Arxiu d'etiquetes: energia nuclear

Renovables: l’energia que vindrà d’Aragó

Forestalia promou una inversió de 7.000 milions d’euros per obrir tres corredors i portar Catalunya nova energia d’origen renovable d’Aragó. El programat tancament de les tres centrals nuclears de Tarragona i les dificultats amb què ensopega la construcció de noves plantes per a la generació amb fonts renovables (només s’ha col·locat un molí de vent a 12 anys) dibuixen un escenari incert per a la producció elèctrica generada en Catalunya.

https://www.lavanguardia.com/economia/20210620/7542722/dependencia-renovables-catalunya-aragon-forestalia.html

Las tres nucleares tarraconenses –la última de las cuales debería cerrarse en el 2035– aportan ahora el 55% de la demanda eléctrica, lo que explica la necesidad de anticipar con tiempo la respuesta a las nuevas necesidades. A todo ello se suman las incertidumbres creadas por el pacto de gobierno entre ERC y Junts, considerado por las empresas del sector en Catalunya como una “moratoria encubierta” a las grandes instalaciones. Continua la lectura de Renovables: l’energia que vindrà d’Aragó

L’accident nuclear de Palomares, més enllà del bany de Fraga.

55 anys després de l’accident nuclear més greu fins a Txernòbil, la situació no està resolta i la radiació empitjora i està a un pas de la catàstrofe. A mesura que passen els anys el plutoni s’està transformant en americi, un element que emet unes radiacions encara més perilloses.

Continua la lectura de L’accident nuclear de Palomares, més enllà del bany de Fraga.

El pla de Japó de verter al mar l’aigua de Fukushima provoca la polèmica al món: Hi ha motius per preocupar-se?

Mentre Tòquio argumenta que llançar l’aigua a la mar és “una tasca inevitable” per desmantellar la planta, països veïns com la Xina i Corea del Sud qüestionen i critiquen durament la decisió.

https://actualidad.rt.com/actualidad/389317-japon-mar-agua-fukushima-polemica

La decisión del Gobierno de Japón de verter al mar el agua contaminada de la central nuclear Fukushima, siniestrada hace una década por un terremoto y un tsunami, ha desatado una polémica en la comunidad internacional, en medio de las voces críticas de algunos países vecinos, de grupos ambientalistas y de las comunidades pesqueras locales. A continuación, explicamos en qué consiste el plan, por qué genera tanta controversia y si hay motivos para preocuparse. Continua la lectura de El pla de Japó de verter al mar l’aigua de Fukushima provoca la polèmica al món: Hi ha motius per preocupar-se?

Deu claus sobre l’abocament d’aigua contaminada de Fukushima al Pacífic

Xina, Corea de Sud i Taiwan han protestat al considerar que podria representar un risc per a la salut humana i per al medi ambient. Les autoritats nipones defensen que la mesura no representa cap risc.

https://www.publico.es/internacional/diez-claves-vertido-agua-contaminada-fukushima-pacifico.html

El vertido al Pacífico de agua contaminada y procesada de la central nuclear de Fukushima ha generado protestas en Japón. También se oponen varios países vecinos, mientras que las autoridades niponas defienden que la medida no representa ningún riesgo.

El primer ministro de Japón, Yoshihide Suga, defiende que la medida es “inevitable” en el proceso de desmantelamiento de la planta que resultó dañada por el terremoto y el tsunami de marzo de 2011. Los vertidos de este tipo son una práctica habitual en la industria de la energía atómica, y cuenta con el beneplácito de la Organización Internacional de la Energía Atómica (OIEA). Continua la lectura de Deu claus sobre l’abocament d’aigua contaminada de Fukushima al Pacífic

El laberint nuclear del Japó: 10è aniversari del desastre de Fukushima

L’economia i la demanda energètica van arruïnar la promesa de tancar les centrals després de l’accident. Només 10 reactors funcionen avui dels 54 de llavors i més d’una vintena esperen el seu desmantellament

https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20210307/laberinto-nuclear-japon-aniversario-accidente-fukushima-11563077

Japón recibía de las centrales nucleares el 30% de su energía y planeaba aumentarlo hasta el 50 % cuando una ola se abalanzó sobre la de Fukushima. La crisis devolvió los temores atávicos de Japón, el único país que ha sufrido un ataque nuclear, y el Gobierno prometió un horizonte sin reactores en 2030. La realidad, 10 años más tarde, está a medio camino entre los planes pre y post Fukushima.  Continua la lectura de El laberint nuclear del Japó: 10è aniversari del desastre de Fukushima

Mineria d’urani, l’altra part de l’energia nuclear que també amenaça el Planeta

Amb l’emergència climàtica (llavors “canvi climàtic”) copant el centre del debat ambiental, alguns, sobretot alguns amb interessos en aquesta indústria òbviament, van plantejar a la nuclear com l’alternativa a l’energia fòssil, a l’electricitat generada a partir de carbó i petroli (el gas té un gran impacte climàtic però no estava tan introduït i no es veia com el responsable que és). Llavors ja no pesaven tant en l’opinió dels successos de Three Island o de Txernòbil. Però llavors va ocórrer el desastre de Fukushima Daiichi (2011) i va modificar la tendència. Continua la lectura de Mineria d’urani, l’altra part de l’energia nuclear que també amenaça el Planeta

Núvols més gruixuts i densos: la repercussió dels assajos nuclears a l’atmosfera

Des de la segona meitat de segle XX s’han provat al voltant de 2.500 bombes nuclears. Set dècades després de l’inici de l’era atòmica les conseqüències són encara palpables en el medi ambient.

https://www.eldiario.es/sociedad/nubes-gruesas-densas-repercusion-ensayos-nucleares-atmosfera_1_6194109.html

El 16 de julio de 1945, a las 5:29 am (hora local), EE. UU. detonaba en el desierto de Jornada del Muerto, a 56 kilómetros de la ciudad de Alamogordo en Nuevo México, la primera bomba nuclear, denominada Trinity, que formaba parte del proyecto Manhattan. Con esta prueba empezó la era atómica. Veinte días después, las dos bombas siguientes se arrojaron sobre la población civil japonesa en Hiroshima y Nagasaki, poniendo fin a la Segunda Guerra Mundial.

La paradoja de un mundo sin armas nucleares: todos lo quieren, pero nadie quiere soltarlas

La paradoja de un mundo sin armas nucleares: todos lo quieren, pero nadie quiere soltarlas

Continua la lectura de Núvols més gruixuts i densos: la repercussió dels assajos nuclears a l’atmosfera

Bomba del Zar: les inèdites imatges de l’explosió de la bomba nuclear més poderosa de la història (3.300 vegades més destructiva que la d’Hiroshima)

Va ser una explosió que es creu que va tenir un poder destructor 3.300 vegades més gran que la bomba d’Hiroshima.

Rússia acaba de revelar un vídeo amb noves imatges d’una de les detonacions més grans que hagi fet l’ésser humà al planeta.

https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-53951839

La agencia estatal rusa de la energía atómica (Rosatom) desclasificó el fragmento de un video de la explosión de la “Bomba del Zar”, la cual fue probada en octubre de 1961, en tiempos de la Guerra Fría.

Es la mayor bomba de hidrógeno jamás construida. Se cree que era 3.300 veces más poderosa que la que devastó Hiroshima.

Tenía la fuerza de 50 millones de toneladas de explosivos convencionales. La Unión Soviética la hizo explotar a 4.000 metros sobre el remoto archipiélago Novaya Zemlya, en el Círculo Ártico.

Las nuevas imágenes difundidas muestran una explosión que generó una nube de hongo de unos60 km de altura. Hubo tomas desde varios ángulos, tanto a nivel del suelo como de dos aviones soviéticos. Continua la lectura de Bomba del Zar: les inèdites imatges de l’explosió de la bomba nuclear més poderosa de la història (3.300 vegades més destructiva que la d’Hiroshima)

Vandellòs II pot operar fins a 2030. Ens la juguem?

La central nuclear Vandellòs II podrà arribar als 42 anys de vida, dos més dels que marca el disseny de l’americana Westinghouse, gràcies a la renovació del permís d’explotació fins a l’any 2030 que va anunciar ahir el ministeri per a la Transició Ecològica.

Vandellòs II, propietat d’Endesa (72%) i d’Iberdrola (28%), es va posar en marxa el 8 de març del 1988 i aquesta pròrroga de 10 anys s’ha acordat 24 hores abans d’expirar el termini de la llicència.

No ha sigut, però, cap sorpresa. El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) del 24 de juny ja va aprovar un informe favorable basat en les “propostes de millora de seguretat” exposades per l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), gestora de la central, i també en el fet que s’han complert els requisits imposats a la pròrroga de l’any 2010.

No obstant això, el consell regulador decreta una altra sèrie de condicions a l’ANAV per millorar la seguretat, com ara més protecció contra inundacions internes de la planta. L’ANAV també haurà de remetre un informe cada tres anys sobre l’envelliment i l’operació a llarg termini i aplicar cinc instruccions tècniques acordades amb el CSN.

La renovació del permís a Vandellòs II arriba, de fet, en plena investigació penal del jutjat d’instrucció número 2 de Reus per una presumpta negligència i imprudència greu denunciada per l’entitat jurídica Sociedad Humana.

Un incident a judici

Segons el testimoni d’un pèrit, la central va haver de parar el 2 de març del 2018 per un degoteig d’aigua en una “zona sensible”, el circuit de refrigeració del reactor, tot i que els problemes havien començat el 13 de febrer.

En total, doncs, Vandellòs II hauria estat operant 17 dies en lloc d’haver-se aturat immediatament per identificar i reparar l’avaria, tal com indiquen les preceptives especificitats tècniques de funcionament del fabricant. Els denunciants també acusen l’ANAV d’oferir informació esbiaixada dels incidents i el CSN de no actuar amb prou diligència per comprovar-la.

El mes d’octubre vinent estan fixades noves proves pericials, segons explica l’advocat Òscar Cabrero, responsable de Sociedad Humana d’aquest procediment. El lletrat qualifica de “molt mala notícia” la pròrroga perquè “un expedient del cas ja parla de fatiga del material”.

Cabrero no dubta a comparar qualsevol central nuclear amb un cotxe, que “podrà tenir una vida útil de 20 anys, però quan comença a fallar tot, les reparacions són cares i tens més risc d’accident”.

Vandellòs II suma 12 incidents entre el 2018 i el juny passat i, en aquest temps, ha hagut de fer quatre parades no programades. Continua la lectura de Vandellòs II pot operar fins a 2030. Ens la juguem?

Ucraïna revela que abans de 1986 hi va haver més accidents a la central nuclear de Txernòbil

El president de l’Institut de la Memòria d’Ucraïna creu que les dades publicades permeten conèixer les premisses que van anticipar la catàstrofe i que van ser ocultades.

Continua la lectura de Ucraïna revela que abans de 1986 hi va haver més accidents a la central nuclear de Txernòbil