“Sabem que en algun lloc hi ha un punt d’inflexió on és probable que aquest sistema actual es descompongui. Encara no sabem fins a quin punt es troba aquest punt d’inflexió. … Això és un territori desconegut “- Stefan Rahmstorf.
El procés és el següent. L’augment de la fosa de Groenlàndia a causa de l’escalfament humà de l’atmosfera a través de l’oceà profund està refrescant la superfície oceànica de l’Atlàntic Nord llunyà. Al sud, les temperatures oceàniques més altes augmenten el contingut de sal superficial a través de majors taxes d’evaporació. L’aigua dolça evita que l’aigua oceànica s’enfonsi al nord. Com a resultat, la velocitat a la qual les aigües es mouen des de l’equador cap al pol es va alentint. Des de mitjans del segle XX, aquesta circulació oceànica crítica s’ha reduït en un 15% .
La formació d’aigües profundes a l’Atlàntic Nord està impulsada per l’enfonsament de l’aigua freda i salada. En els últims anys, aquesta formació, que impulsa la circulació oceànica més gran i els patrons meteorològics atmosfèrics, s’ha vist afeblint a causa de l’augment dels fluxos d’aigua dolça procedents d’un fonent de Groenlàndia
Aquest corrent té quatre efectes. El moviment de les aigües equatorials càlides cap al nord tendeix a mantenir Europa càlida durant l’hivern i moderar les temperatures europees durant l’estiu. Un corrent ràpid de la costa oriental dels Estats Units treu aigua lluny de la riba mantenint els nivells del mar més baixos. La tercera part és que l’aigua tèbia a l’Atlàntic Nord, durant l’hivern, tendeix a mantenir relativament pla el flux de reacció regional. I la quarta és que una circulació més ràpida manté l’oceà més altament oxigenat que li permeti suportar més vida.
Una desacceleració de la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord significa, doncs, que Europa tendirà a refredar-se durant l’hivern fins i tot quan s’escalfa durant l’estiu. L’alçada del nivell del mar s’accelerarà més ràpidament per a la costa oriental dels Estats Units en relació amb la resta del món a causa de la desacceleració del corrent del Golf, combinada amb els efectes de les glaceres terrestres i l’expansió de l’oceà tèrmic. El corrent d’atracció de l’Atlàntic Nord tendirà a ser més pesat. Aquestes zones d’aigües tendiran a generar un clima molt més intens de tardor i hivern. Finalment, una desacceleració de la circulació de l’oceà tendirà a augmentar el nombre de zones de baix contingut d’oxigen.
Una reducció del 15% en la circulació oceànica encara no és un esdeveniment catastròfic. Tanmateix, és suficient per produir senyals meteorològics i meteorològics estranys. Continua la lectura de Per què un 15 % de lentitud a la circulació de l’oceà Atlàntic Nord és seriosament una mala notícia →
