Arxiu d'etiquetes: antibiòtic

Espanya és ‘tristament’ líder europeu en l’ús i abús d’antibiòtics en animals de granja sans

L’Estat espanyol és líder europeu en l’ús i abús d’antibiòtics, la qual cosa significa una agressió directa a la nostra salut. Més de 35.000 persones moren cada any a l’Estat espanyol per culpa de la resistència als antibiòtics.

https://www.ecoticias.com/sostenibilidad/197530/espana-lider-uso-antibioticos-animales-granja-sanos

Justicia Alimentaria ha reclamado, a través de la publicación de un vídeo, la prohibición del uso de antibióticos en animales que no tenga un fin terapéutico.

Para la organización es prioritario restringir el uso de antibióticos en animales sanos, excepto en los casos autorizados por la Administración pública y debidamente justificados, ya que el desarrollo de bacterias resistentes a este tipo de medicamentos constituye una de las amenazas más serias para la salud pública mundial.

España es ‘tristemente’ líder europeo en el uso y abuso de antibióticos en animales de granja sanos

Se calcula que más de 35.000 personas mueren cada año en el Estado español por culpa de la resistencia a los antibióticos, que se produce cuando las bacterias se vuelven resistentes a estos fármacos.

Estas bacterias farmacorresistentes pueden causar infecciones en el ser humano y son más difíciles de tratar, ya que no responden al tratamiento, lo que supone estancias hospitalarias más largas, incremento de los costos médicos y aumento de la mortalidad.

PUBLICIDAD

 

Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), si no se toman medidas urgentes, muchas infecciones comunes y lesiones menores volverán a ser potencialmente mortales.

La industria ganadera abusa del suministro de antibióticos en animales, ya que la mayor parte de los antibióticos no se administra a animales enfermos, sino sanos. Esta práctica se utiliza para poder mantener las condiciones actuales de hacinamiento de miles de animales en las granjas industriales de cerdos, pollos o bovinos.

Esto favorece la aparición de patologías, básicamente por la misma acumulación animal (y de densidad de agentes infecciosos) y por la situación de estrés que genera una inmunosupresión crónica. «Antes de que los animales se pongan enfermos se le suministran antibióticos. Esto supone que pagamos la sobremedicación de los animales con nuestra salud», sentencia Javier Guzmán, director de Justicia Alimentaria.

PUBLICIDAD

 

Recientemente, la Unión Europea ha aprobado el Reglamento 2019/6, que ha supuesto un paso en la dirección adecuada para reducir el exagerado consumo de antibióticos en la ganadería industrial.

El Reglamento será completamente efectivo en 2022, y estipula que los medicamentos antimicrobianos no se aplicarán de manera rutinaria y reitera que no se pueden usar como promotores del crecimiento (eso ya estaba prohibido anteriormente) ni para aumentar el rendimiento.

La novedad estriba en que, además, indica que no se deben usar para la profilaxis y, en el caso de la metafilaxis, solamente cuando el riesgo de propagación de una infección en el grupo de animales sea alta y no existan otras alternativas apropiadas disponibles. Además, en todos los casos, estos productos solo deberían estar disponibles con receta veterinaria y será el equipo veterinario quien decida, después del diagnóstico correspondiente, que no existe otra opción.

Sobre el papel, el Reglamento mejora el actual sistema, pero no detalla las medidas de control y fiscalización que aseguren que esa recomendación se cumpla en las granjas industriales ni fija objetivos de reducción en el uso de antibióticos. No sería la primera vez que una normativa adecuada se queda en papel mojado por falta de instrumentos de control y coacción sobre los agentes económicos implicados.

Por ello, debemos exigir al Gobierno del Estado español que complemente el Reglamento europeo con medidas adecuadas que aseguren su cumplimientos (incluyendo sanciones) y que fije objetivos de reducción drástica en un corto período de tiempo, en consecuencia con la gravedad del problema y la posición del Estado español como líder europeo absoluto y uno de los mayores del mundo en el abuso de antibióticos críticos en ganadería.

Nos sale muy caro

El Estado español es líder europeo en el uso y abuso tanto de los pesticidas como de los antibióticos, lo que significa que son dos caras de un mismo modelo productivo.

La industria ganadera española usa 402 mg de antibióticos por kilogramo de carne. Eso es cuatro veces más que Alemania (que tiene el doble de vacas y el mismo número de cerdos) y seis veces más que Francia (que tiene tres veces más vacas).

El consumo total de antibióticos en salud humana fue en 2016 de 136,38 mg/kg de biomasa, excluyendo receta privada, mientras que ese mismo año fue de 362,4 mg/kg de biomasa en veterinaria. Si en los humanos existe la sobremedicación, en los animales productivos la situación actual es crítica.

La alimentación insana es el factor que más incide en la salud de la población española, a una distancia considerable de otros como el tabaco, el alcohol, las drogas o las enfermedades transmisibles. Y dentro de la categoría de riesgo alimentario, el más importante es el cárnico.

En concreto, el 60 % de toda la salud perdida por culpa de una alimentación insana puede atribuirse al consumo excesivo de carne. Los gastos en salud pública relacionados con las enfermedades derivadas del exceso de consumo de carne ascienden a los 7.400 millones de euros (costes directos e indirectos).

Esto supone un gasto por persona de 157 euros/año, lo que equivale al 13 % del total del gasto sanitario público por habitante. El negocio de la carne, altamente rentable para la industria cárnica, sale realmente caro al resto de la sociedad.

Fuente: Vida Sana

Dorothy Hodgkin, l’heroïna desconeguda de la penicil·lina Adela Muñoz Páez

Després de finalitzar la Primera Guerra Mundial, un capità del cos mèdic anomenat Alexander Fleming va tornar al seu lloc de metge al St. Mary ‘s Medical School de la Universitat de Londres. Fleming estava interessat en la recerca de substàncies antibacterianes que no danyessin els teixits animals.

A finals de juliol de 1928, abans de marxar de vacances, Fleming va deixar unes 50 plaques inoculades perquè creixés un bacteri patogen, l’estafilococ. Al seu retorn, el 3 de setembre, al desordenat laboratori va trobar una d’aquestes plaques contaminada amb una floridura. En lloc de llençar a les escombraries aquest experiment fallit, la curiositat de Fleming el va impulsar a analitzar-lo. Va observar que, al voltant del fong, les colònies d’estafilococs més properes a ell eren mortes, mentre que les més llunyanes s’havien reproduït normalment. Immediatament es va adonar que el fong, anomenat Penicillium notatum, havia alliberat alguna substància bactericida, que Fleming va batejar com penicil·lina.

El que sap poca gent és que Fleming va abandonar l’estudi de la penicil·lina perquè no tenia la perícia química per obtenir-la pura.

Va ser Dorothy qui va publicar l’estructura de la penicil·lina el 1949, desprès de molts entrebancs, el que va permetre posar en marxa els primers processos de la síntesi de laboratori de la substància que des de llavors ha salvat milions de vides. El 1966 va rebre el premi Nobel de Química en reconeixement per aquest treball.

http://www.elperiodico.com/es/opinion/20180202/dorothy-hodgkin-la-heroina-desconocida-de-la-penicilina-6596823 Continua la lectura de Dorothy Hodgkin, l’heroïna desconeguda de la penicil·lina Adela Muñoz Páez

L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten (es transformen) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic.La resistència als antimicrobians (RAM) posa en perill l’eficàcia de la prevenció i el tractament d’una sèrie cada vegada més gran d’infeccions de bacteris. La RAM suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut pública mundial i requereix mesures per part de tots els sectors del govern i la societat. L’èxit de la cirurgia major i la quimioteràpia es veuria compromès en absència d’antibiòtics eficaços.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha divulgat avui la seva primera llista de “patògens prioritaris” resistents als antibiòtics, que inclou les dotze famílies de bacteris més perilloses per a la salut.

El grup de prioritat crítica inclou els bacteris multiresistents, que són especialment perilloses en hospitals, residències de gent gran i entre els pacients que necessiten ser atesos amb dispositius com ventiladors i catèters intravenosos.

Entre elles figuren els anomenats bacteris Acinetobacter, Pseudomonas i diversos enterobacteriàcis com Klebsiella, I. coli, Serratia i Proteus, que poden provocar infeccions greus i sovint letals.

ELS PATÒGENS PRIORITARIS PER I + D DE NOUS ANTIBIÒTICS

Prioritat crítica

  1. Acinetobacter baumannii, resistent a los carbapenèmics.
  2. Pseudomonas aeruginosa, resistent a los carbapenèmics.
  3. Enterobacteriaceae, resistents a los carbapenèmics, productores de betalactamasas d’ espectre extens (ESBL).

Prioritat alta

  1. Enterococcus faecium, resistent a la vancomicina.
  2. Staphylococcus aureus, resistent a la meticil·lina, amb sensibilitat intermèdia y resistència a la vancomicina.
  3. Helicobacter pylori, resistent a la claritromicina.
  4. Campylobacter spp., resistent a las fluoroquinolonas.
  5. Salmonel·la, resistents a las fluoroquinolonas.
  6. Neissèria gonorrhoeae, resistent a la cefalosporina, resistent a las fluoroquinolonas.

Prioritat mitjana

  1. Streptococcus pneumoniae, sense sensibilitat a la penicil·lina.
  2. Haemophilus influenzae, resistent a la ampicil·lina.
  3. Shigella spp., resistent a las fluoroquinolonas.

http://elpais.com/elpais/2017/02/27/ciencia/1488207618_921542.html Continua la lectura de L’OMS anuncia les 12 famílies de bacteris més perillosos per a l’ésser humà

El 2050 la resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort

L’origen del mot antibiòtic prové del grec : anti significa contra , i bios, vida.Es pot dir que la història dels antibiòtics com a tal comença en 1928, quan un científic britànic anomenat Alexander Fleming , va descobrir la penicil·lina.El descobriment de la penicil·lina va marcar un abans i un després en el tractament de les malalties infeccioses.
Actualment, la penicil·lina és l’antibiòtic més conegut, i ha estat emprat per tractar múltiples malalties infeccioses, com la sífilis, la gonorrea , el tètanus o l’escarlatina.

Els antibiòtics són medicaments que combaten les infeccions bacterianes. Usats correctament, poden salvar vides però hi ha un creixent problema de resistència a antibiòtics. Això passa quan els bacteris muten ( es transformen ) i es tornen capaços de resistir els efectes d’un antibiòtic. L’ús d’antibiòtics pot portar a la resistència. Cada vegada que pren antibiòtics , els bacteris sensibles moren. Però gèrmens resistents poden créixer i multiplicar-se. Es poden propagar a altres persones.

La causa principal de la resistència als antibiòtics és un ús inadequat dels mateixos. Com apunta el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties ( ECDC , en les seves sigles en anglès ) l’ús inadequat es produeix fonamentalment de tres formes :

– Prescripció innecessària d’antibiòtics per infeccions virals, contra les quals no tenen cap efecte ;
-Prescripció massa freqüent de ” antibiòtics d’ampli espectre ” en lloc d’antibiòtics específics seleccionats mitjançant un diagnòstic més precís ;
-Ús inadequat per part del pacient , en no respectar la dosi o la durada del tractament , permetent que alguns bacteris sobrevisquin i es tornin resistents

Però no són només aquestes les causes de la resistència bacteriana.
La indústria alimentària és una de les grans responsables d’aquesta situació, com diu l’article:
” Hi ha antibiòtics en tot el que mengem ” , indica Pasteran . Segons una estimació del Consell Internacional d’Informació Alimentària, un 80 % dels antibiòtics que s’utilitzen en països desenvolupats, s’administren als animals de granja per estimular el creixement o com una precaució davant de possibles infeccions. Xina, Estats Units i Brasil són els països amb major ús d’antimicrobians en animals. A Argentina es van consumir 6.000 tones d’antibiòtics en 18 mesos , principalment per a engreix de pollastres i aus de corral. Una cosa semblant passa en la cria de peixos de granja en la qual l’ús d’antibiòtics no està regulada. ” Cal exigir a empreses de productes alimentaris aliments sense antibiòtics ” , indica Corso.

Un institut científic vigila la resistència antimicrobiana a Argentina des de 1986 . ” La resistència als antimicrobians és un problema realment greu a Llatinoamèrica i al món. En països amb alt consum d’antibiòtics , els bacteris són més resistents ” , assenyala la investigadora Alejandra Corso , cap del servei d’antimicrobians , de l’Administració Nacional de Laboratoris i Instituts de Salut Dr. Carlos Malbrán ( ANLIS / Malbrán ) d’Argentina. Continua la lectura de El 2050 la resistència als antibiòtics serà la principal causa de mort