Arxiu d'etiquetes: coronavirus

Pel que sabem dels coronavirus d’animals, serà difícil aconseguir una vacuna eficaç

Porta mitja vida estudiant coronavirus i epidèmies. A la facultat els deien que mai els faltaria treball, perquè cada cinc anys sorgeix una nova malaltia en cada espècie animal; i quan eradiquen  un, apareix un altre.

https://www.noticiasdegipuzkoa.eus/actualidad/sociedad/2020/08/30/veterinarios-llevamos-trabajando-coronavirus-90/1051105.html

Lleva media vida estudiando coronavirus y epidemias. En la facultad les decían que nunca les faltaría trabajo, porque cada cinco años surge una nueva enfermedad en cada especie animal; y cuando erradicas una, solo dejas sitio a otra. Con la globalización, eso “ocurrirá en humanos”, dice

DONOSTIA – ¿Está más tranquilo o más preocupado que cuando empezó esta pandemia? Continua la lectura de Pel que sabem dels coronavirus d’animals, serà difícil aconseguir una vacuna eficaç

El miratge de covid-19: el coronavirus no és una solució a la crisi climàtica

L’emergència sanitària i l’aturada econòmica han provocat una reducció de les emissions de gas d’efecte hivernacle a les grans ciutats del planeta. No obstant això, la concentració de partícules contaminants a l’atmosfera continua sent elevada i els experts indiquen que, després d’aquest emergència, la contaminació tornarà a ser habitual. O no?

https://www.publico.es/sociedad/espejismo-covid-19-coronavirus-no-solucion-crisis-climatica.html Continua la lectura de El miratge de covid-19: el coronavirus no és una solució a la crisi climàtica

“Necessitem una resposta a nivell mundial. Hem fallat en no tenir un pla coordinat i hauríem d’aprendre”

El genetista Salvador Macip reedita ‘Les grans epidèmies modernes’ (La Campana), una obra on planteja com actuar si en un futur es repeteix una situació com la que patim amb el coronavirus. Partidari de la resposta global, considera que no es pot dependre “del que decideixi cada estat”.

“Si ens trobem una pandèmia amb un virus que sigui més mortal no tindrem temps de pensar, i cada dia que deixem de prendre una decisió adequada pot morir molta gent. En casos així, no funciona la manca de rapidesa dels polítics, que sempre han de ser molt prudents. Cada dia que esperen és pitjor.”

https://www.publico.es/ciencias/entrevista-salvador-macip-necesitamos-respuesta-nivel-mundial-hemos-fallado-no-plan-coordinado-accion-deberiamos-aprender.html

Salvador Macip (Blanes, 1970) combina su labor como científico con la de la novelista. Médico y doctor en genética molecular y director de un laboratorio sobre envejecimiento y cáncer en la Universidad de Leicester (Inglaterra), es autor de una extensa obra de ficción -ha publicado novelas para adultos, infantiles, narrativa breve, …- y, al mismo tiempo, también se ha dedicado a la divulgación, con una decena de libros de no ficción. Precisamente, en pocos días se publica una edición actualizada de Les grans epidèmies modernes. La lluita de l’home contra els enemics invisibles (La Campana), con una primera parte dedicada a la covid-19. Diez años atrás, cuando salió la primera edición, ya advertía que habría nuevas pandemias y ahora considera que se ha perdido una década para prepararse para una situación como la que vivimos. Aboga por cambiar la relación con el medio ambiente para paliar los efectos de futuras epidemias globales. Atiende a Público por videollamada. Continua la lectura de “Necessitem una resposta a nivell mundial. Hem fallat en no tenir un pla coordinat i hauríem d’aprendre”

Les grans superfícies especulen amb béns de primera necessitat i disparen els preus

Un dia abans que es declarés l’estat d’alarma, les grans superfícies van fer apilament de tones de verdures per emmagatzemar-les en càmera, disparant els preus en les subhastes de les places de proveïment. És el petit comerciant, sense capacitat d’emmagatzematge, qui ha de comprar i vendre més car.

https://www.elsaltodiario.com/coronavirus/especular-con-lo-basico-tiempos-alarma

Un vecino, economista de profesión, alertó a El Salto de que había notado un importante aumento en los precios de una verdulería de Bilbao tras decretarse el confinamiento. Un intermediario de la plaza de abastos más grande del Estado, Mercamadrid, constata este vertiginoso incremento, posiblemente desencadenado por las grandes superficies, y explica qué consecuencias tiene para el consumidor.

En quince días, el precio del calabacín en Mercamadrid ha aumentado un 273%, desde el día antes del anuncio del estado de alarma, el 12 de marzo, al viernes de esta semana, 27 de marzo, tomando como referencia los precios de subasta de una gran empresa de Almería que se dedica a la venta de verduras, precios que están en consonancia con otras empresas del sector.

Continua la lectura de Les grans superfícies especulen amb béns de primera necessitat i disparen els preus

Espanya, l’únic país del seu entorn que no toca impostos davant la crisi del coronavirus. Amb això no som europeus.

Els fiscalistes critiquen la manca de sensibilitat davant de l’ensorrament productiu. L’Agència Tributària no perdona, de moment, ni un euro al contribuent

Un país que és conegut pels seus casos de corrupció no aplica el sentit comú en situacions excepcionals.

No hi ha cap evidència que la SARS-CoV-2 procedeixi d’un laboratori
El complotismo ens allunya de la realitat i, per tant, de la capacitat d’actuar per resoldre els problemes reals.

https://www.eleconomista.es/economia/noticias/10446977/03/20/Espana-el-unico-pais-de-su-entorno-que-no-toca-impuestos-ante-la-crisis-del-coronavirus.html

Pese a que todos los países del entorno están aplicando ya estímulos fiscales para frenar la crisis económica derivada del coronavirus, Moncloa se resiste a tocar los impuestos en España. De toda su batería de medidas, solo ha establecido un pequeño aplazamiento para casos muy concretos. Hacienda no perdonará, por el momento, ni un euro a los contribuyentes. Continua la lectura de Espanya, l’únic país del seu entorn que no toca impostos davant la crisi del coronavirus. Amb això no som europeus.

El coronavirus causa més morts de les detectades

Un informe de Sanitat destapa que la manca de proves ha deixat fora dels recomptes a més de la meitat dels morts a Madrid, Castella-la Manxa i Castella i Lleó durant diversos dies.

El cost en vides que aquesta situació tindrà serà molt important, difícilment assumible. No ens ho podem tornar a permetre .

https://elpais.com/sociedad/2020-03-27/el-coronavirus-causa-mas-muertes-de-las-detectadas.html

España se ha acostumbrado en las últimas fechas a una rutina inimaginable hace solo un mes. Cada mañana, a las 11.30, el coordinador de emergencias del Ministerio de Sanidad, Fernando Simón, desgrana los últimos datos remitidos por las comunidades autónomas sobre fallecidos por el coronavirus. Primero fueron unas decenas. Luego cientos. Este viernes, 27 de marzo, ya eran 4.858 personas las muertas por el patógeno, en su mayoría hombres mayores con patologías previas.

La realidad, sin embargo, es aún más dura, según un informe elaborado por el Instituto de Salud Carlos III al que ha tenido acceso EL PAÍS. El documento revela que el virus casi ha duplicado la mortalidad en algunas zonas de España. También que la información que cada día ofrece Simón solo está mostrando una parte de las dimensiones de la epidemia, ya que únicamente incluye a aquellos pacientes que fallecen tras haber dado positivo en las pruebas de coronavirus. Continua la lectura de El coronavirus causa més morts de les detectades

La resposta al coronavirus demostra que el món pot actuar sobre el canvi climàtic

En les darreres setmanes, els governs de tot el món han adoptat mesures dramàtiques per mitigar l’amenaça de COVID-19.

És aviat per saber si aquestes mesures resultaran massa petites per limitar la mortalitat massiva o tan extrems que posen en marxa una catàstrofe econòmica. Però el que és absolutament clar és que la resposta pandèmica contrasta força amb la manca d’accions efectives sobre el canvi climàtic, malgrat diverses similituds entre les dues amenaces.

Els alarmes tant per al COVID-19 com pel canvi climàtic han sonat per experts, molt abans de les crisis visibles. És fàcil d’oblidar, però en el moment d’aquest escrit, el total de morts per COVID-19 són inferiors a 9.000 , és a dir que les terrorífiques prediccions del model informàtic de números molt més grans han alertat els governs sobre la necessitat d’accionar-se ràpidament, malgrat la Aquesta interrupció provoca la vida quotidiana.

Encara que els models informàtics del canvi climàtic també preveuen una marxa constant d’augmentar les morts, superant les 250.000 persones a l’any en dues dècades a partir d’ara.

Com a científics que han estudiat el canvi climàtic i la psicologia de la presa de decisions, ens trobem a preguntar-nos: per què les respostes governamentals al COVID-19 i al canvi climàtic, que tant requereixen prendre decisions difícils com per evitar futurs desastres, difereixen tan dramàticament? Us proposem quatre motius importants.

https://www.ecowatch.com/coronavirus-response-climate-change-2645571474.html

Coronavirus Response Proves the World Can Act on Climate Change

CLIMATE

A protester takes part in a demonstration for climate action in Bordeaux, France on March 14, 2020. MEHDI FEDOUACH / AFP / Getty Images

By Eric Galbraith and Ross Otto

In the past few weeks, governments around the world have enacted dramatic measures to mitigate the threat of COVID-19.

It’s too soon to know whether these measures will prove too little to limit mass mortality, or so extreme that they set off economic catastrophe. But what is absolutely clear is that the pandemic response is in stark contrast to the lack of effective action on climate change, despite a number of similarities between the two threats.

The alarms for both COVID-19 and climate change were sounded by experts, well in advance of visible crises. It is easy to forget, but at the time of this writing, the total deaths from COVID-19 are less than 9,000 — it is the terrifying computer model predictions of much larger numbers that have alerted governments to the need for swift action, despite the disruption this is causing to everyday life.

Yet computer models of climate change also predict a steady march of increasing deaths, surpassing 250,000 people per year within two decades from now.

As scientists who have studied climate change and the psychology of decision-making, we find ourselves asking: Why do the government responses to COVID-19 and climate change — which both require making difficult decisions to avert future disasters — differ so dramatically? We suggest four important reasons.

Instinctive Fear

First, COVID-19 is deadly in a way that is frightening on an instinctive, personal level. People react strongly to mortal threats, and although the virus appears to have much lower mortality for otherwise healthy people under 60, those statistics do not quell universal personal safety fears.

The rapid bombardment of vivid detail we receive about infections, overburdened hospitals and deaths further amplifies our personal assessment of risk. Climate change has the potential to end up killing more people than COVID-19 in the long run, but the deaths are one step removed from carbon emissions, appearing instead as an increased frequency of “natural disasters.”

And the slow timescale of climate change — an incremental ratcheting up of global temperatures — allows our expectations to continually adjust as the situation gradually worsens. The abstract connections between emissions and these mortal dangers prevents global climate change from achieving the urgency that the virus has, making everyone more reluctant to accept difficult policy choices.

Fast-Moving Threat

Second, COVID-19 is a new threat that exploded into the global consciousness with obvious urgency while climate change has been on the radar for decades.

The consequences of inaction on COVID-19 loom on a timescale of weeks rather than decades away for climate change — this is not a problem for future generations, but for everyone living now. The slow, creeping awareness of the climate change threat also allowed the parallel development of professional skeptics, funded by the fossil fuel industry, who were amazingly effective at sowing doubt on the science.

There was no time for vested interests to mount similar resistance to COVID-19 policy, so governments seem to be acting on the advice of health professionals for the public good.

Clear Strategies

Third, officials from groups like the World Health Organization presented coherent and immediately actionable paths to slowing the spread of COVID-19. Governments were given a straightforward priority list of compelling their citizens to wash more, stop touching, reduce travel and go into some degree of isolation.

In contrast, the space of possible solutions to climate change is bewilderingly complex, and these solutions touch on nearly all aspects of modern life.

Even experts don’t agree on exactly what is the best way to bring down carbon emissions while minimizing economic damage. This lack of clarity has contributed to confusion and decision paralysis on the part of policymakers.

Ability for Nations to Go It Alone

And, while responses to COVID-19 require close international collaboration about public health directives, travel and borders, individual nations can take effective action to slow the spread of COVID-19 within their own borders. Even the smallest countries, like Singapore, can ensure the safety of their citizens by making an effective local response to COVID-19.

In contrast, stabilizing climate requires all nations to reduce their emissions — going it alone doesn’t work. This co-ordination problem may be the toughest hurdle of all when it comes to climate change. There are ideas of how the co-ordination problem could be addressed in stages, but they still require collaboration between an initial group of committed nations.

While the international response to COVID-19 has been criticized, it still gives us hope that strong climate change policy can be achieved if we manage to overcome the psychological handicaps that keep governments complacent.

At this point, the policy changes required to mitigate climate change appear far less disruptive — economically, socially and culturally — than the measures being taken right now to tackle COVID-19.

In fact, carbon dioxide emissions could probably be brought down dramatically through gradual increases in a global carbon price in ways that would be imperceptible in the daily lives of most people.

When the dust of COVID-19 settles, we should look back at this moment as proof that our societies are not enslaved to fate, and find strength in the demonstrated ability of modern societies to react to global emergencies.

Eric Galbraith is a professor of earth system science at McGill University.

Ross Otto is an assistant professor of psychology at McGill University.

Disclosure statements: Eric Galbraith receives funding from the European Research Council. Ross Otto receives funding from the Natural Sciences and Engineering Research Council, Social Sciences and Humanities Research, and the Canada Foundation for Innovation.

Reposted with permission from The Conversation.

Continua la lectura de La resposta al coronavirus demostra que el món pot actuar sobre el canvi climàtic

El canvi climàtic “és més mortal que el coronavirus”, recorda i destaca l’ONU

No donem l’abast, el secretari general de Nacions Unides adverteix que la preocupació pel Covid-19 no ha de reduir l’esforç mundial en la lluita contra la crisi climàtica

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20200311/474086979261/el-cambio-climatico-es-mas-mortal-que-el-coronavirus-recuerda-y-destaca-la-onu.html

La preocupación y lucha contra el Covid-19 no deben esconder ni minimizar la importancia de la crisis climática, ha recordado el secretario general de la ONUAntónio Guterres, en la presentación del balance oficial del clima en 2019, en un acto celebrado el 10 de marzo en la sede de la ONU en Nueva York en el que también participó el secretario general de la Organización Meteorológica Mundia, Petteri Taalas.

En la portada de la página de la ONU en internet, el titular destacado hace referencia (en la actualización del martes 10 disponible también el miércoles 11 por la mañana) al informe climático de 2019 con un titular más que contundente: “El cambio climático es más mortal que el coronavirus”.

”Es importante que toda la atención que tiene que ponerse en la lucha contra esta enfermedad no distraiga de la necesidad de combatir el cambio climático, la desigualdad y el resto de problemas a los que se enfrenta el mundo”, señaló Guterres en la conferencia de prensa de presentación de este informe en la sede de la ONU en Nueva York.

.

. (ONU)

Continua la lectura de El canvi climàtic “és més mortal que el coronavirus”, recorda i destaca l’ONU

La Comunitat de Madrid es veu obligada a reorganitzar el seu sistema sanitari per la pressió del brot de coronavirus

El col·lapse dels serveis sanitaris és una de les grans conseqüències del Covid-19. El Servei Madrileny de Salut contracta a 300 sanitaris i es planteja posposar l’activitat no urgent dels hospitals després doblar el nombre de casos en 24 hores. L’hospital de Valdemoro trasllada casos greus de COVID-19 a altres centres al no donar l’abast la seva UCI.

https://www.eldiario.es/sociedad/coronavirus-sobrecarga-sanidad-Comunidad-Madrid_0_1004050083.html

La crisis del coronavirus sobrecarga la sanidad de la Comunidad de Madrid. La exigencia derivada de la gestión del brote de COVID-19 está saturando los ya presionados recursos sanitarios por el incremento de personas que acuden a los hospitales y centros de salud con sospechas de estar enfermos.   Continua la lectura de La Comunitat de Madrid es veu obligada a reorganitzar el seu sistema sanitari per la pressió del brot de coronavirus