Arxiu d'etiquetes: boscos

Catàstrofe de represa a l’Himàlaia indi per trencament de glacera

S’està culpant a la naturalesa de tot l’incident. La notícia del trencament de les glaceres està sent àmpliament publicitada, però no hi ha cap declaració o debat sobre la delicada ecologia de l’Himàlaia per suportar projectes tan grans, que comporten l’ús d’explosius incontrolats, la tala de boscos i el complet descuit de les lleis i regulacions ambientals. Ni per l’actual efecte de l’canvi climàtic en l’ecologia de l’Himàlaia. Continua la lectura de Catàstrofe de represa a l’Himàlaia indi per trencament de glacera

Part de l’ànima alemanya” està amenaçada quan els boscos moren

Una combinació catastròfica de calor, sequera, tempestes, incendis forestals, plagues d’escarabats i un cop de fongs han destruït fins ara aquest any mostres de bosc alemany equivalents a més de 200.000 camps de futbol.

Els boscos són una de les maneres més eficients de reduir les emissions de diòxid de carboni, i només a Alemanya són capaços d’absorbir 62 milions de tones de CO 2 , aproximadament el 7% de les emissions del país, cada any.

Però els boscos també han estat al centre de la identitat cultural d’Alemanya des de fa segles i els polítics estan considerant com a prioritat la qüestió – coneguda com waldsterben (morir bosc).

La ministra d’agricultura, Julia Klöckner, ha anunciat una cimera forestal el mes que ve, en la qual els experts nacionals en silvicultura i clima hauran d’acordar un pla d’acció multimilionari. Klöckner s’ha compromès a finançar 500 milions d’euros (460 milions de lliures) pel fons energètic i climàtic del govern per finançar-lo.

‘Part of German soul’ under threat as forests die

 Forest in the Bavarian Alps. Photograph: Sean Pavone/Alamy

Action plan to be drawn up as dry summers, storms and pests destroy swathes of woodland

by  in Berlin

A catastrophic combination of heat, drought, storms, forest fires, beetle plagues and a fungi blight have so far this year destroyed swathes of German forest equivalent to more than 200,000 football fields.

Forests are one of the most efficient ways to reduce carbon dioxide emissions, and in Germany alone they are able to absorb 62 million tonnes of CO2 – about 7% of the country’s emissions – every year.

But forests have also been at the heart of Germany’s cultural identity for centuries, and politicians are now seizing the issue – known as waldsterben(dying forest) – as a top priority.

The agriculture minister, Julia Klöckner, has announced a forest summit next month, at which national forestry and climate experts are to agree on a multimillion-euro action plan. Klöckner has pledged €500m (£460m), to be paid out of the government’s energy and climate fund, to finance it.

“Our forests are massively damaged,” Klöckner said, visiting Moritzburg near Dresden, which has been badly hit, many of its trees brown and dying, mainly due to drought and beetle infestations.

“Only if everyone unites will we manage the mammoth task that lies ahead of us – to save our forests not only for ourselves but for future generations,” she said.

A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Hoexter, western Germany.
 A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Höxter, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

The society for the protection of the German forest, SDW, believes the extent of the destruction goes even beyond the government’s estimate. It has said the trees being lost at the most rapid rate are those that make up the bulk of the forests, including spruces and firs, pines, beeches and oaks.


In last year’s dry summer and this year’s, the forests have been hit by a shortfall of 200 litres of rainwater per square metre, according to SDW, which Germany’s meteorological service says is the driest it has been for 50 years.

The association of German foresters (BDF) has said German forests are close to collapse. “The forest is the best way to save the climate, but right now the forest itself is a victim of the climate catastrophe,” it said.

A third of Germany is made up of forest, or 11.4m hectares (28 macres) – about a half of which is private property.

The crisis is being keenly felt, not least after a recent survey on national identity in which 50% of participants cited forests as being central to their idea of heimat or sense of home.

Germans have for centuries had a mythological, even spiritual, identification with their forests. Woodlands have formed the inspiration for much German music and literature –most famously the 19th-century folk tales of the Brothers Grimm. In everything from Red Riding Hood to Hansel and Gretel the forest is portrayed as a place of foreboding and threat and as well as retreat, safety and learning.

Hansel and Gretel.
 Hansel and Gretel. Photograph: Chronicle/Alamy

For German romanticists in the late 18th century, the forest was an important symbol of unity and purity, the word waldeinsamkeit, forest loneliness, embodying the sense of inner peace to be found in the forest. This was later exploited by the Nazis, who encouraged the idea of the forest as a sign of German cultural solidity, encouraging people to plant German oaks to honour Adolf Hitler.

The tabloid Bild recently published an ode to the German forest, calling it “part of the German soul”.

“It is, alas, not some made-up fairytale … that our forest is in a state of emergency … and if we don’t do something to save it and ourselves, we might end up with the story: ‘Once upon a time, there was a place called the German forest,’” the paper stated.

Experts are divided over the best plan of action. Solutions range from introducing more robust tree species to naturally allowing forests to adapt to the conditions. The opposition Greens are calling for a return to primeval forests – woods left to their own devices, after researchers at Zurich’s Technical University calculated that there was room on the planet for a third more forests than at present without encroaching on urban or agricultural spaces.


While owners of private forests are tending towards planting Douglas firs and northern red oaks, the Association for Environmental and Nature Protection in Germany, a leading NGO, says non-native species are an ecological risk.

The trees that are most under threat are said to be spruce, beech, ash, Norway maple and sycamore. Those most able to weather the climate crisis are robinia, plane, and sweet and horse chestnut trees.

Beech trees in a forest in Warburg, western Germany
 Beech trees – one of the most threatened varieties – in a forest in Warburg, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

Among those likely to be increasingly imported in future are Turkish hazel, Italian acorn, silver lime, and Lebanon cedar. The challenge is to find varieties able to cope with hot summers as well as harsh winters.

Klöckner believes that as many varieties as possible are necessary, referring to experts who say nature cannot be left to cope on its own. “We need mixed forests and trees that are adapted to their habitat,” she said.

Tanja Sanders, an expert in forest ecology who researches what the forest of the future might look like, said: “Forests are a vital part of our lives. They form groundwater, give us wood, filter the air, reduce CO2 and the temperature and offer space for species conservation and human relaxation. But we must face up to having to say goodbye to the forest as we’ve known it.”

As the crisis escalates…

… in our natural world, we refuse to turn away from the climate catastrophe and species extinction. For The Guardian, reporting on the environment is a priority. We give reporting on climate, nature and pollution the prominence it deserves, stories which often go unreported by others in the media. At this pivotal time for our species and our planet, we are determined to inform readers about threats, consequences and solutions based on scientific facts, not political prejudice or business interests.

More people are reading and supporting The Guardian’s independent, investigative journalism than ever before. And unlike many news organisations, we have chosen an approach that allows us to keep our journalism accessible to all, regardless of where they live or what they can afford. But we need your ongoing support to keep working as we do.

The Guardian will engage with the most critical issues of our time – from the escalating climate catastrophe to widespread inequality to the influence of big tech on our lives. At a time when factual information is a necessity, we believe that each of us, around the world, deserves access to accurate reporting with integrity at its heart.

Our editorial independence means we set our own agenda and voice our own opinions. Guardian journalism is free from commercial and political bias and not influenced by billionaire owners or shareholders. This means we can give a voice to those less heard, explore where others turn away, and rigorously challenge those in power.

We need your support to keep delivering quality journalism, to maintain our openness and to protect our precious independence. Every reader contribution, big or small, is so valuable.

Un estudi troba la possibilitat de que la restauració dels boscos podria ajudar-nos a frenar l’escalfament global.

Els investigadors van descobrir que la Terra podia suportar 2.500 hectàrees de boscos addicionals.

I si deixem de tallar boscos per produir oli de palma i bestiar? Què passa si creem nous boscos a lots urbans buits, edificis industrials antics, fins i tot camps de golf?

Per primera vegada, els científics han volgut quantificar aquest experiment mental. Quants arbres es podrien plantar a cada parcel·la de terra disponible a la Terra , on podrien anar i quina repercussió podria tenir en la nostra supervivència ?

Van concloure que el planeta podria suportar prop de 2.500 milions d’altes hectàrees de bosc sense reduir les nostres ciutats i granges, i que aquests arbres addicionals, quan maduren, podrien emmagatzemar un munt de carboni addicional: 200 gigatons de carboni, per ser precisos: generat per l’activitat industrial durant els darrers 150 anys.

Part de l’estudi, dirigit per investigadors de l’ETH Zurich, una universitat especialitzada en ciència, tecnologia i enginyeria, es va criticar immediatament. Continua la lectura de Un estudi troba la possibilitat de que la restauració dels boscos podria ajudar-nos a frenar l’escalfament global.

El món va perdre una superfície de bosc equivalent a Espanya i Alemanya juntes en els primers 15 anys d’aquest segle

Depenem dels boscos per a la vida i hem de reconèixer el valor de tots els seus recursos. La paraula humà ve d’humus, la fracció de sòl dels boscos on es concentra la major part de la matèria orgànica i on resideix en gran mesura la fertilitat de la terra .

En los primeros 15 años del siglo XXI se perdieron de forma definitiva unos 850.000 kilómetros cuadrados de bosque en todo el planeta, una superficie equivalente a la de España y Alemania juntas, según las cifras de un estudio publicado hoy en la revista Science. Aunque la alteración de zonas arbóreas a nivel global es mayor, más de 3 millones de kilómetros cuadrados, la pérdida solo es permanente en aquellas zonas donde las prácticas humanas no permiten la regeneración del bosque. Los investigadores destacan que la mayor parte de estas pérdidas se deben a la expansión de la ganadería y a la presión de la agricultura de monocultivos en Latinoamérica y el sudeste asiático.

Según los resultados de esta investigación, a pesar de los esfuerzos internacionales la tasa de deforestación se ha mantenido estable a lo largo de los 15 años analizados, con una pérdida aproximada de 50.000 kilómetros cuadrados cada año. Las únicas variaciones que se han observado han consistido en un desplazamiento geográfico desde Brasil, principal foco de deforestación a principios de siglo, hacia los bosques tropicales de otras partes de América Latina y el sudeste asiático. Continua la lectura de El món va perdre una superfície de bosc equivalent a Espanya i Alemanya juntes en els primers 15 anys d’aquest segle

Vam perdre una superfície de boscos de la mida d’Itàlia el 2017

Què passarà si seguíssim a aquest ritme? Recordem que els arbres absorbeixen el diòxid de carboni de l’aire a mesura que creixen i l’alliberen quan es cremen o es podreixen. La destrucció dels boscos està impulsant el canvi climàtic.

La superficie de bosques perdida en el mundo cubriría el tamaño de Italia en 2017, ya que los bosques se limpiaron usando fuego para dar paso a granjas desde el Amazonas hasta la cuenca del Congo, dijo el miércoles una red de monitoreo forestal independiente.

La pérdida de la cubierta arbórea, principalmente en los trópicos, totalizó 2,94,000 km2 el año pasado, cerca del récord de 2,97,000 km2 en 2016, según Global Forest Watch, administrado por el World Resources Institute (WRI) con sede en los Estados Unidos.

“Los bosques tropicales se perdieron a un ritmo equivalente a 40 campos de fútbol por minuto en 2017”, dijo Frances Seymour, de la WRI, en una conferencia de prensa en el Foro Forestal Tropical de Oslo, que se llevó a cabo del 27 al 28 de junio. El ministro noruego de Medio Ambiente, Ola Elvestuen, dijo que el ritmo de las pérdidas forestales era “catastrófico” y amenazaba con hacer esfuerzos para frenar el calentamiento global.

Los árboles absorben el dióxido de carbono del aire a medida que crecen y lo liberan cuando se queman o se pudren.

“La destrucción de los bosques está impulsando el cambio climático”, dijo. Noruega ha invertido alrededor de $ 2.8 mil millones para salvaguardar los bosques tropicales en la última década, más que cualquier otra nación rica.

Brasil, la República Democrática del Congo, Indonesia, Madagascar y Malasia sufrieron las mayores pérdidas en 2017, dijo Global Forest Watch, que se basa en datos satelitales de 2001.

Solo Brasil perdió 45.000 km2 de cobertura arbórea, un 16% menos que un récord en 2016. Los incendios se produjeron en la región amazónica del sur de Brasil. Justin Adams, del grupo ambiental The Nature Conservancy, dijo que solo el tres por ciento de las finanzas públicas para desacelerar el cambio climático se destinó a soluciones naturales como los bosques. Los bosques bien gestionados pueden ser una fuente de empleos y crecimiento económico, dijo.

Artículo original (en inglés)

Per què els boscos són tan importants per a la salut del nostre medi ambient?

En relació amb la captura de carboni i la mitigació del canvi climàtic, els boscos són possiblement el únic instrument natural que podem gestionar. Podem plantar-los i tallar-los. No tenim aquest control amb els oceans, per exemple. Continua la lectura de Per què els boscos són tan importants per a la salut del nostre medi ambient?

La tragèdia de la tala del bosc de Bialowieza

El bosc de Białowieża  és una reserva natural a Bielorússia i Polònia, enclavada en un dels últims boscos verges d’Europa que acull un gran nombre d’ungulats de gran grandària, entre aquests el raríssim bisó europeu  Està inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.

És un dels grans atractius de Polònia .El Parc Nacional de Bialowieza rep 100.000 turistes cada any. Es diu que és un dels últims boscos verges d’Europa perquè es troba pràcticament intacte des de fa 10.000 anys.

Un dels seus grans reclams són els 400 exemplars de bisó europeu que hi habiten. Després de la I Guerra Mundial, soldats convertits en caçadors furtius el van exterminar, però a mitjans del segle XX es van alliberar exemplars de zoològics i ara hi ha uns 400 bisons a Bialowieza. Conviuen amb milers d’altres espècies en aquest ecosistema privilegiat.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) ha donat la raó aquest dimarts a la Comissió Europea en dictaminar que la tala d’arbres del bosc verge de Bialowieza autoritzada per les autoritats poloneses vulnera les normes europees de protecció dels hàbitats naturals i aus . Continua la lectura de La tragèdia de la tala del bosc de Bialowieza

Els boscos són sagrats

Avui, revetlla de Sant Joan s’escolten menys petards dels acostumats per aquestes dates. En plena onada de calor des de fa dies, molts Ajuntaments han prohibit l’incendi de fogueres i el llançament de petards. Esperem que imperi el sentit comú i aquestes mesures siguin suficients.

Mentrestant, altres boscos també estan en perill. Líders religiosos i indígenes de tot el món es reuneixen a Oslo per unir els seus esforços i coneixements al voltant d’una causa: frenar la desforestació de la selva tropical.

“Si continuem desforestant és un suïcidi …” Continua la lectura de Els boscos són sagrats

El planeta perd cada any una fortuna per la mala gestió dels boscos

La manca de biodiversitat redueix significativament la producció forestal en tot el planeta, indica un estudi publicat a ‘Science.

Els boscos són els majors repositoris de biodiversitat terrestre i actualment la desforestació i el canvi climàtic, entre d’altres factors, amenacen aproximadament a la meitat de les espècies d’arbres.

“Hi ha una relació directa entre la diversitat d’arbres d’un bosc i el benefici econòmic que aporta. Les dades de la nostra investigació posen negre sobre blanc la necessitat de recalcular el valor de la biodiversitat, les estratègies de gestió forestal i les prioritats a l’hora de conservar “, apunta Fernando Valladares, investigador de l’MNCN. Continua la lectura de El planeta perd cada any una fortuna per la mala gestió dels boscos