Arxiu d'etiquetes: contaminació

Més d’un terç del que es pesca davant de Barcelona són escombraries

Les escombraries acumulades en els fons marins pot romandre intacta durant dècades i és allà on les arts de pesca la capturen diàriament.

https://www.rebelion.org/noticia.php?id=259684&titular=m%E1s-de-un-tercio-de-lo-que-se-pesca-frente-a-barcelona-es-basuraContinua la lectura de Més d’un terç del que es pesca davant de Barcelona són escombraries

Nepal prohibeix els plàstics d’un sol ús a l’Everest

La nova norma pretén lluitar contra la creixent contaminació al sostre del món, que aquest any va ser coronat per un nombre rècord d’escaladors donant la llum d’alarma sobre la massificació de la muntanya. Tot i així continuarem deixant escombraries a la muntanya.

https://www.publico.es/sociedad/nepal-prohibe-plasticos-zona-monte-everest.html

Nepal ha decidido prohibir los plásticos de un solo uso en la región del Everest para luchar contra la creciente contaminación en el techo del mundo, que este año fue coronado por un número récord de escaladores dando la luz de alarma sobre la masificación de la montaña. Continua la lectura de Nepal prohibeix els plàstics d’un sol ús a l’Everest

Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

La contaminació amb microplàstics s’ha estès a tots els racons de la Terra i per primera vegada s’han trobat partícules concentrades en mostres de gel del Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc.

Una expedició científica que va recórrer entre el 18 de juliol i el 4 d’agost l’anomenat Passatge del Nord-oest, a l’Àrtic canadenc, ha trobat, per primera vegada en la història, partícules de plàstics en les mostres de gel perforades en el trajecte.

La troballa de l’expedició, finançada per la Fundació Nacional per a la Ciència dels Estats Units i la Fundació Heising-Simons, està inclòs en un article publicat aquest dimecres a ‘Science Advances’ i constata la presència de microplàstics en oceans, aigua potable, animals i regions de tot el món.

El director científic de l’expedició Projecte del Passatge del Nord-oest, el professor de la Universitat de Rhode Island (URI) Brice Loose, ha dit que la presència de microplàstics en les mostres de gel no és sorprenent però no era l’objectiu del viatge.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/deteccion-microplasticos-Artico-contaminantes-distancias_0_931257426.html Continua la lectura de Està plovent plàstic? La detecció d’microplàstics a la neu de l’Àrtic mostra que aquests contaminants es propaguen també per l’aire

Entre el 20% i el 54% de les partícules de microplàstics de tot el món es troben a la Mediterrània

Ofegats en un mar de plàstic. Cada any acaben a l’oceà uns vuit milions de tones de plàstic, un material que pot trigar segles, o més, en desaparèixer. Podem seguir gaudint d’aquest invent sense destruir el planeta?

En els països mediterranis vivim 150 milions de persones.  Els països que més plàstics aboquen al mare nostrum són Turquia (144 tones al dia), Espanya (126 tones), Itàlia (90 tones), Egipte (77 tones) i França (66 tones).

https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/grandes-reportajes/ahogados-mar-plastico_12712

https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/particulas-microplasticos-mundo-encuentran-Mediterraneo_0_931256969.html

El plástico representa el 95% de los residuos que flotan en el Mediterráneo, un mar que acumula entre el 20% y el 54% de las partículas de microplásticos del planeta, publica la Fundación Aquae (Hidrogea) en una infografía que aborda la presencia de este material que los humanos están ingiriendo en su alimentación.

 Esta gigantesca “mancha” de plástico que afecta a todo el litoral mediterráneo, desde Algeciras a Barcelona, es una seria amenaza para las especies marinas y para las aves de nuestro entorno. En total, 134 especies mediterráneas se encuentran gravemente afectadas por la ingesta de plástico: 60 especies de peces; 9 especies de aves marinas; 5 especies de mamíferos marinos (cachalotes, rorcuales comunes, delfines nariz de botella, delfines de Risso y delfines listados); y las 3 especies de tortugas marinas que habitan en el Mediterráneo (se han encontrado hasta 150 fragmentos de plástico en algunas tortugas boba).
Infografía
Infografía HIDROGEA

Según se recoge en la infografía adjunta, elaborada por Fundación Aquae con datos del Servicio de Estudios del Parlamento Europeo, Greenpeace y WWF, los países que más plásticos vierten al mare nostrum (en los países mediterráneos vivimos 150 millones de personas) son Turquía (144 toneladas al día), España (126 toneladas), Italia (90 toneladas), Egipto (77 toneladas) y Francia (66 toneladas).

Los residuos plásticos no solo afectan al Mediterráneo: el 80% de la basura que hay en nuestros océanos es plástico, concretamente más de 150 millones de toneladas, una cifra que para 2050 se espera que alcance los 12.000 millones de toneladas. Una situación que cada año provoca la muerte de más de 100.000 animales marinos y que amenaza a otras 700 especies del hábitat marina.

Asia es el continente que más toneladas de plástico vierte a los océanos al año (el 86,17% del total), con 1.210.000 de toneladas; seguido por África (7,78%), con 109.200 toneladas; Latinoamérica (4,8%), con 67.400 toneladas; Norteamérica y América Central (0,95%), con 13.400 toneladas; Europa (0,28%), con 3.900 toneladas; y Oceanía (0,02%), que vierte al año 300 toneladas de plástico en los océanos.

Los microplásticos, que provienen de desechos del plástico, se han convertido en un problema medioambiental, social, económico y, posiblemente, sanitario. Según un estudio elaborado por la universidad canadiense British Columbia y publicado recientemente en la revista Environmental Science and Technology, una persona (estadounidense medio) puede ingerir y respirar entre 70.000 y 121.000 partículas de microplásticos al año. Actualmente, los científicos intentan determinar si esta ingesta tiene alguna consecuencia para la salud humana.

750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

No és el Pacífic, sinó el Mediterrani que banya les nostres costes.  El canal de Menorca, l’àrea marina protegida que hi ha entre Menorca i Mallorca, acumula 752 milions de microplàstics o, el que és el mateix, 3,7 tones de plàstics. A l’estiu i a la primavera és quan se’n detecta més quantitat, fet que suggereix l’efecte directe que pot tenir el turisme.

https://www.ccma.cat/324/750-milions-de-microplastics-suren-al-mar-entre-menorca-i-mallorca-una-zona-protegida/noticia/2940632/

Així ho revela un estudi fet per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (Selva), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les illes Balears i l’Escola de Negocis ESADE. Durant els anys 2014 i 2015 es van recollir mostres trimestralment per avaluar la presència de microplàstics en aquesta zona protegida.

Amenaça per a l’ecosistema

El canal de Menorca és un corredor marí de 36 quilòmetres que separa les dues illes balears més grans. Hi ha 16.000 espècies diferents, 58 de les quals estan protegides.

El canal de Menorca fa 36 quilòmetres i hi viuen 16.000 espècies diferents (EFE) Continua la lectura de 750 milions de microplàstics suren al mar entre Menorca i Mallorca, una zona protegida

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Estem parlant de productes químics utilitzats en pesticides que s’han acumulat a les glaceres i les capes de gel a tot el món des de 1940.

S’estan fonent a una velocitat sense precedents. La contaminació pot viatjar llargues distàncies a través de l’atmosfera. Estudis anteriors han demostrat que les capes de gel de l’Àrtic i l’Antàrtida contenen alts nivells de contaminació que van viatjar milers de quilòmetres.

https://www.publico.es/sociedad/deshielo-glaciares-himalaya-libera-polucion-atrapada-decadas.html Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/calculos-tiempo-evitar-climatico-peligroso_0_928107767.html

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

L’ Ajuntament vota per unanimitat eliminar el gas natural als edificis nous amb l’objectiu que la ciutat 100% sigui lliure de carboni en 2045.

La mesura és molt important perquè trenca la percepció que es té pràcticament a tot el món industrialitzat que el gas és un model energètic renovable per ser molt eficaç i la menys contaminant.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/transicion_energetica/Berkeley-primera-Unidos-prohibe-natural_0_926357772.html

Mucho de lo que ocurre en las ciudades del estado de California se considera vanguardista. Berkeley, conocida por su prestigiosa universidad, dio el martes pasado un histórico paso que podría marcar el futuro del consumo de energía en otros lugares de este país. En una votación que fue unánime, el gobierno local aprobó la prohibición del gas natural en los nuevos edificios. Continua la lectura de Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

Hem de deixar de volar?

L’abaratiment dels bitllets fa que volar estigui cada cop a l’abast de més gent i els moviments ecologistes demanen limitar l’expansió de les rutes aèries. Greta Thunberg encapçala el setge mundial a l’empremta ecològica dels avions.

Aquesta setmana s’han registrat les xifres més altes de trànsit aeri de la història. Dijous es va batre un nou rècord mundial, amb més de 230.000 vols en un sol dia, que se suma a un altre rècord del dia abans: 225.000 enlairaments.

En total, en 48 hores, s’ha fregat el mig milió de vols i la xifra es podria superar a l’agost.

L’abaratiment dels bitllets, per l’augment de la competència i la proliferació de les aerolínies de baix cost, ha fet que volar estigui cada cop a l’abast de més persones, i el trànsit aeri no para de pujar.

Les xifres les ha fet públiques la web Flightradar24, que es dedica a fer el seguiment de tots els avions del món en temps real utilitzant totes les fonts públiques disponibles.

Embedded video
 Segons la mateixa web, la xifra es podria superar els pròxims dies coincidint amb el final i l’inici de vacances. El registre inclou tots els avions d’ús turístic i també els de càrrega, helicòpters i avions privats.

Aquestes dades no agradaran, ben segur, a Greta Thunberg, la jove que s’ha convertit en un referent per la lluita contra el canvi climàtic. Ella sempre viatja en tren i rebutja els vols barats, per l’impacte ambiental que suposen.

https://www.ara.cat/societat/Hem-deixar-volar_0_2278572134.html?utm_source=newsletter&utm_medium=cms&utm_campaign=titulars&utm_content=20190728titulars

Greta Thunberg, la nena sueca que ha aconseguit desfermar per fi l’alerta per l’emergència climàtica, va deixar de volar en avió als 12 anys i ha aconseguit popularitzar a Suècia el terme ‘flygskam’, que literalment vol dir “vergonya de volar”, per la gran petjada de carboni dels avions. La Greta, que s’ha convertit en usuària assídua als trens nocturns per poder mantenir la seva agenda de mobilitzacions internacionals, vol participar al setembre en la cimera climàtica de l’ONU a Nova York i al desembre a la COP25 de Xile. Però ja ha advertit que hi pensa anar sense agafar cap avió.

Per què? L’aviació comercial genera el 12% de les emissions del sector del transport i el 2,4% de les emissions globals de CO 2, tot i que si es compten les emissions que no són CO 2el seu impacte en l’atmosfera es duplica. Un 2,4% pot semblar un percentatge baix: per què llavors tot aquest rebombori?

En primer lloc, perquè no és tan baix: els 900 milions de tones de CO2 emesos per l’aviació l’any 2018 volen dir que si el sector comptés com un país seria el 6è més contaminant del món, per davant d’Alemanya. En segon lloc, per l’enorme potencial de creixement, ja que en lloc de minvar, es preveu que les emissions de l’aviació es tripliquin el 2050: l’eficiència ecològica dels avions augmenta cada any un 1,5%, però el nombre de vols i passatgers creix al voltant del 5% anual. I en tercer lloc -i encara més important-, per les emissions per càpita.

“És cert que els cotxes en conjunt emeten molt més que els avions, però hi ha molts més desplaçaments en cotxe. I si parlem d’emissions per càpita, tal com fan el Protocol de Kyoto i l’Acord de París, amb un sol vol pots arribar a consumir totes les emissions que una persona hauria de fer en un any”, explica per telèfon des de Suècia Stefan Gössling, professor a la Universitat de Lund especialitzat en sostenibilitat del transport i el turisme.

Efectivament, el vol que Greta Thunberg no agafarà entre Estocolm i Nova York emet per passatger més de les 2,3 tones de CO2 que es calcula que hauria d’emetre cada persona com a màxim en tot un any. Això vol dir que cadascun dels passatgers del vol, amb les seves 2,9 tones de CO 2, provoca el desglaç de 8,7 metres quadrats de gel estival a l’Àrtic.

Només vola el 20% del món

“La indústria diu que està buscant alternatives verdes però de seguida admet que en les pròximes dècades no hi haurà avions elèctrics, i no podem esperar tant: els científics ens donen només 11 anys per reduir les emissions”, apunta Magdalena Heuwieser, portaveu de Stay Grounded, un moviment nascut el 2016 a Àustria i que ja agrupa 130 organitzacions socials de tot el món mobilitzades pel “decreixement de l’aviació”. Asseguren que no es tracta de deixar de volar completament -“no volem dir als migrants que volen a casa a veure la família que no poden agafar l’avió”, diu- però reclamen acabar amb el model de consum que ha fet que agafar un avió sigui l’opció més fàcil i habitual. O que ho sigui almenys per a una part molt petita del món: “Entre el 80% i el 90% de la població mundial no ha agafat mai un avió”, assegura Heuwieser.

Gössling admet que no hi ha cap estudi que constati aquesta dada, però tot i així hi dona credibilitat. “Els 4.100 milions de passatgers del 2018 són comptant l’anada i la tornada com a dos passatgers; si voles a un hub i fas escala cada vol nou compta com un altre passatger; i, tot això, a banda del fet que hi ha molta gent que vola assíduament, fins a 300 vols per any en el cas més extrem comptabilitzat”, explica l’analista. I afegeix que, d’acord amb els seus càlculs, “només un 3% de la població mundial agafa vols internacionals”. La majoria de les emissions dels avions provenen de l’aviació internacional, cosa que vol dir que un grup molt petit de persones contribueix de forma desproporcionada a les emissions mundials.

Però si es tenen en compte les emissions per càpita, els vols interiors de cada país són els més contaminants. “La major part del combustible es fa servir per a l’enlairament, de forma que si es vola molt lluny la contaminació per quilòmetre recorregut és menor. A més, els vols interiors que es poden fer en menys de quatre hores en tren són també els més ineficients per al viatger”, remarca l’expert. Stay Grounded, de fet, defensa, entre altres coses, limitar o eliminar els vols de curta distància, una proposta que es va debatre el mes passat al Parlament francès però que no va obtenir vots suficients per ser aprovada.

Incompleix l’Acord de París

“Les emissions de CO2 dels avions s’haurien de reduir un 80% el 2050 per ser coherents amb el límit de 2ºC [que fixa l’Acord de París], però el creixement d’emissions no s’atura i encara no s’han posat en marxa mesures per a la descarbonització de l’aviació”, alerta Dan Rutherford, de l’International Council for Clean Transportation. Si se segueix el ritme anual, adverteix, l’any 2030 l’aviació superarà la part proporcional d’emissions que li toca per mantenir l’escalfament global en 1,5ºC i el 2040 les superarà per als 2ºC.

I això només pel que fa al CO2. Però, tal com explica l’investigador del CSIC Xavier Querol, la contaminació procedent dels avions no s’acaba aquí: inclou tres blocs més. D’una banda hi ha les esteles, que es formen per la condensació de vapor d’aigua i generen una nuvolositat que té cert efecte de refredament (que en tot cas no compensa els efectes en l’escalfament global). De l’altra, els avions emeten grans quantitats de monòxid de nitrogen (NO), “que en una hora es converteix en NO 2 i afecta la qualitat de l’aire”, explica Querol. I com a últim bloc contaminant de l’aviació assenyala “tota la maquinària de terra, com els generadors elèctrics, que generen també gran quantitat de partícules ultrafines” perjudicials per a la salut.

El moviment Stay Grounded, de fet, centra bona part de la seva acció en la protesta contra projectes de construcció o ampliació d’aeroports: n’hi ha 58 en marxa a Europa i 1.200 arreu del món, diu Heuwieser. Un mapa elaborat en col·laboració amb l’Environmental Justice Atlas de l’ICTA-UAB documenta una cinquantena de protestes com aquestes als cinc continents. L’ICTA, de fet, va col·laborar amb Stay Grounded en l’organització de les jornadesDecreixement de l’aviació que Barcelona va acollir a mitjans de mes, en les quals Gössling va participar per videoconferència, sense haver d’agafar un avió.

Però també s’oposen a alguns dels projectes de compensació de les emissions de l’aviació: la inversió que ofereixen algunes aerolínies com a mesura ecològica. “La majoria són projectes de plantació de boscos o construcció de centrals hidroelèctriques a països com Hondures, per captar CO 2 o deixar-ne d’emetre, però sovint aquests projectes provoquen desplaçaments de població local o restringeixen l’ús de la terra als pobles indígenes de la zona”, explica la portaveu de Stay Grounded. I critica la injustícia de tot plegat: “El nord vol seguir emetent CO 2 per mantenir el seu model de vida a costa dels pobles que menys han contribuït a l’emergència climàtica i que més en pateixen les conseqüències”. Un procés que, segons l’activista, els ha portat ja a encunyar un nou terme: el CO 2 lonialisme. Amb un 2 al mig, de CO 2.

https://www.ccma.cat/324/el-record-mundial-que-no-agradara-a-greta-thunberg-225-000-vols-en-nomes-24-hores/noticia/2938257/

Més del 40% dels aqüífers a Espanya estan en perill per la contaminació dels residus de la indústria agrícola i ramadera

Espanya té obert un expedient europeu per manca de control sobre les restes de fertilitzants i deixalles animals que es filtren fins les masses d’aigua subterrània. Mil punts en 199 masses estan afectats o en risc segons el llistat acabat d’elaborar per Transició Ecològica. També altres 199 aigües superficials. El llistat ha de servir perquè les comunitats autònomes apliquin un pla a les zones focus de tòxic i redueixin l’ús de nitrats i millorin el maneig de fem

La ramaderia intensiva industrial té importants efectes socials i mediambientals a tot el món. Entre els socials destaquem l’expulsió de camperols de terres per plantar monocultius de cereals o oleaginoses destinades a l’alimentació animal, la desaparició de la ramaderia camperola i maneres de vida associats, o l’obesitat provocada per un excés de consum de carn, entre d’altres

https://www.eldiario.es/sociedad/acuiferos-Espana-contaminacion-residuos-industria_0_924608244.html

España no ha vigilado bien la contaminación que los residuos agrícolas y ganaderos filtran a los acuíferos hasta el punto de que la Comisión Europea abrió un expediente sancionador por esto en noviembre pasado. La consecuencia es que hasta el 46% de las masas de agua subterránea padecen la contaminación por nitratos que provocan la utilización de fertilizantes y el estiércol de las granjas ganaderas, según el listado recién elaborado por el Ministerio de Transición Ecológica.

“Las prácticas agrarias son el factor principal de alteración de la calidad de las aguas subterráneas”, según explican en el Instituto Geológico y Minero. Y continúan que “la contaminación por nitratos es el origen de la existencia de acuíferos afectados”.  La agroindustria española utiliza un millón de toneladas de fertilizantes a base de nitrógeno cada año, según la estadística del Ministerio de Agricultura. Las granjas ganaderas producen no menos de 80 millones de toneladas de estiércol. La mala gestión y control de estos focos de tóxicos hizo que Bruselas urgiera hace ocho meses a España para que cumpliera con la normativa sobre nitratos “una de las piezas clave de la legislación sobre agua”, explicaron.

Transición Ecológica prepara ahora una orden para determinar las aguas subterráneas y superficiales “afectadas por la contaminación, o en riesgo, por la aportación de nitratos de origen agrario”. Es el primer paso para que las comunidades autónomas determinen las zonas vulnerables donde se originan los focos de contaminación que afectan al agua. Y les apliquen un plan de actuación para que el sector agrícola rebaje el uso de nitratos y el ganadero maneje mejor los desechos de sus cabañas.

El ciclo tóxico funciona del siguiente modo: en los campos, el excedente de fertilizante aplicado a cultivos que no han absorbido las plantas se filtra hacia los acuíferos. En las explotaciones intensivas de cerdos o vacas, los fluidos que originan los desechos de los animales “por acumulación e incorrecta eliminación”, terminan por correr hasta las masas hídricas bajo tierra. Casi dos terceras partes del estiércol son “líquidas o semi-pastosas”, según lo califican los expertos. El IGME describe que “el gran volumen de estiércol líquido, sobre todo el de porcino, generada en zonas de agricultura intensiva está dando problemas importantes de contaminación por nitratos de las aguas subterránea”.

Todas las cuencas

La lista de estaciones de control incluidas en esta orden se extiende por 199 de las 478 masas de agua subterráneas de las cuencas interterritoriales peninsulares –también hay 199 masas superficiales como arroyos, tramos fluviales o lagunas–. Son más de mil puntos donde las mediciones han revelado que el acuífero está afecto o en riesgo de estarlo debido a estas filtraciones. Hay masas con contaminación elevada en prácticamente todas las cuencas. A eso se añaden, las 66 masas de las Islas Baleares, las 14 canarias, 24 de las cuencas catalanas y 75 andaluzas que presentan “mal estado químico”, según sus últimos datos hidrológicos.

Con todo, según la relación recopilada por el Ministerio, la zona con peores datos es la Confederación del Guadiana con el 75% de sus masas con una situación preocupante. El Duero, el Tajo y el Guadalquivir están por encima del 40%. En las confederaciones del Júcar y el Ebro, un tercio de sus acuíferos tienen puntos con contaminación por nitratos. Las cuencas insulares tienen su propia idiosincrasia, pero, en Baleares, el último Plan Hidrológico explica que el 74% de las masas tienen problemas con los nitratos.

La reglamentación del Ejecutivo, ahora en borrador, incide directamente sobre la manera de producir del sector agrícola. Una zona declarada vulnerable implica una serie de condiciones y buenas prácticas como las recogidas por la Comunidad de Madrid: utilizar el abono en épocas adecuadas, es decir, en el periodo en el que la planta lo absorbe. Contar con un plan de abonado y un registro de aplicación donde se especifique qué compuestos, volúmenes y fechas se han empleado.

En explotaciones ganaderas, el código se refiere a la forma de manejar los desechos de los animales que representan un peligro ambiental. De hecho, la gran cantidad de deposiciones de la enorme cabaña de porcino en régimen intensivo hace que España incumpla los límites permitidos de emisiones de amoniaco desde que entraron en vigor en 2010.

Respecto a los nitratos, las buenas prácticas para las granjas incluyen mantener impermeables las áreas accesibles a los animales, aplicar pendientes en el terreno que permitan la evacuación de los efluentes, disponer de cierta capacidad de almacenaje o recoger por separado las aguas de las lluvias para que no se mezclen y formen riachuelos tóxicos que terminen contaminando los acuíferos.

Ganadería y cambio climático