Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

Les armes nuclears són il·legals per fi

Les armes nuclears són les armes més destructives, indiscriminades i monstruoses produïdes mai, però avui, tots podem celebrar una fita important en la llarga marxa cap a la pau: el Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears (TPNW) ara forma part del dret internacional!

Nuclear weapons are illegal at last

The year 2021 also marks the 50th anniversary of Greenpeace, which began life in September 1971 when a small group of activists set sail to the island of Amchitka, off the west coast of Alaska, to try and stop nuclear weapons testing from taking place. Greenpeace could not be more delighted that in the anniversary year of our founding journey, we can join the celebration to mark this historic Treaty coming into force and pay our deepest respects to advocates for this momentous achievement, led by the International Campaign to Abolish Nuclear Weapons (ICAN).

Greenpeace France interviewed Jean-Marie Collin of ICAN France about the challenges and prospects that arise from the Treaty’s entry into force.

The Treaty on the Prohibition of Nuclear Weapons is entering into force. How did we get to this point?

Nuclear weapons were first used in 1945 with catastrophic outcomes. Since then, they have remained a major threat to humanity. Civil society has been campaigning against them ever since but progress has been slow. In 2010, ICAN started working with some governments to promote a process at the UN to negotiate a legally binding instrument to ban nuclear weapons. On 7 July 2017, an overwhelming majority of States (122) adopted the TPNW. By 24 October 2020, 50 countries signed and ratified it which ensured the Treaty enters into force 90 days later. So today, 22 January 2021, nuclear weapons become illegal!

The first assembly of the state parties will be held in the next 12 months, probably in Austria.

What does the Treaty’s entry into force mean? What will change, and what won’t?

Nuclear weapons have always been immoral. Now, they are also classified as illegal, just like chemical and biological weapons. This is a major shift as it will bring about a change in the public perception of these weapons. The TPNW is not symbolic. Rather, it is binding given the many forms of prohibition (production, possession, use, transfer, threat of use, etc.) established.

What are the repercussions for the nine nuclear armed states (US, UK, Russia, France, China, India, Pakistan, Israel and North Korea)?

None of the nuclear armed states have signed the Treaty. They have even tried, unsuccessfully, to block it. As long as they refuse to sign, the Treaty does not apply to them directly – but it does make it much harder for them to justify their opposition. They can expect to face increasing international criticism, as well as internal political pressure.

The Treaty will also have a significant impact on financial institutions (pension funds and banks) because the Treaty also bans the financing of nuclear weapons systems. By investing in nuclear arms, these institutions have played a major role in the threat of a nuclear Armageddon. They will now have to choose to endorse or reject this new standard: if they decide to reject it, they run the risk of tarnishing their image and becoming unpopular with their clients. Financial bodies of countries (Germany, Japan, the Netherlands and Sweden, for example) which do not support the TPNW have already made the decision to disinvest, which demonstrates the extent of the Treaty’s impact.

What are the ICAN’s priorities now that the Treaty is entering into force?

Our key priority is to continue making the Treaty as universal as possible by getting as many states to sign and ratify it, increasing its legal influence. Monitoring its implementation will also be a very important task as it is a means of demonstrating its effectiveness. Lastly, public opinion is critical! In Europe, thanks to the campaigning of ICAN partners,  we are already seeing an increase in the number of people supporting the Treaty (for example in Finland 84% support it; in Belgium 77%). Work on this is critical and the more people putting pressure on their governments to sign the Treaty, the stronger it will become.

Jean-Marie Collin is a spokesperson for ICAN France.

El preu dels aliments es multiplica ja per cinc del camp al supermercat, la diferència més gran des del 2014

Els preus dels aliments van començar a encarir de manera molt significativa a partir de març, quan arran de l’inici de la pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma es va decretar el confinament de la població. En aquest moment, els problemes logístics per garantir l’abastament i la necessitat d’assumir costos molt elevats per garantir la seguretat tant dels treballadors com deconsumidor, va obligar a les empreses de distribució a dur terme pujades molt significatives.

El preu de la vedella passa de 3,65 el quilo a 16,04. El xai s’encareix de 3,36 a 11,35. Les carxofes de 1,95 al camp a 5,95 al supermercat. Continua la lectura de El preu dels aliments es multiplica ja per cinc del camp al supermercat, la diferència més gran des del 2014

Els desastres climàtics han costat milers de milions d’euros, morts i desplaçaments en 2020

Els esdeveniments climàtics més extrems de 2020 han suposat un cost de 127.000 milions d’euros, 3.500 morts i més de 13,5 milions de desplaçaments.

Los desastres climáticos han costado miles de millones de euros, muertes y desplazamientos en 2020

Los eventos climáticos más extremos ocurridos este año han causado enormes estragos en las personas: 3.500 han fallecido y más de 13,5 millones se vieron obligadas a desplazarse. Asimismo, las consecuencias del cambio climático también han tenido importantes consecuencias económicas: los diez mayores desastres climáticos han supuesto un coste de 155.000 millones de dólares (127.000 millones de euros), una cifra superior a la de 2019. Así lo recoge el informe anual que elabora Christian Aid, una ONG internacional con sede en Reino Unido. Continua la lectura de Els desastres climàtics han costat milers de milions d’euros, morts i desplaçaments en 2020

El Govern d’Espanya no pot seguir patrocinant la catàstrofe humanitària al Iemen

Només la pressió social pot acabar amb una guerra injusta. Espanya no només ha de deixar de vendre armes als països que violen els drets humans i enviar ajuda humanitària, sinó que també ha d’utilitzar la diplomàcia perquè, entre altres coses, es finalitzi el bloqueig humanitari contra la població iemenita.

https://www.elsaltodiario.com/industria-armamentistica/un-debate-necesario.-el-gobierno-de-espana-no-puede-seguir-patrocinando-la-catastrofe-humanitaria-en-yemen-

Finalmente, la terrible crisis que vive Yemen fue objeto de debate. El pasado lunes se debatió en la Comisión de Defensa una Proposición no de Ley (PNL) presentada por el diputado de Unidas Podemos, Roberto Uriarte. En el texto presentado se abordaba la gigantesca crisis humanitaria que vive el país, la venta de armas a la Coalición Saudí y el papel que debe jugar la diplomacia española en aras de promover la paz. Continua la lectura de El Govern d’Espanya no pot seguir patrocinant la catàstrofe humanitària al Iemen

Ciutats famolenques i urbanisme alimentari

De la mateixa manera que davant d’una inundació el primer que escasseja és l’aigua potable, davant l’evidència que l’alimentació és un dels reptes de futur, proliferen molts més plantejaments superficials que anàlisi integrals i rigorosos que responguin a la urgència de canvis radicals, especialment des l’urbanisme.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/ciudades-urbanismo-alimentacion_132_6454220.html Continua la lectura de Ciutats famolenques i urbanisme alimentari

L’aigua ja cotitza a Wall Street, un pas més perquè un dret humà es converteixi en mercaderia

L’aigua de Califòrnia s’ha convertit en un element més per invertir dins dels mercats a futurs borsaris. La financiarització d’aquest recurs fa saltar les alarmes a experts, que posen les crisis agroalimentàries de 2007 i 2008 com a referència del que pugui passar en el futur.

https://www.publico.es/sociedad/agua-cotiza-wall-street-paso-derecho-humano-convierta-mercancia.html Continua la lectura de L’aigua ja cotitza a Wall Street, un pas més perquè un dret humà es converteixi en mercaderia

Lagarde adverteix que el canvi climàtic és un repte urgent i greu

La qualitat de la informació relacionada amb la sostenibilitat i el clima hauria de millorar.

https://www.eldiario.es/economia/lagarde-advierte-cambio-climatico-desafio-urgente-grave_1_6444809.html

Fráncfort (Alemania) 19 nov (EFE).- La presidenta del Banco Central Europeo (BCE), Christine Lagarde, ha advertido de que “el cambio climático es un desafío urgente y grave” y de que la información sobre el clima debe mejorarse .

En una carta al eurodiputado de En Comú Podem Ernest Urtasun, que es vicepresidente del grupo de Los Verdes/ALE, publicada este jueves, Lagarde hizo hincapié en que el BCE “explora cómo debería y puede contribuir” a este desafío en la revisión de su estrategia de política monetaria. Continua la lectura de Lagarde adverteix que el canvi climàtic és un repte urgent i greu

L’impacte ambiental de comprar per internet

El model de repartiment porta a porta usant camions genera més emissions i augmenta la congestió urbana, perquè aquest vehicle gasta més carburant i fa freqüents parades als centres urbans. És fonamental dissenyar un model de comerç en línia que posi per sobre de qualsevol consideració la sostenibilitat ambiental. Si vam esgotar les matèries primeres i augmentem la temperatura mitjana de la terra, cap de nosaltres tindrà possibilitats de seguir produint o comprant en aquest planeta. Continua la lectura de L’impacte ambiental de comprar per internet

El negoci de la temporalitat

El mes de setembre, bona part dels temporers que eren a Ponent van marxar per treballar a altres campanyes: la verema, els cítrics o l’oliva. Després d’una campanya de collita de fruita dolça marcada per la pandèmia, diverses entitats, com la Plataforma Fruita amb Justícia Social, continuen exigint unes condicions laborals i d’acollida dignes per a les campanyes que vindran. Júlia Ramon ressegueix alguns elements clau del sector i les realitats que conté

“El 2019, els grans supermercats ens pagaven 27 cèntims per cada quilo de pomes, però al supermercat la venien a euro. Enguany, ens el paguen a 25 cèntims, però la venen a més d’un euro el quilo”, lamenta un pagès de Tornabous Continua la lectura de El negoci de la temporalitat