La nova estratègia dels científics climàtics: “És l’economia, és ara i som tots”

Si alguna cosa crida l’atenció avui és el gir narratiu adoptat pels més vocals d’entre els científics, que han passat a una nova fase en la seva acció comunicativa. Fins ara es tractava d’entendre. Superada aquesta fase, és hora de que a més, ens importa.

Qualsevol anàlisi econòmica objectiu diu que a 20 anys vista, l’Acord de París, la limitació de les emissions a l’atmosfera modificant l’economia de l’energia, té sentit per al món.

https://www.eldiario.es/internacional/cientificos-climaticos-estadounidenses-decidido-ofensiva_0_840265997.html

“Es la economía, es ahora y somos todos”. Katherine Hayhoe, Directora del Centro para la Ciencia del Clima de la Universidad Texas Tech, es una de las académicas más conscientes de la importancia de la comunicación de los impactos del cambio climático. Y lleva días repitiendo ese nuevo lema allá donde habla.

 La semana pasada participó de un encuentro con periodistas en el que compartió sus puntos de vista sobre los argumentos más efectivos a la hora de cambiar conciencias e impulsar políticas públicas. El espíritu, un clásico: Los científicos ya han entendido lo que sucede y ahora, además, quieren hacer algo para, al menos, mitigarlo.

Continua la lectura de La nova estratègia dels científics climàtics: “És l’economia, és ara i som tots”

El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Alerta de la Unesco. Glaceres dels Andes es fonen a ritme aterridor. La Unesco adverteix que “algunes glaceres als Andes tropicals podrien perdre entre 78 i 97 per cent del seu volum d’aquí a finals de segle”. L’únic glacera que queda a Veneçuela desapareixerà en els propers dos anys.

Aquesta situació repercutirà directament en la vida de centenars de milers de persones que habiten a les zones altes dels Andes, ja que l’aigua del desglaç de les glaceres és una font d’aigua fonamental per a ells, va advertir la Unesco.

Algunes de les principals ciutats de la regió tenen a les glaceres seva principal font per proveir-aigua, com Quito (5 per cent), La Pau (61 per cent) i la peruana Huaraz (67 per cent).

https://www.elperiodico.com/es/medio-ambiente/20181207/deshielo-graciares-andes-peru-7188662 Continua la lectura de El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic

L’article següent ens ho avança. Els fets es precipiten perquè no tenim el control sobre els seus efectes ni sobre la cinètica del procés. Diversos mecanismes de realimentació en podrien precipitar els pitjors efectes en només una dècada.

https://www.ara.cat/internacional/temuts-punts-retorn-canvi-climatic_0_2138786109.html?utm_campaign=_news30clics&utm_source=ara&utm_medium=emaiLa idea que tenim del canvi climàtic és la d’una alteració lenta i progressiva. Encara que estiguem fent augmentar sense parar els nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, aquest augment és progressiu i s’espera que les conseqüències també ho siguin, amb canvis que es produiran en una escala de desenes o centenars d’anys. ¿Però què passaria si alguns d’aquests canvis s’acceleressin a una velocitat molt més ràpida, de només una dècada? Els experts alerten des de fa temps de tot un seguit de punts d’inflexió o punts de no retorn que poden comportar una acceleració de les conseqüències de l’escalfament global. Els anomenats en anglès tipping points són mecanismes que es poden realimentar i causar canvis sobtats en tan sols una dècada, un espai de temps que a escala climàtica no és sinó un instant.

N’és un clar exemple la fosa de gel de l’Àrtic. Segons la catedràtica de climatologia de la URV, Manola Brunet, el color blanc del gel de l’Àrtic implica que molta de la llum del sol que hi arriba sigui reflectida i no absorbida per la Terra. En la mesura que el gel de l’Àrtic disminueix, el seu color blanc és substituït pel color més fosc de l’oceà, que sí que absorbeix més fàcilment la radiació. És, per tant, un mecanisme que es realimenta. Continua la lectura de Els temuts punts de no retorn del canvi climàtic

Cinc gegantines illes de plàstic intoxiquen els oceans i la salut humana

Pel que fa al plàstic que ingressa a l’oceà, aproximadament el 20% de les escombraries prové de vaixells i plataformes que estan en alta mar. La resta de les fonts d’escombraries llançades al mar, recollides per les marees a la platja, o el tirat d’escombraries intencional. La pitjor part és que aquests plàstics no es biodegraden, de manera que es trenquen en petits trossos que són consumits pels peixos i els mamífers marins. El plàstic està matant a més de 100,000 tortugues marines i aus a l’any per ingestió i embolic.

Els productes químics en els plàstics s’alliberen a l’aigua i en l’atmosfera. Els peixos es contaminen fàcilment dels químics en l’aigua. Aquest és un enllaç directe de com els químics plàstics entren en la cadena alimentària

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=249866&titular=cinco-gigantescas-islas-de-pl%E1stico-intoxican-los-oc%E9anos-y-la-salud-humana- Continua la lectura de Cinc gegantines illes de plàstic intoxiquen els oceans i la salut humana

Les emissions mundials de CO2 creixen de nou i arribaran al seu màxim històric aquest any

No parem. Després de tres anys gairebé sota control, les emissions de CO2 tornaran a créixer aquest curs per segona vegada consecutiva. I no poc. L’increment s’atribueix al repunt del carbó i el creixement del gas i el petroli per produir energia, segons la investigació publicada aquest dimecres a Nature. Dels grans emissors, la Xina i els EUA augmenten el CO2 que llancen. La UE ha alentit el seu ritme de retallada d’emissions.”La demanda d’energia ha sobrepassat el ritme de descarbonització”, analitza la cap de la investigació, Corinne Li Quéré.

https://www.eldiario.es/sociedad/emisiones-mundiales-CO2-alcanzaran-combustible_0_843066014.html

Según se aleja la euforia que presidió el Acuerdo de París de 2015, se diluye el esfuerzo que los países están realizando para frenar el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero volverán a subir en 2018 y alcanzarán su máximo histórico, según el análisis de los investigadores de la Universidad de East Anglia que se publica este miércoles simultáneamente en Nature, Earth System Science Data y Environmental Research Letters. Continua la lectura de Les emissions mundials de CO2 creixen de nou i arribaran al seu màxim històric aquest any

Espanya, davant d’una bomba de rellotgeria: aquesta és la veritable raó d’un col·lapse en Sanitat

L’informe Lancet Countdown Report 2018 destaca que els sistemes de salut es poden veure desbordats per les malalties derivades de l’escalfament global. L’augment de les temperatures (vinculat a l’efecte hivernacle) podria provocar que els sistemes de salut pública es puguin veure desbordats a l’hora d’atendre l’increment d’incidències produïdes per malalties derivades de l’escalfament global.

En el document ‘Lancet Countdown Report 2018’ s’analitza, a nivell mundial, l’evolució del canvi climàtic i l’eficàcia de les mesures adoptades fins ara per intentar evitar les conseqüències negatives, alhora que inclou un seguit de recomanacions adreçades a la Comissió Europea per posar fre a aquesta situació.

https://www.elespanol.com/ciencia/ecologia/20181205/espana-bomba-relojeria-verdadera-razon-colapso-sanidad/358215362_0.html

“Hacen ahora mismo 15 grados, estamos en Madrid, y eso que es diciembre”. Con esta frase Ricardo Gómez Huelgas, presidente de la Sociedad Española de Medicina Interna (Semi), ejemplifica una de las consecuencias más notables del cambio climático. El aumento de las temperaturas (vinculado al efecto invernadero) podría provocar que los sistemas de salud pública puedan verse desbordados a la hora de atender el incremento de incidencias producidas por enfermedades derivadas del calentamiento global, según el informe Lancet Countdown Report 2018, que ha sido presentado este martes.  Continua la lectura de Espanya, davant d’una bomba de rellotgeria: aquesta és la veritable raó d’un col·lapse en Sanitat

Una app de mòbil detecta si tens anèmia analitzant fotos de les ungles

Una aplicació per a mòbils desenvolupada per investigadors de la Universitat Emory a Atlanta (Estats Units) pot detectar si una persona té anèmia amb gran precisió a partir simplement d’una foto de les seves ungles i en menys d’un minut. La tecnologia, que es va presentar ahir a la revista Nature Communications, podria ser en el futur un substitut de les anàlisis de sang, especialment en àrees remotes que no tenen equipament o de personal especialitzat.

https://www.elperiodico.com/es/ciencia/20181204/app-detectar-anemia-fotos-unas-7183932

Una aplicación de móvil permite detectar un caso de anemia analizando fotografías de las uñas de la mano para calcular los niveles de hemoglobina. La ‘app’, que se ha dado a conocer en la revista ‘Nature‘, podría ahorrar los análisis sanguíneos que se llevan a cabo laboratorio y, por tanto, acelerar y abaratar el diagnóstico.

Según ‘Nature’, la anemia afecta a más de 2.000 millones de personas en todo el mundo. Para detectar esta dolencia todavía hay que pasar por un proceso analítico que cuesta tiempo y dinero, por lo que la aplicación de móvil en cuestión (que está en fase de precomercialización y ‘Nature’ evita desvelar el nombre) podría suponer un avance tanto desde el punto de vista médico como del económico. Los entornos rurales, algunos de los cuales con una prevalencia de la anemia mucho más elevada que en otras zonas, podrían resultar muy beneficiados con esta aplicación. En ella han participado un grupo de investigadores especializados en biomedicina, biotecnología y bioinformática de centros universitarios de Atlanta, en EEUU.

Concentración de hemoglobina

Wilbur Lam y sus colegas desarrollaron un algoritmo que calcula la concentración de hemoglobina en la sangre mediante el análisis del color y los metadatos técnicos de las imágenes del lecho de la uña de la mano. De esta manera, el algoritmo, incorporado en una aplicación móvil, puede funcionar sin la necesidad de ningún otro equipo que no sea el propio teléfono inteligente.

En una evaluación clínica que contó con la participación de 100 personas, la aplicación estimó concentraciones de hemoglobina con una alta sensibilidad y una precisión comparables a las herramientas de diagnóstico disponibles actualmente para la detección de la anemia.

En una evaluación adicional que involucró a cuatro participantes, la aplicación mostró altos niveles de precisión cuando se usó como herramienta de monitoreo. Los autores sugieren que la aplicación puede permitir la detección de anemia en regiones que carecen de equipo especializado y personal capacitado, y que los pacientes con la afección puedan controlar sus niveles de hemoglobina de forma remota en menos de un minuto. Sin embargo, se necesitan estudios adicionales con un mayor número de participantes para confirmar el alto nivel de precisión diagnóstica necesario para reemplazar las pruebas de anemia en sangre.