Arxiu d'etiquetes: biologia humana

La marea de plàstic generada per la covid-19 és una amenaça

Una farmàcia de Nova York improvisa amb plàstic una barrera contra el coronavirus. L’ús extensiu del plàstic ja era un problema greu al planeta abans de l’actual pandèmia i s’incrementa amb el major ús d’aquest producte en la protecció sanitària i d’aliments. Foto: Evan Schneider / ONU

La marea de plástico generada por la covid-19 es una amenaza

GINEBRA, 27 jul 2020 (IPS) – Las mascarillas, guantes, botellas y empaques plásticos de comida están inundando calles, vertederos y océanos durante la pandemia covid-19 y constituyen una grave amenaza para los ecosistemas, advirtió este lunes 27 un informe de la Unctad.

Pamela Coke-Hamilton, directora de comercio internacional de la Unctad (Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo) dijo que “el rápido aumento en el uso diario de ciertos productos que ayudan a proteger a las personas y a detener la propagación del virus está empeorando las cosas”. Continua la lectura de La marea de plàstic generada per la covid-19 és una amenaça

Aquestes pressions sobre obrir les escoles garanteix la fallida

 Al març vivíem per increments de 15 dies. Treballar des de la llar i l’aprenentatge a distància, per a aquells que tinguessin el terrible luxe d’aquestes coses, seria un tema de setmanes, irreal però temporal. Quinze dies per aplanar la corba. Quinze dies per retardar la propagació.

Els científics ens van advertir, fins i tot, que el retorn a la normalitat trigaria més, però la línia de temps telescopiada tenia un atractiu evident. Podeu afegir gairebé qualsevol cosa a només 15 dies.

Era fonamental actuar sobre l’oportunitat de fer-ho correcte, però ja sabem que no va ser temporal. Hem vist els fracassos: en les proves, en la contenció, en el lideratge. A mesura que el nostre estiu pandèmic s’allarga, molts de nosaltres hem deixat anar, una per una, experiències del món que vivíem. Ens acomiadem del campament sense dormir, de la música en directe , dels viatges a distància, de les noces bullicioses i de l’espontaneïtat en general. Avui s’està produint una nova realització i, a mesura que el debat sobre la reobertura de les escoles, fa ràbia, cal reconèixer-ho amb claredat: no tornem a la manera de ser. I no ho hauríem de fer. “Aquesta embranzida a obrir escoles està garantida per fracassar”, afirma Peter Hotez, pediatre i viròleg molecular i el degà de l’Escola Nacional de Medicina Tropical del Baylor College of Medicine. “Les expectatives de distanciament social i els requisits de màscara dels graus inferiors no són realistes”, em va dir Hotez. “A les comunitats amb alta transmissió, és inevitable que COVID-19 entri a les escoles. D’aquí a dues setmanes d’obrir escoles a comunitats amb alta transmissió de virus, els professors es posaran malalts. Només cal que un sol professor sigui hospitalitzat amb COVID i tot s’apagarà.

In March, we were all living in 15-day increments. Working from home and distance learning, for those who had the terrible luxury of such things, would be a weeks-long affair, surreal but temporary. Fifteen days to flatten the curve. Fifteen days to slow the spread.

Scientists warned us even then that a return to normalcy would take longer, but the telescoped timeline had obvious appeal. You can put up with almost anything for just 15 days.

Acting on the chance to get it right was essential, but we now know it was not temporary. We’ve seen the failures—in testing, in containment, in federal and state leadership—compound in catastrophic ways. And as our pandemic summer has stretched on, many of us have let go, one by one, of experiences from the world we used to inhabit. We bid goodbye to sleepaway camp, to live music, to distant travel, to boisterous weddings, and to spontaneity in general. Today, a new realization is dawning, and as the debate over schools reopening rages, we must acknowledge it plainly: We aren’t going back to how it was. And we shouldn’t.

Read: How the Pandemic Defeated America ]

“This push to open schools is guaranteed to fail,” says Peter Hotez, a pediatrician and molecular virologist, and the dean for the National School of Tropical Medicine at Baylor College of Medicine. I’ve been corresponding with Hotez, and with several epidemiologists, over the course of the pandemic, and have noticed a starkness in their views in recent weeks. “The social-distancing expectations and mask requirements for the lower grades are unrealistic,” Hotez told me. “In communities with high transmission, it’s inevitable that COVID-19 will enter the schools. Within two weeks of opening schools in communities with high virus transmission, teachers will become ill. All it will take is for a single teacher to become hospitalized with COVID and everything will shut down.”

Hotez has good reason to be pessimistic. There were 68,605 new cases in the United States yesterday, according to data from the Centers for Disease Control and Prevention. The seven-day average has stayed above 60,000 new cases per day since July 13. Reaching 100,000 cases per day, once seen as an apocalyptic, worst-case-scenario warning from Anthony Fauci, is no longer difficult to imagine. Indeed, my conversations with epidemiologists in recent days were all strikingly dark. They agreed: Schools should not risk reopening, probably not even for the youngest children, in the coming weeks. “We can’t pretend like everything’s fine,” said Gary Simon, the director of the infectious diseases division at George Washington University. “If I had a school-age kid, I wouldn’t want to send him to school.”

The evidence is all around us. There is the summer camp in Georgia where hundreds of kids and counselors—nearly half the camp—got infected after only a few days together. Then there’s the school in Indiana where, just hours after reopening last week, a student tested positive for the coronavirus. (“We knew it was a when, not if,” the superintendent told The New York Times, but officials were “very shocked it was on Day 1.”)

Read: How to Help Parents Without Fully Reopening Schools ]

There’s also the JAMA Pediatrics study that suggests that babies and young children can carry extremely high viral loads of SARS-CoV-2. The study’s authors found at least as much viral material in the throats and airways of young children as in infected adults, and sometimes 100 times as much as in adults. We’ve long known that kids older than age 10 can efficiently transmit the virus, but this new research suggests that younger kids pose a risk of transmission to the people around them, just as older children do. The more we learn, the more likely it seems that children are highly effective vectors for transmission. Springtime school closures took place before the virus seized the nation. A return to the classroom now—even with thoughtful precautions—would create excellent conditions to test just how quickly COVID-19 can saturate a community. School was deemed unsafe for children, teachers, and staffers back in March. The pandemic is worse in the United States now than it was then, with multiple epicenters burning across the country. So why would schools reopen now?

“The problem is the White House and the task force could never organize themselves to lead a federal response and bring virus transmission down to containment levels,” said Hotez, who has argued for the necessity of a federal containment plan that, if executed effectively, might allow the nation to reopen comprehensively as soon as October. “Instead they took a lazy and careless route, claiming schools are important, as we all know, and the teachers and principals need to figure it out. What they did was deliberately set up the teachers, staff, and parents to fail. It’s one of the most careless, incompetent, and heartless actions I’ve ever seen promoted by the executive branch of the federal government.”

There is another cause for concern, this one about what the virus might do to children themselves. Although the rate of morbidity in young children is relatively low, young children are also among the least-tested cohort in America. Fauci has stressed repeatedly in recent weeks that we know relatively little about children and the virus. For example, we still don’t know how frequently children get infected, or what percentage of children are symptomatic, or how underlying conditions may exacerbate or even alleviate the severity of the infection. The results of one six-month National Institutes of Health study, which enrolled thousands of families from 11 U.S. cities, are expected in December.

Read: A Better Fall Is Possible ]

But “we don’t need additional information to make decisions,” Hotez insisted. Right now, he said, there are at least 40 states in which schools simply should not open. “Remember, schools are not hermetically sealed … We need to reach containment first. It’s that simple.”

One of the strangest things about living through a pandemic is the lag in understanding of how bad things are, an awful mirror of the lag in deaths that come like clockwork after a surge in coronavirus cases. All along, this disaster has been simultaneously wholly shared and wholly individualized, a weird dissonance in a collective tragedy that each person, each family, has to navigate with intricate specificity to their circumstances. The despair that has seemed to crest in recent days represents another kind of lag—a lag of realization—and the inevitable end of hopefulness about what life might be like in September.

In The Year of Magical Thinking, Joan Didion wrote of the deepest and most personal kind of bereavement, the loss of her husband, but I find myself thinking of her words often in the context of the pandemic: “We are imperfect mortal beings, aware of that mortality even as we push it away, failed by our very complication, so wired that when we mourn our losses we also mourn, for better or for worse, ourselves. As we were. As we are no longer. As we will one day not be at all.”

Read: Why Can’t We Just Have Class Outside? ]

These losses will feel only more acute as the season turns. We are accustomed to marking the passage of time in sweet and mundane rituals—the photos taken for the first day back to school, the new sneakers, the clean stack of fresh composition books. Instead we are marking our time in numbers. No longer 15-day increments, but 154 days since we were all together. So far, 152,870 dead from the virus in America. We cannot wish away the pandemic, as much as we try; it will persist until we muster the resolve and the resources to contain it. This is our normal. Not forever, but for a very long now.

La pandèmia dispara la bretxa entre rics i pobres a Amèrica Llatina

Això és cert, però la realitat és que aquesta desigualtat es produeix a tot el món, ja hi era però el pandèmia ha mostrat les vergonyes de totes les economies. La regió s’enquista com a principal focus de contagi de virus en el món.

América Latina acumula ya cerca de cuatro millones y medio de casos de coronavirus y se aproxima a las 200.000 muertes. Más de una cuarta parte de los positivos se encuentran actualmente activos, por lo que la región sigue siendo el principal foco de contagio de la pandemia en el mundo. A pesar de que muchos países baten récords de casos y fallecidos, sus gobiernos continúan desescalando el confinamiento por una prioridad económica. Continua la lectura de La pandèmia dispara la bretxa entre rics i pobres a Amèrica Llatina

Simón alerta que la mitjana de nous contagis se situa per sota dels 40 anys

Els polítics asseguren, els que poden, que segur no hi haurà nou confinament, mentre, el nombre de contagis va pujant, ens confinaran quan no ens quedi més remei? O potser quan ja no serà necessari? Les dades ens diuen que es registra un repunt de casos de coronavirus a tot Espanya, amb 1.229 nous contagis en 24 hores, la xifra més alta des del 30 d’abril. Els joves que es creuen immunes, potser que pensin d’una vegada que no ho són.

El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, adverteix que en les darreres tres setmanes, l’edat mitjana de casos de coronavirus se situa entre els 36 i 38 anys. Una altra tendència nova en la pandèmia és que entre els joves hi ha casos greus, tot i que en un percentatge inferior i amb menys ingressos hospitalaris.

Tenim ara mateix pacients joves amb quadres greus ingressats a l’UCI. És veritat que no era l’habitual quan la majoria de casos eren persones grans però a mesura que el grup de població de risc s’està traslladant a les persones joves ho estem veient, peròen un percentatge molt inferior

En la compareixença setmanal d’aquest dijous, Simon ha reconegut que existeix un cert grau de transmissió comunitària i que en algunes zones, com a l’Aragó i Catalunya, ha excedit el que s’esperava. Ha afegit, però, que la situació no es pot comparar de cap manera amb la del març o l’abril.

El 60 per cent dels casos són ara asimptomàtics, apunta Simón, que creu que abans que acabi l’any podria haver-hi una vacuna contra la Covid-19.

Fernand Simón adverteix que entre els malalts joves també hi ha casos greus
Fernand Simón adverteix que entre els malalts joves també hi ha casos greus (EFE/Kiko Huesca)

Repunt de contagis amb el doble de casos

Segons dades del Ministeri de Sanitat, en una setmana s’han doblat els brots actius de coronavirus a l’estat espanyol. Actualment n’hi ha 483, encara que la gran majoria, el 75 per cent, tenen deu casos o menys.

Entre els brots actius, el 34 per cent s’han produït en l’àmbit social i d’aquests, les festes familiars han estat l’origen de 90 brots i 770 casos. L’oci ha originat 30 rebrots però curiosament molts més casos, 1.000.

Per tot això, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, demana a la població que assumeixi “noves maneres de relacionar-se”, en grups estables.

Hem d’aprendre a relacionar-nos d’una manera diferent, controlant el nostre cercle de contactes i procurant relacionar-nos el més possible amb grups estables. Això és una responsabilitat col·lectiva i compartida

Repunt de contagis

L’últim recompte de casos mostra un repunt, dijous, de fins els 1.229 nous contagis en un sol dia, la xifra més alta des del 30 d’abril. La xifra total de casos a Espanya és de 285.430, el 75% dels quals han tingut lloc a Catalunya, l’Aragó, Madrid i el País Basc.


El coronavirus i la fi de l’era neoliberal

Després de repetir-nos durant quaranta anys els dogmes neoliberals, la crisi financera va sacsejar seriosament la nostra fe en ells, però a la fi es va mantenir el sistema. Aquesta vegada és diferent. La coronacrisis i les mesures socioeconòmiques per salvar el sistema han fet caure, un a un, els dogmes neoliberals. És hora de fer alguna cosa nova. Continua la lectura de El coronavirus i la fi de l’era neoliberal

La pandèmia provoca un rebrot del plàstic

Avui el president Torra advertia de la situació crítica que viurem a Catalunya els propers 10 dies, però no podem deixar que l’ús obligatori i necessari de la mascareta acabi amb els nostres recursos. L’abús i mal ús de les nostres eines de plàstic per lluitar contra la pandèmia no pot abocar-nos a una acumulació de residus que acumulen virus i brutícia.  La proliferació de màscares torpedina els esforços per combatre l’impacte ambiental dels articles d’un sol ús.

El plástico vuelve a ganar la batalla. Antes de la epidemia, una amplia conciencia social fue el germen de diversas iniciativas para poner coto a los artículos de usar y tirar. Las bolsas de plástico de la compra se baten en retirada y la adopción de una directiva comunitaria desterrará pronto algunos de los artículos de plástico de vida efímera (pajitas, cubiertos, palitos de algodón…). Mientras, los guantes de plástico y, sobre todo, las mascarillas, especialmente las quirúrgicas, se han convertido en el nuevo símbolo de un consumismo despreocupado, de usar y tirar, ajeno a su impacto ambiental. Omnipresente en calles y plazas, son el nuevo icono que se ha adueño del paisaje urbano. Continua la lectura de La pandèmia provoca un rebrot del plàstic

Lluitar contra la “doctrina del xoc” digital: per una paralització dels plans 5G

Digitalització i transició ecosocial són projectes de naturalesa antagònica sota les relacions socioeconòmiques realment existents.

No estarem fragilitzant encara més les nostres possibilitats de reorientar les nostres societats en un camí ecològicament conscient i que posi la vida al centre si abracem de manera acrítica la instal·lació d’un món sense contacte? Continua la lectura de Lluitar contra la “doctrina del xoc” digital: per una paralització dels plans 5G

Unicef denuncia que 40 milions de nens al món no han rebut educació durant la pandèmia de covid-19

La cura dels nens és essencial per proporcionar serveis integrals, afecte, protecció, estimulació i nutrició. Al mateix temps, els permet desenvolupar habilitats socials, emocionals i cognitives.

L’informe detalla que més de 35 milions de nens menors de cinc anys a nivell mundial han quedat en algun moment sense la supervisió d’un adult.

El Fondo para la Infancia de Naciones Unidas (Unicef) alertó este miércoles de que al menos 40 millones de niños en todo el mundo se han quedado sin educación preescolar por el cierre de los centros de cuidado infantil y educación temprana motivado por la pandemia del coronavirus en una etapa de formación que considera “esencial”. Continua la lectura de Unicef denuncia que 40 milions de nens al món no han rebut educació durant la pandèmia de covid-19

Una vacuna xinesa contra la Covid-19 en fase 2 és segura i indueix resposta immune

Les proves es van fer en més de 500 persones i són continuació de les primeres que es van publicar el maig passat. La carrera està en marxa.

Los resultados de la segunda fase de los ensayos clínicos de un candidato a vacuna contra la Covid-19 en China demuestran que es segura e induce respuesta inmune contra el coronavirus, según una investigación publicada en la revista The Lancet. Continua la lectura de Una vacuna xinesa contra la Covid-19 en fase 2 és segura i indueix resposta immune

Burilles: cinc minuts entre els dits, 12 anys en la naturalesa

Uns 4,5 bilions de burilles s’abandonen cada any en entorns naturals de tot el món i una sola d’elles pot arribar a contaminar fins a deu litres d’aigua, i fins i tot 50 litres si es tracta d’aigua dolça.

Las colillas constituyen el principal elemento presente en la ‘basuraleza’ abandonada en las playas y son el segundo residuo más abundante en ríos y embalses, donde una sola de ellas puede contaminar hasta diez litros de agua y su efecto durar entre 7 y 12 años. Continua la lectura de Burilles: cinc minuts entre els dits, 12 anys en la naturalesa