Arxiu de la categoria: QUÍMICA FÍSICA

“A l’Espanya del futur no hi caben les centrals nuclears caduques, perilloses i sense viabilitat econòmica”: 10 raons per tancar Cofrentes

Cofrents té 37 anys de vida útil , a Alemanya les tanquen amb 32 o 33 anys. A auuesta a sobre l’allarguem.

https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/medio_ambiente/espana-futuro-no-caben-centrales-nucleares-caducas-peligrosas-viabilidad-economica-diez-razones-cerrar-nuclear-cofrentes_1_7249799.html

Hace ahora una semana, el Consejo de Seguridad Nuclear autorizaba la prórroga de funcionamiento de la central nuclear de Cofrentes hasta 2030, un dictamen que quedaba pendiente de ser aprobado por el Ministerio de Transición Ecológica, y que incluye nueve límites y condiciones, acompañados de cinco Instrucciones Técnicas Complementarias (ITC), a los que quedará sometido el funcionamiento de la instalación hasta el 30 de noviembre de 2030. Continua la lectura de “A l’Espanya del futur no hi caben les centrals nuclears caduques, perilloses i sense viabilitat econòmica”: 10 raons per tancar Cofrentes

Carregar el cotxe als endolls públics, fins a tres vegades més car que a casa

El Gremi del Motor, ERC i Cs critiquen la decisió de l’Ajuntament de fer pagar els usuaris dels punts de recàrrega públics i asseguren que pot suposar un desincentiu per electrificar el parc. Tot això en moments de pandèmia…

https://beteve.cat/mobilitat/cost-punt-carrega-public-cotxe-electric-triple-car-casa/?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=beteve

Des d’aquest dilluns, 18 de gener, els punts públics de recàrrega de cotxes i motos elèctrics són de pagament. Segons la pàgina web oficial de l’Ajuntament, Endolla.barcelona, la tarifa bàsica per utilitzar el servei és de 0,49 €/kWh.

betevé hem comparat el cost dels endolls públics amb les dues alternatives més habituals (punts de recàrrega en pàrquings i punts de recàrrega domèstics), i es dona la circumstància que carregar el cotxe o la moto a la xarxa pública és fins a tres vegades més car que fer-ho a casa.

L’Ajuntament justifica el pagament

L’empresa pública B:SM assegura que el pagament servirà per garantir un ús eficient de la infraestructura, mentre que el govern municipal creu que atraurà inversors privats per fer més electrolineres

Què surt més a compte: al carrer o a casa?

Per fer la comparativa hem agafat com a referència un cotxe amb una bateria estàndard de 40 kWh, i hem plantejat la hipòtesi de voler-la carregar fins al 50 % (és a dir, 20 kWh).

  • Punts públics: Posem pel cas que som usuaris esporàdics de la xarxa de carregadors de l’Ajuntament; en aquest cas haurem de pagar 0,49 €/kWh (perquè no tenim cap abonament que en rebaixi el cost). Omplir mig dipòsit costarà 9,8 €.
  • Punt en un pàrquing privat: Les tarifes oscil·len en funció de cada pàrquing, però es poden situar al voltant dels 0,45 €/kWh. Omplir mig dipòsit costarà 9 €. A més, caldrà sumar-hi el cost de l’aparcament en si.
  • A casa: La llum regulada, a data de 18 de gener, té un cost mitjà de 0,15 €/kWh i, per tant, omplir mig dipòsit costarà 3 €.
comparativa preus recarrega electrica

A més a més, cal tenir en compte que les companyies elèctriques ofereixen tarifes adaptades a cada client. Així doncs, en funció de la potència contractada, carregar el cotxe a casa pot sortir fins i tot més barat que en el cas de l’exemple.

Punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

Consulta sobre el plànol els 500 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics que hi ha a la ciutat de Barcelona

Roura (Gremi del Motor): “Això no és ajudar”

El president de FECAVEM i del Gremi del Motor, Jaume Roura, ha carregat contra la decisió d’acabar amb la gratuïtat del servei. En una entrevista a betevé, Roura ha lamentat que el govern d’Ada Colau i Jaume Collboni hagin tret una ajuda per renovar el parc mòbil: “Això no és ajudar a l’objectiu que volen, transformar la Barcelona verda”.

ERC i Cs, també crítics amb el pagament de l’electricitat

El cost dels punts públics de recàrrega ha generat diferents crítiques. Des de l’oposició, Jordi Coronas (ERC) ha admès que “és lògic que s’hagi de pagar”, però ha lamentat que s’hagi pres la decisió “quan encara no hi ha ni una xarxa suficient de recàrrega elèctrica”.

Per la seva banda, Paco Sierra (Cs) ha avisat que el pagament suposa “una trava important per al foment del cotxe elèctric”. També ha dit que “Colau i el PSC prioritzen l’afany recaptatori”, en comptes d’oferir ajudes per afavorir l’electrificació del parc de cotxes de la ciutat.

seccions

L’Iceberg gegant A68 està pròxim a xocar contra illa Geòrgia del Sud

És l’iceberg més gran que hi ha a la Terra. Es diu A68a i fa 4.200 km², l’equivalent a Mallorca i Eivissa juntes. Dit en unes altres paraules, fa 145 km de llargada i 48 km d’amplada.

Fa tres anys que va a la deriva surant per l’Atlàntic Sud i ara amenaça l’illa de Geòrgia del Sud, on hi ha la reserva més gran del planeta de pingüins rei. Geòrgia del Sud es troba a mig camí entre Sud-amèrica i l’Antàrtida. És una illa administrada del Regne Unit i actualment és base d’una estació científica antàrtica britànica. No té habitants locals, les úniques persones de l’illa són els científics, uns 30.

Els científics temen que aquesta enorme massa de gel, d’un bilió de tones de pes, acabi topant contra aquestes illes, amb conseqüències imprevisibles per a la flora i la fauna. És una de les principals reserves ecològiques del món i hi viuen milions d’animals antàrtics. Continua la lectura de L’Iceberg gegant A68 està pròxim a xocar contra illa Geòrgia del Sud

Llacs sota el gel de Mart, una troballa que fa pensar que hi pot haver microorganismes

Tindrien una concentració molt elevada de sal, cosa que explicaria per què l’aigua es pot mantenir líquida a tan baixa temperatura.

S’anomena descens crioscòpic a la disminució de la temperatura de congelació que experimenta una dissolució respecte de la temperatura de congelació del dissolvent pur.

Totes les dissolucions que, en refredar-se, el dissolvent solidifica pur sense el solut, tenen una temperatura de congelació inferior a la del dissolvent pur. I la magnitud el descens crioscòpic, {\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}}, ve donada per la diferència de temperatures de congelació (o de fusió) del dissolvent pur i de la dissolució, {\displaystyle \Delta T_{\rm {c}}=T_{\rm {f}}^{*}-T_{\rm {f}}\,}

Descens crioscòpic experimentat per una dissolució aquosa d’etanol en funció de la molalitat[7]

Raoult de forma experimental arribà a la següent relació pel cas del descens crioscòpic de dissolucions diluïdes amb soluts que no es dissocien (no electròlits), que s’anomena llei de Raoult del descens crioscòpic. Continua la lectura de Llacs sota el gel de Mart, una troballa que fa pensar que hi pot haver microorganismes

El CSN autoritza a la central nuclear d’Almaraz a operar fins a octubre de 2028

El Ple del CSN ha acordat informar favorablement a la sol·licitud de renovació de l’autorització d’explotació de la central nuclear Almaraz (Càceres), la vigència vencia al juny. Concretament, permet el funcionament de la unitat I fins l’1 de novembre de 2027 i a la unitat II fins el 31 d’octubre de 2028, que van iniciar el seu funcionament el 1981 i 1983, respectivament.

https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10529185/05/20/El-CSN-autoriza-a-la-central-nuclear-de-Almaraz-a-operar-hasta-octubre-de-2028.html

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ha autorizado el funcionamiento de la central nuclear de Almaraz hasta octubre de 2028, estableciendo 13 límites y condiciones. Se cumple así el acuerdo alcanzado entre el Gobierno y las empresas sobre la esperanza de vida de la planta, en la que invertirán hasta 600 millones de euros. Continua la lectura de El CSN autoritza a la central nuclear d’Almaraz a operar fins a octubre de 2028

El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

Aprofita l’energia produïda per la fusió nuclear i proporciona una font barata d’energia neta. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l’exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l’emissió de partícules (en l’exemple del deuteri un neutró). Aquestes reaccions poden produir una gran emissió d’energia, en forma de raigs gamma i d’energia cinètica de les partícules emeses.

A diferència de la fissió, que es basa a trencar un àtom molt pesant (d’urani o de plutoni, per exemple) i fer-ne aparèixer de més lleugers (radi entre d’altres), la fusió consisteix a unir àtoms lleugers i convertir-los en un de més pesant.

La producció d’energia mitjançant la fusió nuclear ja fou considerada el 1928, però les primeres experiències serioses no començaren fins el 1950. La fusió nuclear, contràriament a la fissió, no produeix residus radioactius perillosos. Les principals reaccions de fusió són:

Les dues darreres poden ésser considerades una conseqüència de les dues primeres. Hi ha una temperatura llindar que cal superar perquè l’energia obtinguda en la fusió nuclear sigui més gran que la necessària per a produir-la. La necessitat d’emprar temperatures elevadíssimes, de l’ordre de les centenes de milions de graus, ha fet donar a l’energia de fusió el nom d’energia termonuclear. A aquestes elevades temperatures els àtoms són totalment ionitzats i el gas constituït per ells rep el nom de plasma. La fusió, al contrari de la fissió, no es produeix en cadena. De tota manera, si el plasma es manté a una temperatura que superi àmpliament el llindar que dóna un balanç energètic positiu, l’alliberament d’energia termonuclear pot mantenir la fusió de nous nuclis. El control de la fusió és el problema bàsic per a la producció d’energia termonuclear a escala industrial: cal portar el plasma a una temperatura molt elevada i assegurar l’estabilitat del plasma. Per tal d’assolir temperatures tan elevades, cal fornir gran quantitat d’energia (superior als 700 MW) al sistema; d’altra banda, l’estabilitat del plasma s’aconsegueix en confinar-lo ( confinament) mitjançant potents camps magnètics, de forma anul·lar, generats en complexos dispositius, el més emprat dels quals constitueix el tokamak. Hom espera que l’energia produïda per la fusió nuclear abasti les necessitats del futur. Entre les iniciatives destinades a controlar la fusió nuclear amb finalitats energètiques, cal destacar la desenvolupada pel programa europeu Joint European Torus (JET) d’Abingdon (Anglaterra) , en què participa l’Estat espanyol. L’any 1991, al JET, s’aconseguí mantenir la fusió nuclear controlada, amb producció significativa d’energia, durant dos segons, a una temperatura d’entre 200 i 300 milions de graus. Tot i així, tenir centrals nuclears de fusió no sembla possible abans de la dècada del 2030. Des de mitjan anys vuitanta, els esforços més importants en el camp de la fusió nuclear se centren en l’ITER, projecte de gran abast impulsat sobretot per la Unió Europea, en el qual participen també els Estats Units d’Amèrica, el Japó, Rússia, la República de Corea, la Xina i l’Índia. La fusió incontrolada és el principi en què es basa el funcionament d’una bomba nuclear de fusió o bomba d’hidrogen. La font d’energia del Sol i d’altres astres no és més que la fusió nuclear de l’hidrogen.

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2019-12-20/sol-artificial-chino-fuente-energia-ilimitada-2020_2385663/?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=ECDiarioManual Continua la lectura de El “sol artificial” xinès estarà operatiu el 2020. Fusió nuclear

Les bateries de mòbils i cotxes elèctrics guanyen el Premi Nobel de Química 2019

L’alemany John B. Goodenough, el britànic Stanley Whittingham i el japonès Akira Yoshino són els guanyadors del Nobel de Química 2019 pel desenvolupament de les bateries de ions de liti, ha anunciat avui la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.

Les bateries de liti han revolucionat les nostres vides i s’usen des dels telèfons mòbils als ordinadors portàtils i els vehicles elèctrics, va destacar l’Acadèmia en donar a conèixer la seva decisió. El treball dels tres científics va establir les bases per a una societat sense fils i lliure de combustibles fòssils, prossegueix la institució.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20191009/47880801689/premio-nobel-quimica-2019-baterias-moviles-coches-electricos-video-seo-ext.html Continua la lectura de Les bateries de mòbils i cotxes elèctrics guanyen el Premi Nobel de Química 2019

Els científics de l’ONU tornen a advertir: la crisi climàtica accelera la pujada del nivell del mar

Els científics del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) pronostiquen una pujada dels oceans de prop d’un metre per 2100 a causa de la crisi climàtica. Aquesta situació afectarà a milions de persones que habiten a la costa, illes i zones de muntanya afectades pel desglaç

https://www.publico.es/sociedad/cientificos-onu-vuelven-advertir-crisis-climatica-acelera-subida-nivel-mar.html

La ciencia ha vuelto a hablar: la crisis climática provocará un incremento acelerado de los niveles del mar irreversible. Así lo determina el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC) de las Naciones Unidas, que ha presentado este lunes su informe sobre océanos y criosfera en un clima cambiante.  Continua la lectura de Els científics de l’ONU tornen a advertir: la crisi climàtica accelera la pujada del nivell del mar

La revolució de la fotobiologia: com la llum ajudarà a tractar càncer i altres malalties

Des de cèl·lules tumorals que produiran la seva pròpia llum fins a aprendre de les algues per protegir-se del sol: Barcelona, capital mundial d’experts en aquest camp.

Protegir-se de la radiació solar, deixar de cremar combustibles fòssils, activar de forma precisa fàrmacs contra el dolor… Són tres temes ben diferents, però tots tenen el punt de trobada en el congrés “Llum i vida”, que fins divendres reuneix a Barcelona els millors especialistes mundials en fotobiologia.

Fa un parell  d’anys aquest va ser precisament el tema del treball de recerca de Martí de Muniategui, alumne de 2n de Batxillerat de l’institut Giola. Va ser finalista amb aquest tema del premi de recerca biomèdica

Veure: https://blocs.xtec.cat/cienciasexperimentals/2017/04/20/finalista-premi-recerca-biomedica-2017/

Com explica el president del congrés, Santi Nonell, catedràtic de Química Física de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), un dels elements destacats és que, per primer cop, coincideixen la reunió del congrés internacional de fotobiologia i la de la Societat Europea, que se celebraven per separat. Això significa que Barcelona es converteix, de debò, en la capital mundial de la relació entre llum i éssers vius, amb més de 700 especialistes de 49 països.

Es tracta d’un àmbit molt ampli, que permet posar molts exemples. Inclou des de l’estudi de la fotosíntesi, procés pel qual les plantes obtenen energia a partir de la radiació solar i el diòxid de carboni, fins al tractament de malalties diverses.

Llum per als pulmons

Un gran camp d’aplicacions és el de la fotomedicina. La utilitat de la llum en medicina està demostrada abastament. Però no es tracta només d’aplicar-la com a tractament, sinó de fer-la servir perquè els fàrmacs actuïn quan toca i on toca. Es tracta d’administrar un fàrmac i després enviar un pols de llum per activar-lo i desactivar-lo a voluntat. Aquesta disciplina s’anomena fotofarmacologia i al novembre es va celebrar a Vic el segon simposi internacionalsobre aquesta nova branca de la ciència.

Però un dels problemes és com fer arribar la llum a l’interior de l’organisme. Es pot fer amb catèters, inserint fibres òptiques, però en segons quins casos es tracta d’una tècnica invasiva i molt molesta o fins i tot inviable. L’alternativa és fer us de les nanotecnologies per desenvolupar fonts emissores de llum que es puguin interioritzar de manera còmoda i segura.

Aquest estiu s’ha signat un projecte europeu de recerca que liderarà l’IQS i pretén exactament això. Es tracta de Light for Lungs (L4L), que està inclòs en el programa de la Unió Europea FET (Future and Emerging Technologies), que promou recerques visionàries que obrin nous camps en tecnologia.

En aquests cas, l’objectiu és tractar certes malalties pulmonars. La llum ha d’arribar a tots els racons dels pulmons, fins i tot als petits alvèols on es produeix l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni. Per evitar catèters de fibra òptica, el projecte pretén investigar una font de llum que es pugui interioritzar i activi i desactivi fàrmacs. I que fins i tot el pacient pugui utilitzar tot sol a casa seva.

Cèl·lules que produeixen llum

Les teràpies contra el càncer es basen sobretot en llum vermella, que és la que més penetra. Tot i així, penetra massa poc per tractar tumors molt interns. Per això s’utilitzen raigs X, que penetren molt més. No es tracta de l’habitual tractament radiològic, sinó de fer servir els raigs X com activadors del fàrmac que ha d’actuar en el lloc concret del tumor.

En això pot haver-hi alguna presentació espectacular. Andy Yun, investigador principal del Centre Wellmann de l’Hospital General de Massachusetts, parlarà de les seves recerques enfocades a generar llum dintre mateix de les cèl·lules. Ell i el seu equip ha creat un làser diminut, fet amb un material semiconductor amb un revestiment especial. Introduït en les cèl·lules, aquests brillen amb un color especial quan se situen sota un microscopi.

Això permet investigar de manera molt precisa i fer tractaments selectius. En un tumor pot haver-hi fins a mil cèl·lules diferents, amb els seus subtipus. Es podria aconseguir que un fàrmac actuï sobre un tipus de cèl·lules i només sobre aquestes, no sobre les altres. Seria un tractament molt selectiu.

També seria molt útil en recerca, perquè permetria diferenciar molt bé el treball de cèl·lules individuals. Tindria implicacions en càncer, però també en tots els processos biològics.

L’aplicació mèdica, però, encara trigarà a arribar. De moment s’han fet proves en animals i cal establir que és una tècnica totalment segura abans d’assajar-la en humans. Yun preveu que d’aquí uns vint anys serem capaços de programar una cèl·lula perquè produeixi el seu propi làser i quedi marcada com si portés un codi de barres.

Sota una impactant llum fúcsia, els experts en fotobiologia segueixen les ponències

Protecció solar: les lliçons de les algues

El congrés estudia un altre tema important: com s’ho fan alguns organismes contínuament sotmesos a la llum solar per no tenir cremades? Concretament s’estan estudiant un tipus d’algues que viuen en llacs dels Andes a gran alçada, on arriba molta radiació ultraviolada. Conèixer el seu mecanisme de defensa podria portar protectors solars més eficients i segurs, sobretot per al medi marí, que pateix perquè alguns dels components d’aquests cremes acaben contaminant les aigües i perjudicant els ecosistemes.

Imitar les plantes per obtenir energia

Portem més d’un segle i mig cremant de manera accelerada combustibles fòssils com el petroli, que es va formar fa milions d’anys per la descomposició d’éssers vius. Si es pogués produir la fotosíntesi artificial, seria factible fer com les plantes, però de forma accelerada: capturar COde l’atmosfera i convertir-lo en combustible.

Això no solucionaria un dels problemes dels combustibles fòssils, que és l’emissió de CO2, que causa l’escalfament global. Però almenys s’assolirien dos objectius. Un: retirar CO2 ja emès de l’atmosfera. Dos: dedicar el petroli a la síntesi de productes, en comptes de malbaratar-lo cremant-lo.

Són alguns dels exemples d’una disciplina que pot revolucionar diversos camps de la ciència i la tecnologia.

https://www.ccma.cat/324/la-revolucio-de-la-fotobiologia-com-la-llum-ajudara-a-tractar-cancer-i-altres-malalties/noticia/2944016/

Rècord de 35 graus de temperatura a la famosa glacera argentina Perito Moreno

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) registra esdeveniments meteorològics extrems diàriament en diversos punts del planeta. El canvi climàtic significa no només l’escalfament global generalitzat, sinó l’increment de fenómens extrems. A part del fenomen explicat en el títol, a Austràlia, s’han registrat els mesos de desembre i gener més calents dels que es tenen dades, amb àrees on han caigut en menys de deu dies precipitacions equivalents a un any. Estem en el punt de no retorn?

https://www.lavanguardia.com/vida/20190205/46231405514/record-35-grados-temperatura-famoso-glaciar-argentino-perito-moreno.html

La predisposición a temperaturas extremas en distintas partes del mundo continúa en febrero, una situación que ejemplificó ayer el mundialmente conocido glaciar argentino Perito Moreno, donde la temperatura rompió un nuevo récord al alcanzar los 35,6 grados centígrados.

Así lo anunció hoy la Organización Meteorológica Mundial (OMM), cuyos servicios están registrando eventos meteorológicos extremos “literalmente a diario” en diversos puntos del planeta, según declaró en una rueda de prensa su portavoz en Ginebra, Claire Nullis. Continua la lectura de Rècord de 35 graus de temperatura a la famosa glacera argentina Perito Moreno