Arxiu d'etiquetes: ecologia

Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

Una declaració de 28 articles, emesa per l’Assemblea General de la ONU, recolza l’activitat dels camperols i recorda que el 70 per cent dels aliments del planeta són produïts per agricultors familiars.

Amb 28 articles, la Resolució final aborda tots els beneficis de l’agricultura camperola, la necessitat d’un model agropecuari sense agrotòxics ni transgènics, i reafirma l’íntima vinculació entre la vida camperola i els drets humans.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=251049&titular=por-la-producci%F3n-campesina- Continua la lectura de Una resolució de la ONU defensa els beneficis de l’agricultura familiar per la producció camperola

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

El geòleg que va deixar una petroliera per defensar el medi ambient vivint en un bosc salvatge

Rick Bass va abandonar el seu treball per descobrir la natura salvatge i lluitar contra el canvi climàtic.

Què ha fallat en aquestes tres dècades de la lluita contra el canvi climàtic? Segons Bass, el missatge dels moviments ecologistes són “correctes” però han hagut d’enfrontar-se al món de la publicitat. “Aquest món tracta de narcotitzar la societat perquè cregui que els seus desitjos poden ser satisfets en un segon. Volen fer-nos creure que la condició humana està basada en voler sempre més del que tenim”. On alguns parlen de màrqueting, ell parla de “entreteniment industrialitzat”.

Autor del llibre “Hivern”, un clàssic del nature writing, diu ser “molt conscient que totes les meravelles que he experimentat poden haver desaparegut quan arribin les futures generacions”

https://www.eldiario.es/sociedad/geologo-petrolera-defender-ambiente-viviendo_0_851115412.html

Hace 31 años, en el verano de 1987, Rick Bass decidió dejar su trabajo como geólogo en una petrolera de Misisipi (EEUU) y buscar un refugio en plena naturaleza en el que descubrir la vida salvaje del bosque. “Queríamos una tierra de naturaleza extrema, con ese primer y último indicador de privacidad: un lugar en el que poder andar desnudos si nos apeteciera”, escribió en Invierno, una suerte de diario sobre su peregrinación hasta el valle del Yaak, en Montana, donde tener un hacha o una pala a mano puede suponer la diferencia entre la vida y la muerte. Un lugar en el que los inviernos rozan los treinta grados bajo cero y viven unas 248 personas. Ahora, tres décadas después, el libro se publica en España de la mano de la editorial Errata Naturae.  Continua la lectura de El geòleg que va deixar una petroliera per defensar el medi ambient vivint en un bosc salvatge

Calendari ecològic: dates clau per a un 2019 més sostenible

Dates per assenyalar a l’agenda i tenir en compte quan parlem de sostenibilitat . No sé si serveixen per recordar-nos a on estem. Però, a part d’aquestes dates, la sostenibilitat és una manera de vida, una actitud davant els nostres recursos i el nostre planeta.

http://www.comunidadism.es/actualidad/calendario-ecologico-fechas-clave-para-un-2019-mas-sostenible

Desde el día mundial de la educación ambiental en enero hasta el de las montañas en diciembre, el calendario anual está lleno de fechas conmemorativas para atraer la atención sobre los problemas del medioambiente y sensibilizar a la población mundial.

De esta manera, fechas de concienciación respecto a distintos desafíos ecológicos, problemas ambientales y colectivos relacionados se pueden encontrar a lo largo de todo el año, fijados por las Naciones Unidas pero también por otras entidades como la Unión Europea o las organizaciones conservacionistas. Continua la lectura de Calendari ecològic: dates clau per a un 2019 més sostenible

Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

“Som éssers de la terra, no del cel” va dir Svetlana Alexievich. (Premi Nobel de Literatura el 2015). Anomenat compost de mortalitat, s’ha demostrat que aquesta pràctica evita que els patògens contaminin la terra, alhora que crea un sòl més ric. Si més o. crea una certa polèmica.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1291556/washington-podria-primer-estado-legalizar-compost-humano?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Cuando los estadounidenses mueren, la mayoría son enterrados o cremados. Washington podría convertirse pronto en el primer estado en permitir otra opción: el compostaje humano.

El nuevo enfoque, conocido como “recomposición”, consiste en colocar los cuerpos en un recipiente y acelerar su descomposición en un suelo denso en nutrientes que luego puede ser devuelto a las familias. El objetivo es una forma menos costosa de tratar los restos humanos que es mejor para el medio ambiente que el enterramiento, que puede lixiviar productos químicos en el suelo, o la cremación, que libera dióxido de carbono que calienta la tierra.

“La gente de todo el estado que me escribió está muy entusiasmada con la posibilidad de convertirse en un árbol o de tener una alternativa diferente para ellos mismos”, dijo el senador estatal Jamie Pedersen, demócrata, que está patrocinando un proyecto de ley en la Legislatura de Washington para ampliar las opciones de eliminación de restos humanos. El proyecto de ley de recomposición también convertiría a Washington en el 17º estado en permitir la hidrólisis alcalina, la disolución de cuerpos en un recipiente presurizado con agua y lejía hasta que sólo queden restos líquidos y óseos. Pedersen planea presentar el proyecto de ley cuando comience la nueva sesión legislativa el próximo mes.

Pedersen ve la recomposición como un asunto de justicia ambiental y social. Dijo que permitirlo beneficiaría particularmente a las personas que no pueden pagar un funeral o que no se sienten cómodas con la cremación. El objetivo de Recompose es cobrar 5.500 dólares por sus servicios, mientras que un entierro tradicional generalmente cuesta más de 7.000 dólares en 2017, según la Asociación Nacional de Directores de Funerarias. (La cremación puede costar menos de $1,000, aunque eso no incluye un servicio o una urna.)

Compost

El impulso para permitir el compostaje de restos humanos se origina en Katrina Spade, de 41 años, una diseñadora con sede en Seattle que comenzó a centrarse en la idea en 2013 mientras trabajaba en su maestría en arquitectura en la Universidad de Massachusetts Amherst.

“En realidad, sólo tenemos dos opciones de fácil acceso en Estados Unidos: la cremación y el entierro”, dijo a ‘NBCNews’. “Y la pregunta es: ¿Por qué sólo tenemos dos opciones, y qué parecería si tuviéramos una docena?” Continua la lectura de Washington podria ser el primer estat a legalitzar el compost humà

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

El balanç no pot ser positiu, ens falta molt per arribar a mantenir la nostra supervivència com a espècie. Associacions compromeses amb el medi ambient fan balanç dels èxits i decepcions esdevingudes durant l’any. Encara que hi ha hagut elements negatius, també s’han assolit compromisos importants com l’aprovació de la primera Directiva que redueix els plàstics d’un sol ús o la creació del Ministeri per a la Transició Energètica. Continua la lectura de Del “fracàs” de Katowice a la fi de l’impost al sol: resum ecologista de l’any 2018

Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Japó és la tercera economia del món per volum de PIB. Pot prendre aquesta decisió? El govern del Japó ha anunciat que es podrà tornar a pescar balenes sense restriccions a partir del juliol del 2019. Posen fi d’aquesta manera al seu compromís amb la Comissió Balenera Internacional (CBI). Per cert, mai ho ha complert totalment.

La decisió, anunciada pel ministre portaveu del Govern, Yoshihide Suga, afecta només les aigües territorials del Japó i la seva zona econòmica exclusiva. Només aquí podran caçar balenes els baleners japonesos.

El govern de Tòquio actuarà com a observador en l’organització i assegura que continuarà controlant la utilització de recursos marins.

“La caça de balenes es farà d’acord amb el dret internacional i dins dels límits de captura calculats d’acord amb el mètode adoptat per la CBI per evitar un impacte negatiu en els recursos cetacis.”

El detonant: la moratòria del 1982

La Comissió Balenera Internacional es va crear el 1946 per garantir la preservació d’aquests cetacis i evitar-ne la caça indiscriminada en els oceans. El 1982 es va acordar una moratòria de la pesca comercial de balenes.

El Japó era membre de la CBI des el 21 d’abril del 1951. I, oficialment, havia respectat la moratòria en la pesca comercial, però les entitats animalistes han denunciat que violava l’acord. Els baleners japonesos han seguit capturant balenes en aigües de l’Oceà Antàrtic i el Pacífic Nord, però suposadament amb finalitats científiques.

Japón anuncia que reanuda caza comercial de ballenas

https://www.lavanguardia.com/internacional/20181226/453771191482/japon-retira-comision-ballenas-caza.html

Japón ha decidido retirarse de la Comisión Ballenera Internacional (CBI), un organismo creado hace siete décadas para garantizar la preservación de esos cetáceos y evitar su caza indiscriminada en los océanos. La decisión fue anunciada hoy por el ministro portavoz del Gobierno, Yoshihide Suga, quien dijo que a partir de julio próximo los balleneros japoneses reanudarán sus actividades en sus aguas territoriales y en su zona económica exclusiva. Continua la lectura de Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic

Les Galápagos no només són a la intersecció de tres corrents oceànics, també se situen per on passa un dels patrons climàtics més destructius del món, El “Niño”, que provoca un escalfament ràpid i extrem del Pacífic oriental tropical.

En un estudi publicat el 2014, més d’una dotzena de climatòlegs van advertir que l’augment de la temperatura oceànica estava causant que “El Niño” fos més freqüent i més intens. La Unesco, l’agència de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, ara adverteix que les Galápagos són un dels llocs més vulnerables als efectes del canvi climàtic.

Tot i que les Galápagos estan al centre dels tròpics geogràfics, per aquí flueix un gran corrent des del sud xilè, el corrent d’Humboldt. Aquesta manté a les illes fresques i sense pluja durant la major part de l’any, una situació inusual a causa de que la línia de l’equador travessa l’arxipèlag. Així, les illes tenen un clima subtropical i són dels pocs llocs a la Terra on coexisteixen els pingüins i els corals. Potser per poc temps… Val la pena llegir aquest article al New York Times…

https://www.nytimes.com/es/2018/12/19/galapagos-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&action=click&contentCollection=cambio-climatico®ion=stream&module=stream_unit&version=latest&contentPlacement=1&pgtype=collectio Continua la lectura de La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic

Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Vivim en un temps en què canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat van de la mà pel que fa a les conseqüències del seu progressiu avanç. Les solucions per evitar el col·lapse són ben sabudes i passen pel canvi absolut d’un model econòmic que no té en compte els límits ecosistèmics del planeta ni tan sols la pervivència dels seus elements vius, inclosa la nostra espècie.

D’altra banda, les empreses transnacionals agroindustrials i biotecnològiques,  actuen actualment en tots els països amb importants recursos biològics, emparant-se en el capitalisme global i en l’eina dels tractats de lliure comerç per assegurar els seus objectius

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/12/19/hay-alguien-ahi-que-se-acuerde-de-la-biodiversidad/

El pasado 29 de noviembre acababa en Egipto en la localidad de Sharm El-Sheick la XIV Cumbre Mundial de Diversidad Biológica, conocida como COP14. Una reunión que ha pasado de puntillas por la agenda internacional y que no ha merecido titulares importantes en los medios de comunicación. La biodiversidad no es tema de moda ni es fuente de creación de opinión ni es contenido especialmente recurrente en redes sociales.

El Cambio Climático acapara toda la atención ambiental tanto mediática como ciudadana. Indudablemente este es un problema de primera magnitud al que debemos dar una respuesta inmediata –ya se sabe cómo hacerlo, otra cosa es que se quiera- si no queremos sufrir sus consecuencias en forma de pérdida de suelo fértil, agudización de los fenómenos meteorológicos extremos, disminución de los recursos hídricos o migraciones masivas, entre otras.

De alguna manera, existe una conciencia –tal vez difusa- de que algo va mal con el clima, independientemente de que seamos capaces como ciudadanos de dar respuestas colectivas ante la inacción de los tomadores de decisión públicos. Pero ¿existe una conciencia en este mismo sentido, con las carencias que se quieran, con respecto a la pérdida de biodiversidad? Porque no se trata solo de hablar de diversidad biológica sino de pérdida de biodiversidad, el problema ambiental más grave, juntamente con el cambio climático, al que debe enfrentarse el ser humano en la actualidad.

Según el último informe de Planeta Vivo de WWF –que se ha convertido ya en un referente del estado de conservación de la biodiversidad a nivel mundial- de 2018, la población mundial de peces, aves, mamíferos, anfibios y reptiles ha disminuido un 60% entre 1970 y 2014, debido a las actividades humanas. Este dato porcentual se ha difundido de alguna manera -no excesivamente, no nos engañemos- pero no se ha incidido con la suficiente fuerza en el aspecto fundamental del mismo: que la causa de esta disminución es debida a las actividades humanas. Continua la lectura de Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?