Arxiu d'etiquetes: canvi climàtic

Què significa un escalfament de dos graus?

Dos graus pot semblar un augment de temperatura molt petit, però els científics indiquen que és una línia vermella per a la temperatura mitjana de l’atmosfera que no hem de creuar. Aquests dos graus d’incrementar la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems dels que estem tenint molts exemples recentment

Però potser una forma de visualitzar la magnitud de l’impacte d’un escalfament global de dos graus és expressar-ho en termes hídrics: superar aquesta barrera serà equivalent a tenir no una sinó dues humanitats juntes al planeta alterant el cicle de l’aigua i lluitant per ella.

https://www.eldiario.es/cienciacritica/significa-calentamiento-grados_6_845925425.html

Según como se mire, dos grados puede parecer un aumento de temperatura muy pequeño. En un sólo día, en sitios de montaña o del interior de la Península la temperatura del aire oscila veinte o treinta grados. Sin embargo, el aviso de los científicos y los acuerdos internacionales como los que surgieron de Paris y que en estos momentos se discuten en Katowice (Polonia) hablan de no superar los dos grados de calentamiento promedio sobre los valores preindustriales y, a ser posible, quedarnos en un aumento de un grado y medio. El asunto es un poco apremiante porque ya llevamos gastado más de dos tercios de este saldo térmico. Parece que una mayoría social e incluso política ha asumido esta cifra como una línea roja que conviene no traspasar. Pero, ¿Qué significa realmente superar esos dos grados?

Podríamos entrar en cuestiones complejas sobre la dinámica de los modelos del clima. Veríamos que con este aumento de dos grados los eventos climáticos extremos se harían aún más intensos y frecuentes. Ya estamos viendo muchos ejemplos preocupantes de huracanes, sequias, inundaciones e incendios asociados al cambio climático que baten periódicamente todos los records. Pero existen otras imágenes que brindan una idea complementaria y quizá más gráfica de las implicaciones de que la temperatura media suba apenas dos grados. Puede costar un poco de entender, pero nadie dijo que esto del cambio climático fuera algo sencillo.

Una subida de dos grados de temperatura global media tendría un efecto sobre la disponibilidad de agua futura muy similar en magnitud y en escala espacial al que tiene el impacto humano directo sobre infraestructuras que afectan a la disponibilidad de agua. Como se puede observar en la figura, los dos mapas de la derecha revelan un cambio muy similar en la escorrentía superficial. Zonas como la cuenca mediterránea sufrirán un doble impacto (cambio climático más el impacto directo por infraestructuras) en la escorrentía disminuyendo extraordinariamente la disponibilidad de agua en estas zonas ya de por si secas si se alcanza ese umbral de los dos grados. Adaptado de Haddeland y colaboradores (2014).
Una subida de dos grados de temperatura global media tendría un efecto sobre la disponibilidad de agua futura muy similar en magnitud y en escala espacial al que tiene el impacto humano directo sobre infraestructuras que afectan a la disponibilidad de agua. Como se puede observar en la figura, los dos mapas de la derecha revelan un cambio muy similar en la escorrentía superficial. Zonas como la cuenca mediterránea sufrirán un doble impacto (cambio climático más el impacto directo por infraestructuras) en la escorrentía disminuyendo extraordinariamente la disponibilidad de agua en estas zonas ya de por si secas si se alcanza ese umbral de los dos grados. Adaptado de Haddeland y colaboradores (2014).

Continua la lectura de Què significa un escalfament de dos graus?

Aquests són els esdeveniments meteorològics extrems de 2017 que van ser accelerats pel canvi climàtic

Sempre treballem igual, busquem un patró que pugui reproduir-se. Més d’un centenar de científics analitzen la contribució del canvi climàtic a sequeres, inundacions o huracans produïts l’any passat, però tot i així no aprenem. Onades de calor com la que es va produir a la Mediterrània són tres vegades més probables per culpa de l’escalfament global, mentre que a la Xina són deu vegades més probables. L’onada de calor marina que es va propagar pel mar de Tasmània hauria estat “virtualment impossible” en un món sense canvi climàtic.

https://www.eldiario.es/sociedad/cambio_climatico-sequias-ola_de_calor-inundaciones_0_845516150.html

El verano de 2017 se recordará en muchos países de Europa por las intensas olas de calor. Tras un mes de junio excepcionalmente caluroso en varios países occidentales, el calor llegó a España en julio batiendo récords históricos de temperatura y contribuyendo a la aparición de importantes incendios forestales. Entrado el mes de agosto, se produjo otra ola de calor especialmente intensa en todo el Mediterráneo, donde se batieron récords en el sur de Francia, Italia, Córcega y Croacia. Según un estudio publicado esta semana, el cambio climático ha provocado que la probabilidad de sufrir estas olas de calor se haya multiplicado por tres desde 1950. A día de hoy, aseguran los científicos, “en toda la región euromediterránea, la probabilidad de que se produzca una ola de calor como la del verano de 2017 es ahora del 10%”. Continua la lectura de Aquests són els esdeveniments meteorològics extrems de 2017 que van ser accelerats pel canvi climàtic

El canvi climàtic ja és un fet: 20 dies més d’estiu i 1,2 graus més de calor al litoral mediterrani

El canvi climàtic implica sempre un clima més sever. Experts adverteixen en unes jornades celebrades a la Universitat de València que l’escalfament global portarà pluges torrencials menys freqüents però més intenses

El cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia a la Comunitat, José Ángel Núñez, afirma que la temperatura mitjana a l’estiu ha passat de 23,3-24,5 graus des dels anys 70

https://www.eldiario.es/cv/cambio-climatico-verano-territorio-valenciano_0_845166332.html

“El cambio climático no es como acercarse a la estación del AVE y ver llegar el tren, porque ya está aquí”.

 De esta forma tan gráfica ha zanjado José Ángel Núñez, jefe de Climatología de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) en la Comunitat Valenciana, cualquier género de duda sobre la existencia del fenómeno del cambio climático.

Continua la lectura de El canvi climàtic ja és un fet: 20 dies més d’estiu i 1,2 graus més de calor al litoral mediterrani

Els productors de petroli impedeixen que s’assumeixi l’últim informe científic de l’IPCC

Article aparegut al diari Ara. Segons l’article  EUA, Rússia i l’Aràbia Saudita s’alien per minar les negociacions climàtiques. Mentrestant que fa la resta del món?

https://www.ara.cat/internacional/Estats-Units-Russia-Arabia-Saudita_0_2139986162.html

Els Estats Units van anunciar l’any passat que es retiraven de l’Acord de París però encara mouen els fils per torpedinar les negociacions climàtiques que tenen lloc aquests dies a Polònia, en la Cimera de l’ONU pel Clima COP24, que ha d’aprovar el reglament d’aplicació de l’Acord de París.

En aquesta cimera, els EUA i Rússia s’han aliat amb l’Aràbia Saudita i Kuwait per evitar que la Cimera de l’ONU pel Clima doni la “benvinguda” a l’últim informe dels científics de l’IPCC, que alertava de devastadors impactes al planeta si l’escalfament global pujava més enllà dels 1,5 ºC. El text que hi ha sobre la taula diu senzillament que els estats “prenen nota” (‘noted’) de l’estudi.

Un conflicte lèxic que no és menor, ja que donar la “benvinguda” a l’informe de l’IPCC, tot i l’enorme ambigüitat del terme, suposa que els governs signants de l’acord assumeixen aquest informe –que compara els efectes d’un escalfament d’1,5 ºC amb els de 2 ºC i constata que els efectes són molt pitjors en el segon cas– com el coneixement científic provat que els ha de servir de guia en les seves polítiques. Continua la lectura de Els productors de petroli impedeixen que s’assumeixi l’últim informe científic de l’IPCC

Espanya, cap al tancament de les centrals nuclears

És el final ineludible, els set reactors nuclears que encara funcionen tancaran quan les seves empreses propietàries arribin a acords sobre compensacions econòmiques. El més probable és un tancament “a la carta”, reactor per reactor, per esprémer fins a l’últim cèntim de beneficis. Això es pot allargar fins a finals de la dècada dels 40.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=250057&titular=espa%F1a-hacia-el-cierre-de-las-centrales-nucleares- Continua la lectura de Espanya, cap al tancament de les centrals nuclears

Ensenyar a menjar, l’assignatura pendent de l’Educació a Espanya

Els experts diuen que el nostre patró alimentari és insostenible i recomanen un canvi a una dieta més verda. Amb això estem.

La lluita contra el canvi climàtic depèn de tots. Només amb un canvi a la dieta, com ara deixar de menjar tanta carn, podem fer molt per combatre’l”. Ho diu Carlos González, investigador sènior de la unitat de nutrició i càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Segons dades de la FAO, la ramaderia és responsable de gairebé un 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle -més que la indústria del transport- i és un dels grans responsables de la contaminació de l’aigua amb tots els residus que genera. Amb aquestes dades a la mà, experts com González asseguren que és “necessari” canviar el patró alimentari que estem seguint avui dia a Occident, perquè aquesta dieta és “insostenible”. “Hem de menjar menys carn i molts més vegetals, de temporada i proximitat. D’aquesta manera contribuïm a ajudar les àrees rurals al voltant de les ciutats i evitem el problema de la despoblació del camp”. A més, recomana apostar pels llegums, que són proteïnes vegetals, una alternativa a la carn saludable i sostenible.

https://www.eldiario.es/sociedad/alimentacion_0_840616140.html

La mala alimentación del presente es un pasaporte a las enfermedades del futuro: según el estudio Global Burden of Disease, publicado recientemente por la revista médica The Lancet, una dieta inadecuada es el factor de riesgo que más problemas causa en nuestra salud a nivel mundial. Además, es el responsable del 21% de las muertes evitables.

 En España, el porcentaje de adultos con sobrepeso en 2017 (con un Índice de Masa Corporal de entre 25 y 30) se situó en un 37,07% y el de personas con obesidad (IMC superior a 30) se situó en un 17,43%, según la última Encuesta nacional de salud. Comparando estos datos con los disponibles hace cinco años, el el porcentaje de personas con sobrepeso u obesidad ha aumentado un 0,82%.

El incremento de enfermedades relacionadas con una mala alimentación es una realidad que médicos y dietistas-nutricionistas llevan denunciando hace años. La etapa infantil es fundamental para prevenir este tipo de dolencias: “Enseñar a comer a tus hijos es un regalo que les haces en el futuro. Les estás inculcando un criterio y, cuando sean adultos, sabrán diferenciar los productos sanos”, comenta la pediatra Marianna Mambié. Continua la lectura de Ensenyar a menjar, l’assignatura pendent de l’Educació a Espanya

El desglaç de Groenlàndia s’accelera a un ritme sense precedents

La perduda de gel de Groenlàndia és un dels principals impulsors de l’augment del nivell del mar a nivell mundial. És una de les principals notícies repetides quan parlem de canvi climàtic, i no fem cas. És el conte de les ovelles i el llop que mai arriba i  es repeteix una i altra vegada, fins que és veritat, i no fem cas perquè és com un murmuri de fons que ja tenim integrat en el nostre entorn.
 “Les glaceres del nord de Groenlàndia estan canviant ràpidament. La forma i les dinàmiques de Zachariae Isstrom han canviat dramàticament en els últims anys”, ha assenyalat el coautor del informe i investigador de la Universitat de Califòrnia a Irvine Jeremie Mouginot.

https://www.publico.es/sociedad/calentamiento-global-deshielo-groenlandia-acelera-ritmo-precedentes.html

El deshielo en la capa de hielo de 1.600 metros de espesor de Groenlandia comenzó a aumentar a mitad del siglo XIX y luego aumentó dramáticamente sin pausa en el siglo XX y principios del XXI, según un estudio publicado en la revista NatureContinua la lectura de El desglaç de Groenlàndia s’accelera a un ritme sense precedents

El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Alerta de la Unesco. Glaceres dels Andes es fonen a ritme aterridor. La Unesco adverteix que “algunes glaceres als Andes tropicals podrien perdre entre 78 i 97 per cent del seu volum d’aquí a finals de segle”. L’únic glacera que queda a Veneçuela desapareixerà en els propers dos anys.

Aquesta situació repercutirà directament en la vida de centenars de milers de persones que habiten a les zones altes dels Andes, ja que l’aigua del desglaç de les glaceres és una font d’aigua fonamental per a ells, va advertir la Unesco.

Algunes de les principals ciutats de la regió tenen a les glaceres seva principal font per proveir-aigua, com Quito (5 per cent), La Pau (61 per cent) i la peruana Huaraz (67 per cent).

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181207/deshielo-graciares-andes-peru-7188662 Continua la lectura de El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic

L’article següent ens ho avança. Els fets es precipiten perquè no tenim el control sobre els seus efectes ni sobre la cinètica del procés. Diversos mecanismes de realimentació en podrien precipitar els pitjors efectes en només una dècada.

https://www.ara.cat/internacional/temuts-punts-retorn-canvi-climatic_0_2138786109.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emaiLa idea que tenim del canvi climàtic és la d’una alteració lenta i progressiva. Encara que estiguem fent augmentar sense parar els nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, aquest augment és progressiu i s’espera que les conseqüències també ho siguin, amb canvis que es produiran en una escala de desenes o centenars d’anys. ¿Però què passaria si alguns d’aquests canvis s’acceleressin a una velocitat molt més ràpida, de només una dècada? Els experts alerten des de fa temps de tot un seguit de punts d’inflexió o punts de no retorn que poden comportar una acceleració de les conseqüències de l’escalfament global. Els anomenats en anglès tipping points són mecanismes que es poden realimentar i causar canvis sobtats en tan sols una dècada, un espai de temps que a escala climàtica no és sinó un instant.

N’és un clar exemple la fosa de gel de l’Àrtic. Segons la catedràtica de climatologia de la URV, Manola Brunet, el color blanc del gel de l’Àrtic implica que molta de la llum del sol que hi arriba sigui reflectida i no absorbida per la Terra. En la mesura que el gel de l’Àrtic disminueix, el seu color blanc és substituït pel color més fosc de l’oceà, que sí que absorbeix més fàcilment la radiació. És, per tant, un mecanisme que es realimenta. Continua la lectura de Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic

Les emissions mundials de CO2 creixen de nou i arribaran al seu màxim històric aquest any

No parem. Després de tres anys gairebé sota control, les emissions de CO2 tornaran a créixer aquest curs per segona vegada consecutiva. I no poc. L’increment s’atribueix al repunt del carbó i el creixement del gas i el petroli per produir energia, segons la investigació publicada aquest dimecres a Nature. Dels grans emissors, la Xina i els EUA augmenten el CO2 que llancen. La UE ha alentit el seu ritme de retallada d’emissions.”La demanda d’energia ha sobrepassat el ritme de descarbonització”, analitza la cap de la investigació, Corinne Li Quéré.

https://www.eldiario.es/sociedad/emisiones-mundiales-CO2-alcanzaran-combustible_0_843066014.html

Según se aleja la euforia que presidió el Acuerdo de París de 2015, se diluye el esfuerzo que los países están realizando para frenar el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero volverán a subir en 2018 y alcanzarán su máximo histórico, según el análisis de los investigadores de la Universidad de East Anglia que se publica este miércoles simultáneamente en Nature, Earth System Science Data y Environmental Research Letters. Continua la lectura de Les emissions mundials de CO2 creixen de nou i arribaran al seu màxim històric aquest any