Arxiu d'etiquetes: bioquímica

Nobel de Medicina per William G. Kaelin, Peter J. Ratcliffe i Gregg L. pel descobriment de com les cèl·lules s’adapten a la falta d’oxigen

William G. Kaelin, de l’Institut del Càncer Dana-Farber de la Universitat Harvard, Peter J. Ratcliffe, de l’Institut Francis Crick de la Universitat d’Oxford, i Gregg L. Semenza, de la Universitat Johns Hopkins, han guanyat el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.

L’acadèmia els hi ha atorgat pel descobriment dels mecanismes pels quals les cèl·lules detecten i s’adapten a la disponibilitat d’oxigen.

Kaelin i Semenza varen néixer als Estats Units, concretament a l’estat de Nova York. Ratcliffe va néixer al Lancashire, al Regne Unit.

Adaptació dels organismes vius Continua la lectura de Nobel de Medicina per William G. Kaelin, Peter J. Ratcliffe i Gregg L. pel descobriment de com les cèl·lules s’adapten a la falta d’oxigen

Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els que s’esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada deu rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol -A (BPA).

El bisfenol-A (BPA) és un conegut disruptor endocrí que altera l’equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama. Continua la lectura de Alerten dels riscos per a la salut de la tinta i el paper del ‘tiquet’ de la compra

Alerta amb els ultraprocessats: es relacionen amb un major risc de càncer

Els aliments ultraprocessats no són menjar, sinó preparacions industrials comestibles. Són insanes, estimulen la gana de manera artificial i el seu consum es relaciona amb malalties. Realment no tenen cap aliment complet, sinó llargues llistes d’ingredients. A més, aquests ingredients solen portar un processament previ com la hidrogenació o fregit dels olis, la hidròlisi de les proteïnes o la refinació i extrusió de farines o cereals. En aquest grup podem trobar, malauradament, el 80% dels queviures que venen en els supermercats: les begudes ensucrades, precuinats, pastisseria, carns processades, galetes, làctics ensucrats, postres, dolços, cereals refinats, pizzes, nuggets, barretes energètiques o dietètiques, etc.

Un nou estudi assenyala que un augment del 10% en el consum està associat amb un 12% més de possibilitats de patir aquesta malaltia.

https://www.elespanol.com/ciencia/salud/20180215/alerta-ultraprocesados-relacionan-mayor-aumento-cancer/285222012_0.html Continua la lectura de Alerta amb els ultraprocessats: es relacionen amb un major risc de càncer

Les cèl·lules tenen energia nuclear

L’ATP (nom complet: adenosina trifosfat) és el combustible de les cèl·lules. En condicions normals es produeix majoritàriament en els mitocòndris, que es troben fora del nucli. Per aquest motiu els mitocòndris són descrits com les centrals energètiques de les cèl·lules. Segons els resultats presentats a Science, quan a la cèl·lula li cal tanta energia en el nucli, comença a produir ATP en el mateix nucli.Aquest descobriment és important perquè trenca amb la visió clàssica que postula que tota l’energia de les cèl·lules es produeix fora del nucli; perquè revela un mecanisme fonamental d’adaptació i supervivència de les cèl·lules; i perquè obre tot un nou camp d’investigació amb ramificacions en medicina regenerativa i en oncologia.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20160602/402233228871/celulas-energia-nucleo-atp-beato-crg.html

En una investigación que cambia la visión de cómo funcionan nuestras células, científicos del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descubierto que el núcleo celular es capaz de producir energía. Es, literalmente, energía nuclear.

Se trata de una solución de emergencia que las células utilizan cuando necesitan modificar la actividad de sus genes a gran escala. Esto ocurre, por ejemplo, cuando las células madre se convierten en células de hígado, de piel o de cualquier otro tejido. O bien cuando las células cancerosas evolucionan y se vuelven resistentes a los tratamientos.

Bloquear la producción de energía en el núcleo de las células podría convertirse en un tratamiento eficaz para frenar la progresión del cáncer, concluyen los investigadores del CRG en la revista Science, donde hoy presentan sus resultados.

“Es el descubrimiento más importante que he hecho en mi vida”, declara Miguel Beato, director de la investigación, que lleva cincuenta años de carrera científica. Es importante porque rompe con la visión clásica que postula que toda la energía de las células se produce fuera del núcleo; porque revela un mecanismo fundamental de adaptación y supervivencia de las células; y porque abre todo un nuevo campo de investigación con ramificaciones en medicina regenerativa y en oncología.

La investigación se inició a partir de “un hecho que no comprendíamos”, explica Beato. Hay momentos en la vida de una célula en que necesita reordenar masivamente la actividad de sus genes, lo que requiere una gran cantidad de energía en el núcleo. La energía producida fuera del núcleo, que en condiciones normales es suficiente para asegurar el funcionamiento de la célula, “parece insuficiente cuando se dan estas condiciones inusuales”.

Lo que Beato y su equipo han descubierto es que, cuando las condiciones son excepcionales, la célula aplica medidas excepcionales. Durante unos 30 minutos, el tiempo necesario para reprogramarse, bloquea la producción normal de energía y concentra todo el esfuerzo en el núcleo.“Es el equivalente biológico de ‘en caso de incendio, rompa el cristal’”, explica Beato.

La investigación se ha basado en células de cáncer de mama que han sido expuestas a la hormona progestina. La hormona ha modificado la actividad de unos 3.000 genes en las células estudiadas. Para ello, las células han tenido que hacer obras a gran escala en su núcleo. Concretamente, han tenido que reorganizar la cromatina, que es la estructura que regula que unos genes estén activos y otros silenciados. Es esta modificación de la cromatina, que es como desmontar un edificio y volverlo a construir a escala microscópica, lo que requiere una cantidad enorme de energía.

Según los resultados presentados en Science, cuando a la célula le hace falta tanta energía en el núcleo, empieza a producir ATP allí. El ATP (nombre completo: adenosín trifosfato) es el combustible de las células. En condiciones normales se produce mayoritariamente en las mitocondrias, que se encuentran fuera del núcleo. De ahí que las mitocondrias sean descritas como las centrales energéticas de las células.

Los investigadores del CRG han identificado la secuencia completa de reacciones químicas que llevan a la producción de ATP en el núcleo. Entre las distintas moléculas involucradas, destaca una enzima llamada NUDIX5.

Estudios anteriores han observado en distintos tipos de cáncer, incluidos los de mama, que el pronóstico de los pacientes es peor cuando los niveles de NUDIX5 son elevados. Esto sugiere que la progresión del cáncer depende de la capacidad de las células tumorales para producir ATP en su núcleo. Y que bloquear NUDIX5 podría convertirse en un tratamiento eficaz en el futuro para cánceres que actualmente tienen mal pronóstico.

“Es una línea en la que ya estamos trabajando”, declara Beato. “Estamos buscando cómo inhibir la síntesis de ATP en el núcleo para atacar de manera selectiva las células tumorales”.

Simulació de la fotosíntesi amb supercomputador …

Els ordinadors actuals treballen de la mateixa manera que l’interruptor de la llum del nostre cambra de bany. Només hi ha dues posicions: encès i apagat. Els informàtics donen valor 1 i 0 a aquests dos estats. I amb combinacions de 0 i 1 són capaços de construir tot el llenguatge sobre el qual està basat el nostre univers digital. Un superordinador és aquell amb capacitats de càlcul molt superiors a les computadores comuns destinat a fins específics.

El segle passat, un grup de científics alemanys i danesos es va adonar que els àtoms es comporten de la forma més irracional possible. De ciència ficció. Per exemple, una de les propietats dels àtoms és que poden estar en dos llocs alhora. Una altra propietat és que un àtom pot transmetre determinades propietats a un altre sense que hi hagi res entre mig. Tot això va donar lloc a la mecànica quàntica. La mecànica quàntica ha construït coses que estan en la vida moderna: els scanners dels hospitals, els raigs làser . ..En diversos laboratoris del món s’està duent a terme una carrera per fabricar l’ordinador quàntic. Aquest ordinador canviaria la nostra relació amb la quotidianitat perquè realitzaria milions d’operacions matemàtiques de milers de xifres, en milisegons. Mentrestant, amb la supercomputació científics i enginyers analitzen processos físics molt complexos utilitzant tècniques de simulació.

Aquesta tècnica de superocomputadors  s’ha emprat en simular el procés d’absorció de la llum de les plantes : la fotosíntesi.

Recordem que la fotosíntesi  és la conversió de matèria inorgànica en matèria orgànica gràcies a l’energia que aporta la llum . Concretament, el LHCII Light Harvesting Complex II  és el pigment proteic més abundant de les plantes verdes localitzat a la membrana tilacoidal dels cloroplasts, encarregat de fer la fotosíntesi. No se sap exactament com absorbeix els fotons de la llum.

El paquet de programari Octopus, utilitzat per fer a els càlculs, és fonamenta en dues teories que són fruit de la reformulació de la mecànica quàntica i la densitat electrònica. Amb tota la tecnologia s’ha aconseguit simular només una part de la molècula amb tota la gran tecnologia superior.

Pot ser si que segons va dir Galileo Galilei : Les matemàtiques són l’alfabet amb el qual Déu ha escrit l’Univers. Però ens queda molt per aprendre d’allò que la natura fa pel fet de ser-hi, Continua la lectura de Simulació de la fotosíntesi amb supercomputador …

Cinc persones greus a França a causa d’un assaig farmacèutic

Els sis afectats presenten lesions neurològiques causades per una molècula amb efectes analgèsics. El nou fàrmac, de la companyia portuguesa Bial, s’estava experimentant al laboratori Biotrial, a la Bretanya.

Almenys era un assaig clínic ….. Tot i que els accidents són l’excepció, en els assajos clínics el risc zero no existeix. Abans que un nou fàrmac sigui comercialitzat, els laboratoris dediquen entre deu i quinze anys a la investigació i el desenvolupament de la molècula activa. Un assaig clínic és una avaluació experimental d’un producte, substància, medicament, tècnica diagnòstica o terapèutica que, en la seva aplicació a éssers humans, pretén valorar la seva eficàcia i seguretat. Un assaig clínic es realitza només quan hi ha raons per creure que el tractament que s’està estudiant pot ser beneficiós per al pacient.

A finals del segle passat els efectes secundaris d’un fàrmac anomenat talidomida no varen ser detectats en els assaigs clínics … La talidomida, que va ser desenvolupada per la companyia farmacèutica alemanya Grünenthal GmbH, és un fàrmac que va ser comercialitzat entre els anys 1958 i 1963 com sedant i com a calmant de les nàusees durant els tres primers mesos d’embaràs (hiperèmesis gravídica).

Com sedant va tenir un gran èxit popular ja que, al principi, es va creure que no causava gairebé cap efectes secundaris i, en cas d’ingestió massiva, no resultava letal. Aquest medicament, produït per Grünenthal GmbH a Alemanya, va provocar milers de naixements de nadons afectats de focomèlia, anomalia congènita que es caracteritzava per la manca o excessiva curtesa de les extremitats.

Investigant es va descobrir que hi havia dos talidomides diferents, encara que d’igual fórmula molecular, en les quals canviava la disposició dels grups en un carboni, cosa que fins aleshores no es tenia en compte. Es tractava, per tant, d’una sola molècula amb dos enantiòmers. Estan doncs (segons la nomenclatura actual) la forma R (que produïa l’efecte sedant que es buscava) i la S (que produïa efectes teratogènics i la que causava focomèlia). Aquest descobriment va produir que a partir d’aquest moment es tingués en compte l’estereoisomeria en molècules, utilitzant el sistema R / S actual. Continua la lectura de Cinc persones greus a França a causa d’un assaig farmacèutic

Perquè el cannabis provoca fam?

Un grup internacional de científics ha trobat una explicació a nivell neuronal del perquè el cannabis incrementa les ganes de menjar. En l’article aparegut a la prestigiosa revista Nature (http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature14260.html), Koch et al. (2015) expliquen com el THC (el component del cannabis) actua sobre el receptor CB1R  de les neurones POMC (pro-opiomelanocortines). Aquestes neurones son les responsables tant de la secreció de anorexígens (substàncies supressores de la gana) com de orexigèns (substàncies que afavoreixen la gana). Continua la lectura de Perquè el cannabis provoca fam?