Amb 5,062 anys d’edat, el Pinus longaeva és l’espècie més veterana de la història i és un dels secrets més ben guardats de la ciència.

Els pins longeus resideixen a altes altituds per sobre dels 3.000 metres, en terres àrides i rocoses afectades per gèlids vents. Al llarg dels anys, aquestes condicions adverses els han convertit en una mena adobada, fort i, sobretot, duradora.

Paradoxalment, la natura – com si fos un escultor macabre – els ha atorgat un aspecte moribund. El tronc retorçat està cobert per una capa gruixuda de resina que el protegeix de la putrefacció, de paràsits i fongs. Per contra, la guspira d’un llampec pot prendre l’escorça resinosa.

Afortunadament, el foc no sol acabar amb aquests pins i encara menys amb el bosc: la seva capacitat de recuperació és notable i el foc no sol propagar pel fet que hi ha una distància considerable entre ells. En certa manera, els pins longeus arriben edats superiors gràcies al fet que eviten o resisteixen els perills externs. Així mateix on viuen no han de competir contra altres espècies vegetals i, tot i la pobresa del sòl, els nutrients són suficients per anar creixent lentament. Viuen piano piano sense perills ni competicions mil·lenni després de mil·lenni

http://www.eldiariodecoahuila.com.mx/internacional/2017/8/24/arbol-viejo-piramides-egipto-672776.html Continua la lectura de Un arbre més vell que les piràmides d’Egipte →