Arxiu d'etiquetes: astrofisica

Xina obrirà la seva major radiotelescopi a la comunitat científica

Conegut com FAST, es tracta d’un telescopi de plat únic els 500 metres de diàmetre el converteixen en el més gran de l’món d’aquest tipus. FAST ha descobert ja milers de nous púlsars entre els quals es troba el primer dins d’una galàxia en espiral situada més enllà de la Via Làctia.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20210105/6167119/china-abre-mayor-telescopio-comunidad-cientifica.html

China permitirá a partir de abril el uso por parte de científicos internacionales de su telescopio FAST, el mayor radiotelescopio de plato único del mundo, según diversos medios del país. Los Observatorios Astronómicos Nacionales de China (NAOC) confirmaron este lunes que los investigadores de todo el mundo podrán concertar citas para usar el dispositivo a partir del primero de ese mes. Un horario asignado estará disponible desde el 1 de agosto. Continua la lectura de Xina obrirà la seva major radiotelescopi a la comunitat científica

Sorpresa majúscula a l’interior d’un llunyà asteroide

En el seu més remot passat, Ryugu formar part d’una família d’asteroides, al seu torn fragments d’antigues col·lisions entre asteroides. La gran quantitat de còdols en la seva superfície dona suport a la tesi que va patir una alteració catastròfica de el cos principal.

Un objecte artificial figura entre les mostres d’un asteroide recollides a 15 milions de quilòmetres de la Terra: seria part d’un instrument d’alumini utilitzat per una nau espacial japonesa per analitzar el seu interior.

Sorpresa mayúscula en el interior de un lejano asteroide

Ryugu es un antiguo fragmento de un asteroide más grande que se formó en la nube de gas y polvo que generó nuestro sistema solar. Es rico en carbono, un elemento esencial para la vida, y las primeras muestras de su superficie que han llegado a la Tierra han sorprendido a los astrónomos: hay algo que parece aluminio.

En su más remoto pasado, Ryugu formó parte de una familia de asteroides, a su vez fragmentos de antiguas colisiones entre asteroides. La gran cantidad de cantos rodados en su superficie apoya la tesis de que sufrió una alteración catastrófica del cuerpo principal.

Después de esta catastrófica ruptura, se cree que parte de la superficie fue remodelada nuevamente por la rotación de alta velocidad del asteroide, dándole la forma redonda que muestra en la actualidad.

Orbita a diferentes distancias alrededor del Sol cada 474 días, y en la actualidad se encuentra a unos 15 millones de kilómetros de la Tierra.  Lejos de representar ningún peligro para nosotros, ofrece un interesante campo de investigación para la ciencia. Fue descubierto por los astrónomos en 1999. Continua la lectura de Sorpresa majúscula a l’interior d’un llunyà asteroide

Eclipsi total de Sol, en viu: horari, com veure en línia, la durada i on es podrà observar de la millor manera

Dia i horari: aquest dilluns 14 de desembre, entre les 13 i les 14 (horari argentí) i durarà tot just dos minuts; es podrà observar millor a la Patagònia

https://www.lanacion.com.ar/ciencia/eclipse-total-sol-2020-nid2538928 Continua la lectura de Eclipsi total de Sol, en viu: horari, com veure en línia, la durada i on es podrà observar de la millor manera

La missió xinesa Chang’e 5 recull amb èxit mostres de la Lluna

La Xina planta la seva bandera a la Lluna, segon país a fer-ho després de 50 anys. L’ha plantada i fotografiada la nau Chang’e 5 abans d’abandonar el satèl·lit amb mostres de la superfície per portar cap a la Terra.

Aquest divendres el mòdul d’ascens de la nau xinesa no tripulada Chang’e 5 s’ha enlairat des de la superfície de la Lluna amb dos quilos de roques i terra.

Abans d’enlairar-se, la nau ha plantat una bandera del país i l’ha fotografiada, convertint-se en el segon país que ho aconsegueix, 51 anys després que ho fessin els EUA.

“De tela autèntica”

El diari oficialista Global News ha destacat que aquesta és la primera bandera de “tela autèntica” que la Xina porta a la Lluna, perquè dues missions anteriors ja l’havien mostrada a sobre dels mòduls lunars:

Segon país amb bandera, tercer amb mostres

La Chang’e 5 és la primera missió lunar xinesa que torna amb mostres lunars, recollides amb un braç robòtic i amb un trepant que ha perforat fins a dos metres sota la superfície.

A més dels EUA, només l’extinta URSS havia aconseguit tornar de la Lluna amb mostres de la superfície, als anys 70, però no va fer mai el gest simbòlic de deixar-hi una bandera.

Detall  de la recollida de mostres robotitzada de la Chang’e 5 a la Lluna (Reuters/ANEC)

Objectiu: missions tripulades

Les dues primeres missions del programa Chang’e van orbitar al voltant de la Lluna i les dues següents van aterrar-hi, la 4 a la cara oculta, el gener del 2019, cosa mai aconseguida fins aleshores.

L’objectiu del programa lunar xinès Chang’e és aconseguir enviar-hi vols tripulats cap al 2030, com a primer pas per arribar a Mart, com a mínim 10 anys després.

Les banderes dels Estats Units, descolorides

La primera bandera que van plantar els Estats Units a la Lluna va ser en la missió Apollo 11, el 1969. Cinc missions posteriors en van plantar 5 més fins al 1972.

El 2012 la Nasa va dir que la primera ja no es podia veure i que probablement s’havia destruït quan el mòdul lunar es va enlairar, perquè la van plantar massa a prop.

En canvi, les altres 5 encara són dretes i visibles des dels satèl·lits, tot i que segurament s’han descolorit arran de dècades d’estar exposades a la llum del sol. Continua la lectura de La missió xinesa Chang’e 5 recull amb èxit mostres de la Lluna

El satèl·lit espanyol Ingenio es perd a l’espai

La fallada en el coet que el transportava va poder ser deguda a  un error humà. El satèl·lit Ingenio, el major projecte civil de la indústria espacial espanyola, ha estat una missió finançada pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació amb un cost aproximat de 200 milions d’euros.

No anem bé.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201117/49521564922/satelite-ingenio-se-pierde-espacio.html

El satélite español para la observación de la Tierra Ingenio se ha perdido en el cielo. Ocho minutos tras el despegue del cohete Vega encargado de poner la misión en órbita, se identificó una desviación en la trayectoria del aparato. Investigaciones preliminares apuntan a un error humano. Continua la lectura de El satèl·lit espanyol Ingenio es perd a l’espai

Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

La NASA anuncia la detecció de molècules d’aquesta substància en la superfície lunar. Uns 40.000 quilòmetres quadrats de la superfície lunar tindrien la capacitat de retenir aigua gelada.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201026/4911746039/nasa-moleculas-agua-superficie-luna.html

La NASA confirma la existencia de moléculas de agua en la Luna. Las investigaciones detrás del descubrimiento se publican hoy en la revista Nature Astronomy. Un total de dos artículos que indican la detección de moléculas de esta sustancia de forma inequívoca, así como la existencia de pequeñas áreas en la superficie del satélite donde el agua podría quedar atrapada de manera estable. Estos hallazgos pueden tener implicaciones para las futuras misiones a la Luna. Continua la lectura de Confirmat: hi ha aigua a la Lluna

La NASA aterra avui per primera vegada en un asteroide

La nau Osiris-Rex es va a posar sobre l’asteroide Bennu per recollir mostres de la seva superfície i així conèixer més sobre el cos rocós i sobre l’origen de la vida. Bennu està considerat un objecte potencialment perillós, amb una probabilitat d’1 entre 2.700 d’estavellar contra el nostre planeta durant el proper segle.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201020/484168897990/nasa-aterriza-asteroide-bennu-mision-osiris.html

Los asteroides son los fósiles del sistema solar: contienen los materiales más antiguos de este de manera inalterada. En unas horas, la nave de la NASA Osiris-Rex se va a posar sobre una de estas reliquias espaciales para recoger muestras de su superficie y así conocer más sobre el objeto rocoso y sobre nuestro propio planeta. Continua la lectura de La NASA aterra avui per primera vegada en un asteroide

La investigació sobre els forats negres, Nobel de Física 2020

L’astrofísica torna a ser protagonista dels premis Nobel d’aquest any, i concretament els forats negres. És una tendència que és repeteix últimament. Aquests forats negres que han de fer concórrer la física quàntica i la física relativista en un futur. El premi Nobel s’ha donat per un estudi teòric dels forats negres i d’altra banda a l’estudi concret que ens mostra el forat negre que tenim al centre (aproximadament) de la nostra galàxia. Desprès d’aquests premis Nobel,  tots hem de tenir clar que els forats negres influenciaran  la nostra vida d’una manera o d’una altra.

L’anglès Roger Penrose, l’alemany Reinhard Genzel i la nord-americana Andrea Ghez reben el guardó d’aquest any.

Personalment m’ha agradat que hi hagi una altra dona que ha rebut el premi Nobel de física. Aquesta és la quarta, anteriorment:

Marie Curie
Premi Nobel de Física l’any 1903 (conjuntament amb Pierre Curie). Premi Nobel de Química l’any 1911.

Maria Göppert-Mayer
Premi Nobel de Física l’any 1963 (conjuntament amb J. Hans Jensen).

Dona Strickland
Premi Nobel de Física l’any 2018 (conjuntament amb Arthur Ashkin i Gérard Mourou).

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20201006/483889154051/nobel-fisica-2020-agujeros-negros.html

El inglés Roger Penrose, el alemán Reinhard Genzel y la estadounidense Andrea Ghez han sido reconocidos con el premio Nobel de Física 2020, según ha anunciado la Real Academia de Ciencias Sueca, por su trabajo sobre “los secretos más oscuros del universo”, los agujeros negros.

Penrose ha recibido el galardón“por el descubrimiento de que la formación de un agujero negro es una sólida predicción de la teoría general de la relatividad”. Genzel y Ghez comparten el premio por “el descubrimiento del objeto compacto supermasivo del centro de nuestra galaxia”. Continua la lectura de La investigació sobre els forats negres, Nobel de Física 2020