amb l’entorn. És una oportunitat no tan sols històrica sinó fins i tot geològica, perquè això que fem ara determinarà els segles vinents d’una manera claríssima’, defensa.

Cada dia que passa sense canvis profunds en el model energètic es fa més difícil de contribuir a assolir l’objectiu global de l’Acord de París de no superar els 2°C d’escalfament respecte de l’era preindustrial, i encara més de complir l’esforç addicional per a no superar els 1,5°C. A Catalunya, el sector industrial és el que genera més emissions de gasos d’efecte hivernacle (un 32%), seguit del transport (28%), el sector energètic (14%) l’agricultura i la ramaderia (10%), l’àmbit residencial (6%), els residus (6%) i els serveis (4%), segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Ara, la llei de canvi climàtic remarca que el conjunt del cicle d’elaboració d’energia (la producció, la transformació, el transport, la distribució i el consum d’energia) representa el 76% de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle i el 93% de les emissions de diòxid de carboni, segons dades del 2012. Per tant, la transformació més profunda ha de venir de la producció i la gestió de l’energia.

Transformar el model de baix a dalt amb les renovables

Pep Puig, vice-president d’Eurosolar (Associació Europea per les Energies Renovables) reclama polítiques agosarades amb la complicitat dels ciutadans per fer entendre la gravetat de la situació, de la qual creu que molt poca gent és conscient. A Catalunya, el fracàs de l’aplicació de les energies renovables ve de lluny i és el punt en què el desplegament de la llei de canvi climàtic va més endarrerit. Per Puig, aquest retard es remunta a final dels anys noranta. ‘Es va liberalitzar el mercat elèctric i es van reconèixer les renovables com una font important, i a tot Espanya es van fer coses. A Catalunya se n’han fetes molt poques. A Espanya hi ha més de 20.000 megawatts eòlics instal·lats, i a Catalunya en tenim 1.200, tot i que n’hauríem de tenir 4.000’, denuncia. Els parcs eòlics i fotovoltaics haurien d’ocupar entre un 2% i un 3% del territori. Però fins ara el desenvolupament de les renovables ha topat amb fortes oposicions d’entitats i governs municipals a les comarques amb els volums de vent més favorables per a instal·lar-les, com ara l’Empordà o la Terra Alta (on s’ha concentrat la major part de parcs de molins de vent). Puig critica que s’hagi volgut implantar un model de trànsit a les renovables basat en l’economia extractiva del segle XIX i XX, com quan es feien embassaments al Pirineu i es transportava l’electricitat a Barcelona però els pobles del costat dels embassaments no tenien llum.

Quins beneficis obtindran els territoris on es concentri la producció d’energies netes? De quina manera se’n poden compensar els efectes negatius, com l’impacte paisatgístic, als que més els pateixin? La transició energètica requereix molta negociació amb el territori, i alhora suscita una altra qüestió de fons: Catalunya vol que les renovables les controlin les grans empreses energètiques com Iberdrola, Endesa o Naturgy? ‘Al segle XXI, s’ha implantat un model de desenvolupament de renovables que es basa en el fet que només ho facin aquells que tenen molt de capital, i es deixa de banda tot el potencial ciutadà que hi ha per a participar en aquesta revolució’, critica Puig.

Aerogeneradors en funcionament a l’altiplà de la Terra Alta, entre la Fatarella i Vilalba dels Arcs (fotografia: ACN).

Puig reclama la democratització de l’energia. També ho fa Barrero, de Fridays for Future, que alerta que la transició energètica no es pot supeditar als interessos de les energètiques que, com Endesa, no invertiran en les renovables fins que no siguin rendibles. ‘No podem permetre que es jugui amb nosaltres’, remarca. Puig recorda que les polítiques actives a Alemanya han permès que s’hi produeixin 100.000 megawatts de renovables, l’equivalent a la producció de cent centrals nuclears, i gairebé la meitat són a les mans dels ciutadans, mentre que les grans elèctriques només en gestionen un 10%.

‘S’ha de fer una crida als ciutadans a esdevenir actors d’aquesta revolució energètica que tenim a les portes, perquè si no ho fem nosaltres ho faran els de sempre’, alerta Puig. Quan ja ningú no qüestiona que el model energètic ha de canviar, Puig remarca que el nus de la qüestió està en la gestió de les renovables: ‘El problema és si estarà a les mans de la ciutadania i serà més democràtic, o hi continuaran tenint un pes abassegador els grans oligopolis i les grans empreses energètiques’. Després d’una llarga trajectòria en l’àmbit de les renovables, al maig Puig va entrar com a diputat de Junts per Catalunya al parlament, on es debatran totes les normes amb què s’hauria de desplegar la llei de canvi climàtic.

La transició energètica dissenyada pel govern

El desafiament és majúscul. Segons les darreres dades publicades per l’Institut Català de l’Energia, corresponents al 2014, només un 5,6% de l’energia primària actual prové de les renovables. Un 21,5% procedeix del gas natural, un 25,9% és nuclear, un 44,4% prové del petroli, un 0,1% del carbó i un 2,4% té uns altres orígens. Aquesta energia s’usa en un 27,3% per a la indústria, un 15,1% per a les llars, un 12,2% per al sector de serveis, un 3,1% per al sector primari i un 42,3% per al transport. A més, el petroli nodreix més del 92% de l’energia que s’usa per al transport i les fonts renovables el 8% restant. En una situació com aquesta, el govern encara treballa en el disseny polític de la transició. El febrer passat, en la primera reunió de la taula d’entitats del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va anunciar que el govern faria un projecte de llei per a regular-la i crearia una agència catalana de l’energia, que també s’ha de regular per llei.

Segons fonts del departament, presentaran un primer esborrany de les dues lleis abans de l’estiu. Els terminis de la gestió política i burocràtica del model, per tant, s’allarguen. Al mateix temps, el departament treballa en el Pla de l’Energia 2020-2030, que ha de fixar els objectius a assolir. A més, caldrà veure si les agendes catalana i espanyola s’acoblen o si el govern espanyol i el TC torpedinen les polítiques de la Generalitat amb l’argument de les invasions de competències. El govern espanyol té guardada en un calaix la futura llei estatal de canvi climàtic, paralitzada per la convocatòria d’eleccions anticipades, el pla espanyol d’energia i clima 2021-2030 i una estratègia que anomena de transició justa, amb l’objectiu de descarbonitzar l’economia el 2050.

Mentre no es dissenya tot el canvi de model, hi ha iniciatives governamentals de foment de les renovables. L’Institut Català de l’Energia destinarà 58 milions d’euros a incentivar les inversions de les empreses i els ciutadans per a l’estalvi i l’eficiència energètica. Part d’aquests recursos provenen del fons espanyol d’Eficiència Energètica, nodrit de la tarifa elèctrica que paguen els consumidors i creat a instàncies de la Unió Europea perquè els estats inverteixin en la transició energètica. És el primer any que es territorialitzen, després d’haver-ne reclamat insistentment la gestió la Generalitat. Del total, vuit milions seran per a incentivar una mobilitat més sostenible i la resta seran línies d’ajut per a la reducció de les emissions de la indústria.

L’allargament de la vida útil de les nuclears

La central nuclear d’Ascó.

La llei també obliga a tancar les centrals nuclears abans de final del 2027 i a traçar un pla per fer-ho possible. Però el govern espanyol ja va pactar amb les elèctriques d’allargar-ne la vida útil més enllà del límit dels quaranta anys d’antiguitat, malgrat les crítiques de les entitats com Greenpeace o Ecologistes en Acció, que han advertit reiteradament de la temeritat de mantenir el funcionament de centrals velles en un país on la inversió en investigació es baixa. En el calendari que va enviar a Brussel·les, el govern espanyol establia que Ascó I (Endesa) tancaria el 2029, Ascó II (Endesa i Iberdrola) el 2033, i Vandellòs II (Endesa i Iberdrola) el 2035, cosa que obligarà a augmentar-hi les inversions fins a les dates acordades, i afrontar després un desmantellament complex i costós. Els greus accidents nuclears de Fukushima i Txornòbil són els precedents que els ecologistes citen més per evidenciar que les centrals no són segures i reclamar una desnuclearització urgent. A Catalunya també recorden l’incendi de Vandellòs I el 1989, que va fer témer una tragèdia nuclear. A més, el govern ha fracassat reiteradament en l’intent de fixar imposts a les nuclears pels recursos del govern espanyol al TC. La Generalitat ha de pagar ara 35,2 milions d’euros a les centrals per la decisió del Constitucional de tombar l’impost sobre el risc ambiental d’elements radiotòxics, tal com va avançar VilaWeb.

Els deures per a l’aplicació de l’ambiciosa llei de canvi climàtic no s’acaben aquí. El govern també resta obligat a provar marcs estratègics de mitigació i d’adaptació o a fer els anomenats pressuposts de carboni amb els objectius a complir els anys vinents, que ha de vigilar el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Un comitè que el parlament va nomenar en l’últim ple i que s’havia d’haver constituït sis mesos després de l’aprovació de la llei. Hi ha més organismes que també s’han de crear per decret, amb llargs procediments interns. Mentrestant, és vigent el pla d’energia i canvi climàtic 2012-2020, que casa amb els objectius europeus. Tots els departaments del govern s’han d’implicar en la lluita contra el canvi climàtic i adaptar, per exemple, les polítiques de salut o agricultura a la pujada prevista de la temperatura.

I la declaració d’emergència climàtica?

El govern va declarar l’emergència climàtica, però encara no s’ha concretat cap mesura que la converteixi en alguna cosa més que una declaració política. Fridays for Future lamenta que no hagi anat acompanyada de les mesures urgents i demana si l’emergència s’ha ensucrat o és una emergència falsa. Barrero assegura que, sobretot, s’han d’intensificar les polítiques de mitigació i no donar la batalla per perduda només amb estratègies d’adaptació. Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat apunten que el govern avalua com la declaració pot permetre ara d’escurçar terminis administratius per aplicar aspectes de la llei. ‘La declaració d’emergència climàtica fa reconsiderar prioritats, accelerar propostes, ressituar el pressupost… Ens obliga a una acceleració de tots els processos. Estem en un canvi de paradigma. Coses que fa uns quants anys hauríem estudiat amb més temps, ara les hem d’abordar reduint els terminis i pensant-les de manera immediata’, apunta Subirà. El camí es llarg i el temps corre.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

Continua la lectura de Crisi climàtica: totes les traves que frenen el combat urgent a Catalunya