Denuncien que els projectes de les grans empreses de el sector càrnic no resolen  els problemes ambientals associats a la ramaderia industrial i reclamen que les  ajudes és destinin a petites i mitjanes explotacions.

https://xarxanet.org/ambiental/noticies/varies-entitats-demanen-que-els-fons-de-recuperacio-europeus-es-destinin-una

Diverses organitzacions socials i ambientals demanen al Govern espanyol que destini els fons de recuperació europeus a finançar petites i mitjanes explotacions que treballin per una transició justa i sostenible del sistema agroalimentari. Aquestes entitats recorden que els fons de recuperació europeus són una eina temporal per impulsar una recuperació sostenible, la creació de llocs de treball i la reparació del dany causat per la Covid-19.

Es tracta d’ajudes que formen part del Pacte Verd Europeu de la Unió Europea i que, per tant, també han d’anar a projectes que respectin les prioritats verdes i digitals de la Unió Europea. En aquest sentit, aquestes entitats han unit forces per demanar a l’Estat espanyol que no destini aquests recursos a finançar projectes impulsats per les grans empreses de la indústria càrnica.

“Amb el canvi climàtic ens hi juguem molt. Necessitem una transició ecològica de veritat. Lamentablement, hi ha empreses que només han vist una oportunitat de negoci i rentat de cara a través de la utilització de fons públics que són de tots i totes en benefici propi”, denuncia el director de l’entitat catalana Justícia Alimentària, Javier Guzmán, fent referència a les grans companyies del sector càrnic.

Justícia Alimentària, que han fet les demandes junt amb Amigos de la Tierra, Ecologistes en Acció, Food & Water Action Europe i l’Observatori del deute en la globalització, assegura que els projectes impulsats per aquestes grans empreses del sector càrnic només servirien per “augmentar els greus impactes socials, mediambientals i climàtics associats al model de la ramaderia industrial”.

Denuncien que els fons de recuperació europeus no poden utilitzar-se per subvencionar “falses solucions” com el biogàs a gran escala, que a més “no elimina el principal problema dels purins”. Per aquestes entitats, els projectes que proposa la indústria càrnica suposen el desenvolupament de grans explotacions industrials que estan substituint a petites i mitjanes explotacions ramaderes i que responen a un model que té també “greus impactes en la qualitat de l’aigua”.

Asseguren que el que proposen les grans empreses del sector càrnic “no és cap solució verda ni ecològica”

Amb tot, les organitzacions socials i ecologistes afirmen que destinar aquests recursos a finançar la ramaderia industrial només servirà per “accentuar els greus problemes de salut global, l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i el despoblament rural”. “No és cap solució verda ni ecològica i és una manera d’enfortir un sector que està desmesurat i genera impactes molt grans”, resumeix el director de Justícia Alimentària.

Per tot això, sol·liciten al Govern espanyol que els 10.000 milions d’euros dels fons europeus de recuperació gestionats pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic es destinin a impulsar una transició justa i sostenible del model agroramader. “Aquests fons haurien d’arribar a la ramaderia petita, familiar, extensiva i ecològica. Els projectes de transició ecològica haurien de tenir un objectiu i eficàcia, i no haurien de servir per un tema de ‘greenwashing’ de les grans empreses”, afirma Guzmán.

Les perspectives de futur són importants, però també ho és el present. En aquest sentit, el director de Justícia Alimentària denuncia també la crisi que pateixen la petita i mitjana explotació agrícola i ramadera a causa de la pandèmia. “Ha augmentat molt la bretxa. Fonamentalment perquè, d’una banda, els costos han pujat i, de l’altra, perquè xarxes on hi havia molta producció local i de petita i mitjana explotació amb la Covid-19 s’han tancat. I s’ha reforçat molt el gran canal dels supermercats, i aquí qui té accés són les grans empreses”, explica Guzmán.

“Veníem d’una situació que ja era molt injusta i complexa i amb la Covid-19 i aquest tipus de mesures de tancament ha crescut aquest tipus d’alimentació molt industrialitzada”, conclou el director de Justícia Alimentària.