Després de cinc anys de fracassos en la reducció d’emissions segons l’Acord pel Clima de Paris, ara hem d’enfrontar a les conseqüències.
Una advertencia sobre el clima y el riesgo de colapso social
Continua la lectura de Un advertiment sobre el clima i el risc de col·lapse social
ELENA FREIXA
L’explosió del regadiu en unes terres més aviat seques va arribar amb el transvasament del riu Tajo a finals dels anys 70. Des d’aleshores, i en només 40 anys, la superfície s’ha multiplicat per deu. “Encara que el pla de gestió de la conca no ho permetia, la realitat és que la superfície agrícola ha anat creixent i s’ha anat legalitzant a posteriori”, critica García. La bola s’ha anat fent grossa perquè cada cop que es pactava augmentar els volums d’aigua, la superfície creixia i es detectaven noves finques i, per tant, la situació de dèficit hídric seguia.
https://interactius.ara.cat/reportatges/ara-diumenge/murcia/desastre-ambiental-murcia-manga-mar-menor Continua la lectura de Col·lapse al Mar Menor
La il·lusió generalitzada que els científics han de ser observadors desapassionats està perillosament equivocada. Per contra, el dolor i la recuperació posttraumàtica poden enfortir la resolució i inspirar la creativitat científica. Per comprendre i trobar solucions per als nostres ecosistemes naturals cada vegada més danyats, els científics ambientals han de poder plorar i rebre suport a mesura que avancen
Alguns científics britànics han reclamat, a través d’una carta, suport psicològic per poder afrontar la realitat de les seves pròpies investigacions. La crisi climàtica, un problema multidimensional, també pot tenir greus conseqüències negatives per a la salut mental: ansietat, depressió o, fins i tot, suïcidis.
https://www.publico.es/sociedad/ecoansiedad-colapso-climatico-produce-depresion.html Continua la lectura de Ecoansietat: quan el col·lapse climàtic produeix depressió
