Arxiu d'etiquetes: biologia

La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Els tardígrads es coneixen comunament com ‘óssos d’aigua’. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí “Tardus”, lent i “Gradus”, pas) són  petits i aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars i probablement estiguin emparentats amb els artròpodes.

Els tardígrads són capaços de resistir a condicions ambientals extremes que matarien a quasi qualsevol altre animal. Alguns poden sobreviure a temperatures properes al zero absolut (-273 °C)[5] i temperatures elevades fins a 151 °C, poden suportar 1.000 vegades més radiació que altres animals i poden passar fins a una dècada sense aigua.[6]

En 2007, se colocaron tardígrados en la sonda espacial Foton M3 de Rusia y la ESA, y se comprobó que sobrevivieron a las condiciones del espacio exterior. Spivack cree que no existe riesgo de que los tardígrados “tomen” la luna, ya que tendrían que regresar a la atmósfera para ser rehidratados para poder reproducirse.

El proyecto, definido como una “biblioteca lunar”, incluía 30 millones de páginas de información sobre la historia y civilización humana, literatura, fotos, canciones, dibujos de niños israelíes, entre otros. Continua la lectura de La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Part de l’ànima alemanya” està amenaçada quan els boscos moren

Una combinació catastròfica de calor, sequera, tempestes, incendis forestals, plagues d’escarabats i un cop de fongs han destruït fins ara aquest any mostres de bosc alemany equivalents a més de 200.000 camps de futbol.

Els boscos són una de les maneres més eficients de reduir les emissions de diòxid de carboni, i només a Alemanya són capaços d’absorbir 62 milions de tones de CO 2 , aproximadament el 7% de les emissions del país, cada any.

Però els boscos també han estat al centre de la identitat cultural d’Alemanya des de fa segles i els polítics estan considerant com a prioritat la qüestió – coneguda com waldsterben (morir bosc).

La ministra d’agricultura, Julia Klöckner, ha anunciat una cimera forestal el mes que ve, en la qual els experts nacionals en silvicultura i clima hauran d’acordar un pla d’acció multimilionari. Klöckner s’ha compromès a finançar 500 milions d’euros (460 milions de lliures) pel fons energètic i climàtic del govern per finançar-lo.

‘Part of German soul’ under threat as forests die

 Forest in the Bavarian Alps. Photograph: Sean Pavone/Alamy

Action plan to be drawn up as dry summers, storms and pests destroy swathes of woodland

by  in Berlin

A catastrophic combination of heat, drought, storms, forest fires, beetle plagues and a fungi blight have so far this year destroyed swathes of German forest equivalent to more than 200,000 football fields.

Forests are one of the most efficient ways to reduce carbon dioxide emissions, and in Germany alone they are able to absorb 62 million tonnes of CO2 – about 7% of the country’s emissions – every year.

But forests have also been at the heart of Germany’s cultural identity for centuries, and politicians are now seizing the issue – known as waldsterben(dying forest) – as a top priority.

The agriculture minister, Julia Klöckner, has announced a forest summit next month, at which national forestry and climate experts are to agree on a multimillion-euro action plan. Klöckner has pledged €500m (£460m), to be paid out of the government’s energy and climate fund, to finance it.

“Our forests are massively damaged,” Klöckner said, visiting Moritzburg near Dresden, which has been badly hit, many of its trees brown and dying, mainly due to drought and beetle infestations.

“Only if everyone unites will we manage the mammoth task that lies ahead of us – to save our forests not only for ourselves but for future generations,” she said.

A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Hoexter, western Germany.
 A forester scrapes the bark of a beech tree to control pests in a forest suffering from drought stress in Höxter, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

The society for the protection of the German forest, SDW, believes the extent of the destruction goes even beyond the government’s estimate. It has said the trees being lost at the most rapid rate are those that make up the bulk of the forests, including spruces and firs, pines, beeches and oaks.


In last year’s dry summer and this year’s, the forests have been hit by a shortfall of 200 litres of rainwater per square metre, according to SDW, which Germany’s meteorological service says is the driest it has been for 50 years.

The association of German foresters (BDF) has said German forests are close to collapse. “The forest is the best way to save the climate, but right now the forest itself is a victim of the climate catastrophe,” it said.

A third of Germany is made up of forest, or 11.4m hectares (28 macres) – about a half of which is private property.

The crisis is being keenly felt, not least after a recent survey on national identity in which 50% of participants cited forests as being central to their idea of heimat or sense of home.

Germans have for centuries had a mythological, even spiritual, identification with their forests. Woodlands have formed the inspiration for much German music and literature –most famously the 19th-century folk tales of the Brothers Grimm. In everything from Red Riding Hood to Hansel and Gretel the forest is portrayed as a place of foreboding and threat and as well as retreat, safety and learning.

Hansel and Gretel.
 Hansel and Gretel. Photograph: Chronicle/Alamy

For German romanticists in the late 18th century, the forest was an important symbol of unity and purity, the word waldeinsamkeit, forest loneliness, embodying the sense of inner peace to be found in the forest. This was later exploited by the Nazis, who encouraged the idea of the forest as a sign of German cultural solidity, encouraging people to plant German oaks to honour Adolf Hitler.

The tabloid Bild recently published an ode to the German forest, calling it “part of the German soul”.

“It is, alas, not some made-up fairytale … that our forest is in a state of emergency … and if we don’t do something to save it and ourselves, we might end up with the story: ‘Once upon a time, there was a place called the German forest,’” the paper stated.

Experts are divided over the best plan of action. Solutions range from introducing more robust tree species to naturally allowing forests to adapt to the conditions. The opposition Greens are calling for a return to primeval forests – woods left to their own devices, after researchers at Zurich’s Technical University calculated that there was room on the planet for a third more forests than at present without encroaching on urban or agricultural spaces.


While owners of private forests are tending towards planting Douglas firs and northern red oaks, the Association for Environmental and Nature Protection in Germany, a leading NGO, says non-native species are an ecological risk.

The trees that are most under threat are said to be spruce, beech, ash, Norway maple and sycamore. Those most able to weather the climate crisis are robinia, plane, and sweet and horse chestnut trees.

Beech trees in a forest in Warburg, western Germany
 Beech trees – one of the most threatened varieties – in a forest in Warburg, western Germany. Photograph: Ina Fassbender/AFP/Getty Images

Among those likely to be increasingly imported in future are Turkish hazel, Italian acorn, silver lime, and Lebanon cedar. The challenge is to find varieties able to cope with hot summers as well as harsh winters.

Klöckner believes that as many varieties as possible are necessary, referring to experts who say nature cannot be left to cope on its own. “We need mixed forests and trees that are adapted to their habitat,” she said.

Tanja Sanders, an expert in forest ecology who researches what the forest of the future might look like, said: “Forests are a vital part of our lives. They form groundwater, give us wood, filter the air, reduce CO2 and the temperature and offer space for species conservation and human relaxation. But we must face up to having to say goodbye to the forest as we’ve known it.”

As the crisis escalates…

… in our natural world, we refuse to turn away from the climate catastrophe and species extinction. For The Guardian, reporting on the environment is a priority. We give reporting on climate, nature and pollution the prominence it deserves, stories which often go unreported by others in the media. At this pivotal time for our species and our planet, we are determined to inform readers about threats, consequences and solutions based on scientific facts, not political prejudice or business interests.

More people are reading and supporting The Guardian’s independent, investigative journalism than ever before. And unlike many news organisations, we have chosen an approach that allows us to keep our journalism accessible to all, regardless of where they live or what they can afford. But we need your ongoing support to keep working as we do.

The Guardian will engage with the most critical issues of our time – from the escalating climate catastrophe to widespread inequality to the influence of big tech on our lives. At a time when factual information is a necessity, we believe that each of us, around the world, deserves access to accurate reporting with integrity at its heart.

Our editorial independence means we set our own agenda and voice our own opinions. Guardian journalism is free from commercial and political bias and not influenced by billionaire owners or shareholders. This means we can give a voice to those less heard, explore where others turn away, and rigorously challenge those in power.

We need your support to keep delivering quality journalism, to maintain our openness and to protect our precious independence. Every reader contribution, big or small, is so valuable.

El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

Feia un metre d’alt, pesava set quilos i tenia una força hercúlia. Paleontòlegs australians han descobert el lloro més gran del món, amb una alçada de fins a un metre i un pic gegant capaç de trencar la majoria de fonts d’aliment que ha estat anomenat ‘Heracles inexpectatus’ per reflectir la seva grandària i força hercúlia com el mite, així com la naturalesa inesperada del descobriment. Nova Zelanda és coneguda per les seves aus gegants . Les oques gegants i els aptornis compartien el sòl del bosc, mentre que un àguila gegant dominava el cel. Però fins ara, ningú havia trobat un lloro gegant extint enlloc .

El loro más grande del mundo, de casi un metro de altura y 7 kilos de peso, vivió hace unos 19 millones de año en Nueva Zelanda, un lugar conocido por sus aves gigantes prehistóricas, según un estudio publicado hoy miércoles en Australia.

 El loro extinto fue bautizado con el nombre de Heracles inexpectatus, en alusión al dios-héroe de la mitología griega (Hércules, en la romana) de extraordinaria fuerza y lo inesperado de su hallazgo, según un comunicado de la Universidad de Nueva Gales del Sur (UNSW, siglas en inglés) con sede en Sídney.

Continua la lectura de El lloro més gran del món va viure fa 19 milions d’anys a Nova Zelanda

El quart mort d’Ebola al Congo aixeca les alarmes entre les autoritats sanitàries

El Congo reconeix que si continuen així, l’epidèmia de l’ebola podria durar dos o tres anys.  Tan sols la meitat dels casos d’aquest virus són identificats.

Reneix la preocupació en la població i entre autoritats sanitàries a un any d’un brot a l’est del Congo. La malaltia ha ressorgit i està contagiant una nova ciutat, Goma, que fa frontera amb Rwanda i per això aquest últim país va tancar la seva frontera. Ja són quatre els infectats morts en una zona políticament inestable que fins i tot rebutja l’ús d’una possible vacuna experimental perquè els nacionals desconfien dels estrangers i de qualsevol medicament.

Cuarto fallecido de ébola en el Congo levanta las alarmas entre las autoridades sanitarias Continua la lectura de El quart mort d’Ebola al Congo aixeca les alarmes entre les autoritats sanitàries

La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Si caminant pel bosc et trobes boixos sense fulles i llargs filaments blancs, gairebé segur que es tracta dels efectes de la papallona del boix.

La papallona del boix és una espècie exòtica del sud-est asiàtic. Va arribar a Alemanya l’any 2007 i uns anys més tard, el 2014, es va detectar a Besalú. Des d’aleshores, s’ha anat estenen com una taca d’oli.

El principal problema rau en el fet que l’eruga s’alimenta del boix, arbust molt abundant als boscos catalans, parcs i jardins. Les erugues provoquen una defoliació completa i comprometent seriosament la planta. A més, l’absència del boix pot desencadenar processos d’erosió.

Les papallones es dispersen ràpidament per la qual cosa impedir la invasió de l’espècie és impossible. Només es pot actuar a petita escala, en els boixos particulars o d’espais verds urbans.

S’hi pot fer alguna cosa? 

  • Es pot col·laborar aportant informació sobre boixedes afectades a l’aplicació Alerta Forestal! del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals.
  • La invasió de la papallona del boix ens demostra com som de fràgils davant les noves espècies exòtiques. Evitar el tràfic d’espècies i les mesures de control en origen són fonamentals.

Actualment existeix un Grup de Treball format per tècnics de diferents departaments de la Generalitat que té com a principal objectiu coordinar les accions relacionades amb la papallona del boix.

Cada vegada és més habitual veure papallones blanques voleiant en diferents indrets. Són les papallones del boix. Continua la lectura de La papallona del boix: una plaga que s’estén per boscos de mig Catalunya

Dues-centes mesures urgents per evitar la pèrdua de biodiversitat a Espanya

L’ONU ha advertit que, en l’actualitat, hi ha un milió d’espècies a punt d’extingir-se a tot el planeta. Encarar podem revertir la situació amb la mesura del possible. Ampliar les zones protegides, dotar de més pressupost i crear eines per a la protecció de la flora i la fauna són algunes de les exigències de l’organització mediambientalista per evitar la desaparició de milers d’espècies.

La crisis climática amenaza a los ecosistemas tal y como los concebimos en la actualidad. Inestabilidad temporal, cambios bruscos de temperatura, aumento de territorios desérticos, escasez de recursos agrícolas… Las consecuencias se van haciendo notar poco a poco y, todas ellas, terminan agravando la pérdida de biodiversidad del planeta. Tanto es así, que el pasado mes de abril los científicos del Panel Intergubernamental sobre Biodiversidad y los Servicios Ecosistémicos (IPBES) de la ONU advirtió de que, en la actualidad, hay un millón de especies a punto de extinguirse en todo el planeta.

“Estamos en la sexta extinción global, con la ventaja de que lo sabemos y todavía tenemos capacidad de actuar”, explica Juan Carlos Atienza, responsable de Gobernanza de SEO/BirdLife, organización que ha presentado este miércoles un paquete de doscientas medidas para frenar la pérdida de diversidad ecológica en España.  “Nuestro grito social es ni un grado más, pero también ni una especie menos“, ha añadido Asunción Ruiz, directora ejecutiva de la ONG medioambientalista.

Desde la organización señalan cinco factores clave para entender el declive de la biodiversidad que experimenta el Estado español. Los cambios en el uso de la tierra y el mar hacia un modelo intensivo, la sobrexplotación de los recursos naturales, la crisis climática, la contaminación y la introducción de especies invasoras degradan la riqueza biológica del territorio ibérico.

“En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”

El camino para revertir esta situación, explican desde la ONG ecologista, pasa por el cumplimiento de la ley, que a su juicio, tiene unos tintes modernos que no llegan a plasmarse en la vida real. “A veces no se trata de desarrollar las leyes sino de cumplirlas.Tenemos una ley de patrimonio natural y biodiversidad que es muy completa, pero le faltan mecanismos para que se pueda desarrollar en plenitud”, expone Ana Carricondo, coordinadora de programas de SEO/BirdLife.

Para ello, es imprescindible que se presenten unos presupuestos ambiciosos para abordar el reto: “En la última década, el medio ambiente ha visto mermado su presupuesto en un 70%”, denuncia Ruiz. El asunto presupuestario es, por ende, el primer factor a tener en cuenta dentro del paquete de medidas publicadas por la organización medioambientalista. El siguiente paso, según reclaman, sería crear un consejo de seguridad ambiental presidido por el presidente del futuro Gobierno y con la presencia de los ministros de las carteras más vinculadas al medio ambiente. De esta forma, se pretende dar unidad a la multitud de cargos que dificultan que las medidas para abordar la crisis de biodiversidad puedan implantarse de pleno.

Por otro lado, la ONG denuncia que, hasta la fecha, la denominada transición ecológica se ha enfocado desde los gobiernos europeos desde una perspectiva energética, dando a entender que el camino para revertir la emergencia climática pasa única y exclusivamente por la apuesta por las renovables y dejando en el olvido la perspectiva conservacionista que busca salvar el sangrado de especies que desparecen por causa del cambio climático.

En virtud de ello, Ruiz reclama que se prueben los planes contemplados en la Ley 42/2007 para poder integrar la conservación de la biodiversidad dentro del resto de políticas económicas. De esta forma, se salvaguardaría a las especies animales y vegetales del impacto que puedan generar las políticas agrarias, forestales o energéticas. “Es digno de reconocer que por primera vez un presidente reconoce que la transición ecológica va a ser una de sus prioridades. Lo aplaudimos, pero le recordamos que no debe olvidarse de la perdida de biodiversidad”, opina, insistiendo en la idea de que las políticas verdes que se están planteando dejan de lado a las corrientes que luchan por la conservación del patrimonio natural español.

“El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué”

Por otro lado, SEO/BirdLife reclama que complete y se amplíe la red de Zonas de Especial Protección para Aves (ZEPA) y la Zona de Especial Conservación (ZEC), todo ello acompañado de inversión en herramientas que garanticen el control y seguimiento de la evolución poblacional de las especies.

El millón de especies en riesgo de extinción, no obstante, es una cuantificación aproximada realizada por la ONU. En España, tenemos cifras abultadas que certifican la pérdida de biodiversidad y el declive de especies propias de la península ibérica, sin embargo, los datos “no nos mueven de la silla”, recalca la directora ejecutiva: “El problema no es cuántas especies se están perdiendo sino por qué“.

Una pregunta que se responde con un sistema económico basado en la sobrexplotación, en tanto y cuanto que la flora y fauna más amenazada se sitúa en entornos dónde predominan los sistemas agrarios intensivos o allá dónde se ubican las grandes batidas pesqueras, así como en las espacios urbanos que se expanden con construcciones urbanísticas que apenas respetan la realidad natural del ecosistema.

La biodiversitat del planeta en greu perill per l’acció humana

Canviar el curs dels esdeveniments i evitar la destrucció massiva de la biodiversitat i la desaparició de milions d’espècies, inclosa la nostra, depèn molt de les nostres decisions. Encara és possible, però el temps se’ns acaba; cal donar un gir, cal fer-ho entre tots i cal fer-ho ja. Continua la lectura de La biodiversitat del planeta en greu perill per l’acció humana

Els primers ‘sapiens’ van arribar a Europa fa 210.000 anys, uns 150.000 anys abans del que es creia

L’anàlisi de dues restes fòssils trobats a Grècia modifica la data d’arribada de l’espècie al continent. Es tracta de l’evidència més antiga mai trobada de la presència d’humans moderns a Euràsia. Un crani de fa 210.000 anys reescriu la història de les primeres trobades entre humans moderns i neandertals

Un crani trobat fa 40 anys a la cova grega de Apidima pertany a l’espècie Homo sapiens i té 210.000 anys d’antiguitat, segons una nova anàlisi del fòssil que es presenta avui a la revista Nature. De confirmar aquestes conclusions, seria la resta més antic d’Homo sapiens trobat fora d’Àfrica i obligaria a reescriure la història de les trobades entre humans moderns i neandertals al sud-est d’Europa.

Un segon crani trobat a 30 centímetres del primer, i que també s’ha analitzat de nou, correspon a un neandertal i se li ha atribuït una antiguitat de 170.000 anys. Això suggereix que la primera arribada d’Homo sapiens a l’actual Grècia va desplaçar als neandertals que hi vivien, però que més tard aquests van tornar a ocupar el territori.

La aventura de los sapiens fuera de África empezó antes de lo que se creía y, de hecho, todo apunta a que contó con más vaivenes de lo esperado. El análisis de dos fósiles que durante siglos permanecieron resguardados del tiempo en la cueva de Apidimia, en el sur de Grecia, desvela la presencia de humanos modernos en el continente europeo hace 210.000 años. Esto supone que debemos empezar a relatar la odisea de nuestra especie unos 150.000 años antes de lo que sugerían los restos más antiguos hallados hasta la fecha. Los resultados de este estudio, publicado este miércoles en la revista científica ‘Nature’, demuestra que la expansión del Homo sapiens en el continente euroasiático es una historia de intentos fallidos, complejas dispersiones, supervivencia tardía y mezcla de grupos humanos que ahora poco a poco está siendo reconstruida tras estas prehistóricas huellas. Continua la lectura de Els primers ‘sapiens’ van arribar a Europa fa 210.000 anys, uns 150.000 anys abans del que es creia

Més de 138.000 gossos i gats van ser abandonats l’any passat a Espanya

Que si és el final de temporada de caça, que si ja no podem tenir-lo, que si costa molts diners …L’arribada d’una mascota a casa nostra és una decisió que no cal prendre a la lleugera. Són éssers vius que sent i pateixen i que no podem abandonar-los a la seva sort quan ens cansem d’ells

Un total de 104.688 perros y 33.719 gatos fueron abandonados en España en 2018, 100 animales más que el año anterior, unos datos que confirman un estancamiento de las cifras desde el año 2015 (104.501 perros y 33.330 gatos), según el estudio El nunca lo haría de la Fundación Affinity. Continua la lectura de Més de 138.000 gossos i gats van ser abandonats l’any passat a Espanya

“Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians

L’avanç de la ‘Xylella fastidiosa’ en tres comarques alacantines segueix imparable. Organitzacions agrícoles demanen acabar amb la destrucció dels arbres sans i demanen un pla de contenció com el concedit per la Comissió Europea a les Illes Balears i Còrsega.

Xylella fastidiosa es una bacteria Gram-negativa, aeróbica, y cuyo óptimo de crecimiento se sitúa entre los 26-28ºC. Es una bacteria que se encuentra en el xilema, y se multiplica dentro de los vasos llegando a taponarlos y a obstruir el flujo de savia bruta, lo que provoca síntomas que se corresponden con falta de agua o carencia de nutrientes.

Hay 3 subespecies principales de la bacteria X. fastidiosa: subsp. fastidiosa, subsp. pauca y subsp. multiplex. En Europa han aparecido recombinantes de estas subespecies, como en el caso de Italia que está presente un recombinante de la subespecie pauca denominada CoDiRO y en Córcega (Francia) que está presente una recombinación entre las subespecies multiplex-sandyi.

Continua la lectura de “Xylella fastidiosa” destrueix milers d’ametllers i manté en peu de guerra a agricultors valencians