Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

Gairebé tot el que consumeixes es mou en vaixell

Les creixents polítiques de liberalització comercial, la inversió en grans estructures portuàries i el finançament de la indústria a través de subsidis són claus en un sector que necessita ser revisat.

Casi todo lo que consumes se mueve en barco

Continua la lectura de Gairebé tot el que consumeixes es mou en vaixell

Això és el que els països es van comprometre amb el canvi climàtic a la cimera mundial de Biden

Líders de països com el Brasil, el Japó i el Canadà es van comprometre dijous a frenar les emissions de gasos d’efecte hivernacle durant la cimera climàtica del president Joe Biden. Les promeses dels aliats i adversaris nord-americans arriben poc després que Biden prometés reduir les emissions nord-americanes almenys un 50% el 2030.El president va convocar la cimera en un esforç per instar a la cooperació mundial en matèria de canvi climàtic. “Realment comencem a avançar realment”, va dir Biden als líders durant la cimera.

https://www.cnbc.com/2021/04/22/biden-climate-summit-2021-what-brazil-japan-canada-others-pledged.html Continua la lectura de Això és el que els països es van comprometre amb el canvi climàtic a la cimera mundial de Biden

Una mega ampliació al Port de València en plena emergència climàtica

Mentre el Govern preparava la Llei de Canvi Climàtic, es va produir una maniobra entre els ministeris de Transports i Transició Ecològica per eximir-se de responsabilitats i permetre el Port de València duplicar la seva superfície i la seva activitat amb una declaració d’impacte ambiental de l’any 2007 basada en una llei de 1986.

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/mega-ampliacion-puerto-valencia-plena-emergencia-climatica_1_7831005.html

El Congreso de los Diputados aprobó el pasado jueves 8 de abril la ley de Cambio Climático de España, impulsada por el Ministerio de Transición Ecológica. La ley marca la senda para que España tenga emisiones netas cero en el año 2050. En 2030, las emisiones han de caer un 23% respecto a lo que eran en 1990.

Solo un día más tarde, se produjo una maniobra entre los ministerios de Transportes y Transición Ecológica que dirigen los socialistas José Luis Ábalos y Teresa Ribera para eximirse de responsabilidades y permitir al Puerto de València (el primero del Mediterráneo y el cuarto de Europa en movimiento de contenedores) duplicar su superficie mediante una nueva terminal de 134 hectáreas y su capacidad para mover y almacenar contenedores (actualmente gestiona 5 millones al año) e incrementar exponencialmente su actividad en cuanto a tráfico de buques y vehículos pesados. Y todo ello con una declaración de impacto ambiental del año 2007 basada en una ley de 1986 y en un proyecto que se ha modificado sustancialmente. Continua la lectura de Una mega ampliació al Port de València en plena emergència climàtica

Espanya, el país més carnívor del Vell Món

En 2018, últim any de què hi ha dades disponibles, consumíem 98,79 quilograms per persona a l’any. El sector càrnic és la principal indústria d’aliments a Espanya. Cada vegada apostem més per la ramaderia intensiva: som el país europeu amb major nombre d’animals en gàbies i el segon amb menys percentatge en llibertat (1 de cada 10). Si avaluem només el patiment animal, a la llum d’aquestes dades Espanya seria el país europeu on és més problemàtic èticament consumir carn, serà casualitat que sigui també el que més carn consumeix?

https://www.eldiario.es/caballodenietzsche/espana-pais-carnivoro-viejo-mundo_132_7357881.html Continua la lectura de Espanya, el país més carnívor del Vell Món

Les repercussions ambientals del tractat de lliure comerç entre la UE i Mercosur embussen la seva ratificació

Les conseqüències de l’acord comercial -un increment del 5% de la desforestació de la regió de l’Amazones han reforçat la postura de França i Àustria, que rebutgen ratificar un tractat que podria ser incoherent amb les polítiques verdes de la Comissió Europea.

https://www.publico.es/sociedad/repercusiones-ambientales-tratado-libre-comercio-ue-mercosur-atascan-ratificacion.html

ALEJANDRO TENA

Un fantasma recorre Europa, el del tratado de libre comercio entre la UE y Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguay y Uruguay). Cuando las dos regiones terminaron de perfilar este acuerdo en 2019, esperaban dar por cerradas unas negociaciones tan largas como intensas que se remontan al año 2000. Sin embargo, la pandemia ha traído cambios en el prisma económico de Europa y la ratificación del convenio comercial parece haber quedado estancada. Son curiosamente dos países de corte liberal y conservador, Francia y Austria, quienes encabezan el bloqueo de una rúbrica comercial que podría generar notables beneficios económicos a costa –en gran medida– de los ecosistemas americanos. Continua la lectura de Les repercussions ambientals del tractat de lliure comerç entre la UE i Mercosur embussen la seva ratificació

El que ens espera (segons anem) quan acabi la pandèmia

Ens enfrontem a la possibilitat de viure durant els pròxims anys la fase de major situació precària i pèrdua de drets laborals de la història del capitalisme contemporani.

blogs.publico.es/juantorres/2021/02/12/lo-que-nos-espera-a-este-paso-cuando-acabe-la-pandemia/

Los demoledores efectos económicos de la pandemia han obligado a poner en suspenso las políticas neoliberales que se venían aplicando en los últimos cuarenta años. Hasta los acérrimos defensores de la privatización y los recortes de gasto social han reclamado intervención pública masiva, “cueste lo que cueste”, para evitar un colapso que la dinámica autónoma de los mercados nunca podría evitar. Continua la lectura de El que ens espera (segons anem) quan acabi la pandèmia

Les armes nuclears són il·legals per fi

Les armes nuclears són les armes més destructives, indiscriminades i monstruoses produïdes mai, però avui, tots podem celebrar una fita important en la llarga marxa cap a la pau: el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears (TPNW) ara forma part del dret internacional!

Nuclear weapons are illegal at last

The year 2021 also marks the 50th anniversary of Greenpeace, which began life in September 1971 when a small group of activists set sail to the island of Amchitka, off the west coast of Alaska, to try and stop nuclear weapons testing from taking place. Greenpeace could not be more delighted that in the anniversary year of our founding journey, we can join the celebration to mark this historic Treaty coming into force and pay our deepest respects to advocates for this momentous achievement, led by the International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN).

Greenpeace France interviewed Jean-Marie Collin of ICAN France about the challenges and prospects that arise from the Treaty’s entry into force.

The Treaty on the Prohibition of Nuclear Weapons is entering into force. How did we get to this point?

Nuclear weapons were first used in 1945 with catastrophic outcomes. Since then, they have remained a major threat to humanity. Civil society has been campaigning against them ever since but progress has been slow. In 2010, ICAN started working with some governments to promote a process at the UN to negotiate a legally binding instrument to ban nuclear weapons. On 7 July 2017, an overwhelming majority of States (122) adopted the TPNW. By 24 October 2020, 50 countries signed and ratified it which ensured the Treaty enters into force 90 days later. So today, 22 January 2021, nuclear weapons become illegal!

The first assembly of the state parties will be held in the next 12 months, probably in Austria.

What does the Treaty’s entry into force mean? What will change, and what won’t?

Nuclear weapons have always been immoral. Now, they are also classified as illegal, just like chemical and biological weapons. This is a major shift as it will bring about a change in the public perception of these weapons. The TPNW is not symbolic. Rather, it is binding given the many forms of prohibition (production, possession, use, transfer, threat of use, etc.) established.

What are the repercussions for the nine nuclear armed states (US, UK, Russia, France, China, India, Pakistan, Israel and North Korea)?

None of the nuclear armed states have signed the Treaty. They have even tried, unsuccessfully, to block it. As long as they refuse to sign, the Treaty does not apply to them directly – but it does make it much harder for them to justify their opposition. They can expect to face increasing international criticism, as well as internal political pressure.

The Treaty will also have a significant impact on financial institutions (pension funds and banks) because the Treaty also bans the financing of nuclear weapons systems. By investing in nuclear arms, these institutions have played a major role in the threat of a nuclear Armageddon. They will now have to choose to endorse or reject this new standard: if they decide to reject it, they run the risk of tarnishing their image and becoming unpopular with their clients. Financial bodies of countries (Germany, Japan, the Netherlands and Sweden, for example) which do not support the TPNW have already made the decision to disinvest, which demonstrates the extent of the Treaty’s impact.

What are the ICAN’s priorities now that the Treaty is entering into force?

Our key priority is to continue making the Treaty as universal as possible by getting as many states to sign and ratify it, increasing its legal influence. Monitoring its implementation will also be a very important task as it is a means of demonstrating its effectiveness. Lastly, public opinion is critical! In Europe, thanks to the campaigning of ICAN partners,  we are already seeing an increase in the number of people supporting the Treaty (for example in Finland 84% support it; in Belgium 77%). Work on this is critical and the more people putting pressure on their governments to sign the Treaty, the stronger it will become.

Jean-Marie Collin is a spokesperson for ICAN France.

El preu dels aliments es multiplica ja per cinc del camp al supermercat, la diferència més gran des del 2014

Els preus dels aliments van començar a encarir de manera molt significativa a partir de març, quan arran de l’inici de la pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma es va decretar el confinament de la població. En aquest moment, els problemes logístics per garantir l’abastament i la necessitat d’assumir costos molt elevats per garantir la seguretat tant dels treballadors com deconsumidor, va obligar a les empreses de distribució a dur terme pujades molt significatives.

El preu de la vedella passa de 3,65 el quilo a 16,04. El xai s’encareix de 3,36 a 11,35. Les carxofes de 1,95 al camp a 5,95 al supermercat. Continua la lectura de El preu dels aliments es multiplica ja per cinc del camp al supermercat, la diferència més gran des del 2014

Els desastres climàtics han costat milers de milions d’euros, morts i desplaçaments en 2020

Els esdeveniments climàtics més extrems de 2020 han suposat un cost de 127.000 milions d’euros, 3.500 morts i més de 13,5 milions de desplaçaments.

Los desastres climáticos han costado miles de millones de euros, muertes y desplazamientos en 2020

Los eventos climáticos más extremos ocurridos este año han causado enormes estragos en las personas: 3.500 han fallecido y más de 13,5 millones se vieron obligadas a desplazarse. Asimismo, las consecuencias del cambio climático también han tenido importantes consecuencias económicas: los diez mayores desastres climáticos han supuesto un coste de 155.000 millones de dólares (127.000 millones de euros), una cifra superior a la de 2019. Así lo recoge el informe anual que elabora Christian Aid, una ONG internacional con sede en Reino Unido. Continua la lectura de Els desastres climàtics han costat milers de milions d’euros, morts i desplaçaments en 2020

El Govern d’Espanya no pot seguir patrocinant la catàstrofe humanitària al Iemen

Només la pressió social pot acabar amb una guerra injusta. Espanya no només ha de deixar de vendre armes als països que violen els drets humans i enviar ajuda humanitària, sinó que també ha d’utilitzar la diplomàcia perquè, entre altres coses, es finalitzi el bloqueig humanitari contra la població iemenita.

https://www.elsaltodiario.com/industria-armamentistica/un-debate-necesario.-el-gobierno-de-espana-no-puede-seguir-patrocinando-la-catastrofe-humanitaria-en-yemen-

Finalmente, la terrible crisis que vive Yemen fue objeto de debate. El pasado lunes se debatió en la Comisión de Defensa una Proposición no de Ley (PNL) presentada por el diputado de Unidas Podemos, Roberto Uriarte. En el texto presentado se abordaba la gigantesca crisis humanitaria que vive el país, la venta de armas a la Coalición Saudí y el papel que debe jugar la diplomacia española en aras de promover la paz. Continua la lectura de El Govern d’Espanya no pot seguir patrocinant la catàstrofe humanitària al Iemen