Arxiu d'etiquetes: electricitat

Carregar el cotxe als endolls públics, fins a tres vegades més car que a casa

El Gremi del Motor, ERC i Cs critiquen la decisió de l’Ajuntament de fer pagar els usuaris dels punts de recàrrega públics i asseguren que pot suposar un desincentiu per electrificar el parc. Tot això en moments de pandèmia…

https://beteve.cat/mobilitat/cost-punt-carrega-public-cotxe-electric-triple-car-casa/?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=beteve

Des d’aquest dilluns, 18 de gener, els punts públics de recàrrega de cotxes i motos elèctrics són de pagament. Segons la pàgina web oficial de l’Ajuntament, Endolla.barcelona, la tarifa bàsica per utilitzar el servei és de 0,49 €/kWh.

betevé hem comparat el cost dels endolls públics amb les dues alternatives més habituals (punts de recàrrega en pàrquings i punts de recàrrega domèstics), i es dona la circumstància que carregar el cotxe o la moto a la xarxa pública és fins a tres vegades més car que fer-ho a casa.

L’Ajuntament justifica el pagament

L’empresa pública B:SM assegura que el pagament servirà per garantir un ús eficient de la infraestructura, mentre que el govern municipal creu que atraurà inversors privats per fer més electrolineres

Què surt més a compte: al carrer o a casa?

Per fer la comparativa hem agafat com a referència un cotxe amb una bateria estàndard de 40 kWh, i hem plantejat la hipòtesi de voler-la carregar fins al 50 % (és a dir, 20 kWh).

  • Punts públics: Posem pel cas que som usuaris esporàdics de la xarxa de carregadors de l’Ajuntament; en aquest cas haurem de pagar 0,49 €/kWh (perquè no tenim cap abonament que en rebaixi el cost). Omplir mig dipòsit costarà 9,8 €.
  • Punt en un pàrquing privat: Les tarifes oscil·len en funció de cada pàrquing, però es poden situar al voltant dels 0,45 €/kWh. Omplir mig dipòsit costarà 9 €. A més, caldrà sumar-hi el cost de l’aparcament en si.
  • A casa: La llum regulada, a data de 18 de gener, té un cost mitjà de 0,15 €/kWh i, per tant, omplir mig dipòsit costarà 3 €.
comparativa preus recarrega electrica

A més a més, cal tenir en compte que les companyies elèctriques ofereixen tarifes adaptades a cada client. Així doncs, en funció de la potència contractada, carregar el cotxe a casa pot sortir fins i tot més barat que en el cas de l’exemple.

Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Consulta sobre el plànol els 500 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics que hi ha a la ciutat de Barcelona

Roura (Gremi del Motor): “Això no és ajudar”

El president de FECAVEM i del Gremi del Motor, Jaume Roura, ha carregat contra la decisió d’acabar amb la gratuïtat del servei. En una entrevista a betevé, Roura ha lamentat que el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni hagin tret una ajuda per renovar el parc mòbil: “Això no és ajudar a l’objectiu que volen, transformar la Barcelona verda”.

ERC i Cs, també crítics amb el pagament de l’electricitat

El cost dels punts públics de recàrrega ha generat diferents crítiques. Des de l’oposició, Jordi Coronas (ERC) ha admès que “és lògic que s’hagi de pagar”, però ha lamentat que s’hagi pres la decisió “quan encara no hi ha ni una xarxa suficient de recàrrega elèctrica”.

Per la seva banda, Paco Sierra (Cs) ha avisat que el pagament suposa “una trava important per al foment del cotxe elèctric”. També ha dit que “Colau i el PSC prioritzen l’afany recaptatori”, en comptes d’oferir ajudes per afavorir l’electrificació del parc de cotxes de la ciutat.

seccions

La factura ambiental d’una autopista elèctrica: 182 quilòmetres de torretes a través de zones protegides

Un projecte de línia d’alta tensió a la serra granadina travessa més de 12 espais amb protecció ambiental. Red Eléctrica considera que l’impacte és lleu.Col · locar les 362 torres afecta dos parcs naturals, zones especials d’aus i zones humides d’importància internacional. Implica desboscar 378 hectàrees

“És necessària per atendre un major consum d’energia de fonts renovables”, diu REE. “Només busca perpetuar el benefici econòmic de les elèctriques”, contraposen a l’Alpujarra.

https://www.eldiario.es/sociedad/autopista-electrica-atraviesa-XX-proteccion_0_888911795.html Continua la lectura de La factura ambiental d’una autopista elèctrica: 182 quilòmetres de torretes a través de zones protegides

Les elèctriques hauran de respondre per les milers d’aus electrocutades cada any

Suposo que aquest fet ha passat durant molt de temps.   El Tribunal Superior de Castella-la Manxa dicta la primera resolució judicial que ratifica una sanció per aquests danys contra l’avifauna

Imposa una multa de 142.920 euros a Iberdrola, propietària d’una estesa on va resultar ferida per electrocució una àguila imperial, espècie en perill d’extinció

https://www.eldiario.es/clm/sentencia-primera-responsabilidad-electricas-electrocucion_0_752775037.html

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-electricas-deberan-responder-miles-aves-electrocutadas-ano.html

Las comunidades autónomas podrán exigir a las compañías eléctricas que se hagan cargo de los tendidos peligrosos para las aves.

Una sentencia pionera en España ha sentado un precedente al obligar a Iberdrola al pago de una multa de 100.001 euros y a una indemnización de 41.920 euros más por una “Infracción muy grave” al electrocutarse un águila imperial ibérica —una especie en peligro de extinción— en uno de los postes que la empresa tiene en el municipio de La Herrera (Albacete). Iberdrola debía haber subsanado los problemas de la instalación —ubicada en una Zona de Protección de Avifauna— para evitar este tipo de sucesos, pero nunca lo hizo. Y el Tribunal Superior de Justicia de Castilla-La Mancha la ha condenado ahora por el impacto que recibió el ave en 2014 y que le impidió volver a volar. Continua la lectura de Les elèctriques hauran de respondre per les milers d’aus electrocutades cada any

Els ossos generen camps elèctrics que ajuden a reparar les microfractures

Quan a la classe de segon de batxillerat de física comencem a estudiar el camp elèctric, l’abstracció dels nostres alumnes es posa a prova. Poc sospitàvem que precisament el camp elèctric ens ajuda en el dia a dia per al bon funcionament dels nostres moviments fins a tal extrem.

 Els investigadors de l’ICN2 han descobert que el component mineral dels ossos, la hidroxiapatita, produeix “camps elèctrics al voltant d’un milió de vegades més potents a escala microscòpica

L’electricitat no només és la veu d’alarma que s’ha produït una microfractura, sinó també el senyal que indica als osteoblasts on dirigir-se per reparar l’os al llarg de tot el procés de regeneració

http://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180120/44121261585/huesos-electricidad-reparar-microfracturas-flexoelectricidad-icn2.html Continua la lectura de Els ossos generen camps elèctrics que ajuden a reparar les microfractures

Llamp caient a un riu. Impressionant!

El raig és una poderosa descàrrega natural d’electricitat estàtica, produïda durant una tempesta elèctrica, que genera un pols electromagnètic. La descàrrega elèctrica precipitada del llamp és acompanyada per l’emissió de llum (el llampec), causada pel pas de corrent elèctric, que ionitza les molècules d’aire, i pel so del tro, desenvolupat per l’ona de xoc. L’electricitat (corrent elèctric) que passa a través de l’atmosfera escalfa i expandeix ràpidament l’aire, produint el soroll característic del tro. Els raigs es troben en estat plasmàtic.
Generalment, els rajos són produïts per partícules positives a la terra i negatives en núvols de desenvolupament vertical trucades cumulonimbus.

Un conductor elèctric és un material que ofereix poca resistència al moviment de la càrrega elèctrica. L’aigua pura, destil·lada, no és un bon conductor de l’electricitat.  El corrent elèctric es transporta per mitjà d’ions en solució, la conductivitat augmenta quan augmenta la concentració d’ions. Les sals dissoltes que conté l’aigua són les que condueixen l’electricitat.

https://es.wikipedia.org/wiki/Rayo

https://es.wikipedia.org/wiki/Conductor_el%C3%A9ctrico

 

A Alemanya l’electricitat també es pot compartir

El treball cooperatiu sempre és al solució.Prop de 6.000 persones repartides per tota Alemanya formen part de la comunitat a la qual pertany Kaddat i que els permet gaudir d’electricitat gratis tot l’any. L’economia col·laborativa arriba a les renovables. Milers de famílies alemanyes produeixen energia i la comparteixen a través d’un sistema digitalitza.Gràcies a l’emmagatzematge d’energia tenien capacitat de contribuir a estabilitzar la xarxa de les grans companyies, que a canvi els paguen pel seu servei. Aquests ingressos els permeten oferir la tarifa plana de zero euros

A España, a diferència, es va establir l’impost del sol. Es tractava de dir al consumidor que està molt bé a l’autoconsum, però quan va a utilitzar la xarxa que paguem entre tots també ha de contribuir perquè, si no, els altres estaríem pagant una part de l’autoconsum.

https://economia.elpais.com/economia/2017/06/23/actualidad/1498229216_390055.html?id_externo_rsoc=TW_CC Continua la lectura de A Alemanya l’electricitat també es pot compartir

Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Fa només una dècada, un dia sense carbó hauria estat inimaginable, com serà en deu anys més el nostre sistema energètic?

No es tracta d’un episodi aïllat, sinó que és part d’una tendència clara, veure les accions de Suiza, Bèlgica, Noruega o Canadà http://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2016/11/21/canada-anuncia-que-deixara-dutilitzar-carbo-per-generar-electricitat-el-2030/

La crema de carbó per produir electricitat – una de les fonts que més emissions de gasos d’efecte hivernacle expulsa l’atmosfera- és un llast per a la lluita contra el canvi climàtic. No hem de perdre de vista, però, la reducció energètica necessària per ajustar-nos als recursos de què disposem.

http://elpais.com/elpais/2017/04/26/ciencia/1493208302_664530.html Continua la lectura de Regne Unit viu el seu primer dia sense carbó des de la Revolució Industrial

Per què segueix avançant el canvi climàtic?

Un paràgraf de l’article resumeix i contesta la pregunta. No cal més comentaris.

“El Canvi Climàtic avança perquè cap govern (avui ja ni tan sols el de l’anglesa Sra. Mai) vol realment frenar-lo. Es signen acords amb el major bombo i platerets, amb la idea de no complir-los.

Frenar el Canvi Climàtic implica canviar el model econòmic, d’una generació concentrada de riquesa a una generació distribuïda de riquesa . Frenar el canvi climàtic implica que cada llar tingui cobertes les seves necessitats energètiques i carregui els seus cotxes elèctrics amb l’electricitat generada en la seva pròpia teulada, que augmenti radicalment la riquesa de cada persona del planeta, en comptes de la riquesa del 0.1%.

I això no es vol permetre. Aquesta idea és el pecat màxim per a les elits financeres i econòmiques. Es faran guerres per impedir-ho.

Si de veritat ens poséssim a frenar el Canvi Climàtic, no només treballaríem en el nostre propi bé, sinó que generaríem riquesa per avui i per demà “

http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/elporquedelascosas/

Mediados de Noviembre. Sol a raudales. Las gentes, sin abrigos. Tengo rosas en mi jardín, en Madrid.

Estos días se ratifica (o se ha ratificado) en muchos países (no en España) el Acuerdo de París contra el cambio climático, por el que la Convención Marco de Naciones Unidas sobre el mismo ha recibido este año el premio Princesa de Asturias de Cooperación Internacional.

Estos días se celebra la Conferencia de las Partes (COP) en Marrakech en la que los asistentes se están congratulando de la maravilla que es el Acuerdo de París, que ha ratificado hasta el presidente de los EEUU, Sr. Obama.

El Sr. Obama ha ratificado este acuerdo mediante una Acción Ejecutiva, sin aprobación del Congreso de los EEUU. El nuevo Congreso republicano, con el Sr. Trump como presidente de los EEUU, ya ha anunciado que convertirá en papel mojado esa ratificación.

El aumento de la temperatura media global del planeta es claro, evidente y cada vez más rápido, y sus efectos los notamos cada vez más.

Y no se frena.

Es claro, hasta para el más acérrimo seguidor de Trump, que esto es así. Pero, como los locos que corren, como el Correcaminos y el Coyote hacia el precipicio, siguen hacia el desastre contentos de vivir en un ambiente cada vez más contaminado.

Las noticias esperanzadoras quedan muy lejanas.  Los coches eléctricos avanzan…. a paso de tortuga. El tren túnel de Musk se ”va a probar” en Nevada cuando tendría que estar montándose ya en los seis radios españoles, por ejemplo.

Las viviendas nuevas se hacen con la misma tecnología generadora de CO2 que hace 50 años. Las ciudades, Madrid como ejemplo, Alcalá de Henares, y otras y otras y otras … siguen siendo una generación continua y acelerada de esos gases.

Y esto en Europa, que había aprobado la estrategia 20/20/20 hace años y ha ”pasado” de ella olímpicamente.

En los EEUU solo en California y en Nueva Inglaterra se toman medidas serias contra las emisiones de gases contaminantes. En Canadá, la patria de los bosques (muchos de ellos comidos por los escarabajos) se insiste una y otra vez en abrir camino para la salida al mar de las arenas asfálticas de Alberta: negocio sucio donde los haya.

En India se insiste en la producción acelerada e intensificada de carbón. China sigue poniendo en funcionamiento cada semana una nueva central de ese contaminante. Rusia quiere llenar el Ártico deshelado de torres de perforación de petróleo.

Rusia, India y China han ratificado o lo harán pronto el Acuerdo de París.

El Cambio Climático avanza, ¿pero por qué avanza el Cambio Climático?

España era pionera en las energías renovables, y aún hoy la energía eléctrica que consumimos es la mitad de origen renovable. Pero nuestras casas siguen fatalmente aisladas, las carreteras son trampas de atascos gigantescos, los transportes se basan esencialmente en el petróleo y el gas.

Hay campañas para estimular a los ”emprendedores”. La gran mayoría de estos lo que quiere es poner un bar, un restaurante.

España encontró un continente donde no conocían ni la cultura cristiana, ni la islámica, ni los indios ni los chinos: América. Pero en vez de trabajarlo duro, buscando un rendimiento a largo plazo, se buscaba con desesperación a ”El Dorado”, tesoros que se podían conseguir en un día, o plata que extraían los esclavos para los amos.

Hoy el Potosí de España ni siquiera se debe a nosotros mismos: está creciendo nuestro PIB y la gente, con un 20, o un 30% de paro real, no se muere en la calle porque hay guerra y terrorismo en la orilla sur del Mediterráneo. Por una desgracia de otros, nosotros hacemos dinero con un esfuerzo mínimo. Nuestro Potosí actual se llama turismo. Es plata para hoy y miseria para mañana.

El Cambio Climático avanza porque ningún gobierno (hoy ya ni siquiera el de la inglesa Sra. May) quiere realmente frenarlo. Se firman acuerdos con el mayor bombo y platillo, con la idea de no cumplirlos.

Frenar el Cambio Climático implica cambiar el modelo económico, de una generación concentrada de riqueza (de energía: la energía es la única riqueza real) a una generación distribuida de riqueza (de energía). Frenar el cambio climático implica que cada hogar tenga cubiertas sus necesidades energéticas y cargue sus coches eléctricos con la electricidad generada en su propio tejado, que aumente radicalmente la riqueza de cada persona del planeta, en vez de la riqueza del 0.1%.

Y esto no se quiere permitir. Esta idea es el pecado máximo para las elites financieras y económicas. Se harán guerras para impedirlo.

Si de verdad nos pusiéramos a frenar el Cambio Climático, no sólo trabajaríamos en nuestro propio bien, sino que generaríamos riqueza para hoy y para mañana.

Para frenar el Cambio Climático se necesita tanto trabajo sin cualificar como altamente cualificado: debemos llenar España de árboles y bosques. Necesitamos veinte mil millones de nuevos árboles: trabajo para criadores, viveros, trasplantadores, mantenedores, cuidadores, guardas, técnicos e ingenieros forestales. El argumento de dar trabajo solo a gente sin formación desaparece.

Como he explicado aquí ya alguna vez, un gramo más de vapor de agua por metro cúbico de aire supone la diferencia entre lluvia y sequía, entre riqueza y miseria. Y ese gramo lo proporcionan los árboles con su evapotranspiración.

Se necesita reformar unos diez millones de hogares, aislando sus paredes, sus techos y sus ventanas, cambiando sus calefacciones y sistemas de frío: trabajo para al menos un millón de personas, desde albañiles y pintores sin cualificar a ingenieros de construcción y arquitectos.

Se necesita substituir el transporte por carretera por los túneles automáticos de Musk, movidos por aire comprimido o por electricidad renovable. Se necesita eliminar de las ciudades la combustión en todas su formas: vehículos eléctricos  privados o comunales, y calentamiento y enfriamiento (muy reducidos por el acondicionamiento del párrafo anterior) también eléctricos con electricidad renovable.

Realizar esta cambio supone trabajo para peones sin cualificar, para graduados escolares, para técnicos e ingenieros. Al menos otro millón de personas directamente.

Y como sabe cualquier estudiante de primero de económicas, si hay tres millones de empleos nuevos vibrantes, se generan entre diez y veinte millones de empleos subsidiarios movidos por los salarios de los anteriores, y se puede empezar a resolver el problema de las jubilaciones y las pensiones.

La burbuja inmobiliaria era eso, burbuja: no producía nada.

Frenar el cambio climático es producir bienes tangibles: Energía, generada y ahorrada, lluvia, agua, transporte e intercambio, comercio de bienes, no de entelequias.

Y se puede hacer, porque ya lo estábamos haciendo, y sabemos, sobre todo los españoles, cómo hacerlo.

Sólo hace falta, no ya querer, que también, sino al menos, no impedir, no destruir, no poner trabas.

Un ejemplo muy concreto: en España no se pueden instalar, por ley, centrales termosolares de más de 30 Mw. En Estados Unidos empresas españolas han instalado y mantienen en funcionamiento centrales eléctricas termosolares de 300 Mw.

Un cambio de un 0 en la legislación.

Es, sencillamente, querer.

¡Delenda est pollutio!

Saps on cauen més llamps a tot el planeta ?

¿Sabes dónde caen más rayos en todo el planeta? El trabajo realizado con las misiones Tropical Rainfall Measuring Mission (TRMM) y OrbView-1/Microlab permitió realizar un mapa global que reveló una mayor concentración de rayos en las zonas más cercanas al ecuador, y más sobre tierra firme que sobre los océanos. Continua la lectura de Saps on cauen més llamps a tot el planeta ?

El lobby elèctric, Europeu i Americà, contra l’energia Solar

Què l’energia solar no és la solució a tots els nostres problemes energètics, ja ho hem esmentat. Què la energia del Sol si es renovable, però els aparells destinats a captar-la no ho son també ho hem esmentat. Que la producció d’electricitat per la energia té uns límits que la deixen molt per sota de les nostres necessitats globals, també ho hem comentat. Continua la lectura de El lobby elèctric, Europeu i Americà, contra l’energia Solar