Arxiu d'etiquetes: biorobot

Així són els “biorobots”: nanotecnologia desenvolupada des de cèl·lules de granota que poden viure una setmana

Creen els primers biorobots: porten cèl·lules vives de granota i es poden programar. Els biorobots poden administrar fàrmacs, netejar artèries, treballar en entorns radioactius o recollir microplàstics als oceans, són algunes de les possibles aplicacions.

Investigadors nord-americans fabriquen petites màquines programables que podrien servir per administrar fàrmacs o netejar el medi

Moviments autònoms

Les cèl·lules eren de la pell i del múscul cardíac. Les primeres formaven una barrera passiva i les altres produïen contraccions que comportaven moviment, tal com preveien els models informàtics. Els robots es movien per si sols i eren capaços d’explorar el seu entorn durant dies o setmanes sense més energia que la que tenien les cèl·lules.

Els investigadors van comprovar que alguns grups de robots es movien en cercles i eren capaços d’empènyer petites boles de forma col·lectiva. Uns altres tenien un forat al mig i van ser capaços de carregar un objecte. Segons Bongard, “és un pas cap a l’ús d’organismes dissenyats per ordinador per administració intel·ligent de fàrmacs“.

I aquesta seria una de les utilitats d’aquestes màquines vives, juntament amb altres usos mèdics o amb actuacions per netejar el medi. Podrien desembossar artèries, treballar en entorns radioactius o recollir microplàstics als oceans.

Però, aplicacions a part, els investigadors destaquen que han de servir per comprendre les formes i funcions que les formes vives poden adoptar. Els biorobots presenten formes que no s’han vist a la natura. Les cèl·lules vives s’han unit de manera totalment nova. Així ho explica Joshua Bongard:

“Són noves màquines vives. No són ni un robot tradicional ni una espècie animal coneguda. És una nova classe d’artefacte: un organisme viu programable.”

Els sers vius, recorden, es formen i desenvolupen d’acord amb les instruccions de l’ADN. En aquest cas, els robots només tenen ADN de la granota, però no són granotes. Per això, els autors consideren que això pot dur a comprendre millor com sorgeixen formes de vida completament diferents i quins mecanismes les governen.

Els xenobots tenen propietats ben curioses i útils. Així, al cap de set dies, un cop han dut a terme la feina, es biodegraden i deixen només cèl·lules mortes. També es poden partir. Els autors expliquen que van tallar algunes màquines per la meitat i elles mateixes es recosien i seguien actuant.

Els científics fins i tot creuen que, si bé ara algunes etapes de la construcció requereixen intervenció manual, en el futur es podria arribar a una automatització total.
Contra les pors, investigació

Tot això no només recorda històries de ciència-ficció, sinó que aixeca temors i preguntes. Levin reconeix que això és lògic:

“Aquesta por no és irracional. Quan vam començar a jugar amb aquests sistemes complexos que no compreníem, anàvem cap a conseqüències inesperades.”

Però afegeixen que, si la humanitat vol sobreviure, ha de conèixer com fer emergir propietats complexes a partir d’elements bàsics. Com podem modificar o dissenyar organismes vius. Així ho veu Levin:

“Un primer pas és explorar. Com decideixen els sistemes vius quin comportament han de tenir i com poden manipular les peces per obtenir els comportaments que volem?”

Per això consideren que l’estudi no ha d’espantar, sinó que va en la direcció de poder gestionar aquests temors. Així ho diu Josh Bongard: “Volem comprendre-ho més profundament i saber com podem dirigir-ho i empènyer-ho cap a noves formes”.

https://rpp.pe/ciencia/mas-ciencia/nanotecnologia-estos-son-los-biorobots-hechos-con-celulas-de-rana-y-que-pueden-cambiar-el-futuro-de-la-ciencia-noticia-1239501 Continua la lectura de Així són els “biorobots”: nanotecnologia desenvolupada des de cèl·lules de granota que poden viure una setmana