Arxiu d'etiquetes: ecosistema

Una imatge val més que mil paraules

Una gràfica pot donar-nos informació sobre  moltes coses. Aquest és el cas de la gràfica que avui penjo. Extreta del blog d’Ugo Bardi (http://cassandralegacy.blogspot.com.es/2015/09/peak-what-peak-with-shale-oil-well-have.html). Continua la lectura de Una imatge val més que mil paraules

Alarmant disminució de vertebrats marins

A més dels peixos, l’informe del World Wildlife Fund mostra fortes caigudes en els esculls de coral, manglars i pastures marines que suporten les xarxes alimentàries marines i proporcionen valuosos serveis als éssers humans. Continua la lectura de Alarmant disminució de vertebrats marins

Un malson entre nosaltres: els Superbacteris

Superbacteris o bacteris resistents a la majoria de tractaments antibiòtics que tenim. Un malson que provoca més de 25000 morts cada any a la UE. Als Estats Units han esdevingut un motiu de preocupació important ja que no tant sols afecten a pacients amb el sistema immunitari deprimit o persones grans, si no que també o fan amb gent sana i jove. Les causes de la seva proliferació son diverses, però la més important és la que es troba relacionada amb els nostres aliments. Les carns, procedents d’animals estabulats i criats en captivitat, acostumen a portar molts antibiòtics. Antibiòtics que se’ls suministren per engreix i per prevenció de malalties. Antibiòtics que creen soques de bacteris resistents als dits antibiòtics i que quan nosaltres els ingerim també entren dins del nostre organisme aquests superbacteris resistents als antibiòtics. Continua la lectura de Un malson entre nosaltres: els Superbacteris

Diclofenaco, l’assassí silenciós dels voltors

El diclofenaco és un antiinflamatori que s’utilitza en veterinària per tractar els mals del bestiar (principalment dels remugants com vaques i ovelles). Des de fa temps se sap que els voltors que s’alimenten dels cadàvers de remugants tractats amb aquesta substància, animals en els quals el diclofenaco es troba concentrat en la seva sang i vísceres, acaben morint. Tot i això, com podem llegir en un interessant article aparegut al diari “Público” (http://blogs.publico.es/kaostica/2015/09/07/diclofenaco-el-asesino-silencioso-del-buitre/), a Europa i Espanya se segueix utilitzant el diclofenaco. Cal recordar que a Espanya es troben les colònies més importants de voltors de Europa, amb la possibilitat real de que aquestes es vegin greument afectades per aquesta substància. Estem davant d’altre efecte de la Marca (de) Espanya? Continua la lectura de Diclofenaco, l’assassí silenciós dels voltors

Espanya i el turisme

No, no es tracta de cap article polític. Es tracta d’una reflexió sobre la gestió del medi ambient i d’un recurs. Perquè Espanya, en realitat la península Ibèrica (tant Portugal com Espanya), té com a un dels recursos principals – sinó el més important – al turisme. Els diaris i les televisions contínuament ens bombardegen amb les bondats que té per a nosaltres el fet que cada dia – aprofitant la inestabilitat política que actualment existeix en altres zones turístiques com Turquia, Egipte, Siria…etc – vinguin més i més turistes. Continua la lectura de Espanya i el turisme

El retorn del……caviar

Al riu Ebre, ja des de fa uns quants anys, s’està produint caviar de diverses varietats (http://www.expansion.com/2011/01/10/catalunya/1294697844.html) . Caviar que s’està exportant i que competeix, per la seva qualitat, a nivell mundial. Continua la lectura de El retorn del……caviar

S’asseca el llac de “Dirty Dancing”

L’any 1987, Patrick Swayze i Jennifer Gray – sota la direcció de Emile Ardolino – varen ser els protagonistes de la pel·lícula Dirty Dancing. Considerada com un clàssic dels anys 80, ens parla sobre la ruptura de les normes socials i el despertar de la llibertat sexual. La cançó més coneguda de la banda sonora, premiada amb l’Oscar i el Globus d’or, va ser (I’ve had) The Time of My Life (https://www.youtube.com/watch?v=WpmILPAcRQo). Continua la lectura de S’asseca el llac de “Dirty Dancing”

Com pot fallar el creixement econòmic

Com sempre, Gail Tverberg ha escrit un interessant article que ha penjat en la seva web (http://ourfiniteworld.com/2015/08/10/how-economic-growth-fails/). Des fa temps insisteix en que el col·lapse de la nostra societat es produirà no tant per la manca de recursos – que també – sinó per una endiablada relació causal de retroalimentació entre preus-disponibilitat de recursos-consum. Continua la lectura de Com pot fallar el creixement econòmic

Sobre la vacunació (II)

Ara ja fa uns dies vaig penjar un post sobre les vacunes i la seva importància en la salut poblacional (https://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/wp-admin/post.php?post=4725&action=edit). En concret era el cas d’un noi que afectat per un càncer va decidir fer-se, aconsellat per amics i coneguts, un tractament de medicina no convencional amb el resultat de mort. No era un article al cent per cent sobre les vacunes, però si que introduïa alguns aspectes de la seva problemàtica. Continua la lectura de Sobre la vacunació (II)

Desigualtats connectades …..

En un article aparegut avui al diari “El Diario” (http://www.eldiario.es/desigualdadblog/desigualdades-conectadas-energia-cambio-climatico_6_381871830.html), l’autor ens parla sobre tres desigualtats que avui en dia està connectades: aigua, energia i canvi climàtic. I quan parlem de desigualtats parlem de les diferències entre el món desenvolupat i els països en vies de desenvolupament….

3 desigualdades conectadas: agua, energía y cambio climático

Las emisiones se producen principalmente en países del norte pero los efectos negativos del cambio climático se producen en los del sur.

Tres Desigualdades ©ONGAWA

Tres Desigualdades ©ONGAWA

Hace unos días comencé a leer No impact man, un libro que, como indica Colin Beavan, su autor, describe las “aventuras de un progre con complejo de culpa que intenta salvar el planeta”. Os lo recomiendo si, como es mi caso, tratáis de llevar una vida más sostenible pero las dudas sobre vuestras incoherencias os invaden permanentemente.

Como en el caso de Beavan, una de mis grandes preocupaciones gira en torno a la producción y consumo de energía procedente de combustibles fósiles, que es una de las causas principales de emisión de gases de efecto invernadero y, por tanto, del cambio climático. Paradójicamente, aunque la mayor parte de las emisiones se han generado a lo largo de la historia en los países desarrollados, los principales efectos del cambio climático se producen en el Sur, en los países y poblaciones más vulnerables que no cuentan con los recursos necesarios para adaptarse a estos impactos negativos. Es decir, hay una evidente desigualdad tanto en la responsabilidad como en el impacto de este fenómeno.

Volviendo a la energía, mientras las organizaciones ecologistas denuncian desde hace años el despilfarro energético que realizamos en el Norte, 1.300 millones de personas no tienen acceso a la electricidad, un obstáculo fundamental para que puedan salir del círculo de la pobreza. Otra desigualdad.

Y ahí va una tercera, relacionada con el agua: mientras que en el mundo desarrollado podemos obtenerla solo con abrir el grifo, 748 millones de personas no tienen garantizado el acceso; mientras en países como Mozambique el consumo medio por persona y día es de 10 litros, en España es algo superior a 140 y en Estados Unidos de 260.

Estas tres desigualdades están íntimamente conectadas. Al inicio del post ya os comentaba sobre los vínculos entre energía y cambio climático. También las hay entre agua y energía. Ambas se necesitan mutuamente: la producción energética representa casi el 15% del consumo mundial de agua y el 8% de la energía mundial se destina al bombeo, tratamiento y transporte de agua. Por otra parte, como indicaba el World Water Development Report de 2014, el hecho de que las personas que no tienen acceso al agua y a la energía representen “a un mismo colectivo evidencia la estrecha relación existente entre las enfermedades respiratorias causadas por la contaminación del clima interior, y la diarrea y otras enfermedades transmitidas a través del agua, causadas por la falta de agua potable y saneamiento”.

Cierro el círculo con la relación entre cambio climático y agua donde pueden destacarse dos grandes efectos del primero sobre el segundo: 1) la variabilidad de los regímenes de lluvia derivada del calentamiento global dificultará la predicción de las mismas y afectará a la disponibilidad y regulación de los flujos de agua; y 2) la mayor incidencia de sequías afectará a la disponibilidad de agua.

¿Cómo solucionamos estas desigualdades?

 Hay muchas opciones. Por poner un ejemplo, estos días, de cara a las próximas elecciones, estamos pidiendo a los partidos políticos que pongan en marcha programas solidarios y sostenibles. Te invito a unirte a la ciberacción.