Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem .Les dinàmiques de competència i acumulació capitalista a l’acadèmia

Com podem ser professors conscients sense la possibilitat de compartir la vida que som, la importància del nostre ésser, la necessitat de ser amables i compassius amb el món? Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem? ¿No és més important recordar la importància de la vida, la solidaritat i l’amor que entendre a Hobbes i Weber

El sistema ens proposa que seguim una vida d’acumulació sense límit, una acumulació que només pot estar en els nostres relats i creences, perquè la naturalesa de la terra que habitem i de la nostra pròpia vida és cíclica i finita
La majoria de les societats combreguen amb la falsa creença que l’acumulació infinita és possible i no importa com prospera i fecunda es consideri aquesta societat, sempre voldrà més.

https://www.eldiario.es/zonacritica/dinamicas-competencia-acumulacion-capitalista-academia_6_926767319.html

Desde el pensamiento crítico es posible concluir que el sistema neoliberal en el que nos hemos instalado se encuentra en guerra con la vida misma. En guerra con los árboles y los ríos, a los que considera recursos que deben ser explotados y manipulados para promover la acumulación de capital. En guerra con las personas, dado que cree que una parte fundamental de la humanidad no ostenta la condición ciudadana y, por tanto, es legítimo negar a esas personas todo derecho humano, incluido el de no ser asesinados, torturados o vendidos como mercancía. Y en guerra con nosotras mismas, con nuestros cuerpos y almas, dado que el sistema capitalista niega la propia esencia de la naturaleza humana, que necesita de la cooperación, la solidaridad y la compasión para desarrollarse de manera plena.   Continua la lectura de Com podem ensenyar “alguna cosa” si neguem a la terra que ens acull, els rius dels que bevem, l’aire que respirem .Les dinàmiques de competència i acumulació capitalista a l’acadèmia

L’Atles de Justícia Ambiental ens mostra els conflictes socioambientals actius en el món

L’Atles de Justícia Ambiental -una iniciativa creada el 2012 per la Universitat Autònoma de Barcelona- va registrar  un total de 2.100 conflictes socioambientals a tot el món al 2017. Els casos estan augmentant a la Xina, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia, Egipte, Etiòpia i República Democràtica del Congo, tot i que el país amb major nombre de conflictes a l’atles és Índia.

veure   ATLES  a https://ejatlas.org/

Quants conflictes ecològics hi ha al món? Encara que és una pregunta difícil de respondre, el nombre de casos és elevat. L’Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), codirigit a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) des del seu inici en 2012 per Leah Temper i Joan Martínez-Alier, i coordinat per Daniela De l’Bene, permet reunir els més rellevants dels últims 20 o 30 anys a través d’una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes.

Els casos identificats s’incorporen a l’atles interactiu mitjançant una fitxa informativa d’unes cinc o sis pàgines per a cada un d’ells. Aquest inventari mundial permet crear diferents mapes a partir d’una àmplia gamma de filtres que, entre altres coses, faciliten una visualització clara de quins són aquells classificats com de major gravetat.

Segons Martínez-Alier, un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és que les vides de les persones han estat vulnerades per l’impacte ambiental, és a dir per la contaminació o altres danys produïts per un projecte, o per l’assassinat de activistes que es manifesten en contra d’un projecte determinat.

Aquest va ser per exemple el cas de les ecologistes Teresina Navacilla i Glòria Capità en sengles casos a les Filipines el 2016, o el de l’hondurenya Berta Càceres assassinada també en 2016 després de lluitar contra la construcció d’una central hidroelèctrica al Riu Gualcarque, una font vital per a la supervivència dels indígenes Lenca de la zona.

Fins al moment la mort de defensors de la terra s’ha identificat en uns 260 casos, és a dir una mica més d’un 12% dels registrats. La majoria es concentren a Amèrica del Sud, així com al sud i sud-est d’Àsia, segons el EJAtlas. No obstant això, Martínez-Alier destaca que aquestes dades són parcials ja que l’atles encara no disposa de suficient informació d’altres zones en què és més que probable que hagin succeït morts similars.

L’atles permet identificar els casos considerats d’èxit, en què la lluita contra un projecte d’inversió (una mina, una represa, una plantació de palma d’oli, una incineradora, etc.) va ser positiva o en què judicial o administrativament el estat ha implementat regulacions eficaces per desestimular la realització de projectes semblants. El mapa recull uns 360 casos d’èxit, el que correspon a un 17% del total, la major part dels quals es troben a Amèrica del Sud, amb 95 casos, seguit per Europa occidental amb 55 casos d’èxit.

Per al codirector del projecte, el fracking del gas –activitat que consisteix en l’extracció de gas natural de jaciments no convencionals- és un dels temes nous, dels quals amb prou feines es parlava quan el EJAtlas va ser presentat per primera vegada al març de 2014 amb un total de 920 conflictes.

“L’augment i els canvis en el metabolisme social (els fluxos d’energia i materials en l’economia) són les causes principals dels conflictes”, recalca. També destaquen els conflictes per l’extracció de sorra de platges per a l’obtenció de minerals com ilmenita (matèria primera per al titani), el rútil i zirconi. Hi ha diversos conflictes d’aquest tipus registrats a Madagascar, Sud-àfrica i en Tamil Nadu a l’Índia.

Sorgeixen també nous casos per l’oposició a la mineria i de la crema de carbó o l’extracció de petroli o gas. Aquests es vinculen no només amb amenaces locals a la qualitat de l’ambient i especialment de l’aigua, sinó també al canvi climàtic per excessives emissions de diòxid de carboni per la combustió d’aquests materials.

Exemple d’això és el moviment Ende Gelände a Alemanya que es manifesta contra la mineria de lignit que es crema en centrals termo-elèctriques i al mateix temps contra el canvi climàtic amb invasions simbòliques i pacífiques de les mines de lignit a prop de Colònia i de Berlín . En altres els conflictes recents d’Àfrica i Amèrica Llatina apareixen empreses xineses cada vegada més.

Situació socioambiental d’Espanya

A Espanya, el EJAtlas ha recopilat fins al moment, gràcies a la informació facilitada per diverses organitzacions ecologistes, 55 conflictes ambientals. Al nostre país hi ha conflictes ambientals de tot tipus, però a diferència de Sud-amèrica, la majoria d’ells no són de mineria ni extracció de combustibles fòssils, ni de desforestació o acaparament de terres, sinó d’evacuació de residus (com les cimenteres que cremen escombraries ) o estan relacionats amb infraestructures d’obres públiques i de turisme així com amb les centrals nuclears.

El Atlas de Justicia Ambiental nos muestra los 2.100 conflictos socioambientales activos en el mundo

Europa necessita un Pacte de Sostenibilitat, Equitat i Benestar

Carta oberta de més de dos-cents científics amb tres propostes concretes perquè Europa acabi amb la dependència del creixement econòmic.
La recerca del creixement econòmic no és ambientalment sostenible, i no aconsegueix reduir les desigualtats, fomentar la democràcia i garantir el benestar de la ciutadania.
Aquestes propostes estan dirigides a la nova Comissió Europea, però també són rellevants per al nou govern d’Espanya si vol promoure una veritable transició ecològica.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Europa-Pacto-Sostenibilidad-Equidad-Bienestar_6_919768030.html

Lo que se viene escuchando en las calles de Europa y otros lugares es “cambio sistémico, no cambio climático”. Cuando la activista climática Greta Thunberg se reunió con el presidente de la Comisión Europea Jean-Claude Juncker, le dijo que hablase con los expertos, pero ¿qué es lo que estos le dirían? Continua la lectura de Europa necessita un Pacte de Sostenibilitat, Equitat i Benestar

La Justícia guatemalenca dóna la raó a les comunitats indígenes

En una lluita que podria ser la de David contra Goliat, representada per les comunitats indígenes guatemalencs contra les grans multinacionals, Guatemala reconeix que la constructora ACS (Florentino Pérez) va vulnerar els drets dels pobles originaris per no haver-los consultat.

https://www.publico.es/sociedad/acs-justicia-guatemalteca-da-razon-comunidades-indigenas.html?fbclid=IwAR3g_oZOTq7jkbSr7I_nwx1aJ6AB3rTp1xnXLQeuYvQH9GrjebspkCyjALI

La Corte Suprema de Justicia de Guatemala dictó el pasado día 10 una sentencia que obliga a realizar una consulta previa, libre e informada a las comunidades indígenas afectadas por la hidroeléctrica Renace sobre el Río Cahabón, de Alta Verapaz. Esta obra, construida por la empresa española Grupo Cobra-ACS, y subcontratada por Corporación Multi Inversiones (CMI), fue denunciada por no haber cumplido con el derecho de los pueblos indígenas (artículos 6.1, 6.2 y 15.2 del Convenio de la Organización Internacional el Trabajo, en vigor en Guatemala desde 1997). En la zona viven 29.000 indígenas que ven en peligro su hábitat. Continua la lectura de La Justícia guatemalenca dóna la raó a les comunitats indígenes

Desacoblament de la realitat

I mentre no es demostri el contrari i aplicant el principi de precaució i el sentit comú, la solució seguirà sent que, mentre el creixement i els seus impactes ambientals estiguin acoblats, l’única manera de reduir aquests últims serà mitjançant un decreixement material ordenat i just a nivell mundial que es podrà realitzar sense menyscabar el benestar si es produeixen canvis polítics, ètics, filosòfics en aquelles societats, com la nostra, més depredadores del planeta.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Desacoplamiento-realidad_6_918368155.html

La palabra “desacoplamiento” intuitivamente nos sugiere la desconexión entre dos cosas que previamente estaban muy estrechamente relacionadas y evolucionaban conjuntamente. El desacoplamiento requeriría así de un cambio profundo, endógeno o inducido externamente, que altere su relación. Continua la lectura de Desacoblament de la realitat

El Tribunal Constitucional tomba 15 articles de la llei catalana contra el canvi climàtic

El tribunal ha declarat inconstitucionals una quinzena d’articles a la llei que el govern de Mariano Rajoy va recórrer com marcar objectius d’emissions o la prohibició del fracking.

Mentrestant recordem els països i ciutats que han declarat emergència climàtica : Irlanda i Regne Unit, Nueva York, Sidney…

https://www.ccma.cat/324/el-tribunal-constitucional-tomba-la-llei-catalana-contra-el-canvi-climatic/noticia/2931532/

Cop contra la llei del canvi climàtic catalana. El Tribunal Constitucional ha sentenciat que la Generalitat no té potestat per marcar objectius de reducció d’emissions o en la transició energètica. La sentència també ha anul·lat la prohibició del fracking i tira enrere el propòsit d’establir un pla de tancament de les centrals nuclears per al 2027.

El tribunal ha declarat inconstitucionals una quinzena d’articles a la llei que el govern de Mariano Rajoy va recórrer. En canvi, el Constitucional avala alguns dels articles que impugnava l’Executiu entre els quals destaca la creació de l’impost sobre emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

Després de l’entrada en vigor del 155, el govern espanyol va decidir portar al TC la Llei de Canvi Climàtic de la Generalitat, que havia entrar en vigor a l’agost. Al recurs argumentava la normativa envaïa competències estatals, per exemple, proposant la creació de nous impostos.

L’estiu passat, el Constitucional va aixecar la suspensió dels articles que el govern espanyol havia impugnat ja que havien passat els cinc mesos que la llei permet tenir suspesos articles recorreguts. Ara la sentència estima en part el recurs de l’Executiu de Rajoy i declara inconstitucionals una quinzena d’articles de la llei, però n’avala la resta.

Controvèrsia “estrictament competencial”

Segons el Tribunal, la controvèrsia entre les parts és “estrictament competencial”. Si bé assenyala que la inactivitat de l’Estat en la lluita contra el canvi climàtic i per complir els acords de París “no impedeix a les comunitats autònomes, i en concret a Catalunya, aprovar mesures que contribueixin a l’objectiu perseguit”, afegeix el següent:

“Han de fer-ho sense vulnerar les normes vàlidament aprovades per l’Estat en legítim exercici de les seves competències.”

En aquest sentit, recorda que en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no existeix cap títol competencial específic relatiu a la lluita contra el canvi climàtic, que si s’esmenta en altres estatuts com els d’Aragó, Castella i Lleó, Canàries i Extremadura.

Per tot això declara inconstitucionals i nuls apartats com el que estableix “l’objectiu de reduir el consum final d’energia almenys un 2% anual per arribar com a mínim al 27% l’any 2030, excloent els usos no energètics”. O bé parts de l’article 19, on s’estableixen “objectius vinculants, concrets, mesurables i a termini de la política energètica de la Generalitat incompatibles amb les bases estatals.”

 

Economistes, si us plau, inventin alguna cosa

La major part dels economistes (amb comptades però molt meritòries excepcions) segueixen lligats a teories econòmiques obsoletes que van ser concebudes en segles passats, quan la disponibilitat de recursos i d’energia semblava il·limitada.

Segueixen pensant que tot el que necessitem per solucionar el canvi climàtic és que els enginyers inventin alguna cosa i els ecologistes deixin de molestar. Però cada vegada és més evident que no hi ha invents miraculosos i que a hores d’ara la societat ha de tornar-se cap als economistes per dir-los el que tantes vegades s’ha dit a tècnics i científics: senyors i senyores economistes, per favor, inventin vostès alguna cosa!

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/Economistas-favor-inventen_6_911018891.html Continua la lectura de Economistes, si us plau, inventin alguna cosa

Els objectius climàtics de la UE “només una col·lecció de paraules”

S’ha criticat un document filtrat sobre les prioritats de la UE que ofereix poc més que una “col·lecció de paraules” per fer front a la crisi del clima i accelerar la destrucció del món natural.

Els líders de la UE hauran d’adoptar una “agenda estratègica” per al 2019-24 en una cimera de Brussel·les a partir del 20 de juny, però un esborrany ha trobat una volada de crítiques d’uns grups verds que acusen funcionaris que no tenen urgència.

El document de cinc pàgines elaborat per l’equip de Donald Tusk, president del consell europeu, té per objecte establir les prioritats del bloc per als propers cinc anys en un món “cada vegada més incòmode i complex”.

Abastant la migració, el comerç i el lloc de la UE al món, el document evita detalls com objectius, números de pressupostos o països específics. Tot i que descriu la crisi climàtica com una amenaça existencial i demana una “transformació en profunditat de la pròpia economia i de la societat de la UE per aconseguir la neutralitat climàtica”, alguns militants diuen que no té ambició. Continua la lectura de Els objectius climàtics de la UE “només una col·lecció de paraules”

Espanya haurà de pagar gairebé 300 milions d’euros després d’una nova condemna per la retallada de les renovables

O sigui, ho paguem tots nosaltres. La CIADI, dependent del Banc Mundial, dóna la raó a la nord-americana NextEra Energy. L’Estat espanyol ha patit dos revessos més en els arbitratges internacionals.

https://www.publico.es/economia/espana-debera-pagar-300-millones-euros-nueva-condena-recorte-renovables.html

La Corte Internacional de Arreglo de Diferencias Relativas a Inversiones (Ciadi), dependiente del Banco Mundial, ha condenado a España a pagar más de 290,6 millones de euros por el recorte a las renovables, con un fallo a favor de la estadounidense NextEra Energy.

El tribunal de arbitraje internacional emitió el pasado día 31 de mayo su fallo sobre el procedimiento que inició NextEra Energy en 2014 tras invertir en dos plantas termosolares en Extremadura con una capacidad de 49,9 megavatios (MW).

El grupo, que estimaba la indemnización en 291 millones de euros, recibirá finalmente 290,6 millones de euros, a los que suman los gastos por intereses (del 0,234% desde el 30 de junio de 2016 hasta el laudo) y los costes legales (unos cinco millones de euros). Continua la lectura de Espanya haurà de pagar gairebé 300 milions d’euros després d’una nova condemna per la retallada de les renovables

“Som els petits agricultors camperols els que alimentem a la població mundial”

La fam al món no és conseqüència de problemes naturals o tècnics, sinó el resultat d’una mala distribució i del fracàs de polítiques econòmiques i agràries neoliberals excloents, especialment cap a l’agricultura familiar. La causa principal són els Tractats de Lliure Comerç que determinen els preus, el flux dels aliments i la deslocalització de la producció, creant situacions d’explotació entre els jornalers, homes i dones

Paul Nicholson, ramader jubilat, viu en un mas d’Ispaster, a la costa basca. Va ser promotor i és membre actiu de Via Campesina, moviment internacional, interlocutor de la FAO i present en 73 països de 4 continents, que agrupa dos milions i mig de famílies

https://m.noticiasdenavarra.com/2019/05/26/sociedad/somos-los-pequenos-agricultores-campesinos-quienes-alimentamos-a-la-poblacion-mundial

Pamplona – Promueve la Soberanía Alimentaria, cuida la tierra, protege las plantas y semillas autóctonas, y se opone al modelo neoliberal de producción y mercado agroindustrial.

¿Cómo y para qué nació Vía Campesina?

-La Vía Campesina nació en 1993. Es un movimiento internacional que agrupa a campesinas y campesinos, pequeños y medianos productores, pueblos sin tierra, indígenas, migrantes y trabajadores rurales, para tener un voz en común. Es una organización autónoma, pluralista y multicultural que promueve la agroecología como un camino hacia la justicia social y la dignidad. Defiende la agricultura campesina frente a los agronegocios y al modelo de economía capitalista neoliberal, productor de injusticia y del inquietante cambio climático que pone en riesgo la vida del ser humano y del planeta. Nuestro movimiento ha alumbrado la idea y la práctica de la Soberanía Alimentaria. Y nuestras decisiones nunca se someten a votación, siempre las adoptamos por consenso, lo que -siendo como somos tan diversos- lleva mucho tiempo de diálogo y trabajo en nuestras reuniones. Continua la lectura de “Som els petits agricultors camperols els que alimentem a la població mundial”