Arxiu d'etiquetes: Emergència climàtica

De Ponent al rebost: l’amarg viatge dels nostres préssecs

Gràcies a l’esforç i sacrifici de moltes persones, la majoria immigrants, un préssec pot arribar del camp a casa nostra en poques hores. Enguany, a causa dels rebrots continuats al Segrià, s’han fet evidents les males condicions en què es recull aquesta fruita dolça. Seguim el trajecte d’un préssec des dels camps de Lleida al consumidor final, un camí basat en l’explotació laboral
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/ponent-rebost-viatge-nostres-pressecs_0_2530546940.html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1600587283

El sol, que ja cau aplomat, fa brillar uns flocs ataronjats i voluptuosos entre el fullam. L’Abdulai allarga el braç dret i en treu un préssec i així un altre i un altre. És de Mali però viu al Segrià des que fa 13 anys va aconseguir que Josep Cabré, un pagès d’Alpicat, li fes els papers. Ara treballa tot l’any amb ell i li ha portat altres treballadors, com el Kevian, que unes fileres d’arbres més enrere, s’enfila sobre una plataforma per collir els préssecs que no s’han pogut collir a peu pla. El Kevian porta nou anys fent la temporada al mateix camp. D’aquí marxa a Jaén i després a Huelva, en un circuit estable. Cabré té tres treballadors tot l’any i de juny a setembre vuit per collir la fruita dolça. Avui són préssecs però també té pomes i peres. De tots vuit només un no és africà, l’encarregat. Continua la lectura de De Ponent al rebost: l’amarg viatge dels nostres préssecs

La tardor serà seca després del sisè estiu consecutiu més calorós

“En l’últim decenni s’han registrat 23 onades de calor, enfront de les 11 o 12 que es van produir en cadascuna de les tres dècades anteriors, de manera que pràcticament s’ha duplicat el seu nombre”, indica el portaveu de l’Aemet.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-otono-sera-seco-sexto-verano-consecutivo-caluroso-normal.html

El otoño, que comenzará el próximo 22 de septiembre a las 15:31 hora peninsular, se prevé “cálido y seco” en toda España, después de un verano muy caluroso, el sexto consecutivo con temperaturas por encima de los valores normales.

El escenario más probable es que “llueva menos de lo normal” y que la temperatura para los próximos tres meses, esté, al menos, 0,6 grados por encima de lo habitual en toda la península y en las Isla Baleares.

Durante la rueda de prensa para presentar la predicción estacional del otoño, el análisis climático del verano y los datos del año hidrológico, el portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Rubén Del Campo ha explicado que, a priori, podría ser algo más caluroso en puntos del Sistema Central, área noroccidental, puntos de la Ibérica y Sierras de Cazorla y Segura. “En dichas zonas los valores podrían acercarse incluso a 1 grado por encima de la media”. Continua la lectura de La tardor serà seca després del sisè estiu consecutiu més calorós

Per primera vegada neix un cicló subtropical davant la costa de Portugal

Un cop s’han acabat els noms de la llista del huracans a l’Atlàntic, la primera lletra de l’alfabet grec que s’utilitzarà aquesta temporada serà per anomenar una tempesta subtropicall’Alpha, que ha nascut la tarda de divendres davant la costa de Portugal.

Segons el pronòstic del Centre Nacional d’Huracans dels EUA, la tempestra subtropical anirà des de Lisboa cap al Cantàbric al llarg del matí de dissabte, amb vent de 80 km/h i pluja abundant.

Aquest divendres ja s’han vist fenòmens de temps violent, com el tornado que hi ha hagut a Setúbal.

Continua la lectura de Per primera vegada neix un cicló subtropical davant la costa de Portugal

Desglaç, megaincendios a Sibèria i temperatures de rècord: les conseqüències de la crisi climàtica ja són aquí

Hem de ser conscients tots que les repercussions de la crisi climàtica van més enllà de la calor i van encaminades a fer del planeta un lloc incòmode, on les inundacions, les pluges torrencials i els incendis són cada vegada més comuns.

L’estiu de 2020 ha estat marcat per la pandèmia, però també pel desglaç de les glaceres de Groenlàndia, que han arribat al punt de no retorn, i pels incendis forestals a la regió àrtica.

https://www.publico.es/sociedad/cambio-climatico-deshielo-megaincendios-siberia-temperaturas-record-consecuencias-crisis-climatica.html

Los síntomas son cada vez más evidentes. Estamos perdiendo la Tierra. Las consecuencias del calentamiento del planeta se tornan irrebatibles. Las advertencias científicas del pasado se consolidan con los hechos del presente, los ecosistemas se retuercen y la inacción aleja a la humanidad de un escenario optimista. Este verano que se cierra pasará a la historia por la trágica pandemia, pero también por el calor global, el deshielo, los incendios y los huracanes. Y es que los meses de julio y agosto de 2020 han arrojado demasiadas certezas sobre la crisis climática. Continua la lectura de Desglaç, megaincendios a Sibèria i temperatures de rècord: les conseqüències de la crisi climàtica ja són aquí

L’hemisferi nord pateix l’estiu més calorós des que hi ha registres

Va tenir el seu agost més calorós registrat amb una diferència de temperatura de la mitjana de 1,19 graus Celsius, superant el rècord anterior establert l’agost de 2016.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-hemisferio-norte-pasado-verano-caluroso-hay-registros.html

La temporada de junio a agosto de 2020 fue el verano meteorológico más caluroso registrado en el hemisferio norte, superando tanto a 2019 como a 2016, que estaban empatados como los más calurosos.

Este período, que también marca el invierno del hemisferio sur, fue el tercero más cálido de la Tierra en el regsitro de 141 años, con 0,92 grados Celsius por encima del promedio del siglo XX, según los científicos de la NOAA, la agencia meteorológica y del clima estadounidense. Continua la lectura de L’hemisferi nord pateix l’estiu més calorós des que hi ha registres

Grups ecologistes fan una demanda al Govern davant del Suprem per exigir més accions contra l’emergència climàtica

Greenpeace, Ecologistes en Acció i Oxfam Intermón consideren que els plans preparats per Espanya per retallar emissions de CO2 incompleixen l’Acord de París

En certa mesura el Govern paga la inacció dels anteriors Executius, que van donar l’esquena a el problema ecològic. Aquesta deixadesa ha fet que els plans d’acció climàtica presentats per la Vicepresidència de Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, hagin arribat massa tard des del punt de vista jurídic. Tant és així, que el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i l’Estratègia a llarg termini (ELP) es van haver de haver presentat de manera definitiva el passat mes de desembre de 2019, segons el reglament europeu. El Govern va enviar un esborrany al maig de 2019, però el definitiu, que actualment està sent avaluat per Brussel·les, no va arribar fins a gener de 2020. En aquest sentit, els ecologistes pensen que no es van complir els terminis, mentre que el Govern assegura que sí s’estan respectant els temps marcats des d’Europa.

https://www.publico.es/sociedad/litigio-climatico-ecologistas-han-demandado-unico-gobierno-anunciar-medidas-crisis-climatica.html

https://www.eldiario.es/sociedad/grupos-ecologistas-demandan-gobierno-supremo-exigir-acciones-emergencia-climatica_1_6221242.html Continua la lectura de Grups ecologistes fan una demanda al Govern davant del Suprem per exigir més accions contra l’emergència climàtica

Ningú al timó. (Antonio Turiel)

Ningú està dirigint la desbandada de les companyies petrolieres. No hi ha un pla per rendibilitzar l’enfonsament de la indústria automobilística. No s’estan aconseguint beneficis amb l’aturada dels aeroports. Ningú guanya amb el desastre ambiental. No hi ha ningú al timó. En primer lloc hem d’entendre això. No per canviar el rumb, sinó per tenir un.

https://crashoil.blogspot.com/2020/09/nadie-al-timon.html

Queridos lectores:

Se acerca el final del verano en el hemisferio septentrional, y esta efemérides astronómica va a marcar muchos cambios en este agitado año 2020.

Las inquietudes de muchos están centradas en el impacto que el cambio de estación tendrá sobre la propagación de la CoVid en los países del norte (y también se dilucidará si, con suerte, la llegada de la primavera austral supone una mejora de la situación en los países del sur). La pandemia de este nuevo virus ha puesto patas arriba nuestro mundo, agravando la crisis económica que de todos modos tenía que sobrevenir. La angustia personal de las personas económicamente más vulnerables y la inseguridad que ha generado este evento inesperado han favorecido el afloramiento de discursos simplistas y falaces de escasa base científica y contraproducentes para lidiar con las dificultades del momento. Continua la lectura de Ningú al timó. (Antonio Turiel)

La glacera Thwaites pateix un desglaç accelerat

Gairebé tan gran com l’illa de Gran Bretanya, la glacera Thwaites (Antàrtida occidental) s’està fonent a un ritme accelerat i llança milers de milions de tones de gel a l’oceà cada any, el que està elevant el nivell de la mar a tot el món .

https://www.ambientum.com/ambientum/cambio-climatico/el-glaciar-thwaites-sufre-un-deshielo-acelerado.asp

.El equipo de la fundación Thwaites Glacier Collaboration,  formado por científicos británicos y estadounidenses, ha realizado, por primera vez, una cartografía de los profundos canales del lecho marino que se sitúan frente al glaciar y que, según se ha comprobado, provocan que el agua caliente se filtre y afecte a la parte inferior del glaciar, generando así su descomposición, de acuerdo con el estudio divulgado este miércoles.

Retroceso de la línea de asentamiento

La línea de asentamiento, el área donde la base del glaciar toca el suelo submarino, ha estado retrocediendo de manera rápida en las últimas décadas, ya que, a medida que el agua más templada se desliza debajo del manto flotante de hielo, erosiona su base, indicaron los expertos.

El buque Nathaniel B Palmer ha mapeado más de 2.000 kilómetros cuadrados del lecho marino situado frente al glacial, lo que será fundamental para predecir las corrientes de hielo e intentar frenar el deshielo del conocido como “Glacial del Juicio Final”. Hogan, en declaraciones a la BBC, explicó que estos canales son “tan profundos y tan anchos”, que permiten que se filtre mucha más agua templada “que derrite el frente flotante de Thwaites, así como el hielo que descansa sobre el lecho marino”. Continua la lectura de La glacera Thwaites pateix un desglaç accelerat

El canvi climàtic no s’ha frenat per la COVID-19, segons l’informe United in Science

Aquest ha estat un any sense precedents per a les persones i per al planeta. La pandèmia de COVID-19 ha trastocat vides a tot el món. A el mateix temps, l’escalfament del nostre planeta i l’alteració del clima han continuat a un ritme accelerat.

https://public.wmo.int/es/media/comunicados-de-prensa/el-cambio-clim%C3%A1tico-no-se-ha-frenado-por-la-covid-19-seg%C3%BAn-el-informe

Nueva York/Ginebra — El cambio climático no se ha frenado por la COVID-19. Las concentraciones de gases de efecto invernadero en la atmósfera registran niveles sin precedentes y no dejan de aumentar. Tras una reducción transitoria fruto de las medidas de confinamiento y la ralentización económica, las emisiones van camino de alcanzar niveles previos a la pandemia. Todo apunta a que se producirá el período quinquenal más cálido del que se tiene constancia, una tendencia que, probablemente, se mantendrá. Asimismo, estamos lejos de cumplir los objetivos acordados de mantener el aumento de la temperatura mundial muy por debajo de 2 °C con respecto a los niveles preindustriales o de limitarlo a 1,5 °C por encima de esos valores de referencia. Continua la lectura de El canvi climàtic no s’ha frenat per la COVID-19, segons l’informe United in Science

Les poblacions de fauna salvatge han caigut un 68% des de 1970

Un estudi de WWF adverteix que la desaparició d’ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19

Dos terços de la fauna salvatge del planeta, un 68%, han desaparegut els últims 50 anys. I ha estat, sobretot, per la tala de boscos per fer-hi cultius, i pels hàbits de consum i alimentació humanes. És la conclusió d’un estudi del Fons Mundial per a la NaturaWWF.

L’organització ecologista adverteix que perjudicar els ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19. Entre les possibles solucions hi ha el canvi dels patrons de producció i consum d’aliments.

A la mateixa conclusió arriba un estudi austríac publicat paral·lelament a la revista Nature, que diu que la clau per salvar la biodiversitat és canviar l’alimentació humana. Transformar la indústria agroalimentària i consumir menys productes d’origen animal podria alentir, o fins i tot revertir, la situació. Això sí, caldria combinar-ho amb altres mesures contra l’emergència climàtica. Continua la lectura de Les poblacions de fauna salvatge han caigut un 68% des de 1970