Arxiu d'etiquetes: biologia

Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

Un petit brot verd està creixent per primera vegada a la Lluna, a partir d’una llavor de cotó que va germinar a la nau xinesa que va baixar a la cara oculta al començament d’any.

Chang’i 4 conté una petita “llauna” o recipient d’aproximadament un litre de capacitat. Dins d’aquest contenidor hi ha llavors plantades de patates i àrabis, una planta amb flor semblant a la mostassa, a més de petits cucs de seda

La idea darrere d’aquesta llauna és un experiment per veure si seria possible conrear plantes a la lluna, pensant, és clar, en una estada més prolongada de l’home en el satèl·lit.  Les àrabis són plantes que, en créixer tan ràpid, poden ser observades en experiments curts. Finalment, els cucs de seda serveixen per activar el cicle natural .Ells donen a les plantes nutrients a través dels seus excrements, les plantes els donen el diòxid de carboni necessari per sobreviure.

La llauna que conté a aquests animalets i  les llavors té prou terra, nutrients i aigua. Però, a més, té un filtre per permetre l’accés de raigs solars i múltiples càmeres miniatura per poder observar el desenvolupament de l’experiment Continua la lectura de Xina aconsegueix per primera vegada que una llavor germini a la Lluna

El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

El sòl ja no suporta tanta  quantitat de residus que generem. 400.000 tones de metà i 540.000 de nitrogen al cap de l’any, realment cal tant?

Prepara una ordre per declarar sobresaturats per nitrogen els termes d’Albalatillo, Alfántega, Altorricón, Castillonroy, Mirambell. Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, Seine, Vencillón, Mainar i Vila-real d’Huerva

Descarta que, excepte vuit dels anteriors, cap dels més de 120 pobles els aqüífers es consideren vulnerables superi els límits declarats com tolerables

L’Executiu admet que “en determinades zones d’Aragó ha una sobresaturació d’explotacions ramaderes intensives”

https://www.eldiario.es/aragon/economia/Gobierno-Aragon-granjas-soportar-estiercol_0_854965016.html Continua la lectura de El Govern d’Aragó veta noves granges en 11 pobles: no poden suportar més estiérco

Cinc treballadors del metro, afectats per l’amiant dels trens i les instal·lacions

 Anem tard. TMB reconeix que hi podria haver més treballadors afectats per amiant. Veure també https://www.ccma.cat/324/tmb-reconeix-que-hi-podria-haver-mes-treballadors-afectats-per-amiant/noticia/2896560/

Fa un mes Johnson & Johnson es va desplomar a la borsa por el anuncio sobre la presencia d’amiant en el seu talc per a nadons. Veure també :https://www.semana.com/mundo/articulo/johnson–johnson-se-desplomo-en-la-bolsa-por-reporte-sobre-asbesto-en-su-talco-para-bebes/595165

L’amiant o asbest és un dels components del fibrociment, un material de construcció. Està compost per fibres microscòpiques que poden romandre en l’aire el temps suficient perquè suposin un risc respiratori. Les malalties que pot provocar són les de l’aparell respiratori: càncer de pulmó, mesotelioma maligne i asbestosi.

https://www.ccma.cat/324/cinc-treballadors-del-metro-afectats-per-lamiant-dels-trens-i-les-installacions/noticia/2896334/

Els sindicats del metro han revelat que hi ha cinc treballadors amb afectacions provocades per la presència d’amiant a instal·lacions i trens.

Pateixen un engruiximent de la pleura, una malaltia que no és maligna però que els obligarà a sotmetre’s, de per vida, a proves anuals per detectar possibles problemes respiratoris.

Segons TMB, l’aparició d’alguns casos era previsible quan es van començar a fer les anàlisis a 600 treballadors. L’empresa, però, diu que no són patologies greus.

La notícia l’ha avançat Nació Digital que xifra en dos els treballadors afectats. TV3 ha pogut confirmar que els operaris diagnosticats ja en són cinc.

Un cotxe del metro al taller de La Sagrera de TMB (ACN)

A l’octubre, Transports Metropolitans de Barcelona va trobar amiant en 38 dels 109 cotxes que havia analitzat. Com ja va passar en el primer cas detectat, l’amiant dels 38 casos es trobava en la pintura antisoroll​ dels baixos dels vagons. Segons va afirmar TMB en aquell moment, això no suposava cap perill ni per als passatgers ni per al personal de l’empresa.

El conseller delegat de TMB, Enrique Cañas, va assegurar que les garanties de la qualitat de l’aire a la xarxa de metro eren “totals” i que els 38 vehicles afectats continuarien circulant els 3 o 4 anys que els queden de vida útil.

En general, aquests trens, de les sèries 3000 i 4000, van ser fabricats la segona meitat dels anys 80 i, per tant, són els primers de la flota que seran renovats pel fet d’arribar al final de la vida útil.

https://www.20minutos.es/noticia/3263768/0/que-es-amianto-enfermedades/

L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

Entre el sud de la comarca del Montsià i el nord del Baix Maestrat s’estén un mar d’oliveres que constitueix un paisatge agrari únic al món, amb una superfície semblant a la del delta de l’Ebre. És la concentració més gran d’oliveres mil·lenàries del planeta, gairebé 5.000, segons un inventari elaborat per la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Aquest paisatge configurat també per marges i construccions de pedra en sec, alguns d’ells centenaris, s’ha mantingut pràcticament inalterat des del segle XVIII, però les últimes dècades està patint una progressiva transformació a causa de la substitució de l’olivera per cultius més productius i l’abandonament de finques, per la falta de relleu generacional. Això ha propiciat un espoli continuat d’oliveres monumentals. Ni la posada en valor d’aquests arbres ni el llançament d’un oli d’oliveres mil·lenàries d’alta qualitat han aconseguit frenar del tot aquest fenomen.

La comarca del Montsià (Tarragona) compta amb una reserva molt rica d’oliveres que actualment es troba desprotegida i sense marc legal que l’empari.

L’OLIVERA és el protagonista indiscutible del paisatge agrícola . Durant centenars d’anys s’ha acollit en les  terres aquest cultiu a fi d’obtenir oli d’oliva. Ara conegut “or líquid” és un component fonamental de la dieta mediterrània i té excel·lents propietats per a la salut, a més de múltiples qualitats culinàries. L’olivera és un arbre de la família de les oleàcies originari de l’Àsia Menor que es conrea des de l’antiguitat a tota la conca mediterrània.

https://www.publico.es/sociedad/expolio-olivos-negocio-liquida-patrimonio-milenario.html Continua la lectura de L’espoli d’oliveres: un negoci que liquida un patrimoni mil·lenari

2019, Any Mundial de la Taula Periòdica, per què?

En 2017, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir proclamar a 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica. La principal raó és que enguany  es complirà el 150 aniversari de la seva creació per part del científic rus Dmitri Mendeleev. Gestionat a través de la UNESCO, se celebrarà la cerimònia d’obertura el proper 29 de gener a la seva seu de París. (IYPT2019).

La IUPAC, que també celebra el 2019 el seu propi centenari, és una altra de les organitzacions que dóna suport a aquesta iniciativa. És l’autoritat mundial en nomenclatura química, l’encarregada de denominar els nous elements de la taula periòdica de forma oficial.

Altres associacions que promouen l’IYPT2019 són la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP), l’Associació Europea de Ciència Química i Molecular (EuCheMS), el Consell Internacional per a la Ciència (ICSU), la Unió Astronòmica Internacional (IAU) i la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència i la Tecnologia (IUHPS).

L’objectiu principal d’aquesta iniciativa és reconèixer la funció crucial que exerceixen els elements i les ciències fonamentals, especialment la química i la física, en el desenvolupament sostenible.  La celebració també retrà homenatge als últims quatre elements superpesants afegits a la taula periòdica: nihonio (Nh), moscovio (Mc), téneso (Ts) i oganesón (Og). El descobriment i denominació de tots ells va ser el resultat d’una estreta col·laboració científica internacional.

El 1869 el químic rus Dmitri Mendeléiev va presentar el seu sistema d’ordenació dels elements que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una icona de la ciència i la cultura. Els elements de la natura s’han agrupat de diverses formes al llarg de la història, però va ser fa 150 anys quan el rus Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Tobolsk, 1834 – Sant Petersburg, 1907) va presentar una taula periòdica per reunir-los a tots, fins i tot a els que estaven per descobrir. Amb les aportacions d’altres científics aquesta taula s’ha convertit en el colorit cor de la química que coneixem avui.

Un element químic és la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant de 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.

Fins ara s’han descobert i confirmat 118 elements químics. Els quatres últims són el nihonio, el moscovio, téneso i oganesón. Grans laboratoris del Japó, Rússia, EUA i Alemanya competeixen per ser els primers a obtenir els següents: el 119 i el 120.

La taula periòdica és una taula on tots els elements s’ordenen pel seu nombre atòmic (nombre de protons), una disposició que mostra tendències periòdiques i reuneix aquells amb un comportament similar en una mateixa columna.

Es tracta d’una eina única, que permet als científics predir l’aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l’univers. Més enllà del seu paper crucial en química, la taula periòdica transcendeix a altres disciplines, com la física i la biologia, i s’ha convertit en una icona de la ciència i de la cultura.

A mitjan segle XIX ja es coneixien 63 elements, però els químics no es posaven d’acord sobre la terminologia i com ordenar-los. Per resoldre aquestes qüestions es va organitzar en 1860 el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe (Alemanya), una reunió que resultaria transcendental. Allà l’italià Stanislao Cannizzaro va establir de manera clara el concepte de pes atòmic (massa atòmica relativa d’un element), en el qual s’inspirarien tres joves participants al congrés (William Odling, Julius Lothar Meyer i Dmitri Ivànovitx Mendeléiev) per crear les primeres taules.

La de Mendeléiev va ser la més trencadora en fer prediccions i deixar buits d’elements que es descobririen després, com el gal·li (1875), l’escandi (1879) i el germani (1887). Per a alguns autors, la versió definitiva de la taula es va aconseguir gràcies a les aportacions matemàtiques del britànic Henry Moseley.

La data oficial  de la taula completa  es va prendre l’1 de març de 1869 segons el calendari gregorià, perquè segons el calendari julià utilitzat a Rússia en aquella època seria el 17 de febrer, com apareix en el seu document titulat “L’ experiència d’un sistema d’elements basats en el seu pes atòmic i similitud química”

Explica la llegenda que la idea del sistema periòdic dels elements li va venir aquell dia a Mendeléiev durant un somni, però el químic rus va replicar una vegada: “Porto pensant en això des de fa 20 anys…”

https://www.lavoz.com.ar/ciencia/por-que-2019-sera-ano-de-tabla-periodica

https://www.agenciasinc.es/Multimedia/Ilustraciones/2019-Ano-Mundial-de-la-Tabla-Periodica

Veure més :

2019: Celebración de los 150 años de la tabla periódica creada por Mendeléiev

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Japó és la tercera economia del món per volum de PIB. Pot prendre aquesta decisió? El govern del Japó ha anunciat que es podrà tornar a pescar balenes sense restriccions a partir del juliol del 2019. Posen fi d’aquesta manera al seu compromís amb la Comissió Balenera Internacional (CBI). Per cert, mai ho ha complert totalment.

La decisió, anunciada pel ministre portaveu del Govern, Yoshihide Suga, afecta només les aigües territorials del Japó i la seva zona econòmica exclusiva. Només aquí podran caçar balenes els baleners japonesos.

El govern de Tòquio actuarà com a observador en l’organització i assegura que continuarà controlant la utilització de recursos marins.

“La caça de balenes es farà d’acord amb el dret internacional i dins dels límits de captura calculats d’acord amb el mètode adoptat per la CBI per evitar un impacte negatiu en els recursos cetacis.”

El detonant: la moratòria del 1982

La Comissió Balenera Internacional es va crear el 1946 per garantir la preservació d’aquests cetacis i evitar-ne la caça indiscriminada en els oceans. El 1982 es va acordar una moratòria de la pesca comercial de balenes.

El Japó era membre de la CBI des el 21 d’abril del 1951. I, oficialment, havia respectat la moratòria en la pesca comercial, però les entitats animalistes han denunciat que violava l’acord. Els baleners japonesos han seguit capturant balenes en aigües de l’Oceà Antàrtic i el Pacífic Nord, però suposadament amb finalitats científiques.

Japón anuncia que reanuda caza comercial de ballenas

https://www.lavanguardia.com/internacional/20181226/453771191482/japon-retira-comision-ballenas-caza.html

Japón ha decidido retirarse de la Comisión Ballenera Internacional (CBI), un organismo creado hace siete décadas para garantizar la preservación de esos cetáceos y evitar su caza indiscriminada en los océanos. La decisión fue anunciada hoy por el ministro portavoz del Gobierno, Yoshihide Suga, quien dijo que a partir de julio próximo los balleneros japoneses reanudarán sus actividades en sus aguas territoriales y en su zona económica exclusiva. Continua la lectura de Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

El brot de ebola al Congo supera els 350 morts Aquest és ja el brot més letal que ha tingut la RDC i el segon més gran del món

L’epidèmia d’Ebola al Congo es dispara i ja hi ha vora 600 casos i 352 morts. Podria convertir-se en la segona epidèmia més important de la història d’aquesta malaltia

El brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo s’escampa de manera accelerada. Les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Salut del país africà indiquen 579 casos i 352 morts.

L’1 d’agost, l’Organització Mundial de la Salut va declarar oficialment que hi havia un brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo. En menys de dues setmanes n’hi va haver 22 casos i onze morts. El  22 d’agost ja se n’havien detectat 103 casos i 63 morts.

Però aquestes xifres han anat augmentant de pressa. El 18 de novembre ja se’n comptaven 366 casos i 167 morts. Les últimes dades indiquen, doncs, que en poc més d’un mes s’ha produït un augment de més del 50% en el nombre de casos i que s’han doblat les morts.

No tots els casos s’han confirmat ni totes les morts es poden atribuir, amb tota probabilitat, a l’Ebola. Dels 579 casos, n’hi ha 48 de probables. I de les 352 morts, 48 són probables. Però també hi ha 213 casos sospitosos que s’estan avaluant. La part positiva és que 201 persones s’han curat.

Una regió en conflicte

El brot epidèmic es va localitzar, al principi, en ciutats de la província de Kivu del Nord, una zona molt inestable del centre del país. Allà, grups de rebels i de milicians s’enfronten des de fa temps i impedeixen el pas dels equips sanitaris. La vulnerabilitat i la desconfiança de la població, amb un milió de desplaçats pel conflicte, també dificulta l’actuació d’aquests equips.

L’Ebola és una malaltia que té com a primers símptomes febre i dolors musculars. Més tard apareixen vòmits i diarrea, i finalment hemorràgies internes i externes. La mortalitat oscil·la entre el 25% i el 90% per cent dels infectats.

Aquest brot podria esdevenir el segon més important de la història, després del que –entre els anys 2014 i 2016– va provocar més d’11.000 morts.

Continua la lectura de El brot de ebola al Congo supera els 350 morts Aquest és ja el brot més letal que ha tingut la RDC i el segon més gran del món

El principi de la fi del ren a l’Àrtic

El caribú i el ren salvatge són una espècie clau en la xarxa alimentària de l’Àrtic que contribueix al cicle de nutrients entre els sistemes terrestres i aquàtics i l’abundància de depredadors i carronyers. Segons els autors, l’abast i la durada dels descensos d’exemplars suposen una amenaça per a la seguretat alimentària i la cultura dels pobles indígenes que depenen dels ramats

El ren és un dels símbols del Nadal, però està en hores baixes. Tot i comptar amb més disponibilitat d’aliment pel desglaç, els paràsits, la caça, la depredació, i el canvi climàtic estan delmant a aquests mamífers. Algunes poblacions de la tundra àrtica han disminuït més d’un 50% en les últimes dues dècades.

https://www.ecoticias.com/naturaleza/190789/El-principio-del-fin-del-reno-en-el-A-rtico

La imagen de ciertos animales, comoEl ren és un dels símbols del Nadal, però està en hores baixes. Tot i comptar amb més disponibilitat d’aliment pel desglaç, els paràsits, la caça, la depredació, i el canvi climàtic estan delmant a aquests mamífers. Algunes poblacions de la tundra àrtica han disminuït més d’un 50% en les últimes dues dècades. el reno, también conocido como caribú, está inexorablemente unida a las fiestas navideñas. Pero el mamífero, originario de las tundras del hemisferio norte, no tiene nada que celebrar. El número de ejemplares está descendiendo a una velocidad vertiginosa. En menos de 20 años, los caribús de América del Norte y Groenlandia y los renos salvajes de Rusia y Noruega han disminuido un 56%, pasando de 4,7 millones a 2,1 millones de individuos. Continua la lectura de El principi de la fi del ren a l’Àrtic

La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic

Les Galápagos no només són a la intersecció de tres corrents oceànics, també se situen per on passa un dels patrons climàtics més destructius del món, El “Niño”, que provoca un escalfament ràpid i extrem del Pacífic oriental tropical.

En un estudi publicat el 2014, més d’una dotzena de climatòlegs van advertir que l’augment de la temperatura oceànica estava causant que “El Niño” fos més freqüent i més intens. La Unesco, l’agència de les Nacions Unides per a l’educació, la ciència i la cultura, ara adverteix que les Galápagos són un dels llocs més vulnerables als efectes del canvi climàtic.

Tot i que les Galápagos estan al centre dels tròpics geogràfics, per aquí flueix un gran corrent des del sud xilè, el corrent d’Humboldt. Aquesta manté a les illes fresques i sense pluja durant la major part de l’any, una situació inusual a causa de que la línia de l’equador travessa l’arxipèlag. Així, les illes tenen un clima subtropical i són dels pocs llocs a la Terra on coexisteixen els pingüins i els corals. Potser per poc temps… Val la pena llegir aquest article al New York Times…

https://www.nytimes.com/es/2018/12/19/galapagos-cambio-climatico/?rref=collection%2Fsectioncollection%2Fnyt-es&action=click&contentCollection=cambio-climatico®ion=stream&module=stream_unit&version=latest&contentPlacement=1&pgtype=collectio Continua la lectura de La lluita de les espècies a les Galápagos pel canvi climàtic