Arxiu d'etiquetes: dieta mediterrània

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

A la recerca del tomàquet que sap a tomàquet

Al món hi ha milers de varietats, però ens les hem carregat. Amb la industrialització de l’agricultura s’ha seguit la lògica capitalista d’eficiència amb poc esforç. Ens s’ofereixen quatre coses i un sol tipus de cada aliment, d’espècies cada vegada amb menys potència i adaptabilitat, i amb la conseqüent pèrdua de varietat genètica que això comporta “

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-busca-tomate-tomate.html

Virginia Manzano recoge la cesta de fruta y verdura que le llega una vez al mes a la puerta de su casa. La última contiene entre siete y ocho kilos de peras conferencia, remolacha, tomate para ensalada, dos variedades de lechuga, espinacas tiernas, uvas blancas, manzana royal, caquis, mangos, granada y cebolla morada. Básicamente, lo que da la tierra por estas fechas. No tiene opción para escoger, como en el súper, y admite que es mucha comida de golpe para ella, que vive sola, pero le compensa.

“Llevo mucho tiempo comprando así, mucho antes de que toda esta preocupación por lo ecológico se pusiera de moda”, cuenta. “Empecé a hacerlo porque la fruta que tenía cerca de casa no me gustaba, la de las grandes superficies no reunía la calidad que buscaba, y todo lo que me traen aquí está bueno, en su punto, muy fresco y de temporada. Lo recogen y te lo mandan”. Continua la lectura de A la recerca del tomàquet que sap a tomàquet

Aliments que curen

No és la primera vegada que apareixen estudis que constaten els beneficis de la dieta mediterrània, però no per això és important recordar-ho. L’estudi de Predimed va ser iniciat el 2008 i conclòs aquest any, en què van participar 7.500 voluntarios.

La dieta mediterrània, és a dir, consumir verdura, fruita i cereals diàriament, peix blanc o blau diversos dies a la setmana i molt poca carn vermella, cuinant sempre amb oli d’oliva, proporciona beneficis cognitius, afavorin l’eliminació de toxines, i cardiovasculars  en regular els nivells de colesterol. Continua la lectura de Aliments que curen