Jornada IARO

 
L’institut giola ha participat en la Jornada IARO (Inteligència Artificial i RObòtica)  realitzada a l’Ins Font del Ferro de Palafolls. Aquesta jornada s’emmarca dins de la Setmana Europea de la Robòtica
Els nostres alumnes de 2n Batxillerat, Oriol Closa i Javier de Muniategui han exposat els seus treball de Recerca: una Impressora 3D i un drone volador, tots dos dissenyats per ells.

El material més resistent creat per la natura és la teranyina?

Tots hem vist alguna vegada a la televisió algun reportatge sobre la vida animal i les estratègies que cada espècie fa servir tant per caçar com per protegir-se dels perills dels altres depredadors.  Sabeu per què les aranyes fabriquen la teranyina? Potser caldria preguntar primer si sabeu què és exactament la teranyina. Es tracta d’una estructura fabricada amb un fil de seda i que presenta una forma geomètrica típica, semblant a una espiral però en comptes d’una corba sencera hi hauria segments consecutius formant angles. A continuació teniu una imatge on es pot apreciar aquesta estructura geomètrica.

Continua la lectura de El material més resistent creat per la natura és la teranyina?

La cruïlla energètica….

Estem en un moment de la història de la humanitat complicat, en el que diferents crisis ens amenacen (veure http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=20081125182316950) i del qual només sortirem canviant hàbits i creences. L’article de Carlos Castro d’avui (http://www.eis.uva.es/energiasostenible/?p=2584&utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=encrucijada-energetica-y-colapso-de-civilizacion) ens parla de com és de difícil, que no impossible, la substitució energètica….el trànsit d’un sistema a un altre, d’un vector energètic a un altre…..No té pèrdua, així que gaudiu de la seva lectura….i penseu que TOT té solució (menys morir-se i els de ciències “estamos en ello”)…encara que de vegades la solució no sigui allò que voldríem.

Continua la lectura de La cruïlla energètica….

Sobre el fracking a Europa…..

El fracking és una tècnica, bàsicament desenvolupada als USA des de fa més de 15 anys, que permet l’extracció de gas i petroli en dipòsits no convencionals. En aquests dipòsits el gas i el petroli no es troben concentrats i, mitjançant aquesta tècnica (o conjunt de tècniques), els podem concentrar i extreure. Les roques on es troben aquests dipòsits acostumen a ser pissarres i esquists, que com en anglès s’anomenen shales, donen nom al shale oil (petroli d’esquists) i al shale gas (gas d’esquists) que son els productes extrets. La tècnica comporta la necessitat de fracturar la roca, cosa que es fa injectant fluids a alta pressió. Aquests fluids són una barreja de sorra, que actua com a material de rebliment de les esquerdes generades i facilitant el pas dels fluids i els mateixos líquids que estan formats per una barreja de substàncies. Doncs be, aquesta barreja de fluids acostuma a ser contaminant ja que els mateixos líquids són pel general tòxics. Als USA la tècnica del fracking ha comportat i comporta greus problemes de contaminació i la seva rentabilitat energètica (la tas de retorn energètic) és ruinosa (veurehttp://crashoil.blogspot.com.es/2013/02/fracking-rentabilidad-energetica.html)  . De fet moltes companyies estan entrant en fallida (veure http://lacrisisenergetica.wordpress.com/2014/05/03/el-atracon-de-deuda-basura-de-los-perforadores-de-esquistos-para-mantenerse-en-la-rueda-sinfin/ i  http://crashoil.blogspot.com.es/2013/11/el-fracking-se-fractura.html) i la producció sembla que serà practicament nul·la d’ací pocs anys (per tant, la pretesa independència energètica dels USA és en realitat altre bombolla que ha beneficiat a algunes empreses (les mateixes que ara estan darrera dels problemes a Ucraïna que també té dipòsits, igual que Polonia, d’aquest tipus) ).

Ara, com bé s’exposa en l’article aparegut en el Diario (http://www.eldiario.es/sociedad/Europa-desconoce-inyectando-fracking-subsuelo_0_325818212.html), les empreses americanes han aconseguit que a la Unió Europea el fracking es pugui dur a terme, de moment, sense una regulació clara i per tant que puguin operar amb impunitat pel que fa a la contaminació induïda………….sense més comentaris us deixo amb l’article. Continua la lectura de Sobre el fracking a Europa…..

Restes d’asteroides que cauen a la terra

DISTRIBUCIÓ RESTES ASTEROIDES

A small asteroid disintegrates in Earth’s atmosphere about every other week, and the distribution around the world appears to be random. That is the main message of a map released in November 2014 by NASA’s Near-Earth Object (NEO) observation program. The new data could help scientists refine estimates of the distribution of asteroids near Earth, including larger ones that could pose a danger.
The map above indicates the locations where small asteroids crashed into Earth’s atmosphere between 1994 and 2013. Each of these 556 events resulted in a very bright meteor—also known as a bolide or fireball. On the map, orange dots represent daytime impacts and blue represents nighttime. The size of each dot is proportional to the radiated energy of the fireball, measured in billions of Joules (GigaJoules).
The map includes asteroids/meteors ranging from about 1 meter (3 feet) to almost 20 meters (65 feet); it does not include objects smaller than a meter. Nearly all of them disintegrated in the atmosphere and were harmless to life on the surface. The notable exception was the February 2013 Chelyabinsk event over central Russia. That impact released the energy equivalent of 440,000 to 500,000 tons of TNT, and it was the largest meteor to hit Earth in this period.
Every day, Earth is bombarded by more than 100 tons of dust and sand-sized particles from space. About once a year, an automobile-sized asteroid hits Earth’s atmosphere, creating a spectacular fireball as the friction of the atmosphere causes it to disintegrate. Studies of Earth’s history indicate that an object the size of a football field hits Earth and causes significant damage about once every 5,000 years. Once every few million years, Earth is hit by an object large enough to cause regional or global disasters.