Arxiu d'etiquetes: clima

Una més …la inexistent consciència de la crisis de l’aigua pel canvi climàtic

El último reporte del Panel Intergubernamental sobre Cambio Climático (IPCC) de Naciones Unidas prevé un aumento en la temperatura global de entre 0,3 y 4,8 grados Celsius para fines del siglo XXI.

Continua la lectura de Una més …la inexistent consciència de la crisis de l’aigua pel canvi climàtic

Tot és relatiu: el poble més fred del món…….

Oymyakon, amb l'idioma Yakuto curiosament significa 'aigua líquida o aigua que no es congela', està situat en la República de Saja, al nord de Russia

En el corazón de Siberia se encuentra Oymyakon, el conocido como el pueblo más frío del mundo, donde la temperatura media del termómetro marca una media de 50ºC bajo cero durante los meses de invierno. Sin embargo, y a pesar del clima extremo, una población de casi 1000 habitantes vive en el valle de Oymyakon, situado entre dos montañas. Oymyakon, que en el idioma Yakuto curiosamente significa ‘agua líquida o agua que no se congela’, está situada en la República de Saja, al noroeste de Rusia. La zona de Saja registró en el año 1933 una temperatura de -67,8 grados Celsius, la temperatura más fría registrada en una zona habitada en el hemisferio norte desde el comienzo del siglo 20, según la Oficina Meteorológica del Reino Unido. A pesar de ello, como decíamos, la gente vive en el pueblo y éste está equipado con algunas escuelas, una oficina de correo, un banco e incluso una pista de aeropuerto, aunque éste último está operativo sólo en meses cálidos de verano, donde llegan a alcanzar los 35 grados.

El verano es la mejor época para este peculiar pueblo que vive del ganado, la caza y la pesca, pues de junio a octubre es el único momento en que las vacas son capaces de dar leche y poder así comerciar con ella. El comercio de este producto no se hace como lo conocemos, sino que se hace en grandes bloques de leche congelada porque el estado líquido de los elementos es algo imposible de ver en Oymyakon.

El frío en este pueblo es tal, que en cuanto un pez es sacado del agua del lago, se congela inmediatamente.

 

No existen hoteles como tal. Las casas son de madera y no cuentan con un sistema de cañerías porque el hielo las destrozaría, por lo que hacen sus necesidades en clásicas letrinas fuera de casa. El agua la consumen en grandes bloques de hielo que tienen que ir a buscar.

 

El colegio suspende sus clases si la temperatura baja más de 51 grados porque físicamente existe riesgo de congelación si se permanece más de 15 minutos en la calle. Los animales, como los caballos, se han adaptado al clima, siendo animales casi salvajes con frondoso pelaje y patas muy cortas. La gasolina de los coches se congela a -45º C, por lo que no apagan el motor más de media hora. La actividad favorita de los habitantes es reunirse en las casas públicas del pueblo a practicar el ajedrez o en las discotecas locales a mover el esqueleto. También se relajan en las saunas, donde el contraste de temperatura del interior y el exterior es de casi 100 grados centígrados. Si a pesar de ello, te atreves a visitar este gélido pueblo perdido de Siberia quizás te anime saber que, si lo deseas, tu visita estará certificada con un documento que afirma que has estado en el pueblo más frío del mundo.   ep

Fuente: http://www.ecoticias.com/naturaleza/99963/conoce-el-pueblo-mas-frio-del-mundo

 

Molt a prop……Riquesa genètica als llacs d’Aigüestortes

Riquesa genètica als llacs d’Aigüestortes

Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques conclouen que els llacs del Parc Nacional del Pirineu lleidatà són més rics genèticament que la superfície de tots els oceans.

  Continua la lectura de Molt a prop……Riquesa genètica als llacs d’Aigüestortes

i…… la resposta de Pedro Prieto.

Darrer capítol d’aquest debat entre ecologistes sobre les possibilitats de la energia fotovoltaica? Ara ja fa uns quants dies que varem posar el primer article de Marta Victoria i Rodrigo Moretón, de l’Observatorio Crítico de la Energía, amb els comentaris de Pedro Prieto. Desprès varem penjar els comentaris a les crítiques fetes per Pedro Prieto. Avui pengem la resposta de Pedro Prieto (http://www.colectivoburbuja.org/index.php/juan-carlos-barba/nueva-respuesta-a/). Al llarg de tot el procés hem anat veient les diferents opinions, algunes basades tant sols en dades i altres tretes “per la patilla”.

Torno a insistir en el mateix: la energia provinent del Sol és renovable, mentre que els aparells (panells, col·lectors….) destinats a captar-la no ho son. Requereixen fabricació, instal·lació, manteniment i substitució. A més ocupen una gran superfície per fer la captació, que hem de treure d’altres usos,  són dependents dels combustibles fòssils (son considerats com a Extended Fuel Fossils)i tenen una TRE (tassa de retorn energètic molt baixa).

En aquest article Pedro Prieto, que recordo per si algú no ha llegit els enllaços envers la seva activitat, té “el cul pelat” de fer instal·lacions de plaques solars i projectes relacionats i, a més, és autor de rigorosos estudis sobre la TRE de l’energia fotovoltaica, contesta als arguments dels dos investigadors del “Observatorio Crítico de la Energia”. En el mateix article cita dos estudis fets pels investigadors del grup de Dinàmica de sistemes de la Universitat de Valladolid:

Continua la lectura de i…… la resposta de Pedro Prieto.

El bosc, peça clau en el desenvolupament sostenible

Autor: Fernando Condal
Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Entitats relacionades:
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Els boscos dels països del mediterrani europeu pateixen un augment de la biomassa forestal, el risc d’incendis forestals, les plagues i l’erosió. Aquests riscos han experimentat un augment exponencial en les últimes dècades a causa de diversos factors, com l’abandonament de les tasques rurals o la deixadesa per part de l’administració. Continua la lectura de El bosc, peça clau en el desenvolupament sostenible

És l’IPCC pesimista?

Publicat ahir, dia 30, penjo avui l’interessant article de Carlos de Castro, investigador de la Universitat de Valladolid del qual ja hem parlat en altres ocasions. L’article va aparèixer a “Eldiario” (http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Cambio_climatico-IPCC-fin_del_capitalismo_6_340575944.html).

L’IPCC, el grup del panell intergovernamental sobre el canvi climàtic, és el conjunt de científics que fa les prediccions sobre el canvi climàtic del nostre planeta. Canvi climàtic que en el seu darrer informe es atribuïble amb més de un 99,5% a l’acció humana. I totes aquestes prediccions s’han hagut de fer en contra dels poders fàctics, que com els germans Koch (http://ustednoselocree.com/2012/12/08/koch-brothers-eposed/) han intentat per tots els mitjans possibles negar que hi hagi cap canvi climàtic lligat a l’ús dels combustibles fòssils fet per la humanitat. Aquesta negació també té els seus partidaris en les nostres terres i amb nom i cognoms (http://ustednoselocree.com/background-climatico/negacionistas-celtibericos/).

Però aquestes prediccions, son realistes? Perquè es important tenir en compte que en funció del que es prediu s’hauran d’habilitar accions per tal de minvar els possibles efectes. Si aquestes previsions no son del tot realistes, o el més a prop de la possible realitat, llavors caminarem en el sentit incorrecte i les nostres accions no podran ajustar-se als problemes.

Continua la lectura de És l’IPCC pesimista?

Bla, bla, bla….. altre cimera d’acords mínims.

Ho han tornat a aconseguir…. Com la pel·lícula del dia de la marmota o la maledicció de Sísif (http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADsif), s’ha tornat a repetir la mateixa història. La cimera sobre el canvi climàtic de Lima ha tornat a decebre. Al final tant sols s’han assolit uns mínims acords…..insuficients per aconseguir que els problemes que ja ens afecten del canvi climàtic no vagin a molt més ( ja hem explicat en altres posts que aniran a més donat que durant anys es manifestaran els efectes dels gasos d’efecte hivernacle ja alliberats…). Com sempre, darrera d’aquest fracàs i de molts altres es troba el paradigma econòmic de la nostra societat: el créixer-créixer…. que en un món de recursos finits és absolutament impossible de mantenir.

L’article ha aparegut en El diario (http://www.eldiario.es/sociedad/Lima-encauza-climatico-frentes-abiertos_0_334916545.html), i cal destacar el fragment més important del text: “Apela a desarrollar un mecanismo internacional para pérdidas y daños asociados con los impactos del cambio climático, y a implementar la financiación a la adaptación, pero no cuenta cómo ni presenta una hoja de ruta para alcanzar los 100.000 millones de dólares comprometidos por los países en esta última materia para 2020.” Com sempre…..bla, bla, bla, bla…..

Continua la lectura de Bla, bla, bla….. altre cimera d’acords mínims.

11 de Desembre: Dia internacional de les Muntanyes

Que la natura es troba en perill pel nostre model – depredador de recursos – basat en el créixer-créixer (model BAU o Business as Usual), no és cap novetat. Dins d’aquesta natura, de GAIA o biosfera global, les muntanyes en son una part. Avui us deixo un article interessant aparegut a El Diario (http://www.eldiario.es/campobase/Dia_Internacional_Montanas-campobase_0_333866727.html), amb el que es pretén conscienciar a la gent en general sobre la necessitat de conservar les nostres muntanyes……..part del nostre patrimoni natural que com espècie hem de conservar per garantir la nostre supervivència.

Continua la lectura de 11 de Desembre: Dia internacional de les Muntanyes