Arxiu d'etiquetes: ecosistema

Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els ambientalistes de Loporvenir s’han fet amb l’Alcaldia a través d’una llista municipalista amb membres vinculats a la plataforma Loporzano SENSE Ramaderia Intensiva
Els independents treuen endavant amb el suport de PSOE i PAR una moratòria per a la instal·lació de noves explotacions industrials de bestiar i l’ampliació de les existents en el municipi
“Es poden tenir molt bones idees, però el que no surt en el Butlletí no serveix per a res, per això els activistes ens fiquem en política2, explica Jorge Luis, tinent d’alcalde i exdiputat estatal d’Equo
Almenys catorze municipis d’Osca s’aproven moratòries i restriccions a la ramaderia industrial, mentre el Govern d’Aragó veta noves instal·lacions per no poder suportar més purins

Loporzano, un pequeño municipio de medio millar de habitantes situado a los pies de la Sierra de Guara, en Huesca, nunca quiso formar parte de “Tocilandia”, ese país cada vez menos imaginario en el que se está convirtiendo la España vaciada con la proliferación masiva de instalaciones de ganadería industrial que, mientras disparan una renta agraria que cada vez tiene menos destinatarios, están generando una huella ambiental de difícil reversión y están devorando a las explotaciones familiares. Continua la lectura de Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

Part de l’ànima alemanya” està amenaçada quan els boscos moren

Una combinació catastròfica de calor, sequera, tempestes, incendis forestals, plagues d’escarabats i un cop de fongs han destruït fins ara aquest any mostres de bosc alemany equivalents a més de 200.000 camps de futbol.

Els boscos són una de les maneres més eficients de reduir les emissions de diòxid de carboni, i només a Alemanya són capaços d’absorbir 62 milions de tones de CO 2 , aproximadament el 7% de les emissions del país, cada any.

Però els boscos també han estat al centre de la identitat cultural d’Alemanya des de fa segles i els polítics estan considerant com a prioritat la qüestió – coneguda com waldsterben (morir bosc).

La ministra d’agricultura, Julia Klöckner, ha anunciat una cimera forestal el mes que ve, en la qual els experts nacionals en silvicultura i clima hauran d’acordar un pla d’acció multimilionari. Klöckner s’ha compromès a finançar 500 milions d’euros (460 milions de lliures) pel fons energètic i climàtic del govern per finançar-lo.

‘Part of German soul’ under threat as forests die

 Forest in the Bavarian Alps. Photograph: Sean Pavone/Alamy

Action plan to be drawn up as dry summers, storms and pests destroy swathes of woodland

by  in Berlin

A catastrophic combination of heat, drought, storms, forest fires, beetle plagues and a fungi blight have so far this year destroyed swathes of German forest equivalent to more than 200,000 football fields.

Forests are one of the most efficient ways to reduce carbon dioxide emissions, and in Germany alone they are able to absorb 62 million tonnes of CO2 – about 7% of the country’s emissions – every year.

But forests have also been at the heart of Germany’s cultural identity for centuries, and politicians are now seizing the issue – known as waldsterben(dying forest) – as a top priority.

The agriculture minister, Julia Klöckner, has announced a forest summit next month, at which national forestry and climate experts are to agree on a multimillion-euro action plan. Klöckner has pledged €500m (£460m), to be paid out of the government’s energy and climate fund, to finance it.

“Our forests are massively damaged,” Klöckner said, visiting Moritzburg near Dresden, which has been badly hit, many of its trees brown and dying, mainly due to drought and beetle infestations.

“Only if everyone unites will we manage the mammoth task that lies ahead of us – to save our forests not only for ourselves but for future generations,” she said.

A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Hoexter, western Germany.
 A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Höxter, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

The society for the protection of the German forest, SDW, believes the extent of the destruction goes even beyond the government’s estimate. It has said the trees being lost at the most rapid rate are those that make up the bulk of the forests, including spruces and firs, pines, beeches and oaks.


In last year’s dry summer and this year’s, the forests have been hit by a shortfall of 200 litres of rainwater per square metre, according to SDW, which Germany’s meteorological service says is the driest it has been for 50 years.

The association of German foresters (BDF) has said German forests are close to collapse. “The forest is the best way to save the climate, but right now the forest itself is a victim of the climate catastrophe,” it said.

A third of Germany is made up of forest, or 11.4m hectares (28 macres) – about a half of which is private property.

The crisis is being keenly felt, not least after a recent survey on national identity in which 50% of participants cited forests as being central to their idea of heimat or sense of home.

Germans have for centuries had a mythological, even spiritual, identification with their forests. Woodlands have formed the inspiration for much German music and literature –most famously the 19th-century folk tales of the Brothers Grimm. In everything from Red Riding Hood to Hansel and Gretel the forest is portrayed as a place of foreboding and threat and as well as retreat, safety and learning.

Hansel and Gretel.
 Hansel and Gretel. Photograph: Chronicle/Alamy

For German romanticists in the late 18th century, the forest was an important symbol of unity and purity, the word waldeinsamkeit, forest loneliness, embodying the sense of inner peace to be found in the forest. This was later exploited by the Nazis, who encouraged the idea of the forest as a sign of German cultural solidity, encouraging people to plant German oaks to honour Adolf Hitler.

The tabloid Bild recently published an ode to the German forest, calling it “part of the German soul”.

“It is, alas, not some made-up fairytale … that our forest is in a state of emergency … and if we don’t do something to save it and ourselves, we might end up with the story: ‘Once upon a time, there was a place called the German forest,’” the paper stated.

Experts are divided over the best plan of action. Solutions range from introducing more robust tree species to naturally allowing forests to adapt to the conditions. The opposition Greens are calling for a return to primeval forests – woods left to their own devices, after researchers at Zurich’s Technical University calculated that there was room on the planet for a third more forests than at present without encroaching on urban or agricultural spaces.


While owners of private forests are tending towards planting Douglas firs and northern red oaks, the Association for Environmental and Nature Protection in Germany, a leading NGO, says non-native species are an ecological risk.

The trees that are most under threat are said to be spruce, beech, ash, Norway maple and sycamore. Those most able to weather the climate crisis are robinia, plane, and sweet and horse chestnut trees.

Beech trees in a forest in Warburg, western Germany
 Beech trees – one of the most threatened varieties – in a forest in Warburg, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

Among those likely to be increasingly imported in future are Turkish hazel, Italian acorn, silver lime, and Lebanon cedar. The challenge is to find varieties able to cope with hot summers as well as harsh winters.

Klöckner believes that as many varieties as possible are necessary, referring to experts who say nature cannot be left to cope on its own. “We need mixed forests and trees that are adapted to their habitat,” she said.

Tanja Sanders, an expert in forest ecology who researches what the forest of the future might look like, said: “Forests are a vital part of our lives. They form groundwater, give us wood, filter the air, reduce CO2 and the temperature and offer space for species conservation and human relaxation. But we must face up to having to say goodbye to the forest as we’ve known it.”

As the crisis escalates…

… in our natural world, we refuse to turn away from the climate catastrophe and species extinction. For The Guardian, reporting on the environment is a priority. We give reporting on climate, nature and pollution the prominence it deserves, stories which often go unreported by others in the media. At this pivotal time for our species and our planet, we are determined to inform readers about threats, consequences and solutions based on scientific facts, not political prejudice or business interests.

More people are reading and supporting The Guardian’s independent, investigative journalism than ever before. And unlike many news organisations, we have chosen an approach that allows us to keep our journalism accessible to all, regardless of where they live or what they can afford. But we need your ongoing support to keep working as we do.

The Guardian will engage with the most critical issues of our time – from the escalating climate catastrophe to widespread inequality to the influence of big tech on our lives. At a time when factual information is a necessity, we believe that each of us, around the world, deserves access to accurate reporting with integrity at its heart.

Our editorial independence means we set our own agenda and voice our own opinions. Guardian journalism is free from commercial and political bias and not influenced by billionaire owners or shareholders. This means we can give a voice to those less heard, explore where others turn away, and rigorously challenge those in power.

We need your support to keep delivering quality journalism, to maintain our openness and to protect our precious independence. Every reader contribution, big or small, is so valuable.

El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

Feia un metre d’alt, pesava set quilos i tenia una força hercúlia. Paleontòlegs australians han descobert el lloro més gran del món, amb una alçada de fins a un metre i un pic gegant capaç de trencar la majoria de fonts d’aliment que ha estat anomenat ‘Heracles inexpectatus’ per reflectir la seva grandària i força hercúlia com el mite, així com la naturalesa inesperada del descobriment. Nova Zelanda és coneguda per les seves aus gegants . Les oques gegants i els aptornis compartien el sòl del bosc, mentre que un àguila gegant dominava el cel. Però fins ara, ningú havia trobat un lloro gegant extint enlloc .

El loro más grande del mundo, de casi un metro de altura y 7 kilos de peso, vivió hace unos 19 millones de año en Nueva Zelanda, un lugar conocido por sus aves gigantes prehistóricas, según un estudio publicado hoy miércoles en Australia.

 El loro extinto fue bautizado con el nombre de Heracles inexpectatus, en alusión al dios-héroe de la mitología griega (Hércules, en la romana) de extraordinaria fuerza y lo inesperado de su hallazgo, según un comunicado de la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW, siglas en inglés) con sede en Sídney.

Continua la lectura de El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Moren 200 rens a l’Àrtic pel canvi climàtic

El canvi climàtic ocasiona pluges més nombroses. L’aigua cau a la neu i forma una capa de gel sobre la tundra, la qual cosa dificulta que els animals puguin arribar fins la pastura “, afirma la directora del cens, Onvik Pedersen.

Los investigadores del Instituto Polar de Noruega han afirmado que cerca de 200 renos han muerto de hambre en el archipiélago noruego de Svalbard debido al cambio climático. Los temporales no han favorecido el acceso a la vegetación.

En 2007 y tras 40 años de registros oficiales, se registraron cifras similares. Los investigadores se percataron del número de cadáveres cuando estaban haciendo el censo anual de la población existente en el archipiélago.

Uno de los renos fallecidos en las islas de Svalbard. AFP

Uno de los renos fallecidos en las islas de Svalbard. AFP

“El cambio climático ocasiona lluvias más numerosas. El agua cae en la nieve y forma una capa de hielo sobre la tundra, lo que dificulta que los animales puedan llegar hasta el pasto“, afirma la directora del censo, Onvik Pedersen, quien también ha añadido que “el cambio climático afecta el doble de rápido en el Ártico en comparación con el resto del mundo”, según informa El País.

El crecimiento de la población de renos en este archipiélago es directamente proporcional con el aumento de la mortalidad ya que más ejemplares compiten por las mismas zonas de pasto.

Según los datos del Instituto Polar, actualmente hay unos 22.000 animales en las islas de Svalbard.

Segellen 65 dels 77 pous il·legals sancionats a l’entorn de Doñana

Potser ja tocava, quant temps han estat sent il·legals? Continuen les tasques iniciades el 28 de juliol com a part de l’operatiu per executar la sentència que obligava al tancament d’aquests sondejos sense concessió.

El número de pozos sellados desde el pasado domingo por los técnicos de la Confederación Hidrográfica del Guadalquivir (CHG) por captación ilegal de agua en el entorno de Doñana (Huelva) ascienden a 65 de los 77 sancionados, según ha informado este sábado el Ministerio para la Transición Ecológica. Continua la lectura de Segellen 65 dels 77 pous il·legals sancionats a l’entorn de Doñana

La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Si caminant pel bosc et trobes boixos sense fulles i llargs filaments blancs, gairebé segur que es tracta dels efectes de la papallona del boix.

La papallona del boix és una espècie exòtica del sud-est asiàtic. Va arribar a Alemanya l’any 2007 i uns anys més tard, el 2014, es va detectar a Besalú. Des d’aleshores, s’ha anat estenen com una taca d’oli.

El principal problema rau en el fet que l’eruga s’alimenta del boix, arbust molt abundant als boscos catalans, parcs i jardins. Les erugues provoquen una defoliació completa i comprometent seriosament la planta. A més, l’absència del boix pot desencadenar processos d’erosió.

Les papallones es dispersen ràpidament per la qual cosa impedir la invasió de l’espècie és impossible. Només es pot actuar a petita escala, en els boixos particulars o d’espais verds urbans.

S’hi pot fer alguna cosa? 

  • Es pot col·laborar aportant informació sobre boixedes afectades a l’aplicació Alerta Forestal! del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals.
  • La invasió de la papallona del boix ens demostra com som de fràgils davant les noves espècies exòtiques. Evitar el tràfic d’espècies i les mesures de control en origen són fonamentals.

Actualment existeix un Grup de Treball format per tècnics de diferents departaments de la Generalitat que té com a principal objectiu coordinar les accions relacionades amb la papallona del boix.

Cada vegada és més habitual veure papallones blanques voleiant en diferents indrets. Són les papallones del boix. Continua la lectura de La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Més del 40% dels aqüífers a Espanya estan en perill per la contaminació dels residus de la indústria agrícola i ramadera

Espanya té obert un expedient europeu per manca de control sobre les restes de fertilitzants i deixalles animals que es filtren fins les masses d’aigua subterrània. Mil punts en 199 masses estan afectats o en risc segons el llistat acabat d’elaborar per Transició Ecològica. També altres 199 aigües superficials. El llistat ha de servir perquè les comunitats autònomes apliquin un pla a les zones focus de tòxic i redueixin l’ús de nitrats i millorin el maneig de fem

La ramaderia intensiva industrial té importants efectes socials i mediambientals a tot el món. Entre els socials destaquem l’expulsió de camperols de terres per plantar monocultius de cereals o oleaginoses destinades a l’alimentació animal, la desaparició de la ramaderia camperola i maneres de vida associats, o l’obesitat provocada per un excés de consum de carn, entre d’altres

España no ha vigilado bien la contaminación que los residuos agrícolas y ganaderos filtran a los acuíferos hasta el punto de que la Comisión Europea abrió un expediente sancionador por esto en noviembre pasado. La consecuencia es que hasta el 46% de las masas de agua subterránea padecen la contaminación por nitratos que provocan la utilización de fertilizantes y el estiércol de las granjas ganaderas, según el listado recién elaborado por el Ministerio de Transición Ecológica.

“Las prácticas agrarias son el factor principal de alteración de la calidad de las aguas subterráneas”, según explican en el Instituto Geológico y Minero. Y continúan que “la contaminación por nitratos es el origen de la existencia de acuíferos afectados”.  La agroindustria española utiliza un millón de toneladas de fertilizantes a base de nitrógeno cada año, según la estadística del Ministerio de Agricultura. Las granjas ganaderas producen no menos de 80 millones de toneladas de estiércol. La mala gestión y control de estos focos de tóxicos hizo que Bruselas urgiera hace ocho meses a España para que cumpliera con la normativa sobre nitratos “una de las piezas clave de la legislación sobre agua”, explicaron.

Transición Ecológica prepara ahora una orden para determinar las aguas subterráneas y superficiales “afectadas por la contaminación, o en riesgo, por la aportación de nitratos de origen agrario”. Es el primer paso para que las comunidades autónomas determinen las zonas vulnerables donde se originan los focos de contaminación que afectan al agua. Y les apliquen un plan de actuación para que el sector agrícola rebaje el uso de nitratos y el ganadero maneje mejor los desechos de sus cabañas.

El ciclo tóxico funciona del siguiente modo: en los campos, el excedente de fertilizante aplicado a cultivos que no han absorbido las plantas se filtra hacia los acuíferos. En las explotaciones intensivas de cerdos o vacas, los fluidos que originan los desechos de los animales “por acumulación e incorrecta eliminación”, terminan por correr hasta las masas hídricas bajo tierra. Casi dos terceras partes del estiércol son “líquidas o semi-pastosas”, según lo califican los expertos. El IGME describe que “el gran volumen de estiércol líquido, sobre todo el de porcino, generada en zonas de agricultura intensiva está dando problemas importantes de contaminación por nitratos de las aguas subterránea”.

Todas las cuencas

La lista de estaciones de control incluidas en esta orden se extiende por 199 de las 478 masas de agua subterráneas de las cuencas interterritoriales peninsulares –también hay 199 masas superficiales como arroyos, tramos fluviales o lagunas–. Son más de mil puntos donde las mediciones han revelado que el acuífero está afecto o en riesgo de estarlo debido a estas filtraciones. Hay masas con contaminación elevada en prácticamente todas las cuencas. A eso se añaden, las 66 masas de las Islas Baleares, las 14 canarias, 24 de las cuencas catalanas y 75 andaluzas que presentan “mal estado químico”, según sus últimos datos hidrológicos.

Con todo, según la relación recopilada por el Ministerio, la zona con peores datos es la Confederación del Guadiana con el 75% de sus masas con una situación preocupante. El Duero, el Tajo y el Guadalquivir están por encima del 40%. En las confederaciones del Júcar y el Ebro, un tercio de sus acuíferos tienen puntos con contaminación por nitratos. Las cuencas insulares tienen su propia idiosincrasia, pero, en Baleares, el último Plan Hidrológico explica que el 74% de las masas tienen problemas con los nitratos.

La reglamentación del Ejecutivo, ahora en borrador, incide directamente sobre la manera de producir del sector agrícola. Una zona declarada vulnerable implica una serie de condiciones y buenas prácticas como las recogidas por la Comunidad de Madrid: utilizar el abono en épocas adecuadas, es decir, en el periodo en el que la planta lo absorbe. Contar con un plan de abonado y un registro de aplicación donde se especifique qué compuestos, volúmenes y fechas se han empleado.

En explotaciones ganaderas, el código se refiere a la forma de manejar los desechos de los animales que representan un peligro ambiental. De hecho, la gran cantidad de deposiciones de la enorme cabaña de porcino en régimen intensivo hace que España incumpla los límites permitidos de emisiones de amoniaco desde que entraron en vigor en 2010.

Respecto a los nitratos, las buenas prácticas para las granjas incluyen mantener impermeables las áreas accesibles a los animales, aplicar pendientes en el terreno que permitan la evacuación de los efluentes, disponer de cierta capacidad de almacenaje o recoger por separado las aguas de las lluvias para que no se mezclen y formen riachuelos tóxicos que terminen contaminando los acuíferos.

Ganadería y cambio climático



Les escombraries poden arribar a ser el 38% de la captura pesquera a Vilanova i la Geltrú (vídeo)

Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC ha comparat dues àrees de pesca, una propera a municipis molt poblats, Vilanova i la Geltrú, i un altre més rural, el Delta de l’Ebre

Les escombraries poden arribar a ser el 40% de la captura pesquera en àrees pròximes a ciutats. Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC ha comparat dues àrees de pesca, una propera a municipis molt poblats, Vilanova i la Geltrú, i un altre més rural, el Delta de l’Ebre. Les dues formen part de la xarxa Natura 2000. Han col·laborat diversos pescadors artesanals. A Vilanova les escombraries poden arribar a ser el 38% de la captura a la xarxa. El tipus és variat: des d’escòria (residu de carbó cremat dels vaixells de vapor), fins a tèxtils, plàstics i fusta processada. Al Delta, en canvi, el percentatge baixa fins al 5%.

El pesquer és un dels principals sectors econòmics afectats per les escombraries al mar. No és només la quantitat d’escombraries que queda atrapada en les xarxes, sinó que pot danyar vaixells i aparells. Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha avaluat la quantitat i el tipus d’escombraries que hi ha a les aigües superficials de dues àrees de pesca, el Delta de l’Ebre (Tarragona) i Vilanova i la Geltrú. Les dues àrees formen part de la xarxa Natura 2000. Continua la lectura de Les escombraries poden arribar a ser el 38% de la captura pesquera a Vilanova i la Geltrú (vídeo)