Arxiu d'etiquetes: CFC

Estats Units declara la guerra als hidroclorofluorocarbonats (HFC), uns gasos fluorats amb efecte hivernacle presents als aparells d’aire condicionat

HFC (hidrofluorocarbonats) no perjudica l’ozonosfera  perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real (1987) com a substitut del clorofluorocarbur (CFC) i l’hidroclorofluorocarbur, però com també és un potent gas d’efecte hivernacle l’any 2016 el Protocol de Montreal n’impulsà la substitució gradual per altres compostos.

https://www.elconfidencial.com/medioambiente/clima/2021-08-16/gases-protegen-capa-ozono-agravan-cambio-climatico_3066363/

La Agencia de Protección Ambiental estadounidense (EPA, por su siglas en inglés) ha anunciado esta semana su primera medida en materia de clima: en 15 años deberá haber reducido en un 85% la producción y uso de hidroclorofluorocarbonos (HFC), unos gases de efecto invernadero que emiten aparatos de refrigeración como los que enfrían los productos en los supermercados o los sistemas de aire acondicionado de casas y automóviles.

 Se trata de un compuesto químico que, aunque no permanece largo tiempo en la atmósfera, a corto plazo es más dañino que el CO₂ para la estabilidad climática del planeta, por lo que mitigar sus emisiones ahora, según los científicos, es clave si queremos contener a tiempo el calentamiento global. Erradicar estos gases, dicen, puede ahorrar un calentamiento extra de 0,6 °C respecto a los niveles industriales.

 Los científicos del IPCC piden una reducción total de la producción y uso de estos gases en los próximos años

 “Al eliminar los HFC, que pueden ser cientos o miles de veces más potentes que el dióxido de carbono a la hora de calentar el planeta, la EPA está llevando a cabo una acción importante para mantener el aumento de la temperatura global bajo control”, alegó en un comunicado Michael Reagan, el nuevo director de esta agencia de protección ambiental estadounidense.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0251045.xml

Identifiquen al principal emissor d’un gas prohibit que destrueix la capa d’ozó

Una investigació internacional localitza l’origen de les emissions il·legals. Tot i que la producció de CFC-11 està prohibida des del 2010 pel Protocol de Mont-real -el acord internacional per protegir la capa d’ozó-, al maig de 2018 va transcendir que les emissions d’aquest gas s’han reprès des del 2012. Els primers indicis , basats en mesuraments realitzades des Hawaii, suggerien que la font més probable de les emissions es trobava a l’est d’Àsia, tot i que no permetien precisar on exactament. Els científics han conclòs que l’increment de triclorofluorometà (CFC-11) es produeix en les àrees industrials xineses de Shandong i Hebei.

https://actualidad.rt.com/actualidad/315632-identificar-china-principal-emisor-gas-destructor-capa-ozono

De acuerdo a un nuevo estudio publicado en la revista Nature, los científicos identificaron dos provincias en el este de China como los máximos emisores mundiales de un producto químico prohibido en todo el planeta que afecta seriamente la capa de ozono.

El informe llega un año después de que se diera a conocer el aumento de los niveles de triclorofluorometano (CFC-11) desde el 2012, a pesar de que el producto fue vetado globalmente bajo el Protocolo de Montreal y sus emisiones deberían haber cesado por completo ya en 2010. El CFC-11 se utiliza principalmente en el aislamiento de edificios y refrigeradores. Continua la lectura de Identifiquen al principal emissor d’un gas prohibit que destrueix la capa d’ozó

La producció clandestina de gasos CFC a Àsia amenaça la capa d’ozó

L’escut protector que protegeix la Terra de les radiacions solars és anomenat capa d’ozó. La radiació que prové del sol és anomenada llum ultraviolada, i és responsable de nombroses calamitats com el càncer de pell, gasos de l’efecte hivernacle i cert mal als cultius. Si no fos per la presència de la capa d’ozó, la vida a la Terra seria insostenible. No obstant això, els CFC (clorofluorocarburos )han debilitat la capa d’ozó, causant-li un aprimament .

Un estudi publicat a ‘Nature’ conclou que s’està produint de nou un dels gasos clorofluorocarbonats prohibits pel protocol de Mont-real. L’estudi, liderat per l’investigador Stephen Montzka, demostra que encara que l’efecte de les mesures contra el forat de la capa d’ozó van portar a una disminució constant de la concentració del CFC-11 entre els anys 2002 i 2012, aquesta es va alentir a partir d’aquesta data. La concentració geogràfica de la presència d’aquest gas, detectada per diversos observatoris des de Groenlàndia fins al Pol Sud, suggereix que les emissions poden estar produint a Àsia, probablement a la Xina, Mongòlia o la península de Corea.

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20180516/produccion-clandestina-gas-capa-ozono-6823145 Continua la lectura de La producció clandestina de gasos CFC a Àsia amenaça la capa d’ozó

El forat de la capa d’ozó arriba a dimensions rècord

La capa d’ozó, a la zona de l’estratosfera terrestre, és la zona  que conté una concentració relativament alta d’ozó. L’ozó actua com a filtre, o escut protector, de les radiacions nocives, i d’alta energia, que arriben a la Terra permetent que passin altres com la ultraviolada d’ona llarga, que d’aquesta manera arriba a la superfície. Aquesta radiació ultraviolada és la que permet la vida al planeta, ja que és la que intervé en la fotosíntesi del regne vegetal, que es troba a la base de la piràmide tròfica. La disminució d’aquesta capa d’ozó pot conduir a un augment de les taxes de càncer de pell i altres malalties importants en éssers humans i en animals

S’anomena forat de la capa d’ozó a la zona de l’atmosfera terrestre on es produeixen reduccions anormals de la capa d’ozó, fenomen anual observat durant la primavera a les regions polars i que és seguit d’una recuperació durant l’estiu. En els mesuraments realitzats en temps recents es van descobrir importants reduccions de les concentracions d’ozó en aquesta capa, amb especial incidència a la zona de l’Antàrtida. Es va atribuir aquest fenomen a l’augment de la concentració de clor i de brom a l’estratosfera degut tant a les emissions antropogèniques de compostos químics, entre els quals destaquen els compostos clorofluorocarbonats (CFC) utilitzats com a fluid refrigerant. Al setembre de 1987 diversos països van signar el Protocol de Mont-real, en el qual es comprometien a reduir a la meitat la producció de CFC en un període de 10 anys.

Segons les declaracions dels experts, la tendència fins l’any passat era a la baixa, però a partir del mes d’octubre el engrandiment es va disparar i en l’actualitat el forat d’ozó té una grandària similar al del continent africà. El mesurament que es va fer en desembre és la quarta més gran de les que es tenen registrades històricament i això preocupa els científics que esperen que aquest efecte es reverteixi amb la pujada de les temperatures de l’estiu de l’hemisferi sud Continua la lectura de El forat de la capa d’ozó arriba a dimensions rècord