Arxiu d'etiquetes: botànica

El canvi climàtic afectarà més les plantes i els animals “endèmics”

S’espera que les plantes i els animals que només viuen en una regió (coneguda com a espècie “endèmica”) siguin “constantment més afectats” pel canvi climàtic que els seus homòlegs menys especialitzats, segons una nova investigació.

L’estudi de síntesi, publicat a Biological Conservation , troba que més del 90% de les espècies endèmiques s’enfrontaran a conseqüències negatives, com ara la reducció de les poblacions, si l’escalfament global arriba als 3C per sobre dels nivells preindustrials . No obstant això, afegeix que s’espera que les espècies invasores vegin impactes neutres o positius en general pel clima d’escalfament.

Aquesta tendència podria permetre que “oportunistes generalistes i generalitzats” substituïssin les espècies endèmiques, adverteix l’estudi, que conduirà a una disminució de la biodiversitat.

L’estudi també calcula els riscos d’extinció a diferents nivells d’escalfament. Troba que el 2% de les espècies endèmiques corren el risc d’extinció si l’escalfament es limita a 1,5 ° C i el 4% es troba en risc a 2 ° C. Tot i això, el risc augmenta fins al 20% per als ecosistemes terrestres i al 32% per als ecosistemes marins si l’escalfament arriba als 3C.

“Estem realment sorpresos de quant esperem perdre amb tan pocs augments de temperatura mitjana”, explica un autor de l’estudi a Carbon Brief, que afegeix que “seguir l’ acord de París [límits d’escalfament] faria una gran diferència per a la nostra biodiversitat a tot el món ”.

“Espècie insígnia”

Utilitzant més de 8.000 projeccions d’articles científics, els autors analitzen el risc de canvi climàtic per a les espècies en 273 punts “insubstituïbles” de “biodiversitat excepcional”.

Climate change will hit ‘endemic’ plants and animals the hardest, study warns

Using more than 8,000 projections from scientific papers, the authors analyse the risk of climate change to species in 273 “irreplaceable” hotspots of “exceptional biodiversity”.

The authors group species into three categories – “endemic”, “non-endemic native” and “introduced” species – based on where they typically live.

An endemic species lives exclusively in one geographic region. Areas of high biodiversity are often “overflowing” with endemic “flagship species” explains Dr Stella Manes from the Federal University of Rio de Janeiro – the lead author of the study.

For example, all species of lemur are endemic to Madagascar, meaning that they are not found in any other location on the planet. Similarly the South Africa’s national bird – the blue crane – is endemic to the country, while the snow leopard is endemic to the Himalayas.

If a species is naturally found in more than one geographic region, it is called a native species when found in those regions. Meanwhile, if a species is not naturally found in a given region but is brought there through human activity – either intentionally or unintentionally – it is called an “introduced” species.

The maps below show the expected impact of climate change on species in land-based biodiversity hotspots – standardised across a range of dates and warming scenarios. Red shading indicates that climate change will have a negative impact on species in the area, and blue shading indicates a positive impact.

The projected impact of climate change on species in land-based biodiversity hotspots for (a) all species, (b) endemic species, (c) native species and (d) introduced species. The impacts are standardised across a range of dates and warming scenarios. Source: Manes et al (2021).

The authors find that land-based endemic species are projected to be 2.7 times “more impacted” by climate change than non-endemic native species, and 10 times more impacted than introduced species.

This confirms the findings of past research by showing that endemic species are the most significantly impacted by climate change, explains Dr Mark Urban – an associate professor in ecology and evolutionary biology at the University of Connecticut, who was not involved in the study. He tells Carbon Brief:

“It makes sense that endemic species would be more threatened by climate change. Endemic species are already the little guys. They usually occupy smaller ranges and live in smaller populations, and these factors make species more susceptible to any threat, not just climate change.”

Introduced species, on the other hand, can expect a “neutral or positive” impact from climate change, the study finds. Introduced species are often able to adapt to new environments, but sometimes have a negative impact on the local ecosystem – for example outcompeting native species for food. In this case, they are known as “invasive”.

Plants are “some of the world’s most proficient invasive species”, the study says, because they can often “outcompete” native species under increased temperatures and CO2 levels. In this study, plants made up the majority of introduced species in biodiversity hotspots.

Dr Mariana Vale – a researcher from the Federal University of Rio de Janeiro and author on the study – tells Carbon Brief that “globalisation is the big problem” when it comes to invasive species.

“It is not surprising that so many invasive species are plants,” she says. This is because plants can easily be carried into a new ecosystem – for example via luggage contaminated with seeds – and then they are able undergo clonal reproduction, she explains.

Manes adds that invasive plant species can go “basically everywhere”, adding that humans are even introducing non-native plant species to Antarctica through the mud on their boots. Furthermore, plants can be carried by the wind, making it easier for them to move from island to island, she notes.

Losing biodiversity

The authors also perform this analysis for marine ecosystems, as shown in the map below.

The projected impact of climate change on species in marine biodiversity hotspots for (a) all species, (b) endemic species and (c) native species. Source: Manes et al (2021).

The findings suggest that the proportion of marine species at risk of extinction is more than twice as high for endemic species as it is for natives.

The study shows that in the Mediterranean – “an enclosed sea with high endemicity” – climate change is expected to bring a “high risk of extinction” to one quarter of species. The authors label a species as a high risk of extinction if they see a drop in abundance of over 80% – the same criteria as used by the International Union for Conservation of Nature (IUCN).

In the Arctic, the authors found that warming temperatures are expected to have a positive impact on some marine species, allowing them to increase their abundance or range.

The authors note that, of the 232 studies explored in this paper, only 34 focus on marine ecosystems, and no data was found for almost half of the 273 areas of exceptional biodiversity originally defined.

Dr Maria Paniw – a research fellow at the Estación Biológica de Doñana – tells Carbon Brief that she is nevertheless “thrilled” to see aquatic systems included in this study, as they are often left out due to a lack of data:

“[Aquatic systems] are less often considered, particularly in synthesis pieces where terrestrial systems are included, and especially when we talk about climate change. A case-in-point, is our own review, where we only looked at terrestrial mammals – due to a lack of data for marine species.”

Overall, these trends could lead to a loss of biodiversity, the study finds, as endemic species face a greater threat from climate change than non-endemic and introduced species. While it is important to protect endangered species, Vale tells Carbon Brief that biodiversity has “many co-benefits that go beyond saving the species themselves”.

For example, Manes tells Carbon Brief that diversity is “closely linked to ecosystem stability”:

“When you have more species, you increase the change that these species can perform the same functions and maintain the same ecosystem services – contributions that nature gives to people. The more diverse an ecosystem, the more stable it is, because if you lose one species, another can provide these benefits.”

Paniw adds that biodiversity is also important to people:

“If we take a human-centric view, biodiversity is important because ultimately our health and welfare depend on it. Healthy, diverse ecosystems have been linked to improved ecosystem functions, such as clean air, clean water and food.”

Receive our free Daily Briefing for a digest of the past 24 hours of climate and energy media coverage, or our Weekly Briefing for a round-up of our content from the past seven days. Just enter your email below:

Extinction risk

The study also calculates the extinction risk to species in different climatic, geographic and biological impact categories. The plot below shows how species in different regions are expected to be impacted by climate change.

For each category, results are presented for all species (black), endemics (purple) non-endemics (green) and introduced species (orange) on the left hand side. The bar indicates the spread of results from that category, with results to the left of zero indicating a negative impact and to the right of zero indicating a positive impact.

On the right side of the plot, the bars indicate the proportion of species that will be positively impacted by climate change (purple), negatively impacted (pink) or will face an extinction risk (red).

Climatic, geographic and biological impacts of climate change. The left shows the impact on all species (black), endemics (purple) non-endemics (green) and introduced species (orange) on the left hand side. The right side shows the proportion of species that will be positively impacted by climate change (purple), negatively impacted (pink) or will face an extinction risk (red). Source: Mane et al (2021).

The study finds that if the planet heats up by more than 3C, a third of endemic species on land and half of marine endemic species will be at risk of extinction.

The findings suggest that island and mountain-dwelling species are more than six times more vulnerable to the impacts of climate change than those from mainland regions. Under a 3C warming scenario, the study finds that 84% of endemic species from mountain regions and 100% from islands face a “high extinction risk”.

Urban explains that this vulnerability is because mountain and island species are often unable to move to a more suitable climate:

“This research provides more evidence that some of the species most threatened by climate change are those that live the island lifestyle – either on traditional oceanic islands or the ‘sky islands’ that exist wherever cold mountaintops stand isolated in a sea of hot lowlands. These island species often cannot track their climate as it shifts out from under them because their next suitable habitat is surrounded by wide expanses of water or heat.”

Dr Vale adds that to compensate for the increase in temperature, species often climb to higher altitude. However, due to the triangular shape of mountains, the higher a species climbs, the less area they have available.

Meanwhile, with its large number of islands, half of the endemic species in Oceania will be at risk of extinction due to climate change, the paper says.

The authors also found that species living in the tropics face a high level of risk, with more than 60% of tropical terrestrial endemic species projected to be threatened by extinction from climate change.

Urban tells Carbon Brief that it is important to study areas of high biodiversity because preserving species in these areas “might give us the most bang for the buck”.

However, he notes that it will also be important to consider conservation in “species-poor” regions:

“I think we cannot just focus on the richest places on Earth if we are also concerned with ecosystem function. In species-poor places, the loss of just one species can dramatically change the ecosystem because no replacements exist. I think we need to consider threats to species across all of the Earth, but for different reasons. That means we need ways to make difficult decisions on how to allocate limited conservation funds to save both the most species and the most important species on Earth.”

Una de les poques bones notícies per acabar 2020: Descobreixen una nova espècie de violeta a la part alta del Teide

És extremadament estranya. Tan sols està present en dos reduïts punts de Parc Nacional i la seva població mundial tot just suma 3.000 exemplars.

Descubren una nueva especie de violeta en lo alto del Teide

Acabemos el año con una buena noticia. Y aprovecemos para curarnos esa injusta ceguera botánica que nos cierra los ojos frente a una de las auténticas maravillas de la naturaleza, las flores.

Alegrémenos de que científicos españoles hayan descubierto este año aciago una nueva especie de violeta en las cumbres del Teide: la Viola guaxarensis.

Nueva violeta del Teide. Foto: Manolo Suárez

Única y amenazada

Esta planta es una hermosura diferente a la más abundante encontrada y descrita para la ciencia nada menos que por el explorador Alexander von Humboldt y su compañero Bonpland a principios del siglo XIX.

Es extremadamente rara. Tan solo está presente en dos reducidos puntos del Parque Nacional y su población mundial apenas suma 3.000 ejemplares.

Una planta tan delicada en apariencia como dura, pues sobrevive en un espacio inhóspito, a más de 2.600 metros de altitud.

Y amenazada. Aunque ya no hay ganado doméstico en el Teide que se las coma, los conejos y los muflones causan estragos en sus reducidas poblaciones.

Como explica emocionado en su Facebook José Luis Martín Esquivel, uno de sus descubridores, de la docena de nuevas especies para la ciencia que hasta el momento ha descrito, “pocas me producen tanta satisfacción como la nueva violeta del Teide, Viola guaxarensis”. Y añade. “Será por el placer de investigar junto a mis compañeros Manuel Marrero, Manolo Suárez y José Ramón Docoito, o quizás sea simplemente porque es una planta de grácil belleza adaptada a vivir por encima de las nubes”.

Cuarenta especies nuevas en un año

A lo largo de 2020, la actividad de los botánicos españoles ha estado marcada por una palabra: “cuarentena”.  No solo porque este año la pandemia del coronavirus les haya dificultado el salir al campo, sino porque han descrito más de cuarenta especies de  plantas nuevas para la ciencia.

Pese a las dificultades sanitarias y sociales que la crisis ha impuesto, han continuado analizando y recopilando datos, examinando especímenes atesorados en los herbarios y colaborando telemáticamente para sacar adelante su crucial cometido, la descripción y estudio de la  biodiversidad vegetal.

En concreto, la Sociedad Botánica Española ha registrado al menos 43 especies nuevas para la ciencia descritas por botánicas y botánicos españoles, o que trabajan en instituciones españolas,  durante 2020. Se trata de un notable ascenso en relación al año anterior.

Entre las especies descubiertas hay algunas endémicas españolas, es decir, que no  existen en ningún otro lugar del mundo: cuatro especies de la España peninsular, una gramínea de Menorca  y dos especies de zonas montañosas de las islas Canarias (la nueva violeta del Teide, en Tenerife, y un musgo de Gran  Canaria).

Si te ha gustado esta entrada quizá te interesen estas otras:

Com afecta el canvi climàtic al color de la mar?

El canvi climàtic provocarà que gran part de la superfície de l’oceà sigui més blau i verd. Això, un cop més, es deu a un augment de les temperatures globals en el fitoplàncton, o algues marines microscòpiques que contenen clorofil·la i necessiten llum per sobreviure i créixer.

El cambio climático está teniendo impacto en todos los aspectos de nuestra vida y, al ritmo que vamos, poco podemos hacer para frenarlo. Cinco años después de la firma del Acuerdo de París se ha evidenciado, no solo que no estamos logrando los objetivos propuestos, sino que además se están cumpliendo los peores pronósticos. Continua la lectura de Com afecta el canvi climàtic al color de la mar?

Aquest arbre ferit i mil·lenari és un perdedor: recolza’l!

Per mitjà d’exemplars singulars, és una manera d’enfocar l’atenció cap als arbres, que la gent se senti orgullosa d’ells, que es creguin moviments socials en defensa seva, que vagi calant aquest sentiment de respecte i admiració. Continua la lectura de Aquest arbre ferit i mil·lenari és un perdedor: recolza’l!

Les plantes també senten estrès i criden de dolor

Les plantes també criden quan se senten estressades o amenaçades

Investigadors israelians enregistren per primer cop ultrasons emesos en certes situacions per plantes de tomàquet i de tabac
Xavier Duran  Actualitzat 
Les plantes també criden quan se senten estressades o amenaçades
La planta del tabac avisa quan els falta aigua (Pixabay)

Les plantes xisclen quan estan estressades o amenaçades. I aquests sons no els perceben els humans, però sí que arriben a altres plantes i a alguns animals.

Així ho afirma un estudi fet per un equip d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv, a Israel, encapçalat per Itzhak Khait. L’estudi encara no ha estat acceptat i publicat en cap revista, però ja es pot trobar a internet en versió sense revisar.

Els autors van situar micròfons a deu centímetres de plantes de tomàquet i de tabac. Van enregistrar sons a una freqüència inaudible per als humans, però que poden percebre molts mamífers i insectes. Van comprovar que aquests animals poden detectar els ultrasons a distàncies de fins a cinc metres. Els investigadors també suggereixen que poden ser percebuts per altres plantes.

Sons diferents en situacions diferents

Els científics van fer servir un sistema d’intel·ligència artificial per separar els sons de les plantes dels que podien ser produïts pel vent o altres fonts a l’hivernacle on van fer les gravacions. També van deduir si els sons de les plantes es produïen arran d’una situació d’estrès hídric, per manca d’aigua, o perquè rebien talls. Van comprovar que els “xiscles” de la planta del tabac són més forts quan els manca aigua que quan se’ls fan talls.

El possible mecanisme d’emissió de sons seria la cavitació, procés en què es formen i exploten bombolles d’aire en el xilema, el conducte per on les plantes vasculars transporten la saba des de l’arrel.

Pels autors, això canvia la visió d’un món vegetal que no emet sons.

“Aquestes troballes poden alterar la manera de pensar el regne vegetal, que fins ara ha estat considerat gairebé silenciós.”

Els investigadors israelians citen un article publicat el 2012 per la biòloga Monica Gagliano, de la Universitat d’Austràlia Occidental, a la revista “Behavioral Ecology”. Aquesta autora suggeria que, tot i que encara no s’havia detectat, les plantes podrien emetre sons amb diverses finalitats.

“Seria particularment avantatjós per a les plantes, per aprendre sobre el seu entorn, fer servir sons, perquè els senyals acústics es propaguen ràpidament i amb un mínim cost energètic o d’adaptació. De fet, tant l’emissió com la detecció de so poden tenir un valor adaptatiu en plantes i afectar les respostes d’altres organismes, com plantes i animals.”

Khait i els seus col·legues proposen alguns d’aquests avantatges. Així, moltes arnes que col·loquen les seves larves en plantes de tomàquet o de tabac, podrien evitar les que emeten sons. També suggereixen que alguns depredadors es podrien guiar pels sons i anar a plantes que són atacades per herbívors i capturar-los.

Altres plantes també es beneficiarien dels avisos acústics i es podrien preparar per reaccionar davant de situacions de manca d’aigua o d’atacs de plagues a les seves veïnes.

Utilitat en agricultura

Finalment, creuen que els sons ofereixen una nova oportunitat per controlar les necessitats d’aigua dels conreus. Enregistrant aquests sons es podria modificar el reg i aportar més aigua a les plantes que emetin alarmes. Es tracta, afirmen, d’un tema molt important ara que l’escalfament global provocarà més episodis de sequera i més intensos i prolongats.

En tot cas, diversos científics esperen, abans de pronunciar-se, que els resultats passin l’avaluació d’alguna revista que decideixi publicar-los.

Continua la lectura de Les plantes també senten estrès i criden de dolor

La tora blava, la flor més tòxica d’Europa, es troba al Pirineu i pot ser mortal

La ingesta d’1 mil·ligram d’aquesta planta podria matar un nen petit o una persona que estigui dèbil.

La tora blava (Aconitum napellus) és una planta que, quan floreix, és bonica, molt bonica, però que, si es menja, és mortal. De fet es considera la planta més tòxica d’Europa. Això es deu a la presència de dues substàncies potencialment molt tòxiques com l’aconitina i la pseudoaconitina, que produeixen efectes cardio i neurotòxics. Les parts més tòxiques de la planta són les fulles i l’arrel, on s’acumula més aconitina, però l’alta toxicitat es contempla a qualsevol part de la planta, fins i tot quan és seca.

L’acònit blautora blavamatallops blauescanyallopsherba toraherba verinosa[1] o realgar/rialgar[2](Aconitum napellus) és una planta verinosa, inclòs letal, de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum

A nivell mundial, l’Aconitum napellus es troba en moltes zones d’Àsia i Europa. Concretament a la Gran Bretanya, a Irlanda, als Pirineus (incloses les Corberes) i Prepirineus, als Alps (excepte a Itàlia i Iugoslàvia) i en altres zones muntanyoses de la península Ibèrica.

Distribució al Principat[modifica]

Pel que fa a la distribució dins del Principat, la tora blava s’estén des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir.

De les espècies aconitum, n’hi ha unes 330 al món; la més perillosa es troba a l’Índia (Aconitum ferox); al Pirineu n’hi ha tres: Napellus (tora blava), l’A anthora (tora groga) i l’A vulparia (tora pirinenca).

La blava és la més abundant i, a casa nostra, s’estén des de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorçafins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir, i es troba a la vora dels cursos d’aigua i als boscos, i comença a florir al juliol.

Normalment creix a una altitud d’entre 1.500 i 2.500 metres, i ni els animals que pasturen s’hi acosten. La biòloga Núria Tomàs ho diu ben clar:

La natura és tan sàvia que les vaques i els cavalls que pasturen ni les toquen.

Té substàncies mortals. Només de tocar-la, ja et pot entrar a dins.

La ingesta d’1 mil·ligram d’aquesta planta podria matar un nen petit o una persona que estigui dèbil.

En adults, dosis d’entre 5 i 8 mil·ligrams també són mortals. La mort pot sobrevenir al cap d’una o de dues hores de les ingestes, com a conseqüència de les arrítmies o per paràlisi respiratòria. El pronòstic és molt greu.

Des del Parc Natural del Cadí-Moixeró fan xerrades i fulletons informatius advertint-ne de la perillositat, però sempre troben excursionistes que, per desconeixement, tornen de la muntanya amb un ram de flors farcit de tores blaves. Jordi Garcia Petit, director del parc, en fa advertència.

El consell és que, com que a alta muntanya hi ha moltíssimes plantes que, o són tòxiques o són protegides, millor no tocar-ne cap. Gaudim-ne, fem-hi fotos, però no les toquem!

Dues-centes mesures urgents per evitar la pèrdua de biodiversitat a Espanya

L’ONU ha advertit que, en l’actualitat, hi ha un milió d’espècies a punt d’extingir-se a tot el planeta. Encarar podem revertir la situació amb la mesura del possible. Ampliar les zones protegides, dotar de més pressupost i crear eines per a la protecció de la flora i la fauna són algunes de les exigències de l’organització mediambientalista per evitar la desaparició de milers d’espècies.

La crisis climática amenaza a los ecosistemas tal y como los concebimos en la actualidad. Inestabilidad temporal, cambios bruscos de temperatura, aumento de territorios desérticos, escasez de recursos agrícolas… Las consecuencias se van haciendo notar poco a poco y, todas ellas, terminan agravando la pérdida de biodiversidad del planeta. Tanto es así, que el pasado mes de abril los científicos del Panel Intergubernamental sobre Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) de la ONU advirtió de que, en la actualidad, hay un millón de especies a punto de extinguirse en todo el planeta.

“Estamos en la sexta extinción global, con la ventaja de que lo sabemos y todavía tenemos capacidad de actuar”, explica Juan Carlos Atienza, responsable de Gobernanza de SEO/BirdLife, organización que ha presentado este miércoles un paquete de doscientas medidas para frenar la pérdida de diversidad ecológica en España.  “Nuestro grito social es ni un grado más, pero también ni una especie menos“, ha añadido Asunción Ruiz, directora ejecutiva de la ONG medioambientalista.

Desde la organización señalan cinco factores clave para entender el declive de la biodiversidad que experimenta el Estado español. Los cambios en el uso de la tierra y el mar hacia un modelo intensivo, la sobrexplotación de los recursos naturales, la crisis climática, la contaminación y la introducción de especies invasoras degradan la riqueza biológica del territorio ibérico.

“En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”

El camino para revertir esta situación, explican desde la ONG ecologista, pasa por el cumplimiento de la ley, que a su juicio, tiene unos tintes modernos que no llegan a plasmarse en la vida real. “A veces no se trata de desarrollar las leyes sino de cumplirlas.Tenemos una ley de patrimonio natural y biodiversidad que es muy completa, pero le faltan mecanismos para que se pueda desarrollar en plenitud”, expone Ana Carricondo, coordinadora de programas de SEO/BirdLife.

Para ello, es imprescindible que se presenten unos presupuestos ambiciosos para abordar el reto: “En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”, denuncia Ruiz. El asunto presupuestario es, por ende, el primer factor a tener en cuenta dentro del paquete de medidas publicadas por la organización medioambientalista. El siguiente paso, según reclaman, sería crear un consejo de seguridad ambiental presidido por el presidente del futuro Gobierno y con la presencia de los ministros de las carteras más vinculadas al medio ambiente. De esta forma, se pretende dar unidad a la multitud de cargos que dificultan que las medidas para abordar la crisis de biodiversidad puedan implantarse de pleno.

Por otro lado, la ONG denuncia que, hasta la fecha, la denominada transición ecológica se ha enfocado desde los gobiernos europeos desde una perspectiva energética, dando a entender que el camino para revertir la emergencia climática pasa única y exclusivamente por la apuesta por las renovables y dejando en el olvido la perspectiva conservacionista que busca salvar el sangrado de especies que desparecen por causa del cambio climático.

En virtud de ello, Ruiz reclama que se prueben los planes contemplados en la Ley 42/2007 para poder integrar la conservación de la biodiversidad dentro del resto de políticas económicas. De esta forma, se salvaguardaría a las especies animales y vegetales del impacto que puedan generar las políticas agrarias, forestales o energéticas. “Es digno de reconocer que por primera vez un presidente reconoce que la transición ecológica va a ser una de sus prioridades. Lo aplaudimos, pero le recordamos que no debe olvidarse de la perdida de biodiversidad”, opina, insistiendo en la idea de que las políticas verdes que se están planteando dejan de lado a las corrientes que luchan por la conservación del patrimonio natural español.

“El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué”

Por otro lado, SEO/BirdLife reclama que complete y se amplíe la red de Zonas de Especial Protección para Aves (ZEPA) y la Zona de Especial Conservación (ZEC), todo ello acompañado de inversión en herramientas que garanticen el control y seguimiento de la evolución poblacional de las especies.

El millón de especies en riesgo de extinción, no obstante, es una cuantificación aproximada realizada por la ONU. En España, tenemos cifras abultadas que certifican la pérdida de biodiversidad y el declive de especies propias de la península ibérica, sin embargo, los datos “no nos mueven de la silla”, recalca la directora ejecutiva: “El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué“.

Una pregunta que se responde con un sistema económico basado en la sobrexplotación, en tanto y cuanto que la flora y fauna más amenazada se sitúa en entornos dónde predominan los sistemas agrarios intensivos o allá dónde se ubican las grandes batidas pesqueras, así como en las espacios urbanos que se expanden con construcciones urbanísticas que apenas respetan la realidad natural del ecosistema.

“Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

L’avanç de la ‘Xylella fastidiosa’ en tres comarques alacantines segueix imparable. Organitzacions agrícoles demanen acabar amb la destrucció dels arbres sans i demanen un pla de contenció com el concedit per la Comissió Europea a les Illes Balears i Còrsega.

Xylella fastidiosa es una bacteria Gram-negativa, aeróbica, y cuyo óptimo de crecimiento se sitúa entre los 26-28ºC. Es una bacteria que se encuentra en el xilema, y se multiplica dentro de los vasos llegando a taponarlos y a obstruir el flujo de savia bruta, lo que provoca síntomas que se corresponden con falta de agua o carencia de nutrientes.

Hay 3 subespecies principales de la bacteria X. fastidiosa: subsp. fastidiosa, subsp. pauca y subsp. multiplex. En Europa han aparecido recombinantes de estas subespecies, como en el caso de Italia que está presente un recombinante de la subespecie pauca denominada CoDiRO y en Córcega (Francia) que está presente una recombinación entre las subespecies multiplex-sandyi.

Continua la lectura de “Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

El plàtan en risc per culpa del canvi climàtic

La malaltia fúngica de la Sigatoka negra, que assola els cultius de plàtan, s’expandeix per culpa del canvi en les temperatures i la humitat. La Sigatoka negra, causada pel fong Mycosphaerella fijiensis, és la malaltia foliar que representa la principal limitant en la
producció del plàtan i banana a nivell mundial. La
malaltia afecta l’àrea foliar fotosintètica de la planta i, en
conseqüència, els raïms i els fruits tenen un menor pes en
comparació amb plantes sanes. Addicionalment, infeccions severes
de la Sigatoka negra causen la maduresa prematura del fruit.

L’equip d’investigadors ha pogut demostrar que el canvi climàtic ha creat les condicions de temperatura i humitat òptimes per a la germinació i el creixement de les espores i ha fet que les copes dels cultius siguin més humides, el que eleva el risc d’infecció per Sigatoka negra en moltes àrees de cultiu a Amèrica Llatina.
Aquesta malaltia fúngica pot reduir la fruita produïda per les plantes infectades fins a un 80 per cent.

La enfermedad de la Sigatoka negra se detectó por primera vez en Asia a finales del siglo XX. Ahora, esta devastadora enfermedad que afecta los cultivos de plátano, ha saltado el Pacífico para llegar a América Latina y expandirse por las grandes extensiones de cultivo en el Caribe. El principal responsable de esta expansión es el cambio climático, según muestra una investigación reciente. Continua la lectura de El plàtan en risc per culpa del canvi climàtic

Espanya crea el segon parc nacional marítim a la Mediterrània, al sud de Mallorca

  Es un gran dia per a la Mediterrània i per a la conservació internacional de l’oceà. El Parc Nacional de Cabrera acull una gran diversitat d’ecosistemes i vida marina, i és un exemple perfecte del patrimoni natural submarí que volem mantenir per a les generacions futures. Aquesta és la primera vegada que Espanya ha donat la màxima protecció jurídica als corals de mar i a les zones on es troben mamífers marins com els catxalots i els dofins, els coralls d’arbre groc i els grans peixos com el tonyina vermella, entre d’altres

No es nuevo, pero sí el más grande. El Parque Nacional de Cabrera añade este viernes 80.000 hectáreas de mar protegido a su extensión. Su mapa pasa de 10.000 a 90.000 Ha. al incorporar buena parte de las aguas colindantes con las islas tras aprobarse el plan en el Consejo de Ministros.

 El Gobierno eligió un trámite más ágil para ampliar el espacio protegido previsto en la ley de parques nacionales. Al sumarle superficie de titularidad pública puede recurrirse al acuerdo del Consejo. Con esta decisión, Cabrera se convierte en el parque más grande de España incluyendo los terrestres.

La novedad ecológica de esta decisión estriba en la protección de 12 de los 13 ecosistemas marinos de especial valor e interés listados en la ley. Y, además, blinda por primera vez aguas de mar abierto y de gran profundidad.

Esta ampliación, hasta llegar a alta mar, hace que caiga en el mapa de Parque de Cabrera las ” áreas pelágicas de paso, reproducción o presencia habitual de cetáceos o grandes peces migradores”. Es decir se crea una suerte de santuario de ballenas y delfines a su paso por las aguas baleares. Y al llegar hasta los 2.000 metros de profundidad incorpora a sus hábitats “los bancos de corales profundos”, según indica el Ministerio para la Transición Ecológica.

El parque nacional nació en 1991. Se encuentra situado al sur de Mallorca y lo componen una isla principal, Cabrera Gran, y 18 islas menores, entre las que destaca la Illa dels Conills. Su ampliación caminaba sin mayores problemas hasta que surgieron trabas por los intereses pesqueros de cierta parte de la flota comercial que fueron defendidos por los senadores baleares del Partido Popular que convencieron a la entonces ministra de Medio Ambiente, Isabel García Tejerina, para, al menos, revisar los nuevos límites. El cambio de color político en La Moncloa ha terminado en el acuerdo de este viernes.