Arxiu d'etiquetes: Catalunya

Catalunya cada vegada té menys platja

Els experts alerten que la reculada del litoral afecta més d’un 50% de la costa. La mitjana de pèrdua de sorra de tota la costa és de mig metre a l’any, causada pels embassaments, la urbanització i la falta de protecció de les dunes.

https://www.publico.es/actualidad/catalunya-vez-playa.html

Las playas de Catalunya están en regresión. El litoral catalán cada vez cuenta con menos metros para poner la toalla, y no es difícil ver intervenciones en algunos puntos a golpe de excavadora para abocar sedimentos. La desaparición progresiva de este medio natural no solo tendrá un efecto negativo en nuestro goce del mar y el sol, sino también en toda la industria generada entorno el turismo, en los 70 municipios catalanes con fachada marítima, en el paisaje y en la biodiversidad costera. Continua la lectura de Catalunya cada vegada té menys platja

El futur incert de l’aigua a Catalunya

L’emergència climàtica estrenyerà més l’accés a aigua potable a tota la Mediterrània. Aquest fenomen s’agreuja per un model de proveïment que permet l’explotació de grans quantitats d’aigua per part d’empreses privades, així com la falta de protecció dels aqüífers.

https://www.publico.es/sociedad/futuro-incierto-agua-catalunya.html

La emergencia climática estrechará más el acceso a agua potable en todo el Mediterráneo, donde las sequías ya son comunes y el aumento de temperatura será pronunciado. Este fenómeno se sobrepone a un modelo de abastecimiento que permite la explotación de grandes cantidades de agua por parte de empresas privadas, así como la falta de protección de los acuíferos. Si bien en Catalunya todavía no está claro que el agua de lluvia sea menor que otros años, los patrones de las precipitaciones sí que están cambiando rápidamente, provocando modificaciones también en la nieve de las montañas, los ríos, los acuíferos, los embalses y, por último, la disponibilidad del agua de boca. Continua la lectura de El futur incert de l’aigua a Catalunya

Reconstrucció amb documents i testimonis clau què va fallar la nit de l’accident nuclear que va estar a punt de canviar la història de Catalunya

L’Institut Francès de Seguretat Nuclear va fer pública l’any 2000 la llista dels 60 incidents nuclears més importants de la història del segle XX. El primer de tots, l’accident de Txernòbil, el 26 d’abril de 1986, del qual avui es compleixen 35 anys. Però, entre els quatre primers, n’hi figura un de molt més proper però molt menys conegut: l’accident del 19 d’octubre de 1989 a la central nuclear de Vandellòs I, a la comarca del Baix Camp.

https://www.elcritic.cat/mes/expedient-vandellos/297-bars-anatomia-duna-no-catastrofe-89825

Els fets de Vandellòs, només tres anys després de Txernòbil, són la història d’una no-catàstrofe. L’incendi d’una turbina i la inundació posterior van encendre totes les alarmes. Però els esforços de tècnics i de bombers van evitar la fusió del nucli. El cas va arribar a judici més de 10 anys després, però els directius i responsables de la central, explotada pel consorci publicoprivat Hifrensa, van ser absolts. Hifrensa era una societat participada per les matrius de les empreses que acabarien formant el gran oligopoli elèctric espanyol: Endesa i Iberdrola.

Els advocats de l’acusació i el moviment ecologista creuen que no hi va haver un judici just com a conseqüència de les pressions del lobby nuclear. Segons consta en la documentació judicial, la companyia no va aplicar els requeriments del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) sobre mesures i plans de prevenció. Trenta-dos anys després, CRÍTIC ha accedit al sumari del cas i a informació inèdita sobre l’expedient de Vandellòs. Aquest és el primer d’una sèrie de quatre reportatges elaborats al llarg d’un mes i mig d’investigació que reconstrueixen tot el que va envoltar la crisi de seguretat nuclear que va estar a punt de canviar la història de Catalunya.

Les instal·lacions de l’antiga central clausurada de Vandellòs, vistes des de la platja a l’abril del 2021. Foto: Ivan Giménez

29,7 bars i 310 graus

29,7 bars de pressió del gas a l’interior del reactor. Per sobre dels 30,1 bars, haurien començat les fugues de radioactivitat a l’exterior. 310 graus de temperatura d’entrada a les bombes d’aire. El límit per evitar l’emissió de gasos eren els 315. Aquestes dades, provinents dels informes del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), mostren fins a quin punt l’incident nuclear de Vandellòs va ser a prop de contaminar tot el seu entorn. Tècnics i bombers hi van treballar tota la nit per evitar que el nucli s’escalfés massa i es fongués. “No hauria estat tan greu com Txernòbil, però sí pitjor que Fukushima”, explica a CRÍTIC l’expert en seguretat nuclear Oriol Parera. “Segurament, l’Hospitalet de l’Infant no seria una zona on es pogués viure”, conclou.

L’empresa propietària de Vandellòs I era Hifrensa, un consorci publicoprivat format per Fecsa i Enher (que acabarien formant Endesa), Hidroelèctrica de Catalunya (posteriorment integrada a Iberdrola) i l’empresa pública francesa Eléctricité de France. La companyia va començar a explotar la central l’any 1972. Hifrensa no hi havia aplicat diferents mesures de seguretat que, des de feia més de tres anys, li exigia el CSN. Entre aquestes, una millor protecció contra incendis. Al llarg de la nit tampoc no es va arribar a activar el Pla d’emergència de la central.

La sentència judicial del cas, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, certifica tots aquests fets. Però els responsables van ser absolts perquè els jutges van considerar que aquestes irregularitats no van ser determinants per a l’accident.

Sense dotació de bombers i sense inspector resident

Però com va començar tot? A les 21.39 h d’aquella nit, una peça es desprèn de la turbina número 2 i impacta contra una canonada d’oli. Es declara un incendi a pocs metres del reactor. A les 22 h, hi arriben els primers bombers. Venen de l’altra central nuclear de Vandellòs, ja que a les instal·lacions incendiades no hi havia una dotació de bombers pròpia. Joan Carles Carles, l’inspector del CSN de l’altra central, també va ser cridat: “A Vandellòs I no hi havia inspector resident, ningú del Consell que treballés sobre el terreny controlant que s’hi complissin les mesures de seguretat. Per això em van cridar”, explica Carles 32 anys després d’aquella nit en declaracions a CRÍTIC.

Columna de fum durant l’incendi de Vandellòs I. Foto: Josep Lluís Sellart
Un bomber examinant les conseqüències de l’incendi. Foto: Josep Lluís Sellart

Aquells moments crítics van quedar immortalitzats en les imatges del fotoperiodista d’El País Josep Lluís Sellart, que va ser al lloc dels fets aquella nit, i que il·lustren també aquest reportatge. Les primeres dotacions de bombers intentaven apaivagar les flames. CRÍTIC ha localitzat un dels bombers que van treballar aquella nit en l’extinció de l’incendi: Xavier Llambrich, de l’Ametlla de Mar: “El foc era complicadíssim d’atacar perquè era subterrani. No hi teníem accés, només vèiem el fum”, rememora des de les portes de l’antiga central, avui clausurada.

Joan Carles Carles va arribar a les instal·lacions al cap de pocs minuts: “El panorama que em trobo dins la sala de control és bastant impressionant. Van haver de posar extractors i repartir llet perquè estàvem respirant fum de cables cremats”, explica. Els telèfons de comunicació directa amb el CSN funcionaven intermitentment, els ordinadors es van saturar per excés d’informació i els operadors no rebien informació de diversos indicadors perquè els equips elèctrics estaven fallant.

El bomber Xavier Llambrich, que va treballar per extingir l’incendi, rememora els fets davant de la central 32 anys després. Foto: Ivan Giménez
Joan Carles Carles, inspector del Consell de Seguretat Nuclear que va ser a Vandellòs la nit de l’accident. Foto: Ivan Giménez

“El núcleo se nos va”

Uns quants metres més avall, la preocupació deixaven de ser les flames. El foc havia fos les juntes de la canonada que connectava la central amb el mar, i això va fer que es comencessin a inundar les instal·lacions: “Van sortir dos senyors vestits amb bata blanca, i ens van dir que, si us plau, ens oblidéssim de l’incendi. Deien que ja no tenia gens d’importància, que ens dediquéssim a treure aigua perquè, en paraules literals, ‘el núcleo se nos va”, explica Llambrich. L’aigua era més perillosa que el foc: els sistemes de refrigeració, encarregats de refredar la temperatura del nucli per evitar el desastre, s’estaven inundant i podien quedar inservibles.

Què diuen els informes oficials de tot plegat? La sentència judicial recull que dues de les quatre màquines bufadores responsables de refrigerar el nucli van quedar inoperatives. Diversos testimonis van més enllà: asseguren que en alguns moments només en va funcionar un dels quatre. En els moments més crítics, els tècnics van haver d’entrar repetidament a la sala de turbines, inundada i sense llum elèctrica, per regular manualment els bufadors.

Croquis de la central nuclear de Vandellòs elaborat durant els peritatges del procés judicial. Font: Arxiu Marc Viader

Malgrat tot, la central no va comunicar aquest risc imminent: “En cap moment vam poder parlar amb cap tècnic que no fos el director de la central per saber informació detallada de com estava la situació”, explicava Isabel Mellado, exdirectora tècnica de Seguretat del CSN, en unes jornades de commemoració dels 30 anys de l’accident, “i en cap moment ens va parlar de la presència d’aigua que afectés els equips de seguretat”.

Joan Carles Carles, que era presencialment a la central, tampoc no en va ser informat: “Ningú de la central em va comunicar res sobre la manca de refrigeració del nucli en aquell moment”. Julio Pérez, del sindicat de tècnics del CSN, va recollir testimonis dels treballadors presents aquella nit per a les mateixes jornades commemoratives, i va trobar-hi una explicació: “Mai vam dir la situació tan greu en què ens trobàvem per por de perdre la feina”, explicava una de les seves fonts anònimes.

Les conseqüències de l’incendi, el dia després de l’accident de Vandellòs. Foto: Josep Lluís Sellart
La zona afectada per l’incendi de Vandellòs. Foto: Josep Lluís Sellart

L’empresa no va activar el Pla d’emergència

L’incendi va quedar controlat cap a la una de la matinada, però els treballs per rebaixar la inundació van durar tota la nit. Quan començava a sortir el sol, la refrigeració del nucli ja estava garantida: “Un cop va arribar el relleu, tots els meus companys van llançar-se pel terra dels voltants de la central…; estàvem rebentats. Tots recordàvem Txernòbil, i havíem treballat tota la nit amb la idea que no en sortiríem vius“, narra Xavier Llambrich, bomber de l’Ametlla. L’esgotament va passar a ser indignació quan Llambrich va acabar de treballar: “Arribo a casa i hi veig els meus pares dormint tranquil·lament. No en sabien res; ningú s’havia adonat de res. Acabàvem de passar un infern; jo estava convençut que havien evacuat el poble!”.

El director de la central, Carlos Fernández Palomero, no va activar el Pla d’emergència interior (PEI) de la instal·lació. És a dir, no es va declarar en cap moment la situació d’emergència. El Govern Civil (Delegació del Govern actual) sí que va decretar el nivell 0 del Pla d’emergència nuclear de Tarragona (PENTA), però amb la informació suficient s’hauria passat al nivell 1, segons el relat d’Isabel Mellado. Aquest canvi implica, entre altres mesures, controls d’accés al territori afectat.

Aquesta manca de comunicació va fer que el Govern espanyol imposés una multa de 70 milions de pessetes a l’empresa explotadora de la central, perquè va “dificultar la gestió correcta del Pla d’emergència nuclear”. Hifrensa hi va recórrer, i, malgrat que el Tribunal Suprem va refermar la sanció, finalment el Tribunal Constitucional va acabar anul·lant-la.

Extracte de la sentència que acredita les mancances de la central. Font: Arxiu Marc Viader

La central incomplia les exigències de seguretat

Tanmateix, les irregularitats en seguretat s’acumulaven des d’almenys tres anys abans. El 19 de juny de 1986, el Consell de Seguretat Nuclear havia exigit per carta a Hifrensa que apliqués cinc noves mesures de protecció. Legalment, l’empresa estava obligada a seguir aquestes indicacions per poder operar. No eren peticions casuals: acabava d’haver-hi un accident greu a la central francesa de Saint-Laurent-des-Eaux. Precisament, Saint-Laurent era la central mare de Vandellòs, de la qual s’havien calcat el disseny i la tecnologia. Les cinc modificacions eren, doncs, lliçons apreses d’un accident molt recent en una central molt semblant.

La documentació del judici penal contra els responsables mostra la insistència del Consell sobre la necessitat d’implantar aquestes “accions immediates”: s’hi inclouen cartes al director de la central, al president d’Hifrensa, i fins i tot a les empreses accionistes de la companyia. En el moment de l’accident, encara faltaven tres de les cinc mesures. Per al tècnic Julio Pérez, l’empresa feia “pràctiques dilatòries” per no haver de millorar la seguretat, i el CSN “va permetre” aquesta dilació.

En la sentència, els jutges no van entrar a valorar si existia o no negligència, perquè van considerar que “si la normativa de seguretat s’hagués complert, l’incident igualment hauria ocorregut”. L’informe oficial del CSN sobre l’accident apuntava en direcció contrària: dues d’aquestes mesures sí que haurien estat determinants. Concretament, la protecció contra incendis –l’inici de l’incident va ser un incendi– i l’adaptació del canviador de parada, que és un mètode de refrigeració del nucli per a casos d’emergència. Tanmateix, els directius del CSN van esmenar l’informe del seu propi equip tècnic, i van reforçar l’argumentació dels dirigents d’Hifrensa.

El calaix que cobreix el reactor de Vandellòs I, 32 anys després de l’accident. Foto: Ivan Giménez

Pressions del ‘lobby’ nuclear

El procés judicial per l’accident es va allargar més de 10 anys. Finalment, entre el 19 i el 25 de gener de 2000 el cas va arribar a l’Audiència Provincial de Tarragona. En aquest àmbit destaca el paper de l’advocat de l’acusació popular, Marc Viader. Viader, avui jubilat, creu que les defenses no van jugar net: “Pressionaven perquè ens retiréssim constantment i van intentar, fins i tot, que nosaltres acabéssim pagant les costes del judici”, explica en una conversa amb CRÍTIC.

L’advocat Marc Viader (al centre) amb el llavors dirigent d’ERC al Camp de Tarragona, Ernest Benach. Foto: Arxiu Marc Viader

Viader, de militància ecologista, es va caracteritzar durant tota la seva trajectòria professional pel fet d’afrontar casos vinculats amb la defensa de treballadors en casos d’accidents laborals. Va fer front al judici pel seu compte, sense el suport de cap organització política ni social. L’advocat lamenta que ni les entitats ecologistes més mobilitzades fossin part de l’acusació. Inicialment, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, municipi limítrof amb la central, s’havia querellat contra els responsables de la central, però es va retirar després d’un ple municipal en què es van denunciar pressions del lobby nuclear. “La soledat processal segur que va afectar el desenllaç”, explicava Viader. També assenyala la dificultat per obtenir anàlisis tècniques neutrals: “És un món molt endogàmic; costava molt trobar especialistes disposats a parlar contra l’empresa”.

El paper de Viader en el judici no va estar exempt de polèmica. L’any 1998, va ser acusat d’acceptar un suborn de part de Joan Piqué Vidal, advocat defensor dels responsables de la central, perquè retirés del seu escrit d’acusació dos alts directius d’Hifrensa. L’episodi el relata el secretari de Piqué Vidal, Antoni Piñol, en un llibre publicat l’any 1998 i del qual es va fer ressò la revista El Triangle. En aquell moment, Viader va negar els fets i va afirmar que els documents que feia públics Piñol havien estat falsificats. Piqué Vidal, que va ser advocat de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana i un dels lletrats més poderosos i influents dels anys vuitanta i noranta, va ser condemnat pel cas Estivill, una trama d’extorsió a empresaris.

Mobilització antinuclear a Vandellòs. Foto: Arxiu Ecologistes en Acció
Protesta contra Vandellòs a l’Ametlla. Arxiu Ecologistes en Acció

Sigui com vulgui, la sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona va ser exculpatòria. Entre l’absolució penal dels responsables de la central i l’anul·lació de la multa per no activar el Pla d’emergència, l’accident es va saldar sense conseqüències judicials. Tanmateix, mai no es van donar les condicions per tornar a obrir la central. La pressió ecologista es feia notar: sis setmanes després de l’accident, unes 35.000 persones van concentrar-se a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per exigir-ne el tancament. Paral·lelament, el CSN va endurir les seves peticions per permetre’n la reobertura, i l’empresa va determinar que el cost econòmic de complir-les era massa alt.

Des de llavors, l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA), que és pública, s’encarrega de gestionar tant les instal·lacions com els residus nuclears de Vandellòs I. El desmantellament va per fases i és un procés de dècades. Fins al 2028, el nucli no s’haurà refredat prou per poder completar-lo. L’accident de Vandellòs deixa un balanç paradoxal: zero morts i zero ferits, però també zero responsables i una factura que encara s’està pagant.

[Expedient Vandellòs és una investigació de quatre capítols sobre l’accident nuclear més greu de la història de Catalunya. Segueix la història al llarg de tota la Setmana de l’Energia. Demà, 27 d’abril, capítol 2: “827 milions”.]

Catalunya, a la cua de les renovables

La comunitat no va aconseguir activar ni un sol aerogenerador a 2020 i va aportar menys potència fotovoltaica que Extremadura o Múrcia.

https://cronicaglobal.elespanol.com/business/cataluna-furgon-cola-renovables_443829_102.html

Ni el 0,1%. Cataluña cerró el año pasado con una aportación irrisoria a la capacidad de generación eléctrica a través de fuentes renovables. Según datos recopilados por Jaume Morrón, gerente de Eoliccat, la comunidad solo enchufó 3,73 MW de origen verde a la red eléctrica española. Esta cifra supone el 0,09% de los 4.390,89 MW añadidos a la infraestructura nacional en 2020.

No logró activar ni un solo aerogenerador y apenas sumó 3,255 MW de energía fotovoltaica sobre el terreno (placas ubicadas a nivel del suelo). Si se tiene en cuenta que la producción solar de electricidad produjo 2.713,477 MW en toda España, la cuota catalana se limitó al 1,2% sobre el total generado –a esta cantidad habría que sumar los 49,5 MW de autoconsumo contabilizados–. Muy por detrás de otras autonomías como Extremadura (1.406,352), Aragón (176,202) o Murcia (106,247), que aportaron volúmenes muy superiores a la red.

Comunidad autónoma Potencia (MW)
Extremadura 1.406,352
Andalucía 760,132
Castilla-La Mancha 201,218
Aragón 176,202
Murcia 106,247
Castilla y León 35,735
Baleares 22,229
Cataluña 3,255
Navarra 1,107
TOTAL 2.712,477

Energía fotovoltaica sobre el terreno incorporada a la red española en 2020 / EOLICCAT

Primeros por la cola

Manel Romero, portavoz de UNEF (Unión Española Fotovoltaica) en Cataluña, ha valorado de forma negativa los datos cosechados el ejercicio anterior. “El ritmo de producción de renovables es muy lento si se quiere alcanzar el objetivo de los 600 MW anuales de fotovoltaica“, ha manifestado en referencia a la meta acordada por el Govern y el Parlament en la próxima década. “El año pasado no se conectó ningún parque eólico y seguimos lejos del reto que nos hemos planteado para 2030”, asevera.

Las cifras hablan por sí solas. Mientras España se sitúa en la media comunitaria con un 20% de renovables en su mix energético, la proporción se reduce al 8,5% en el caso catalán. “Si fuesemos un país independiente, seríamos los primeros por la cola en Europa junto a Malta y Luxemburgo”, lamenta.

Balance de la ponencia

No es la primera vez que los promotores de fuentes alternativas de energía reprochan los escasos avances en esta materia. Gran parte de sus críticas se centran en la actividad de la ponencia de energías renovables, el órgano colegiado de la Generalitat que dictamina la viabilidad de los planes presentados por el mundo empresarial. Este ente –que cuenta con representantes de las Consejerías de Empresa, Territorio, Cultura y Agricultura– cumplirá en febrero un año de andadura y está regulado por la ley 16/2019, que abrogó la normativa anterior aprobada durante la etapa del tripartito.

Molinos de energía eólica. / EP

Molinos de energía eólica / EP

Hasta ahora, los criterios restrictivos han torpeado multitud de propuestas del sector privado. “Sobre 120 proyectos de fotovoltaica presentados a la ponencia, una cuarta parte han sido declarados inviables de forma directa. Solo un 18,3% han sido avalados, mientras que el 56,7% se han considerado viables con condiciones”, informa el portavoz de UNEF.

Torpedeo de Agricultura

Condiciones que, para este portavoz, a menudo son “draconianas” y conducen irremediablemente al archivo de los expedientes. Esta actitud refractaria está liderada en gran medida por el Departamento de Agricultura dirigido por Teresa Jordà, que abandera el rechazo de determinados sectores sociales a la transformación energética con motivos conservacionistas o de protección de los cultivos. Morrón incide en otro vector decisorio de la mesa: “A veces parece que preocupa más la propiedad de los proyectos que las razones ambientalistas”.

El experto añade que para alcanzar los 400 MW anuales en eólica se necesitan muchas más iniciativas. “Los resultados de la ponencia han ido mejorando con el tiempo, pero aún estamos por debajo de los proyectos que necesitamos. Además, todavía no se ha tramitado ningún expediente tras recibir un informe favorable por falta de personal”, ha detallado.

Fiebre ‘NIMBY’

De hecho, la actividad del organismo refleja la oleada de escepticismo que ha prendido en la comunidad contra los proyectos renovables. La fiebre NIMBY (siglas en inglés del fenómeno conocido en español como SPANSí Pero Aquí No) ha puesto de acuerdo a alcaldes y agricultores para pedir el boicot a los parques eólicos o solares en los últimos tiempos.

Romero vuelve a recurrir a los guarismos para disipar los miedos en muchos rincones de la Cataluña rural. “El 90% del territorio agrícola ya está protegido y no permite la instalación de fotovoltaica. Si se ocupasen las 5.000 hectáreas previstas para alcanzar los objetivos de sostenibilidad, solo se ocuparía el 0,62% del campo catalán”, informa.

Ventajas de las renovables

“Hay que tener en cuenta –continúa– que la superficie catalana agraria se ha reducido en 76.000 hectáreas entre 1995 y 2016. La fotovoltaica no acaba con el campo, sino que es un modo de preservarlo”, concluye Romero.

Morrón apunta en un sentido similar: “Si se realizan las inversiones adecuadamente, hablamos de una lluvia de recursos sobre el territorio que generarán ocupación y proporcionarán salarios industriales“. El gerente de Eoliccat espera que la mentalidad de la sociedad termine cambiando cuando se vean los beneficios que proporcionan las energías verdes. “Si antes la mina de uranio estaba en Namibia, ahora tendremos que aceptar que estará en el jardín de casa”, remata.

 

Conflictes ambientals oberts a Catalunya

Tot i la declaració oficial d’emergència climàtica, a Catalunya continuen apareixent projectes problemàtics en l’àmbit ambiental. De BCN World a les mines d’Aran i de la regressió de delta de l’Ebre a les urbanitzacions de Begur: aquestes són les denúncies ecologistes més rellevants a Catalunya. Continua la lectura de Conflictes ambientals oberts a Catalunya

La catastròfica dinàmica de l’epidèmia a Catalunya

El Govern de la Generalitat ha llançat aquest migdia una crida a “no abaixar la guàrdia” i mantenir les mesures d’autoprotecció i les recomanacions per combatre el coronavirus després de mostrar la preocupació per les darreres xifres de la pandèmia a Catalunya. “Ens trobaríem a l’inici de la segona onada“, ha advertit la consellera de Presidència, Meritxell Budó en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu en què la consellera de Salut, Alba Vergés, ha informat sobre les noves mesures que impulsa el Procicat.

L’executiu català fonamenta aquesta crida en l’increment del risc de rebrot fins a 338, mentre que la taxa de transmissió s’ha situat a l’1.33, la qual cosa s’ha traduït en un increment del nombre de malalts hospitalitzats i ingressos a l’UCI. Budó no ha concretat quines mesures impulsa el Govern tot i que ha explicat que van dirigides a reduir la mobilitat i la interacció social i seran contundents en línia amb decisions adoptades a altres països europeus. Es podrien anunciar demà mateix i s’aplicaran al llarg de 15 dies per decidir posteriorment si cal prorrogar-les.

Estat d’alarma

La consellera ha assegurat que en cas que sigui necessari, el Govern no tindrà problema a demanar a l’Estat espanyol la declaració de l’estat d’alarma, però ara no és aquesta la situació. “En funció com evolucionin els resultats epidemiològics no descartem demanar l’estat d’alarma”, ha admès.

Ha assegurat que el Govern no s’està plantejant un confinament perimetral, però sí altres mesures com el teletreball per reduir la mobilitat i la interacció. La consellera ha explicat que ara mateix es fa un 8% de teletreball, que es podria augmentar fins al 25%, i que el Govern està abordant la situació amb patronals i sindicats per impulsar aquesta mesura.

reunió consell executiu 13/X/2020 / Ruben Moreno

Reunió del Consell Executiu / Jordi Bedmar

Per la seva part, el Govern estudia recuperar les reunions telemàtiques del Consell Executiu, a més d’imposar-se mesures de restricció en el cas d’organització d’actes.

Conferència presidents

On sí serà present l’executiu català, segons ha comunicat Budó, és a la conferència de presidents convocada per al 26 d’octubre, amb la participació de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i on s’abordarà el repartiment de fons europeus. El que no ha concretat la portaveu és si serà el vicepresident Pere Aragonès l’encarregat de representar la Generalitat a la reunió. Ha assegurat que es decidirà en funció de l’ordre del dia, atès que Catalunya “no té president”.

En relació a la vaga a l’atenció primària aquesta setmana, la consellera ha assegurat que han rebut el missatge, que són conscients del cansament mental i físic dels treballadors de Salut.

D’altra banda, el Govern ha instat el Comitè Assessor d’Ètica Pública que es pronunciï sobre el cas d’assetjament sexual que es va registrar a la conselleria d’Exteriors durant el mandat d’Alfred Bosch, i ha demanat a aquest òrgan “l’emissió d’orientacions i directrius sobre els fets que poden ser susceptibles de motivar la incoació d’un procediment sancionador per la infracció del Codi de conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat”.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/coronavirus-alerta-govern-inici-segona-onada_546582_102.html

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201013/484013926067/coronavirus-catalunya-numero-r-incidencia-acumulada.html

La situación del coronavirus en Catalunya aún no es dramática pero podría serlo en cuestión de semanas si no lo paramos ahora. Los datos están sobre la mesa: en esta comunidad, el número R, que indica a cuantas personas contagia cada positivo en Covid, está en 1,3. Una cifra que nos señala un crecimiento exponencial, que además va muy rápido en el caso de Catalunya. Así podemos comprobarlo en la incidencia acumulada, el dato que nos indica la magnitud de la epidemia en un lugar concreto.

El periodista de ‘La Vanguardia’ Josep Corbella analiza estos datos y nos da algunas claves para entender por qué la epidemia del coronavirus ha entrado en una dinámica extremadamente peligrosa en Catalunya. Si no se para ahora, en dos semanas esta comunidad podría estar igual que en Madrid.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/coronavirus-alerta-govern-inici-segona-onada_546582_102.html

Catalunya té 24.000 alumnes i 1.500 docents confinats

Dos centres estan íntegrament tancats i s’han detectat 2.300 positius des de l’inici de curs. Però hi ma molts centres amb molts grups confinats.

Segons Alex Arenes (Professor in Computer Science and Mathematics URV)   aquestes són les mesures que realment hauríem de pendre:

1. Mesures actuals de distància, mans, màscares + ventilació i filtrat d’aire a llocs tancats (incloent-hi transport públic)

2. Incentivar empreses i institucions per arribar al 30% de teletreball en la població activa

3. Educació telemàtica a partir de secundària

4. Diagnòstic freqüent amb tests ràpids a tota la població escolar i laboral

5. Pla de protecció socioeconòmica a població vulnerable

6. Mesures per fer possible oci i restauració a l’aire lliure, fins i tot a l’hivern (calefactors)

Per què no ho fem abans que sigui massa tard i paguem un preu molt alt?

https://www.lavanguardia.com/vida/20200929/483755799810/escuelas-cataluna-24000-confinados.html

Un total de 24.437 alumnos1.561 docentes y personal de administración y servicios (PAS) y 242 miembros de personal externo de las escuelas e institutos de Catalunya se encuentran confinados.

Según los datos actualizados a primera hora de este martes por el Departamento de Educación, dos centros están totalmente confinados, uno de ellos está situado en la comarca del Segrià (Lleida) y el otro en la del Barcelonés, al haberse detectado más de dos casos positivos en el mismo centro y por indicación de las autoridades epidemiológicas. Continua la lectura de Catalunya té 24.000 alumnes i 1.500 docents confinats

Els menors de 40 anys suposen ja el 46% dels contagis detectats a Catalunya

Els experts atribueixen l’augment entre els joves a una major efectivitat en la detecció, però alerten el risc de relaxació entre un col·lectiu amb molts asimptomàtics. El creixement d’infeccions entre els joves ha encès les alarmes de les autoritats sanitàries catalanes, que des de fa setmanes llancen missatges de responsabilitat cap a aquests grups d’edat.

https://www.eldiario.es/catalunya/menores-40-anos-suponen-46-contagios-detectados-catalunya_1_6096798.html Continua la lectura de Els menors de 40 anys suposen ja el 46% dels contagis detectats a Catalunya

Augmenten els contagis de COVID entre els adolescents i joves de Catalunya

Marc Ramentol, director general de Professionals de la Salut, ha dit en una entrevista al 3/24 que no es tracta d’un augment de casos en valor absolut, sinó d’una tendència .

El Departament de Salut alerta d’un increment de positius de Covid-19 dels joves entre 18 i 29 anys. Salut ho atribueix a la manera de socialitzar-se, i assegura que, tot i que no hi ha un augment important en valors absoluts, és una tendència que mereix un toc d’alerta de cara a evitar rebrots.

En aquest sentit, Salut insisteix que en la resta de franges d’edat la incidència de Covid-19 es manté a la baixa, però que en aquesta franja concreta la incidència ha augmentat. El director general de Professionals de la Salut ho atribueix a la manera de socialitzar-se d’aquest col·lectiu i assegura que cal estar-hi a sobre.

https://www.eldiario.es/sociedad/Aumentan-contagios-COVID-adolescentes-Cataluna_0_1040096125.html Continua la lectura de Augmenten els contagis de COVID entre els adolescents i joves de Catalunya

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.

Claus:

  • Dependre de tercers per garantir els aliments que la ciutadania necessita converteix un país en vulnerable
  • El sistema agroindustrial dominant no és culturalment ni sa ni apropiat
  • Catalunya produeix aproximadament el 40% de la seva sobirania alimentària.
  • A Catalunya, només reguen el 30% dels pagesosEl 70% de la superfície agrícola és de secà
  • S’ha perdut molt territori agrari des dels anys cinquanta
  • Canviar l’ús del sòl pot comportar problemes diversos
  • Seria interessant caminar cap a una dieta estàndard
  • A quanta gent es pot alimentar?
  • Només un terç de l’agroecologia, doncs, està directament relacionada amb la producció
  • La major part del valor nutricional es perd en la conversió de la proteïna vegetal en animal
  • Ens alimentem de ‘quatre’ productes.
  • És el moment de pensar a no dependre en excés de tercers i, sense negar el comerç, limitar el transport, posar l’autoabastiment a la taula de les polítiques a desenvolupar

Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?

Continua la lectura de Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària?