Arxiu d'etiquetes: deforestació

Estranya nit al migdia a Sao Paulo

La foscor envaeix el migdia de Sao Paulo i s’encén tot l’enllumenat com si fos de nit.

Ahir al migdia a Sao Paulo es va donar una situació ben estranya, a ple dia es va fer fosc. No hi ha cap fenomen astronòmic ni del temps que ho justifiqui. És el fum dels incendis de l’Amazònia, que apaga el sol i cobreix de nit Sao Paulo.

Les xarxes socials es van omplir d’imatges que mostraven la ciutat a les fosques a ple dia. La raó va ser la suma de dos factors, si bé un té una importància més gran que l’altre: al fum s’hi van sumar els núvols que van arribar.

Els incendis forestals han augmentat un 70% des del 2013, per les mesures toves de les polítiques del govern de Bolsonaro de protecció de l’Amazònia. En aquest cas els nombrosos grans incendis que cremen entre Rondonia i Mato Grosso, a tocar de les fronteres de Bolívia i el Paraguai -alguns a més de 1.500 km de Sao Paulo-, han emès prou fum perquè arribi empès pel vent a la ciutat de Sao Paulo fins a deixar-la a les fosques.

São Paulo 3pm turned night because of the smoke pic.twitter.com/kh59QKbRWq

Has Jeff Bezos Decided To End World Hunger?

*rubs eyes*

*glares*

*rubs eyes again*

https://www.publico.es/internacional/incendios-amazonia-incrementan-83-falta-control-bolsonaro.html

Los fuegos en la Amazonia se incrementan un 83% bajo la falta de control de Bolsonaro

El líder ultraderechista, que despidió al presidente del INPE por presentar datos que probaban el incremento en la deforestación, resta importancia a los datos argumentando que es tiempo de quema entre los ganaderos.

Los incendios en la Amazonia se multiplican sin control bajo la falta de acción de la política medioambiental del presidente de Brasil, Jair Bolsonaro. Los fuegos han incrementado un 83% el último año con respecto al anterior, con el líder ultraderechista al mando, según los últimos datos ofrecidos por el Instituto Nacional de Investigaciones Espaciales (INPE). Este año, la agencia ya ha registrado 72.843 incendios, una cifra récord desde 2013, año en el que se iniciaron los registros.

Solo desde el pasado jueves, las imágenes satélite han localizado 9.507 fuegos en el país, la mayoría ubicados en la selva del Amazonas, el bosque tropical más grande del mundo y por ello pieza clave en la lucha contra el calentamiento global como gran productor de oxígeno.

Este incremento en los incendios ha llegado con el alzamiento del Bolsonaro como presidente de Brasil en enero de este año, quien desde su llegada ha apostado por desarrollar la minería y la ganadería en la Amazonia. Con ello, ha despertado preocupación internacional por el incremento de la deforestación.

WMO | OMM

@WMO

The scale of the Siberian wildfires is underlined by this animation of the huge area of the smoke cloud: more than 5 million km².
For comparison, the EU is about 4.5 million km² and the contiguous US about 8.1 million km².
(Via @anttilip of @IlmaTiede)

Embedded video

WMO | OMM

@WMO

From the other side of Earth, here’s the latest on the Amazonia fires "</p

https://www.ccma.cat/el-temps/estranya-nit-al-migdia-a-sao-paulo/noticia/2942472/

Continua la lectura de Estranya nit al migdia a Sao Paulo

La desforestació a l’Amazònia del Brasil destrueix 5.042 quilòmetres quadrats en l’últim any

La desforestació augmenta un 15%. Només al juliol, la destrucció dels boscos ha ascendit a 1.287 metres quadrats.

Font de vida, riquesa i llar ancestral de centenars de comunitats, l’Amazònia és molt més que el “pulmó del planeta”. Amb una extensió de sis milions de quilòmetres quadrats, constitueix la major selva tropical del món i abasta territoris en nou països diferents. Però la sostenibilitat de la selva amazònica i la vida que alberga es veu amenaçada per una desforestació rampant: l’Amazònia ha perdut prop d’un milió de quilòmetres quadrats de massa forestal, la qual cosa equival a una cinquena part de la seva superfície.

https://www.publico.es/internacional/amazonas-deforestacion-amazonia-brasil-destruye-5042-kilometros-cuadrados-ano.html Continua la lectura de La desforestació a l’Amazònia del Brasil destrueix 5.042 quilòmetres quadrats en l’últim any

L’ús del biodièsel de palma augmenta a Europa, malgrat l’impacte ambiental

La producció de biocarburants és tres vegades més contaminant, en el cas del dièsel de palma, que la producció de combustibles fòssils, i dues vegades més en el cas de la soja.

Som primers en alguna cosa del que no podem estar orgullosos. Espanya és el principal productor de biocarburants del continent, la fabricació a força de palmell o soja comporta la desforestació de milers d’hectàrees de selva.

https://www.publico.es/sociedad/aceite-palma-biodiesel-palma-aumenta-europa-pese-impacto-ambiental.html

Grasa de palma, palmiste, estearina de palma, elaeis guineensis… La lista de nombres para referirse a este aceite es larga. Su nombre puede resultar conocido por la presencia común que tiene en determinados productos de la industria alimentaria, sin embargo, el mayor número de importaciones que llegan a Europa tienen que ver con la industria del automóvil y, concretamente, con el desarrollo de biocombustibles. Tras su producción, una huella ecológica que arrasa a su paso árboles y animales, y libera altas cantidades de CO² a la atmósfera. Continua la lectura de L’ús del biodièsel de palma augmenta a Europa, malgrat l’impacte ambiental

Brasil desenvolupa l’operació Amazònia Sobirana per lluitar contra la desforestació

L’avanç de l’agronegoci, l’ocupació il·legítima de terres i la construcció de carreteres il·legals han contribuït a la “accelerada” destrucció de la vegetació d’aquest ecosistema.

El pulmó del món està desapareixent. Una cinquena part dels boscos de l’Amazones s’han perdut en les últimes quatre dècades i els cadàvers de la tala il·legal es compten per milers a la selva tropical més gran del món. Preservar aquesta biosfera llatinoamericana -que concentra un 75% de les plantes i un 40% dels mamífers del planeta-és des de fa anys una de les grans lluites mediambientals pendents. Assegurar el futur de l’Amazònia és vital per al nostre futur i el de les pròximes generacions. En els últims anys la biosfera amazònica ha perdut uns 5.000 quilòmetres quadrats de superfície a causa de la desforestació: l’equivalent a poc més del territori d’Israel.

https://www.publico.es/internacional/lucha-cambio-climatico-brasil-desarrolla-operacion-amazonia-soberana-luchar-deforestacion.html

El Gobierno brasileño ha iniciado este miércoles 5 de junio la operación Amazonía Soberana, la mayor acción policial y de fiscalización contra la deforestación en esa vasta región del norte del país, considerada como uno de los “pulmones” del planeta.

El Ministerio del Medio Ambiente, a través de un comunicado, señaló que el operativo, que comenzó en el Día Mundial de Medio Ambiente, tiene como principal “objetivo inspeccionar las regiones con mayor concentración de ilícitos para contener la expansión de los daños ambientales”.

El plan está coordinado por el Instituto Brasileño del Medio Ambiente (Ibama).  Cuenta con diecisiete equipos especializados integrados por 165 agentes ambientales y 125 policías militarizados y civiles. Se llevará a cabo  en siete estados de la región: Acre, Amazonas, Maranhao, Mato Grosso, Pará, Rondonia y Roraima.

La denominada como “megaoperación” por el ministerio y de cuya duración no se informó, es la mayor en número de efectivos para cumplir órdenes judiciales, embargos y decomisos, participando 85 patrullas terrestres y cinco helicópteros apoyados con tecnología satelital. La deforestación ilegal, recordó el ministerio, puede derivar “en la aplicación de multas, responsabilidad penal y obligación de reparar los daños causados al medio ambiente”.

Vista aérea de una tala ilegal en el Bosque Nacional de Jamanxim , en el estado de Para, en la Amazonía brasileña. ANTONIO SCORZA (AFP)

Vista aérea de una tala ilegal en el Bosque Nacional de Jamanxim , en el estado de Para, en la Amazonía brasileña. ANTONIO SCORZA (AFP)

7.900 kilómetros cuadrados perdidos en un año

Esta pérdida, registrada en la Amazonía entre agosto de 2017 y julio de 2018, es equivalente a unos 1.185 millones de árboles, según el Instituto Nacional de Investigaciones Espaciales (Inpe), responsable del monitoreo de su cobertura vegetal. De acuerdo con Greenpeace, el área perdida en la Amazonía brasileña por deforestación en esos meses es equivalente a 987.500 campos de fútbol.

Más de 8.500 hectáreas de bosque, el equivalente a 10 millones de árboles, fueron destruidas entre enero y febrero de este año en la cuenca hidrográfica de Xingú, un gigantesco ecosistema en la Amazonía brasileña con una superficie similar a la de España, según denunció en abril pasado una ONG.

Según la organización ambientalista Instituto Socioambiental de la Amazonía (ISA), el avance del agronegocio, la ocupación ilegítima de tierras y la construcción de carreteras ilegales han contribuido a la “acelerada” destrucción de la vegetación de ese ecosistema.

https://www.ara.cat/internacional/SOS-Amazones-desforestacio-amenaca-planeta_0_1480052163.html

Indonèsia rebrà pagament per reduir la desforestació

Noruega comença a pagar a Indonèsia per reduir la desforestació.
El país asiàtic confirma que les seves emissions de carboni van descendir en 2017, complint el compromís que va adoptar fa una dècada.Gairebé una dècada després de signar amb Indonèsia un acord de 1.000 milions de dòlars per ajudar a protegir els boscos tropicals indonesis, Noruega efectuarà el primer pagament per la reducció d’emissions aconseguida gràcies al descens de les taxes de desforestació.
Indonèsia va imposar una moratòria de la tala de boscos per complir amb l’acord sobre el clima signat el 2010, que vinculava els pagaments al progrés del país asiàtic en la disminució de les emissions que provoquen l’escalfament del planeta a causa de la tala d’arbres, els quals alliberen carboni quan es podreixen o es cremen.

https://asialink.americaeconomia.com/economia-y-negocios-sociedad-ciencia/indonesia-recibiria-us20-millones-por-no-talar-sus-bosques

Casi una década después de que Noruega firmara un acuerdo de $1,000 millones con Indonesia para ayudar a proteger sus bosques tropicales, el primer pago por la reducción de emisiones se realizará después de que disminuyeran las tasas de deforestación, dijeron ambientalistas y funcionarios gubernamentales. Continua la lectura de Indonèsia rebrà pagament per reduir la desforestació

La selva amazònica, més ferida de mort que mai

Poques paraules defineixen la seva situació: mineria, hidroelèctriques, carreteres, agricultura intensiva i desforestació són els principals enemics de l’Amazònia, però un engloba tots: la passivitat -i fins i tot la complicitat- governamental.

https://www.publico.es/sociedad/selva-amazonica-herida-muerte.html

El gobierno peruano, en constante ebullición durante la breve gestión de Pedro Pablo Kuczynski, se tomó un respiro a finales de 2016 gracias a los Acuerdos del Acta de Saramurillo. Contenía de ese modo los ánimos de las comunidades indígenas, encolerizadas por los innumerables vertidos y derrames petrolíferos en la selva amazónica. No se imaginaban el presidente y sus ministros que los vecinos de la región de Loreto iban a vigilar a conciencia el cumplimiento de ese acta punto por punto. No es para menos: la selva está más herida de muerte que nunca. Continua la lectura de La selva amazònica, més ferida de mort que mai

La selva amazònica està perdent més arbres vulnerables a la sequera

Salvar l’Amazones seria 50 vegades més barat que perdre’l. La desforestació al servei de l’agricultura i la ramaderia augmenta de manera reconeguda les sequeres que agreugen els efectes que estan provocant el canvi climàtic a nivell global.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1247451/selva-amazonica-esta-perdiendo-arboles-vulnerables-sequia?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

El cambio climático está cambiando la composición de la selva amazónica, afectando sobre todo a las especies que necesitan más humedad, que no están siendo compensadas por otras más tolerantes a la sequía, según un estudio científico divulgado este jueves 8 de noviembre en ‘Global Change Biology‘. Continua la lectura de La selva amazònica està perdent més arbres vulnerables a la sequera

La destrucció dels boscos avança sense fre per la ramaderia i la producció de soja i palma

Europa i concretament Espanya són els principals importadors de soja per a pinsos i oli de palma.La Declaració de Nova York persegueix reduir la pèrdua a un màxim de 10 milions d’hectàrees per al 2020: el 2017 van ser gairebé 30 milions. La producció de soja, palma i bestiar i paper, fa que la desaparició de boscos sigui més ràpida que mai, segons l’avaluació de la Declaració. La UE va signar el compromís en 2014, recordem-ho.

https://www.eldiario.es/sociedad/deforestacion_0_825567708.html

El compromiso internacional alcanzado en 2014 para frenar la pérdida de bosques está lejos de cumplirse. El objetivo de la Declaración de Nueva York es reducir a la mitad el ritmo de deforestación en 2020: el máximo de desaparición forestal se fija en 10 millones de hectáreas. En 2017 se rozaron los 30 millones, según el  informe de situaciónelaborado por los evaluadores de la declaración en septiembre pasado. España apoya este plan mediante la firma de la Unión Europea. Continua la lectura de La destrucció dels boscos avança sense fre per la ramaderia i la producció de soja i palma

Els científics diuen que detenir la desforestació és”tan urgent” com reduir les emissions

Protegir i restaurar els boscos reduiria el 18% de les emissions per a l’any 2030 i ajudarà a evitar un augment de la temperatura global més enllà de la 1.5C`.

El paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic corre el risc de ser ignorat pels governs del món, segons un grup de científics que ha advertit de detenir la desforestació és “tan urgent” que eliminar l’ús dels combustibles fòssils.

Recórrer els boscos del món donaria a conèixer més de 3 bilions de tones de diòxid de carboni, més que la quantitat bloquejada en les reserves mundials identificades de petroli, carbó i gas. En protegir i restaurar els boscos, el món aconseguiria un 18% de la mitigació d’emissions necessària per al 2030 per evitar un canvi climàtic fugaç, va dir el grup de 40 científics, que abasta cinc països, en un comunicat.

“Hem de protegir i mantenir boscos sans per evitar un canvi climàtic perillós i garantir que els boscos del món continuïn oferint serveis crítics per al benestar del planeta i nosaltres mateixos”, diu la declaració.

La intervenció arriba a mesura que el Grup Intergovernamental de l’ONU sobre el Canvi Climàtic es reuneix a Corea del Sud abans del llançament d’un informe tan esperat sobre com el món pot evitar l’escalfament de 1,5C (2,7 F) més enllà dels nivells preindustrials, un objectiu aspiracional del fita Acord de clima de París el 2015.

S’espera que l’informe se centri en els canvis necessaris en el sistema energètic, en lloc dels boscos. “En respondre a l’informe de l’IPCC, el nostre missatge com a científics és senzill: el clima futur del nostre planeta està íntimament lligat al futur dels seus boscos”, conclou expressament la declaració dels científics.

Els arbres i altres vegetals que actualment absorbeixen al voltant d’una quarta part dels humans de CO 2 s’afegeixen a l’atmosfera, suavitzant l’impacte potencial del canvi climàtic.

Tot i que el món no perdrà tots els seus arbres, encara s’estan perdent grans extensions de boscos tropicals que tenen una gran quantitat de carboni a l’Amazones, Àfrica central i Indonèsia. Les temperatures d’escalfament també estan provocant grans incendis en boscos en latituds més elevades, tal com va ser testimoni d’aquest estiu, quan gran part del nord de Suècia va sofrir la seva mort.

“Sovint es perd la part forestal en la conversa i no crec que l’informe de l’IPCC ressalti prou”, va dir Deborah Lawrence, professora de ciències ambientals de la Universitat de Virgínia i signant de la declaració. “Gairebé prenem els boscos com un determinat, però perdem bosc cada any, el que significa que els estem disminuint com un embornal de carboni”.

“La deforestació s’ha reduït massivament a l’Amazones, però això no ha passat en cap altre lloc. A mesura que els països es tornen més pacífics a l’Àfrica, podríem perdre més boscos tropicals, que realment em preocupa “.

Es preveu que l’informe de l’IPCC esmenta la necessitat que la tecnologia encara no provada pugui cremar la vegetació i enterrar les emissions resultants sota el sòl o succionar directament el carboni de l’aire com a mitjà per assolir l’objectiu 1.5C.

La declaració de Lawrence i altres científics adverteix que l’estratègia anterior, coneguda com a bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni (Beccs) , no està provada i corre el risc d’eliminar grans àrees de selva tropical per donar pas a la plantació de fusta per a l’energia.

“Em trenca el cor per pensar que perdríem la meitat dels nostres boscos tropicals per a les plantacions només per salvar-nos”, va dir Lawrence. “És horrible que perdem la nostra biodiversitat per evitar el canvi climàtic. Perdre boscos tropicals no és d’alguna manera més econòmic que muntar parcs eòlics als EUA o al Sàhara “. Continua la lectura de Els científics diuen que detenir la desforestació és”tan urgent” com reduir les emissions

La destinació dels orangutans està en un supermercat

Aquest article ens ofereix totes les raons per eliminar l’oli de palma de la nostra dieta. Cadascú més important que l’anterior: pela animals, pel medi ambient, per les persones, per la nostra salut, incontestable.

https://www.huffingtonpost.com.mx/leonora-esquivel/el-destino-de-los-orangutanes-esta-en-un-supermercado_a_23476500/

Hemos visto gran cantidad de imágenes de orangutanes siendo expulsados de su hábitat por la destrucción de la selva, pero muchos no tenemos muy claro qué conexión tiene esto con nuestro consumo.

El aceite de palma se ha convertido en la materia prima de elaboración de una amplia gama de artículos en la industria alimentaria presente en el 40-50% de productos como cremas, champús, cosméticos, pasta dental, detergentes, untables, bollería, repostería, hasta productos de limpieza, entre otros.

Este aceite vegetal se obtiene de la fruta de la palma (Elaeis guineensis) originaria de África occidental, de donde pasó a América, introducida después de los viajes de Colón, y en épocas más recientes fue llevada a Asia desde América. Malasia e Indonesia son sus principales productores del mundo (85%), pero esto no se hace siempre de manera sustentable.

Razones para no consumir aceite de palma: Continua la lectura de La destinació dels orangutans està en un supermercat