Arxiu d'etiquetes: ecologia

Neix el primer linx boreal en captivitat al Pirineu català des de fa més d’un segle

Neix un linx boreal al Pirineu, primera cria en un segle. Molt més gran i més imponent que l’ibèric, aquest felí es va extingir en els boscos d’aquestes latituds i gairebé fins i tot en la memòria popular.
No és, com el linx ibèric, un gat gran, sinó que el linx boreal és un felí inoblidable, la visió quan és adult fa caure d’esquena, de 30 quilos de pes i 130 centímetres de musell a la punta de la cua i que, si s’ho proposa és capaç de caçar un cabirol.
Els alumnes de les escoles del Pallars Sobirà triaran el nom del linx europeu o boreal que va néixer fa dos mesos i que hem conegut aquest dimecres.

Per primera vegada des de fa més d’un segle, ha nascut una cria de linx boreal al Pirineu català. Ho va fer fa poc més de dos mesos, en captivitat, en un centre de fauna del Pallars Sobirà. Aquest naixement obre la porta a la reintroducció d’aquesta espècie, extingida en aquesta zona.

El cadell que hem pogut veure per primera vegada aquest dimecres és un mascle de linx nòrdic o europeu. És la primera cria de la parella nascuda en captivitat el 2008 en un zoològic de Galícia i que va arribar aquell mateix any a aquest Centre de Recuperació de Món Natura Pirineus de les Planes de Son, al Pallars Sobirà. neix al després de més d’un segle.

Vídeo incrustat

El naixement, que es va produir el 28 de maigva ser una sorpresa per als responsables del centre, perquè han passat 11 anys des que hi van arribar els progenitors i és el primer cadell que han tingut. Els cuidadors es pensaven que la mare tenia problemes de fertilitat i, per això, aquest naixement ha estat una “veritable sorpresa”, diuen.

El linx va néixer fa dos mesos i pesa 800 grams (ACN)
Els alumnes del Pallars en triaran el nom

La cria pesa ara uns 800 grams i, quan sigui adult, pot arribar als 30 quilos. De moment no té nom, perquè coincidint amb l’inici del curs escolar, s’iniciarà una campanya d’educació ambiental amb les escoles dels Pallars Sobirà, i els alumnes seran els encarregats de batejar la cria.

El petit linx comparteix espai amb la mare i, al mascle, se li condicionarà un tancat nou. Això es fa per evitar enfrontaments entre ells que puguin posar en perill la vida del cadell. El linx al Pirineu, i concretament en aquesta comarca, s’anomena gat-i-llop.

Els alumnes de les escoles del Pallars decidiran el nom del cadell de linx (ACN)

El linx nou serà un “perfecte ambaixador d’aquesta espècie”

El naixement del linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en el centre del Pallars i permetrà explicar la funció ecològica d’aquesta espècie als Pirineus, tal com ha explicat Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera:

“El que volem és fer aquesta tasca prèvia a qualsevol projecte, que és la sensibilització i l’educació ambiental. Aquest cadell, aquesta cria, ens hi ajudarà. Serà un perfecte ambaixador d’aquesta espècie i ens recordarà el paper que van tenir algun dia i que potser, en el futur, han de tornar a tenir en els boscos del Pirineu.”

Durant els últims anys s’han fet intents per reintroduir el linx al Pirineu català, però no han tingut èxit. L’últim va ser el 2016, quan el Ministeri d’Agricultura volia posar en marxa un programa pilot a la Vall d’Aran per reintroduir-hi linxs. L’objectiu era controlar la població de petits depredadors com les guineus, que posen en perill espècies protegides com el gall fer o la perdiu blanca. Aquest assaig no va prosperar per l’oposició d’alguns ramaders que ho va impedir.

https://www.publico.es/sociedad/lince-europeo-nace-primer-lince-cautividad-pirineo-catalan-siglo.html

El centro de recuperación de fauna MónNatura Pirineus, un equipamiento de la Fundació Catalunya La Pedrera situado en Les Valls d’Àneu (Lleida), ha visto nacer al primer lince nacido en el Pirineo catalán desde hace más de un siglo.

El felino, un macho que pesa un kilo y que se encuentra en perfecto estado de salud, nació el pasado 28 de mayo y es de la especie Lince Boreal o Lince Europeo (lynx lynx), extinguida en esta zona hace décadas.

La Pedrera Fundació

@PedreraFundacio

"</p

Part de l’ànima alemanya” està amenaçada quan els boscos moren

Una combinació catastròfica de calor, sequera, tempestes, incendis forestals, plagues d’escarabats i un cop de fongs han destruït fins ara aquest any mostres de bosc alemany equivalents a més de 200.000 camps de futbol.

Els boscos són una de les maneres més eficients de reduir les emissions de diòxid de carboni, i només a Alemanya són capaços d’absorbir 62 milions de tones de CO 2 , aproximadament el 7% de les emissions del país, cada any.

Però els boscos també han estat al centre de la identitat cultural d’Alemanya des de fa segles i els polítics estan considerant com a prioritat la qüestió – coneguda com waldsterben (morir bosc).

La ministra d’agricultura, Julia Klöckner, ha anunciat una cimera forestal el mes que ve, en la qual els experts nacionals en silvicultura i clima hauran d’acordar un pla d’acció multimilionari. Klöckner s’ha compromès a finançar 500 milions d’euros (460 milions de lliures) pel fons energètic i climàtic del govern per finançar-lo.

https://www.theguardian.com/environment/2019/aug/07/part-of-german-soul-under-threat-as-forests-die

‘Part of German soul’ under threat as forests die

 Forest in the Bavarian Alps. Photograph: Sean Pavone/Alamy

Action plan to be drawn up as dry summers, storms and pests destroy swathes of woodland

by  in Berlin

A catastrophic combination of heat, drought, storms, forest fires, beetle plagues and a fungi blight have so far this year destroyed swathes of German forest equivalent to more than 200,000 football fields.

Forests are one of the most efficient ways to reduce carbon dioxide emissions, and in Germany alone they are able to absorb 62 million tonnes of CO2 – about 7% of the country’s emissions – every year.

But forests have also been at the heart of Germany’s cultural identity for centuries, and politicians are now seizing the issue – known as waldsterben(dying forest) – as a top priority.

The agriculture minister, Julia Klöckner, has announced a forest summit next month, at which national forestry and climate experts are to agree on a multimillion-euro action plan. Klöckner has pledged €500m (£460m), to be paid out of the government’s energy and climate fund, to finance it.

“Our forests are massively damaged,” Klöckner said, visiting Moritzburg near Dresden, which has been badly hit, many of its trees brown and dying, mainly due to drought and beetle infestations.

“Only if everyone unites will we manage the mammoth task that lies ahead of us – to save our forests not only for ourselves but for future generations,” she said.

A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Hoexter, western Germany.
Pinterest
 A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Höxter, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

The society for the protection of the German forest, SDW, believes the extent of the destruction goes even beyond the government’s estimate. It has said the trees being lost at the most rapid rate are those that make up the bulk of the forests, including spruces and firs, pines, beeches and oaks.

Advertisement

In last year’s dry summer and this year’s, the forests have been hit by a shortfall of 200 litres of rainwater per square metre, according to SDW, which Germany’s meteorological service says is the driest it has been for 50 years.

The association of German foresters (BDF) has said German forests are close to collapse. “The forest is the best way to save the climate, but right now the forest itself is a victim of the climate catastrophe,” it said.

A third of Germany is made up of forest, or 11.4m hectares (28 macres) – about a half of which is private property.

The crisis is being keenly felt, not least after a recent survey on national identity in which 50% of participants cited forests as being central to their idea of heimat or sense of home.

Germans have for centuries had a mythological, even spiritual, identification with their forests. Woodlands have formed the inspiration for much German music and literature –most famously the 19th-century folk tales of the Brothers Grimm. In everything from Red Riding Hood to Hansel and Gretel the forest is portrayed as a place of foreboding and threat and as well as retreat, safety and learning.

Hansel and Gretel.
Pinterest
 Hansel and Gretel. Photograph: Chronicle/Alamy

For German romanticists in the late 18th century, the forest was an important symbol of unity and purity, the word waldeinsamkeit, forest loneliness, embodying the sense of inner peace to be found in the forest. This was later exploited by the Nazis, who encouraged the idea of the forest as a sign of German cultural solidity, encouraging people to plant German oaks to honour Adolf Hitler.

The tabloid Bild recently published an ode to the German forest, calling it “part of the German soul”.

“It is, alas, not some made-up fairytale … that our forest is in a state of emergency … and if we don’t do something to save it and ourselves, we might end up with the story: ‘Once upon a time, there was a place called the German forest,’” the paper stated.

Experts are divided over the best plan of action. Solutions range from introducing more robust tree species to naturally allowing forests to adapt to the conditions. The opposition Greens are calling for a return to primeval forests – woods left to their own devices, after researchers at Zurich’s Technical University calculated that there was room on the planet for a third more forests than at present without encroaching on urban or agricultural spaces.

Advertisement

While owners of private forests are tending towards planting Douglas firs and northern red oaks, the Association for Environmental and Nature Protection in Germany, a leading NGO, says non-native species are an ecological risk.

The trees that are most under threat are said to be spruce, beech, ash, Norway maple and sycamore. Those most able to weather the climate crisis are robinia, plane, and sweet and horse chestnut trees.

Beech trees in a forest in Warburg, western Germany
Pinterest
 Beech trees – one of the most threatened varieties – in a forest in Warburg, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

Among those likely to be increasingly imported in future are Turkish hazel, Italian acorn, silver lime, and Lebanon cedar. The challenge is to find varieties able to cope with hot summers as well as harsh winters.

Klöckner believes that as many varieties as possible are necessary, referring to experts who say nature cannot be left to cope on its own. “We need mixed forests and trees that are adapted to their habitat,” she said.

Tanja Sanders, an expert in forest ecology who researches what the forest of the future might look like, said: “Forests are a vital part of our lives. They form groundwater, give us wood, filter the air, reduce CO2 and the temperature and offer space for species conservation and human relaxation. But we must face up to having to say goodbye to the forest as we’ve known it.”

As the crisis escalates…

… in our natural world, we refuse to turn away from the climate catastrophe and species extinction. For The Guardian, reporting on the environment is a priority. We give reporting on climate, nature and pollution the prominence it deserves, stories which often go unreported by others in the media. At this pivotal time for our species and our planet, we are determined to inform readers about threats, consequences and solutions based on scientific facts, not political prejudice or business interests.

More people are reading and supporting The Guardian’s independent, investigative journalism than ever before. And unlike many news organisations, we have chosen an approach that allows us to keep our journalism accessible to all, regardless of where they live or what they can afford. But we need your ongoing support to keep working as we do.

The Guardian will engage with the most critical issues of our time – from the escalating climate catastrophe to widespread inequality to the influence of big tech on our lives. At a time when factual information is a necessity, we believe that each of us, around the world, deserves access to accurate reporting with integrity at its heart.

Our editorial independence means we set our own agenda and voice our own opinions. Guardian journalism is free from commercial and political bias and not influenced by billionaire owners or shareholders. This means we can give a voice to those less heard, explore where others turn away, and rigorously challenge those in power.

We need your support to keep delivering quality journalism, to maintain our openness and to protect our precious independence. Every reader contribution, big or small, is so valuable.

La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Si caminant pel bosc et trobes boixos sense fulles i llargs filaments blancs, gairebé segur que es tracta dels efectes de la papallona del boix.

La papallona del boix és una espècie exòtica del sud-est asiàtic. Va arribar a Alemanya l’any 2007 i uns anys més tard, el 2014, es va detectar a Besalú. Des d’aleshores, s’ha anat estenen com una taca d’oli.

El principal problema rau en el fet que l’eruga s’alimenta del boix, arbust molt abundant als boscos catalans, parcs i jardins. Les erugues provoquen una defoliació completa i comprometent seriosament la planta. A més, l’absència del boix pot desencadenar processos d’erosió.

Les papallones es dispersen ràpidament per la qual cosa impedir la invasió de l’espècie és impossible. Només es pot actuar a petita escala, en els boixos particulars o d’espais verds urbans.

S’hi pot fer alguna cosa? 

  • Es pot col·laborar aportant informació sobre boixedes afectades a l’aplicació Alerta Forestal! del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals.
  • La invasió de la papallona del boix ens demostra com som de fràgils davant les noves espècies exòtiques. Evitar el tràfic d’espècies i les mesures de control en origen són fonamentals.

Actualment existeix un Grup de Treball format per tècnics de diferents departaments de la Generalitat que té com a principal objectiu coordinar les accions relacionades amb la papallona del boix.

https://www.ccma.cat/324/la-papallona-del-boix-una-plaga-que-sesten-per-boscos-de-mig-catalunya/noticia/2938535/

Cada vegada és més habitual veure papallones blanques voleiant en diferents indrets. Són les papallones del boix. Continua la lectura de La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Els animals no aconsegueixen adaptar-se a la velocitat del canvi climàtic

Les dades analitzades inclouen espècies d’aus abundants i comuns, que fins ara es creia que responien bé al canvi climàtic

“L’existència d’una resposta adaptativa incompleta com la detectada suggereix que el canvi global estaria amenaçant seriosament la persistència de les espècies”, assegura l’investigador del CSIC, Jesús Miguel Avilés, de l’Estació Experimental de Zones Àrides, que ha participat en l’estudi .

Un equip internacional de científics, amb participació del CSIC, ha analitzat els canvis morfològics i les alteracions en els cicles biològics dels animals en resposta a l’augment de les temperatures.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-animales-no-logran-adaptarse-velocidad-cambio-climatico.html

El cambio climático es una amenaza para las especies de animales y las extinciones pueden impactar en la salud de los ecosistemas. Un equipo internacional de científicos, con participación de investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ha evaluado más de 10.000 artículos científicos que relacionan los cambios en el clima de los últimos años con las posibles variaciones en los rasgos fenológicos (cambios en los ciclos biológicos) y morfológicos de las especies. Continua la lectura de Els animals no aconsegueixen adaptar-se a la velocitat del canvi climàtic

La biodiversitat del planeta en greu perill per l’acció humana

Canviar el curs dels esdeveniments i evitar la destrucció massiva de la biodiversitat i la desaparició de milions d’espècies, inclosa la nostra, depèn molt de les nostres decisions. Encara és possible, però el temps se’ns acaba; cal donar un gir, cal fer-ho entre tots i cal fer-ho ja. Continua la lectura de La biodiversitat del planeta en greu perill per l’acció humana

Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret

Ornitòlegs de la Fundació Migres han constatat importants variacions en les rutes de les espècies migratòries en aquest punt calent del planeta a causa de l’escalfament global.

https://www.publico.es/sociedad/aves-cambio-climatico-aves-mandan-senales-emergencia-estrecho.html

No hace falta ir a la Antártida o al Ártico para comprobar en el progresivo deshielode los polos los efectos de las emisiones de gases de efecto invernadero. Aquí, muy cerca, en el Estrecho de Gibraltar nos están lanzando señales evidentes del cambio climático, de lo que algunos sectores prefieren ya denominar como crisis climática. Esas señales las emiten las millones de aves que cruzan cada año ese punto del sur de la península ibérica en su ruta migratoria de ida y vuelta entre Europa y África, y las han captado los ornitólogos de la Fundación Migres que llevan observando ese trasiego aéreo desde hace más de 20 años. Continua la lectura de Crisi climàtica: els ocells manen senyals d’emergència des de l’Estret

La mala gestió del fem en una granja va originar el foc de Tarragona

L’incendi de la Ribera d’Ebre té el seu origen en una “mala gestió” del fem en una granja de pollastres, a La Torre de l’Espanyol, segons els Agents Rurals a les Terres de l’Ebre

El fem, quan és de gallinassa, és possible que fermenti i pugi molt de temperatura. Ahir bufava un vent important a la zona, que va provocar que la flama aflorés a la superfície del femer i que, per la proximitat a una zona de vegetació, aquest foc inicial passés a la zona forestal, que va ser on es va originar l’incendi, impulsat per un vent important i una massa forestal disponible.

Amb l’emergència climàtica hem de canviar alguns dels nostres costums.

https://www.publico.es/sociedad/incendio-forestal-mala-gestion-estiercol-granja-origino-fuego-tarragona.html

Los Agentes Rurales apuntan que el incendio de la Ribera d’Ebre tiene su origen en una “mala gestión del estiércol en una granja de pollos en La Torre de l’Espanyol, donde se apiló la gallinaza en una zona que no correspondía y entró en auto-combustión por el viento y el calor.

Así lo han señalado el inspector jefe de los Agentes Rurales, Antoni Mur, desde Barcelona, y el jefe de los Agentes Rurales en las Tierras del Ebro, Miquel Àngel García, desde el centro de mando de Vinebre donde se lucha contra el incendio sin control iniciado este miércoles y que ya ha calcinado unas 5.500 hectáreas en la Ribera d’Ebre.

Mur ha detallado que hasta el momento, todos los indicios les llevan a pensar que el incendio se originó en un estercolero de una granja avícola, por la “mala gestión” de la gallinaza por parte del responsable de la explotación.

“El estiércol, cuando es de gallinaza, es posible que fermente y suba mucho de temperatura”

El responsable de los Agentes Rurales ha precisado que la explotación avícola cumple con todos los requisitos legales y que tenía un estercolero de acuerdo con lo que establece la normativa, aunque ha apuntado que hubo un “uso inadecuado” de la instalación, ya que se llevó a cabo un apilamiento del estiércol “en una zona que no correspondía”.

“El estiércol, cuando es de gallinaza, es posible que fermente y suba mucho de temperatura. Ayer soplaba un viento importante en la zona, que provocó que la llama aflorara a la superficie del estercolero y que, por la proximidad a una zona de vegetación, este fuego inicial pasara a la zona forestal, que fue donde se originó el incendio, impulsado por un viento importante y una masa forestal disponible”, ha señalado.

El inspector jefe de los Agentes Rurales ha subrayado que han podido hablar con el responsable de la explotación, que ha colaborado con ellos y que reconoce lo ocurrido.

Ovejas abrasadas y una superviviente en una granja afectada por el incendio forestal que quema desde la tarde de ayer en varios términos municipales de la comarca tarraconense de Ribera d'Ebre, y que sigue descontrolado y afecta ya a más de 4.000 hectárea

Ovejas abrasadas y una superviviente en una granja afectada por el incendio forestal que quema desde la tarde de ayer en varios términos municipales de la comarca tarraconense de Ribera d’Ebre, y que sigue descontrolado y afecta ya a más de 4.000 hectáreas.EFE/ Jaume Sellart

En la misma línea, el jefe de los Agentes Rurales en las Tierras del Ebro, Miquel Àngel García, ha asegurado que “la fermentación de la gallinaza puede llegar a adquirir temperaturas elevadas. En condiciones adversas como las de ayer esto puede llegar a la ignición”.

“En condiciones adversas como las de ayer esto puede llegar a la ignición”

En declaraciones a los periodistas en Vinebre, García ha reconocido que “se trata de un fenómeno poco habitual“, pero ha recordado que “ya ha habido antes incendios por combustión espontánea de materia orgánica de este tipo” de estiércol.

Los Agentes Rurales tramitarán las diligencias de la investigación que han llevado a cabo por la vía administrativa. A partir de aquí se evaluarán posibles responsabilidades por parte de los propietarios de la granja y se informará a Fiscalía para que analice si debe investigar si ha habido negligencia.

 

Investiguen l’espoli d’oliveres centenàries a les Terres de l’Ebre

L’adjunt general del Síndic de Greuges, Jaume Saura, juntament amb un equip d’assessors, s’ha desplaçat a la comarca tarragonina del Montsià per conèixer de primera mà el problemes de l’espoli de les oliveres que pateix la comarca, molts d’ells centenaris i alguns fins i tot mil·lenaris.
El Parlament està tramitant una proposició de llei per protegir-los, però els grups que s’han adreçat al Síndic assenyalen que el projecte només serviria per protegir algunes oliveres, sense tenir en compte elements paisatgístics i de sostenibilitat social, ambiental i econòmica del territori. Per això, reclamen una llei general de protecció del patrimoni arbori com la que té la Comunitat Valenciana. En les diverses reunions celebrades ahir, en què van participar, entre d’altres, l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, i representants de Gepec, Salvem el Montsià i Unió de Llauradors (Comunitat Valenciana), el Síndic ha recollit les preocupacions que li van plantejar i es va comprometre a estudiar el cas amb profunditat, agilitat i rigor.

https://actualitatpenal.cat/2019/06/21/el-sindic-demana-celeritat-al-govern-per-prendre-mesures-fermes-contra-lespoli-de-les-oliveres-monumentals/

El Síndic demana celeritat al Govern per prendre mesures fermes contra l’espoli de les oliveres monumentals.  El Síndic de Greuges s’implica amb la problemàtica de l’arrencament d’oliveres monumentals a les Terres de l’Ebre i demana celeritat al Govern per prendre “mesures fermes” contra l’espoli dels arbres, alguns dels quals són mil·lenaris. El Síndic ha decidit investigar d’ofici la situació després que diversos grups ecologistes i pagesos hi contactessin per denunciar l’arrencament indiscriminat d’arbres per part d’empreses amb l’objectiu de fer-ne negoci. Mentrestant, el Parlament està tramitant una proposició de llei per protegir les oliveres monumentals, que preveu un règim de sancions amb multes de fins a 500.000 euros. La Plataforma Salvem lo Montsià celebra la implicació del Síndic i reclama una moratòria urgent que permeti frenar l’espoli mentre la llei no sigui una realitat.
Segons ha informat la institució en un comunicat, dijous un equip d’assessors de la Sindicatura es va desplaçar al Montsià i va mantenir reunions en què van participar, entre d’altres, l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, i representants de Gepec, Salvem lo Montsià i la Unió de Llauradors. A principi de juny diversos grups ecologistes i representants de pagesos de la zona van contactar amb el Síndic per traslladar-li que “és un fet continuat a les Terres de l’Ebre que empreses especialitzades en el mercadeig d’aquest patrimoni arrenquin oliveres monumentals i mil·lenàries d’incalculable valor històric, cultural i natural amb la idea de fer-ne negoci lucratiu”.

El Síndic ha recollit les preocupacions que li van plantejar i es va comprometre a estudiar el cas amb profunditat, agilitat i rigor. En aquest sentit, i amb independència de la millora de la proposició de llei en el seu tràmit parlamentari, s’adreçarà als departaments de Territori i Agricultura per demanar que prenguin “mesures ràpides i fermes per aturar amb la màxima immediatesa l’espoli d’aquest patrimoni natural”. Tot i que el Parlament està tramitant una proposició de llei per protegir les oliveres, els grups que s’han adreçat al Síndic assenyalen que el projecte només serviria per protegir algunes oliveres, sense tenir en compte elements paisatgístics i de sostenibilitat social, ambiental i econòmica del territori, i reclamen una llei general de protecció del patrimoni arbori com la que té el País Valencià.

La implicació del Síndic s’ha rebut amb satisfacció. El portaveu de la Plataforma Salvem lo Montsià, Jordi Monforte, s’ha mostrat confiat que el Govern agilitzarà la moratòria que reclamen per frenar l’arrencada de les oliveres, que en els darrers mesos s’ha incrementat davant l’impuls dels tràmits parlamentaris.

El 5 de juny el Parlament ha va constituir la ponència que ha d’elaborar la proposició de llei de protecció d’oliveres monumentals. El text vol protegir les oliveres amb segles d’edat i assegurar una gestió adequada i la permanència on són arrelades, prohibir explícitament la seva extracció, el trasplantament i la comercialització.

La llei preveu crear una comissió tècnica, una llista d’oliveres i oliverars monumentals actualitzada anualment i els recursos destinats a la seva protecció i millora. La llei, que prohibeix “malmetre, matar, explantar o comercialitzar” aquestes oliveres, preveu un règim de sancions amb multes de fins a 500.000 euros.

https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20190621/463020353464/investigan-expolio-olivos-centenarios-terres-de-lebre-sindic-de-greuges.html

 

Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

La Unesco aprova l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera.

La Unesco ha aprovat aquest dimecres l’ampliació de la zona marina de Menorca inclosa en la Reserva de la Biosfera, cosa que la convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani.

L’any 1993, Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la seva diversitat ambiental i paisatgística. Durant aquests 26 anys, la protecció s’ha aplicat a tota l’illa, unes 71.000 hectàrees, i a la zona marina del Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Els científics han demanat repetidament una ampliació de la reserva al voltant de l’illa i finalment han aconseguit que la Unesco hi doni el vistiplau. Fins a 12 milles mar endins de la zona del nord de l’illa estaran incloses en la reserva. D’aquesta manera, la superfície actual es multiplicarà per set i superarà les 514.000 hectàrees.

La intenció és aplicar a tota la nova zona polítiques de sostenibilitat amb especial atenció al turisme i la pesca. La declaració no implica, en principi, noves restriccions, però sí que suposa haver de definir altres maneres de relacionar l’activitat de les persones perquè sigui compatible amb la conservació del medi marí.

L’actual reserva és una bona representació dels hàbitats marins típics de la Mediterrània Occidental i per això aposten per ampliar-la. Entre els hàbitats destacats, hi ha el coral·ligen, els fons rocosos i les algues calcàries, de creixement molt lent. Tots són molt vulnerables als impactes antròpics, sobretot a la pesca.

També es delimitaran encara més dos nuclis que ja estaven protegits: tot l’entorn de s’Albufera des Grau i la reserva marina del nord.
També l’anomenat Canal de Menorca, que representa, probablement, la principal àrea d’alimentació per a les aus marines en l’àmbit de les Balears. Continua la lectura de Menorca es convertirà en la reserva marina més gran del Mediterrani

Iain Couzin: “Hi ha animals que prenen decisions de forma democràtica”

Investiga el comportament col·lectiu d’insectes i animals més complexos, com els primats.

“A la selva tropical vaig estudiar a la marabunta, la formiga legionària, que pràcticament és cega. I són capaços de formar ponts entrellaçant els seus cossos i enormes i complexos camins amb carrils per a minimitzar la congestió. Són una de les meravelles del món. L’organització es fa per contacte entre individus. No hi ha cap, no hi ha ningú que els digui què fer.”

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190613/462844383697/iain-couzin-sistemas-complejos-animales-votan.html

Pensemos en el cerebro, formado por millones de neuronas. Cada una de ellas realiza un proceso relativamente sencillo pero de forma conjunta permiten la toma de decisiones, la adquisición de nuevos recuerdos, el lenguaje, los sentimientos. Lo mismo ocurre con las hormigas, los bancos de peces o los rebaños, sistemas complejos cuyo comportamiento colectivo no se explica a partir de cada individuo, sino de las interacciones entre todos los elementos. Continua la lectura de Iain Couzin: “Hi ha animals que prenen decisions de forma democràtica”