Arxiu d'etiquetes: Alaska

Insòlits incendis a Alaska i Sibèria cremen centenars de milers d’hectàrees al juny

Han alliberat 50 megatones de CO2, i els científics creuen que només poden ser a causa dels efectes del canvi climàtic.

El canvi climàtic ha arribat aquest juny de manera dràstica per sobre del Cercle Polar Àrtic: desenes d’incendis han cremat centenars de milers d’hectàrees a Alaska i a Sibèria.

Segons els científics que estudien aquest tipus d’incendis, els d’aquest juny han alliberat a l’atmosfera 50 megatones de CO2, tant com totes les emissions anuals de Bulgària, Hongria i Suècia.

“Incendis sense precedents”

Mark Parrington, del Centre de Prediccions Meteorològiques a Mig Termini de la UE, assegura que en aquesta zona del món és habitual que hi hagi incendis en ple estiu, però no abans:

“Les dades històriques mostren que els incendis per sobre del Cercle Polar Àrtic són al juliol i l’agost, de manera que és molt inusual veure incendis d’aquestes magnituds durant el juny.”

A Twitter Parrington ho ha resumit afirmant que són “incendis sense precedents, sobretot a la República russa de Sakhà“, que és tan gran com l’Índia:

Mark Parrington@m_parrington

Estimated June total emissions for the Circle from 2003-2019. 50 Mt CO2 is equivalent to 2017 national fossil fuel CO2 emissions for Bulgaria, Hungary and Sweden https://edgar.jrc.ec.europa.eu/overview.php?v=booklet2018&sort=asc9  @EU_ScienceHub @adamvaughan_uk

View image on Twitter

“Una funció del canvi climàtic”

Consultat pel digital ViceThomas Smith, de la London School of Economics, assegura que les regions àrtiques s’estan escalfant més ràpid que la resta del món:

“En aquesta remota part del planeta, els focs són molt més una funció del canvi climàtic que no pas canvis en la gestió del territori, a causa de la poca densitat de població que hi ha al Cercle Polar Àrtic.”

Smith afegeix que el CO2 alliberat aquest juny en les zones àrtiques equival a tot l’emès durant el mateix mes entre el 2010 i el 2018.

Cremen torberes mil·lenàries

La majoria d’incendis són lluny de zones poblades, de manera que no es fa cap mena d’esforç per apagar-los i cremen durant setmanes.

Es calcula que alguns han cremat més de 100.000 hectàrees cadascun, és a dir, més del doble que l’incendi més gran que hi ha hagut mai a Catalunya, el del 1994 al Bages i el Berguedà.

El més preocupant és que no només cremen massa forestal, sinó sobretot zones de torberaque acumulen dipòsits de carboni que tenen milers d’anys.

Fum procedent d’un incendi sobre una zona forestal prop d’Anchorage, a Alaska (Reuters)

Els efectes del fum

Parrington ha explicat a Twitter que les imatges de satèl·lit permeten veure com el fum dels incendis es desplaça a grans distàncies:

Embedded video

Mark Parrington@m_parrington

Smoke from large in Krasnoyarsk Russia predicted to reach European Arctic & Svalbard over coming days by latest @CopernicusECMWF Atmosphere Monitoring Service forecast visualized by @windyforecast (https://www.windy.com/-Aerosol-aod550?aod550,71.074,61.172,3 ) @ECMWF @CopernicusEU @CopernicusEMS

 La cendra dels incendis accelera l’efecte hivernacle, perquè es posa sobre el gel, l’enfosqueix i fa que no reflecteixi la calor del sol sinó que l’absorbeixi.

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361

Todo se inició con un rayo en el incendio forestal del lago Swan en el sur, en el Refugio Nacional de Vida Silvestre de Kenai, el 5 de junio y consumió más de 27.000 hectáreas, según los servicios de bomberos.

Al norte, en Fairbanks, los bomberos ordenaron evacuaciones en dos áreas y dijeron a los residentes en una tercera zona que se prepararan para evacuar debido al incendio de Shovel Creek, que había crecido a 2.253 hectáreas el domingo.

“La gente tiene que IRSE, evacuar AHORA. Váyanse inmediatamente. NO demoren su salida”, esa fue la orden de evacuación.

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361 hectáreas en Alaska hasta el domingo por la mañana, según bomberos estatales y federales de ese país.

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre estar preparados para el plan de evacuación, de no lograr controlar el incendio.

El mes de març a Alaska pot ser un dels més càlids des de 1925

Alaska és un dels llocs del planeta que més pateix el canvi climàtic: la pujada de les temperatures ha provocat la desaparició del gel marí, ha provocat canvis en la vida dels animals i ha desembocat en un creixement del nivell del mar, el que amenaça la vida dels pobles nadius que viuen a la costa.

https://www.eldiario.es/sociedad/mes-marzo-Alaska-puede-calidos_0_883312157.html

El mes de marzo en el estado de Alaska (EE.UU.) puede ser uno de los más cálidos desde 1925 y se espera que este fin de semana se alcancen temperaturas récords, según el Centro de Alaska para Evaluación y Política del Clima de ese estado (ACCAP, por sus siglas en inglés). Continua la lectura de El mes de març a Alaska pot ser un dels més càlids des de 1925

Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Qualsevol tros de terra congelada més de dos anys és permafrost. Aquí, al campus, a Alaska, a Sibèria  la plana tibetana surem sobre milions de quilòmetres quadrats de terra congelada. L’escalfament global converteix aquest gel que agafa la terra en aigua. Aquesta terra que es descongela gradualment ocupa el 24% de la superfície de l’hemisferi nord, el casquet Àrtic. Forma part de la criosfera que regula en cascada gran part de la dinàmica dels canvis de la temperatura del planeta i s’escalfa al doble de velocitat que la resta del globus. Tot és mou.

https://www.eldiario.es/internacional/permafrost-tierra-descongela-acelera-calentamiento_0_820318994.html

Circular en coche por Fairbanks, Alaska, es desplazarse sobre una alfombra arrugada. Subirse a un carrusel. Sentir vértigo al volar sobre el desnivel que irrumpe en la recta. Agarrarse al volante para mantener el equilibro y no perder el control del vehículo. Continua la lectura de Permafrost: el sòl que balla i sua gasos d’efecte hivernacle

Octubre càlid a Alaska

Amb quantes notícies respecte a l’escalfament global podem lluitar cada mes? Però de nou,  la realitat viatja més ràpida que els algoritmes que la dimensionen.  Els fets avancen tan ràpid com les dades que els corroboren. El mes d’octubre, que comença en pocs dies, serà el més temperat i humit dels registrats fins al moment a Alaska.

https://www.eldiario.es/internacional/temperatura-cambio_climatico-calentamiento_global-Artico-Alaska-Hielo-Octubre_0_818569370.html? Continua la lectura de Octubre càlid a Alaska

Alaska sense gel en 200 anys

L’equip va predir que més del 60 per cent del gel es perdrà per 2099 si continuen les tendències d’escalfament, va dir Hock. Tot el camp de gel podria desaparèixer per 2.200. Segons investigadors de la Universitat d’Alaska Fairbanks, l’estimació és el producte de la primera anàlisi detallat sobre el futur del camp de gel Juneau, la font de Mendenhall i uns 140 altres glaceres, va dir Regine Hock, un glaciòleg de l’Institut Geofísic d’aquesta universitat.

http://www.ecoticias.com/naturaleza/114126/Alaska-hielo-200-anos

El enorme campo de hielo que alimenta el glaciar de Mendenhall de Alaska puede haber desaparecido por 2200 si las predicciones de tendencia al calentamiento son válidas. Según investigadores de la Universidad de Alaska Fairbanks, la estimación es el producto del primer análisis detallado sobre el futuro del campo de hielo Juneau, la fuente de Mendenhall y unos 140 otros glaciares, dijo Regine Hock, un glaciólogo del Instituto Geofísico de esta universidad. El terminal del glaciar de Mendenhall, a 16 kilómetros al noroeste del centro de Juneau, es visible desde un centro de Servicio Forestal de EE.UU. visitado por 450.000 personas en 2015. Si el calentamiento continúa, el terminal se retirará hasta el valle y no se podrá ver desde el mirador actual. “A finales de este siglo, lo más probable es que la gente lo más probable es que la gente no sea capaz de ver el glaciar de Mendenhall desde el centro de visitantes”, dijo Hock. Hock es uno de los autores en un artículo publicado en la revista Journal of Glaciology que describe sus hallazgos utilizando las observaciones pasadas y presentes y modelos matemáticos para predecir cómo el quinto mayor campo de hielo de América del Norte va a reaccionar bajo diferentes escenarios climáticos. El campo de hielo cubre 2.500 kilómetros de terreno montañoso escarpado. Los datos climáticos de la zona han sido escasos. Los investigadores fueron capaces de corregir el conjunto de datos del Weather Research and Forecasting Model y los combinaron con el Parallel Ice Sheet Model. Este modelo, desarrollado por investigadores de la Universidad de Alaska Fairbanks, es ampliamente utilizado por los investigadores de los glaciares en todo el mundo. El equipo predijo que más del 60 por ciento del hielo se perderá para 2099 si continúan las tendencias de calentamiento, dijo Hock. Todo el campo de hielo podría desaparecer para 2.200. Sin embargo, si las temperaturas siguen siendo las mismas que hoy en día, el campo de hielo Juneau se retirará sólo un poco y luego tendrá a estabilizarse. Los investigadores encontraron interesante que los resultados del modelo muestran también que el campo de hielo podría volver a crecer hasta casi su forma actual si la zona estuviera libre de hielo en este momento. Esto se debe a que el clima frío de las montañas de gran altitud desencadenaría el proceso de formación de glaciares de nuevo, dijo Hock. Esto es muy diferente de otros glaciares y campos de hielo en Alaska que se encuentran en altitudes más bajas.

Fuente: http://www.ecoticias.com/naturaleza/114126/Alaska-hielo-200-anos