Arxiu de la categoria: ORGÀNICA

El foc avança “imparable” pel Parc de Tamadaba, reserva de la biosfera de Canàries

Més de 6.000 hectàrees cremades i 9.000 evacuats en l’incendi de Gran Canària. Els treballs nocturns del dispositiu terrestre han aconseguit estabilitzar el flanc esquerre del foc. Però el flanc dret segueix molt actiu i fora de control. Aquest flanc és molt gran i per les seves característiques torna a encendre les zones que s’apaguen.

Els serveis d’extinció treballen des de la tarda de diumenge a la zona de la pineda de Tamadaba, a Gran Canària, després que l’incendi arribés al Parc Natural del mateix nom,segons ha informat el Centre Coordinador d’Emergències i Seguretat. L’incendi té un perímetre de 60 quilòmetres i afecta vuit municipis. Segons el president de Canàries, Ángel Victor Torres, la sueprfície afectada ha augmentat perquè l’incendi ha entrat en el parc natural, tot i que sembla que allà està causant menys danys del que es creia.

Al mateix temps que els operaris treballen per poder delimitar el foc, s’han produït noves evacuacions preventives de nuclis urbans, que se sumen als més de 40 que ja han estat desallotjats i als 9.000 veïns que han hagut d’abandonar les seves cases per precaució.

Així doncs, durant la tarda s’han desallotjar els nuclis de Chajunco i las Cuevas, a Artenara; casco de Fontanales i Cavaderos, a Moya; El Hornillo, Sao i Els Berrazales, a Agaete; Cruz del Herrero, a San Mateo; i el barri de Caideros, dins el municipi de Gáldar. La matinada i al matí de dilluns han estat desallotjades altres zones a diversos municipis, com el casc urbà de Valleseco i els barris d’El Valle, El Risco, Piletas i Troya, d’Agaete, i El Carrizal, de Tejeda.

L’ajuntament d’aquesta útlima població de vora 2.000 habitants ha publicat un tuit amb quatre fotos sobre l’aspecte actual del poble: Continua la lectura de El foc avança “imparable” pel Parc de Tamadaba, reserva de la biosfera de Canàries

Crema l’Àrtic.

Els incendis forestals estan causant estralls a l’Àrtic, afectant zones del nord de Sibèria, el nord d’Escandinàvia, Alaska i Groenlàndia. Els raigs solen provocar incendis a la regió, però aquest any han estat molt més greus per unes temperatures estivals que superen la mitjana a causa del canvi climàtic.

S’està acabant el temps per gestionar augments perillosos de temperatura amb múltiples impactes en el nostre planeta “, va dir Petteri Taalas, secretari general de l’OMM.

https://www.lavanguardia.com/natural/20190803/463819752847/cambio-climatico-groenlandia-ola-calor-deshielo-artico-incendios.html

Calorfuego deshielo galopantes. Son las tres palabras que mejor describen la particular situación que viven este verano las regiones árticas, que también están sufriendo episodios de altísimas e inusitadas temperaturas. Los países y regiones ribereñas del océano ártico (particularmente Alaska, Canadá, Siberia, Groenlandia y sus aguas oceánicas) registran un calentamiento mucho más acusado que el resto del planeta. Y lo que sucede este verano es una evidencia más. Continua la lectura de Crema l’Àrtic.

Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

L’ Ajuntament vota per unanimitat eliminar el gas natural als edificis nous amb l’objectiu que la ciutat 100% sigui lliure de carboni en 2045.

La mesura és molt important perquè trenca la percepció que es té pràcticament a tot el món industrialitzat que el gas és un model energètic renovable per ser molt eficaç i la menys contaminant.

https://www.eldiario.es/ballenablanca/transicion_energetica/Berkeley-primera-Unidos-prohibe-natural_0_926357772.html

Mucho de lo que ocurre en las ciudades del estado de California se considera vanguardista. Berkeley, conocida por su prestigiosa universidad, dio el martes pasado un histórico paso que podría marcar el futuro del consumo de energía en otros lugares de este país. En una votación que fue unánime, el gobierno local aprobó la prohibición del gas natural en los nuevos edificios. Continua la lectura de Berkeley, la primera ciutat a EUA que prohibeix el gas natural a les cases

Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Inundacions i incendis. Sibèria viu un dels estius més dramàtics. Aquest dimarts s’ha decretat l’estat d’emergència a les regions de Krasnoyarks i Irkutsk, segons ha informat el Ministeri d’Emergències de Rússia.

 Degut a la gran quantitat de superfície afectada pels incendios, els núvols de fum arriben a altres regions de Sibèria i fins i tot a zones més orientals del país. Des del mateix ministeri, han informat que els incendis han afectat ja gairebé 3 milions d’hectàrees de taigà i s’han detectat fins a 500 focus, que cada vegada abracen una major superfície, segons recull el diari Siberian Times. 
View image on Twitter

Els ecologistes ja han alertat del perill i del desastre que suposen els incendis actius des de fa setmanes. Hi ha ciutats senceres envoltades de fum negre i olor agre. A més, els incendis amenacen amb accelerar el desglaç de l’Àrtic.

Els incendis a Sibèria però no són un fenomen nou. Cada any hi ha incendis que cremen grans extensions aïllades de la zona, i de vegades, si la població no es veu amenaçada, les autoritats prefereixen no intervenir. Ara bé, els incendis d’aquest any han assolit una magnitud tan forta que es calcula que tindrà un impacte mediambiental a llarg termini.  Continua la lectura de Diversos incendis a Sibèria arrasen tres milions d’hectàrees, una àrea similar a Bèlgica

Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

Espanya és el segon país, només per darrere de Portugal, amb més incendis forestals cada any. Tant el mal estat de les muntanyes per l’abandó i l’acumulació de combustible, com “les finestres meteorològiques” que augmenten amb el canvi climàtic, són dues de les principals causes que determinen l’extensió dels incendis, segons els experts.

El lloc on es guarden els explosius, aquell lloc on qualsevol petit incident es transforma en una gran explosió és una polvorin, en aquesta situació s’està convertint Espanya.

https://www.publico.es/sociedad/polvorin-llamado-espana-fuego-quema.html

En este 2019 los incendios forestales han quemado 53.119 hectáreas, casi cinco veces más que en 2018, cuando ardieron 10.984 hectáreas, según los últimos datos facilitados por el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA).

Sin embargo, respecto a la media de la última década, las cifras -hasta el 21 de julio- arrojan un aumento inferior de la superficie abrasada, en concreto del 16 por ciento, con 45.642 hectáreas calcinadas.   Continua la lectura de Un polvorí anomenat Espanya: el foc crema gairebé cinc vegades més hectàrees que en 2018

El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües del Pirineu

La UAB adverteix de l’augment “alarmant” de l’acidificació natural de les capçaleres dels rius de l’alta muntanya per l’augment de les temperatures.

L’acidificació dels rius es reconeix pel color turquesa de les aigües i la formació de precipitats blanquinosos rics en alumini que cobreixen els seus llits.

El procés està en expansió i l’augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hídrics a les parts mitjanes i baixes de les muntanyes.

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20190721/onada-calor-catalunya-juliol-7562915

El cambio climático está alterando la calidad de las aguas de la alta montaña pirenaica, según un estudio liderado por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que alerta del aumento “alarmante” de la acidificación natural de las cabeceras de los ríos del Pirineo por el aumento de las temperaturas.  Continua la lectura de El canvi climàtic està alterant la qualitat de les aigües del Pirineu

Insòlits incendis a Alaska i Sibèria cremen centenars de milers d’hectàrees al juny

Han alliberat 50 megatones de CO2, i els científics creuen que només poden ser a causa dels efectes del canvi climàtic.

El canvi climàtic ha arribat aquest juny de manera dràstica per sobre del Cercle Polar Àrtic: desenes d’incendis han cremat centenars de milers d’hectàrees a Alaska i a Sibèria.

Segons els científics que estudien aquest tipus d’incendis, els d’aquest juny han alliberat a l’atmosfera 50 megatones de CO2, tant com totes les emissions anuals de Bulgària, Hongria i Suècia.

“Incendis sense precedents”

Mark Parrington, del Centre de Prediccions Meteorològiques a Mig Termini de la UE, assegura que en aquesta zona del món és habitual que hi hagi incendis en ple estiu, però no abans:

“Les dades històriques mostren que els incendis per sobre del Cercle Polar Àrtic són al juliol i l’agost, de manera que és molt inusual veure incendis d’aquestes magnituds durant el juny.”

A Twitter Parrington ho ha resumit afirmant que són “incendis sense precedents, sobretot a la República russa de Sakhà“, que és tan gran com l’Índia:

Mark Parrington@m_parrington

Estimated June total emissions for the Circle from 2003-2019. 50 Mt CO2 is equivalent to 2017 national fossil fuel CO2 emissions for Bulgaria, Hungary and Sweden https://edgar.jrc.ec.europa.eu/overview.php?v=booklet2018&sort=asc9  @EU_ScienceHub @adamvaughan_uk

View image on Twitter

“Una funció del canvi climàtic”

Consultat pel digital ViceThomas Smith, de la London School of Economics, assegura que les regions àrtiques s’estan escalfant més ràpid que la resta del món:

“En aquesta remota part del planeta, els focs són molt més una funció del canvi climàtic que no pas canvis en la gestió del territori, a causa de la poca densitat de població que hi ha al Cercle Polar Àrtic.”

Smith afegeix que el CO2 alliberat aquest juny en les zones àrtiques equival a tot l’emès durant el mateix mes entre el 2010 i el 2018.

Cremen torberes mil·lenàries

La majoria d’incendis són lluny de zones poblades, de manera que no es fa cap mena d’esforç per apagar-los i cremen durant setmanes.

Es calcula que alguns han cremat més de 100.000 hectàrees cadascun, és a dir, més del doble que l’incendi més gran que hi ha hagut mai a Catalunya, el del 1994 al Bages i el Berguedà.

El més preocupant és que no només cremen massa forestal, sinó sobretot zones de torberaque acumulen dipòsits de carboni que tenen milers d’anys.

Fum procedent d’un incendi sobre una zona forestal prop d’Anchorage, a Alaska (Reuters)

Els efectes del fum

Parrington ha explicat a Twitter que les imatges de satèl·lit permeten veure com el fum dels incendis es desplaça a grans distàncies:

Embedded video

Mark Parrington@m_parrington

Smoke from large in Krasnoyarsk Russia predicted to reach European Arctic & Svalbard over coming days by latest @CopernicusECMWF Atmosphere Monitoring Service forecast visualized by @windyforecast (https://www.windy.com/-Aerosol-aod550?aod550,71.074,61.172,3 ) @ECMWF @CopernicusEU @CopernicusEMS

 La cendra dels incendis accelera l’efecte hivernacle, perquè es posa sobre el gel, l’enfosqueix i fa que no reflecteixi la calor del sol sinó que l’absorbeixi.

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre

Ola de calor en Alaska provoca incendios forestales y humo tóxico

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361

Todo se inició con un rayo en el incendio forestal del lago Swan en el sur, en el Refugio Nacional de Vida Silvestre de Kenai, el 5 de junio y consumió más de 27.000 hectáreas, según los servicios de bomberos.

Al norte, en Fairbanks, los bomberos ordenaron evacuaciones en dos áreas y dijeron a los residentes en una tercera zona que se prepararan para evacuar debido al incendio de Shovel Creek, que había crecido a 2.253 hectáreas el domingo.

“La gente tiene que IRSE, evacuar AHORA. Váyanse inmediatamente. NO demoren su salida”, esa fue la orden de evacuación.

En total, había 354 incendios forestales que cubrían 179.361 hectáreas en Alaska hasta el domingo por la mañana, según bomberos estatales y federales de ese país.

Recomiendan no realizar actividades prolongadas al aire libre estar preparados para el plan de evacuación, de no lograr controlar el incendio.

Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

 Portugal encapçala el llistat.   L’informe ‘Crema la Mediterrània’, presentat aquest dijous per l’organització ecologista WWF, ha analitzat els incendis forestals a Espanya, França, Grècia, Itàlia, Turquia i Portugal, país aquest últim que encapçala amb diferència la mitjana anual d’incendis de l’última dècada.

A Espanya, el 96% dels focs van ser provocats per nosaltres.

https://www.publico.es/sociedad/incendios-forestales-espana-segundo-pais-mediterraneo-incendios-forestales-ano.html

España es el segundo país del Mediterráneo -solo por detrás de Portugal- con más incendios forestales cada año, con 12.000 siniestros y cerca de 100.000 hectáreas de media calcinadas, un paisaje altamente inflamable que se está convirtiendo “en un polvorín” por el cambio climático.

Así lo recoge el informe Arde el Mediterráneo, presentado este jueves por la organización ecologista WWF, en donde se analizan los incendios forestales en España, Francia, Grecia, Italia, Turquía y Portugal, país que encabeza con diferencia la media anual de incendios de la última década. Continua la lectura de Espanya és el segon país de la Mediterrània amb més incendis forestals cada any

Crancs i gambes, una solució per a la crisi dels plàstics, més aviat no.

Els productes de plàstic no biodegradable d’un sol ús han de reduir-se molt o desaparèixer, perquè en això es juguen temes tan importants com la producció d’aliments segurs, sense plàstic incorporat, atès que el plàstic està entrant ja en la cadena alimentària, a més de contaminar mar i terra durant centenars d’anys. Això tothom està més o menys d’acord.

Avenços en l’obtenció de materials amb propietats similars però biodegradables, a partir de les closques. El que interessa als científics és que les closques, aquests exosquelets dels artròpodes (entre ells crustacis com les gambes, els crancs o les llagostes), contenen quitina. De la quitina es deriva el quitosan. El quitosan té una estructura polimèrica semblant al plàstic.

Però això vol dir que ara anem a sobreexplotar totes les fonts de quinina? .No podem substituir el plàstic per la quinina. El que hem de fer és canviar la nostra manera de vida, deixar d’utilitzar envasos absurds i innecessaris o productes d’un sol ús.

https://www.publico.es/ciencias/lucha-contaminacion-cangrejos-gambas-solucion-crisis-plasticos.html Continua la lectura de Crancs i gambes, una solució per a la crisi dels plàstics, més aviat no.

Les preguntes que tots ens fem sobre la autocombustió del fem

Es tracta d’un fenomen natural similar al que es produeix en sòls orgànics de zones atlàntiques i tropicals. L’únic que podem fer per intentar prevenir-los és identificar les zones amb potencial que es produeixin, com aquelles en què hi ha una gran acumulació de sòls orgànics, i tenir una especial cura en les actuacions que es realitzen.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190628/463143601420/autocombustion-estiercol-incendio-terres-ebre.html

El incendio que quema en Terres de l’Ebre ya ha devorado más de 6500 ha y sigue fuera de control. Se trata del primer gran fuego del verano y del peor incendio forestal que ha asolado Catalunya en los últimos 20 años. Según Bombers, el detonante parece haber sido la autocombustión de estiércol. Algunos medios incluso han apuntado un matiz, estiércol ‘mal almacenado’. Pero, ¿pueden las heces de los animales incendiarse solas? ¿Cuántas heces se necesitan? ¿Influye que estén bien o mal almacenadas? Continua la lectura de Les preguntes que tots ens fem sobre la autocombustió del fem