Arxiu d'etiquetes: China

El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

Aprofita l’energia produïda per la fusió nuclear i proporciona una font barata d’energia neta. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l’exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l’emissió de partícules (en l’exemple del deuteri un neutró). Aquestes reaccions poden produir una gran emissió d’energia, en forma de raigs gamma i d’energia cinètica de les partícules emeses.

A diferència de la fissió, que es basa a trencar un àtom molt pesant (d’urani o de plutoni, per exemple) i fer-ne aparèixer de més lleugers (radi entre d’altres), la fusió consisteix a unir àtoms lleugers i convertir-los en un de més pesant.

La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950. La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos. Les principals reaccions de fusió són:

Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues primeres. Hi ha una temperatura llindar que cal superar perquè l’energia obtinguda en la fusió nuclear sigui més gran que la necessària per a produir-la. La necessitat d’emprar temperatures elevadíssimes, de l’ordre de les centenes de milions de graus, ha fet donar a l’energia de fusió el nom d’energia termonuclear. A aquestes elevades temperatures els àtoms són totalment ionitzats i el gas constituït per ells rep el nom de plasma. La fusió, al contrari de la fissió, no es produeix en cadena. De tota manera, si el plasma es manté a una temperatura que superi àmpliament el llindar que dóna un balanç energètic positiu, l’alliberament d’energia termonuclear pot mantenir la fusió de nous nuclis. El control de la fusió és el problema bàsic per a la producció d’energia termonuclear a escala industrial: cal portar el plasma a una temperatura molt elevada i assegurar l’estabilitat del plasma. Per tal d’assolir temperatures tan elevades, cal fornir gran quantitat d’energia (superior als 700 MW) al sistema; d’altra banda, l’estabilitat del plasma s’aconsegueix en confinar-lo ( confinament) mitjançant potents camps magnètics, de forma anul·lar, generats en complexos dispositius, el més emprat dels quals constitueix el tokamak. Hom espera que l’energia produïda per la fusió nuclear abasti les necessitats del futur. Entre les iniciatives destinades a controlar la fusió nuclear amb finalitats energètiques, cal destacar la desenvolupada pel programa europeu Joint European Torus (JET) d’Abingdon (Anglaterra) , en què participa l’Estat espanyol. L’any 1991, al JET, s’aconseguí mantenir la fusió nuclear controlada, amb producció significativa d’energia, durant dos segons, a una temperatura d’entre 200 i 300 milions de graus. Tot i així, tenir centrals nuclears de fusió no sembla possible abans de la dècada del 2030. Des de mitjan anys vuitanta, els esforços més importants en el camp de la fusió nuclear se centren en l’ITER, projecte de gran abast impulsat sobretot per la Unió Europea, en el qual participen també els Estats Units d’Amèrica, el Japó, Rússia, la República de Corea, la Xina i l’Índia. La fusió incontrolada és el principi en què es basa el funcionament d’una bomba nuclear de fusió o bomba d’hidrogen. La font d’energia del Sol i d’altres astres no és més que la fusió nuclear de l’hidrogen.

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2019-12-20/sol-artificial-chino-fuente-energia-ilimitada-2020_2385663/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual Continua la lectura de El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

El món es prepara per un nou virus. Ho està Espanya si hi arriben casos?

El coronavirus sorgit a la Xina es converteix en amenaça global Estats Units registra el primer cas de la malaltia fora d’Àsia. L’epidèmia d’infecció respiratòria per un nou coronavirus s’ha iniciat a Wuhan.

Els primers efectes econòmics de la crisi sanitària es van començar a percebre també ahir, amb una caiguda de l’2,8% a la Borsa de Hong Kong, de l’1,41% a la de Xangai i de l’0,9% en l’índex Nikkei de Japó. La por a nou virus ha portat a imposar controls d’entrada als passatgers procedents de Wuhan en aeroports d’Àsia, Austràlia, Àfrica, Amèrica i Europa.

La probabilitat de presentar-un cas importat a Espanya és molt baixa (però no és zero). No hi ha vols directes a Wuhan, encara que sí vols amb connexions. La proximitat de l’Any Nou xinès augmenta el risc de viatges internacionals de ciutadans a i des de la Xina.

Si es donés aquesta possibilitat, un cop establert que es tractés d’un cas probable (segons criteris epidemiològics i clínics), podem confirmar o descartar la infecció per coronavirus mitjançant proves que identifiquin el seu ADN, disponibles en laboratoris de referència. Se seguiria el protocol establert… Continua la lectura de El món es prepara per un nou virus. Ho està Espanya si hi arriben casos?

Cop dur als delictes mediambientals a la Xina

Més de 4.000 persones van ser acusades en els últims anys, de ser els responsables dels problemes ambientals que pateix el país. Com a part de la seva campanya en pro d’una Xina més verd, el govern ha endurit les mesures de protecció i els controls per aturar i / o multar, als infractors mediambientals.

Paral·lelament, la Xina ha estat eliminant gradualment centrals tèrmiques de carbó, considerades contaminants i ineficients, propulsant en canvi, el creixement de les energies renovables.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/140473/Duro-golpe-a-los-delitos-medioambientales-en-China

Detenciones y multas

Los delitos ambientales en el gigante asiático se han convertido en un grave problema para el gobierno. Por esta razón, se han impuesto fuertes multas y de han llevado a cabo miles de detenciones, en distintas provincias, con el fin de acabar con los focos más importantes de polución ambiental. Desde el Ministerio de Protección Ambiental (MEP) de China, a principios de esta semana se hizo el anuncio de que, tras la última ronda de inspecciones, ya suman 4.129 las personas que han sido detenidas por las autoridades, acusadas de ser responsables de delitos contra el Medio Ambiente. Continua la lectura de Cop dur als delictes mediambientals a la Xina

El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic

La Terra és un gran ecosistema on les modificacions d’una part dels seus components afecten a la resta.

El modelatge i les anàlisis de dades realitzats per investigadors de l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, als Estats Units, suggereixen que el gel marí i els canvis de les nevades han desplaçat el monsó hivernal de la Xina, ajudant a crear condicions atmosfèriques estancades que atrapen la contaminació sobre la major població del país i els centres industrials.

http://www.ecoticias.com/medio-ambiente/133805/El-smog-invernal-de-China-se-asocia-con-el-deshielo-del-%C3%81rtico

Cambios en la circulación atmosférica provocados por la pérdida de hielo marino en el Ártico y el aumento de nevadas en la región euroasiática pueden agravar el problema del smog invernal en China. El modelado y los análisis de datos realizados por investigadores del Instituto de Tecnología de Georgia, en Estados unidos, sugieren que el hielo marino y los cambios de las nevadas han desplazado el monzón invernal de China, ayudando a crear condiciones atmosféricas estancadas que atrapan la contaminación sobre la mayor población del país y los centros industriales.

Continua la lectura de El smog hivernal de la Xina s’associa amb el desglaç de l’Àrtic