Arxiu d'etiquetes: astrofisica

Difonen noves imatges de la cara oculta de la Lluna

L’hemisferi no és observable des de la Terra, però la sonda Chang’i-4 ha aconseguit ensenyar-nos la misteriosa superfície oculta

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190816/464103030715/imagenes-ineditas-cara-oculta-luna.html#galeria-foto-1

Veure també:

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190816/464103030715/imagenes-ineditas-cara-oculta-luna.html

Las fotografías inéditas de la superficie de la cara oculta de la lunahan sido tomadas por la misión Chang’e-4 y difundidas este viernes por el CLEP (Chinese Lunar Exploration Program).

Las imágenes corresponden a las tareas de exploración que realiza el rover Yu-tu 2, que ha cubierto 271 metros de distancia desde que la misión aterrizase en el cráter Von Karman de la Luna el pasado 3 de enero.

Las imágenes

Una de las imágenes muestra las rodadas del rover, con rastros de maniobras de giro sobre la superficie polvorienta de la Luna.

Imagen de las rodadas del rover 'Yu-tu 2' en la superficie de la luna

Imagen de las rodadas del rover ‘Yu-tu 2’ en la superficie de la luna (CLEP)

Continua la lectura de Difonen noves imatges de la cara oculta de la Lluna

La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

Els tardígrads es coneixen comunament com ‘óssos d’aigua’. Els tardígrads (Tardigrada, del llatí “Tardus”, lent i “Gradus”, pas) són  petits i aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars i probablement estiguin emparentats amb els artròpodes.

Els tardígrads són capaços de resistir a condicions ambientals extremes que matarien a quasi qualsevol altre animal. Alguns poden sobreviure a temperatures properes al zero absolut (-273 °C)[5] i temperatures elevades fins a 151 °C, poden suportar 1.000 vegades més radiació que altres animals i poden passar fins a una dècada sense aigua.[6]

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190807/463937798187/nave-israeli-beresheet-esparcir-miles-osos-de-agua-luna.html

En 2007, se colocaron tardígrados en la sonda espacial Foton M3 de Rusia y la ESA, y se comprobó que sobrevivieron a las condiciones del espacio exterior. Spivack cree que no existe riesgo de que los tardígrados “tomen” la luna, ya que tendrían que regresar a la atmósfera para ser rehidratados para poder reproducirse.

El proyecto, definido como una “biblioteca lunar”, incluía 30 millones de páginas de información sobre la historia y civilización humana, literatura, fotos, canciones, dibujos de niños israelíes, entre otros. Continua la lectura de La nau israeliana Beresheet va poder escampar milers de ‘óssos d’aigua’ a la Lluna (tardígrads)

El mapa més detallat de galàxies, forats negres i estrelles mai fet. Una conferència de l’astrofísica Juna Kollmeier

Ens fem ressò d’un material extraordinari. https://mujeresconciencia.com/2019/08/04/el-mapa-mas-detallado-de-galaxias-agujeros-negros-y-estrellas-jamas-hecho/

La Dra. Juna Kollmeier es astrofísica. Trabaja en la Carnegie Institution for Science e investiga en cosmología física, concretamente en la formación de estructuras. Dirige la quinta fase del Sloan Digital Sky Survey (SDSS), un proyecto de investigación espacial que desea crear el mayor y más ambicioso mapa celeste de la historia de la astronomía.

En esta conferencia de TED2019 (en inglés, con subtítulos en castellano) Juna Kollmeier explica en qué consiste la especial misión del proyecto Sloan Digital Sky Survey: crear los mapas en 3D más detallados del universo. La investigadora comenta que, para el año 2060, podría estar incluido en este mapa cada gran galaxia en el universo observable.

Los agujeros negros están creciendo todo el tiempo. Hay un cielo nuevo cada noche. Lo que significa que no podemos simplemente mapear el cielo una vez.

 

Transcripción de la conferencia en castellano.

Edición realizada por Marta Macho Stadler

 

El Hubble descobreix un estrany món de forma oval que emet metalls pesants

És difícil imaginar-nos el magnesi i el ferro en forma gasosa, però és que estem parlant d’una atmosfera superior als 2538 graus centígrads.  Deu vegades més gran que la de qualsevol atmosfera planetària coneguda.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190801/463808277863/hubble-exoplaneta-metal-pesado-balon-futbol-americano.html

Las observaciones realizadas por el telescopio espacial Hubble de la NASA han revelado la emisión de gas de magnesio y hierro desde un extraño mundo fuera de nuestro sistema solar conocido como WASP-121b. Esta es la primera vez que los llamados “metales pesados”, elementos más pesados ​​que el hidrógeno y el helio, han sido vistos escapando de un exoplaneta gaseoso del tamaño de Júpiter situado muy cerca de su estrella. Continua la lectura de El Hubble descobreix un estrany món de forma oval que emet metalls pesants

Troben tres exoplanetes que podrien ser la clau per comprendre la formació planetària

El Satèl·lit de Sondeig d’Exoplanetes en Trànsit (TESS, per les sigles en anglès) llançat per la NASA el 2018, ha trobat tres nous mons al voltant d’una estrella ‘veïna’, situada a 73 anys llum. En la troballa han participat científics de la Universitat de Granada (UGR).

Es tracta dels tres més petits i propers que es coneixen fins ara, d’un tipus de planeta que no existeix en el nostre sistema solar i poden constituir un ‘baula perduda’ a la formació planetària, ja que són d’una grandària intermèdia i podrien ajudar els investigadors a determinar si planetes petits i rocosos com la Terra i mons gelats més massius com Neptú segueixen la mateixa trajectòria de formació o evolucionen per separat. Stephen Kane, professor associat d’astrofísica planetària de la Universitat de Califòrnia a Riverside (Estats Units), explica que el nou sistema d’estrelles, anomenat TESS Object of Interest (TOE Object of Interest, TOI-270) és exactament l’objectiu per al qual el satèl·lit va ser dissenyat.

Aquests tres planetes fora del Sistema Solar reuneixen característiques totalment diferents a les de cap altre conegut fins ara.

https://www.ccma.cat/324/troben-tres-exoplanetes-que-podrien-ser-la-clau-per-comprendre-la-formacio-planetaria/noticia/2938497/

El nou “caçador” de planetes de la NASA, el Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS), ha descobert tres exoplanetes, és a dir tres planetes fora del nostre Sistema Solar. Es podria tractar de la baula perduda per comprendre la formació planetària. Reuneixen unes característiques totalment diferents a les de cap altre planeta conegut fins ara. Continua la lectura de Troben tres exoplanetes que podrien ser la clau per comprendre la formació planetària

Quina crema de sol triar: amb filtres solars físics o químics?

Els filtres físics o minerals s’afegeixen a cremes elaborades a base d’ingredients naturals. Es tracta de minerals com el diòxid de titani o l’òxid de zinc, finament polvoritzats, que actuen com si fossin un escut que reflecteix la llum i per tant la pell no l’absorbeix i no irrita.

Els filtres químics o orgànics (formulats amb molècules a base de carboni, oxigen i hidrogen) capten l’energia solar i la transformen en calorífica perquè resulti innòcua per a la salut; pot penetrar superficialment l’epidermis i, ocasionalment, produir alguna irritació; d’aquí que als nens menors de 3 anys se’ls aconselli sempre l’ús de filtres físics. Un avantatge dels químics és la finestra tan àmplia que tenen de protecció UVA i UVB.

https://www.expansion.com/fueradeserie/cuerpo/2019/07/26/5d306e00e5fdeaa6608b46d9.html Continua la lectura de Quina crema de sol triar: amb filtres solars físics o químics?

Einstein supera una altra prova al forat negre central de la galàxia

Una estrella que orbita a prop de l’astre supermassiu confirma la relativitat

https://www.lavanguardia.com/ciencia/fisica-espacio/20190726/463697782924/teoria-relatividad-einstein-

Se llama S0-2, aunque también se la conoce, simplemente, como S2. Es joven, 15 veces más masiva que el Sol y es una de las dos estrellas que más se acerca en su órbita al agujero negro supermasivo, Sagitario A*, que hay en el corazón de nuestra galaxia, a unos 26.000 años luz de la Tierra. El estudio de su órbita alrededor de este astro supermasivo y, en concreto, de cómo se comporta su luz cuando está cerca del campo gravitatorio de Sagitario A* ha permitido demostrar, nuevamente, que Einstein estaba en lo cierto.

Un equipo internacional de investigadores, liderados por Andrea Ghez, catedrática de astrofísica de la Universidad de California en Los Angeles (UCLA), ha escudriñado pacientemente a S2 a lo largo de 24 años. Durante ese tiempo, ha estudiado y analizado minuciosamente su trayectoria elíptica alrededor del astro supermasivo, tomado datos acerca de su magnitud y su velocidad, entre otros, y ha logrado comprobar que la luz de esta estrella se comporta cerca del agujero negro tal y como predice la teoría de la relatividad de Albert Einstein. Continua la lectura de Einstein supera una altra prova al forat negre central de la galàxia

La Via Làctia va néixer després de devorar una galàxia més petita

Una investigació revela un violent xoc entre sistemes ocorregut fa 10.000 milions d’anys. L’estudi ha estat liderat per l’Institut d’Astrofísica de Canàries i s’ha publicat a la revista ‘Nature’. Un equip d’astrònoms ha trobat les restes d’un episodi de canibalisme galàctic que va succeir fa molt, molt de temps, a la Via Làctia, la galàxia en què està el nostre Sistema Solar.
Dins de l’astronomia existeix alguna cosa conegut com “arqueologia galàctica”, explica l’astrònoma Carme Gallart, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC). “En totes les galàxies hi ha estrelles gairebé tan antigues com l’univers, que es va formar fa 13.700 milions d’anys, i altres més joves. Gràcies a aquestes estrelles fòssils podem reconstruir la història de la nostra galàxia

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20190722/la-via-lactea-nacio-tras-devorar-una-galaxia-mas-pequena-7563990

Hace 10.000 millones de años, un violento choque entre galaxias dio lugar al universo tal y como lo conocemos. En un momento de frenesí estelar, el sistema enano Gaia-Encélado colisionó con el progenitor de nuestra Vía Láctea que, por aquel entonces, ya tenía cuatro veces más masa y más cantidad de metales que su contrincante. En ese fuerte encontronazo, nuestra galaxia devoró a la más pequeña. Así lo desvela un nuevo estudio liderado por el Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) en una investigación redefine la cronología de nuestra historia cósmica. Continua la lectura de La Via Làctia va néixer després de devorar una galàxia més petita

L’eclipsi coincideix amb la data del llançament de la missió Apol·lo 11 que va portar a la Lluna -quatre dies després- als astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins fa 50 anys.

L’eclipsi lunar comença a les 22.02 i el moment màxim es produirà a les 23.30 hores.  Avui fa 50 anys del llançament de l’Apol·lo 11.

L’eclipsi coincideix amb la data del llançament de la missió Apol·lo 11 que va portar a la Lluna -quatre dies després- als astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins fa 50 anys.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190716/463517836662/eclipse-luna-espana-horario.html

El eclipse parcial de luna de este martes comenzará en España a las 22:02 (hora peninsular), momento exacto en el que la sombra de la Tierra comenzará a ensombrecer el disco lun

Secuencia del eclipse con tres fases umbrales antes y después de la totalidad y el comienzo, medio y final de la totalidad.

Secuencia del eclipse con tres fases umbrales antes y después de la totalidad y el comienzo, medio y final de la totalidad. (@StarryEarth | JC Casado)

A partir de ese momento, el eclipse lunar se prolongará durante casi tres horas, hasta la 1:00 de la madrugada, aunque el máximo se producirá a las 23:30 horas. Será visible en Sudamérica, África, Asia, Oceanía y Europa. Continua la lectura de L’eclipsi coincideix amb la data del llançament de la missió Apol·lo 11 que va portar a la Lluna -quatre dies després- als astronautes Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins fa 50 anys.

La carrera espacial en el cinema: dotze pel·lícules d’altura

“És un petit pas per a home, un salt de gegant per a la humanitat”, va comunicar per ràdio l’astronauta Neil Armstrong el 20 de juliol de 1969 poc després de convertir-se en el primer ésser humà en trepitjar la Lluna, enguany es compleixen 50 anys l’allunatge.

El setè art ha explorat horitzons llunyans per fer-nos somiar en gran.

Veure  https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190714/463451720691/llegada-hombre-luna-20-julio-vanguardia.html

https://www.lavanguardia.com/cine/20190716/463391107318/carrera-espacial-cine-peliculas-altura.html Continua la lectura de La carrera espacial en el cinema: dotze pel·lícules d’altura