Arxiu d'etiquetes: canvi climàtic

Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

La temporada forta (de les picades) es dóna entre el 15 d’agost i el 15 de setembre. Després de la seva imparable avanç, l’insecte ha donat una treva, però a partir d’aquestes dates es creen les condicions per a una nova expansió, alerta els experts

Deu coses que S’han de saber sobre el mosquit tigre

1) El mosquit tigre té entre 2 i 10 mm. I se li reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos.

2) Els ous i les larves viuen en petites basses d’aigües estancades, en àrees exteriors, properes a la presència humana.

3) No els agrada posar els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua gran.

4) Què fan? Són actius sobretot de dia, i principalment a l’exterior de les cases, i s’amaguen en zones ombrívoles.

5) Volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria.

6) Les femelles produeixen molèsties a causa del nombre tan elevat de les seves picades.

7) El mosquit, en picar, produeix una reacció al·lèrgica. En un mateix instant, xucla la sang però alhora deixa un flux de saliva amb heparina, un producte anticoagulant, i substància anestesiant, amb la qual cosa adorm les cèl·lules, el que fa que les persones no notin la picada.

8) Aquest mosquit té la capacitat d’actuar com a vector d’algunes malalties, com les produïdes pels virus de la dengue, el chikungunya i el Zika.

9) El seu control està sent efectuant pel programa de ciència ciutadana Mosquitoalert.com (amb ajuda de La Caixa) Amb ell es disposa d’una aplicació per a mòbils mitjançant el qual els ciutadans poden anar informant de la presència de mosquits. Les fotos són analitzades per entomòlegs, encarregats de confirmar si són mosquit tigre o no.

10) “Gràcies a les noves tecnologies i a la participació pogut hem pogut veure clarament l’avanç d’aquesta espècie”, assenyala Frederic Bartumeus. Continua la lectura de Mosquit tigre: “El pitjor està per arribar”

Comença l’angoixa climàtica: La capital d’Indonèsia serà reubicada perquè s’està enfonsant

Jakarta s’enfonsa i el govern indonesi vol construir una nova capital a Borneo

L’extracció d’aigua dels aqüífers és la causa principal d’un procés que en alguns llocs es desenvolupa a una velocitat de 25 centímetres anuals

Jakarta, la capital d’Indonèsia, s’enfonsa. Aquesta ciutat costanera de deu milions d’habitants està construïda en una zona pantanosa i a prop de la confluència de 13 rius. L’escalfament global i l’augment del nivell del mar hi té alguna cosa a veure. Però la causa principal és la subsidència, és a dir, el progressiu enfonsament del terreny.

Una de les raons és un urbanisme completament desordenat per fer front a l’augment de població. S’extreuen roques i sediments per anivellar el terreny i construir-hi al damunt.

Jakarta té 10 milions d’habitants
Però, sobretot, el problema és que bona part de la ciutat no té aigua canalitzada. Per això, tant les indústries com milions de persones busquen l’aigua directament als aqüífers. I l’extracció descontrolada acaba provocant l’enfonsament de la terra, que és de fins a 25 centímetres anuals en algunes àrees. Segons algunes prediccions, el 95% de Jakarta quedarà sota les aigües el 2050.

Una altra imatge de la mesquita inundada
Construir una capital a Borneo

Arranjar-ho no és fàcil i portaria molt de temps, per compensar anys de mala gestió. Per això, el govern ha optat per una mesura radical: canviar de lloc la capital. D’espai per triar n’hi ha molt. Indonèsia és un arxipèlag format per més de 17.000 illes i fa, de punta a punta, uns 5.000 quilòmetres.

Però el trasllat no serà tampoc una acció ràpida i barata. El govern ha pensat en algun lloc de l’illa de Borneo i ja ha calculat que tota l’obra costarà uns 33.000 milions de dòlars, perquè caldrà construir nous edificis per al govern i habitatges per a un milió i mig de treballadors públics. El moviment de persones començaria el 2024.

La capital es troba l’illa de Java i es traslladaria a la de Borneo
No seria el primer país que construeix una capital completament nova. L’exemple emblemàtic seria el de Brasília, la ciutat dissenyada per Lucio Costa i  Oscar Niemeyer que des del 1960 és la capital del Brasil.

També n’hi ha hagut casos semblants a l’Àsia, però més per raons polítiques, estratègiques o personals que ambientals. Als anys 90, el líder de Malàisia, Mahathir Mohamad, va fer construir una capital administrativa a Putrajaya, a uns 33 quilòmetres de Kuala Lumpur. I l’any 2005 els generals que governaven Myanmar van traslladar sobtadament la capital a Naypyidaw, una ciutat situada a 320 quilòmetres de Yangon. Això també allunyava les protestes generalitzades que s’estaven començant a produir.

De Ciutat de Mèxic a San Francisco

Jakarta tampoc no és l’única gran ciutat que afronta aquest perill. Ciutat de Mèxic, construïda en una illa i cobrint el llac on es trobava, ho fa en algunes zones uns 40 centímetres anuals.

I un estudi publicat fa un any a “Sciences Advances” pronosticava que l’àrea de la badia de San Francisco podria enfonsar-se 10 mil·límetres anuals. Els dos autors afirmaven que se n’havia subestimat el risc, degut que només comptava amb l’augment del nivell del mar i no amb la subsidència del terreny. Això comportaria que l’aeroport de San Francisco quedés sota les aigües, cosa que no passaria abans del 2100.

 

Continua la lectura de Comença l’angoixa climàtica: La capital d’Indonèsia serà reubicada perquè s’està enfonsant

Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

La proposta d’aconseguir que Europa es converteixi en un espai d’energies netes ha partit d’Alemanya, el soci que més emissions de CO2 emet a l’atmosfera.

L’estratègia estableix grans inversions per assolir l’equilibri ecològic que reclama Merkel.

https://www.publico.es/internacional/catastrofe-climatica-europa-conjura-lograr-neutralidad-climatica-2050.html

La estrategia 2050, para erradicar las emisiones de gas de efecto invernadero y conseguir que el conjunto de la UE se convierta en un espacio libre de humos -polución cero, se denomina en la propuesta- en el ecuador de este siglo, ha partido de la canciller alemana. Angela Merkel busca la complicidad de los líderes europeos para propulsar un road map de largo recorrido, pero que exige la puesta en marcha de acciones inmediatas para su adecuado cumplimiento. Para ello, se labró desde el primer instante el apoyo de Francia, España, Dinamarca y Suecia. Aunque aún deberá ejercer toda su influencia, antes de abandonar la política activa, para lograr que el resto del bloque comunitario se adentre en una transición energética que supondrá reconvertir gran parte de las industrias y sectores productivos altamente contaminantes. No será fácil. Pero el órdago está lanzado. Continua la lectura de Europa se conjura para lograr la neutralidad climática 2050

L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

L’aparició de fenòmens extrems és “el primer senyal” que hi ha un canvi climàtic en marxa, i és probable que ho vegem amb més freqüència, passaran a ser normals.

Les autoritats locals estan tan preocupades pels efectes de l’escalfament global que han adoptat un Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic, amb l’objectiu d’esdevenir un país neutre en carboni abans de 2035 i amb emissions de carboni clarament negatives a partir de llavors.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-aceleracion-deshielo-subida-temperaturas-alarma-artico.html

Los fenómenos extremos recientes en el Ártico, con altas temperaturas, sequía y aceleración del deshielo, preocupan a los expertos, que apuntan a la alarmante evolución en los últimos años y la vinculan con el cambio climático.

En toda Groenlandia, que posee la segunda capa de hielo más grande del mundo después de la antártica, se han registrado temperaturas superiores a la media en junio y julio, a la vez que las precipitaciones se han situado en mínimos históricos. Continua la lectura de L’acceleració del desglaç i la pujada de les temperatures provoquen l’alarma a l’Àrtic

Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

Se’ns acaba el marge de maniobra per fer front al pitjor de la crisi climàtica i ecològica, si és que encara existeix aquest marge. La cruïlla més important ens obre la porta a dues possibles realitats: la cooperació o la confrontació pels recursos.

La solució implica canvis tan radicals en la nostra forma de vida, en les nostres economies i societats, que ningú està disposat a fer el primer pas.

https://www.elsaltodiario.com/medioambiente/limites-importan-nuevo-informe-ipcc-urgencia-cambiar-modelo-productivo

El 8 de agosto se presentó un nuevo informe del IPCC, el Grupo de Expertos sobre Cambio Climático de las Naciones Unidas, sobre suelo y clima. En él se alerta sobre el impacto asociado a la utilización de la tierra por el ser humano y como su uso insostenible y el cambio climático se retroalimentan mutuamente e incrementan los impactos y los riesgos el uno sobre el otro. Aproximadamente el 70% de la tierra libre de hielo es utilizada de una u otra manera para extracción de recursos, agricultura o silvicultura. Los impactos agravan los riesgos y los efectos del cambio climático, y a su vez el cambio climático agrava estos efectos. Es un círculo vicioso que se retroalimenta y que incrementa los impactos sobre los ecosistemas y sobre el propio ser humano: erosión y pérdida de suelo fértil, desertificación, emisión de CO2, degradación del suelo, riesgo sobre los sistemas alimentarios o déficit hídrico. Continua la lectura de Quan els límits importen: un nou informe de l’IPCC adverteix sobre la urgència de canviar el nostre model productiu

El canvi climàtic “empitjora més ràpidament del que ens mobilitzem per solucionar-ho”: Al Gore

L’exvicepresident Al Gore va demanar unitat i urgència en la resposta nord-americana al canvi climàtic , dient que es va animar al creixent activisme climàtic a tot el món, però es va alarmar pel que va dir que és la imminència de danys ambientals irreversibles i continuats.

“Hi ha males notícies i bones notícies”, va dir en una entrevista amb el corresponsal del cap de la Casa Blanca d’ABC News Jonathan Karl. “El problema empitjora més ràpidament del que ens mobilitzem per solucionar-lo. Tanmateix, ara tenim una incidència en l’activisme climàtic”.

Gore va reconèixer que el canvi climàtic és “una crisi global que requereix una resposta global” i que per tenir èxit, les polítiques climàtiques requereixen cooperació internacional. Però va afirmar que els Estats Units tenen la responsabilitat de facilitar aquesta cooperació.

“Els Estats Units d’Amèrica, i només els Estats Units d’Amèrica, poden proporcionar el lideratge necessari per reunir les nacions de tot el món per fer les coses correctes”, va dir.

https://abcnews.go.com/Politics/climate-change-worse-faster-mobilizing-solve-al-gore/story?id=64862944 Continua la lectura de El canvi climàtic “empitjora més ràpidament del que ens mobilitzem per solucionar-ho”: Al Gore

El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Estem parlant de productes químics utilitzats en pesticides que s’han acumulat a les glaceres i les capes de gel a tot el món des de 1940.

S’estan fonent a una velocitat sense precedents. La contaminació pot viatjar llargues distàncies a través de l’atmosfera. Estudis anteriors han demostrat que les capes de gel de l’Àrtic i l’Antàrtida contenen alts nivells de contaminació que van viatjar milers de quilòmetres.

https://www.publico.es/sociedad/deshielo-glaciares-himalaya-libera-polucion-atrapada-decadas.html Continua la lectura de El desglaç de les glaceres de l’Himàlaia allibera pol·lució atrapada des de fa dècade

Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

El Panell Internacional d’Experts explica en el seu últim informe que han de retallar les emissions de gas a la producció d’aliments que suposen el 25% del total. El document incideix que una dieta amb més vegetals i carn obtinguda amb sistemes que demanin menys energia tenen menor impacte climàtic
Alemanya debat elevar l’IVA de la carn i dedicar els diners al benestar animal i el medi ambient Continua la lectura de Els científics de l’ONU criden a canviar la dieta mundial amb urgència per frenar la crisi climàtica

D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

La climatóloga Katharine Hayhoe explica que la ciència no ha determinat un límit, però sí que com més grans siguin les emissions, pitjors resultaran els impactes

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/calculos-tiempo-evitar-climatico-peligroso_0_928107767.html

En 2018 se empezó a decir que quedaban 12 años para evitar un cambio climático “catastrófico”, hoy a algunos este plazo les parece ya demasiado amplio. ¿De dónde salen estos cálculos y cuál es su base científica?

 Antes que nada hay que recordar que después de cerca de tres décadas de esfuerzos internacionales y llamadas a la acción para reducir de forma drástica las emisiones que causan el calentamiento global, hasta ahora ni siquiera se ha conseguido que la curva de estos gases en el mundo comience a bajar algo. Así pues, está claro que se necesita hacer mucho más y de forma rápida.

Continua la lectura de D’on surt que queden 12 anys per evitar un canvi climàtic “catastròfic”?

Escalfament global: juliol deixa un nou rècord de temperatura mitjana mundial

La Terra té febre i el termòmetre no deixar de pujar i pujar. El mes anterior va ser també de rècord, amb temperatures sufocants més altes que la mitjana de les últimes quatre dècades. Les onades de calor ocorren amb una freqüència deu vegades més gran que fa cent anys,

Un cop més, i sempre per la banda càlida, la temperatura mitjana del planeta de juliol ha trencat un doble rècord: és el juliol més càlid i, a la vegada, el mes més càlid registrat mai al món. Tot apunta que aquest 2019 se situarà entre els 4 o 5 anys més càlids des que hi ha registres.

Ja ens podem acostumar a parlar d’onades de calor fora dels llocs habituals, que fa anys s’associaven al sud d’Espanya i als països mediterranis. Amb l’escalfament del planeta, les onades de calor seran més freqüents i extenses a Europa i, a mesura que les emissions de gasos d’efecte hivernacle creades per l’home continuin augmentant, les temperatures extremes de calor aniran a més. Actualment, els nivells de CO2 se situen al voltant de 415 parts per milió, la concentració més alta dels últims 3 milions d’anys.

Un altre mes amb temperatures excepcionals

Cada mes d’aquest 2019 s’ha situat entre els quatre més càlids, i el juny del 2019 va pujar al primer lloc de la llista, perquè va ser el juny més càlid des que hi ha registres. I ara, el juliol, també s’ha mostrat excepcional, amb dos rècords batuts: el juliol més càlid i, a la vegada, el mes més càlid registrat mai al món.

El juliol sol ser el mes més càlid de l’any al planeta per efecte de les grans masses terrestres que hi ha a l’hemisferi nord, que s’escalfen amb molta més rapidesa que el refredament dels oceans de l’hemisferi sud. Però, l’escalfament del planeta no només ataca el mesos càlids, sinó que és una cosa general de tots els mesos de l’any. Una pujada de les temperatures que és evident en les temperatures de mes rere mes dels últims 40 anys, que us mostrem en el vídeo.

Al juliol, 1,2 ºC per sobre de la mitjana

No sembla gaire, aquesta xifra; la temperatura del planeta és com la de les persones. Poques dècimes de febre fan decaure una persona i, també passa el mateix amb el planeta. Si us ha semblat que el juliol ha estat tòrrid, amb 1,2 ºC per sobre del que és normal, penseu que queda curt si ho comparem amb l’objectiu de temperatura de l’acord de París, que se situava a quedar-se per sota dels dos graus per sobre dels nivells preindustrials amb l’objectiu de limitar-ho a només 1,5 ºC. Tot i així, aquest juliol ha quedat curt. Ja podem fer-nos una idea del que tindrem durant les pròximes dècades.

Les onades de calor a Europa i les grans calorades que hi ha hagut a l’Àrtic, amb una fosa de gel alarmant, han contribuït enormement a disparar la temperatura cap amunt i fer que el juliol sigui el més càlid des que hi ha registres, segons dades del programa europeu Copèrnic.

Continua la lectura de Escalfament global: juliol deixa un nou rècord de temperatura mitjana mundial