Arxiu d'etiquetes: aigua

Uns 14 milions de tones de microplàstics contaminen el fons dels oceans

Un estudi australià revela que la quantitat d’aquestes diminutes partícules en l’oceà profund és 25 vegades més gran del que es creia.

La investigació, que és la primera que calcula a nivell mundial la quantitat de microplàstics en el llit marí, revela també que el nombre de fragments d’aquest material en el fons dels oceans és generalment més alt en les àrees on hi ha una major quantitat d’escombraries flotant, fins i tot en zones remotes del planeta.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-oceanos-14-millones-toneladas-microplasticos-contaminan-fondo-oceanos.html

El lecho marino del planeta está contaminado con unos 14 millones de toneladas de microplásticos, según publica este martes un estudio australiano que revela que la cantidad de estas diminutas partículas en el océano profundo es 25 veces mayor de lo que se creía. Continua la lectura de Uns 14 milions de tones de microplàstics contaminen el fons dels oceans

Groenlàndia perd gel a un ritme superior al conegut (almenys) en 12.000 anys

Un estudi sobre història del clima i projeccions de futur adverteix de les conseqüències de continuar emetent gasos d’efecte hivernacle.

La taxa de pèrdues coincideix actualment amb el màxim assolit durant un període càlid de 3.000 anys. El 2100, Groenlàndia perdrà gel més ràpidament que en cap moment en els darrers 12.000 anys , segons els científics de la revista Nature de  l’1 d’octubre.

Des dels anys noranta, Groenlàndia ha perdut  gel a un ritme creixent. L’aigua de desglaç de la capa de gel de l’illa contribueix ara amb uns 0,7 mil·límetres anuals a l’augment global del nivell del mar. El geòleg glacial Jason Briner, de la Universitat de Buffalo, a Nova York, i els seus col·legues han creat una cronologia patró dels canvis de capa de gel que abasten prop de 12.000 anys, des de l’alba de l’època de l’Holocè fa 11.700 anys i projectats fins al 2100.

Els investigadors han combinat simulacions de física del clima i del gel amb observacions de l’extensió de les capes de gel passades. Les noves simulacions climàtiques inclouen variacions espacials de temperatura i precipitacions a tota l’illa i milloren les reconstruccions de temperatura passades.

https://www.lavanguardia.com/natural/cambio-climatico/20201001/483774000727/groenlandia-pierde-hielo-a-un-ritmo-superior-al-conocido-por-lo-menos-en-12000-anos.html

La lista de estudios científicos en los que se deja constancia de la pérdida de hielo en la superficie de Groenlandia sigue aumentando (ver como ejemplos, algunos de los artículos publicados recientemente en La Vanguardia, al pie de esta información). Continua la lectura de Groenlàndia perd gel a un ritme superior al conegut (almenys) en 12.000 anys

Llacs sota el gel de Mart, una troballa que fa pensar que hi pot haver microorganismes

Tindrien una concentració molt elevada de sal, cosa que explicaria per què l’aigua es pot mantenir líquida a tan baixa temperatura.

S’anomena descens crioscòpic a la disminució de la temperatura de congelació que experimenta una dissolució respecte de la temperatura de congelació del dissolvent pur.

Totes les dissolucions que, en refredar-se, el dissolvent solidifica pur sense el solut, tenen una temperatura de congelació inferior a la del dissolvent pur. I la magnitud el descens crioscòpic, {\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}}, ve donada per la diferència de temperatures de congelació (o de fusió) del dissolvent pur i de la dissolució, {\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}=T_{\rm {f}}^{*}-T_{\rm {f}}\,}

Descens crioscòpic experimentat per una dissolució aquosa d’etanol en funció de la molalitat[7]

Raoult de forma experimental arribà a la següent relació pel cas del descens crioscòpic de dissolucions diluïdes amb soluts que no es dissocien (no electròlits), que s’anomena llei de Raoult del descens crioscòpic. Continua la lectura de Llacs sota el gel de Mart, una troballa que fa pensar que hi pot haver microorganismes

La tardor serà seca després del sisè estiu consecutiu més calorós

“En l’últim decenni s’han registrat 23 onades de calor, enfront de les 11 o 12 que es van produir en cadascuna de les tres dècades anteriors, de manera que pràcticament s’ha duplicat el seu nombre”, indica el portaveu de l’Aemet.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-otono-sera-seco-sexto-verano-consecutivo-caluroso-normal.html

El otoño, que comenzará el próximo 22 de septiembre a las 15:31 hora peninsular, se prevé “cálido y seco” en toda España, después de un verano muy caluroso, el sexto consecutivo con temperaturas por encima de los valores normales.

El escenario más probable es que “llueva menos de lo normal” y que la temperatura para los próximos tres meses, esté, al menos, 0,6 grados por encima de lo habitual en toda la península y en las Isla Baleares.

Durante la rueda de prensa para presentar la predicción estacional del otoño, el análisis climático del verano y los datos del año hidrológico, el portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet), Rubén Del Campo ha explicado que, a priori, podría ser algo más caluroso en puntos del Sistema Central, área noroccidental, puntos de la Ibérica y Sierras de Cazorla y Segura. “En dichas zonas los valores podrían acercarse incluso a 1 grado por encima de la media”. Continua la lectura de La tardor serà seca després del sisè estiu consecutiu més calorós

Idees per a una nova agricultura de secà i contra el suïcidi hídric

En conclusió, una dieta sostenible, amb més fruita i verdura, menys aliments processats o d’origen animal, apostant per productes locals i de temporada, juntament amb el fre al malbaratament d’aliments, tindrà cura de la nostra salut i també la dels rius, aqüífers i la biodiversitat que en ells habiten.

https://elasombrario.com/ideas-nueva-agricultura-secano-contra-suicidio-hidrico/

Los cultivos de regadío consumen el 70% del agua en España y su crecimiento desorbitado en zonas de especial interés para la naturaleza ha puesto en jaque espacios únicos como Doñana y Las Tablas de Daimiel. Frente al avance de los regadíos, los cultivos de secano se muestran como una opción sostenible. El apoyo a los agricultores de secano frente a una industrialización masiva del campo es clave por motivos ambientales, pero también si queremos contribuir a mantener un mundo rural vivo. Nueva entrega en colaboración con WWF España en torno a ‘una dieta sana / un planeta sano’.

Por Celsa Peiteado, Rafael Seiz, Felipe Fuentelsaz y Nylva Hiruelas / WWF-España Continua la lectura de Idees per a una nova agricultura de secà i contra el suïcidi hídric

Dret a l’aigua? Les lluites contra les plantes embotelladores a Andalusia revifen el debat sobre l’aigua com a bé comú

El creixent interès de les grans empreses per l’aigua embotellada genera resistències en els territoris contra l’apropiació privada d’aquest bé, comú i cada vegada més escàs. A Andalusia, han destacat en els últims anys els conflictes de Dúrcal (Granada) i l’entorn d’Antequera (Màlaga). Continua la lectura de Dret a l’aigua? Les lluites contra les plantes embotelladores a Andalusia revifen el debat sobre l’aigua com a bé comú

Veïnes i veïns de Castelldefels es manifesten contra els abocaments d’aigües fecals

És una constant, no sabem gestionar els nostres residus. El Ajuntament va reconèixer ahir un altre abocament d’aigües residuals a primera hora d’ahir, després dels forts episodis de pluja al municipi, el que va provocar que es prohibís el bany a la zona de la plaça de les palmeres i onegés, un cop més, la bandera vermella en aquest tram de la platja.

Vecinas y vecinos de Castelldefels se manifiestan contra los vertidos de aguas fecales

Esta tarde, ha tenido lugar una manifestación en contra de los reiterados vertidos de aguas fecales que afectan al estanque de l’Olla del Rei y a la Playa de Castelldefels.

La manifestación ha comenzado a las 19h en la plaza de la Iglesia y ha finalizado su recorrido en la Planta Elevadora de aguas residuales de Castelldefels, situada en el campus de la UPC. Se ha explicado a los asistentes la situación actual y se ha exigido una pronta solución a esta problemática.

Continua la lectura de Veïnes i veïns de Castelldefels es manifesten contra els abocaments d’aigües fecals

La deficient depuració de les aigües, principal llast per a les platges espanyoles

El 40% de les ‘banderes negres’ assenyalen punts contaminats per abocaments. Espanya no ha resolt el sanejament de les seves aigües residuals. L’informe detecta una tendència creixent en les denúncies per problemes derivats de depuració d’aigües, abocaments sense tractar i mal sanejament. La condemna de la UE a Espanya per la falta de depuració de les aigües urbanes residuals, imposada el 2018 (i que implicava una multa milionària i penalitzacions semestrals) ascendeix ja a més de 32,7 milions d’euros. Hi ha zones de litoral que no tenen depuradores. És el que li passa a la zona est de Gijón o a la platja del Carme, a Barbate (Cadis), on “se segueixen abocant contínuament aigües sense depurar”, segons va explicar Lola Yllescas en la presentació de l’informe. Això ha fet que alguns anys “aquesta platja s’hagi hagut de tancar”, mentre que les obres reiteradament anunciades per l’Administració encara no s’han iniciat.

https://www.lavanguardia.com/natural/20200701/482040781926/playas-espana-depuracion-aguas-bandera-negra.html Continua la lectura de La deficient depuració de les aigües, principal llast per a les platges espanyoles

El Mar Menor es tenyeix de negre i desencadena una onada de protestes en xarxes socials (vídeo)

Les platges que acullen la llacuna salada s’han tornat a quedar aquest any sense banderes blaves i algunes fins i tot estan tancades al bany; veïns i visitants inunden les xarxes socials amb vídeos que testifiquen l’estat crític de la Mar Menor

https://www.eldiario.es/murcia/Mar_Menor-Murcia-noticia_0_1038346775.html

El Mar Menor no planta la bandera azul desde hace ya tres años. La Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (Adeac) dejó de darle este distintivo en 2017. Este año, la Región de Murcia ha conseguido 31 banderas azules: la práctica totalidad en el litoral del Mediterráneo. La causa es el agonizante estado del Mar Menor, que ha protagonizado decenas de vídeos en las últimas semanas. Vecinos y visitantes de fin de semana han llenado desde el inicio de la desescalada las redes sociales con fotografías y vídeos de denuncia. El murciano Antonio Hernández ha hecho virales unas imágenes en las que se aprecia que la laguna salada se tiñe de negro al meter un solo pie en el agua. Continua la lectura de El Mar Menor es tenyeix de negre i desencadena una onada de protestes en xarxes socials (vídeo)

Sense accés a aigua ni possibilitat d’aïllar-se: els temporers que viuen com si no hagués pandèmia

Recullen una fruita a Huelva que es ven amb totes les precaucions sanitàries en supermercats d’Espanya i Europa, però ells viuen “pitjor que mai”

https://www.eldiario.es/desalambre/asentamientos-temporeros-Andalucia-margen-Covid-19_0_1028547437.html

La declaración del estado de alarma pilló a Sidiki entre fincas de frutos rojos. Llegó a uno de los 38 asentamientos chabolistas de Huelva cuando aún era menor de edad. El campamento donde vive se asemeja a un barrio, dividido por calles perpendiculares unidas por una gran avenida principal con chamizos a un lado y al otro. Sus viviendas, fabricadas a base de palés, cartones y plásticos, impiden conservar la exigida distancia social. La falta de acceso a agua tampoco permite lavarse las manos con jabón después de recoger durante horas fruta y verdura que acabará sobre las mesas de miles de hogares españoles y europeos. Continua la lectura de Sense accés a aigua ni possibilitat d’aïllar-se: els temporers que viuen com si no hagués pandèmia