Arxiu d'etiquetes: botànica

Aquest arbre ferit i mil·lenari és un perdedor: recolza’l!

Per mitjà d’exemplars singulars, és una manera d’enfocar l’atenció cap als arbres, que la gent se senti orgullosa d’ells, que es creguin moviments socials en defensa seva, que vagi calant aquest sentiment de respecte i admiració. Continua la lectura de Aquest arbre ferit i mil·lenari és un perdedor: recolza’l!

Les plantes també senten estrès i criden de dolor

Les plantes també criden quan se senten estressades o amenaçades

Investigadors israelians enregistren per primer cop ultrasons emesos en certes situacions per plantes de tomàquet i de tabac
Xavier Duran  Actualitzat 
Les plantes també criden quan se senten estressades o amenaçades
La planta del tabac avisa quan els falta aigua (Pixabay)

Les plantes xisclen quan estan estressades o amenaçades. I aquests sons no els perceben els humans, però sí que arriben a altres plantes i a alguns animals.

Així ho afirma un estudi fet per un equip d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv, a Israel, encapçalat per Itzhak Khait. L’estudi encara no ha estat acceptat i publicat en cap revista, però ja es pot trobar a internet en versió sense revisar.

Els autors van situar micròfons a deu centímetres de plantes de tomàquet i de tabac. Van enregistrar sons a una freqüència inaudible per als humans, però que poden percebre molts mamífers i insectes. Van comprovar que aquests animals poden detectar els ultrasons a distàncies de fins a cinc metres. Els investigadors també suggereixen que poden ser percebuts per altres plantes.

Sons diferents en situacions diferents

Els científics van fer servir un sistema d’intel·ligència artificial per separar els sons de les plantes dels que podien ser produïts pel vent o altres fonts a l’hivernacle on van fer les gravacions. També van deduir si els sons de les plantes es produïen arran d’una situació d’estrès hídric, per manca d’aigua, o perquè rebien talls. Van comprovar que els “xiscles” de la planta del tabac són més forts quan els manca aigua que quan se’ls fan talls.

El possible mecanisme d’emissió de sons seria la cavitació, procés en què es formen i exploten bombolles d’aire en el xilema, el conducte per on les plantes vasculars transporten la saba des de l’arrel.

Pels autors, això canvia la visió d’un món vegetal que no emet sons.

“Aquestes troballes poden alterar la manera de pensar el regne vegetal, que fins ara ha estat considerat gairebé silenciós.”

Els investigadors israelians citen un article publicat el 2012 per la biòloga Monica Gagliano, de la Universitat d’Austràlia Occidental, a la revista “Behavioral Ecology”. Aquesta autora suggeria que, tot i que encara no s’havia detectat, les plantes podrien emetre sons amb diverses finalitats.

“Seria particularment avantatjós per a les plantes, per aprendre sobre el seu entorn, fer servir sons, perquè els senyals acústics es propaguen ràpidament i amb un mínim cost energètic o d’adaptació. De fet, tant l’emissió com la detecció de so poden tenir un valor adaptatiu en plantes i afectar les respostes d’altres organismes, com plantes i animals.”

Khait i els seus col·legues proposen alguns d’aquests avantatges. Així, moltes arnes que col·loquen les seves larves en plantes de tomàquet o de tabac, podrien evitar les que emeten sons. També suggereixen que alguns depredadors es podrien guiar pels sons i anar a plantes que són atacades per herbívors i capturar-los.

Altres plantes també es beneficiarien dels avisos acústics i es podrien preparar per reaccionar davant de situacions de manca d’aigua o d’atacs de plagues a les seves veïnes.

Utilitat en agricultura

Finalment, creuen que els sons ofereixen una nova oportunitat per controlar les necessitats d’aigua dels conreus. Enregistrant aquests sons es podria modificar el reg i aportar més aigua a les plantes que emetin alarmes. Es tracta, afirmen, d’un tema molt important ara que l’escalfament global provocarà més episodis de sequera i més intensos i prolongats.

En tot cas, diversos científics esperen, abans de pronunciar-se, que els resultats passin l’avaluació d’alguna revista que decideixi publicar-los.

Continua la lectura de Les plantes també senten estrès i criden de dolor

La tora blava, la flor més tòxica d’Europa, es troba al Pirineu i pot ser mortal

La ingesta d’1 mil·ligram d’aquesta planta podria matar un nen petit o una persona que estigui dèbil.

La tora blava (Aconitum napellus) és una planta que, quan floreix, és bonica, molt bonica, però que, si es menja, és mortal. De fet es considera la planta més tòxica d’Europa. Això es deu a la presència de dues substàncies potencialment molt tòxiques com l’aconitina i la pseudoaconitina, que produeixen efectes cardio i neurotòxics. Les parts més tòxiques de la planta són les fulles i l’arrel, on s’acumula més aconitina, però l’alta toxicitat es contempla a qualsevol part de la planta, fins i tot quan és seca.

L’acònit blautora blavamatallops blauescanyallopsherba toraherba verinosa[1] o realgar/rialgar[2](Aconitum napellus) és una planta verinosa, inclòs letal, de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum

A nivell mundial, l’Aconitum napellus es troba en moltes zones d’Àsia i Europa. Concretament a la Gran Bretanya, a Irlanda, als Pirineus (incloses les Corberes) i Prepirineus, als Alps (excepte a Itàlia i Iugoslàvia) i en altres zones muntanyoses de la península Ibèrica.

Distribució al Principat[modifica]

Pel que fa a la distribució dins del Principat, la tora blava s’estén des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir.

De les espècies aconitum, n’hi ha unes 330 al món; la més perillosa es troba a l’Índia (Aconitum ferox); al Pirineu n’hi ha tres: Napellus (tora blava), l’A anthora (tora groga) i l’A vulparia (tora pirinenca).

La blava és la més abundant i, a casa nostra, s’estén des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorçafins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir, i es troba a la vora dels cursos d’aigua i als boscos, i comença a florir al juliol.

Normalment creix a una altitud d’entre 1.500 i 2.500 metres, i ni els animals que pasturen s’hi acosten. La biòloga Núria Tomàs ho diu ben clar:

La natura és tan sàvia que les vaques i els cavalls que pasturen ni les toquen.

Té substàncies mortals. Només de tocar-la, ja et pot entrar a dins.

La ingesta d’1 mil·ligram d’aquesta planta podria matar un nen petit o una persona que estigui dèbil.

En adults, dosis d’entre 5 i 8 mil·ligrams també són mortals. La mort pot sobrevenir al cap d’una o de dues hores de les ingestes, com a conseqüència de les arrítmies o per paràlisi respiratòria. El pronòstic és molt greu.

Des del Parc Natural del Cadí-Moixeró fan xerrades i fulletons informatius advertint-ne de la perillositat, però sempre troben excursionistes que, per desconeixement, tornen de la muntanya amb un ram de flors farcit de tores blaves. Jordi Garcia Petit, director del parc, en fa advertència.

El consell és que, com que a alta muntanya hi ha moltíssimes plantes que, o són tòxiques o són protegides, millor no tocar-ne cap. Gaudim-ne, fem-hi fotos, però no les toquem!

https://www.ccma.cat/324/la-tora-blava-la-flor-mes-toxica-deuropa-es-troba-al-pirineu-i-pot-ser-mortal/noticia/2945054/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava

Dues-centes mesures urgents per evitar la pèrdua de biodiversitat a Espanya

L’ONU ha advertit que, en l’actualitat, hi ha un milió d’espècies a punt d’extingir-se a tot el planeta. Encarar podem revertir la situació amb la mesura del possible. Ampliar les zones protegides, dotar de més pressupost i crear eines per a la protecció de la flora i la fauna són algunes de les exigències de l’organització mediambientalista per evitar la desaparició de milers d’espècies.

https://www.publico.es/sociedad/doscientas-medidas-urgentes-evitar-perdida-biodiversidad-espana.html

La crisis climática amenaza a los ecosistemas tal y como los concebimos en la actualidad. Inestabilidad temporal, cambios bruscos de temperatura, aumento de territorios desérticos, escasez de recursos agrícolas… Las consecuencias se van haciendo notar poco a poco y, todas ellas, terminan agravando la pérdida de biodiversidad del planeta. Tanto es así, que el pasado mes de abril los científicos del Panel Intergubernamental sobre Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) de la ONU advirtió de que, en la actualidad, hay un millón de especies a punto de extinguirse en todo el planeta.

“Estamos en la sexta extinción global, con la ventaja de que lo sabemos y todavía tenemos capacidad de actuar”, explica Juan Carlos Atienza, responsable de Gobernanza de SEO/BirdLife, organización que ha presentado este miércoles un paquete de doscientas medidas para frenar la pérdida de diversidad ecológica en España.  “Nuestro grito social es ni un grado más, pero también ni una especie menos“, ha añadido Asunción Ruiz, directora ejecutiva de la ONG medioambientalista.

Desde la organización señalan cinco factores clave para entender el declive de la biodiversidad que experimenta el Estado español. Los cambios en el uso de la tierra y el mar hacia un modelo intensivo, la sobrexplotación de los recursos naturales, la crisis climática, la contaminación y la introducción de especies invasoras degradan la riqueza biológica del territorio ibérico.

“En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”

El camino para revertir esta situación, explican desde la ONG ecologista, pasa por el cumplimiento de la ley, que a su juicio, tiene unos tintes modernos que no llegan a plasmarse en la vida real. “A veces no se trata de desarrollar las leyes sino de cumplirlas.Tenemos una ley de patrimonio natural y biodiversidad que es muy completa, pero le faltan mecanismos para que se pueda desarrollar en plenitud”, expone Ana Carricondo, coordinadora de programas de SEO/BirdLife.

Para ello, es imprescindible que se presenten unos presupuestos ambiciosos para abordar el reto: “En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”, denuncia Ruiz. El asunto presupuestario es, por ende, el primer factor a tener en cuenta dentro del paquete de medidas publicadas por la organización medioambientalista. El siguiente paso, según reclaman, sería crear un consejo de seguridad ambiental presidido por el presidente del futuro Gobierno y con la presencia de los ministros de las carteras más vinculadas al medio ambiente. De esta forma, se pretende dar unidad a la multitud de cargos que dificultan que las medidas para abordar la crisis de biodiversidad puedan implantarse de pleno.

Por otro lado, la ONG denuncia que, hasta la fecha, la denominada transición ecológica se ha enfocado desde los gobiernos europeos desde una perspectiva energética, dando a entender que el camino para revertir la emergencia climática pasa única y exclusivamente por la apuesta por las renovables y dejando en el olvido la perspectiva conservacionista que busca salvar el sangrado de especies que desparecen por causa del cambio climático.

En virtud de ello, Ruiz reclama que se prueben los planes contemplados en la Ley 42/2007 para poder integrar la conservación de la biodiversidad dentro del resto de políticas económicas. De esta forma, se salvaguardaría a las especies animales y vegetales del impacto que puedan generar las políticas agrarias, forestales o energéticas. “Es digno de reconocer que por primera vez un presidente reconoce que la transición ecológica va a ser una de sus prioridades. Lo aplaudimos, pero le recordamos que no debe olvidarse de la perdida de biodiversidad”, opina, insistiendo en la idea de que las políticas verdes que se están planteando dejan de lado a las corrientes que luchan por la conservación del patrimonio natural español.

“El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué”

Por otro lado, SEO/BirdLife reclama que complete y se amplíe la red de Zonas de Especial Protección para Aves (ZEPA) y la Zona de Especial Conservación (ZEC), todo ello acompañado de inversión en herramientas que garanticen el control y seguimiento de la evolución poblacional de las especies.

El millón de especies en riesgo de extinción, no obstante, es una cuantificación aproximada realizada por la ONU. En España, tenemos cifras abultadas que certifican la pérdida de biodiversidad y el declive de especies propias de la península ibérica, sin embargo, los datos “no nos mueven de la silla”, recalca la directora ejecutiva: “El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué“.

Una pregunta que se responde con un sistema económico basado en la sobrexplotación, en tanto y cuanto que la flora y fauna más amenazada se sitúa en entornos dónde predominan los sistemas agrarios intensivos o allá dónde se ubican las grandes batidas pesqueras, así como en las espacios urbanos que se expanden con construcciones urbanísticas que apenas respetan la realidad natural del ecosistema.

“Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

L’avanç de la ‘Xylella fastidiosa’ en tres comarques alacantines segueix imparable. Organitzacions agrícoles demanen acabar amb la destrucció dels arbres sans i demanen un pla de contenció com el concedit per la Comissió Europea a les Illes Balears i Còrsega.

Xylella fastidiosa es una bacteria Gram-negativa, aeróbica, y cuyo óptimo de crecimiento se sitúa entre los 26-28ºC. Es una bacteria que se encuentra en el xilema, y se multiplica dentro de los vasos llegando a taponarlos y a obstruir el flujo de savia bruta, lo que provoca síntomas que se corresponden con falta de agua o carencia de nutrientes.

Hay 3 subespecies principales de la bacteria X. fastidiosa: subsp. fastidiosa, subsp. pauca y subsp. multiplex. En Europa han aparecido recombinantes de estas subespecies, como en el caso de Italia que está presente un recombinante de la subespecie pauca denominada CoDiRO y en Córcega (Francia) que está presente una recombinación entre las subespecies multiplex-sandyi.

https://www.publico.es/sociedad/agricultores-valencianos-plaga-fastidiosa-mantiene-agricultores-valencianos-pie-guerra.html

Continua la lectura de “Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

El plàtan en risc per culpa del canvi climàtic

La malaltia fúngica de la Sigatoka negra, que assola els cultius de plàtan, s’expandeix per culpa del canvi en les temperatures i la humitat. La Sigatoka negra, causada pel fong Mycosphaerella fijiensis, és la malaltia foliar que representa la principal limitant en la
producció del plàtan i banana a nivell mundial. La
malaltia afecta l’àrea foliar fotosintètica de la planta i, en
conseqüència, els raïms i els fruits tenen un menor pes en
comparació amb plantes sanes. Addicionalment, infeccions severes
de la Sigatoka negra causen la maduresa prematura del fruit.

L’equip d’investigadors ha pogut demostrar que el canvi climàtic ha creat les condicions de temperatura i humitat òptimes per a la germinació i el creixement de les espores i ha fet que les copes dels cultius siguin més humides, el que eleva el risc d’infecció per Sigatoka negra en moltes àrees de cultiu a Amèrica Llatina.
Aquesta malaltia fúngica pot reduir la fruita produïda per les plantes infectades fins a un 80 per cent.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20190506/462062336593/enfermedad-cultivo-platano-hongo-sigatoka-negra-cambio-climatico.html

La enfermedad de la Sigatoka negra se detectó por primera vez en Asia a finales del siglo XX. Ahora, esta devastadora enfermedad que afecta los cultivos de plátano, ha saltado el Pacífico para llegar a América Latina y expandirse por las grandes extensiones de cultivo en el Caribe. El principal responsable de esta expansión es el cambio climático, según muestra una investigación reciente. Continua la lectura de El plàtan en risc per culpa del canvi climàtic

Espanya crea el segon parc nacional marítim a la Mediterrània, al sud de Mallorca

  Es un gran dia per a la Mediterrània i per a la conservació internacional de l’oceà. El Parc Nacional de Cabrera acull una gran diversitat d’ecosistemes i vida marina, i és un exemple perfecte del patrimoni natural submarí que volem mantenir per a les generacions futures. Aquesta és la primera vegada que Espanya ha donat la màxima protecció jurídica als corals de mar i a les zones on es troben mamífers marins com els catxalots i els dofins, els coralls d’arbre groc i els grans peixos com el tonyina vermella, entre d’altres

https://www.eldiario.es/sociedad/Gobierno-amplia-parque-nacional-cabrera_0_863363892.html

No es nuevo, pero sí el más grande. El Parque Nacional de Cabrera añade este viernes 80.000 hectáreas de mar protegido a su extensión. Su mapa pasa de 10.000 a 90.000 Ha. al incorporar buena parte de las aguas colindantes con las islas tras aprobarse el plan en el Consejo de Ministros.

 El Gobierno eligió un trámite más ágil para ampliar el espacio protegido previsto en la ley de parques nacionales. Al sumarle superficie de titularidad pública puede recurrirse al acuerdo del Consejo. Con esta decisión, Cabrera se convierte en el parque más grande de España incluyendo los terrestres.

La novedad ecológica de esta decisión estriba en la protección de 12 de los 13 ecosistemas marinos de especial valor e interés listados en la ley. Y, además, blinda por primera vez aguas de mar abierto y de gran profundidad.

Esta ampliación, hasta llegar a alta mar, hace que caiga en el mapa de Parque de Cabrera las ” áreas pelágicas de paso, reproducción o presencia habitual de cetáceos o grandes peces migradores”. Es decir se crea una suerte de santuario de ballenas y delfines a su paso por las aguas baleares. Y al llegar hasta los 2.000 metros de profundidad incorpora a sus hábitats “los bancos de corales profundos”, según indica el Ministerio para la Transición Ecológica.

El parque nacional nació en 1991. Se encuentra situado al sur de Mallorca y lo componen una isla principal, Cabrera Gran, y 18 islas menores, entre las que destaca la Illa dels Conills. Su ampliación caminaba sin mayores problemas hasta que surgieron trabas por los intereses pesqueros de cierta parte de la flota comercial que fueron defendidos por los senadores baleares del Partido Popular que convencieron a la entonces ministra de Medio Ambiente, Isabel García Tejerina, para, al menos, revisar los nuevos límites. El cambio de color político en La Moncloa ha terminado en el acuerdo de este viernes.

https://eu.oceana.org/en/press-center/press-releases/spain-create-second-largest-marine-national-park-mediterranean-south

Els microorganismes de la superfície i el fons marí estan connectats

La “pluja de partícules” porta els microorganismes de la superfície dels oceans a quatre mil metres de profunditat. A quatre mil metres de profunditat, els oceans tenen poca vida. Però els microorganismes que hi viuen són els mateixos que es poden trobar a la superfície. Això significa que hi ha una connexió vital entre aquestes dues regions tan separades i tan diferents.

https://www.diaridegirona.cat/fets-gent/2018/07/04/microorganismes-superficie-fons-mari-connectats/922735.html Continua la lectura de Els microorganismes de la superfície i el fons marí estan connectats

Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

“És el temps que has perdut en la teva rosa el que fa a la teva rosa tan important.”Deia “El petit príncep”, poc podria sospitar Antoine de Saint-Exupéry que podria existir el sentit estricte i purament científic d’aquestes paraules. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa.En aquest estudi, s’ha fet la seqüenciació completa de la Rosa chinensis.

http://www.ccma.cat/324/els-cientifics-flairen-el-genoma-sencer-de-la-rosa/noticia/2852309/

Hauria estat una notícia ideal per Sant Jordi, però ha arribat una setmana més tard. Un equip d’investigadors ha seqüenciat per primer cop el genoma de la rosa. Això obre la porta a conèixer i controlar millor una flor de gran importància cultural i econòmica.

L’ampli equip ha estat dirigit per Mohammed Bendahmane, del Laboratori de Reproducció i Desenvolupament des Plantes de la Universitat de Lió (França). Està format bàsicament per investigadors francesos. Però també inclou alguns científics xinesos, un dels països on el cultiu d’aquesta flor està present des de l’antiguitat. Els resultats s’han publicat online a la revista “Nature Genetics”. Continua la lectura de Els científics flairen el genoma sencer de la rosa

Greu atemptat ecològic en un espai natural protegit del riu Tordera

Que passaria si algú destruís alguna de les torres de la Sagrada Família ?. En el nostre bosc tenim monuments que no som conscients que és imprescindible respectar, però no ho fem

No va ser fins que el Departament d’Agricultura de la Generalitat va confirmar que no havia donat cap autorització per a la tala a la zona protegida privada quan es mobilitzaven tots els efectius, però ja era tard.

http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20180404/442175107207/tordera-roureda-can-verdalet-atentado-ecologico-tala.html

El robledal de Can Verdalet, en el municipio de Tordera (Maresme), es un bosque maduro e inundable de roble común (Quercus robur) único en Catalunya. Se trata de un hábitat singular de alto valor ecológico de unas 18 hectáreas ubicado en la llanura aluvial del río Tordera, refugio de fauna y flora singular. Gracias a la intervención de entidades ecologistas se pudo constatar y paralizar una actuación ilegal llevada a cabo por parte una empresa barcelonesa que taló unos 400 árboles y destrozó los hábitats protegidos de los animales. La actuación de las administraciones llegó tarde pese al aviso los naturalistas que alertaron a los Agents Rurals de lo que sucedía, sin que intervinieran en primera instancia. Continua la lectura de Greu atemptat ecològic en un espai natural protegit del riu Tordera