Arxiu d'etiquetes: balenes

Almenys 29 balenes pilot moren després de quedar encallades a Nova Zelanda

Els equips de rescat se centren a salvar cinc exemplars que han sobreviscut i intenten reflotar-les

https://www.publico.es/ciencias/29-ballenas-piloto-mueren-quedar-varadas-nueva-zelanda.html

Al menos 29 ballenas piloto han muerto tras quedarse varadas cerca de Farewell Spit, el arenal natural más largo del mundo, situado al noroeste de la Isla Sur de Nueva Zelanda, según informaron este viernes fuentes oficiales.

Los equipos de rescate centran sus esfuerzos en salvar a cinco ballenas que han sobrevivido e intentan reflotarlas, apunta en las redes sociales el Ministerio de Conservación de Nueva Zelanda.

“El proceso puede llevar algún tiempo y es posible que no sepamos si tendrá éxito o no durante varias horas”, apuntan las autoridades en Facebook. Como parte del operativo también participan veterinarios de la organización Project Jonah. Continua la lectura de Almenys 29 balenes pilot moren després de quedar encallades a Nova Zelanda

El soroll humà inunda el paisatge sonor natural dels mars

Els científics estan treballant per identificar els darrers llocs tranquils de l’oceà i silenciar-ne alguns de forts. El 2017, en un petit vaixell a la frondosa costa de Bali, a Indonèsia, el científic marí Rob Williams va baixar un micròfon submarí anomenat hidròfon als fons verds blaus per enregistrar una cosa que s’està tornant extremadament rara: un oceà lliure de soroll generat per l’ésser humà.  

Williams és una de les desenes de científics de tot el món implicats en el que ell anomena “prospecció acústica” per cartografiar els indrets difícils de romandre en silenci, així com els llocs sorollosos que podrien beneficiar-se de pràctiques que poden aixafar les aigües. Per això, es va sintonitzar acuradament amb els sons subterranis dels poc profunds tropicals de Bali. 

https://www.discovermagazine.com/planet-earth/human-noise-is-flooding-the-seas-natural-soundscape Continua la lectura de El soroll humà inunda el paisatge sonor natural dels mars

Les balenes s’enfronten a amenaces noves emergents

Aqueta és la situació: hem fet molts avenços en la conservació de les balenes, però han aparegut el canvi climàtic, la contaminació per plàstics i altres perills.

Whales Face New and Emerging Threats

Continua la lectura de Les balenes s’enfronten a amenaces noves emergents

Protegir les balenes del soroll que la gent fa a l’oceà

Els oceans creixen cada cop més, i les balenes han de lluitar per competir-hi. “Estan gastant més temps o energia intentant comunicar-se … essencialment cridant-se els uns als altres – el que hauríem de fer en una discoteca”, explica Mark Jessopp, de la University College Cork.

El doctor Jessopp va participar recentment en un projecte de recerca per estudiar els efectes de les enquestes sísmiques marines en animals com balenes i dofins.

Les balenes hauran de seguir cridant per ser escoltades.

https://www.bbc.com/news/business-51152791

Protecting whales from the noise people make in the ocean

whale breachingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionWhales are having to use more energy to communicate

There is a rising din in the oceans – and whales are having to struggle to compete with it.

“They’re spending more time or energy trying to communicate… by essentially screaming at each other – what we would have to do at a nightclub,” explains says Mark Jessopp at University College Cork.

Dr Jessopp was recently involved in a research project to study the effects of marine seismic surveys on animals such as whales and dolphins.

He and his colleagues found a “huge decrease” in sightings of such species when the work was going on, even when accounting for other factors such as weather.

Mark Jessopp at University College CorkImage copyrightTOM HART
Image captionMark Jessopp studies the effects of seismic surveys on sealife

Seismic surveys are carried out by a range of organisations, including oil and gas companies, as a means of mapping what lies beneath the seafloor.

Shockwaves fired from an air gun – like a very powerful speaker – are blasted down towards the seabed. The waves bounce off features below and are detected again at the surface. The signal that returns reveals whether there is, for instance, oil locked in the rock beneath.

The process creates a tremendous racket. “It’s like an explosion,” says Lindy Weilgart at Dalhousie University in Nova Scotia. She says that there is now plenty of evidence to show that many marine animals are negatively affected by the clamour.

Lindy Weilgart from Dalhousie UniversityImage copyrightIAN WILMS
Image captionQuieter tech is not being introduced quickly enough, says researcher Lindy Weilgart

The effects aren’t just felt by mammals like whales and dolphins, she adds. Fish and invertebrates such as crabs have also been seen to change their behaviour when noise levels rise. They can be put off feeding or become less able to detect predators, for example.

And yet a technology exists that could be far less harmful. It is called marine vibroseis and is a low-energy alternative to air guns. Instead of explosive blasts, vibroseis uses smaller vibrations to transmit waves down to the seabed. It actually emits a similar amount of energy overall but spreads it over a longer period, meaning the survey has a less “shocking” impact.

Presentational grey line

More Technology of Business

Presentational grey line

Stephen Chelminski, who invented the seismic air gun in the late 1950s, has become a proponent of vibroseis because of its perceived environmental benefits.

Dr Weilgart says there are many efforts to commercialise this quieter tech but she is unimpressed with how they are progressing. “It’s just creeping along at a glacial pace,” she says.

Shell, Total and ExxonMobil have spent years developing a marine vibroseis device.Image copyrightGENERAL DYNAMICS
Image captionShell, Total and ExxonMobil have spent years developing new seismic tech

Three of the world’s biggest oil companies – Shell, Total and ExxonMobil – have spent years developing a marine vibroseis device. Andrew Feltham, a geophysicist at Total who works on the project, says that the system has been shown to function as intended but requires some further testing before it can be used in field work.

He says that one benefit of the prototype device is that it doesn’t produce noise across a wide range of frequencies.

“We only emit energy within the frequency band of interest for the job at hand,” he explains. This reduces the number of sea creatures that would hear noise generated by the device, lowering the environmental impact further.

Norwegian firm Petroleum Geo-Services (PGS), which helps oil and gas companies find offshore reserves of fossil fuel, has also been working on a vibroseis system. It has a different, more compact design that uses a stack of plates to generate vibrations.

Dolphin jumpingImage copyrightAILBHE KAVANAGH
Image captionResearch shows dolphins and other marine life avoid areas where seismic surveys are going on

This allows for the production of a strong seismic signal but stops the device shaking itself apart.

“Using stacked plates is an ingenious solution,” argues Bard Stenberg, a spokesman for PGS.

The prototype has endured a 1,000-hour test in a water tank and depths of 60m (197ft) in a harbour. However, it is yet to be trialled out at sea.

Nathan Merchant is a bioacoustician at the UK’s Centre for Environment Fisheries and Aquaculture Science (Cefas). He says that vibroseis would actually be a better technology for organisations seeking to survey the seabed because it can be more finely tuned. And yet, commercial interest in it has not really materialised.

“This is one of the areas where we need a bit of a push from the policy and regulation side to create a market for that kind of technology,” he argues.

A map of sea noise around the UKImage copyrightCEFAS & ADRIAN FARCAS
Image captionA map of sea noise around the UK – red the noisiest and blue the quietest

Dr Merchant studies noise levels in the seas around the UK. He and his team recently produced a detailed map of where the cacophony is greatest. However, while it is difficult to confirm exactly how noise levels have changed in recent decades, he says they have probably increased overall.

“The answer to that is almost certainly ‘yes’,” he says.

He points out that there are other significant sources of noise pollution at sea. These include noise from shipping, where, for example, propellers slicing through the water create a wake and with it a mighty rumbling sound that can travel for hundreds or even thousands of kilometres.

Then there are offshore wind farms, which rely on pile-drivers that bash huge columns into the seabed to create the base platform for turbines. Engineers on such projects also occasionally have to clear unexploded ordnance left behind, for instance from World War Two.

Detonating a bomb underwater creates a lot of noise but the bang can be softened by using a device to create a curtain of bubbles around the bomb.

One of the final 55m turbine blades is manoeuvred into position on September 20, 2017 in Brighton, England.Image copyrightGETTY IMAGES
Image captionThe construction of offshore wind farms creates a lot of noise for sealife

Wind farms in the UK licensed to use bubble curtains for this purpose include Hornsea One and Two off the north-east coast. Currently under construction, the full Hornsea complex will eventually form the largest offshore wind installation in the world.

Marine biologists continue to hope for technologies that will make human activity in the oceans quieter. Dr Jessopp acknowledges that seismic air guns are cheap and have been proven to work. With marine vibroseis still not available at a commercial scale, firms may not see any reason to change how they do things.

“In the absence of any real viable alternative we’ve just kept doing it. It’s kind of business as usual,” says Dr Jessopp.

So the seas will remain noisy for sometime and whales will have to continue to shout to be heard.

Japón reanuda la caza comercial de ballenas por primera vez en treinta años

La caça comercial de balenes és una pràctica inherent i excepcionalment cruel que no té cabuda en el segle XX

La seva sortida de la Comissió Balenera Internacional s’ha fet efectiva aquest diumenge. Aquest dilluns quedarà lliure de les restriccions que se li imposaven. Islàndia i Noruega també han desafiat obertament els dictàmens de l’organisme.

https://www.publico.es/internacional/ballenas-japon-caza-comercial.html Continua la lectura de Japón reanuda la caza comercial de ballenas por primera vez en treinta años

Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Japó és la tercera economia del món per volum de PIB. Pot prendre aquesta decisió? El govern del Japó ha anunciat que es podrà tornar a pescar balenes sense restriccions a partir del juliol del 2019. Posen fi d’aquesta manera al seu compromís amb la Comissió Balenera Internacional (CBI). Per cert, mai ho ha complert totalment.

La decisió, anunciada pel ministre portaveu del Govern, Yoshihide Suga, afecta només les aigües territorials del Japó i la seva zona econòmica exclusiva. Només aquí podran caçar balenes els baleners japonesos.

El govern de Tòquio actuarà com a observador en l’organització i assegura que continuarà controlant la utilització de recursos marins.

“La caça de balenes es farà d’acord amb el dret internacional i dins dels límits de captura calculats d’acord amb el mètode adoptat per la CBI per evitar un impacte negatiu en els recursos cetacis.”

El detonant: la moratòria del 1982

La Comissió Balenera Internacional es va crear el 1946 per garantir la preservació d’aquests cetacis i evitar-ne la caça indiscriminada en els oceans. El 1982 es va acordar una moratòria de la pesca comercial de balenes.

El Japó era membre de la CBI des el 21 d’abril del 1951. I, oficialment, havia respectat la moratòria en la pesca comercial, però les entitats animalistes han denunciat que violava l’acord. Els baleners japonesos han seguit capturant balenes en aigües de l’Oceà Antàrtic i el Pacífic Nord, però suposadament amb finalitats científiques.

Japón anuncia que reanuda caza comercial de ballenas

https://www.lavanguardia.com/internacional/20181226/453771191482/japon-retira-comision-ballenas-caza.html

Japón ha decidido retirarse de la Comisión Ballenera Internacional (CBI), un organismo creado hace siete décadas para garantizar la preservación de esos cetáceos y evitar su caza indiscriminada en los océanos. La decisión fue anunciada hoy por el ministro portavoz del Gobierno, Yoshihide Suga, quien dijo que a partir de julio próximo los balleneros japoneses reanudarán sus actividades en sus aguas territoriales y en su zona económica exclusiva. Continua la lectura de Japó es retira de la comissió que protegeix les balenes i tornarà a caçar

Plàstics, balenes i mosquits

La massa d’aigua que va creixent en concentració de plàstics és la Mediterrània a la qual, per cert, Espanya és el segon país que més plàstics s’aboca. Estem davant d’un problema de dimensions globals, i cap país pot donar l’esquena a les solucions.

https://blogs.publico.es/ecologismo-de-emergencia/2018/09/27/plasticos-ballenas-y-mosquitos/

El pasado martes, el Congreso aprobó por amplia mayoría una moción que presentábamos desde Unidos Podemos para reclamar al Gobierno que aborde de forma urgente la problemática que generan los plásticos en el medio ambiente, y, en especial, en el medio marino.

El problema de la contaminación marina tiene un nombre: plástico. Los datos son contundentes: cada año entran 8 millones de toneladas de plásticos en los océanos (el equivalente a un camión de basura por minuto).  A este paso, y si nada cambia, en el año 2050 habrá más plásticos en peso que peces en los mares. Ya hay cinco “islas” de plástico en los océanos, pero la siguiente masa de agua en concentración de plásticos es el Mediterráneo al que, por cierto, España es el segundo país que más plásticos vierte. Continua la lectura de Plàstics, balenes i mosquits

La matança de balenes omple d’horror i sang les aigües de les Illes Fèroe (vídeo)

Tot i les crítiques i la bronca que van generar les imatges, les autoritats locals van deixar clar que donen suport a aquest esdeveniment en afirmar que la cacera es fa de forma sostenible i que alhora permet que l’illa sigui autosuficient.  El mateix argument espanyol sobre les curses de braus. On està la sostenibilitat ?

“Nens de cinc anys donaven un cop de mà, tractant d’arrossegar a les balenes amb cordes i després saltant sobre els cadàvers”, explica. El jove narra també com percebia el patiment de les balenes a través dels seus crits. “No van morir d’una forma humanitària”, afirma.

https://www.publico.es/sociedad/maltrato-animal-matanza-ballenas-llena-horror-sangre-aguas-islas-feroe.html

La matanza de ballenas, una tradición pesquera de las Islas Feroe, se ha convertido en noticia por su crueldad y horror. El Grindadráp, que es como se conoce esta práctica, ha sido relatado por un joven universitario de 22 años que se encontraba de viaje de graduación en las islas y que presencio las escenas de maltrato animal con sus propios ojos. Continua la lectura de La matança de balenes omple d’horror i sang les aigües de les Illes Fèroe (vídeo)

Mor una balena a Tailàndia després d’empassar-se 80 bosses de plàstic

Una pena, pensem a vegades que és una exageració, que no és cert, o que és cosa d’ecologistes, però la realitat és que som els majors destructors del nostre planeta i dels ecosistemes que hi ha en ella.  Abans de morir, la balena  va expulsar per la boca cinc bosses de plàstic entre espasmes.

http://www.publico.es/sociedad/medio-ambiente-muere-ballena-tailandia-despues-tragarse-80-bolsas-plastico.html

Ochenta bolsas de plástico fueron hallados en el estómago de un ballena piloto que murió en el sur de Tailandia tras vómitos y convulsiones, recoge la prensa local.

El cetáceo fue rescatado tras ser avistado el lunes flotando inerte e incapaz de nadar en el canal de Songhkla pero acabó expirando el viernes por la obstrucción intestinal.

Antes de morir expulsó por la boca cinco bolsas de plástico entre espasmos.

Según informó el departamento de Recursos Costeros y Marinos en su página web, la autopsia reveló que tenía alojadas en el estómago 80 bolsas de plástico, con un peso de ocho kilos.

Imagen de la ballena muerta por haber tragado 80 bolsas de plástico. | Thailand's Department of Marine and Coastal Resources.

Parte de las 80 bolsas de plástico que mataron a una ballena en Tailandia | Thailand’s Department of Marine and Coastal Resources.

Continua la lectura de Mor una balena a Tailàndia després d’empassar-se 80 bosses de plàstic

Japó mata 122 balenes embarassades per “investigació científica”

Justificació científica ?La ciència no pot servir per matar, sinó per preservar els éssers vius i recursos del nostre planeta. Tòquio s’aprofita d’una llacuna cada any dient que la seva caça es porta a terme amb fins d’investigació científica.  La matança de 122 balenes prenyades és una terrible estadística i una trista acusació sobre la crueltat de la caça de balenes al Japó.

https://www.pressdigital.es/texto-diario/mostrar/1095753/japon-mata-122-ballenas-embarazadas-investigacion-cientifica?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=Newsletter%20www.pressdigital.es

Más de 120 hembras preñadas se encuentran entre los cientos de ballenas masacradas en la última cacería de Japón en la Antártida, lo que ha provocado la condena y llamamientos a la acción internacional.

Un total de 333 rorcuales aliblancos han sido capturados como parte del llamado programa “científico” de caza de ballenas del país nipón, que lleva a cabo una cacería anual de verano en el Océano Antártico.

Entre los que fueron sacrificadas, 122 ballenas estaban emarazadas y otras 114 eran juveniles, según documentos de una reunión del comité científico de la Comisión Ballenera Internacional (CBI) este mes. Continua la lectura de Japó mata 122 balenes embarassades per “investigació científica”