Arxiu d'etiquetes: Emergència climàtica

Per què ens han de preocupar a els incendis a l’Amazones?

La selva tropical més gran del món és clau per frenar el canvi climàtic i un tresor de biodiversitat

L’Amazones és la principal selva tropical del planeta, amb una superfície de més de cinc milions de quilòmetres quadrats. Els incendis de les últimes setmanes han alarmat els ambientalistes i han generat una disputa diplomàtica entre el president francès Emmanuel Macron i el brasiler Jair Bolsonaro, que es dirimeix aquest dissabte a la cimera del G-7 a Biarritz.

Què està passant?

L’Amazones pateix una onada d’incendis en diversos estats del Brasil (Roraima, Acre, Rondonia, Mato Grosso do Soul i Amazones) que són visibles des de l’espai. L’Institut Nacional de Recerca Espacial (INPE) ha detectat 9.500 nous incendis només des del 15 d’agost i el fum ha arribat a enfosquir el cel de São Paulo, a l’altre extrem del gegant llatinoamericà. L’INPE ha detectat 73.000 incendis al país des del gener, la majoria a l’Amazones, un 80% més que en mateix període de l’any passat.

EUMETSAT@eumetsat

Forest fires in the are generating smoke that can be seen from space. Here’s a view of the fires in the taken by the @CopernicusEU satellite’s instrument today at 13:23 UTC.

Mostra la imatge al Twitter
216 persones estan parlant sobre això

Una anàlisi de la NASA suggereix, però, que en el conjunt de la selva l’activitat dels incendis és “pròxima a la mitjana dels últims 15 anys”

Què provoca els focs?

Els incendis són habituals en aquesta època de l’any. Però experts en medi ambient i ONGs alerten de l’augment dels focs provocats per agricultors i ramaders per tenir terra de conreu o dedicada a les pastures. També a la creixent desforestació per obtenir fusta. Cal recordar que molts dels focs es produeixen en zones desforestades, però també n’hi ha a les zones protegides. Algunes imatges de grans incendis que han circulat els últims dies a les xarxes socials són antigues.

Quina responsabilitat hi té Bolsonaro?

El president ultradretà, que tenia una base electoral en la indústria agrícola i ramadera, ha relaxat els controls de l’agència del mediambient, IBAMA, i ha legislat a favor de l’agricultura i la mineria. Els crítics l’acusen d’haver generat un marc d’impunitat per a l’explotació sense control de la selva. Algunes dades apunten que la desforestació s’ha disparat des de l’inici del seu mandat, al gener: segons l’INPE la taxa de desforestació al juny era un 88% més elevada que el mateix mes de l’any passat, mentre que l’Institut de Recerca Mediambiental de l’Amazones calcula que al juliol s’havia disparat un 278%. Segons l’ONG Amazon Watch, “les estadístiques demostren que Bolsonaro s’ha carregat la protecció ambiental i ha obert la porta als comportaments il·legals i destructius”.

L’executiu brasiler, en canvi, atribueix els focs a la sequera, i Bolsonaro fins i tot acusa les ONG d’haver provocat els focs com a resposta a les retallades de les subvencions ordenades pel president.

Per què és important l’Amazones?

L’Amazones és la selva tropical més gran del món, amb més de cinc milions de quilòmetres quadrats repartits en nou països: el Brasil, Bolívia, Colòmbia, l’Equador, el Perú, Veneçuela, Surinam i la Guyana francesa. Hi viuen uns 30 milions de persones, un milió dels quals són pobles indígenes. És un dels grans pulmons del planeta i es considera que juga un paper vital per alentir el canvi climàtic. “L’Amazones és l’estabilitzador climàtic més important que tenim: genera el 20% de l’aire que respirem i també acumula el 20% de l’aigua corrent del planeta”, apunta Christian Poirier, d’Amazon Watch. Els científics climàtics The True Michael Mann i Jonathan Foley rebaixen la xifra fins al 6%. En tot cas, en els últims 50 anys, prop del 20% de l’Amazones ha desaparegut. Els experts alerten que si s’arriba al 40% la desforestació serà imparable, i el que avui és un pulmó verd es convertirà en un sabana.

L’Amazones és també una important reserva de biodiversitat: segons el World Wide Found for Nature hi viuen un 10% de totes els espècies salvatges conegudes, i cada tres anys s’hi identifica una nova espècie animal o vegetal. Continua la lectura de Per què ens han de preocupar a els incendis a l’Amazones?

Fatalitat.

Magnífic article d’Antonio Turiel, com sempre,

Precisament perquè tinc una formació tècnica jo veig que el problema principal no és tècnic, sinó social. I el primer que cal canviar és aquesta actitud derrotista que fa interpretar aquesta misèria perpetrada com el signe dels fats, com si que nosaltres mateixos fem aquest planeta a rodar per un penya-segat fos una fatalitat.

http://crashoil.blogspot.com/2019/08/fatalidad.html

Queridos lectores:

A medida que los signos de que se avecina una nueva crisis económica se consolidan, va creciendo en la ciudadanía un sentimiento de malaise, de resignación delante de lo que ha de venir. Sabemos que vamos a estar peor, mucho peor. Intuimos que estamos llegando al final de un largo camino que ha durado décadas, que la opulencia con la que hemos vivido no podrán disfrutarla nuestros hijos ni soñarla nuestros nietos; pero preferimos no movernos por el temor culpable de perder más rápidamente aquello a lo que, en buena lid, tampoco tendríamos derecho. Preferimos quedarnos quietos y callar, sabiendo que poco a poco seremos desposeídos, en vez de protestar y quizá sufrir una caída más rápida – sí, aunque más digna.  Continua la lectura de Fatalitat.

Altres zones del planeta que cremen en silenci mentre el món mira a l’Amazones

El fenomen, originat per l’emergència climàtica és global. Les condicions climàtiques adverses i les polítiques mediambientals poc o gens preocupades per la preservació del patrimoni natural del món han resultat ser la gasolina que aviva l’avanç d’aquests incendis forestals al llarg del món. Un avanç que en molts casos es produeix en silenci i d’esquena al món.

Alaska, Sibèria o Canàries també pateixen importants incendis forestals que, després de l’atenció inicial, continuen el seu avanç sense rebre penes atenció. Aquests focs han arribat després del mes de juliol més calorós mai registrat.

https://www.publico.es/internacional/cambio-climatico-zonas-planeta-arden-silencio-mundo-mira-amazonas.html

La Amazonia arde y sus llamas han avivado la conciencia social. El hastag #PrayForAmazonas inundaba Twitter con una reclama popular de más atención para la dramática situación vivida en la selva tropical. Uno de los pulmones del planeta y responsable de alrededor del 20% de la producción de oxígeno mundial ardía bajo el auspicio indirecto de las políticas medioambientales del presidente brasileño ultraderechista Jair Bolsonaro. Continua la lectura de Altres zones del planeta que cremen en silenci mentre el món mira a l’Amazones

Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

La temporada forta (de les picades) es dóna entre el 15 d’agost i el 15 de setembre. Després de la seva imparable avanç, l’insecte ha donat una treva, però a partir d’aquestes dates es creen les condicions per a una nova expansió, alerta els experts

Deu coses que S’han de saber sobre el mosquit tigre

1) El mosquit tigre té entre 2 i 10 mm. I se li reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos.

2) Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigües estancades, en àrees exteriors, properes a la presència humana.

3) No els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua gran.

4) Què fan? Són actius sobretot de dia, i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaguen en zones ombrívoles.

5) Volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria.

6) Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre tan elevat de les seves picades.

7) El mosquit, en picar, produeix una reacció al·lèrgica. En un mateix instant, xucla la sang però alhora deixa un flux de saliva amb heparina, un producte anticoagulant, i substància anestesiant, amb la qual cosa adorm les cèl·lules, el que fa que les persones no notin la picada.

8) Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector d’algunes malalties, com les produïdes pels virus de la dengue, el chikungunya i el Zika.

9) El seu control està sent efectuant pel programa de ciència ciutadana Mosquitoalert.com (amb ajuda de La Caixa) Amb ell es disposa d’una aplicació per a mòbils mitjançant el qual els ciutadans poden anar informant de la presència de mosquits. Les fotos són analitzades per entomòlegs, encarregats de confirmar si són mosquit tigre o no.

10) “Gràcies a les noves tecnologies i a la participació pogut hem pogut veure clarament l’avanç d’aquesta espècie”, assenyala Frederic Bartumeus. Continua la lectura de Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

El foc avança “imparable” pel Parc de Tamadaba, reserva de la biosfera de Canàries

Més de 6.000 hectàrees cremades i 9.000 evacuats en l’incendi de Gran Canària. Els treballs nocturns del dispositiu terrestre han aconseguit estabilitzar el flanc esquerre del foc. Però el flanc dret segueix molt actiu i fora de control. Aquest flanc és molt gran i per les seves característiques torna a encendre les zones que s’apaguen.

Els serveis d’extinció treballen des de la tarda de diumenge a la zona de la pineda de Tamadaba, a Gran Canària, després que l’incendi arribés al Parc Natural del mateix nom,segons ha informat el Centre Coordinador d’Emergències i Seguretat. L’incendi té un perímetre de 60 quilòmetres i afecta vuit municipis. Segons el president de Canàries, Ángel Victor Torres, la sueprfície afectada ha augmentat perquè l’incendi ha entrat en el parc natural, tot i que sembla que allà està causant menys danys del que es creia.

Al mateix temps que els operaris treballen per poder delimitar el foc, s’han produït noves evacuacions preventives de nuclis urbans, que se sumen als més de 40 que ja han estat desallotjats i als 9.000 veïns que han hagut d’abandonar les seves cases per precaució.

Així doncs, durant la tarda s’han desallotjar els nuclis de Chajunco i las Cuevas, a Artenara; casco de Fontanales i Cavaderos, a Moya; El Hornillo, Sao i Els Berrazales, a Agaete; Cruz del Herrero, a San Mateo; i el barri de Caideros, dins el municipi de Gáldar. La matinada i al matí de dilluns han estat desallotjades altres zones a diversos municipis, com el casc urbà de Valleseco i els barris d’El Valle, El Risco, Piletas i Troya, d’Agaete, i El Carrizal, de Tejeda.

L’ajuntament d’aquesta útlima població de vora 2.000 habitants ha publicat un tuit amb quatre fotos sobre l’aspecte actual del poble: Continua la lectura de El foc avança “imparable” pel Parc de Tamadaba, reserva de la biosfera de Canàries

Comença l’angoixa climàtica: La capital d’Indonèsia serà reubicada perquè s’està enfonsant

Jakarta s’enfonsa i el govern indonesi vol construir una nova capital a Borneo

L’extracció d’aigua dels aqüífers és la causa principal d’un procés que en alguns llocs es desenvolupa a una velocitat de 25 centímetres anuals

Jakarta, la capital d’Indonèsia, s’enfonsa. Aquesta ciutat costanera de deu milions d’habitants està construïda en una zona pantanosa i a prop de la confluència de 13 rius. L’escalfament global i l’augment del nivell del mar hi té alguna cosa a veure. Però la causa principal és la subsidència, és a dir, el progressiu enfonsament del terreny.

Una de les raons és un urbanisme completament desordenat per fer front a l’augment de població. S’extreuen roques i sediments per anivellar el terreny i construir-hi al damunt.

Jakarta té 10 milions d’habitants
Però, sobretot, el problema és que bona part de la ciutat no té aigua canalitzada. Per això, tant les indústries com milions de persones busquen l’aigua directament als aqüífers. I l’extracció descontrolada acaba provocant l’enfonsament de la terra, que és de fins a 25 centímetres anuals en algunes àrees. Segons algunes prediccions, el 95% de Jakarta quedarà sota les aigües el 2050.

Una altra imatge de la mesquita inundada
Construir una capital a Borneo

Arranjar-ho no és fàcil i portaria molt de temps, per compensar anys de mala gestió. Per això, el govern ha optat per una mesura radical: canviar de lloc la capital. D’espai per triar n’hi ha molt. Indonèsia és un arxipèlag format per més de 17.000 illes i fa, de punta a punta, uns 5.000 quilòmetres.

Però el trasllat no serà tampoc una acció ràpida i barata. El govern ha pensat en algun lloc de l’illa de Borneo i ja ha calculat que tota l’obra costarà uns 33.000 milions de dòlars, perquè caldrà construir nous edificis per al govern i habitatges per a un milió i mig de treballadors públics. El moviment de persones començaria el 2024.

La capital es troba l’illa de Java i es traslladaria a la de Borneo
No seria el primer país que construeix una capital completament nova. L’exemple emblemàtic seria el de Brasília, la ciutat dissenyada per Lucio Costa i  Oscar Niemeyer que des del 1960 és la capital del Brasil.

També n’hi ha hagut casos semblants a l’Àsia, però més per raons polítiques, estratègiques o personals que ambientals. Als anys 90, el líder de Malàisia, Mahathir Mohamad, va fer construir una capital administrativa a Putrajaya, a uns 33 quilòmetres de Kuala Lumpur. I l’any 2005 els generals que governaven Myanmar van traslladar sobtadament la capital a Naypyidaw, una ciutat situada a 320 quilòmetres de Yangon. Això també allunyava les protestes generalitzades que s’estaven començant a produir.

De Ciutat de Mèxic a San Francisco

Jakarta tampoc no és l’única gran ciutat que afronta aquest perill. Ciutat de Mèxic, construïda en una illa i cobrint el llac on es trobava, ho fa en algunes zones uns 40 centímetres anuals.

I un estudi publicat fa un any a “Sciences Advances” pronosticava que l’àrea de la badia de San Francisco podria enfonsar-se 10 mil·límetres anuals. Els dos autors afirmaven que se n’havia subestimat el risc, degut que només comptava amb l’augment del nivell del mar i no amb la subsidència del terreny. Això comportaria que l’aeroport de San Francisco quedés sota les aigües, cosa que no passaria abans del 2100.

 

Continua la lectura de Comença l’angoixa climàtica: La capital d’Indonèsia serà reubicada perquè s’està enfonsant

Aquí hi havia una glacera… Islàndia commemora aquest diumenge la mort del primer glacera a causa del canvi climàtic

Els membres de la Societat de Senderisme islandesa i ciutadans comuns pujaran el cim de l’antiga glacera Okjökull diumenge, on dipositaran una placa per cridar l’atenció sobre la crisi climàtica
“En els propers 200 anys s’espera que tots els nostres principals glaceres hagin desaparegut. Aquest monument prova que sabem què està passant i què cal fer. Només tu sabràs si ho vam fer”, apareix a la placa

https://www.eldiario.es/sociedad/Islandia-conmemora-muerte-glaciar-cambio-climatico_0_932306808.html

Un proyecto impulsado por científicos y ecologistas de Estados Unidos e Islandia conmemorará el domingo la muerte del primer glaciar de esta isla volcánica del Atlántico Norte a causa del cambio climático generado por la actividad humana. Continua la lectura de Aquí hi havia una glacera… Islàndia commemora aquest diumenge la mort del primer glacera a causa del canvi climàtic

Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

La proposta d’aconseguir que Europa es converteixi en un espai d’energies netes ha partit d’Alemanya, el soci que més emissions de CO2 emet a l’atmosfera.

L’estratègia estableix grans inversions per assolir l’equilibri ecològic que reclama Merkel.

https://www.publico.es/internacional/catastrofe-climatica-europa-conjura-lograr-neutralidad-climatica-2050.html

La estrategia 2050, para erradicar las emisiones de gas de efecto invernadero y conseguir que el conjunto de la UE se convierta en un espacio libre de humos -polución cero, se denomina en la propuesta- en el ecuador de este siglo, ha partido de la canciller alemana. Angela Merkel busca la complicidad de los líderes europeos para propulsar un road map de largo recorrido, pero que exige la puesta en marcha de acciones inmediatas para su adecuado cumplimiento. Para ello, se labró desde el primer instante el apoyo de Francia, España, Dinamarca y Suecia. Aunque aún deberá ejercer toda su influencia, antes de abandonar la política activa, para lograr que el resto del bloque comunitario se adentre en una transición energética que supondrá reconvertir gran parte de las industrias y sectores productivos altamente contaminantes. No será fácil. Pero el órdago está lanzado. Continua la lectura de Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

L’aparició de fenòmens extrems és “el primer senyal” que hi ha un canvi climàtic en marxa, i és probable que ho vegem amb més freqüència, passaran a ser normals.

Les autoritats locals estan tan preocupades pels efectes de l’escalfament global que han adoptat un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, amb l’objectiu d’esdevenir un país neutre en carboni abans de 2035 i amb emissions de carboni clarament negatives a partir de llavors.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-aceleracion-deshielo-subida-temperaturas-alarma-artico.html

Los fenómenos extremos recientes en el Ártico, con altas temperaturas, sequía y aceleración del deshielo, preocupan a los expertos, que apuntan a la alarmante evolución en los últimos años y la vinculan con el cambio climático.

En toda Groenlandia, que posee la segunda capa de hielo más grande del mundo después de la antártica, se han registrado temperaturas superiores a la media en junio y julio, a la vez que las precipitaciones se han situado en mínimos históricos. Continua la lectura de L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura

El volum d’aigua que es dessala a Fuerteventura però no es factura s’aproxima al 50% davant les mancances de les infraestructures, que amenacen les garanties del subministrament d’aigua potable en una de les illes més desèrtiques de l’Arxipèlag
En augmentar les pèrdues d’aigua per l’escalfament global, cal dessalar més per subministrar a la població, per la qual cosa s’incrementa també el consum d’electricitat i la contaminació que es produeix per generar-
La gestió dels residus segueix sent un problema, encara que el percentatge de persones que no recicla plàstics ni llaunes ha baixat en un 18% des de 2015

https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/climatico-infraestructuras-obsoletas-peligro-Fuerteventura_0_931257306.html

Fuerteventura se enfrenta a la que está considerada ya como la principal amenaza para el ser humano en este siglo: el calentamiento global y el cambio climático. Este fenómeno, sumado a las carencias de las infraestructuras para la desalación de agua, ponen en peligro la gestión de agua potable en una de las islas más desérticas del Archipiélago. De este modo, se trata de uno de los efectos más devastadores que amenazan al territorio majorero. Continua la lectura de El canvi climàtic posa en perill el consum d’aigua potable a Fuerteventura