Arxiu de la categoria: INORGÀNICA

El Hubble descobreix un estrany món de forma oval que emet metalls pesants

És difícil imaginar-nos el magnesi i el ferro en forma gasosa, però és que estem parlant d’una atmosfera superior als 2538 graus centígrads.  Deu vegades més gran que la de qualsevol atmosfera planetària coneguda.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20190801/463808277863/hubble-exoplaneta-metal-pesado-balon-futbol-americano.html

Las observaciones realizadas por el telescopio espacial Hubble de la NASA han revelado la emisión de gas de magnesio y hierro desde un extraño mundo fuera de nuestro sistema solar conocido como WASP-121b. Esta es la primera vez que los llamados “metales pesados”, elementos más pesados ​​que el hidrógeno y el helio, han sido vistos escapando de un exoplaneta gaseoso del tamaño de Júpiter situado muy cerca de su estrella. Continua la lectura de El Hubble descobreix un estrany món de forma oval que emet metalls pesants

Fukushima, una historia nuclear (vídeo)

El periodista Pio d’Emilia ens guia en un viatge per la història i les conseqüències del desastre nuclear de la central de Fukushima, provocat pel terratrèmol i posterior tsunami que va assotar la costa nord-est del Japó l’11 de març de 2011. No va ser fins al 2013 quan les autoritats japoneses van permetre l’entrada a la zona zero del primer grup de periodistes estrangers, d’Emilia entre ells. En aquest temps, el periodista ha traçat un mapa amb impactants imatges i testimonis des de Tòquio fins a Fukushima i ha parlat, entre d’altres, amb l’exprimer ministre Naoto Kan, que explica com la capital del país, i probablement tot Japó, es van salvar gairebé per casualitat d’una catàstrofe encara més gran.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=257832&titular=%3Ci%3Efukushima-una-historia-nuclear%3C/i%3E-

L’ozó troposfèric, perjudicial per a la salut, supera el nivell d’alerta a Catalunya. és la primera vegada que succeeix en tretze anys.

L’ozó troposfèric pot trobar-se en concentracions superiors a les habituals a l’atmosfera i, en aquest cas, pot ser considerat un contaminant atmosfèric.

L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l’atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), els compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa al llarg d’un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l’època típica dels màxims d’ozó coincideix amb la primavera i l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

L’ozó troposfèric d’origen natural es forma a partir dels òxids de nitrogen (NOx) presents de manera natural a l’atmosfera i dels compostos orgànics volàtils (COV) biogènics, però també per intrusions d’ozó estratosfèric o per descàrregues elèctriques d’una tempesta.

Cal no confondre amb l’ozò estratosfèric . La seva concentració és màxima a uns 20 km d’altura, dins de l’estratosfera. És l’anomenada capa d’ozó, que protegeix els éssers vius de les radiacions ultraviolades (raigs UV) procedents del sol i, per tant, és beneficiosa per a nosaltres. Continua la lectura de L’ozó troposfèric, perjudicial per a la salut, supera el nivell d’alerta a Catalunya. és la primera vegada que succeeix en tretze anys.

Identifiquen al principal emissor d’un gas prohibit que destrueix la capa d’ozó

Una investigació internacional localitza l’origen de les emissions il·legals. Tot i que la producció de CFC-11 està prohibida des del 2010 pel Protocol de Mont-real -el acord internacional per protegir la capa d’ozó-, al maig de 2018 va transcendir que les emissions d’aquest gas s’han reprès des del 2012. Els primers indicis , basats en mesuraments realitzades des Hawaii, suggerien que la font més probable de les emissions es trobava a l’est d’Àsia, tot i que no permetien precisar on exactament. Els científics han conclòs que l’increment de triclorofluorometà (CFC-11) es produeix en les àrees industrials xineses de Shandong i Hebei.

https://actualidad.rt.com/actualidad/315632-identificar-china-principal-emisor-gas-destructor-capa-ozono

De acuerdo a un nuevo estudio publicado en la revista Nature, los científicos identificaron dos provincias en el este de China como los máximos emisores mundiales de un producto químico prohibido en todo el planeta que afecta seriamente la capa de ozono.

El informe llega un año después de que se diera a conocer el aumento de los niveles de triclorofluorometano (CFC-11) desde el 2012, a pesar de que el producto fue vetado globalmente bajo el Protocolo de Montreal y sus emisiones deberían haber cesado por completo ya en 2010. El CFC-11 se utiliza principalmente en el aislamiento de edificios y refrigeradores. Continua la lectura de Identifiquen al principal emissor d’un gas prohibit que destrueix la capa d’ozó

Vam visitar la fauna de Txernòbil 33 anys després de l’accident nuclear

Avui l’àrea segueix vetada a l’ésser humà i viuen óssos, bisons, llops, linxs, cavalls de Przewalski, i unes 200 espècies d’aus, entre altres animals

Els treballs mostren que la zona d’exclusió alberga una gran biodiversitat. A més, confirmen l’absència general d’efectes negatius de la radiació sobre les poblacions d’animals i plantes del lloc.

El 26 d’abril de 1986 el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna) va patir una explosió durant unes proves tècniques. A conseqüència de l’accident es va emetre unes 400 vegades més radiació que l’alliberada per la bomba nuclear llançada sobre Hiroshima (Japó) el 1945. Aquest és, fins ara, el major accident nuclear de la història.

https://www.eldiario.es/sociedad/Visitamos-Chernobil-despues-accidente-nuclear_0_892760846.html

Las labores de descontaminación se iniciaron de inmediato. Alrededor de la central nuclear se creó una zona de exclusión de la que se evacuaron unas 350.000 personas. Los evacuados nunca regresaron a sus hogares y hoy el área sigue vetada al ser humano. Continua la lectura de Vam visitar la fauna de Txernòbil 33 anys després de l’accident nuclear

La primera molècula de l’univers: els astrofísics observen el naixement de la química

Detecten en una nebulosa una molècula formada per heli i hidrogen, com les que es devien formar fa 13.000 milions d’anys en l’univers primitiu.

Ha estat com si un químic hagués fet un viatge en el temps fins fa 13.000 milions d’anys. Un equip d’astrofísics alemanys han detectat una molècula idèntica a la primera que es va formar quan l’univers era ben jove. Es tracta d’un ió, perquè té càrrega elèctrica i no és estable. El seu nom és hidrur d’heli i la seva fórmula HeH+.

La troballa la publica a la revista “Nature” un equip d’investigadors liderat per Rolf Güsten, de l’Institut Max-Planck de Radioastronomia de Bonn.

Els estudis teòrics havien predit que l’HeH+ havia de ser la primera molècula que es va formar quan el naixent univers es va refredar prou. En el moment inicial, la temperatura de l’univers era de 100 quintilions de graus -un 1 seguit de 32 zeros. Al cap d’un segons, gràcies a la seva expansió,  ja s’havia refredat força: fins als deu mil milions de graus -ara només caldrien deu zeros darrera de l’1.

A aquestes temperatures era impossible que les partícules s’unissin per formar ni tan sols àtoms. Caldria esperar més d’un minut -durant aquests brevíssim fragments de temps es van produir una multitud de complexos fenòmens físics- perquè naixessin els primers elements.

Neixen els elements més senzills

El primer de tots, lògicament, va ser el més senzill, l’hidrogen. Només té un protó -partícula positiva- en el nucli. També es podien formar els seus isòtops deuteri i triti -són formes d’hidrogen, però una mica més pesants, perquè a més del protó tenen, respectivament, un o dos neutrons. I posteriorment es va formar el segon element més senzill, l’heli.

Però això eren simplement àtoms. Les molècules sorgeixen quan els àtoms es combinen. I per això es va haver d’esperar uns centenars de milers d’anys, fins que la temperatura va permetre que s’unissin. Els models teòrics predeien que la primera molècula que es va formar va ser aquest ió, l’hidrur d’heli. El problema per detectar-lo era que és extremadament inestable.

Fa vora cent anys, el 1925, es va poder sintetitzar al laboratori. Però dècades de cerca pel cosmos no havien donat fruits. Ha calgut esperar a tenir instruments de mesura molt sensibles. Els investigadors han utilitzat l’espectòmetre d’alta resolució GREAT, que viatjava en el SOFIA -anagrama d’Observatori Estratosfèric d’Astronomia d’Infraroig en anglès.

Calia intentar fer la detecció des de l’espai, perquè la radiació emesa pel HeH+ no travessa l’atmosfera de la Terra. Per tant, no es podia detectar des d’observatoris terrestres.

Una nebulosa jove, de 600 anys d’edat

També calia buscar el millor lloc on buscar. A finals dels anys 70 els models teòrics van suggerir que podria existir en les anomenades nebuloses planetàries, formades per material ejectat per alguns estels en les etapes finals de la seva vida. La forta radiació podria provocar temperatures de més de cent mil graus, adients perquè es formés la molècula.

Finalment, en els vols fets al maig del 2016, el GREAT i el SOFIA van complir la seva missió, si bé ha costat molt de temps fer els càlculs i comprovacions necessaris per confirmar-ho. A la NGC 7027, una nebulosa jove de només 600 anys, formada a partir d’un dels estels més calents que es coneixen, té unes condicions de temperatura i densitat similars a les de l’univers primitiu, adients per formar la molècula.

Tants anys de recerca infructuosa havien posat en dubte si la molècula realment havia existit o es podria trobar en algun lloc. Així valora la troballa Rolf Güsten, el líder de l’equip:

“La química de l’univers va començar amb HeH+. La manca d’una prova definitiva de la seva existència a l’espai interestel·lar ha estat un dilema per a l’astronomia durant molt de temps”.

Al final s’ha vist que els models teòrics no estaven errats. Cal destacar que la molècula conté heli, un dels anomenats gasos nobles o inerts perquè gairebé no s’uneixen a cap altre element químic. És un fet que destaca David Neufeld, de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, un dels coautors de l’article:

“El descobriment de l’HeH+ és una important i bella demostració de la tendència de la natura a formar molècules. Malgrat els ingredients poc prometedors que estaven disponibles, una barreja d’hidrogen amb el gas noble no reactiu heli i un entorn molt sever de milers de graus, es va formar una fràgil molècula”.

Una molècula fràgil i, probablement, fugaç, perquè mentre l’univers seguia la seva expansió i les recombinacions de partícules i àtoms prosseguia, l’HeH+ es va desfer per donar lloc a heli i hidrogen per separat. Afortunadament, en aquests 13.000 milions d’anys s’ha format en altres llocs de l’univers. I els astrofísics han tingut, finalment, bon ull per trobar-la. I ho han anunciat en l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels elements químics. Una simpàtica coincidència.

https://www.ccma.cat/324/la-primera-molecula-de-lunivers-els-astrofisics-observen-el-naixement-de-la-quimica/noticia/2917228/

Tres taules periòdiques que expliquen l’irracional consum de molts aparells electrònics

En l’Any Internacional de la Taula Periòdica, aquestes tres versions analitzen l’escassetat de molts materials clau, el seu impacte en la mineria i el seu percentatge de reciclatge.

L’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) ha proclamat el 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (IYPT 2019), amb el propòsit de celebrar la gènesi i el desenvolupament de la taula periòdica des del descobriment del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, ara fa cent cinquanta anys.

Amb aquesta celebració, es pretén, també, donar a conèixer el paper de la química en la cerca de solucions a reptes mundials, com ara el desenvolupament sostenible, el futur d’una energia neta, l’alimentació o la salut.La commemoració coincideix amb el 150 aniversari del descobriment del Sistema Periòdic per Dimitry Mendeleev el 1869,

https://www.eldiario.es/ballenablanca/365_dias/tablas-periodicas-explican-irracional-elementos_0_860564981.html

Estas son tres representaciones diferentes de la tabla periódica que muestran el consumo irracional de muchos materiales utilizados en aparatos electrónicos: la primera muestra el riesgo de escasez de cada elemento químico, la segunda el impacto en la minería y la tercera cuánto se reciclan. Este 2019 fue designado por Naciones Unidas como elAño Internacional de la Tabla Periódica de los Elementos Químicos, pues se cumplen 150 años de su creación por parte del científico ruso Dmitri Mendeleev.

 La tabla periódica de la escasez
EuChems

Esta primera tabla ha sido diseñada  por la Sociedad Química Europea (EuChems) y muestra los 90 elementos químicos naturales con los que se hace todo (la tabla actual tiene 118 elementos, pero se han excluido los sintéticos creados por el ser humano). Su particularidad es que el área de cada elemento se ha dibujado más o menos grande en función de la cantidad aproximada existente en la Tierra. Además, se ha utilizado un código de colores para identificar aquellos con los que puede haber más problemas por la forma en que se están utilizando. En color rojoaparecen aquellos con los que puede haber un grave riesgo de escasez en los próximos 100 años (como el galio (Ga) o el indio (In). En naranja, los que muestran un riesgo en aumento por su uso creciente (como el cobalto (Co). En amarillo, con los que puede haber riesgo futuro de abastecimiento (como el litio (Li)). Continua la lectura de Tres taules periòdiques que expliquen l’irracional consum de molts aparells electrònics

La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

A 400 quilòmetres de la costa gallega i a 200 km de la d’Astúries es van llançar dins de bidons metàl·lics tones de residuos radioactius solidificats amb formigó o betum. Aquestes escombraries nuclears  van ser llançades a la mar de manera periòdica, entre 1949 i 1982, per Bèlgica, França, Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Holanda, Suïssa i Suècia. I, en molts casos, està oblidada a més de 4.000 metres de profunditat mentre que està sotmesa a la pressió i a la corrosió del mar.

Des de 1977 i durant les dècades dels anys 80 i 90 es van dur a terme inspeccions periòdiques per mesurar els nivells de radioactivitat d’aquesta part de l’oceà. No obstant això, al no haver realitzat cap tipus de control recent, es desconeixen els nivells actuals de contaminació nuclear d’aquestes aigües veure

https://www.abc.es/sociedad/abci-fosa-atlantica-vertidos-201808281048_noticia.html

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-Espana-radioactividad-interesarse-Atlantico_0_848316056.html

Los servicios de la Comisión Europea señalaron la vigilancia marina en la costa de Galicia como objetivo de verificación en 2019”. Con esa respuesta por escrito al eurodiputado socialista José Blanco, el comisario europeo de Energía, el popular Miguel Arias Cañete, revela que la UE ha puesto el foco en cómo España está vigilando la radiactividad del litoral gallego después de años sin interesarse por los posibles efectos de los residuos nucleares vertidos por varios países entre 1949 y 1982 en aguas internacionales del Atlántico. Continua la lectura de La UE posa el focus en com Espanya vigila la radioactivitat de la costa gallega després d’anys sense interessar-se pels residus nuclears de l’Atlàntic

La contaminació per ozó avança a Espanya sense que hi hagi un pla per aturar-la

La particularitat de l’ozó troposfèric o ” dolent” és que es tracta d’un contaminant secundari que no es concentra en el centre de les ciutats, on les grans quantitats de NO2 el destrueix amb rapidesa. El gas es forma en la baixa atmosfera per la reacció entre la llum solar i altres contaminants precursors, derivats del trànsit, les grans centrals termoelèctriques i algunes fàbriques. L’ozó és molt més abundant a la perifèria o en les àrees rurals i verds pròximes a la ciutat, on els vents acaben arrossegant-lo.

https://www.publico.es/sociedad/contaminacion-ozono-avanza-espana-exista-plan-atajarla.html

El 85% de la población en España ha estado expuesta durante 2018 a niveles perjudiciales de ozono troposférico, un contaminante secundario que cada año causa unas 1600 muertes en nuestro país, según la Agencia Europea de Medio Ambiente, sobre todo en las zonas periféricas de las ciudades y en áreas rurales.

Según la Organización Mundial de la Salud, una persona no debería respirar aire contaminado con una concentración de ozono superior a los 100 microgramos por metro cúbico. Pero aquí 39,7 millones de personas superaron ese umbral, según ha denunciado este martes Ecologistas en Acción en un informe que recopila los datos de las 472 estaciones oficiales que hay instaladas en todo el territorio nacional para medir esta sustancia tóxica.   Continua la lectura de La contaminació per ozó avança a Espanya sense que hi hagi un pla per aturar-la

Descobreix el bacteri per produir combustible solar

Un batceri molt especial. Científics han descobert que el bacteri Moorella thermoacetica brinda una manera més eficient de produir combustibles solars mitjançant fotosíntesi artificial, gràcies al seu apetit per l’or.

Moorella termoacetica
Classificació científica
Regne: Bacteris
Phylum: Firmicutes
Classe: Clostridia
Ordre: Thermoanaerobacterals
Família: Thermoanaerobacteriaceae
Gènere: Moorella
Espècies
Moorella thermoacetica
Collins, Lawson, Willems, Còrdova, Fernández-Garayzabal, García Cai, Hippe & Farrow, 1994

La termoacetica Moorella , anteriorment coneguda com Clostridium thermoaceticum, és un bacteri pertanyent als Firmicutes[1]

Els investigadors del Laboratori Nacional de Lawrence Berkeley , incloent Peidong Yang , van poder induir M. thermoaceticaa la fotosíntesi, malgrat no ser fotosintètica. També va sintetitzar nanopartícules de semiconductors, utilitzant així la llum per produir productes químics diferents dels produïts en la fotosíntesi.

https://en.wikipedia.org/wiki/Moorella_thermoacetica

https://www.ecoticias.com/energias-renovables/188511/Descubre-bacteria-producir-combustible-solar

Científicos han descubierto que la bacteria Moorella thermoacetica brinda una manera más eficiente de producir combustibles solares mediante fotosíntesis artificial, gracias a su apetito por el oro.

M. thermoacetica se convirtió en la primera bacteria no fotosensible que producía fotosíntesis artificial en un estudio dirigido por Peidong Yang, profesor de la Facultad de Química de la Universidad de California en Berkeley. Al unir nanopartículas absorbentes de luz hechas de sulfuro de cadmio (CdS) a la membrana bacteriana exterior, los investigadores convirtieron a M. thermoacetica en una pequeña máquina de fotosíntesis, convirtiendo la luz solar y el dióxido de carbono en productos químicos útiles. Continua la lectura de Descobreix el bacteri per produir combustible solar