Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

Hola, sóc la sequera, torno demà

Les pluges han estat el millor regal del 2018, però ho hem tirat a les escombraries sense desenvolupar.Seguim sense posar en marxa un gran pla nacional per a l’ús responsable de l’aigua i l’adaptació a les sequeres del canvi climàtic. Un pla que ha de ser expeditiu i immediat, consensuat per tots els sectors i allunyat dels interessos particulars dels partits.

https://www.eldiario.es/zonacritica/Hola-sequia-vuelvo-manana_6_853624643.html Continua la lectura de Hola, sóc la sequera, torno demà

Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Vivim en un temps en què canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat van de la mà pel que fa a les conseqüències del seu progressiu avanç. Les solucions per evitar el col·lapse són ben sabudes i passen pel canvi absolut d’un model econòmic que no té en compte els límits ecosistèmics del planeta ni tan sols la pervivència dels seus elements vius, inclosa la nostra espècie.

D’altra banda, les empreses transnacionals agroindustrials i biotecnològiques,  actuen actualment en tots els països amb importants recursos biològics, emparant-se en el capitalisme global i en l’eina dels tractats de lliure comerç per assegurar els seus objectius

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/12/19/hay-alguien-ahi-que-se-acuerde-de-la-biodiversidad/

El pasado 29 de noviembre acababa en Egipto en la localidad de Sharm El-Sheick la XIV Cumbre Mundial de Diversidad Biológica, conocida como COP14. Una reunión que ha pasado de puntillas por la agenda internacional y que no ha merecido titulares importantes en los medios de comunicación. La biodiversidad no es tema de moda ni es fuente de creación de opinión ni es contenido especialmente recurrente en redes sociales.

El Cambio Climático acapara toda la atención ambiental tanto mediática como ciudadana. Indudablemente este es un problema de primera magnitud al que debemos dar una respuesta inmediata –ya se sabe cómo hacerlo, otra cosa es que se quiera- si no queremos sufrir sus consecuencias en forma de pérdida de suelo fértil, agudización de los fenómenos meteorológicos extremos, disminución de los recursos hídricos o migraciones masivas, entre otras.

De alguna manera, existe una conciencia –tal vez difusa- de que algo va mal con el clima, independientemente de que seamos capaces como ciudadanos de dar respuestas colectivas ante la inacción de los tomadores de decisión públicos. Pero ¿existe una conciencia en este mismo sentido, con las carencias que se quieran, con respecto a la pérdida de biodiversidad? Porque no se trata solo de hablar de diversidad biológica sino de pérdida de biodiversidad, el problema ambiental más grave, juntamente con el cambio climático, al que debe enfrentarse el ser humano en la actualidad.

Según el último informe de Planeta Vivo de WWF –que se ha convertido ya en un referente del estado de conservación de la biodiversidad a nivel mundial- de 2018, la población mundial de peces, aves, mamíferos, anfibios y reptiles ha disminuido un 60% entre 1970 y 2014, debido a las actividades humanas. Este dato porcentual se ha difundido de alguna manera -no excesivamente, no nos engañemos- pero no se ha incidido con la suficiente fuerza en el aspecto fundamental del mismo: que la causa de esta disminución es debida a las actividades humanas. Continua la lectura de Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Els bancs que més diners han prestat al carbó des que es va aprovar l’Acord de París

Aquesta és la llista d’entitats financeres que més préstecs han concedit a la tecnologia més bruta des 2016. En total sumen 72.000 milions de dòlars concedits després de l’aprovació del major tractat internacional contra el canvi climàtic. Hi ha diverses entitats europees: HSBC, Standard Chartered, ING, Societé Générale, BNP Paribas, Deutsche Bank, Barclays, BayernLB, UniCredit, Commerzbank, Crédit Agricole, Santander i Ladesbank Hessen-Thüringen Continua la lectura de Els bancs que més diners han prestat al carbó des que es va aprovar l’Acord de París

La nova estratègia dels científics climàtics: “És l’economia, és ara i som tots”

Si alguna cosa crida l’atenció avui és el gir narratiu adoptat pels més vocals d’entre els científics, que han passat a una nova fase en la seva acció comunicativa. Fins ara es tractava d’entendre. Superada aquesta fase, és hora de que a més, ens importa.

Qualsevol anàlisi econòmica objectiu diu que a 20 anys vista, l’Acord de París, la limitació de les emissions a l’atmosfera modificant l’economia de l’energia, té sentit per al món.

https://www.eldiario.es/internacional/cientificos-climaticos-estadounidenses-decidido-ofensiva_0_840265997.html

“Es la economía, es ahora y somos todos”. Katherine Hayhoe, Directora del Centro para la Ciencia del Clima de la Universidad Texas Tech, es una de las académicas más conscientes de la importancia de la comunicación de los impactos del cambio climático. Y lleva días repitiendo ese nuevo lema allá donde habla.

 La semana pasada participó de un encuentro con periodistas en el que compartió sus puntos de vista sobre los argumentos más efectivos a la hora de cambiar conciencias e impulsar políticas públicas. El espíritu, un clásico: Los científicos ya han entendido lo que sucede y ahora, además, quieren hacer algo para, al menos, mitigarlo.

Continua la lectura de La nova estratègia dels científics climàtics: “És l’economia, és ara i som tots”

El Govern impedirà a 2040 la venda de cotxes dièsel, gasolina, híbrids i de gas

Els permisos d’exploració, investigació i explotació d’hidrocarburs (petroli i gas) quedaran prohibits a Espanya “en tot el territori nacional, incloent el mar territorial”. Així, es recull del primer esborrany de la futura llei de Canvi Climàtic elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. La llei recollirà ambicioses propostes per descarbonitzar l’economia, inclòs el transport.

No es podrà tampoc desenvolupar activitats de “fractura hidràulica” (“fracking”) per a l’explotació d’hidrocarburs.

Benvingudes siguin aquestes normes.

https://www.publico.es/espana/cambio-climatico-gobierno-impedira-2040-venta-coches-diesel-gasolina.html

El Gobierno quiere establecer por ley que a partir del año 2040 no se permitirá la matriculación y venta en España de turismos y vehículos comerciales ligeros con emisiones “directas” de dióxido de carbono, es decir, todos los diésel, gasolina, híbridos o los propulsados por gas. Continua la lectura de El Govern impedirà a 2040 la venda de cotxes dièsel, gasolina, híbrids i de gas

Vidalina Morales i Manuela Morales: “L’únic verd de la mineria verd són els dòlars que es porten”

El Salvador va vetar l’any passat les activitats d’exploració, extracció, explotació i processament, ja sigui a cel obert o subterrani, de la mineria metàl·lica. Fa 500 anys la gent lliurava les seves vides per defensar els seus territoris i avui, amb una situació més tecnològica o més sofisticada, passa el mateix.

https://www.publico.es/sociedad/vidalina-morales-manuela-morales-unico-verde-mineria-verde-son-dolares-llevan.html

El Salvador se convirtió el año pasado en el primer país del mundo en prohibir la minería metálica. Una ley aprobada por amplia mayoría vetó las actividades de exploración, extracción, explotación y procesamiento, ya sea a cielo abierto o subterráneo. Pero para llegar a este estadio, el movimiento de oposición a la minería planteado desde las comunidades del país centroamericano y encabezado por mujeres, ha tenido que hacer frente a amenazas, intimidaciones y asesinatos de los líderes ambientales por parte de la empresa extractiva canadiense Pacific Rim.

Vidalina Morales y Manuela Morales pertenecen a la Asociación de Desarrollo Económico y Social de Santa Marta (ADES) y son parte integrante de la resistencia a la minería en el departamento de Cabañas. Hablamos con ellas de su lucha, del derecho al agua y a la tierra y de los derechos humanos.

Han sido 12 de años de oposición a un megaproyecto minero que ponía en peligro vuestros bienes. ¿Cuáles son los perjuicios que causa la minería en un país como El Salvador?

Continua la lectura de Vidalina Morales i Manuela Morales: “L’únic verd de la mineria verd són els dòlars que es porten”

Els més rics lluiten menys contra el canvi climàtic, segons un estudi

Les persones amb més recursos contribueixen menys a les accions contra el canvi climàtic, segons un estudi sociològic de ciència ciutadana dut a terme per investigadors de les universitats Rovira i Virgili de Tarragona, de Barcelona, de Saragossa i de la Carlos III de Madrid.

https://www.efeverde.com/noticias/cambio-climatico-ricos/

l trabajo, que publica la revista “Plos One”, consistió en un experimento que proponía un dilema de riesgo colectivo y que se hizo con ciudadanos de Barcelona, a las que se sometía al dilema de aportar más o menos dinero para combatir el cambio climático según fuera su capital.

Los resultados apuntan que las personas más vulnerables están dispuestas a contribuir significativamente más que los que tienen más recursos, en ocasiones hasta dos veces.

El estudio quería medir como un grupo de personas actúa ante un perjuicio común y para ello prepararon el experimento en el marco del festival DAU del Instituto de Cultura de Barcelona. Continua la lectura de Els més rics lluiten menys contra el canvi climàtic, segons un estudi

Respirar aire contaminat s’associa a un major risc d’obesitat infantil

Es recomana als pares que es tingui en compte a on passen els seus fills les estones quan són petits.Els nens que s’exposen a la contaminació atmosfèrica procedent dels cotxes en els seus primers anys de vida tenen un major risc de desenvolupar obesitat més tard. Conclou una investigació de la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles (Estats Units), publicada la revista Environmental Health.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20181105/452762788549/contaminacion-aire-obesidad-infantil.html

Los niños que se exponen a la contaminación atmosférica procedente de los coches en sus primeros años de vida tienen un mayor riesgo de desarrollar obesidad más tarde, según concluye una investigación de la Universidad del Sur de California en Los Ángeles (Estados Unidos), publicada en la revista Environmental Health .

Los autores han medido el crecimiento de 2.318 niños de la región del Sur de California y la exposición a un tipo de gases contaminantes, los óxidos de nitrógeno, producidos entre otros por los motores diésel de los vehículos. Los niños que vivían en calles muy transitadas y que estuvieron muy expuestos a estas sustancias a los diez años pesaban de media un kilo más que los pequeños que vivían en zonas poco contaminadas. Continua la lectura de Respirar aire contaminat s’associa a un major risc d’obesitat infantil

El que els mitjans oculten quan només es parla de canvi climàtic

Se sap bé quines són les causes del canvi climàtic, i els principals problemes industrials que el provoquen: al voltant de 80 per cent es deu a l’explotació i generació d’energia, al sistema alimentari agroindustrial i al creixement urbà (construcció, transport), basats en l’ús i crema de petroli, gas i carbó.

Se sap també que el necessari són reduccions reals, en la seva font i en la demanda, de tots aquests gasos i canviar el que les originen. I se sap que hi ha alternatives reals, diverses, descentralitzades i viables; potser l’exemple més fort és que 70 per cent de la humanitat s’alimenta d’agricultura camperola i agroecológica, pescadors artesanals i hortes urbanes, que no són els que emeten gasos d’efecte hivernacle. Per què no es tira endavant?.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=248377&titular=lo-que-los-medios-ocultan-cuando-solo-le-hablan-del-cambio-clim%E1tico- Continua la lectura de El que els mitjans oculten quan només es parla de canvi climàtic

Estats d’emergència

El recent informe de l’IPCC alerta de la pràctica impossibilitat de mantenir el planeta per sota d’aquest increment de temperatura de +1,5 ºC.

Revisa per tercera vegada, naturalment a pitjor, els impactes que aquests augments de temperatura causarien en els ecosistemes terrestres.

També s’atreveix a avançar una xifra relativa al cost d’implementació de tots aquests sistemes necessaris: ni més ni menys que 900.000 milions de dòlars anuals des d’ara mateix fins al 2050.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/emergencia_6_830177040.html Continua la lectura de Estats d’emergència