Arxiu d'etiquetes: energia nuclear

Núvols més gruixuts i densos: la repercussió dels assajos nuclears a l’atmosfera

Des de la segona meitat de segle XX s’han provat al voltant de 2.500 bombes nuclears. Set dècades després de l’inici de l’era atòmica les conseqüències són encara palpables en el medi ambient.

https://www.eldiario.es/sociedad/nubes-gruesas-densas-repercusion-ensayos-nucleares-atmosfera_1_6194109.html

El 16 de julio de 1945, a las 5:29 am (hora local), EE. UU. detonaba en el desierto de Jornada del Muerto, a 56 kilómetros de la ciudad de Alamogordo en Nuevo México, la primera bomba nuclear, denominada Trinity, que formaba parte del proyecto Manhattan. Con esta prueba empezó la era atómica. Veinte días después, las dos bombas siguientes se arrojaron sobre la población civil japonesa en Hiroshima y Nagasaki, poniendo fin a la Segunda Guerra Mundial.

La paradoja de un mundo sin armas nucleares: todos lo quieren, pero nadie quiere soltarlas

La paradoja de un mundo sin armas nucleares: todos lo quieren, pero nadie quiere soltarlas

Continua la lectura de Núvols més gruixuts i densos: la repercussió dels assajos nuclears a l’atmosfera

Bomba del Zar: les inèdites imatges de l’explosió de la bomba nuclear més poderosa de la història (3.300 vegades més destructiva que la d’Hiroshima)

Va ser una explosió que es creu que va tenir un poder destructor 3.300 vegades més gran que la bomba d’Hiroshima.

Rússia acaba de revelar un vídeo amb noves imatges d’una de les detonacions més grans que hagi fet l’ésser humà al planeta.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-53951839

La agencia estatal rusa de la energía atómica (Rosatom) desclasificó el fragmento de un video de la explosión de la “Bomba del Zar”, la cual fue probada en octubre de 1961, en tiempos de la Guerra Fría.

Es la mayor bomba de hidrógeno jamás construida. Se cree que era 3.300 veces más poderosa que la que devastó Hiroshima.

Tenía la fuerza de 50 millones de toneladas de explosivos convencionales. La Unión Soviética la hizo explotar a 4.000 metros sobre el remoto archipiélago Novaya Zemlya, en el Círculo Ártico.

Las nuevas imágenes difundidas muestran una explosión que generó una nube de hongo de unos60 km de altura. Hubo tomas desde varios ángulos, tanto a nivel del suelo como de dos aviones soviéticos. Continua la lectura de Bomba del Zar: les inèdites imatges de l’explosió de la bomba nuclear més poderosa de la història (3.300 vegades més destructiva que la d’Hiroshima)

Vandellòs II pot operar fins a 2030. Ens la juguem?

La central nuclear Vandellòs II podrà arribar als 42 anys de vida, dos més dels que marca el disseny de l’americana Westinghouse, gràcies a la renovació del permís d’explotació fins a l’any 2030 que va anunciar ahir el ministeri per a la Transició Ecològica.

Vandellòs II, propietat d’Endesa (72%) i d’Iberdrola (28%), es va posar en marxa el 8 de març del 1988 i aquesta pròrroga de 10 anys s’ha acordat 24 hores abans d’expirar el termini de la llicència.

No ha sigut, però, cap sorpresa. El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) del 24 de juny ja va aprovar un informe favorable basat en les “propostes de millora de seguretat” exposades per l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), gestora de la central, i també en el fet que s’han complert els requisits imposats a la pròrroga de l’any 2010.

No obstant això, el consell regulador decreta una altra sèrie de condicions a l’ANAV per millorar la seguretat, com ara més protecció contra inundacions internes de la planta. L’ANAV també haurà de remetre un informe cada tres anys sobre l’envelliment i l’operació a llarg termini i aplicar cinc instruccions tècniques acordades amb el CSN.

La renovació del permís a Vandellòs II arriba, de fet, en plena investigació penal del jutjat d’instrucció número 2 de Reus per una presumpta negligència i imprudència greu denunciada per l’entitat jurídica Sociedad Humana.

Un incident a judici

Segons el testimoni d’un pèrit, la central va haver de parar el 2 de març del 2018 per un degoteig d’aigua en una “zona sensible”, el circuit de refrigeració del reactor, tot i que els problemes havien començat el 13 de febrer.

En total, doncs, Vandellòs II hauria estat operant 17 dies en lloc d’haver-se aturat immediatament per identificar i reparar l’avaria, tal com indiquen les preceptives especificitats tècniques de funcionament del fabricant. Els denunciants també acusen l’ANAV d’oferir informació esbiaixada dels incidents i el CSN de no actuar amb prou diligència per comprovar-la.

El mes d’octubre vinent estan fixades noves proves pericials, segons explica l’advocat Òscar Cabrero, responsable de Sociedad Humana d’aquest procediment. El lletrat qualifica de “molt mala notícia” la pròrroga perquè “un expedient del cas ja parla de fatiga del material”.

Cabrero no dubta a comparar qualsevol central nuclear amb un cotxe, que “podrà tenir una vida útil de 20 anys, però quan comença a fallar tot, les reparacions són cares i tens més risc d’accident”.

Vandellòs II suma 12 incidents entre el 2018 i el juny passat i, en aquest temps, ha hagut de fer quatre parades no programades. Continua la lectura de Vandellòs II pot operar fins a 2030. Ens la juguem?

Ucraïna revela que abans de 1986 hi va haver més accidents a la central nuclear de Txernòbil

El president de l’Institut de la Memòria d’Ucraïna creu que les dades publicades permeten conèixer les premisses que van anticipar la catàstrofe i que van ser ocultades.

Continua la lectura de Ucraïna revela que abans de 1986 hi va haver més accidents a la central nuclear de Txernòbil

La fuita radioactiva de 2017 que Rússia segueix negant procedeix d’una instal·lació nuclear d’ús civil

El ruteni detectat en sòl europeu no és d’origen militar però sí del tipus generat en centrals nuclears d’aquest país.

Mayak era una central nuclear quan es va produir el 1957 un gravíssim accident allà que les autoritats soviètiques van ocultar totalment. Després es va reconvertir a planta de processament.

https://www.publico.es/internacional/escape-radiactivo-2017-rusia-sigue-negando-procede-instalacion-nuclear-civil.html

Los niveles anómalos en la atmósfera de un isótopo radiactivo del elemento químico rutenio que se detectaron en muchos países europeos en septiembre y octubre de 2017 alarmaron a las autoridades aunque estas aseguraron poco después que no llegaron a suponer un peligro para la salud y el medio ambiente. Rusia ha negado siempre que el origen de la nube radiactiva estuviera en alguna de sus instalaciones nucleares de uso civil o militar, aunque su servicio meteorológico sí comprobó e hizo público que se dieron niveles elevados de rutenio 106, muy superiores a los detectados en Europa, durante unos días en la zona sur de los Urales.

Desde entonces, la hipótesis más manejada en ambientes especializados ha sido que se produjo un escape accidental en el enorme complejo de Mayak, situado en esa zona, donde se procesa combustible gastado de las centrales nucleares, y se han publicado algunos estudios que la apoyan. El último y más concluyente, que se acaba de hacer público, indica que el rutenio detectado no solo no es natural sino que además procede de una instalación civil, lo que excluye la alarmante posibilidad de que se originara durante la fabricación de plutonio para bombas atómicas, algo que seguía preocupando a los encargados de la vigilancia radiactiva. Continua la lectura de La fuita radioactiva de 2017 que Rússia segueix negant procedeix d’una instal·lació nuclear d’ús civil

Els incendis s’obren pas a Txernòbil per desè dia consecutiu

Temor a Ucraïna pel fum radioactiu d’un gran incendi pròxim a la central de Txernòbil. Ha cremat 3.000 hectàrees de la zona d’exclusió, moltes de boscos que conserven radioactivitat de l’explosió del 1986.

Els bombers d’Ucraïna fa més d’una setmana que lluiten contra un gran incendi que crema a prop de la central nuclear de Txernòbil, ara desmantellada. El foc va començar el divendres 3 d’abril dins del perímetre de seguretat, a l’oest de la central, i es va estendre als boscos pròxims, on encara hi ha molta radiació.

Segons algunes informacions, l’incendi ja hauria cremat 3.000 hectàrees i el temor és que el fum sigui molt radioactiu i arribi a zones habitades, fora de la zona d’exclusió.

Segons el servei d’inspecció radiològica d’Ucraïna, la radiació en l’epicentre del foc és una de les més altes del perímetre de seguretat de la central, que té uns 30 quilòmetres de diàmetre.

https://www.publico.es/sociedad/chernobil-incendios-abren-paso-chernobil-decimo-dia-consecutivo.html

Más de 400 bomberos continúan luchando contra los incendios forestales en la zona de exclusión de Chernóbil por décimo día consecutivo y ante el aumento de la radiación en la zona.

Continua la lectura de Els incendis s’obren pas a Txernòbil per desè dia consecutiu

França tanca la seva central atòmica més antiga i redueix el pes de l’energia nuclear

Canvi en l’estratègia energètica de França. El primer dels dos reactors de la central atòmica de Fessenheim, la més antiga de França, es pararà definitivament en la nit de divendres a dissabte.

https://www.publico.es/internacional/fessenheim-francia-cierra-central-atomica-antigua-reduce-peso-energia-nuclear.html

El primero de los dos reactores de la central atómica de Fessenheim, la más antigua de Francia, se parará definitivamente en la noche del viernes al sábado, como primer paso de un cierre total del complejo que responde a la voluntad de las autoridades de reducir el peso de la energía nuclear. Continua la lectura de França tanca la seva central atòmica més antiga i redueix el pes de l’energia nuclear

La UE supervisarà el 2020 si Espanya vigila correctament la radioactivitat a la costa gallega

La Comissió Europea actuarà després de successives preguntes d’eurodiputats gallecs interessant-se per la situació dels abocaments nuclears realitzats a la Fossa Atlàntica entre 1949 i 1982

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-supervisara-Espana-correctamente-radiactividad_0_968003372.html

Un año más tarde de lo previsto inicialmente, la Comisión Europea asegura que en 2020 verificará si España está vigilando correctamente la radiactividad de la costa gallega. Una supervisión que tiene su origen en diversas preguntas formuladas hace meses por los entonces eurodiputados gallegos José Blanco (PSdeG) y Ana Miranda (BNG) después de que Praza.gal publicase una investigación sobre el limitado o nulo conocimiento que una docena de entidades internacionales y estatales admiten tener sobre el estado de los miles de bidones con residuos nucleares que entre 1949 y 1982 fueron vertidos en diversos puntos del océano, en la conocida como Fosa Atlántica. Continua la lectura de La UE supervisarà el 2020 si Espanya vigila correctament la radioactivitat a la costa gallega

El tifó Hagibis arrossega sacs de residus nuclears de Fukushima a un riu proper

Almenys 35 persones han mort i més d’una quinzena estan desaparegudes després del pas pel centre, est i nord-est del Japó del potent tifó Hagibis, les pluges torrencials van provocar el desbordament de nombrosos rius en àrees residencials del país.

Veure https://www.elconfidencial.com/mundo/2019-10-14/japon-tifon-muertos-desaparecidos-hagibis-inundaciones_2280695/

Però aquestes no són les úniques conseqüències . Els sacs de residus nuclears formaven part de les més de 2.000 bosses amb herbes, branques, terra i altres materials contaminats recollits durant la descontaminació de terrenys cultivables emmagatzemats en el districte de Miyakojimachi de la ciutat japonesa de Tamura.

https://www.publico.es/sociedad/tifon-hagibis-tifon-hagibis-arrastra-sacos-residuos-nucleares-fukushima-rio-cercano.html

El poderoso tifón que tocó tierra en Japón este fin de semana arrastró varios sacos de residuos radiactivos recogidos en las trabajos de descontaminación vinculados al accidente nuclear de Fukushima a un río cercano, informó este lunes el diario Asahi. Continua la lectura de El tifó Hagibis arrossega sacs de residus nuclears de Fukushima a un riu proper

Japó es planteja llençar al mar l’aigua radioactiva de la central de Fukushima

“Crec que no hi ha més opció que llençar-la al mar”, va dir el ministre de Medi ambient. Tokyo Electric Power Company (Tepco), propietària de la central, calcula que el 2022 es quedarà sense espai d’emmagatzematge.

Des que un tsunami va arrasar la planta atòmica Fukushima Daiichi, l’11 de març de 2011, l’empresa propietària de la central, Tokyo Electric Power Company (TEPCO), va acumular més d’1 milió de tones d’aigua radioactiva destinada a refrigerar els reactors danyats.

Un dolor que hauria de rebre un tractament especial, aquests líquids continuaran venint contaminants i son dipositats en grans tanques que el 2022 aconseguiren el màxim de la seva capacitat.

https://www.publico.es/sociedad/japon-plantea-verter-mar-agua-radiactiva-procedente-central-fukushima.html

El ministro nipón de Medioambiente, Yoshiaki Harada, dijo este martes que la única opción para deshacerse del agua radiactiva de la accidentada central nuclear de Fukushima es verterla, una vez tratada, a las aguadas del océano Pacífico. “Creo que no hay más opción que verterla al mar”, dijo Harada al ser preguntado por el agua contaminada en una rueda de prensa para hacer balance de su tiempo al frente del ministerio, un día antes de que el primer ministro japonés, Shinzo Abe, reforme su Gabinete. Continua la lectura de Japó es planteja llençar al mar l’aigua radioactiva de la central de Fukushima