Arxiu d'etiquetes: dieta

El dièsel de la UE té 100 vegades més oli de palma que totes les galetes Oreo del món

Els conductors europeus cremen 100 vegades més oli de palma en els seus dipòsits que els 40.000 milions de galetes Oreo que es consumeixen a tot el món cada any. En 2019 el consum d’olis vegetals per fabricar biodièsel a la UE va augmentar 7%, arribant a un màxim històric de 4,5 milions de tones (Mt).

https://rebelion.org/el-diesel-de-la-ue-tiene-100-veces-mas-aceite-de-palma-que-todas-las-galletas-oreo-del-mundo/
Continua la lectura de El dièsel de la UE té 100 vegades més oli de palma que totes les galetes Oreo del món

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Claus:

  • Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable
  • El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat
  • Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
  • A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesosEl 70% de la superfície agrícola és de secà
  • S’ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta
  • Canviar l’ús del sòl pot comportar problemes diversos
  • Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard
  • A quanta gent es pot alimentar?
  • Només un terç de l’agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció
  • La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal
  • Ens alimentem de ‘quatre’ productes.
  • És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l’autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Continua la lectura de Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els ambientalistes de Loporvenir s’han fet amb l’Alcaldia a través d’una llista municipalista amb membres vinculats a la plataforma Loporzano SENSE Ramaderia Intensiva
Els independents treuen endavant amb el suport de PSOE i PAR una moratòria per a la instal·lació de noves explotacions industrials de bestiar i l’ampliació de les existents en el municipi
“Es poden tenir molt bones idees, però el que no surt en el Butlletí no serveix per a res, per això els activistes ens fiquem en política2, explica Jorge Luis, tinent d’alcalde i exdiputat estatal d’Equo
Almenys catorze municipis d’Osca s’aproven moratòries i restriccions a la ramaderia industrial, mentre el Govern d’Aragó veta noves instal·lacions per no poder suportar més purins

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Loporzano-pueblo-granjas-ganaderia-intensiva_0_929507445.html

Loporzano, un pequeño municipio de medio millar de habitantes situado a los pies de la Sierra de Guara, en Huesca, nunca quiso formar parte de “Tocilandia”, ese país cada vez menos imaginario en el que se está convirtiendo la España vaciada con la proliferación masiva de instalaciones de ganadería industrial que, mientras disparan una renta agraria que cada vez tiene menos destinatarios, están generando una huella ambiental de difícil reversión y están devorando a las explotaciones familiares. Continua la lectura de Loporzano, el poble que es va rebel·lar contra les granges de ramaderia intensiva

Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

El Panell Internacional d’Experts explica en el seu últim informe que han de retallar les emissions de gas a la producció d’aliments que suposen el 25% del total. El document incideix que una dieta amb més vegetals i carn obtinguda amb sistemes que demanin menys energia tenen menor impacte climàtic
Alemanya debat elevar l’IVA de la carn i dedicar els diners al benestar animal i el medi ambient Continua la lectura de Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

Més del 40% dels aqüífers a Espanya estan en perill per la contaminació dels residus de la indústria agrícola i ramadera

Espanya té obert un expedient europeu per manca de control sobre les restes de fertilitzants i deixalles animals que es filtren fins les masses d’aigua subterrània. Mil punts en 199 masses estan afectats o en risc segons el llistat acabat d’elaborar per Transició Ecològica. També altres 199 aigües superficials. El llistat ha de servir perquè les comunitats autònomes apliquin un pla a les zones focus de tòxic i redueixin l’ús de nitrats i millorin el maneig de fem

La ramaderia intensiva industrial té importants efectes socials i mediambientals a tot el món. Entre els socials destaquem l’expulsió de camperols de terres per plantar monocultius de cereals o oleaginoses destinades a l’alimentació animal, la desaparició de la ramaderia camperola i maneres de vida associats, o l’obesitat provocada per un excés de consum de carn, entre d’altres

https://www.eldiario.es/sociedad/acuiferos-Espana-contaminacion-residuos-industria_0_924608244.html

España no ha vigilado bien la contaminación que los residuos agrícolas y ganaderos filtran a los acuíferos hasta el punto de que la Comisión Europea abrió un expediente sancionador por esto en noviembre pasado. La consecuencia es que hasta el 46% de las masas de agua subterránea padecen la contaminación por nitratos que provocan la utilización de fertilizantes y el estiércol de las granjas ganaderas, según el listado recién elaborado por el Ministerio de Transición Ecológica.

“Las prácticas agrarias son el factor principal de alteración de la calidad de las aguas subterráneas”, según explican en el Instituto Geológico y Minero. Y continúan que “la contaminación por nitratos es el origen de la existencia de acuíferos afectados”.  La agroindustria española utiliza un millón de toneladas de fertilizantes a base de nitrógeno cada año, según la estadística del Ministerio de Agricultura. Las granjas ganaderas producen no menos de 80 millones de toneladas de estiércol. La mala gestión y control de estos focos de tóxicos hizo que Bruselas urgiera hace ocho meses a España para que cumpliera con la normativa sobre nitratos “una de las piezas clave de la legislación sobre agua”, explicaron.

Transición Ecológica prepara ahora una orden para determinar las aguas subterráneas y superficiales “afectadas por la contaminación, o en riesgo, por la aportación de nitratos de origen agrario”. Es el primer paso para que las comunidades autónomas determinen las zonas vulnerables donde se originan los focos de contaminación que afectan al agua. Y les apliquen un plan de actuación para que el sector agrícola rebaje el uso de nitratos y el ganadero maneje mejor los desechos de sus cabañas.

El ciclo tóxico funciona del siguiente modo: en los campos, el excedente de fertilizante aplicado a cultivos que no han absorbido las plantas se filtra hacia los acuíferos. En las explotaciones intensivas de cerdos o vacas, los fluidos que originan los desechos de los animales “por acumulación e incorrecta eliminación”, terminan por correr hasta las masas hídricas bajo tierra. Casi dos terceras partes del estiércol son “líquidas o semi-pastosas”, según lo califican los expertos. El IGME describe que “el gran volumen de estiércol líquido, sobre todo el de porcino, generada en zonas de agricultura intensiva está dando problemas importantes de contaminación por nitratos de las aguas subterránea”.

Todas las cuencas

La lista de estaciones de control incluidas en esta orden se extiende por 199 de las 478 masas de agua subterráneas de las cuencas interterritoriales peninsulares –también hay 199 masas superficiales como arroyos, tramos fluviales o lagunas–. Son más de mil puntos donde las mediciones han revelado que el acuífero está afecto o en riesgo de estarlo debido a estas filtraciones. Hay masas con contaminación elevada en prácticamente todas las cuencas. A eso se añaden, las 66 masas de las Islas Baleares, las 14 canarias, 24 de las cuencas catalanas y 75 andaluzas que presentan “mal estado químico”, según sus últimos datos hidrológicos.

Con todo, según la relación recopilada por el Ministerio, la zona con peores datos es la Confederación del Guadiana con el 75% de sus masas con una situación preocupante. El Duero, el Tajo y el Guadalquivir están por encima del 40%. En las confederaciones del Júcar y el Ebro, un tercio de sus acuíferos tienen puntos con contaminación por nitratos. Las cuencas insulares tienen su propia idiosincrasia, pero, en Baleares, el último Plan Hidrológico explica que el 74% de las masas tienen problemas con los nitratos.

La reglamentación del Ejecutivo, ahora en borrador, incide directamente sobre la manera de producir del sector agrícola. Una zona declarada vulnerable implica una serie de condiciones y buenas prácticas como las recogidas por la Comunidad de Madrid: utilizar el abono en épocas adecuadas, es decir, en el periodo en el que la planta lo absorbe. Contar con un plan de abonado y un registro de aplicación donde se especifique qué compuestos, volúmenes y fechas se han empleado.

En explotaciones ganaderas, el código se refiere a la forma de manejar los desechos de los animales que representan un peligro ambiental. De hecho, la gran cantidad de deposiciones de la enorme cabaña de porcino en régimen intensivo hace que España incumpla los límites permitidos de emisiones de amoniaco desde que entraron en vigor en 2010.

Respecto a los nitratos, las buenas prácticas para las granjas incluyen mantener impermeables las áreas accesibles a los animales, aplicar pendientes en el terreno que permitan la evacuación de los efluentes, disponer de cierta capacidad de almacenaje o recoger por separado las aguas de las lluvias para que no se mezclen y formen riachuelos tóxicos que terminen contaminando los acuíferos.

Ganadería y cambio climático

 

 

Gros, políticament parlant

El problema no són només els problemes de salut associats a l’obesitat, si no la classe social a la qual vostè pertany. Renta més baixa, pitjor alimentació i més obesitat, aquesta és l’equació. A l’Estat espanyol, el 22,37% de les persones de renda baixa te obesitat, la Xifra baixa al 9,29% en persones de renda Mitjana alta.  Una relació que té a veure amb l’augment del preu dels aliments frescos i saludables, i la inundació en la nostra dieta de productes processats igual de insans i barats que ràpids de preparar.

https://www.nuevatribuna.es/articulo/salud/gordo-alimentacion-salud-alimentacionsaludable-comidasana/20190314151619160992.html Continua la lectura de Gros, políticament parlant

La ramaderia “es menja” més de dos terços de la terra de cultiu a Europa

El dilema és, encara que sembli increïble,  alimentar les persones o alimentar la ramaderia industrial ? Utilitzar la terra per conrear aliments per al bestiar és  un ús altament ineficient dels recursos naturals, ja que” els animals són capaços de convertir només entre el 10-30% dels aliments que consumeixen en aliments per a les persones. Més de dos terços de la superfície dedicada a camps es dedica a l’alimentació del bestiar mentre perd pes la producció de menjar per a les persones.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-ganaderia-come-tercios-tierra-cultivo-europa.html?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=web

La extensión de la ganadería industrial por toda la UE está provocando un fenómeno de acaparamiento sectorial de las tierras de cultivo hasta el extremo de que más de dos tercios de la superficie dedicada a campos se dedica ya a la alimentación del ganado mientras pierde peso la producción de comida para las personas, en una tendencia contraria a la que reclaman entidades como la FAO para tratar de garantizar la sostenibilidad del planeta, según denuncia el informe Alimentando el problema, de Greenpeace. Continua la lectura de La ramaderia “es menja” més de dos terços de la terra de cultiu a Europa

De la cura de les plantes a la cura dels cossos.

Els horts poden ser espais d’oci, terapèutics o educatius; espais on desenvolupar un paper de cures, on fugir del ritme frenètic de les nostres vides o fins i tot on desenvolupar elements propis d’una identitat i recordar un passat viscut. Mitjançant la història de quatre dones que cultiven a les Hortes Socials de l’Espai Rural Gallecs (Catalunya), aquest article pretén posar un focus sobre aquestes altres funcions dels horts, de vegades infravalorades.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=253346&titular=del-cuidado-de-las-plantas-al-cuidado-de-los-cuerpos- Continua la lectura de De la cura de les plantes a la cura dels cossos.

Polònia exporta 2.500 tones de carn de vaques malaltes a Espanya i a onze països més

Polònia ha exportat a diversos països europeus unes 2.500 tones de carn procedent de vaques malaltes. Així ho va reconèixer dijous la inspecció veterinària polonesa. La carn es va exportar a Espanya i a onze països més.
Més de 350 tones a Espanya. Segons el Ministeri de Consum, la carn exportada a Espanya va arribar a tres comunitats autònomes: Balears, País Basc i Madrid. També explica que l’alerta del govern de Polònia incloïa les empreses destinatàries, el nom del producte enviat i dates d’enviament. En total són 367,58 quilos. El Ministeri ha transmès tota aquesta informació a totes les comunitats autònomes perquè prenguin les mesures per retirar el producte.

La resta de països afectats són: Finlàndia, Hongria, Alemanya, Letònia, Estònia, Romania, Suècia, França, Lituània, Portugal i Eslovàquia. Eslovènia, que no estava a la llista de països importadors, ha reconegut que també ha detectat carn de vaca en mal estat procedent d’aquesta partida. Les autoritats eslovenes han explicat que es tractava de kebabs que hi havien arribat des d’Alemanya.

Les autoritats poloneses van reconèixer els fets després que un vídeo enregistrat amb càmera oculta per la cadena de televisió local TVN24 mostrés el sacrifici de bestiar malalt en un escorxador d’Ostrów Mazowiecka, al nord del país. Les imatges es van difondre el cap de setmana passat.

El govern polonès va activar dimarts el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos per informar la resta d’estats europeus. Segons l’alerta, s’han dut a terme controls veterinaris inadequats i, per tant, la carn és “presumiblement no apta per al consum humà”.

La Comissió Europea està establint la traçabilitat per identificar la carn en mal estat. Ha instat tots els estats afectats a retirar del mercat de forma urgent tots els productes derivats d’aquesta partida.

Carn retirada a Portugal i França

Portugal va anunciar dijous que havia retirat del mercat uns 99 quilos d’aquesta carn. Per la seva banda, França en va localitzar 795 quilos a nou empreses. El ministre d’Agricultura, Didier Guillaume, va manifestar que es tractava d’un frau sanitari i que les empreses franceses havien estat enganyades. Continua la lectura de Polònia exporta 2.500 tones de carn de vaques malaltes a Espanya i a onze països més

La insostenible cara oculta de la carn ‘low cost’

La proliferació de grans granges està sent alarmant al nostre país, entre altres coses, pel fet que la legislació que regula aquest tipus d’instal·lacions és molt més laxa a Espanya que en altres països europeus

Espanya està al capdavant d’Europa en el consum d’antibiòtics veterinaris crítics per a la salut humana amb, per exemple, un consum de gairebé tres vegades més antibiòtics per a tractament animal que Alemanya

Segons dades de l’INE, al nostre país han desaparegut en l’última dècada 420.000 produccions ramaderes familiars (entre porcí, avícola, oví i boví) i ha augmentat progressivament la grandària mitjana de les explotacions existents

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/insostenible-cara-oculta-carne-cost_6_837526264.html Continua la lectura de La insostenible cara oculta de la carn ‘low cost’