Arxiu d'etiquetes: alimentació

El consum de carn a Espanya, quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques

Un informe de Justícia Alimentària detalla els impactes de la producció càrnia a la salut dels humans i les conseqüències ambientals que té el sistema intensiu.

https://www.publico.es/sociedad/consumo-carne-espana-cuatro-veces-superior-recomendaciones-sanitarias-ecologicas.html Continua la lectura de El consum de carn a Espanya, quatre vegades superior a les recomanacions sanitàries i ecològiques

La carn: un escull en la lluita contra el canvi climàtic

L’augment gradual de la producció i el consum de carn és nociu tant per a la nostra salut com pel canvi climàtic. Les dades de l’últim informe de Justícia Alimentària així ho confirmen. Continua la lectura de La carn: un escull en la lluita contra el canvi climàtic

Donen el Nobel de la Pau a la Lluita contra la Fam. Sobirania alimentària

La solució per a la fam no consisteix en un repartiment d’ajuda humanitària, com el que practiquen alguns organismes institucionals, sinó apostar per programes que tinguin en compte la sobirania alimentària, els sistemes locals d’alimentació, la producció camperola i que  aquestes poblacions siguin molt més resilients a les crisis.

https://www.eluniversal.com.mx/mundo/dan-nobel-de-la-paz-por-la-lucha-contra-el-hambre?amp Continua la lectura de Donen el Nobel de la Pau a la Lluita contra la Fam. Sobirania alimentària

L’especulació alimentària provoca el malbaratament de milions de litres d’aigua en cultius que no arriben als mercats

Un cultiu de Yecla abandona cinc milions de melons i síndries per no poder vendre’ls al mercat. Perquè aquests fruits brotessin, calculen els ecologistes, es van gastar 600 milions d’aigua de regadiu. Davant d’aquesta situació, la realitat climàtica, que segons el propi Ministeri de Transició Ecològica, mostra una Espanya marcada per l’escassetat d’aigua.

https://www.publico.es/sociedad/especulacion-alimentaria-provoca-despilfarro-millones-litros-agua-cultivos-no-llegan-mercados.html Continua la lectura de L’especulació alimentària provoca el malbaratament de milions de litres d’aigua en cultius que no arriben als mercats

Agroindústria i grans granges deixen en els aliments una empremta de nitrats, metalls pesats i plaguicides

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària detecta la presència de residus químics i biològics procedents de la producció industrial i nocius per a l’ésser humà en centenars de lots d’aliments d’origen animal i vegetal que anaven a ser introduïts en la cadena alimentària. Continua la lectura de Agroindústria i grans granges deixen en els aliments una empremta de nitrats, metalls pesats i plaguicides

El 40% de les espècies vegetals estan en perill d’extinció, un risc per assegurar l’alimentació mundial

Un recent informe internacional posa de manifest com la creixent pèrdua de biodiversitat podria afectar la seguretat alimentària. Tant és així, que el 30% de les plantes que serveixen d’aliment estan dins de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació Natural (IUCN). ¿Les causes? l’auge dels monocultius, l’escalfament global i el desenvolupament urbanístic i comercial.

https://www.publico.es/sociedad/perdida-biodiversidad-40-especies-vegetales-peligro-extincion-riesgo-asegurar-alimentacion-mundial.html Continua la lectura de El 40% de les espècies vegetals estan en perill d’extinció, un risc per assegurar l’alimentació mundial

Les fàbriques de la soja

Tres països del món produeixen el 80% dels 353 milions de tones anuals de soja: EUA, Brasil i Argentina. A Amèrica Llatina l’expansió d’aquest cultiu provoca el desplaçament forçat de milers de famílies i la devastació de l’ecosistema.

Las fábricas de la soja

Continua la lectura de Les fàbriques de la soja

Un estudi assenyala a les granges industrials com el major risc de futures pandèmies

El sistema agroalimentari mundial i la cria intensiva d’animals són els principals impulsors de les malalties que salten als éssers humans. Aquests patògens ja causen més morts que la diabetis i els accidents de trànsit junts. Les pandèmies de el futur seran més perilloses i freqüents, segons un estudi de l’ONG ProVeg Internacional

https://www.elsaltodiario.com/coronavirus/estudio-senala-granjas-industriales-mayor-riesgo-futuras-pandemias

La crisis del coronavirus lo ha puesto delante de los ojos del mundo. Y nuevos informes lo confirman. Uno de los mayores riesgos para la salud humana viene de las enfermedades zoonóticas, es decir, enfermedades como el covid-19, que se transmiten de animales no humanos a personas.

Este tipo de enfermedades ya causan más muertes que la diabetes y los accidentes de tráfico juntos, según el estudio Pandemias y Alimentación, realizado por la ONG ProVeg Internacional y respaldado por el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente. Unos brotes que serán cada vez “más peligrosos y más frecuentes”, adelanta el estudio.

Las principales causas de esta emergencia sanitaria hay que buscarlas en el sistema alimentario mundial, en las dietas basadas en animales y en la cría intensiva e industrial de animales. Esta última es de hecho, según ProVeg Internacional, la actividad humana que “más riesgo tiene de generar pandemias como la actual”.

La tormenta perfecta se consigue, detalla esta organización, con el encuentro de tres factores que se refuerzan mutuamente. El primero es la destrucción de los hábitats naturales. El segundo, la utilización de animales salvajes como alimento. Y el tercero, recurrir a los animales de granja como alimento en la agricultura animal intensiva.

Según el estudio presentado, el 75% de todas las enfermedades infecciosas emergentes son de naturaleza zoonótica. Patologías como el covid-19, el SARS, MERS, ébola, rabia y ciertas formas de gripe, todas ellas de origen animal, son responsables de 2.5000 millones de casos de enfermedades en el mundo y 2,7 millones de muertes cada año.

Lejos del tópico, no siempre los orígenes de los brotes son animales raros en mercados asiáticos o africanos, los patógenos también pueden saltar a los animales de granja antes de transmitirse a los humanos, como fue el caso de los recientes casos de gripe aviar y porcina.

Otro de los graves problemas sanitarios es el aumento de las infecciones resistentes a los antibióticos en los seres humanos, una tendencia asociada, según el informe, a las prácticas de las granjas industriales, que “requieren del uso excesivo de antibióticos”

Muchos otros virus que representan un peligro para la salud humana, detallan en el informe, también tienen su origen en la industria ganadera intensiva. La difteria, el sarampión, las paperas, el rotavirus, la viruela, la gripe A tienen su origen en animales domesticados. “Acumular grandes cantidades de individuos genéticamente similares en entornos insanos de alta densidad, que inducen a una salud pobre y a altos niveles de estrés, aumenta seriamente las posibilidades de que se produzcan transferencias patogénicas entre animales salvajes y animales de granja y, en última instancia, seres humanos”, denuncian.

Otro de los graves problemas sanitarios que las diversas agencias internacionales y científicas llevan años alertando es el aumento de las infecciones resistentes a los antibióticos en los seres humanos, una tendencia asociada, según el informe, a las prácticas de las granjas industriales, que “requieren del uso excesivo de antibióticos”.

Según los datos recogidos hasta la publicación del informe, la letalidad del covid-19 es 47 veces más letal que la gripe estacional. Y otras enfermedades zoonóticas resultan mucho más letales que el covid-19. En el caso de la gripe aviar H5N1, la tasa de letalidad alcanza el 60%.

“No solo los brotes futuros pueden ser más peligrosos, los expertos y expertas coinciden en que también serán más frecuentes. Las causas de este alarmante pronóstico son de origen humano y están todas vinculadas con el sistema alimentario mundial”, explican desde ProVeg Internacional.

“Nos encontramos ante una situación muy vulnerable ante futuras pandemias, con consecuencias posiblemente peores que las de la actual pandemia del coronavirus”, dice Cristina Rodrigo, directora de ProVeg España. “Lo que comemos y cómo lo producimos es uno de los factores clave que está alimentando este riesgo. Tenemos una necesidad urgente y vital de transformar nuestro sistema alimentario a uno más basado en plantas, más sostenible y resiliente”, concluye.

De Ponent al rebost: l’amarg viatge dels nostres préssecs

Gràcies a l’esforç i sacrifici de moltes persones, la majoria immigrants, un préssec pot arribar del camp a casa nostra en poques hores. Enguany, a causa dels rebrots continuats al Segrià, s’han fet evidents les males condicions en què es recull aquesta fruita dolça. Seguim el trajecte d’un préssec des dels camps de Lleida al consumidor final, un camí basat en l’explotació laboral
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/ponent-rebost-viatge-nostres-pressecs_0_2530546940.html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1600587283

El sol, que ja cau aplomat, fa brillar uns flocs ataronjats i voluptuosos entre el fullam. L’Abdulai allarga el braç dret i en treu un préssec i així un altre i un altre. És de Mali però viu al Segrià des que fa 13 anys va aconseguir que Josep Cabré, un pagès d’Alpicat, li fes els papers. Ara treballa tot l’any amb ell i li ha portat altres treballadors, com el Kevian, que unes fileres d’arbres més enrere, s’enfila sobre una plataforma per collir els préssecs que no s’han pogut collir a peu pla. El Kevian porta nou anys fent la temporada al mateix camp. D’aquí marxa a Jaén i després a Huelva, en un circuit estable. Cabré té tres treballadors tot l’any i de juny a setembre vuit per collir la fruita dolça. Avui són préssecs però també té pomes i peres. De tots vuit només un no és africà, l’encarregat. Continua la lectura de De Ponent al rebost: l’amarg viatge dels nostres préssecs

L’hort com a forma de protesta

Més enllà de la utopia anticapitalista, per a moltes persones l’autoabastiment representa una alternativa real i necessària a la manera en què ens relacionem amb els aliments, amb la comunitat i amb l’entorn.

https://www.publico.es/sociedad/huerto-forma-protesta.html Continua la lectura de L’hort com a forma de protesta