Arxiu d'etiquetes: Catalunya

Avís per alta contaminació per partícules a tot Catalunya

La Generalitat ha decidit aquest dilluns declarar un episodi per alta contaminació de partícules PM10 a tot el territori de Catalunya.  Aquesta declaració, que no comporta restriccions de trànsit, es fa en paral·lel a l’avís preventiu per concentració excessiva d’òxid de nitrogen, NO2, a l’àrea de Barcelona. La mesura implica només recomanacions generals per als habitants d’aquests municipis, com ara evitar els desplaçaments en vehicle privat i també evitar passar a peu o en bicicleta per les rutes més transitades.

Aquesta mesura l’ha decidit la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat. S’ha pres perquè en l’última setmana s’han detectat 31 superacions del valor màxim admès de PM10 a 15 punts de mesurament.

No aixecar pols i regar els carrers

Les projeccions d’aquests mesuraments han fet preveure que durant aquest dilluns es poden superar els 50 micrograms per metre cúbic de partícules PM10, un nivell considerat de risc. També hi ha recomanacions per als municipis, perquè no s’hi realitzin activitats que puguin aixecar pols i perquè es reguin tant com sigui possible els carrers. Altres mesures preses directament pel Departament de Territori inclouen limitar la velocitat a les vies ràpides i instar les cimenteres a reduir les emissions.

Les partícules PM10 i el NO2 són dos dels principals contaminants que afecten les persones amb problemes respiratoris. L’avís preventiu per concentració excessiva de NO2 afecta tots els municipis del Barcelonès i bona part dels del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i també l’Oriental.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-aviso-alta-contaminacion-particulas-catalunya.html Continua la lectura de Avís per alta contaminació per partícules a tot Catalunya

L’ozó troposfèric, perjudicial per a la salut, supera el nivell d’alerta a Catalunya. és la primera vegada que succeeix en tretze anys.

L’ozó troposfèric pot trobar-se en concentracions superiors a les habituals a l’atmosfera i, en aquest cas, pot ser considerat un contaminant atmosfèric.

L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l’atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d’un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l’època típica dels màxims d’ozó coincideix amb la primavera i l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

L’ozó troposfèric d’origen natural es forma a partir dels òxids de nitrogen (NOx) presents de manera natural a l’atmosfera i dels compostos orgànics volàtils (COV) biogènics, però també per intrusions d’ozó estratosfèric o per descàrregues elèctriques d’una tempesta.

Cal no confondre amb l’ozò estratosfèric . La seva concentració és màxima a uns 20 km d’altura, dins de l’estratosfera. És l’anomenada capa d’ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades (raigs UV) procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. Continua la lectura de L’ozó troposfèric, perjudicial per a la salut, supera el nivell d’alerta a Catalunya. és la primera vegada que succeeix en tretze anys.

Les aliances entre els moviments per la defensa del territori posen en perill un model urbanístic insostenible

La construcció i el turisme són les bases d’un paradigma històric de desenvolupament econòmic poc atent amb el medi ambient que cada dia té més oposició a Catalunya, on sorgeixen noves plataformes ambientalistes que pressionen una administració més conscienciada.

El sistema capitalista i patriarcal és l’arrel d’on parteix aquest turisme que atempta contra nosaltres, i, per tant, només podrem acabar amb aquestes problemàtiques si anem a l’arrel  del sistema.

https://www.publico.es/sociedad/alianzas-movimientos-defensa-territorio-ponen-jaque-modelo-urbanistico-insostenible.html

La burbuja inmobiliaria volvía a estar aquí y se despertaban los monstruos urbanísticos de hacía 30 y 40 años”. Así narra la portavoz de SOS Costa Brava, Marta Ball-llosera, el contexto a partir del cual nació la plataforma a pocos meses para que se celebre un año de su fundación. Esta iniciativa une a diversas entidades en defensa del territorio de las comarcas de Girona y apuesta por un modelo que genere un crecimiento “ecológico y sostenible” del litoral. De hecho, esta máxima quiere llegar a todo el territorio catalán y diversas propuestas están siguiendo el rastro que va dejando esta macroorganización ecologista. Continua la lectura de Les aliances entre els moviments per la defensa del territori posen en perill un model urbanístic insostenible

La febre dels minerals més cobejats torna als Pirineus

Un projecte de prospecció per extreure tungstè provoca reaccions contràries al Pallars. La consideren una amenaça per al patrimoni natural que alteraria l’economia comarcal, tot i tenir en compte possibles beneficis o llocs de treball. D’altra banda, el geòleg assessor de la plataforma, Josep Maria Mata Perelló, professor de l’Escola de Mineria de Catalunya, creu que l’estudi ambiental en què es basa l’empresa que explotaria el recurs presenta greus errors, com no tenir en compte la possible fracturació de les roques.

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20181022/452477130807/proyecto-minerales-pirineos-pallars.html

Los Pirineos han sido desde tiempo inmemorial una zona de gran actividad minera, pero la extracción de minerales se había ido abandonando por falta de rentabilidad, razones medioambientales y de salud y por ser considerada incompatible en un territorio sujeto a normativas de conservación del patrimonio natural.

Toda esta situación puede cambiar radicalmente si, finalmente, se autoriza un gran proyecto de explotación a la búsqueda de tungsteno, también conocido como wolframio y que se utiliza en la elaboración de bombilla, en el municipio de Alt Àneu, en el Pallars Sobirà (Proyecto Aurenere) y que abarca también el otro lado de la frontera (Proyecto Couflens). En Alt Àneu, el plan está impulsado por la empresa Neometal Spania. Territori i Sostenibilitat, a la vista de los informes medioambientales, autorizará o no, una investigación más avanzada.

 El proyecto pretende realizar perforaciones, en un área de montaña de 27 km2

La comarca ha reaccionado en contra de esta nueva fiebre del oro. La consideran una amenaza para el patrimonio natural que alteraría la economía comarcal, aun teniendo en cuenta posibles beneficios o puestos de trabajo. Impulsados por las administraciones locales, los habitantes de Isil y Alòs d’Isil han constituido la plataforma Salvem Salau, el puerto en el que se pretenden realizar las perforaciones, con una extensión de 27 km2. Según Sofía Isús, presidenta de la Entidad Municipal Descentralizada de Isil, “no entendemos que se puedan permitir unas prácticas mineras tan agresivas en una zona tan ecológicamente sensible que es hábitat de numerosas especies protegidas, entre ellas el oso pardo”. Continua la lectura de La febre dels minerals més cobejats torna als Pirineus

“Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

“Als territoris on hi ha una central nuclear hi ha un monocultiu”, hi va tot lligat?. El mes de juliol la central nuclear de Vandellós II va patir dues avaries que van obligar a paralitzar la seva activitat. Partits polítics i organitzacions ecologistes reclamen el seu tancament immediat i denuncien pressions del lobby nuclear. Ho tenim aquí a prop.

https://www.publico.es/public/incidencies-continues-vandellos-ii-fer-amb-l-energia-nuclear-catalunya.html

El passat 23 de juliol la central nuclear de Vandellòs II va cessar la seva activitat per una avaria que va obligar a activar el protocol de seguretat. La central havia reiniciat el seu funcionament només tres dies abans, després de cinc mesos d’estar aturada al descobrir-se, al març, una fuita d’aigua en el sistema de refrigeracióque va obligar a realitzar tasques de reparació i manteniment. Setmanes abans, els mitjans van anunciar que la Fiscalia Provincial de Tarragona investigaria la presència de substàncies radioactives en un dels pous situats sota la central nuclear d’Ascó II.

“Incidències hi ha cada dos per tres”, denuncia a Públic Alba Benedicto, d’Ecologistes en Acció. “Al juliol, per exemple, va haver-hi una a Ascó II”, relata, i afegeix que “les incidències i aturades són continues, les que surten a la premsa i les que no surten, normalment n’Informen uns dies després”. L’activista recorda com després d’una visita del Col·legi Maristes de Girona a la central a l’abril del 2008 es va descobrir una fuita i 800 persones van haver de sotmetre’s a proves.Molts anys abans, el 19 d’octubre del 1989, va haver-hi un incendi al reactor nuclear de Vandellòs I que va portar al seu posterior tancament.  Continua la lectura de “Incidències contínues” a Vandellòs II: què fer amb l’energia nuclear a Catalunya?

La taxa del sucre funciona, i ara què?

Un any després de  l’impost al sucre a Catalunya, les dades de dos estudis independents demostren que ha funcionat i ho ha fet molt millor que el previst. No oblidem que l’epidèmia de l’obesitat i la col·lecció de malalties que genera aquest tipus d’alimentació afecten molt més a les famílies amb menys renda. La Universitat Pompeu Fabra, fa uns mesos, i aquesta setmana l’Escola Nacional de Sanitat de l’Institut de Salut Carlos III afirmen que s’ha reduït un 25% el consum de sucre. Què passa amb la resta d’Espanya

https://www.elperiodico.com/es/opinion/20180630/articulo-opinion-la-tasa-del-azucar-funciona-y-ahora-que-6916645 Continua la lectura de La taxa del sucre funciona, i ara què?

El canvi climàtic acabarà dissolent el delta de l’Ebre si no rep una transfusió massiva de sorra

L’erosió a la desembocadura, la tercera més gran la Mediterrània, s’accelera en pujar el nivell del mar i no arribar-li els sediments atrapats en centenars d’embassaments

Un projecte pilot calcula que portar milions de tones des de les preses costaria un o dos milions d’euros: “És una qüestió de voluntat més que tècnica”, expliquen

Es tracta d’una zona humida amb alta protecció ecològica, però és, encara més, un element clau per a la forma de vida al voltant dels arrossars que ocupen el 65% del terreny

https://www.eldiario.es/sociedad/climatico-Ebro-necesita-toneladas-sobrevivir_0_786021717.html

Los efectos del cambio climático en España son más rápidos y patentes en el delta del Ebro: el mar se lo come cada vez más rápido porque el río no le lleva la arena de la que está hecho al quedarse en cientos de embalses aguas arriba. Así que el agua salada y los temporales destruyen aceleradamente la desembocadura y obliga a medidas de emergencia, parches, para llevar la escasa arena que hay de un lado a otro. Hace dos semanas, las máquinas entraron en una playa del parque natural para llevarse 19.000 m3 de arena con los que cerrar otra zona destruida por un temporal. A los pocos días se pararon ante la voz de alarma sobre los daños a una población de aves protegidas que están criando justo ahora, justo allí.

“Se trata de una actuación de emergencia cuyo objetivo es preservar los valores naturales de la laguna aprobada por una resolución de marzo pasado”, explica el Ministerio para la Transición Ecológica. Pero el problema de base permanece: este humedal con alta protección ambiental y crucial para el modo de vida entorno a los arrozales necesita que le lleguen 1 o 2 millones de toneladas de sedimento al año para no desaparecer, según han calculado los responsables del proyecto  LIFE-Admiclim que estudia cómo trasladar allí ese material indispensable. Ahora le están llegando unas 84.000 toneladas por el curso del Ebro.

Esta desembocadura (el tercer delta más grande del Mediterráneo) es un escenario perfecto para comprobar de forma rápida y evidente los estragos del cambio climático: el mar presiona constantemente y el delta es extremadamente plano: el 60% de su superficie es inferior a 1 metro de altura. Solo un 10% supera los dos metros. Las poblaciones del delta (Deltebre, Sant Jaume de Enveja, San Carlos de la Rápita..) han tenido que emprender acciones de ordenación urbanística para identificar zonas con riesgo de inundación o, directamente, modificar la normativa para elevar la cota de construcción.

La modificación del clima acelera los problemas “por la subida del nivel del mar que provoca más erosión y subsidencia –el hundimiento del terreno–”, explican en Admiclim. Los embalses de la cuenca del Ebro tienen una capacidad conjunta de 7.833 hectómetros cúbicos. Sin regulación hidráulica, el delta recibía 30 millones de toneladas de sedimentos al año, 300 veces más que ahora. Sobre ese terreno actúa la erosión marina. Un terreno cuyo suelo está dedicado al 65% a los arrozales. Los hábitats naturales suman un 20% del espacio. La producción anual de arroz en el delta ronda las 130.000 toneladas, según datos de la Denominación de Origen.

Los temporales afectan más a este humedal que forma parte de la lista Ramsar de importancia internacional (como Doñana o L’Albufera). Los del año pasado destruyeron la barra de arena que protegía la laguna de la Isla de Buda, una de las zonas más expuestas. Sin esa barrera, el mar invade el agua dulce y arruina el ecosistema lacustre.

Del Serrallo a Buda

A mediados de junio, las máquinas entraron en la playa del Serrallo en el Parque Natural del Delta para llevarse material con el que restaurar la barra arenosa de la Isla de Buda, la zona del parque más expuesta y vulnerable. Un parche de urgencia que cuesta unos 95.000 euros, según informa el Ministerio para la Transición Ecológica. “La finalidad de la obra de emergencia es reponer la playa existente frente a la laguna a la situación anterior a la presentación de los temporales. La actuación se justifica no por su vida útil sino por la necesidad de proteger los valores de la bahía”, aseguran.

Sin embargo, los trabajos han tenido que suspenderse tras la alerta dada por SEO-Birdlife: “No es el lugar ni la época”, dice Cristina Sánchez, delegada de la ONG en Catalunya. Se refiere a que “la playa del Serrallo es parque natural y Red Natura 2000. Y  ahora está criando allí el Chorlitejo patinegro  que está protegido. La delegada de SEO advierte de que “esa arena se la va a llevar el mar con los próximos temporales. Estamos repartiendo los pocos sedimentos del delta. No nos oponemos a medidas que intenten arreglar, pero podrían haber ido a otra zona a por la arena. Y en otro momento”.

El problema es la arena. O más bien la falta de ella. “Sin arena, el delta se muere”, explica Albert Rovira, responsable del proyecto piloto para transportar sedimentos al delta.

Rovira descibre que la idea del proyecto es llevar la arena que se ha quedado en la presa de Riba Roja o Mequinenza e inyectarlas en el tramo bajo del Ebro para que fluyan hasta la desembocadura. ¿Puede el río llevar los sedimentos de esa manera? Es lo que están estudiando, aunque Rovira dice que “es más una cuestión de voluntad política que técnica”. Han calculado que puede costar “entre uno y dos millones de euros” transportar hasta tres millones de toneladas.

Con todo, “hay que mirar el plan de la cuenca del Ebro porque estos sedimentos también acabarán terminándose”. Además, como complemento, se ha ideado un sistema para inyectar por los canales de riego de los arrozales los sedimentos que se quedan en la potabilizadora de agua de la comarca. “Ha funcionado muy bien y se puede aportar 1.000 o 2.000 toneladas anuales”, explica el técnico. Al delta le hacen falta millones extra cada año.

El canvi climàtic afecta els parcs naturals marins de Catalunya

Les poblacions de gorgònies i altres organismes bentònics del Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural del Montgrí han patit una alta mortalitat durant 2017 a conseqüència de la proliferació d’algues filamentoses al litoral català. Aquest fenomen podria ser el resultat de les altes temperatures durant la primavera i l’estiu d’aquell any i l’elevada concentració de nutrients en el medi, segons apunta l’informe sobre el seguiment del medi marí en aquests parcs catalans. El canvi climàtic es nota.

https://www.agenciasinc.es/Noticias/El-cambio-climatico-afecta-a-los-parques-naturales-marinos-de-Cataluna

Comunidades de coralígeno, praderas de posidonia, paredes verticales de roca caliza y bosques de algas, que son refugio y alimento para especies marinas, forman parte de la rica biodiversidad de los parques naturales marinos de Cataluña: el Parque Natural de Cabo de Creus y el Parque Natural del Montgrí, las Islas Medes y el Baix Ter. Estos parques marinos –una de las áreas marinas protegidas más emblemáticas del Mediterráneo noroccidental– preservan un patrimonio natural único, pero altamente sensible a los impactos de origen natural o antropogénico.

El informe, impulsado por la Generalitat de Cataluña y elaborado por la Universidad de Barcelona, ha recogido los primeros resultados del programa de seguimiento científico para evaluar, de 2017 a 2020, el estado de conservación de estos parques marinos del litoral catalán. Continua la lectura de El canvi climàtic afecta els parcs naturals marins de Catalunya

L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

Aquests dies estem notant el canvi climàtic. No parlem de regions àrtiques ni zones baixes que s’inunden, sinó de regions que ens envolten i serveixen de suport per a nosaltres.La intensitat del estiatge deixa la muntanya sense aliment per al bestiar per segona vegada en un lustre, mentre la presència d’espècies d’ocells originàries del Magrib comença a ser habitual a la serralada. Alguns ramaders opten per portar els seus ramats als voltants de rius i pantans “perquè almenys beguin, ja que amb prou feines tenen res per menjar”

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=232404&titular=la-huella-del-cambio-clim%E1tico-en-el-pirineo-

“Algunos pastores optan por llevar a sus rebaños a zonas con agua, para que al menos beban ya que apenas tienen nada que comer”, explica Joaquín Solanilla, ganadero de Boltaña (Huesca) y secretario provincial de la organización agraria Uaga. “La última tormenta cayó el 20 de julio –explica- y desde entonces, con un verano muy caluroso, no han caído más de tres o cuatro litros un par de veces. La tierra está seca, solo hay polvo, y lo que se sembró no ha crecido”. Continua la lectura de L’empremta del canvi climàtic al Pirineu

El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya

El que notem en la nostra vida quotidiana queda registrat en estudis concrets. Els matollars poden substituir els alzinars mediterranis. Tots tindrem  menor disponibilitat d’aigua i de nutrients al sòl.

http://www.ccma.cat/el-temps/el-canvi-climatic-ja-amenaca-els-ecosistemes-mediterranis-de-catalunya/noticia/2801114/

Una investigació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), duta a terme en tres ecosistemes mediterranis terrestres catalans, conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars mediterranis, i que la tendència s’agreujarà durant les pròximes dècades.

La recopilació d’estudis, experiments i dades de camp de 20 anys o més, constata que la sequera i l’augment de la temperatura ja provoca substitucions d’espècies, més aridesa i risc d’incendi i una menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre altres efectes negatius. Continua la lectura de El canvi climàtic ja amenaça els ecosistemes mediterranis de Catalunya