Arxiu d'etiquetes: Emergència climàtica

El 2050 Barcelona tindrà un clima com el que ara hi ha a Múrcia

Londres tindrà el clima de Barcelona i Andorra el de San Marino, segons un estudi d’investigadors suïssos. L’any 2050, Londres tindrà un clima semblant al que ara hi ha a Barcelona i el de Barcelona serà com el que hi ha ara a Múrcia, segons un estudi publicat a la revista “Plos One”.

Jo en tindré 88, no sé si hi veuré, però si visc seré testimoni que ja ho sabíem i no vam fer prou.

Madrid tindrà el 2050 el clima que ara té Marràqueix. La capital d’Espanya registrarà un augment de 6,4ºC en els mesos més càlids de l’any, segons un nou estudi mundial sobre augment de les temperatures a les grans ciutats.

L’any 2050, les temperatures de Madrid seran comparables a les que té en l’actualitat la ciutat de Marràqueix (Marroc). Madrid i Barcelona són dues de les 520 ciutats analitzades en un estudi sobre augment de les temperatures a les grans urbs del planeta liderat per experts de l’Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric (ETH-Zurich, Suïssa), els resultats es publiquen aquesta setmana a la revista científica PLoS One.

https://www.ccma.cat/324/el-2050-barcelona-tindra-un-clima-com-el-que-ara-hi-ha-a-murcia/noticia/2934674/

Un equip de l’Escola Politècnica Federal de Zuric (Suïssa), encapçalat per Jean-Francois Bastin i Thomas W. Crowther, ha triat 520 ciutats de tot el món que siguin capitals administratives o que superin el milió d’habitants. Utilitzant models climàtics i les previsions sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle han elaborat un mapa interactiu en què es calcula el clima de cada ciutat el 2050 en comparació amb el que hi ha actualment en una altra. Continua la lectura de El 2050 Barcelona tindrà un clima com el que ara hi ha a Múrcia

Desacoblament de la realitat

I mentre no es demostri el contrari i aplicant el principi de precaució i el sentit comú, la solució seguirà sent que, mentre el creixement i els seus impactes ambientals estiguin acoblats, l’única manera de reduir aquests últims serà mitjançant un decreixement material ordenat i just a nivell mundial que es podrà realitzar sense menyscabar el benestar si es produeixen canvis polítics, ètics, filosòfics en aquelles societats, com la nostra, més depredadores del planeta.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Desacoplamiento-realidad_6_918368155.html

La palabra “desacoplamiento” intuitivamente nos sugiere la desconexión entre dos cosas que previamente estaban muy estrechamente relacionadas y evolucionaban conjuntamente. El desacoplamiento requeriría así de un cambio profundo, endógeno o inducido externamente, que altere su relación. Continua la lectura de Desacoblament de la realitat

La Unió Europea podria finançar-se amb un nou impost als plàstics no reciclables

Qui contamina paga. Aquest és el lema que pretén aplicar la Unió Europea en moltes situacions. Recordem, però, que encara que pugui disminuir segons la voluntat dels europeus, pagant, continuarem contaminant.

La creació d’un impost a l’aviació i la retenció una part de les taxes del mercat d’emissions contaminants són altres dels nous recursos que els Vint valoren per al pressupost europeu.

De fet, França cobrarà una ecotaxa de fins a 18 euros als bitllets de tots els vols que surtin del país.Es espera que recaptin al voltant de 180 milions d’euros a partir de 2020. Veure https://www.publico.es/internacional/medio-ambiente-francia-cobrara-ecotasa-18-euros-vuelos-salgan-pais.html

No és fàcil trobar voluntaris que vulguin aportar més al pressupost comunitari, sobretot tenint en compte que el Regne Unit se’n va, i deixarà de contribuir al voltant de 10.500 milions d’euros anuals.

https://www.publico.es/internacional/plastico-union-europea-financiarse-nuevo-impuesto-plasticos-no-reciclables.html

Los ministros de Economía de los 28 países de la UE han valorado este martes en una reunión en Bruselas la posibilidad de crear un nuevo impuesto al uso de plásticos no reciclables, como una de las soluciones para aumentar el presupuesto comunitario en el nuevo plan a siete años, que irá de 2021 a 2027, y cuyas negociaciones se intensificarán en octubre. Continua la lectura de La Unió Europea podria finançar-se amb un nou impost als plàstics no reciclables

El mes de juny, el tercer més sec del segle XXI i amb rècords de temperatura

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) destaca que ha estat un mes de contrastos tèrmics i també un mes càlid, amb un valor mitjà de 21,4 graus, és a dir, 0,3 graus per sobre de la mitjana.

https://www.publico.es/sociedad/mes-junio-tercero-seco-siglo-xxi-records-temperatura.html

El pasado junio ha sido el tercer mes de junio más seco desde 2000 y el séptimo desde 1965, y ha batido récords de temperatura durante la ola de calor que tuvo lugar la última semana. Según el balance mensual de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Junio fue en su conjunto muy seco, con una precipitación media de 18 litros por metro cuadrado -el 58 % de lo normal del mes- y solo en el norte y sur de Galicia, este y sur de Asturias, oeste de Castilla y León, Pirineo occidental y parte de Canarias las lluvias superaron el valor normal.  Continua la lectura de El mes de juny, el tercer més sec del segle XXI i amb rècords de temperatura

Canvi climàtic, l’escalfament global. Sense futur per al nostre alumnat ?

El títol de l’article no portava interrogant, sinó que era una afirmació. Li he afegit l’interrogant perquè em nego a creure que és una afirmació sobre la qual no podem fer res.

“Tot el que s’ha escrit té relació directa amb el titular: el futur de la humanitat està en perill, el futur de l’ensenyament també. Els crits d’alerta de joves i adolescents ens han de fer replantejar un munt d’aspectes; hem de dur a terme entre tots i totes una sacsejada que afecti la manera com vivim, la manera com enfrontem els reptes vitals individuals i col·lectius que tenim davant. L’escola, com hem dit, no podrà fer-ho a soles, però és una part important. No canviarem el món però ajudarem a canviar a persones que sí que podran canviar el món. “

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257997&titular=sin-futuro-para-nuestro-alumnado- Continua la lectura de Canvi climàtic, l’escalfament global. Sense futur per al nostre alumnat ?

Un estudi troba la possibilitat de que la restauració dels boscos podria ajudar-nos a frenar l’escalfament global.

Els investigadors van descobrir que la Terra podia suportar 2.500 hectàrees de boscos addicionals.

I si deixem de tallar boscos per produir oli de palma i bestiar? Què passa si creem nous boscos a lots urbans buits, edificis industrials antics, fins i tot camps de golf?

Per primera vegada, els científics han volgut quantificar aquest experiment mental. Quants arbres es podrien plantar a cada parcel·la de terra disponible a la Terra , on podrien anar i quina repercussió podria tenir en la nostra supervivència ?

Van concloure que el planeta podria suportar prop de 2.500 milions d’altes hectàrees de bosc sense reduir les nostres ciutats i granges, i que aquests arbres addicionals, quan maduren, podrien emmagatzemar un munt de carboni addicional: 200 gigatons de carboni, per ser precisos: generat per l’activitat industrial durant els darrers 150 anys.

Part de l’estudi, dirigit per investigadors de l’ETH Zurich, una universitat especialitzada en ciència, tecnologia i enginyeria, es va criticar immediatament. Continua la lectura de Un estudi troba la possibilitat de que la restauració dels boscos podria ajudar-nos a frenar l’escalfament global.

Insòlits incendis a Alaska i Sibèria cremen centenars de milers d’hectàrees al juny

Han alliberat 50 megatones de CO2, i els científics creuen que només poden ser a causa dels efectes del canvi climàtic.

El canvi climàtic ha arribat aquest juny de manera dràstica per sobre del Cercle Polar Àrtic: desenes d’incendis han cremat centenars de milers d’hectàrees a Alaska i a Sibèria.

Segons els científics que estudien aquest tipus d’incendis, els d’aquest juny han alliberat a l’atmosfera 50 megatones de CO2, tant com totes les emissions anuals de Bulgària, Hongria i Suècia.

“Incendis sense precedents”

Mark Parrington, del Centre de Prediccions Meteorològiques a Mig Termini de la UE, assegura que en aquesta zona del món és habitual que hi hagi incendis en ple estiu, però no abans:

“Les dades històriques mostren que els incendis per sobre del Cercle Polar Àrtic són al juliol i l’agost, de manera que és molt inusual veure incendis d’aquestes magnituds durant el juny.”

A Twitter Parrington ho ha resumit afirmant que són “incendis sense precedents, sobretot a la República russa de Sakhà“, que és tan gran com l’Índia:

Mark Parrington@m_parrington

Estimated June total emissions for the Circle from 2003-2019. 50 Mt CO2 is equivalent to 2017 national fossil fuel CO2 emissions for Bulgaria, Hungary and Sweden https://edgar.jrc.ec.europa.eu/overview.php?v=booklet2018&sort=asc9  @EU_ScienceHub @adamvaughan_uk

View image on Twitter

“Una funció del canvi climàtic”

Consultat pel digital ViceThomas Smith, de la London School of Economics, assegura que les regions àrtiques s’estan escalfant més ràpid que la resta del món:

“En aquesta remota part del planeta, els focs són molt més una funció del canvi climàtic que no pas canvis en la gestió del territori, a causa de la poca densitat de població que hi ha al Cercle Polar Àrtic.”

Smith afegeix que el CO2 alliberat aquest juny en les zones àrtiques equival a tot l’emès durant el mateix mes entre el 2010 i el 2018.

Cremen torberes mil·lenàries

La majoria d’incendis són lluny de zones poblades, de manera que no es fa cap mena d’esforç per apagar-los i cremen durant setmanes.

Es calcula que alguns han cremat més de 100.000 hectàrees cadascun, és a dir, més del doble que l’incendi més gran que hi ha hagut mai a Catalunya, el del 1994 al Bages i el Berguedà.

El més preocupant és que no només cremen massa forestal, sinó sobretot zones de torberaque acumulen dipòsits de carboni que tenen milers d’anys.

Fum procedent d’un incendi sobre una zona forestal prop d’Anchorage, a Alaska (Reuters)

Els efectes del fum

Parrington ha explicat a Twitter que les imatges de satèl·lit permeten veure com el fum dels incendis es desplaça a grans distàncies:

Embedded video

Mark Parrington@m_parrington

Smoke from large in Krasnoyarsk Russia predicted to reach European Arctic & Svalbard over coming days by latest @CopernicusECMWF Atmosphere Monitoring Service forecast visualized by @windyforecast (https://www.windy.com/-Aerosol-aod550?aod550,71.074,61.172,3 ) @ECMWF @CopernicusEU @CopernicusEMS

 La cendra dels incendis accelera l’efecte hivernacle, perquè es posa sobre el gel, l’enfosqueix i fa que no reflecteixi la calor del sol sinó que l’absorbeixi.

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361

Todo se inició con un rayo en el incendio forestal del lago Swan en el sur, en el Refugio Nacional de Vida Silvestre de Kenai, el 5 de junio y consumió más de 27.000 hectáreas, según los servicios de bomberos.

Al norte, en Fairbanks, los bomberos ordenaron evacuaciones en dos áreas y dijeron a los residentes en una tercera zona que se prepararan para evacuar debido al incendio de Shovel Creek, que había crecido a 2.253 hectáreas el domingo.

“La gente tiene que IRSE, evacuar AHORA. Váyanse inmediatamente. NO demoren su salida”, esa fue la orden de evacuación.

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361 hectáreas en Alaska hasta el domingo por la mañana, según bomberos estatales y federales de ese país.

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre estar preparados para el plan de evacuación, de no lograr controlar el incendio.

Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

 Portugal encapçala el llistat.   L’informe ‘Crema la Mediterrània’, presentat aquest dijous per l’organització ecologista WWF, ha analitzat els incendis forestals a Espanya, França, Grècia, Itàlia, Turquia i Portugal, país aquest últim que encapçala amb diferència la mitjana anual d’incendis de l’última dècada.

A Espanya, el 96% dels focs van ser provocats per nosaltres.

https://www.publico.es/sociedad/incendios-forestales-espana-segundo-pais-mediterraneo-incendios-forestales-ano.html

España es el segundo país del Mediterráneo -solo por detrás de Portugal- con más incendios forestales cada año, con 12.000 siniestros y cerca de 100.000 hectáreas de media calcinadas, un paisaje altamente inflamable que se está convirtiendo “en un polvorín” por el cambio climático.

Así lo recoge el informe Arde el Mediterráneo, presentado este jueves por la organización ecologista WWF, en donde se analizan los incendios forestales en España, Francia, Grecia, Italia, Turquía y Portugal, país que encabeza con diferencia la media anual de incendios de la última década. Continua la lectura de Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

L’onada de calor de la setmana passada ha estat la més intensa dels últims 40 anys

Es van registrar set rècords absoluts de temperatura. En 14 capitals de província algun dels valors va ser el més elevat de la sèrie històrica. L’Aemet indica a més que les onades de calor són 10 vegades més freqüents que a finals del s.XX i l’aire arriba 1,3ºC més durant els pics tèrmics. “Les conclusions són coherents amb les previsions en els escenaris de canvi climàtic des de fa dècades”, explica l’Agència

https://www.eldiario.es/sociedad/ola-calor-ultimos-anos_0_916208776.html

La ola de calor que ha afectado a España entre el 26 y el 30 de junio ha sido la más intensa de los últimos cuarenta años, según ha comprobado la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) tras analizar los registros de su red de estaciones.  Continua la lectura de L’onada de calor de la setmana passada ha estat la més intensa dels últims 40 anys

Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret

Ornitòlegs de la Fundació Migres han constatat importants variacions en les rutes de les espècies migratòries en aquest punt calent del planeta a causa de l’escalfament global.

https://www.publico.es/sociedad/aves-cambio-climatico-aves-mandan-senales-emergencia-estrecho.html

No hace falta ir a la Antártida o al Ártico para comprobar en el progresivo deshielode los polos los efectos de las emisiones de gases de efecto invernadero. Aquí, muy cerca, en el Estrecho de Gibraltar nos están lanzando señales evidentes del cambio climático, de lo que algunos sectores prefieren ya denominar como crisis climática. Esas señales las emiten las millones de aves que cruzan cada año ese punto del sur de la península ibérica en su ruta migratoria de ida y vuelta entre Europa y África, y las han captado los ornitólogos de la Fundación Migres que llevan observando ese trasiego aéreo desde hace más de 20 años. Continua la lectura de Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret