Arxiu de la categoria: INORGÀNICA

El dia que va tremolar Beirut

El nitrat d’amoni és un compost químic de fórmula NH4NO3. Es tracta d’un compost sòlid i higroscòpic, altament soluble en aigua.És oxidant, irritant i, quan se li aplica calor, explosiu.

El nitrat d’amoni se sintetitza neutralitzant l’àcid nítric amb amoníac i evaporant l’aigua:

{\displaystyle NH_{3}+HNO_{3}\rightarrow NH_{4}NO_{3}}

Aquest dimarts, cap a les 5 de la tarda, Beirut, la capital del Líbanva ser sacsejada per dues grans explosions ocorregudes en el port. Les explosions, en principi accidentals, van ser degudes a un emmagatzematge incorrecte de nitrat d’amoni,

L’alcalde de Beirut, Jamal Itani, ho ha comparat amb un terratrèmol, per la intensitat de les deflagracions i per les conseqüències que tindrà per a l’economia de la ciutat i per al conjunt del país, que ja passava una mala situació econòmica.

L’expansió de l’ona explosiva va superar la velocitat del so, 340 m/s, es veu per la diferència de pressió, apareix el vapor d’aigua, que queda palès als vídeos.

La magnitud de la destrucció és perfectament visible en les següents fotografies.

La zona del port vista des de l’interior d’un edifici afectat per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Vianants al costat d’una pila de runa al mig del carrer (Reuters/Mohamed Azakir)

Un home empeny un cotxet amb un nen davant d’un cotxe danyat i d’uns edificis amb la façana destruïda (Reuters/Mohamed Azakir)

Una dona mostra l’interior del seu habitatge, amb la finestra arrencada per l’explosió (Reuters/Mohamed Azakir)

Dos cotxes tombats per efecte de l’onada expansiva de les explosions (Reuters/Issam Abdallah)

Un home a l’exterior d’un edifici que ha perdut una part de la façana (Reuters/Mohamed Azakir)

Material sanitari escampat a l’exterior de la zona d’Urgències d’un hospital afectat (Reuters/Mohamed Azakir)

Soldat en un carrer ple de runa i cotxes danyats (Reuters/Aziz Tahir)

Trasllat d’una llitera a l’interior d’un hospital afectat per les explosions (Reuters/Mohamed Azakir)

Un home amb mascareta passa davant d’un edifici ensorrat sobre uns cotxes (Reuters/Aziz Taher)

Una façana completament destruïda mostra els danys causats a l’interior de l’edifici (Reuters/Mohamed Azakir)

Carrer de Beirut amb edificis enfonsats i cotxes molt danyats (Reuters/Mohamed Azakir)

Instal·lacions portuàries molt danyades a prop del lloc de les explosions (Reuters/Mohamed Azakir)

Una dona amb un nen en braços en un carrer afectat per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Carrer cobert de runa i edificis molt danyats (Reuters/Mohamed Azakir)

Danys en l’interior d’una església (Reuters/Aziz Tahir)

Un home i una dona passen per davant de dos edificis molt danyats per les explosions (Reuters/Aziz Taher)

Un home recull vidres esmicolats en el terra d’una mesquita (Reuters/Aziz Taher)

Un cotxe danyat davant d’un edifici mig ensorrat i d’altres amb les façanes destruïdes (Reuters/Issam Abdallah) Continua la lectura de El dia que va tremolar Beirut

La fuita radioactiva de 2017 que Rússia segueix negant procedeix d’una instal·lació nuclear d’ús civil

El ruteni detectat en sòl europeu no és d’origen militar però sí del tipus generat en centrals nuclears d’aquest país.

Mayak era una central nuclear quan es va produir el 1957 un gravíssim accident allà que les autoritats soviètiques van ocultar totalment. Després es va reconvertir a planta de processament.

https://www.publico.es/internacional/escape-radiactivo-2017-rusia-sigue-negando-procede-instalacion-nuclear-civil.html

Los niveles anómalos en la atmósfera de un isótopo radiactivo del elemento químico rutenio que se detectaron en muchos países europeos en septiembre y octubre de 2017 alarmaron a las autoridades aunque estas aseguraron poco después que no llegaron a suponer un peligro para la salud y el medio ambiente. Rusia ha negado siempre que el origen de la nube radiactiva estuviera en alguna de sus instalaciones nucleares de uso civil o militar, aunque su servicio meteorológico sí comprobó e hizo público que se dieron niveles elevados de rutenio 106, muy superiores a los detectados en Europa, durante unos días en la zona sur de los Urales.

Desde entonces, la hipótesis más manejada en ambientes especializados ha sido que se produjo un escape accidental en el enorme complejo de Mayak, situado en esa zona, donde se procesa combustible gastado de las centrales nucleares, y se han publicado algunos estudios que la apoyan. El último y más concluyente, que se acaba de hacer público, indica que el rutenio detectado no solo no es natural sino que además procede de una instalación civil, lo que excluye la alarmante posibilidad de que se originara durante la fabricación de plutonio para bombas atómicas, algo que seguía preocupando a los encargados de la vigilancia radiactiva. Continua la lectura de La fuita radioactiva de 2017 que Rússia segueix negant procedeix d’una instal·lació nuclear d’ús civil

Les proves nuclears de la Guerra Freda van canviar els patrons de pluja a milers de quilòmetres

Segons diversos científics de les universitats de Reading, Bath i Bristol (Regne Unit), els núvols registrades entre 1962 i 1964 eren visiblement més gruixudes en dies amb més radioactivitat.

Durant molt temps es va pensar que la càrrega elèctrica modifica la forma en què xoquen i es combinen les gotes d’aigua en els núvols, el que pot afectar la mida de les gotes i influir en la pluja, però això és difícil d’observar en l’atmosfera . Al combinar les dades de proves de bombes nuclears amb registres meteorològics, els científics van poder investigar això retrospectivament

https://www.publico.es/ciencias/guerra-fria-pruebas-nucleares-guerra-fria-han-cambiado-patrones-lluvia-miles-kilometros.html

Las detonaciones de bombas nucleares lanzadas durante la Guerra Fría, sobre todo por Estados Unidos y la Unión Soviética, pueden haber cambiado los patrones de lluvia a miles de kilómetros de los sitios donde se realizaron esas pruebas.

Así lo revela una investigación publicada este miércoles en la revista Physical Review Letters, que utiliza registros históricos entre 1962 y 1964 de una estación de investigación en Escocia. Continua la lectura de Les proves nuclears de la Guerra Freda van canviar els patrons de pluja a milers de quilòmetres

Els residus radioactius ens costaran 23.044.000 d’euros

En aquesta crisi immunològica diverses notícies estan passades desapercebudes. És com si quan hi ha una gran inundació, moltes empreses aprofiten per eliminar residus que d’altra manera no s’haguessin pogut desprendre.Hi ha altres com la corrupció, però aquesta és una de les més importants pel risc que suposa.

El Cementiri temporal (MTC) no estarà a punt abans de 2028, el definitiu, geològic, cap a 2073

https://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/10419646/03/20/Los-residuos-radiactivos-nos-costaran-23044-millones-de-euros.html

Los residuos radiactivos del país costarán un total de 23.044 millones de euros, calculados desde que empezaron a generarse en 1985 hasta final de siglo, de acuerdo con las previsiones de Enresa, la empresa pública encargada de su gestión. Se trata de un incremento del 77% con relación a las previsiones anteriores. De esa cantidad, queda por pagar la parte del león, 16.745 millones, la mayoría correspondientes al combustible gastado de las centrales nucleares (8.218 millones) y a la clausura de estas mismas instalaciones (4.288 millones). Continua la lectura de Els residus radioactius ens costaran 23.044.000 d’euros

Els superpoders dels materials ultraprims :disulfur de molibdè

La descoberta de nous materials prims i plans pot tenir un gran impacte en àmbits com l’emmagatzematge d’energia i la recerca de nous combustibles que substitueixin els derivats del petroli. El nou eslogan és “Quan tot és cada vegada més prim  “ Continua la lectura de Els superpoders dels materials ultraprims :disulfur de molibdè

La inquietud per l’amiant s’expandeix i s’articula a Barcelona

La inacció davant la substància tòxica fa aflorar reivindicacions per erradicar-la amb seguretat

https://www.elmundo.es/cataluna/2020/01/06/5e13150521efa05b598b45d1.html

La desconfianza de los vecinos del barrio de Gràcia obligó a replantear la retirada del amianto que perdura en el mercado de la Abaceria, cerrado desde mediados de 2018. “Debajo del techo de fibrocemento hay otra plancha del mismo material. No se puede desclavar sin que se rompa, lo que provocaría una dispersión masiva de fibras de amianto. Para los primeros estudios no se requirió la visita de un técnico, que se hubiese dado cuenta a simple vista, ni se identificaron más de 30 cañerías de fibrocemento. Demuestra que el rigor con que se hicieron fue ambiguo”, afirma Jeroni Llorca, de la plataforma que surgió ante la sospecha de un deficiente plan de desamiantado. Las medidas de protección con que las obras se retoman este martes prueban que el recelo no era infundado: el desmontaje, que se prevé que concluya en mayo, obliga a cubrir con una capa con forma de burbuja cada lugar del edificio donde el amianto se extirpe, acompañada con depresores activos 24 horas para filtrar el aire y evitar que el polvo potencialmente cancerígeno se esparza. Continua la lectura de La inquietud per l’amiant s’expandeix i s’articula a Barcelona

La UE supervisarà el 2020 si Espanya vigila correctament la radioactivitat a la costa gallega

La Comissió Europea actuarà després de successives preguntes d’eurodiputats gallecs interessant-se per la situació dels abocaments nuclears realitzats a la Fossa Atlàntica entre 1949 i 1982

https://www.eldiario.es/galicia/politica/UE-supervisara-Espana-correctamente-radiactividad_0_968003372.html

Un año más tarde de lo previsto inicialmente, la Comisión Europea asegura que en 2020 verificará si España está vigilando correctamente la radiactividad de la costa gallega. Una supervisión que tiene su origen en diversas preguntas formuladas hace meses por los entonces eurodiputados gallegos José Blanco (PSdeG) y Ana Miranda (BNG) después de que Praza.gal publicase una investigación sobre el limitado o nulo conocimiento que una docena de entidades internacionales y estatales admiten tener sobre el estado de los miles de bidones con residuos nucleares que entre 1949 y 1982 fueron vertidos en diversos puntos del océano, en la conocida como Fosa Atlántica. Continua la lectura de La UE supervisarà el 2020 si Espanya vigila correctament la radioactivitat a la costa gallega

El negoci del liti, l’or blanc de la nova era energètica

El metall blanquinós és imprescindible per a l’elaboració de bateries i sistemes d’emmagatzematge d’energia en el sector de les renovables. Bolívia presenta una de les majors reserves de la planeta, el que ha portat a alguns analistes a assenyalar a aquest element com un dels detonants del cop d’Estat contra Evo Morales. Però, fins a quin punt una matèria vinculada a el creixement verd pot desestabilitzar economies?

https://www.publico.es/sociedad/negocio-litio-oro-blanco-nueva-energetica.html

En los tiempos modernos, el petróleo se ha erigido como uno de los principales motores de la economía mundial, llegando, incluso, a generar crisis contundentes en el seno de los países desarrollados durante algunos momentos del siglo XX. Sin embargo, ese líquido negro que, entre otras cosas, llena los tanques de los vehículos parece acercarse a su ocaso. Quizá, porque las reservas mundiales van encaminadas a su agotamiento. Quizá, también, porque la crisis climática ha abierto un espacio de transición energética que transforma los escenarios de inversión tradicionales. En ese sentido, el litio se ha presentado como uno de los elementos más emergentes de los últimos tiempos, ya que su uso es imprescindible para el desarrollo de baterías eléctricas y para la creación de infraestructuras de almacenamiento energético en el sector de las renovables. Continua la lectura de El negoci del liti, l’or blanc de la nova era energètica

Un material més prim que un cabell per crear finestres intel·ligents i estalviar energia

Permetrà tant reduir la temperatura de plaques solars i ordinadors com crear finestres intel·ligents i reduir la factura de l’aire condicionat

Imaginem que el sol toca de ple la nostra finestra i això augmenta fins a límits incòmodes la temperatura de casa. Però hi ha un material deu vegades més prim que un cabell que aconsegueix rebaixar uns quants graus la temperatura de la finestra i, en conseqüència, de l’interior. I això, a més de confort, significa un gran estalvi en aire condicionat.

Aquest material és el que han creat investigadors de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC). El seu treball s’ha publicat a la revista Small.

Els sistemes de refrigeració són responsables del 15% del consum global d’energia i del 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es preveu que aquestes xifres s’hagin triplicat el 2050. Les emissions produïdes contribueixen a l’escalfament global i, per tant, obliguen a consumir més en refrigeració i es generen més emissions. Es tracta d’un cercle viciós.

El nou material és capaç d’eliminar calor i així refredar la superfície en la qual es col·loca sense cap consum d’energia ni emissions de gasos de cap mena. Està format per una matriu d’esferes de sílice de 8 µm de diàmetre -8 milionèsimes de metre-, deu vegades més prim que un cabell humà. Comparat amb grans de sorra, tenen un volum un milió de vegades més petit.
Imitar la Terra

El material s’inspira en el mecanisme de regulació de temperatura de la Terra, anomenat refredament radiatiu. El nostre planeta rep radiació ultraviolada del Sol i això fa augmentar la temperatura de la superfície. Però una part d’aquesta energia torna a l’espai com a radiació infraroja. Així la temperatura es regula. I precisament l’efecte hivernacle, provocat per gasos com el diòxid de carboni, fa que bona part d’aquesta radiació infraroja quedi retinguda i la temperatura de la Terra vagi augmentant.

En tot cas, el que ha interessat els investigadors és que els principals responsables de l’expulsió de la radiació són els grans de sorra dels deserts.

Una de les principals aplicacions seria refredar les plaques solars, perquè una calor excessiva disminueix el seu rendiment. Els investigadors han demostrat que amb el nou material es pot refredar fins a 14 ºC una oblea de silici sota la llum directa del Sol. Un vidre comú només n’abaixa la temperatura 5 ºC. En una superfície com la d’un panell solar, té una potència de refredament radiatiu de fins a 350 W/m2.
Alimentar París tot un any

Això significaria eliminar la meitat de la calor acumulada en un panell solar típic en un dia clar. I amb això l’eficiència relativa d’una cel·la solar s’incrementaria en un 8%. Considerant la producció global d’energia solar del 2017, aquest augment d’eficiència seria suficient per alimentar amb energia París durant un any sencer.

Una sola capa de microesferes seria suficient per aconseguir el rendiment òptim. I això augmenta la facilitat d’aplicació. És sis vegades més prim que els materials de refredament radiatiu actuals i evita l’ús de plàstics. Altres aplicacions podrien ser la refrigeració de mòduls termoelèctrics -que converteixen diferències de temperatura en corrents elèctrics- o de sistemes informàtics de centres de processament de dades -l’augment de temperatura és un dels grans problemes que presenten i obliga a una despesa important en refrigeració. O bé finestres intel·ligents que es refrescarien a si mateixes i al seu entorn, com la que descrivíem al principi del text.

Juliana Jaramillo, primera autora de l’article, juntament amb Achille Francone i Nikolaos Kehagias, tots tres membres del Grup de Nanoestructures Fonòniques i Fotòniques de l’ICN2 -que dirigeix Clivia Sotomayor-, han desenvolupat un altre material que és fàcilment escalable i és capaç de proporcionar tant refredament radiatiu com autoneteja. Va ser distingit amb el Collider Tech Award 2019, que atorga The Collider, un programa de transferència tecnològica promogut pel Mobile World Capital Barcelona per connectar la recerca científica amb la iniciativa emprenedora.

https://www.ccma.cat/324/un-material-mes-prim-que-un-cabell-per-crear-finestres-intelligents-i-estalviar-energia/noticia/2961944/

Les bateries de mòbils i cotxes elèctrics guanyen el Premi Nobel de Química 2019

L’alemany John B. Goodenough, el britànic Stanley Whittingham i el japonès Akira Yoshino són els guanyadors del Nobel de Química 2019 pel desenvolupament de les bateries de ions de liti, ha anunciat avui la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.

Les bateries de liti han revolucionat les nostres vides i s’usen des dels telèfons mòbils als ordinadors portàtils i els vehicles elèctrics, va destacar l’Acadèmia en donar a conèixer la seva decisió. El treball dels tres científics va establir les bases per a una societat sense fils i lliure de combustibles fòssils, prossegueix la institució.

https://www.lavanguardia.com/ciencia/20191009/47880801689/premio-nobel-quimica-2019-baterias-moviles-coches-electricos-video-seo-ext.html Continua la lectura de Les bateries de mòbils i cotxes elèctrics guanyen el Premi Nobel de Química 2019