Arxiu d'etiquetes: biodiversitat

Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

La revista ‘Nature’ escull els possibles noms propis de la ciència per aquest any: un viròleg entestat a estudiar i acabar amb l’ebola, una advocada contra el canvi climàtic, una enginyera involucrada en l’enviament d’un nou ‘rover’ a la Lluna, una astrofísica que tracta de caçar ones gravitacionals amb púlsars i una biòloga que analitza la biodiversitat a escala global.

https://www.publico.es/ciencias/mujeres-cientificas-protagonistas-investigacion-nature.html Continua la lectura de Quatre dones científiques (i un científic) que protagonitzaran la recerca en 2019

Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

2018 ha estat un any dur per a algunes espècies, per no dir per moltes. Acabem amb tot, i sinó trafiquem amb el que podem. Veure també: Tràfic de macacos: cries entaforades al cotxe per burlar la frontera espanyola. No entenem que vol dir la biodiversitat.

https://www.ara.cat/societat/Trafic-macacos-entaforades-frontera-espanyola_0_2153184680.html

L’estat de conservació de la taràntula ataronjada, el gecko de Durrel, el mer de set bandes, el Oric beisa i el gripau de l’erm ha empitjorat en els últims dotze mesos a causa del canvi climàtic, la caça i la destrucció del seu hàbitat, són algunes d’aquestes espècies…

https://www.publico.es/sociedad/m-ambiente/cinco-especies-reino-animal-lucharon-llegar-vivas-2019.html

Mamíferos, reptiles y anfibios. Bestias grandes y diminutos insectos. Cada año, cientos de animales están en peligro a causa del cambio climático y el impacto de la actividad humana. Continua la lectura de Cinc espècies del regne animal que van lluitar per arribar vives al 2019

Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

Vivim en un temps en què canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat van de la mà pel que fa a les conseqüències del seu progressiu avanç. Les solucions per evitar el col·lapse són ben sabudes i passen pel canvi absolut d’un model econòmic que no té en compte els límits ecosistèmics del planeta ni tan sols la pervivència dels seus elements vius, inclosa la nostra espècie.

D’altra banda, les empreses transnacionals agroindustrials i biotecnològiques,  actuen actualment en tots els països amb importants recursos biològics, emparant-se en el capitalisme global i en l’eina dels tractats de lliure comerç per assegurar els seus objectius

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/12/19/hay-alguien-ahi-que-se-acuerde-de-la-biodiversidad/

El pasado 29 de noviembre acababa en Egipto en la localidad de Sharm El-Sheick la XIV Cumbre Mundial de Diversidad Biológica, conocida como COP14. Una reunión que ha pasado de puntillas por la agenda internacional y que no ha merecido titulares importantes en los medios de comunicación. La biodiversidad no es tema de moda ni es fuente de creación de opinión ni es contenido especialmente recurrente en redes sociales.

El Cambio Climático acapara toda la atención ambiental tanto mediática como ciudadana. Indudablemente este es un problema de primera magnitud al que debemos dar una respuesta inmediata –ya se sabe cómo hacerlo, otra cosa es que se quiera- si no queremos sufrir sus consecuencias en forma de pérdida de suelo fértil, agudización de los fenómenos meteorológicos extremos, disminución de los recursos hídricos o migraciones masivas, entre otras.

De alguna manera, existe una conciencia –tal vez difusa- de que algo va mal con el clima, independientemente de que seamos capaces como ciudadanos de dar respuestas colectivas ante la inacción de los tomadores de decisión públicos. Pero ¿existe una conciencia en este mismo sentido, con las carencias que se quieran, con respecto a la pérdida de biodiversidad? Porque no se trata solo de hablar de diversidad biológica sino de pérdida de biodiversidad, el problema ambiental más grave, juntamente con el cambio climático, al que debe enfrentarse el ser humano en la actualidad.

Según el último informe de Planeta Vivo de WWF –que se ha convertido ya en un referente del estado de conservación de la biodiversidad a nivel mundial- de 2018, la población mundial de peces, aves, mamíferos, anfibios y reptiles ha disminuido un 60% entre 1970 y 2014, debido a las actividades humanas. Este dato porcentual se ha difundido de alguna manera -no excesivamente, no nos engañemos- pero no se ha incidido con la suficiente fuerza en el aspecto fundamental del mismo: que la causa de esta disminución es debida a las actividades humanas. Continua la lectura de Hi ha algú aquí que es recordi de la biodiversitat?

La pitjor espècie invasora som nosaltres

Si no ens comprometem com a societat i de forma individual amb aquest “Pacte Global per a la Naturalesa”, correrem la mateixa sort que la resta. Perquè l’ésser humà no pot escapar a la seva condició d’espècie.

Entre els diferents processos de deteriorament mediambiental que pateix el nostre planeta hi ha un, el de la pèrdua de biodiversitat, que avança a un ritme esgarrifós

Ens hem distanciat tant de la naturalesa que res del que li passi sembla afectar-nos, encara que es tracti de les espècies més espectaculars i famoses del planeta.

https://www.eldiario.es/zonacritica/peor-especie-invasora_6_831576867.html

Entre los diferentes procesos de deterioro medioambiental que sufre nuestro planeta hay uno, el de la pérdida de biodiversidad, que avanza a un ritmo escalofriante.

El número de los otros, del resto de seres vivos con los que compartimos existencia, está cayendo en picado a todos los niveles. Una extinción masiva que no obedece a ningún proceso natural, sino a la actividad de una de las especies invasoras más agresivas que se conocen: nosotros.

Si el ser humano no figura en el catálogo de las especies invasoras más peligrosas del planeta es simplemente porque la lista la hacemos nosotros. Basta con atender a los datos que nos ofrece la organización conservacionista WWF en su Informe Planeta Vivo 2018 para comprobar hasta qué punto eso es así.       Continua la lectura de La pitjor espècie invasora som nosaltres

La tornada d’óssos, llops, linxs i golafres s’enfronta al repte de conviure amb humans

Fins al passat 31 d’agost, els tècnics havien comptabilitzat i atribuït a l’ós Goiat un total de 27 atacs a bestiar (12 a Catalunya i 15 a França); amb un resultat de mort en 22 ovelles, una cabra i nou cavalls / eugues, a més de danys en vuit ruscs d’abelles. El seu assentament en zones en les que feia dècades que no habitaven és clau per a l’equilibri dels ecosistemes i la biodiversitat, però ha revifat els conflictes que en el seu dia els van portar a l’abisme.

Veure https://www.lavanguardia.com/natural/20180914/451794974406/oso-pirineo-generalitat-polemica-pastores.html

Per altra banda els óssos de Yellowstone tornen a ser una espècie protegida.  Un jutge nord-americà ha dictat sentència a favor d’aquests exemplars, cancel·lant de manera indefinida una polèmica cacera esportiva que s’havia de celebrar a Idaho i Wyoming. Veure https://www.eldiario.es/theguardian/osos-Yellowstone-vuelven-especie-protegidas_0_818568859.html

Som una espècie animal que ha de conviure amb altres espècies animals.

https://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-vuelta-grandes-carnivoros-enfrenta-reto-convivir-humanos.html

Hace cuatro años, un amplio estudio publicado en la revista Science constató un éxito conservacionista impensable tan sólo un par de décadas atrás. Las poblaciones de los cuatro grandes carnívoros más relevantes de Europa se estaban recuperando. Lobos, osos pardos, linces boreales y glotones (una especie de oso pequeño que habita en los países nórdicos), estaban volviendo a ocupar vastas zonas del continente de las que habían desaparecido —algunos incluso, hasta rozar la extinción— tras años de intensa persecución y conflicto con los humanos.

A diferencia de las políticas norteamericanas de conservación, donde las especies vulnerables se han mantenido en grandes áreas protegidas y aisladas de la presencia humana, la Unión Europea optó por un modelo de coexistencia. La directiva Habitats, aprobada en 1992, propició la reintroducción de especies en sus zonas originarias, dotó a los países de ayudas para darle viabilidad y sancionó a los incumplidores para hacerlo efectivo. También la estabilidad política, el progresivo abandono de la vida rural y la mayor conciencia medioambiental ayudaron. Y en pocos años, el resultado fue espectacular. Así es como el lobo ha vuelto hoy a países como Italia, Suiza, Alemania, Polonia o Austria, de donde se había extinguido; los linces han regresado por miles a Finlandia y el número de ejemplares de oso pardo se ha multiplicado casi por ocho en Rumanía, por poner sólo algunos ejemplos. Continua la lectura de La tornada d’óssos, llops, linxs i golafres s’enfronta al repte de conviure amb humans

Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc

En les properes setmanes es negociarà a l’ONU un tractat per protegir els oceans. Els experts incideixen en la importància històrica de la cita i pressionen per aconseguir un compromís ambiciós.

No som capaços d’interpretar el 100% dels paràmetres fisicoquímics i ecològics que estan canviant els nostres mars, però la realitat  és que arribem tard.

https://www.elsaltodiario.com/oceanos/tratado-inmensidad-sin-ley-futuro-mar-juego

Objetivo: regular el alta mar. O lo que es lo mismo, sentar las bases legales que afectan a un medio, el marino, que ocupa el 70% de la superficie del planeta y cuya mayor extensión, las llamadas “aguas libres”, representan dos terceras partes del total. Son aquellas situadas a más de 200 millas náuticas (370 kilómetros) de la costa de cada país. Aguas que son propiedad de todos y tierra de nadie al mismo tiempo, un espacio desprotegido, más allá de declaraciones de buena voluntad como la Convención de los Derechos del Mar de 1982, que no entró en vigor hasta 1994 y cuyos planteamientos han quedado, nunca mejor dicho, en papel mojado debido a su insuficiencia o constante incumplimiento.

Desde el pasado martes, la comunidad internacional se reúne en la sede de las Naciones Unidas de Nueva York para negociar un tratado que tiene como horizonte el año 2020. Un planteamiento ambicioso sobre el que la Conferencia Intergubernamental (CIG) discutirá hasta el próximo 17 de septiembre. Una oportunidad histórica, pese a que su presencia en las primeras planas y sumarios de los informativos ha sido residual. Continua la lectura de Immensitat sense llei: el futur dels oceans, en joc

L’ADN pirata

La biopirateria és una pràctica mitjançant la qual investigadors o empreses utilitzen il·legalment la biodiversitat de països en desenvolupament i els coneixements col·lectius de pobles indígenes o camperols per realitzar productes i serveis que s’exploten comercial o industrialment sense l’autorització dels seus creadors o innovadores.

Es considera biopirateria a l’explotació, manipulació, exportació i comercialització internacional de recursos biològics que contrarien les normes de la Convenció sobre Diversitat Biològica de 1992. És un tipus de pirateria moderna. No és només el contraban de diverses formes de vida de la flora i fauna, sinó, principalment, l’apropiació i monopolització dels coneixements de les poblacions tradicionals pel que fa a l’ús dels recursos naturals. Aquesta situació no és nova a l’Amazònia ni en altres zones riques en biodiversitat del planeta, especialment en les àrees tropicals.

La biopirateria es considera una activitat potencialment delictiva, ja que podria perjudicar la biodiversitat, a sostreure espècies de fauna i flora dels seus hàbitats característics. En qualsevol cas, els coneixements d’un grup d’individus acumulats per anys són un bé col·lectiu, i no simplement una mercaderia que es pugui comercialitzar com qualsevol altre objecte de mercat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20180909/el-adn-pirata-7025415 Continua la lectura de L’ADN pirata

Els furtius assassinen a 87 elefants a Botswana, la major cacera a l’Àfrica

El 13 d’agost es va publicar a Espanya el primer Llistat d’Espècies se extingit en el qual s’inclouen 32 espècies autòctones de flora i fauna desaparegudes de la seva àrea natural, com el linx europeu, la llamprea de riu o el falcó Borni.  eure  https://www.efeverde.com/noticias/boe-especies-extinguidas/

Si seguim així, aviat els elefants formaran part d’aquesta llista a nivell mundial.  La pèrdua de la biodiversitat és culpa nostra.

https://www.publico.es/internacional/medio-ambiente-furtivos-asesinan-87-elefantes-botsuana-mayor-caceria-africa.html Continua la lectura de Els furtius assassinen a 87 elefants a Botswana, la major cacera a l’Àfrica

Els 6 grans llacs del món en perill

Són el resultat de les nostres accions. No podem donar la culpa a ningú més. La nostra riquesa va desapareixent. La biodiversitat està a la corda fluixa perquè volem. No podem dir que no som conscients.

https://www.concienciaeco.com/2018/08/29/los-6-mayores-lagos-del-mundo-en-peligro/

MAR CASPIO

Todo el mundo le nombra como “mar”, pero en realidad se trata de un lago salado situado entre Irán, Rusia, Azerbaiyán, Tukmenistán y Kazajistán.

Sus dimensiones son desmesuradas para ser un lago (371.000 km²), ya que Alemania tiene prácticamente las mismas proporciones (357.386 km²).

Sus aguas se concentran gracias a las aportaciones de diversos ríos como el río Volga y por otros menos caudalosos como el Ural, el Emba y el Kurá. Pero debido al cambio climático y al aumento de las temperaturas, el nivel de agua ha ido bajando 7 cm entre 1996 y 2015, según un nuevo estudio publicado en Geophysical Research Letters.

Sobresale por una característica única: su superficie está 28 m bajo el nivel del mar, en lo que se conoce como depresión uralocáspica.

El nombre del gentilicio proviene de un antiguo pueblo que habitaba al suroeste del lago, lo que hoy es Transcaucasia.

PROBLEMÁTICA

Continua la lectura de Els 6 grans llacs del món en perill

Primer Tractat jurídicament vinculant del món per protegir l’alta mar

Comença a l’ONU una negociació històrica. El seu objectiu serà adoptar un nou acord internacional per conservar la diversitat submarina a les regions fora de les jurisdiccions nacionals. Aquesta iniciativa, sorgida de l’última conferència Rio + 20, va ser coordinada pels representants de Mèxic i Nova Zelanda, i va ser aprovada més de 140 patrocinadors d’entitats governamentals. Serà el 4 de setembre.

Veure també http://hidroblog.com/2017/12/27/la-onu-anuncio-una-convencion-proteger-la-biodiversidad-alta-mar/

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=245831&titular=primer-tratado-jur%EDdicamente-vinculante-del-mundo-para-proteger-el-alta-mar- Continua la lectura de Primer Tractat jurídicament vinculant del món per protegir l’alta mar