Arxiu d'etiquetes: 2020

2020 va ser un any molt calent i el compte segueix

La sequera, que arruïna l’agricultura en regions pobres de la planeta, s’intensifica amb l’augment de la temperatura mundial. L’ONU considera que atendre el canvi climàtic ha de ser la prioritat per a tothom, a tot arreu.

2020 fue un año muy caliente y la cuenta sigue

El año 2020 fue uno de los tres más cálidos de la historia, le disputó a 2016 el primer puesto y las altas temperaturas se proyectarán sobre buena parte de 2021, advirtió un informe de la Organización Meteorológica Mundial (OMM). Continua la lectura de 2020 va ser un any molt calent i el compte segueix

2020 ha estat l’any més càlid mai registrat, segons JMA

Com estava previst l’any 2020 ha estat el més càlid des que es disposen de registres moderns de temperatura superant a 2016, segons JMA.

La JMA, Agència de Meteorologia Japonesa, monitoritzes el canvi a llarg termini de les anomalies de la temperatura superficial mitjana global amb el propòsit de supervisar l’escalfament global.

https://www.tiempo.com/ram/2020-ha-sido-el-ano-mas-calido-jamas-registrado-segun-jma.html

La anomalía anual de la temperatura media global de la superficie en 2020 (es decir, el promedio de la temperatura del aire cerca de la superficie sobre la tierra y la TSM) fue de + 0,47 ° C por encima del promedio de 1981-2010 (+ 0,83 ° C por encima del promedio del siglo XX) , y fue la más cálida desde 1891. En una escala de tiempo más larga, la temperatura media global de la superficie ha aumentado a un ritmo de aproximadamente 0,75 ° C por siglo. Continua la lectura de 2020 ha estat l’any més càlid mai registrat, segons JMA

The Oil Crash: Any 15 ( Antonio Turiel)

Com sempre magnífic article d’Antonio Turiel. Resum de l’any. Cal llegir-lo.

https://crashoil.blogspot.com/2020/12/the-oil-crash-ano-15.html

Queridos lectores:

Llegamos a estas fechas en las que toca hacer resumen y balance de lo que ha sido el año, centrándonos sobre todo en la temática de este blog (la insostenibilidad de nuestra sociedad). Un año que sin duda ha estado marcado a fuego por la pandemia de la CoVid-19. Sin embargo, no he escogido la típica imagen de la bola coronada del virus para abrir este post, o alguna otra imagen al uso, sino que he preferido comenzar nuestro repaso con una imagen bien diferente: la del puente ferroviario reconstruido sobre el río Tordera, el cual ha sido re-inaugurado hace unos pocos días. Esta imagen, más que ninguna otra, representa el signo del año 2020, y de la Humanidad al fin: éste es el tipo de respuesta que damos a los problemas que se nos plantean. Es decir, pretendemos no cambiar nada porque queremos que todo siga igual. Solo que no sigue igual. Continua la lectura de The Oil Crash: Any 15 ( Antonio Turiel)

2020 entra al podi dels anys més calorosos, al costat de 2016 i 2019

Tots recordarem sempre l’any 2020 per molts motius, i encara no ha acabat. El 2020, camí de ser un dels tres anys més càlids mai registrats. El planeta Terra té febre alta; calen més esforços perquè la temperatura no vagi a més.

El canvi climàtic es manté imparable i quan queda només un mes per acabar l’any, el 2020 va camí de pujar al pòdium dels tres anys més càlids des que hi ha registres, segons va informar ahir l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

La temperatura mitjana global del 2020 es troba a uns 1,2 graus per sobre dels nivells preindustrials (1850-1900). Amb aquest valor l’any 2020 pujaria al segon graó del podi dels més càlids mai registrats, entre 2016 (el més càlid) i el 2019.

 

Els anys càlids rècord solen coincidir amb un fort esdeveniment a El Niño, com va passar el 2016. Ara estem experimentant una Niña, que té un efecte refredador a les temperatures globals, però no ha estat prou per frenar l’ascens de les temperatures. El 2020 ens deixa unes temperatures molt càlides a terra, al mar i a l’Àrtic; amb els innombrables incendis forestals a Austràlia, Sibèria i els Estats Units; i amb la formació huracans sense precedents a l’Atlàntic. Un any en què els fenòmens severs s’han deixat sentir amb molta intensitat.

A més, és probable que cap al 2024 la temperatura pugi 1,5 ºC. Recordem que el 2018 l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, d’experts de l’ONU) va fer públic un informe on suggeria que el punt d’inflexió, el llindar de seguretat a partir del qual ja ho hi ha marxa enrere, és troba al voltant d’1,5 ºC. A l’Acord de París, un acord de governs, el sostre es va situar en un increment de 2 ºC a finals de segle, però que calia treballar per reduir el sostre cap a 1,5 ºC. La secretària general de l’OMM, Petteri Taalas, afirma que cal fer molt més per revertir l’actual situació de crisi climàtica.

Acollim amb satisfacció tots els recents compromisos dels governs per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle perquè actualment no anem en bon camí i calen més esforços

L’augment de les temperatures es deu l’augment de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle. El gasos d’efecte hivernacle reflecteixen un equilibri entre les emissions, majoritàriament produïdes per l’home, i els embornals. Una balança que ara es troba del tot desequilibrada a causa de les activitat humanes, i és aquest un dels principals motors de l’escalfament del planeta.

Tot i l’aturada d’activitat econòmica mundial a causa de la Covid-19, les dades preliminars mostren que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle han augmentat durant el 2020.

Els oceans s’estan sobreescalfant a nivells de rècords, són capaços d’experimentar onades de calor marines amb repercussions importants, i cada cop absorveixen més CO2, i produeixen així unes aigües més àcides que afecten els ecosistemes marins. Els oceans absorveixen a l’entorn dels 23% de les emissions anuals de CO2, cosa que mitiga l’impacte de les nostres emissions però té un elevat cost ecològic als oceans.

 

 

El gel marí de l’Àrtic va assolir a mitjans de setembre la segona extensió de gel més petita en 42 anys. Des de mitjans de la dècada de 1980, l’Àrtic s’ha escalfat almenys el doble de ràpid que la mitjana mundial, cosa que reforça una llarga tendència a la baixa a l’extensió del gel marí àrtic a l’estiu, amb repercussions sobre el clima a les regions de l’atitud mitjana.

El planeta té febre alta i les actuacions que fem per baixar la temperatura són del tot insuficients, com posar un pany humit al front quan el que convé és actuar a fons per aturar la pujada, per després arribar a un estancament. Cap de les actuacions més severes i contundents que fessin contra l’escalfament del planeta planteja la possibilitat de fer baixar la temperatura. Aquesta premissa es dona per perduda.

https://www.ccma.cat/el-temps/el-2020-cami-de-ser-un-dels-tres-anys-mes-calids-mai-registrat/noticia/3063852/

Continua la lectura de 2020 entra al podi dels anys més calorosos, al costat de 2016 i 2019

Centreamèrica, colpejada per l’huracà Eta, ja suma com a mínim 130 morts

Fins dimecres que ve s’espera que produeixi pluja al nord de Colòmbia, Panamà i Costa Rica, Jamaica i el sud d’Haití.

La temporada d’huracans 2020 a l’Atlàntic encara no ha acabat i ja té en el seu haver diversos rècords. El més destacat és per “major quantitat de sistemes nomenats de la història”, però això no és tot.

Aquesta setmana, amb la formació de la 29 ° tempesta de l’Atlàntic, batejada com Theta, l’actual temporada ha batut el rècord absolut de major nombre de tempestes tropicals nomenades, desplaçant de podi a la històrica temporada del 2005 que va tenir 28 sistemes en total.

Theta és una tempesta que es va formar en aigües obertes de l’Oceà Atlàntic aquesta setmana. Es tracta del vuitè nom utilitzat de la llista complementària de l’alfabet grec. Segons el Centre Nacional d’Huracans (NHC), es desplaça en direcció est-nord-est amb vent màxim sostingut de 110 km / h i ràfegues superiors. Si bé no regeix alerta de cap tipus en terra ferma, no es pot descartar que durant el cap de setmana arribi amb marejades, pluges i vent intens a Madeira.

Veure també https://www.tiempo.com/noticias/actualidad/records-historicos-temporada-de-huracanes-en-el-atlantico-2020.html

https://www.publico.es/internacional/centroamerica-golpeada-huracan-eta-ya-suma-al-menos-130-muertos.html

EFE

Centroamérica, con suelos saturados de agua tras el fenómeno climático Eta, que dejó en la región al menos 130 muertos, 119 desaparecidos y destrucción, está en alerta ante la tormenta tropical Iota, que amenaza con llevar vientos ciclónicos y abundantes lluvias al istmo a partir del próximo domingo.

Este nuevo fenómeno, que puede convertirse en un huracán mayor cuando se aproxime a Nicaragua y Honduras a partir del domingo, se presenta cuando en Centroamérica aún se buscan desaparecidos por las lluvias causadas por Eta y algunos poblados siguen aislados por la destrucción de caminos rurales.

El Centro Nacional de Huracanes de Estados Unidos (NHC, siglas en inglés) indicó que en la trayectoria prevista, Iota se moverá por el centro del Mar Caribe durante los dos próximos días hasta que se aproxime a las costas de Nicaragua y el noreste de Honduras entre la tarde del domingo y el lunes.

La tormenta podría convertirse en un huracán mayor en la escala de Saffir-Simpson (se considera así a los que tienen de categoría 3 para arriba) cuando se aproxime a Centroamérica.

Hasta el próximo miércoles se espera que produzca lluvia en el norte de Colombia, Panamá y Costa Rica, Jamaica y el sur de Haití.

Alerta en la frágil centroamérica

Centroamérica, con unos 50 millones de habitantes, es un territorio con costas en el Atlántico y el Pacífico, volcanes y montañas en cuyas laderas se levantan comunidades pobres, urbanas y rurales, lo que la hace una de las regiones más vulnerables del mundo a los desastres naturales.

Eta llegó al istmo el pasado 3 de noviembre como un poderoso huracán que tocó tierra en una zona poco poblada del norte de Nicaragua, donde dejó una gran destrucción, para luego degradarse a depresión tropical y entrar así en Honduras un día después.

El Gobierno de Nicaragua informó este viernes de que vigila “de cerca” al nuevo fenómeno climático formado en el Caribe, que podría impactar en la misma zona que lo hizo Eta dejando miles de damnificados y donde aún no se han levantado las 1.890 casas destruidas ni otras 8.030 con daños parciales.

Honduras mantiene la alerta máxima decretada por Eta, que dejó al menos 62 muertos, 8 desaparecidos, más de dos millones de personas afectadas y destrucción de infraestructura y de cultivos, según los datos oficiales.

El presidente hondureño, Juan Orlando Hernández, ha convocado de emergencia a una reunión al Sistema Nacional de Gestión de Riesgos (Sinager) para coordinar “acciones preventivas de inmediato”.

Aunque Eta llegó solo a Nicaragua y Honduras, su influencia afectó a todo el istmo y se repite en los países la imagen de infraestructura y sembradíos destruidos y comunidades rurales arrasadas por inundaciones y deslaves.

En Guatemala se contabilizan 46 muertos, al menos 96 desaparecidos, más de 100.000 personas evacuadas y desolación en poblados del norte del país.

El Instituto Nacional de Sismología, Vulcanología, Meteorología e Hidrología (Insivumeh) informó este viernes de que el nuevo fenómeno climático puede tener una trayectoria similar a Eta, lo que podría favorecer el incremento de lluvias en las mismas zonas del norte del país afectadas por esta.

19 muertos en Panamá

En Panamá, las muertes se elevaron a 19 con el hallazgo en las últimas horas de dos nuevos cuerpos, hay 12 desaparecidos y fueron destruidos caminos productivos y fincas en el norte del país, donde siguen en albergues más de 2.500 personas.

El Sistema Nacional de Protección Civil (Sinaproc) de Panamá declaró un alerta de prevención hasta el 15 de noviembre para siete de las 10 provincias del país y la comarca de Guna Yala, las mismas zonas azotadas por lluvias asociadas a Eta.

En Costa Rica, que registra 2 muertes y 300 personas albergadas por las lluvias de los días pasados, la Comisión Nacional de Emergencias (CNE) ha comenzado la preparación ante los efectos que posiblemente ocasionará el nuevo fenómeno que se encuentra en el Caribe.

En El Salvador se registró un fallecidos y más de 2.200 personas fueron llevadas a albergues por las lluvias de Eta.

Premi Nobel de Medicina per als descobridors de virus de l’hepatitis C

El Nobel de Medicina premia 3 viròlegs per descobrir el virus de l’hepatitis C. Els treballs dels nord americans Harvey J. Alter i Charles M. Rice, i del britànic Michael Houghton, han fet possible que ara es pugui tractar i curar la malaltia

El Premi Nobel de Medicina 2020 ha distingit els investigadors i viròlegs Harvey J. Alter, Michael Houghton i Charles M. Rice, pel descobriment del virus de l’hepatitis C.

L’Assemblea Nobel de l’Institut Karolinska d’Estocolm ha concedit el premi a dos nord-americans- Harvey J. Alter i Charles M. Rice, i al britànic Michael Houghton per la seva contribució decisiva en la lluita contra l’hepatitis de transmissió sanguínia, un virus que causa cirrosi i càncer de fetge, i que els premiats d’aquest any no van descobrir fins al 1989.
El secretari de l’Assemblea Nobel, Thomas Perlmann, s’ha mostrat “emocionat” en considerar que “és difícil trobar res que sigui un benefici tan gran per a la humanitat”, ha dit en l’anunci dels guardonats. L’hepatitis C és una malaltia que afecta milions de persones a tot el món i ara es pot tractar i curar.

Els estudis metòdics de l’hepatitis associada a les transfusions de sang que va fer Harvey J. Alter van demostrar que un virus desconegut era una causa comuna en l’hepatitis crònicaMichael Houghton va utilitzar una estratègia que no s’havia provat mai per aïllar el genoma del nou virus, que es va denominar virus de l’hepatitis C. I Charles M. Rice va proporcionar la prova final que mostra que el virus de l’hepatitis C per si sol podia causar hepatitis.

Abans del treball dels tres investigadors, el descobriment dels virus de l’hepatitis A i B havia estat un pas endavant molt important, però la majoria dels casos d’hepatitis transmesa per sang continuaven sense tenir explicació. El descobriment del virus de l’hepatitis C va revelar la causa de la resta d’hepatitis crònica i va fer possible anàlisis de sang i nous medicaments que han salvat milions de vides.

Harvey J. Alter va néixer el 1935 a Nova York i es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Rochester. És viròleg, es va dedicar a la investigació i ha estat membre dels Instituts Nacionals de Salut com a associat clínic.

Michael Houghton, nascut al Regne Unit als anys 50, metge per la Universitat d’East Anglia i bioquímic pel King’s College de Londres, és microbiòleg i viròleg. Juntament amb Qui-Lim Choo, George Kuo i Daniel W. Bradley, va descobrir l’hepatitis C el 1989. També va descobrir el genoma de l’hepatitis D el 1986. Actualment és Càtedra d’Investigació d’Excel·lència del Canadà en virologia i professor de virologia a la Universitat d’Alberta, on també és director de virologia aplicada Li Ka Shing.

Charles M. Rice va néixer el 1952 a Sacramento, Califòrnia. Es va doctorar a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1981. Va establir el seu grup d’investigació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, a Saint Louis el 1986, i el 1995 n’era professor titular. Des del 2001 és professor de virologia de la Universitat Rockefeller, a Nova York. Continua la lectura de Premi Nobel de Medicina per als descobridors de virus de l’hepatitis C

El despertar de l’emergència climàtica en la societat civil aspira a consolidar-se en 2020

Malgrat els escassos compromisos de la Cimera de Clima celebrada a Madrid, les organitzacions ecologistes van tancar un any amb l’optimisme d’haver aconseguit augmentar la seva presència als carrers i amb el repte mantenir la pressió als governs perquè augmentin l’ambició climàtica en aquest 2020.

https://www.publico.es/sociedad/crisis-climatica-ano-sociedad-civil-desperto-emergencia-climatica.html

En 2019 los coches continuaron dominando los espacios urbanos y hoy en día el humo sigue siendo un elemento más del atrezo de las ciudades. Los mares no se conseguieron librar de la epidemia de los plásticos y los suelos, otro año más, fueron arrasados por el fuego y la deforestación. En ese contexto de crisis climática, la clase política se ha mantenido, a grandes rasgos, impasible. Mientras, parte de la sociedad civil, cada vez más consciente de la coyuntura de emergencia, parece haber despertado para reclamar un cambio de rumbo que salve al planeta del colapso. Continua la lectura de El despertar de l’emergència climàtica en la societat civil aspira a consolidar-se en 2020