Arxiu d'etiquetes: biodiversitat

Estudi de la FAO adverteix sobre risc de canvi climàtic

L’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que les plagues destrueixen cada any fins al 40% de la producció global de cultius, mentre que les malalties que pateixen les plantes costen anualment a l’economia mundial més de 220 000 milions de dòlars, i els insectes invasors a el menys 70 000 milions de dòlars, d’acord amb un estudi comissionat per aquesta entitat de l’ONU.

https://espanol.almayadeen.net/news/environment/1485785/estudio-de-la-fao-advierte-sobre-riesgo-de-cambio-clim%C3%A1tico

“Las principales conclusiones de esta evaluación deberían alertarnos a todos sobre cómo el cambio climático puede afectar al grado de contagio, propagación y gravedad de las plagas en todo el mundo”, dijo el director general de la FAO, Qu Dongyu, en la presentación del estudio. Continua la lectura de Estudi de la FAO adverteix sobre risc de canvi climàtic

Vivim insosteniblement i així no aconseguirem en 2030 les metes de desenvolupament sostenible

Un nou informe de l’agència de l’ONU per al medi ambient alerta, confirma i aprofundeix altres recents publicacions sobre la contínua pèrdua de la biodiversitat i el deteriorament del canvi climàtic ja avançades recentment en altres publicacions. Encara no hem adoptat el ritme de canvi necessari per estar en línia amb l’Agenda 2030, asseguren els responsables del document que afegeixen que el món no pot mantenir aquesta taxa d’ús i abús per sempre.

https://nuevatribuna.publico.es/articulo/sostenibilidad/vivimos-insosteniblemente-asi-alcanzaremos-2030-metas-desarrollo-sostenible/20210523125232188003.html Continua la lectura de Vivim insosteniblement i així no aconseguirem en 2030 les metes de desenvolupament sostenible

Quins animals sobreviuran a la crisi climàtica? Aquest petit peix té la clau

Hàbitats pertorbats i temperatures alterades són alguns dels canvis que ja pateixen algunes espècies a causa de la crisi climàtica. Per predir quins animals podran adaptar-se millor a el canvi climàtic, un estudi s’ha centrat en el peix espinós.

Aquests peixos, coneguts per les seves diferents formes, mides i comportaments -poden viure tant en aigua de mar com en dolç, i sota una àmplia gamma de temperatures-, s’han convertit en model d’estudi per als biòlegs evolutius, gràcies a la seva ràpida adaptació als canvis estacionals extrems del seu hàbitat.

https://www.publico.es/ciencias/medio-ambiente-sobreviviran-crisis-climatica-pequeno-pez-clave.html Continua la lectura de Quins animals sobreviuran a la crisi climàtica? Aquest petit peix té la clau

Si la diversitat biològica té un problema, la humanitat té un problema

Existeixen proves que perdre la nostra biodiversitat podria augmentar els casos de zoonosis malalties transmeses dels animals als humans- mentre que, per contra, si aconseguim mantenir-la estable, aquesta podria ser una gran eina en la lluita contra pandèmies com aquelles causades pels coronavirus.

https://www.un.org/es/observances/biological-diversity-day

Se entiende por biodiversidad la amplia variedad de plantas, animales y microorganismos existentes, pero también incluye las diferencias genéticas dentro de cada especie -por ejemplo, entre las variedades de cultivos y las razas de ganado-, así como la variedad de ecosistemas (lagos, bosques, desiertos, campos agrarios,…) que albergan múltiples interacciones entre sus miembros (humanos, plantas, animales) y su entorno (agua, aire, suelo…) Continua la lectura de Si la diversitat biològica té un problema, la humanitat té un problema

El canvi climàtic afectarà més les plantes i els animals “endèmics”

S’espera que les plantes i els animals que només viuen en una regió (coneguda com a espècie “endèmica”) siguin “constantment més afectats” pel canvi climàtic que els seus homòlegs menys especialitzats, segons una nova investigació.

L’estudi de síntesi, publicat a Biological Conservation , troba que més del 90% de les espècies endèmiques s’enfrontaran a conseqüències negatives, com ara la reducció de les poblacions, si l’escalfament global arriba als 3C per sobre dels nivells preindustrials . No obstant això, afegeix que s’espera que les espècies invasores vegin impactes neutres o positius en general pel clima d’escalfament.

Aquesta tendència podria permetre que “oportunistes generalistes i generalitzats” substituïssin les espècies endèmiques, adverteix l’estudi, que conduirà a una disminució de la biodiversitat.

L’estudi també calcula els riscos d’extinció a diferents nivells d’escalfament. Troba que el 2% de les espècies endèmiques corren el risc d’extinció si l’escalfament es limita a 1,5 ° C i el 4% es troba en risc a 2 ° C. Tot i això, el risc augmenta fins al 20% per als ecosistemes terrestres i al 32% per als ecosistemes marins si l’escalfament arriba als 3C.

“Estem realment sorpresos de quant esperem perdre amb tan pocs augments de temperatura mitjana”, explica un autor de l’estudi a Carbon Brief, que afegeix que “seguir l’ acord de París [límits d’escalfament] faria una gran diferència per a la nostra biodiversitat a tot el món ”.

“Espècie insígnia”

Utilitzant més de 8.000 projeccions d’articles científics, els autors analitzen el risc de canvi climàtic per a les espècies en 273 punts “insubstituïbles” de “biodiversitat excepcional”.

Climate change will hit ‘endemic’ plants and animals the hardest, study warns

Using more than 8,000 projections from scientific papers, the authors analyse the risk of climate change to species in 273 “irreplaceable” hotspots of “exceptional biodiversity”.

The authors group species into three categories – “endemic”, “non-endemic native” and “introduced” species – based on where they typically live.

An endemic species lives exclusively in one geographic region. Areas of high biodiversity are often “overflowing” with endemic “flagship species” explains Dr Stella Manes from the Federal University of Rio de Janeiro – the lead author of the study.

For example, all species of lemur are endemic to Madagascar, meaning that they are not found in any other location on the planet. Similarly the South Africa’s national bird – the blue crane – is endemic to the country, while the snow leopard is endemic to the Himalayas.

If a species is naturally found in more than one geographic region, it is called a native species when found in those regions. Meanwhile, if a species is not naturally found in a given region but is brought there through human activity – either intentionally or unintentionally – it is called an “introduced” species.

The maps below show the expected impact of climate change on species in land-based biodiversity hotspots – standardised across a range of dates and warming scenarios. Red shading indicates that climate change will have a negative impact on species in the area, and blue shading indicates a positive impact.

The-projected-impact-of-climate-change-on-species-in-land-based-biodiversity-hotspots
The projected impact of climate change on species in land-based biodiversity hotspots for (a) all species, (b) endemic species, (c) native species and (d) introduced species. The impacts are standardised across a range of dates and warming scenarios. Source: Manes et al (2021).

The authors find that land-based endemic species are projected to be 2.7 times “more impacted” by climate change than non-endemic native species, and 10 times more impacted than introduced species.

This confirms the findings of past research by showing that endemic species are the most significantly impacted by climate change, explains Dr Mark Urban – an associate professor in ecology and evolutionary biology at the University of Connecticut, who was not involved in the study. He tells Carbon Brief:

“It makes sense that endemic species would be more threatened by climate change. Endemic species are already the little guys. They usually occupy smaller ranges and live in smaller populations, and these factors make species more susceptible to any threat, not just climate change.”

Introduced species, on the other hand, can expect a “neutral or positive” impact from climate change, the study finds. Introduced species are often able to adapt to new environments, but sometimes have a negative impact on the local ecosystem – for example outcompeting native species for food. In this case, they are known as “invasive”.

Plants are “some of the world’s most proficient invasive species”, the study says, because they can often “outcompete” native species under increased temperatures and CO2 levels. In this study, plants made up the majority of introduced species in biodiversity hotspots.

Dr Mariana Vale – a researcher from the Federal University of Rio de Janeiro and author on the study – tells Carbon Brief that “globalisation is the big problem” when it comes to invasive species.

“It is not surprising that so many invasive species are plants,” she says. This is because plants can easily be carried into a new ecosystem – for example via luggage contaminated with seeds – and then they are able undergo clonal reproduction, she explains.

Manes adds that invasive plant species can go “basically everywhere”, adding that humans are even introducing non-native plant species to Antarctica through the mud on their boots. Furthermore, plants can be carried by the wind, making it easier for them to move from island to island, she notes.

Losing biodiversity

The authors also perform this analysis for marine ecosystems, as shown in the map below.

The-projected-impact-of-climate-change-on-species-in-marine-biodiversity-hotspots2
The projected impact of climate change on species in marine biodiversity hotspots for (a) all species, (b) endemic species and (c) native species. Source: Manes et al (2021).

The findings suggest that the proportion of marine species at risk of extinction is more than twice as high for endemic species as it is for natives.

The study shows that in the Mediterranean – “an enclosed sea with high endemicity” – climate change is expected to bring a “high risk of extinction” to one quarter of species. The authors label a species as a high risk of extinction if they see a drop in abundance of over 80% – the same criteria as used by the International Union for Conservation of Nature (IUCN).

In the Arctic, the authors found that warming temperatures are expected to have a positive impact on some marine species, allowing them to increase their abundance or range.

The authors note that, of the 232 studies explored in this paper, only 34 focus on marine ecosystems, and no data was found for almost half of the 273 areas of exceptional biodiversity originally defined.

Dr Maria Paniw – a research fellow at the Estación Biológica de Doñana – tells Carbon Brief that she is nevertheless “thrilled” to see aquatic systems included in this study, as they are often left out due to a lack of data:

“[Aquatic systems] are less often considered, particularly in synthesis pieces where terrestrial systems are included, and especially when we talk about climate change. A case-in-point, is our own review, where we only looked at terrestrial mammals – due to a lack of data for marine species.”

Overall, these trends could lead to a loss of biodiversity, the study finds, as endemic species face a greater threat from climate change than non-endemic and introduced species. While it is important to protect endangered species, Vale tells Carbon Brief that biodiversity has “many co-benefits that go beyond saving the species themselves”.

For example, Manes tells Carbon Brief that diversity is “closely linked to ecosystem stability”:

“When you have more species, you increase the change that these species can perform the same functions and maintain the same ecosystem services – contributions that nature gives to people. The more diverse an ecosystem, the more stable it is, because if you lose one species, another can provide these benefits.”

Paniw adds that biodiversity is also important to people:

“If we take a human-centric view, biodiversity is important because ultimately our health and welfare depend on it. Healthy, diverse ecosystems have been linked to improved ecosystem functions, such as clean air, clean water and food.”

Receive our free Daily Briefing for a digest of the past 24 hours of climate and energy media coverage, or our Weekly Briefing for a round-up of our content from the past seven days. Just enter your email below:

Extinction risk

The study also calculates the extinction risk to species in different climatic, geographic and biological impact categories. The plot below shows how species in different regions are expected to be impacted by climate change.

For each category, results are presented for all species (black), endemics (purple) non-endemics (green) and introduced species (orange) on the left hand side. The bar indicates the spread of results from that category, with results to the left of zero indicating a negative impact and to the right of zero indicating a positive impact.

On the right side of the plot, the bars indicate the proportion of species that will be positively impacted by climate change (purple), negatively impacted (pink) or will face an extinction risk (red).

Climatic,-geographic-and-biological-impacts-of-climate-change
Climatic, geographic and biological impacts of climate change. The left shows the impact on all species (black), endemics (purple) non-endemics (green) and introduced species (orange) on the left hand side. The right side shows the proportion of species that will be positively impacted by climate change (purple), negatively impacted (pink) or will face an extinction risk (red). Source: Mane et al (2021).

The study finds that if the planet heats up by more than 3C, a third of endemic species on land and half of marine endemic species will be at risk of extinction.

The findings suggest that island and mountain-dwelling species are more than six times more vulnerable to the impacts of climate change than those from mainland regions. Under a 3C warming scenario, the study finds that 84% of endemic species from mountain regions and 100% from islands face a “high extinction risk”.

Urban explains that this vulnerability is because mountain and island species are often unable to move to a more suitable climate:

“This research provides more evidence that some of the species most threatened by climate change are those that live the island lifestyle – either on traditional oceanic islands or the ‘sky islands’ that exist wherever cold mountaintops stand isolated in a sea of hot lowlands. These island species often cannot track their climate as it shifts out from under them because their next suitable habitat is surrounded by wide expanses of water or heat.”

Dr Vale adds that to compensate for the increase in temperature, species often climb to higher altitude. However, due to the triangular shape of mountains, the higher a species climbs, the less area they have available.

Meanwhile, with its large number of islands, half of the endemic species in Oceania will be at risk of extinction due to climate change, the paper says.

The authors also found that species living in the tropics face a high level of risk, with more than 60% of tropical terrestrial endemic species projected to be threatened by extinction from climate change.

Urban tells Carbon Brief that it is important to study areas of high biodiversity because preserving species in these areas “might give us the most bang for the buck”.

However, he notes that it will also be important to consider conservation in “species-poor” regions:

“I think we cannot just focus on the richest places on Earth if we are also concerned with ecosystem function. In species-poor places, the loss of just one species can dramatically change the ecosystem because no replacements exist. I think we need to consider threats to species across all of the Earth, but for different reasons. That means we need ways to make difficult decisions on how to allocate limited conservation funds to save both the most species and the most important species on Earth.”

L’ informe Stern de la biodiversitat: la destrucció de la naturalesa ja suposa un enorme risc per a l’economia

La taxa actual d’extinció d’espècies és entre 100 i 1.000 vegades més gran que el ritme mitjà en les últimes desenes de milions d’anys.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/biodiversidad/informe-stern-biodiversidad-destruccion-naturaleza-supone-enorme-riesgo-economia_1_7212824.html

“Porque la biosfera tiene límites, la economía global tiene límites”. De esta forma sitúa el reciente y monumental estudio económico que alerta de los “riesgos extremos” que supone para la humanidad continuar destruyendo la naturaleza al ritmo actual. El documento, encargado por el Ministerio de Finanzas del Reino Unido al economista de la Universidad de Cambridge Partha Dasgupta, dispara a la línea de flotación del sistema económico vigente, al cuestionar la “asunción” de que es posible lograr un crecimiento económico ilimitado a pesar de un planeta finito. Continua la lectura de L’ informe Stern de la biodiversitat: la destrucció de la naturalesa ja suposa un enorme risc per a l’economia

Una de les poques bones notícies per acabar 2020: Descobreixen una nova espècie de violeta a la part alta del Teide

És extremadament estranya. Tan sols està present en dos reduïts punts de Parc Nacional i la seva població mundial tot just suma 3.000 exemplars.

Descubren una nueva especie de violeta en lo alto del Teide

Acabemos el año con una buena noticia. Y aprovecemos para curarnos esa injusta ceguera botánica que nos cierra los ojos frente a una de las auténticas maravillas de la naturaleza, las flores.

Alegrémenos de que científicos españoles hayan descubierto este año aciago una nueva especie de violeta en las cumbres del Teide: la Viola guaxarensis.

Nueva violeta del Teide. Foto: Manolo Suárez

Única y amenazada

Esta planta es una hermosura diferente a la más abundante encontrada y descrita para la ciencia nada menos que por el explorador Alexander von Humboldt y su compañero Bonpland a principios del siglo XIX.

Es extremadamente rara. Tan solo está presente en dos reducidos puntos del Parque Nacional y su población mundial apenas suma 3.000 ejemplares.

Una planta tan delicada en apariencia como dura, pues sobrevive en un espacio inhóspito, a más de 2.600 metros de altitud.

Y amenazada. Aunque ya no hay ganado doméstico en el Teide que se las coma, los conejos y los muflones causan estragos en sus reducidas poblaciones.

Como explica emocionado en su Facebook José Luis Martín Esquivel, uno de sus descubridores, de la docena de nuevas especies para la ciencia que hasta el momento ha descrito, “pocas me producen tanta satisfacción como la nueva violeta del Teide, Viola guaxarensis”. Y añade. “Será por el placer de investigar junto a mis compañeros Manuel Marrero, Manolo Suárez y José Ramón Docoito, o quizás sea simplemente porque es una planta de grácil belleza adaptada a vivir por encima de las nubes”.

Cuarenta especies nuevas en un año

A lo largo de 2020, la actividad de los botánicos españoles ha estado marcada por una palabra: “cuarentena”.  No solo porque este año la pandemia del coronavirus les haya dificultado el salir al campo, sino porque han descrito más de cuarenta especies de  plantas nuevas para la ciencia.

Pese a las dificultades sanitarias y sociales que la crisis ha impuesto, han continuado analizando y recopilando datos, examinando especímenes atesorados en los herbarios y colaborando telemáticamente para sacar adelante su crucial cometido, la descripción y estudio de la  biodiversidad vegetal.

En concreto, la Sociedad Botánica Española ha registrado al menos 43 especies nuevas para la ciencia descritas por botánicas y botánicos españoles, o que trabajan en instituciones españolas,  durante 2020. Se trata de un notable ascenso en relación al año anterior.

Entre las especies descubiertas hay algunas endémicas españolas, es decir, que no  existen en ningún otro lugar del mundo: cuatro especies de la España peninsular, una gramínea de Menorca  y dos especies de zonas montañosas de las islas Canarias (la nueva violeta del Teide, en Tenerife, y un musgo de Gran  Canaria).

Si te ha gustado esta entrada quizá te interesen estas otras:

Centenars de milers de virus diferents estan a l’aguait

No hi ha un gran misteri sobre la causa del Covid-19 o de qualsevol pandèmia moderna. Les mateixes activitats humanes que impulsen el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat també generen aquests riscos a través dels seus impactes en el medi ambient.

http://www.ipsnoticias.net/2020/10/cientos-miles-virus-diferentes-estan-al-acecho/

Unos 850 000 virus distintos, que viven en aves y mamíferos, tendrían capacidad de infectar a los humanos, sobre todo si crecen la degradación ambiental y el cambio climático, advirtió en esta ciudad alemana la Plataforma Intergubernamental sobre Biodiversidad y Servicios a Ecosistemas (IPBES, en inglés). Continua la lectura de Centenars de milers de virus diferents estan a l’aguait

Biodiversitat, la gran perdedora de la transició energètica?

El lector pot preguntar-se si la urgència de lluitar contra el canvi climàtic no mereix sacrificar biodiversitat per evitar un desastre més gran. El dilema no és renovables si o no. La qüestió és com, quant i on.

https://www.eldiario.es/ultima-llamada/biodiversidad-gran-perdedora-transicion-energetica_132_6304781.html

El Gobierno de España ha presentado varias propuestas para luchar contra el cambio climático, entre las que cabe destacar el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC) que recoge actuaciones previstas hasta 2030. Esta actitud proactiva es inédita y sin duda loable. Sin embargo, la lucha contra el cambio climático no puede basarse sólo en conseguir que el 100% de la electricidad provenga de energías renovables, como explica la Plataforma ciudadana para una Transición Ecológica Justa. Dicho propósito es insuficiente para conseguir la descarbonización y reducir las emisiones de gases de efecto invernadero en la medida necesaria para cumplir con el Acuerdo de París y con las recomendaciones que marca el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC). Continua la lectura de Biodiversitat, la gran perdedora de la transició energètica?

Les poblacions de fauna salvatge han caigut un 68% des de 1970

Un estudi de WWF adverteix que la desaparició d’ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19

Dos terços de la fauna salvatge del planeta, un 68%, han desaparegut els últims 50 anys. I ha estat, sobretot, per la tala de boscos per fer-hi cultius, i pels hàbits de consum i alimentació humanes. És la conclusió d’un estudi del Fons Mundial per a la NaturaWWF.

L’organització ecologista adverteix que perjudicar els ecosistemes augmenta el risc de contreure malalties infeccioses com la Covid-19. Entre les possibles solucions hi ha el canvi dels patrons de producció i consum d’aliments.

A la mateixa conclusió arriba un estudi austríac publicat paral·lelament a la revista Nature, que diu que la clau per salvar la biodiversitat és canviar l’alimentació humana. Transformar la indústria agroalimentària i consumir menys productes d’origen animal podria alentir, o fins i tot revertir, la situació. Això sí, caldria combinar-ho amb altres mesures contra l’emergència climàtica. Continua la lectura de Les poblacions de fauna salvatge han caigut un 68% des de 1970