Arxiu d'etiquetes: contaminació

Què passaria si prescindíssim del principi de precaució?

Davant el dubte, és preferible seguir aplicant el principi de precaució. El principi de precaució és necessari perquè en els sistemes complexos no és senzill relacionar les causes amb els efectes, i calen anys d’investigació per trobar aquestes relacions. És obvi que els efectes sobre la salut del glifosat són independents de qui els fabriqui. Però no ajuda a la ciència que Monsanto sigui un dels principals referents en la investigació sobre la innocuïtat del glifosat

https://www.eldiario.es/tribunaabierta/pasaria-prescindieramos-principio-precaucion_6_804279578.html

Imaginemos a una persona que va un día recogiendo setas por el monte y se encuentra con una que desconoce. Podría ser comestible e incluso deliciosa, pero dado que hay setas venenosas lo normal es que, ante el desconocimiento, no añada la desconocida a su cesta. Imaginemos ahora que la persona va con un grupo de expertos micólogos, pero que no se ponen de acuerdo sobre la inocuidad de la seta. Probablemente en este caso también decida buscar otras setas y no arriesgarse a poner su vida en peligro. Este ejemplo ilustra el funcionamiento simplificado del principio de precaución, por el cual se incita a no consumir (o comercializar) productos hasta demostrar su inocuidad. Y este es el principio en el que el movimiento ecologista se basa para pedir la prohibición del glifosato. Continua la lectura de Què passaria si prescindíssim del principi de precaució?

EQUO demana la prohibició definitiva del glifosat a Espanya

El glifosat és l’herbicida més utilitzat a Espanya i arreu del planeta. Segons dades oficials del Ministeri, un de cada tres rius espanyols està contaminat per aquest insecticida. Després de la recent condemna a Monsanto a indemnitzar un home als Estats Units per haver-li causat un càncer amb aquest pesticida, des de l’organització han alertat de la necessitat de prendre mesures per evitar que fets com aquest es repeteixin. S’ha de prendre alguna acció. Pot ser quan es prengui serà massa tard.

https://www.publico.es/sociedad/glifosato-equo-pide-prohibicion-definitiva-glifosato-espana.html

El partido político ecologista ha pedido a la nueva ejecutiva de Sánchez la prohibición inmediata del herbicida glifosato. Tras la reciente condena a Monsanto a indemnizar a un hombre en Estados Unidos por haberle causado un cáncer con este pesticida, desde la organización han alertado de la necesidad de tomar medidas para evitar que hechos como este se repitan. Continua la lectura de EQUO demana la prohibició definitiva del glifosat a Espanya

10 cèntims per la teva ampolla de plàstic: Torna el sistema de retorn per reciclar envasos?

Cada setmana torno envasos retornables de vidre, no de plàstic, però és semblant. No és tan estrany. Ja fa trenta anys. Aquest titular no té res de nou per a qui ho hem fet habitualment.Aquest mètode de reciclatge, usat a Alemanya, Noruega o Països Baixos “arriba a nivells de recuperació d’entre el 80 i 90%”, segons els grups ecologistes. Espanya està a la cua: tan sols Balears i Navarra tenen una normativa que estudia la seva implantació

https://www.eldiario.es/sociedad/centimos-botella-plastico-funciona-depositos_0_793721455.html

Al comprar tu refresco, pagas 10 céntimos de más y, cuando retornas el envase, la tienda te devuelve el dinero. No has generado ningún residuo y el establecimiento podrá reutilizar tu recipiente. Este método de reciclaje, conocido como sistema de retorno, es una realidad en países como Alemania, Noruega, Finlandia, Países Bajos, Suecia o Israel. España, sin embargo, está a la cola: tan solo Baleares y Navarra tienen una normativa que estudia su implantación.

 Rosa García, directora de la Fundación Catalana para la Prevención de Residuos y Consumo Responsable, Rezero, explica que cada comercio puede escoger entre dos sistemas: el manual, típico de tiendas pequeñas, o a través de una máquina, propio de grandes superficies. Defiende esta forma de reciclaje porque “permite recuperar los envases y lavarlos después”, evitando que “el consumidor los abandone en playas, montañas o entornos urbanos”. Además, recuerda que contribuye a la economía circular limpia y a la lucha contra el cambio climático.

“La mayoría de los envases de bebidas acaban en el mar“, comenta García. Con el sistema de retorno, es posible “llegar a niveles de recuperación de entre el 80 y 90%”. Rezero hizo una prueba piloto en Cadaqués y consiguió llegar a niveles del 90%. “Hace unos años nos decían que el método está pensado para los nórdicos, que en España no se podía instalar”, critica la bióloga. Continua la lectura de 10 cèntims per la teva ampolla de plàstic: Torna el sistema de retorn per reciclar envasos?

El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

No apareix en els telenotícies, però no per això deixa de fer mal. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre detecta la presència de residus a Hostal de Ipiés i en la presa de la sèquia de Urdán. La desídia dels governs deixa al Pirineu 120.000 tones de residus tòxics.

Infotaula de fàrmacLindà
Lindane (chair) molecule spacefill.png
Gamma-hexachlorocyclohexane.svg
Malaltia objecte pediculosi i sarna
Dades clíniques
Codi ATC P03AB02
Dades químiques i físiques
Fórmula C₆H₆Cl₆
Massa molecular 287,8601 uma
Densitat 1,85 g/cm3
Punt de fusió 235 °F
Punt d’ebullició 614 °F
Solubilitat en aigua 0,001 g/100 g dissolvent
Identificadors
Número CAS 58-89-9
PubChem (SID) 727
DrugBank 00431
ChemSpider 10481896
UNII 59NEE7PCAB
KEGG D00360
ChEBI 32888
ChEMBL CHEMBL15891
AEPQ 100.000.365
Modifica dades a Wikidata

El lindà és l’isòmer γ de l’1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà.[1] És un compost organoclorat que s’utilitza com a insecticida en diversos àmbits com l’agricultura, la veterinària i la farmàcia.

L’Organització Mundial de la Salut l’ha classificat com a moderadament perillós i el seu comerç internacional està restringit i regulat pel Conveni de Rotterdam. El 2009, la seva producció i ús agrícola va ser prohibit pel Conveni d’Estocolm[2] sobre contaminants orgànics persistents, a excepció del seu ús farmacèutic en el control de la pediculosi i la sarna[3] com a tractament de reserva. Continua la lectura de El lindà es cronifica en el Gállego: segueixen els positius tres anys després de l’abocament de Bailín

Històrica condemna a Monsanto

El glifosat és un herbicida que ha generat una gran controvèrsia a tot el món per presumptes efectes perjudicials tant en la salut de les persones com a la terra ruixada amb productes que el contenen. El jurat assegura que l’empresa “va actuar amb malícia” en no informar del risc per a la salut; la signatura apel·larà i insisteix que el glifosat és segur.

Mentrestant el desembre de l’any passat, la Unió Europea va renovar la llicència, l’herbicida més usat en la Unió, per cinc anys més, fins a desembre de 2022. Alguna cosa no funciona!

https://elpais.com/internacional/2017/11/27/actualidad/1511794192_322345.html

https://www.pagina12.com.ar/134665-historica-condena-a-monsanto

La Justicia californiana encontró a la empresa agroquímica responsable de ocultar datos sobre la peligrosidad del glifosato. La obliga a indemnizar a un jardinero de 46 años con cáncer terminal por haberse expuesto a los herbicidas durante años.

Continua la lectura de Històrica condemna a Monsanto

Probablement no tenim ni idea de quanta aigua es necessita per produir electricitat

Probablement  esteu a pocs metres d’un interruptor elèctric. Quan l’engegueu, alguna central elèctrica a moltes milles de distància comença a produir els electrons que necessita el dispositiu.

Malgrat el creixement de solucions d’energies renovables, la majoria d’aquests electrons continuen generats per combustible fòssil o combustible radioactiu. El problema és que la generació d’electricitat tèrmica -una categoria que inclou carbó, gas natural i energia nuclear- no només requereix combustible, sinó també aigua, molt aigua.

Als EUA i Europa , més de la meitat de l’aigua extreta de la natura s’utilitza per a la generació d’energia. L’onada de calor d’aquest any ha obligat a tancar algunes d’aquestes centrals elèctriques.

Tal com Quartz explicava anteriorment :

Les centrals tèrmiques utilitzen vapor d’alta temperatura per convertir turbines, que converteixen l’energia tèrmica en electricitat. En el procés, la temperatura del vapor disminueix, de manera que ja no es pot utilitzar de manera eficient per moure la turbina de nou. Per augmentar la temperatura, el vapor primer s’ha de condensar a l’aigua, ja que els líquids absorbeixen la calor millor que els gasos. La condensació s’obté mitjançant l’ús d’aigua de refrigeració extreta de rius, llacs o mars, que després es baixa a una temperatura segura per a la vida silvestre en aquestes aigües.

La quantitat d’aigua necessària per produir electricitat varia segons el tipus de combustible, el mètode de generació d’energia i el mètode de refredament utilitzat. Una revisió de 2012 va analitzar estudis passats per trobar una estimació, i els seus resultats van mostrar un rang enorme: entre 0 galons (per a fonts com el solar i el vent) a 60.000 galons per cada megawatt hora (MWh) d’electricitat produïda (per a fonts com nuclear i carbó).

 Si seleccionem la torre de refrigeració, aquest  condensa el vapor d’aigua amb aigua més neta extreta de l’ambient. Aquestes són les xifres mitjanes de la quantitat d’aigua consumida per diferents tipus de centrals tèrmiques per generar electricitat:

Cal assenyalar que algunes de les fonts d’energia del quadre anterior no són com les altres. Les concentracions d’energia solar i geotèrmica contribueixen amb menys d’un 1% de l’electricitat del món, mentre que el carbó, el gas natural i el nuclear aporten més del 75%.

Per assegurar-se, l’aigua utilitzada per a la refrigeració es retorna al medi. Una petita part d’aquesta podria contaminar-se amb productes químics, però sobretot el dany prové de l’efecte de l’aigua calenta sobre la vida silvestre. Si l’aigua està massa calenta, pot matar plantes i peixos.

 Les fonts no tèrmiques d’electricitat, com l’energia hidroelèctrica, el vent i la solar, no consumeixen aigua per al refredament. Però l’energia hidroelèctrica funciona mitjançant l’ús de l’aigua per convertir turbines i generar electricitat, i per tant, no hauria d’estranyar que utilitzi massa aigua, també: 4.500 galons per MWh (xifra mitjana).

L’ús esmentat fins ara no inclou l’aigua necessària per extreure combustibles o construir la central elèctrica, la qual cosa pot augmentar substancialment a la petjada d’aigua. Fins i tot després d’incloure l’ús total de l’aigua en el procés de generació d’energia des de la construcció fins a l’explotació d’una central elèctrica, en general és cert que l’ús de l’energia solar i l’energia eòlica no només redueixen els gasos d’efecte hivernacle sinó també l’ús d’aigua.

https://qz.com/1351279/the-hidden-water-footprint-of-fossil-fuel-and-nuclear-power-plants/ Continua la lectura de Probablement no tenim ni idea de quanta aigua es necessita per produir electricitat

Posa l’ull a la posidònia

Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l’ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

La posidònia té importància ecològica no només per al mar, on moltes espècies de peixos i invertebrats l’aprofiten per pondre-hi ous o refugiar-s’hi. També fa una funció clau per a les mateixes platges, ja que fixa la sorra del fons marí. Quan hi ha un temporal, com que la sorra està agafada per la xarxa de les arrels -que les algues no tenen, recorda-, no marxa i les aigües es mantenen més cristal·lines. És per això que a Eivissa i Formentera tenen aigües tan clares, perquè la posidònia evita que s’aixequi el sediment.

https://www.gobmenorca.com/posa-lull-a-la-posidonia?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter Continua la lectura de Posa l’ull a la posidònia

L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Molt bon article de lectura obligatòria.

https://www.ara.cat/dossier/Asia-vol-pot-abocador-planeta_0_2064393565.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emai

“Llencen el plàstic dins d’un forat a terra que sembla una piscina. Quan està ple fins a dalt sovint el cremen, sobretot si creuen que algú sospita, per esborrar proves”. L’activista tailandès Somnuck Jongmeewasin explica a l’ARA per telèfon el que ha vist a la província de Chonburi, al sud-est de Bangkok, on els “abocadors il·legals” de residus plàstics s’han multiplicat des del gener. Aquell mes, la Xina va tancar les portes a les importacions de residus plàstics d’arreu del món “i els vaixells van girar cap a Tailàndia” i altres països del Sud-est Asiàtic, tal com ha constatat aquest professor de gestió mediambiental de la Universitat Internacional de Silpakorn. El negoci del reciclatge al seu país està en mans d’empreses de la Xina, Hong Kong i Singapur, però “en els últims mesos gairebé tot el que arriba són plàstics no aptes per reciclar i els inversors senzillament lloguen o compren terrenys i contracten algú perquè els traslladin allà i els aboquin”, relata. Les batudes policials contra abocadors il·legals es van disparar fins que, al juny, el govern tailandès va emetre una ordre per aturar les importacions de residus plàstics al país. I no és un cas únic. Sobrepassat per l’acumulació de contenidors de plàstics als seus ports, el Vietnam també va anunciar al maig que prohibiria les importacions de deixalles plàstiques del 25 de juny al 25 d’octubre. Prohibicions similars s’han anunciat a Indonèsia, Malàisia i fins i tot Polònia, on diversos incendis contaminants en abocadors il·legals de plàstics al mes de maig van forçar el govern a prendre mesures.

Ofegats pel plàstic que ningú vol, provinent principalment d’Occident, les prohibicions compartien el mateix argument: “No volem ser l’abocador del planeta”. Qui feia aquest paper fins ara, la Xina, havia llançat la mateixa crida ara fa un any, quan va anunciar que vetaria aquestes importacions el gener del 2018. El gegant asiàtic assumia fins ara la meitat de les exportacions de residus plàstics del món (el 2016 en va importar 7,3 milions de tones de 43 països, entre ells Espanya, d’un total de 14,1 milions de tones exportades globalment). Però l’impacte mediambiental d’aquesta indústria, que cada cop rebia més deixalles contaminades i impossibles de reciclar, va portar el govern xinès a dir prou. Continua la lectura de L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta

Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d’estiu.

Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d’ingressos i com a generador d’ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus.

D’altra banda l’explotació turística ocasiona altres problemes. Balears protegeix la posidònia una de les seves riqueses : destruir el ‘pulmó de la Mediterrània’ tindrà multes de fins a 2 milions d’euros. Estarà prohibit fer pesca d’arrossegament sobre posidònia, així com extreure àrids o fondejar vaixells de manera incontrolada. L’arxipèlag és la zona de l’Estat amb més prades: fins a 650 km quadrats d’aquesta joia mediambiental. Durant 100.000 anys ha viscut a la Mediterrània, creant una hectàrea seva cinc vegades més d’oxigen que una de selva amazònica

Veure també: https://www.eldiario.es/sociedad/Baleares-praderas-posidonia-destruir-Mediterraneo_0_797220702.html

https://www.concienciaeco.com/2018/07/29/la-basura-en-las-islas-del-mediterraneo-se-triplica-durante-el-verano/ Continua la lectura de Les escombraries a les illes del Mediterrani es tripliquen durant l’estiu.

El riu més contaminat del món és “100% matèria fecal” ( vídeos)

Quin és el riu més contaminat del planeta? Pregunta capciosa, una pena, però és així. El riu Yamuna està 100% constituït per matèria fecal i no té cap contingut en oxigen, per això no aconsegueix albergar cap tipus de vida, ni aquàtica ni vegetal.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1141736/rio-contaminado-mundo-100-materia-fecal?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Nueva Deli, donde viven más de 20 millones de personas, es ya de las ciudades con mayor concentración de personas en una zona urbana y el estado del aire y el agua es cada vez más alarmante.

Uno de los casos más preocupantes es el río Yamuna, uno de los principales ríos del norte de la India, con 1.370 kilómetros de largo. Es uno de los afluentes del Ganges y es el más contaminado del planeta.

El río Yamuna “está 100% constituido por materia fecal y no tiene ningún contenido en oxígeno, por eso no logra albergar ningún tipo de vida, ni acuática ni vegetal.

Conscientes de la situación ambiental alarmante de la capital de la India, ha surgido el ‘Proyecto Río Yamuna‘ de las manos de Alday, acompañado de otro arquitecto, Pankaj Vir Gupta, con el objetivo de recuperar este curso de agua; el mayor proyecto urbano hasta la fecha hecho en el país.

Continua la lectura de El riu més contaminat del món és “100% matèria fecal” ( vídeos)