Arxiu d'etiquetes: dinàmica de sistemes

La pandèmia dispara la bretxa entre rics i pobres a Amèrica Llatina

Això és cert, però la realitat és que aquesta desigualtat es produeix a tot el món, ja hi era però el pandèmia ha mostrat les vergonyes de totes les economies. La regió s’enquista com a principal focus de contagi de virus en el món.

https://www.lavanguardia.com/internacional/20200728/482563251299/america-latina-coronavirus.html

América Latina acumula ya cerca de cuatro millones y medio de casos de coronavirus y se aproxima a las 200.000 muertes. Más de una cuarta parte de los positivos se encuentran actualmente activos, por lo que la región sigue siendo el principal foco de contagio de la pandemia en el mundo. A pesar de que muchos países baten récords de casos y fallecidos, sus gobiernos continúan desescalando el confinamiento por una prioridad económica. Continua la lectura de La pandèmia dispara la bretxa entre rics i pobres a Amèrica Llatina

El coronavirus i la fi de l’era neoliberal

Després de repetir-nos durant quaranta anys els dogmes neoliberals, la crisi financera va sacsejar seriosament la nostra fe en ells, però a la fi es va mantenir el sistema. Aquesta vegada és diferent. La coronacrisis i les mesures socioeconòmiques per salvar el sistema han fet caure, un a un, els dogmes neoliberals. És hora de fer alguna cosa nova. Continua la lectura de El coronavirus i la fi de l’era neoliberal

“O corro o em cremo”: cinc dies i tres incendis en un poblat de migrants temporers a Huelva.

Els immigrants que van perdre les seves barraques a Lepe aquesta setmana demanen ajuda i recalquen que volen pagar un lloguer per un habitatge per seguir en el poble.

Des del Consorci de Bombers d’Huelva s’assenyala que es tracta d’investigacions molt complicades, i que els resultats es passen a la Guàrdia Civil. Com que no hi ha denúncia ni propietats oficials que es perdin -cases donades d’alta-, moltes vegades s’arxiva tot sense imputats.

https://www.eldiario.es/andalucia/huelva/corro-quemo-cinco-dias-tres-incendios-poblado-migrantes-temporeros-huelva_1_6113413.html Continua la lectura de “O corro o em cremo”: cinc dies i tres incendis en un poblat de migrants temporers a Huelva.

I si aprofitem per discutir sobre la renda bàsica agrària?

Una renda bàsica agrícola fomentaria l’ocupació en el sector agrari i els moviments de la ciutat a camp per frenar l’èxode rural (de l’Espanya buidada). Reforçada amb mesures d’accés a la terra, la renda bàsica agrària asseguraria la supervivència de projectes agrícoles productius. Fomentaria l’agricultura i ramaderia sostenibles i la inversió en tecnologia.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada Continua la lectura de I si aprofitem per discutir sobre la renda bàsica agrària?

Centres d’investigació reclamen una inversió sense precedents a la UE com a única sortida a la crisi de la Covid

Si la humanitat vol sobreviure com espècie que és, aquesta és la clau. Una coalició de sis ciutats, liderades per Barcelona, també realitza una crida a Europa perquè augmenti els diners a I+D.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20200617/481823414869/alianza-centros-biomedicina-reclaman-inversion-sin-precedentes-ue.html

Una alianza de 14 centros de investigación de excelencia europeos, punteros en el mundo, reclama una inversión sin precedentes por parte de Europa en respuesta a la Covid-19. Según este grupo de instituciones científicas, la actual pandemia de la Covid ha puesto de manifiesto que “Europa no es capaz de garantizar la seguridad de sus ciudadanos en una crisis sanitaria”. Advierten de que “los milagros no existen” y de que la única salida a la crisis generada es una apuesta clara por la investigación y la innovación. Para ello, reclaman que la Unión Europea aumente el presupuesto destinado a ciencia en un 50%, hasta alcanzar los 150.000 millones de euros para el periodo 2021-2027.

En un comunicado muy crítico, estos centros que integran la coalición EU-LIFE, impulsada hace 12 años por el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona y de la que forman parte instituciones como el Instituto Europeo de Oncología, en Milán, y el Instituto Curie, en París, alertan de que la actual situación de emergencia sanitaria ha puesto de manifiesto “un problema grande de falta de inversión en investigación, pero también de carencia de industria y, por tanto, de dependencia de China y de Estados Unidos”, en palabras de Luis Serrano, director del CRG. A eso hay que sumar, añade, la escasa coordinación entre estados miembro para hacer frente a esta situación de pandemia.

“Estamos en un momento crucial para el futuro de Europa”, afirma Marta Agostinho, coordinadora de la alianza EU-LIFE. “La Covid ha demostrado la importancia que tiene invertir en conocimiento, que es la clave para poder hallar soluciones. Solo si conocemos más, porque tenemos investigación basada en la búsqueda de conocimiento, estaremos preparados para cualquier futuro reto global”. Continua la lectura de Centres d’investigació reclamen una inversió sense precedents a la UE com a única sortida a la crisi de la Covid

Els dos primers trens d’hidrogen del món passen amb èxit el període de prova a Alemanya

L’ús d’hidrogen com a font d’energia és un dels principals reptes que té la comunitat científica en els nostres dies. A dia d’avui segueix sent complicat emmagatzemar hidrogen de forma compacta i segura per a algunes aplicacions.

Alemanya ha anunciat que posarà en marxa altres 14 trens d’aquest tipus el 2022 i Itàlia ha signat un contracte amb el fabricant per començar a reemplaçar les locomotores dièsel

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/primeros-trenes-hidrogeno-periodo-Alemania_0_1036947259.html

Tras un año y medio transportando pasajeros entre pequeñas ciudades en la región de Baja Sajonia (Alemania), los dos primeros trenes de hidrógeno en el mundo han pasado con éxito su periodo de prueba. Continua la lectura de Els dos primers trens d’hidrogen del món passen amb èxit el període de prova a Alemanya

L’ocupació de les dones, el més castigat en una crisi que incrementarà els nivells de desigualtat

Sindicats, economistes i organitzacions internacionals coincideixen que la crisi del coronavirus està danyant sobretot a l’ocupació més precària, altament feminitzat, i mantenint sobre les espatlles de les dones el treball de les cures. Els sindicats critiquen la manca de dades desagregades per sexe de l’impacte dels ERTEs.

L’efecte que tindrà la crisi en la majoria de les dones serà diferent a el dels homes. No només perquè són majoritàries en els sectors informals que tindran molt més difícil accedir a ajudes, sinó també perquè tenir contractes a temps parcial influirà en la renda de què disposen en els ERTES. No és el mateix cobrar el 70% d’un contracte a temps complet, que un 70% d’un contracte a temps parcial

https://www.publico.es/economia/mujeres-mas-castigado-crisis-incrementara.html

El horizonte para alcanzar la igualdad se aleja. Si antes de la crisis Naciones Unidas estimaba en aproximadamente un siglo el plazo para cerrar la brecha de género en los salarios, tras la crisis del coronoavirus esta meta se retrasará aún más. Porque si hay una coincidencia total entre sindicatos, expertas y organismos internacionales, es en que de esta crisis saldremos más desiguales. Incluso en países como España, donde el Gobierno está haciendo un esfuerzo evidente desde el inicio de la crisis por poner a las personas más vulnerables en el centro de la acción política. Entre ellas, las mujeres. Continua la lectura de L’ocupació de les dones, el més castigat en una crisi que incrementarà els nivells de desigualtat

La pandèmia que estremeix el capitalisme

El coronavirus és una calamitat natural potenciada pel capitalisme. Des de fa molts anys s’esperava un cataclisme semblant com a conseqüència del canvi climàtic, l’escalfament global, les inundacions o les sequeres. Però la catàstrofe va irrompre a través d’una pandèmia, en un sistema economicosocial que deteriora la natura, corroeix la salut i desprotegeix els vulnerables.

Llarga i extensa lectura però molt  profitosa:

La pandemia que estremece al capitalismo

Lo más impactante de la infección es la velocidad y escala de los contagios. Como aún no ha concluido la primera oleada de irradiación se desconoce la peligrosidad del virus. Pero es evidente que supera los efectos de una gripe corriente. Hay más de mil millones de personas enclaustradas en sus hogares, en un inédito experimento social de confinamiento. El antiguo antídoto de las cuarentenas ha reaparecido a pleno.

El estrago natural en curso no equivale a una guerra. Aunque la intervención que despliegan los estados presenta muchas semejanzas con escenarios de conflagración, en el primer caso impera la protección y en el segundo la destrucción de vidas humanas. En lugar de batallas y bombardeos hay resguardo de víctimas y socorro de afectados.

La analogía con la guerra es muy peligrosa. La utiliza Trump para crear un clima de hostilidad contra el “virus de China” y la fomentan los derechistas para resucitar los viejos estigmas del colonialismo. Con diatribas racistas contra el “cólera asiático” se acusaba en el siglo XIX a los países orientales de expandir la infección. Continua la lectura de La pandèmia que estremeix el capitalisme

El coronavirus: la Unió Europea ensenya de nou les seves vergonyes

Europa s’enfronta a la crisi de l’coronavirus sense haver solucionat les seqüeles de la recessió anterior de 2008, i amb la divisió oberta entre Nord i La seva

El coronavirus: la Unión Europea enseña de nuevo sus vergüenzas

Continua la lectura de El coronavirus: la Unió Europea ensenya de nou les seves vergonyes

Les grans superfícies especulen amb béns de primera necessitat i disparen els preus

Un dia abans que es declarés l’estat d’alarma, les grans superfícies van fer apilament de tones de verdures per emmagatzemar-les en càmera, disparant els preus en les subhastes de les places de proveïment. És el petit comerciant, sense capacitat d’emmagatzematge, qui ha de comprar i vendre més car.

https://www.elsaltodiario.com/coronavirus/especular-con-lo-basico-tiempos-alarma

Un vecino, economista de profesión, alertó a El Salto de que había notado un importante aumento en los precios de una verdulería de Bilbao tras decretarse el confinamiento. Un intermediario de la plaza de abastos más grande del Estado, Mercamadrid, constata este vertiginoso incremento, posiblemente desencadenado por las grandes superficies, y explica qué consecuencias tiene para el consumidor.

En quince días, el precio del calabacín en Mercamadrid ha aumentado un 273%, desde el día antes del anuncio del estado de alarma, el 12 de marzo, al viernes de esta semana, 27 de marzo, tomando como referencia los precios de subasta de una gran empresa de Almería que se dedica a la venta de verduras, precios que están en consonancia con otras empresas del sector.

Continua la lectura de Les grans superfícies especulen amb béns de primera necessitat i disparen els preus