Arxiu d'etiquetes: ecosistema

Ni taps ni palletes: 2021, l’any que posarà fi als plàstics d’un sol ús

Al juliol, tots els estats hauran d’haver fet una transposició de la directiva europea en les seves legislacions nacionals. Què estris desapareixeran definitivament? ¿Solucionarà el problema de contaminació dels oceans?

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-tapones-pajitas-2021-ano-pondra-plasticos.html Continua la lectura de Ni taps ni palletes: 2021, l’any que posarà fi als plàstics d’un sol ús

Animals que es van extingir el 2020 i que podrien desaparèixer després del 2021

Aquest any, centenars de milers de persones han perdut la vida a causa del coronavirus, però en el món animal les extincions a tota pressió continuen perseguint diverses espècies.

https://metro.co.uk/2020/12/31/animals-that-went-extinct-in-2020-and-the-ones-that-could-disappear-after-2021-13780929/?ito=cbshare

Els experts en medi ambient ja fa temps que alerten que entrem en un sisè “esdeveniment d’extinció”, i les realitats d’aquestes pors s’han tornat cada vegada més clares el 2020, amb innombrables tipus d’animals que ara es consideren extingits. L’últim informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) va dir que més d’una quarta part de les espècies que té a la Llista Vermella estan ara “amenaçades d’extinció”, unes 35.765 de 128.918 espècies.  Arriba quan el World Wildlife Fund (WWF) va advertir que les poblacions d’animals han disminuït gairebé un 70% de mitjana en menys de 50 anys , ja que els ecosistemes es descomponen i els animals lluiten per fer front a un món que canvia ràpidament. El canvi climàtic, les accions humanes, la pèrdua d’hàbitat i altres factors s’han combinat per deixar a molts animals enfrontats a un futur desolador, i alguns no s’enfronten a cap. Aquí fem una ullada a cinc espècies que s’han etiquetat oficialment com a extingides aquest any i cinc més que es podrien fixar per a la mateixa sort el 2021 i més enllà. Tot i que hi ha algunes disputes sobre el que hauria de considerar-se “extingit”, i molts animals que no es veuen des de fa anys encara no tenen classificació, aquesta llista es basa principalment en la Llista Vermella de la UICN , que fa un seguiment de l’estat de les espècies animals.  La llista següent de cirerers recull una petita selecció d’animals que potser no tornarem a veure i abasta deliberadament diverses espècies, des de peixos fins a insectes i mamífers fins a amfibis, mentre que els experts ens expliquen les seves pors i esperances en el futur.

El lèmur de cua anellada es presenta al Safari Park Dvur Kralove nad Labem de la República Txeca.

Continua la lectura de Animals que es van extingir el 2020 i que podrien desaparèixer després del 2021

Una de les poques bones notícies per acabar 2020: Descobreixen una nova espècie de violeta a la part alta del Teide

És extremadament estranya. Tan sols està present en dos reduïts punts de Parc Nacional i la seva població mundial tot just suma 3.000 exemplars.

Descubren una nueva especie de violeta en lo alto del Teide

Acabemos el año con una buena noticia. Y aprovecemos para curarnos esa injusta ceguera botánica que nos cierra los ojos frente a una de las auténticas maravillas de la naturaleza, las flores.

Alegrémenos de que científicos españoles hayan descubierto este año aciago una nueva especie de violeta en las cumbres del Teide: la Viola guaxarensis.

Nueva violeta del Teide. Foto: Manolo Suárez

Única y amenazada

Esta planta es una hermosura diferente a la más abundante encontrada y descrita para la ciencia nada menos que por el explorador Alexander von Humboldt y su compañero Bonpland a principios del siglo XIX.

Es extremadamente rara. Tan solo está presente en dos reducidos puntos del Parque Nacional y su población mundial apenas suma 3.000 ejemplares.

Una planta tan delicada en apariencia como dura, pues sobrevive en un espacio inhóspito, a más de 2.600 metros de altitud.

Y amenazada. Aunque ya no hay ganado doméstico en el Teide que se las coma, los conejos y los muflones causan estragos en sus reducidas poblaciones.

Como explica emocionado en su Facebook José Luis Martín Esquivel, uno de sus descubridores, de la docena de nuevas especies para la ciencia que hasta el momento ha descrito, “pocas me producen tanta satisfacción como la nueva violeta del Teide, Viola guaxarensis”. Y añade. “Será por el placer de investigar junto a mis compañeros Manuel Marrero, Manolo Suárez y José Ramón Docoito, o quizás sea simplemente porque es una planta de grácil belleza adaptada a vivir por encima de las nubes”.

Cuarenta especies nuevas en un año

A lo largo de 2020, la actividad de los botánicos españoles ha estado marcada por una palabra: “cuarentena”.  No solo porque este año la pandemia del coronavirus les haya dificultado el salir al campo, sino porque han descrito más de cuarenta especies de  plantas nuevas para la ciencia.

Pese a las dificultades sanitarias y sociales que la crisis ha impuesto, han continuado analizando y recopilando datos, examinando especímenes atesorados en los herbarios y colaborando telemáticamente para sacar adelante su crucial cometido, la descripción y estudio de la  biodiversidad vegetal.

En concreto, la Sociedad Botánica Española ha registrado al menos 43 especies nuevas para la ciencia descritas por botánicas y botánicos españoles, o que trabajan en instituciones españolas,  durante 2020. Se trata de un notable ascenso en relación al año anterior.

Entre las especies descubiertas hay algunas endémicas españolas, es decir, que no  existen en ningún otro lugar del mundo: cuatro especies de la España peninsular, una gramínea de Menorca  y dos especies de zonas montañosas de las islas Canarias (la nueva violeta del Teide, en Tenerife, y un musgo de Gran  Canaria).

Si te ha gustado esta entrada quizá te interesen estas otras:

Prediccions pel 2021(Antonio Turiel)

“La meva previsió és que l’efectivitat de les vacunes serà limitada (cobertura relativament baixa i / o poca durada de la protecció), i que per tant continuarà havent restriccions significatives. Això originarà un gran descontentament social en molts països, ja que s’han creat grans expectatives amb aquestes vacunes “

Com sempre cal llegir-lo.

Continua la lectura de Prediccions pel 2021(Antonio Turiel)

Lapònia, la llar de Pare Noel, perilla pel canvi climàtic

La regió de Lapònia s’escalfa dues vegades més ràpid que altres zones del planeta. El canvi climàtic està amenaçant la regió de Lapònia a Finlàndia, coneguda també per ser la llar de Pare Noel. Allà, la temperatura mitjana ha augmentat ja 2.3 ° C durant el període postindustrial. L’escalfament global en l’àrtic, és dues vegades més ràpid que en altres zones de la planeta. Continua la lectura de Lapònia, la llar de Pare Noel, perilla pel canvi climàtic

La sagnia econòmica de la crisi climàtica el 2020: només deu episodis han provocat 120.000 milions en danys

A més de la factura humana i ambiental, el canvi climàtic continua provocant destruccions milionàries per fenòmens extrems com els temporals, inundacions, incendis i plagues. Aquest any no ens ha faltat res, hem tingut de tot!

https://www.eldiario.es/sociedad/sangria-economica-crisis-climatica-diez-episodios-extremos-cuestan-120-000-millones-danos_1_6591827.html

La alteración del clima es una sangría económica constante. La crisis climática ha seguido cobrándose una altísima factura humana y económica en 2020. Los eventos meteorológicos extremos, los incendios forestales salvajes e incluso plagas de insectos asociadas al calentamiento global del planeta han producido, además del daño a personas, miles de millones de euros de pérdidas económicas en todo el mundo: solo los diez episodios más destructivos han sumado 145.000 millones de dólares (120.000 millones de euros), según calcula la organización Christian Aid. Continua la lectura de La sagnia econòmica de la crisi climàtica el 2020: només deu episodis han provocat 120.000 milions en danys

Si no acabem amb les emissions d’efecte hivernacle podem quedar-nos sense esculls de coral a finals de segle

No és un fet menor .És crucial que els esculls sostinguin al voltant del 25% de totes les espècies marines de les que depenen com a mínim 1.000 milions de persones.

https://news.un.org/es/story/2020/12/1485922
Continua la lectura de Si no acabem amb les emissions d’efecte hivernacle podem quedar-nos sense esculls de coral a finals de segle

Portugal investiga la munteria organitzada per caçadors espanyols on es van abatre 540 animals. Plaer matant…

La batuda es va realitzar en una finca del municipi d’Azambuja per membres de club  de la Cabra de Badajoz. El Govern lusità titlla l’acte de “delicte ambiental” i investiga si s’ha comès un delicte contra la preservació de la fauna.

Els fets han desencadenat crítiques de gairebé tot l’espectre polític portuguès, després que els autors publiquessin les imatges en diverses xarxes socials

Una partida de caça organitzada en una finca del municipi lusità d’Azambuja en què van ser abatuts uns 540 animals ha generat indignació a Portugal i ha suscitat fortes crítiques de dirigents municipals, partits i ecologistes. I serà investigada per les autoritats.

La polèmica va esclatar després que es compartissin a les xarxes socials fotografies de la cacera, que –segons aquestes publicacions– va ajuntar 16 caçadors a la finca Torre de Bela d’Azambuja, a uns 40 quilòmetres de Lisboa, on van ser abatuts mig miler d’animals, principalment cérvols i senglars.La imatge dels animals morts ha corregut a les xarxes socials i ha desencadenat indignació

L’Institut de Conservació de la Naturalesa i els Boscos (ICNF, per les seves sigles en portuguès), que tutela el sector cinegètic, ha informat avui en un comunicat que no va tenir coneixement previ de la munteria, que es va fer en una àrea classificada com “zona de caça turística”.

Aquesta concessió preveu “l’explotació del cérvol i del senglar”, també a través de partides de caça com aquesta, però a causa de l’elevat nombre d’animals suposadament abatuts, l’ICNF ha iniciat un procés per saber que ha passat i si s’ha incomplert la llei en vigor.

L’Ajuntament d’Azambuja també afirma que no va rebre cap informació oficial sobre la cacera, que no necessita d’autorització municipal, i ha demanat a l’ICNF i al Ministeri d’Agricultura que verifiquin si hi va haver il·legalitats.

Crítiques de gairebé tot l’espectre polític

Els fets van ser criticats pel tinent d’alcaldia d’Azambuja, Silvino Lúcio, a través d’un comunicat del grup municipal socialista en el qual va denunciar que es va tractar d’una “massacre” i un “crim ambiental”. Va assenyalar, a més, que la finca on van passar els fets està emmurallada, de manera que “els animals no tenien per on fugir”.

A la indignació també s’ha sumat el partit animalista portuguès PA, amb tres diputats al Parlament, que la va qualificar de “matança” i que ha assegurat que exigirà responsabilitats a les autoritats competents.

A més, va recordar en el seu comunicat que a la zona on es va dur a terme la caça està previst instal·lar-hi una central fotovoltaica amb 765 hectàrees, i que l’estudi d’impacte ambiental del projecte es troba actualment en fase de consulta pública.

També es va sumar a les crítiques un diputat del Bloco d’EsquerdaNelson Peralta, que va escriure en el seu perfil oficial de Twitter que “fer veure que aquest abatiment massiu és per mantenir l’equilibri ecològic i cinegètic és un insult”.

Com pot haver plaer en matar qualsevol ésser viu?

Continua la lectura de Portugal investiga la munteria organitzada per caçadors espanyols on es van abatre 540 animals. Plaer matant…

La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos

L’aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l’aigua salada o dolça, tant si són animals com vegetals (algues principalment). amb finalitats comercial, alimentària, medicinal, domèstica o d’esbarjo.[2] L’aqüicultura implica, una mena de domesticació per a la cria d’animals i el conreu de vegetals sota condicions controlades, al contrari que la pesca que recull espècies selvatges

Les piscifactories són una de les alternatives principals per reduir la sobrepesca i la pressió exercida per l’ésser humà als oceans. No obstant això, el farratge utilitzat per alimentar els peixos de cria es compon d’un oli i farina fabricat amb altres peixos que són peixos en llibertat. Això posa en dubte la sostenibilitat d’aquestes ‘granges’ de peixos. Continua la lectura de La cara oculta de l’aqüicultura, sobreexplotació dels oceans i maltractament als peixos

L’erràtica trajectòria d’un vaixell nuclear rus avariat dispara a Galícia la por a un nou ‘cas Prestige’

Amb una avaria en el seu hèlix, el ‘Sevmorput’, l’únic vaixell de càrrega del món que fa servir energia nuclear per propulsar, té previst passar pel corredor marítim de Finisterre, en alerta per forts vents, el que dificultaria més la seva navegació.

https://www.publico.es/sociedad/erratica-trayectoria-buque-nuclear-ruso-averiado-dispara-galicia-temor-nuevo-caso-prestige.html

El Sevmorput, un mercante nuclear ruso, preocupa desde hace días a las autoridades marítimas ante las informaciones que indican que tiene algún tipo de problema mecánico que le impide una navegación correcta y segura. Actualmente se encuentra en aguas portuguesas, entre Lisboa y Coímbra, y transporta ‘mercancía general’  con una carga bruta de 32.000 toneladas. Se encuentra en ruta hacia San Petesburgo, lugar del que zarpó, a donde se dirige para arreglar la avería, pues le ha sido denegada la arribada forzosa en distintos puertos. Tiene previsto pasar por las costas de Galicia en las próximas horas, en donde se esperan fuertes vientos.  Continua la lectura de L’erràtica trajectòria d’un vaixell nuclear rus avariat dispara a Galícia la por a un nou ‘cas Prestige’